What it means "chorreo"??

Real Madrid CF 0-1 LIVERPOOL FC

De la mateixa manera que en la final del Parc dels Prínceps de París a l'any 81, el Liverpool FC aconseguia la victòria ahir en el Bernabéu en el minut 81 de partit. L'estratègia decidia un partit intens i molt igualat on els de Benítez amb un joc sòlid i rocós defensivament va superar sense Gerrard i amb un Torres físicament tocat des de la primera jugada del partit, a un Real Madrid que va trobar-se amb la crua realitat i la diferència que representa enfrontar-se a un equip gran del continent o a dos equips cuers de la lliga espanyola, als quals poden "chorrear" sense problemes.

Una vegada més en aquesta temporada, el plantejament de Rafa Benítez aconseguia anul·lar per complert a l'equip rival. Un Mascherano titànic en el mig del camp, tallava tota evolució ofensiva blanca que veient la força de l'argentí, posava totes les esperances ofensives en el seu jugador més desequilibrant com Robben. Res de res. Fabio Aurelio en un partit magnífic, no va ser mai superat per el jugador holandès, al qual li va guanyar per complert la moral.

Amb tota la maquinària defensiva funcionant a la perfecció, tant sols calia esperar que Xabi Alonso guanyés el domini del centre del camp. Ho va fer. I ho va fer amb una demostració excepcional de poder i de direcció de joc que està a l'abast de ben pocs jugadors en la actualitat. Amb el partit plenament controlat amb tant sols mitja hora de partit disputada, tret d'un xut de Raul que Reina va aturar brillantment, tant sols calia esperar que el Liverpool aprofités alguna ocasió. Torres va gaudir de la primera bona oportunitat, al guanyar la cursa al seu defensor, tot i patir molèsties en el seu turmell des de els primers minuts del partit. El de Fuenlabrada no va poder superar a Iker Casillas que va salvar el gol visitant amb una magnífica intervenció. Intervenció que tornaria a repetir a pocs minuts d'arribar al descans quan Xabi Alonso, executant un xut des de el seu propi camp, sort que s'està convertint en un clàssic en les prestacions del jugador basc, evitava amb una imponent estirada un gol que hagués passat a la història.

A la reanudació, repetició del que es va poder veure en la primera meitat. Lluita intensa i joc sòlid dels de Benítez, que començaven a treure's el "miedo escénico" del Bernabéu amb Xabi Alonso comandant i triangulant al primer toc agradant-se en tot el mig del camp. El domini red era total i hagués estat una llàstima haver acabat el partit amb un empat a zero gols. Benayoun ho va solventar. Una falta ridícula d'Heinze sobre Kuyt permetia a Fabio Aurelio posar amb cama de seda la pilota a l'interior de l'àrea blanca per a que Yossi Benayoun rematés un cop de cap imparable per a Casillas. Era la bogeria col·lectiva en el sector de supporters desplaçats a Madrid.

Victòria de prestigi que col·loca a tots dos equips en el seu lloc. Al Liverpool com a un dels equips més solvents i més efectius en la disputa d'eliminatòries a doble partit, i al Real Madrid com a un equip al qual se l'havia sobrevalorat artificialment amb uns interessos prou llunyans dels futbolístics i si molt propers als mediàtics.

Anfield no veurà pas un "chorreo" red als blancs d'aquí a quinze dies. Qui pensi que tot està fet, està força equivocat. Si hi ha un equip, a part del Liverpool, acostumat a les grans nits de gestes europees, aquest és el Real Madrid. Prudència i a treballar amb humilitat.

FORMACIÓ:
Reina, Aurelio, Carragher (captain), Skrtel, Arbeloa, Riera, Alonso, Mascherano, Benayoun, Torres, Kuyt.

GOL:
0-1 Benayoun 81'