diumenge, 25 d’abril del 2010

Gerrard retroba la victòria fora d'Anfield.

Burnley FC 0-4 LIVERPOOL FC


Des d'el mes de Desembre quan un gol de Fernando Torres donava la victòria sobre el temps afegit al Villa Park de Birmingham enfront l'Aston Villa, el Liverpool no sabía el que era aconseguir un triomf fora d'Anfield. Quatre mesos després, els gols d'Steven Gerrard (en dues ocasions), Maxi Rodríguez i Ryan Bablel, donen esperances als reds d'aconseguir una quarta plaça que per llunyana i poc possible, encara no és matemàticament impossible.

Dani Ayala i Alberto Aquilani eren les dues grans novetats en el onze inicial composat per Rafa Benítez en la seva visita al Turf Moore de Burnley. El central sevillà ha suplit amb garantíes i solvència a Sotirios Kirgyakos, mentre que el jugador italià ha donat una nova mostra de gran classe i categoria futbolística sobre el terreny de joc.

El partit durant el seu primer temps, ha esta força trabat i sense un dominador clar. Fin l'últim tram dels primers quaranta-cinc minuts, no ha arribat el primer xut amb perill dels Reds. Ha estat Steven Gerrard que en rematada a la mitja volta, no ha posat en seriosos problemas al porter dels Clarets Jensen. Per la seva part, els jugadors de Brian Law, realitzaven dues rematades de cert perill al portal de Reina mitjançant Fletcher i Cork, que no alterarien pas el marcador.

El segon temps s'iniciava amb la mateixa dinàmica. Un Liverpool sense punch i un Burnley que buscava fructificar en gol les seves darreres opcions de permanència. Malaruadament per als Reds, Kuyt havia d'abandonar el terreny de joc lessionat als dos minuts de la repressa éssen substituït per Yossi Benayoun. Minuts després arribaría el primer gol de la tarda. Una jugada de combinació entre Steven Gerrard i Alberto Aquilani, acabava amb un xut del capità red a la frontal de la gran que topava en un defensor, per acabar al fons de la xarxa. Era el minut 51 de joc.

Els jugadors locals i la seva afició no defallíen i continuaven buscant el partit. Pocs minuts després del primer gol, però, arribaría la sentència novament obra d'Steven Gerrard. Maxi Rodríguez, conduint una jugada des de banda dreta, serveix en llarg cap a Aquilani que no pot controlar la pilota i la deixa morta a la frontal per que Gerrard venint de cara i amb xut potent i de rosca, fes el segon de la tarda i condemnés al Burnley al descens.

Amb el rival totalment fos anímicament, el Liverpool no tenia ja cap mena de problema per jugar a plaer. Aquilani amb una assistència al forat servia a Maxí Rodríguez el tercer gol de la tarda. Posteriorment, amb el partit pràcticament acabat, Ryan Babel aprofitaba una assistència de Lucas Leiva per fer el definitiu 0-4 tot sol davant Jensen.

Dijous toca remuntada davant l'Atlético de Madrid i diumenge un d'aquells partits amb morbo. Liverpool contra Chelsea. Els reds, són els veritables jutges de la Premier.

FORMACIÓ:
Reina, Johnson, Ayala, Carragher, Agger (Lucas 78'), Maxi Rodríguez, Mascherano, Gerrard (C) (Pacheco 82'), Babel, Aquilani i Kuyt (Benayoun 47')

GOLS:
0-1 Gerrard 51'
0-2 Gerrard 58'
0-3 Maxi Rodríguez 74'
0-4 Babel 90+4'

dissabte, 24 d’abril del 2010

A remuntar de nou.

Atlético de Madrid 1-0 LIVERPOOL FC


Tercera ronda per al Liverpool des d'el seu ingrès en l'Europa League i tercer resultat advers que deuràn de remuntar els de Rafa Benítez en el partit de tornada a Anfield. Dijous passat al Vicente Calderón de Madrid, els de Rafa Benítez van oferir una imatge més aviat pobre davant d'un conjunt "colchonero" que es va avançar ben ràpid en el marcador i va considerar suficient aquesta avantatge per al partit de tornada a disputar a Anfield dijous vinent. El llarg viatje de prop de 24 hores que l'equip va haver de suportar per desplaçar-se a la capital espanyola, va pesar i força en les cames dels jugadors Reds.

Ambient de gala al Vicente Calderón i ambient de perfecta comunió entre ambdúes aficiones que van conviure les hores prèvies al partit en una festa pels carrers de Madrid. Properament, us oferirem la crònica del viatje. L'Atlético, per la seva condició de local, van apropiar-se del partit durant els primers minuts, encomanats per l'increíble ambient que l'afició local va guarnir el partit, amb un estadi ple a bassar i una afició atlètica que no a parar de cantar i animar als seus.

Fruit d'aquest domini arribaría el primer i únic gol del partit obra de Diego Forlán que al segón intent va introduïr la pilota al fons de la porteria de Reina, que va saber aturar el primer intent del jugador uruguaià, però no el segon. L'ex-jugador del Manchester United, posava la eliminatòria en favor dels de Quique als vuit minuts de partit.

A partir d'aqui, als locals va semblar-lis una renda més que suficient per afrontar el partit de tornada i van cedir el control de la pilota als de Benítez. El Liverpool, no va saber trobar cap mena de forat en l'atapaïda defensa madrilenya i els va ser del tot impossible ni tant sols posar en cert perill la porteria defensada per el jove porter De Gea.

Anfield viurà una nova nit de remuntada europea. La final d'Hamburg espera.

FORMACIÓ:
Reina, Johnson, Carragher, Kirgyakos, Agger, Benayoun (El Zhar 83'), Mascherano, Lucas Leiva, Kuyt, Gerrard i N'Gog (Babel 64')
.

dimecres, 21 d’abril del 2010

Ticket to ride.

Amb menys dificultats que els jugadors i cos tècnic del Liverpool, una vegada més els BARCELONA REDS emprenem viatje i aventura per donar suport a l'equip. Aquesta vegada, igual que l'any passat, toca visitar el Vicente Calderón per enfrontar-nos a l'Atlético de Madrid. Un duel com sempre marcat pel retorn de Fernando Torres a casa seva i que tal i com va succeïr l'any passat (en duel de Champions League) no es podrà produïr donada la baixa per lessió del golejador Red de Fuenlabrada.

Aquest migdia partía l'expedició red de Liverpool en tren fins a París on faràn nit per demà traslladar-se amb ferrocarril cap a Bordeaux on s'espera agafar un avió que pugui esquivar el núvol de cendra que cobreix gran part d'Europa i presentar-se a l'aeroport de Barajas. Tota una odissea.

Amb l'esperança que el trànsit aeri estigui plenament restablert de les inclemències produïdes per l'erupció del volcà islandès de nom irreproduïble, ens presentarem a Madrid per passar una jornada de festa amb els nostres germans de Madrid Reds i la resta de supporters que es puguin traslladar des de les illes. De tot plegat, us tindrem degudament informats durant el proper cap de setmana.

dimarts, 20 d’abril del 2010

Que no falti determinació.

LIVERPOOL FC 3-0 West Ham United



Bona i clara victòria del Liverpool ahir a la nit a Anfield. Davant d'un West Ham jugant-se la permanència, els de Benítez van saber reposar-se a la obligada absència de Fernando Torres operat d'urgència a Barcelona del seu genoll i dient adéu a la temporada, amb un 3-0 prou evident de la superioritat sobre els londinencs. I no tant sols el Liverpool jugava amb el clar handicap de la no aportació del seu jugador més destacat i amb més olfacte golejador. També i pot ser més important, era veure amb quina determinació afrontava l'equip els darrers partits del campionat de lliga, amb unes opcions realment reduïdes d'assolir com a mínim la quarta plaça que dóna dret a jugar la Champions League. Els de Benítez van demostrar que com a mínim anímicament, es troben amb ganes de donar batalla fins que matemàticament l'objectiu sigui ja impossible.

Sortía el Liverpool amb Kuyt i N'Gog compartint punta d'atac davant l'absència del golejador de Fuenlabrada. El West Ham de Zola, gairebé no va portar cap mena de perill sobre la porteria de Pepe Reina i els de Benítez ben ràpid s'apropiaríen del partit. D'aquesta manera, una falta servida per Gerrard des de banda dreta de l'atac red, és rematada hàbilment amb el pit per Yossi Benayoun, fent pujar el primer gol de la nit.

Amb el marcador a favor per als reds, els de Zola es desunflen i el Liverpool comença a sovintejar amb perill la porteria de Green. Kirgyakos de rematada de cap, està a punt de fer el segon. Un segon gol que arribaría minuts després quan N'Gog de sensacional voleja a centrada de Maxi feia inutil qualsevol intent d'aturada per part del porter dels londinencs. La voleja va ser prodigiosa i una clara mostra de que el jugador francés no és ni de bon trós un tronc, com hi ha qui defensa. Amb aquest resultat s'arribaria al descans.

Els Hammers semblen venir-se cap a munt en els primers instants de la repressa, però ràpidament Kirgiakos amb la col·laboració del pal i el porter Green farían pujar el 3-0 al marcador amb prop de mitja hora per davant. El partit estava finiquitat i els tres punts, es quedaven a casa.

Jugadors, cos tècnic i supporters, encarrilen ara una dura travessia per Europa per arribar a Madrid a punt per disputar dijous la semifinal de la Europa League davant l'Atlético. Una competició on molts supporters tenen dipositades les úniques opcions d'eixecar un títol aquest any. No faltarà el suport dels BARCELONA REDS al Calderón. Hi serem.

FORMACIÓ:
Reina, Johnson, Carrgaher, Kirgiakos, Agger, Benayoun (Degen 77'), Lucas Leiva, Gerrard (C) (Mascherano 71'), Maxi Rodríguez, Kuyt i N'Gog (Babel 81').

GOLS:
1-0 Benayoun 19'
2-0 N'Gog 29'
3-0 Green (p.p.) 59'

divendres, 16 d’abril del 2010

Liverpool FC FOR SALE!!

Matí de vertigen, institucionalment parlant, en el sí del Liverpool FC. És un fet plenament confirmat. El Liverpool FC està en venda. Així ho han comunicat els seus actuals propietaris, els magnats texans George Gillett i Tom Hicks, aquest mateix matí i la primera mesura "a efectes immediats" ha estat el nomenament de Martin Broughton com a President del club. Broughton, reconegut empresari britànic que presideix entre altres la companyia aerea British Airways, treballarà conjuntament amb l'actual Gerent del club, Christian Purslow i el seu equip, en la recerca de possibles compradors. Tot això, sota la supervisió de l'entitat financera Barclays Cabdal que dóna suport a aquest procés i compta amb el beneplàcit dels creditors bancaris del club, principalment el Royal Bank Of Scotland.

Després de tres anys de convulses relacions amb subordinats del club i afeccionats, Gillett i Hicks han optat per desprendre's definitivament de la propietat compartida del club, vistes les enormes dificultats amb les quals comptaven per a trobar finançament per a reduir l'enorme deute adquirit i la impossibilitat d'iniciar amb garanties la construcció d'un nou estadi. Per als empresaris texans, la venda del club és la millor opció per a segons ells, "que el club pugui arribar a nous nivells de creixement i desenvolupament" Insistint, això si, que l'experiència els ha resultat "compensatòria i emocionant"... Del segon punt no ens cap el menor dubte.

Per la seva banda, Martin Broughton ha llançat missatges d'optimisme a l'afició després de la presa de possessió del seu càrrec, dient que "Lliuraré un futur brillant per al club" I per sobre de tot, "El més important és trobar el nou propietari idoni, no un nou propietari qualsevol" És a dir, bàsicament les mateixes paraules pronunciades fa tres anys per Rick Parry i David Moores. Concedim-li l'oportunitat de millorar-los.

El nou estadi fou altra de les matèries per les quals Broughton va ser consultat per la premsa. Referent a això va dir que "És lògic que qualsevol de les ofertes de compra del club, tingui com preferència la construcció del nou estadi i aportar el capital i el finançament necessàris per a dur-lo a terme i el compromís ferm de fer-ho".
Broughton a més va garantir que "Hi haurà diners per a fitxatges" però no es va atrevir a dir públicament de quantitat podria disposar Rafa Benítez per a la construcció del projecte 2010/11. Broughton va concloure la seva primera intervenció com nou President del club, amb un missatge clar i directe a l'afició. "El meu missatge a l'afició és aquest: Tingueu un poc de paciència en un poc de temps jo us lliuraré resultats".

La veritat, és que després de l'anunci de la posada en venda del club de manera oficial, diversos grups empresarials asiàtics, han començat a mostrar interès en l'adquisició del club d'Anfield. Si en el dia d'ahir un grup inversor xinès es va postular en favor de la compra del club, solament si Benítez romania al capdavant com entrenador de l'equip, segons paraules del seu representant Martínez Quilón, avui és un grup siri encapçalat per un multimillonari home de negocis qui dóna mostres de voler competir per la propietat del Liverpool FC. Que tot això acabi ràpid i de la millor manera possible per al futur del Liverpool FC. Els supporters tan sols volem veure un equip que opti i competeixi per guanyar-ho tot amb plenes garanties d'èxit, a més de que el patrimoni cultural del club romangui a salvo d'interessos mera i exclusivament comercials. El que anomenem el Liverpool Way.

dijous, 15 d’abril del 2010

Hillsborough, 21 anys.

Un any més, un altre 15 d'abril. Una data per sempre grabada en la memòria, cor i ànima de tot supporter del Liverpool FC. Tal dia com avui ara fa 21 anys, 96 companys no tornaríen mai a casa deixant la seva vida a la grada de Leppings Lane de l'estadi Hillsborough de Sheffield. Mai us oblidarem. Sempre estareu en les nostres ments i cors.


THERE'S A LIGHT THAT NEVER GOES OUT.

JUSTICE FOR THE 96.



diumenge, 11 d’abril del 2010

Decepció.

LIVERPOOL FC 0-0 Fulham FC


L'afable i assolellada tarda de la qual gaudia avui Liverpool, es va tornar en decebedora una vegada que el col·legiat del partit va xiular el final de l'encontre i el marcador de Anfield reflectia un empat a zero gols, insuficient per als homes de Benítez en les seves aspiracions d'aconseguir una quarta plaça, que es perfila poc menys que improbable després d'aquest resultat. L'absència de Fernando Torres per molèsties en el seu genoll, era el primer revés amb el qual els supporters afrontaven la trobada.

Partia Rafa Benítez amb un onze titular amb la principal novetat de David Ngog, com substitut del davanter espanyol. Alberto Aquilani, seria l'encarregat de la creació i compartia mig del camp amb Javier Mascherano. Repetia en l'onze Kirgyakos en l'eix de la defensa i Agger novament com lateral esquerre i tornaven Ryan Babel i Maxi Rodríguez a ser les referències en les ales de l'atac Red.

Seria el jugador italià el més actiu durant els primers compassos del xoc. Aquilani s'agradava a si mateix amb diverses accions d'adorn com túnels i "rabones", que no provocarien cap efecte en el marcador, però si que va agrair el públic que una vegada més va abarrotar Anfield. L'italià oferia mobilitat al baló i el Liverpool era el clar dominador d'un partit en el qual va ser l'únic equip sobre el terreny de joc amb clara vocació ofensiva.

En el minut 11 de partit, Steven Gerrard llançava un baló en llarg cap a la posició de David NGog, tal com va ocórrer diumenge passat en Birmingham. En aquesta ocasió, el davanter francès va encertar a rematar l'esferica de primeres en carrera tal com li venia, en una bona mostra de qualitat tècnica. Lamentablement, al tir li va mancar potència i Schwarzer no va tenir cap problema per aturar la pilota.

Els de Benítez començaven a posar en seriosos apuros al conjunt londinenc amb rematades de xilena de Aquilani i una rematada de Maxi Rodríguez dintre del area. Ambdós intents van ser repel·lits pel porter Cottager que començava a veure com la seva porta corria greu perill. L'equip de Hodgson estava totalment tancat en el seu camp i no tenia cap oportunitat per a presentar perill al portal de Pepe Reina, inèdit durant tota la tarda.

Davant un equip plantat sobre la seva pròpia porteria, les opcions d'intentar obrir la defensa eren remotes. D'aquesta manera, el Liverpool havia de buscar qualsevol manera possible d'intentar obrir el marcador i qualsevol forma era bona. Javier Mascherando ho va intentar de llunyà tir al pal dret del portal de Schwarzer, havent d'emprar-se a ple rendiment el meta australià per a evitar que Anfield cantés el primer gol. També, encara que més desencertadament, Daniel Agger ho intentaria des de la llarga distància. Els primers quaranta-cinc minuts, arribaven a la seva fi.

El segon temps s'inciava amb més del mateix. El Liverpool amb una possessió de baló que va arribar a arribar a el 71% contra 29%, intentava obrir la llauna dissenyada per Roy Hodgson i els seus homes. El tècnic anglés aplicaba a la perfecció el "Catenaccio" aprés durant la seva estada a l'Inter de Milà. Alberto Aquilani després d'una bona jugada per banda dreta de Maxi Rodríguez ho va intentar amb un bon tir amb cama dreta, però l'italià es va tornar a topar amb un esplèndid Schwarzer.

Si Maxi ho intentava per banda dreta, per la banda esquerra era Ryan Babel qui buscava el gol. En el minut 62 de joc, l'extrem holandès encarava al seu defensor anant-se cap a dintre i amb tir de cama dreta (la seva cama menys bona) obligava a emprar-se novament a fons a Schwarzer al primer pal. No havia manera d'obrir el marcador. Minuts després Alberto Aquilani era substituït amb clars símptomes d'extenuació per Dirk Kuyt. El ex-jugador de la Roma, havia mogut amb criteri al conjunt Red, però la seva inactivitat va provocar que tan sols aguantés una hora al seu màxim nivell.

Lamentablement, les idees per al Liverpool van acabar aquí. Ni les següents entrades en el terreny de joc de Yossi Benayoun i Dani Pacheco a la recerca d'imaginació, van assolir obrir l'entramat defensiu dels de Craven Cottage que se sentien més forts a cada minut que se sumava al cronómetre. L'última clara ocasió de la tarda fou per a Damien Duff que ja en el descompte, va estar a punt de donar una inmerescut cop al conjunt Red. Per sort Pepe Reina va actuar amb col·locació i va blocar el tir. El públic va acabar abandonant Anfield abans d'hora mostrant així la desconfiança que el marcador es mogués en favor dels locals. La Champions via classificació com quart s'acomiada. Solament cap confiar a conquistar l'Europa League, per a així dur un títol (encara que menor) a les vitrines de Anfield.

FORMACIÓ:

Reina, Johnson, Carragher, Kirgyakos, Agger, Maxi Rodríguez, Mascherano, Aquilani (Kuyt 65'), Babel (Benayoun 71'), Gerrard (C) y NGog (Pacheco 78').



Abans d'iniciar el xoc, es va guardar un respectuós minut de silenci en memòria de les 96 víctimes de l'estadi de Hillsborough, desastre del qual el pròxim dia 15 d'abril es commemorarà el 21 aniversari.

dissabte, 10 d’abril del 2010

El "25" renova fins el 2016.

José Manuel Reina, el guardià d' Anfield des de la seva arribada en l'estiu del 2005 procedent del Villareal CF, perllongarà la seva estada en el Liverpool FC almenys fins a la finalització de la temporada 2015/16 al fer en el dia d'ahir efectiva la signatura que li unirà per sis temporades més al club de Anfield Road.

"Estic encantat de signar un nou contracte. Saber que estaré aquí durant els pròxims sis anys, és probablement una de les millors notícies que he rebut en la meva vida. Jo i la meva família estem realment feliços aquí." Així de contundent es mostrava a la pàgina oficial del club, el porter madrileny. "Jugar per al Liverpool és molt especial. He estat aquí durant cinc anys i ara vaig a estar durant sis anys més. Això és realment emocionant." Va afegir el meta.

Reina, va assegurar que per a ell igual d'important és l'estabilitat familar, com la seva carrera professional. I en aquest aspecte va destacar que "La meva dona em va dir des del principi que ella era més que feliç a Liverpool. Les meves filles gaudeixen aqui i de fet ja han adquirit accent scouse. Estic realment orgullós d'això." Pepe Reina. Sota i entre pals dels millors del món. Implicació i integració amb el club i la ciutat a dojo. I com a persona, un veritable fenòmen. El nostre Liverpool number 25, es farà etern a Anfield.

divendres, 9 d’abril del 2010

Remuntada i a semifinals.

LIVERPOOL FC 4-1 SL Benfica


En un partit més disputat que no pas el que reflexa el marcador. El Liverpool va aconseguir ahir el pas a les semifinals de la segona competició europea. El proper rival serà l'Atlético de Madrid amb el qual, es medirà forces el 22 d'abril al Vicente Calderón i la tornada a Anfield tot just una setmana després. Serà un nova oportunitat per a que Fernando Torres pugui retrobar-se amb els seus antics aficionats. Recordem que l'any passat, Torres es va perdre per lessió la visita al Calderón en partit de la lligueta de Champions.

Aliniació sorprenent la de Rafa Benítez amb 3 centrals i Mascherano i Lucas Leiva novament compartint mig del camp. Les baixes de Babel i Insua, obligaven a variar sustancialment l'onze habitual, però una aliniació de sortida amb aspecte tant conservador i amb marcador desfavorable que remuntar, sorprenia a la pràctica totalitat de supporters.

El partit s'iniciava amb domini del Benfica que durant el primer quart d'hora era l'amo i senyor del partit i no trobava el Liverpool gaire bé cap mena de resposta ofensiva amb la que fer perillar la porteria de Julio Cesar. El partit transcorria sense cap mena de perill real per cap de les altres porteríes fins a l'arribada del minut 27 quan Steven Gerrard servia un corner i a l'interior de l'àrea petita, Dirk Kuyt, viu com sempre, introduïa la pilota dintre de la porteria portuguessa davant de les inutils protestes del porter lus. Un gol molt semblant a l'aconseguit pel mateix jugador davant de l'Everton en partit de Premier i que significaria la victòria sobre el veï de la ciutat.

El gol asserenava els ànims de l'equip que ja veia l'eliminatòria al seu favor. Cinc mintus després una jugada de perfecta i vistosa combinació, acabava amb Lucas Leiva tot sol davant del porter. El jugador brasiler amb una definició perfecta es desfeia de Julio Cesar amb l'habilitat pròpia d'un davanter i feia pujar el 2-0 en el marcador. Amb aquest resultat s'arribava al descans.

A la reanudació, més del mateix. Un Benfica que jugava amb valentia i el Liverpool que imposava la seva pegada amb Torres com a màxima expressió. D'aquesta manera, en una jugada de contra en el minut 58 conduida per Yossi Benayoun amb una intel·ligència notable obria a la banda per Kuyt que centrant a porta trobava al madrileny per rematar a gol. L'eliminatòria semblava plenament de color Red.

Però no hi ha partit que es pugui viure amb total tranquilitat a Anfield. Onze minuts després del tercer gol Red, una falta servida per Cardozo feia pujar un angoixant 3-1 al marcador, després que la tanca defensiva s'obrís. Minuts després, i amb el Benfica totalment volcat sobre la porteria de Reina, novament Cardozo de lliure directe feia posar l'ai en el cor de la parroquia Red, però el seu xut sortia a corner per milimetres desviat pel cap de Torres que integrava la tanca.

La reacció de "as Aligas" curiosament era aturada pel seu porter Julio Cesar que demanava el canvi al sentir-se marejat. El desconcert dels portuguesos novament ho aprofitaria Fernando Torres per plantar-se sol del porter suplent Moreira i fer-li en vaselina el definitiu 4-1.

Ens espera l'Atlético en un duel apassionant i ple de nostalgia per al nostre davanter.

FORMACIÓ:
Reina, Johnson, Carragher, Kirgyakos, Agger, Kuyt, Mascherano, Lucas Leiva, Benayoun (El Zhar 90'), Gerrard (C) (Aquilani 88')i Torres (NGgog 86').

GOLS:
1-0 Kuyt 28'
2-0 Lucas Leiva 33'
3-0 Fernando Torres 58'
4-1 Fernando Torres 82'

dilluns, 5 d’abril del 2010

El canvi de la discordia.

Birmingham City 1-1 LIVERPOOL FC



Seriós pas enrere del Liverpool. El punt aconseguit ahir a Birmingham, sembla insuficient per les aspiracions d'arribar a la quarta plaça de la classificació. A falta de cinc partits i 15 punts en joc, el Liverpool es veu obligat a aconseguir 5 victòries (una d'elles contra el Chelsea en la penúltima jornada) i esperar a desfetes dels seus 3 rivals, Manchester City, Tottenham Hotspur i Aston Villa, tots ells amb un partit menys que els Reds i amb més punts tret dels de Birmingham. Sembla impossible, però que és impossible en el futbol?

S'havia advertit de la dificultat que suposa un partit a St. Andrews aquesta temporada i les previsions es van complir. Partit sense concesions, trabat, molts nervis i poc espectacle futbolístic. Sortia Benítez amb un onze sorprenent. Kirgyakos tornava a l'aliniació en detriment d'un brillant Agger les darreres setmanes. També Benayoun i Lucas Leiva que compartiría la zona mitja amb Steven Gerrard, quedant Dirk Kuyt com a enllaç entre la mitja i Fernando Torres.

La primera part va transcòrrer amb un Birmingham City fort durant els primers minuts, però que el Liverpool rapidament va saber aturar amb la possesió de la pilota. Mica en mica, el Liverpool aconseguiria les primeres ocasions i la millor fou per a Maxi Rodríguez que enviaría la pilota al travesser, després d'una bona jugada de contraatac que iniciava Pepe Reina i conduia Yossi Benayoun.

Poca cosa més durant els primers 45 minuts. Tant sols destacar el ferri marcatge patit per Torres, que una vegada i un altre, era caçat pel darrera pels seus marcadors, sense que aquests veiesin cap mena de càstic per part de l'arbitre.

El segon temps, s'iniciaría amb el gol del Liverpool. Steven Gerrard després de col·locar-se la pilota a la seva cama bona, la dreta, xutava a porteria des d'el vertex de l'àrea amb un xut de rosca al que Joe Hart res podía fer per evitar que la pilota entrés tot just a l'arrel del pal. Steven Gerrard va tornar a donar mostres de ser el jugador insignia de l'equip i refrendava amb el gol una bona actuació fins a les hores.

El Liverpool havia fet el més dificil. Posar-se per davant en el marcador a St. Andrews. Però no va saber protegir aquesta avantatge i 7 minuts després Ridgewell en un clamorós error defensiu, aconseguia posar l'empat en el marcador per als d'Alex McLeish, al presentar-se tot sol en el segon pal i aprofitar la centrada de McFadden. L'errada defensiva de Johnson que esperava al punt de penal, quan a les seves esquenes Ridgewell disposava d'una veritable autopista sense peatje per presentar-se tot sol davant Reina, va ser sustancial.

El partit entrava en una sessió d'avorriment i Rafa Benítez s'encarregava de despertar a tothom en el minut 65 substituïnt a Fernando Torres per David NGog. La polèmica estava servida. Es pot treure al teu davanter i jugador més en forma quan et jugues la Champions? Estava realment cansat Fernando Torres com va apuntar Benítez a l'acabar el partit? Era necessari reservar a "El Niño" per el partit de dijous contra el Benfica?

El cert, és que sense Torres en el terreny de joc i amb NGog sobre el camp, es va veure al millor Liverpool. El jugador francés rapidament va gaudir de les primeres ocasions que van estar a punt de ser gol al rematar amb el cap i xutant amb cama dreta venint des d'el darrera. Tampoc els Blues de McLeish van deixar de posar setge a la porta de Reina, aprofitant novament els espais cedits per els laterals drets. En una jugada calcada a la de la primera part, però aquesta vegada en la zona d'Insua, va estar a punt de significar el 2-1, però Bowyer no va saber rematar a tant sols 5 metres de la ratlla de gol.

Aquilani i Babel entraven al camp i Ngog novament gaudia de una gran oportunitat. Una excel·lent passada llarga al forat de Gerrard, era controlada en plena cursa amb el pit per Ngog que deixant baixar la pilota, rematava fluix a porteria en un remat de dificil execució que no representava cap problema per a Hart. Abans del final del partit, Maxi Rodriguez tornaría a intentar trencar l'igualada, però el seu xut es perdría en la grada.

Empat a un gol al final. Un punt insuficient i una pol·lèmica que no deixa a ningú invariable.

FORMACIÓ:
Reina, Johnson, Kirgyakos, Carragher, Insua, Maxi Rodríguez, Lucas Leiva, Gerrard (C), Benayoun (Babel 71'), Kuyt (Aquilani 81) i Torres (NGog 65')

GOL:
0-1 Gerrard 47'

dissabte, 3 d’abril del 2010

Guanyar o acomiadar-se de la Champions.

Dificil visita la que deu afrontar el Liverpool aquest cap de setmana. Jugar-se poc menys que la vida en Saint Andrews enfront del Birmingham City d'Alex McLeish, no és aquesta temporada una campanya de fàcil execució. Els de McLeish tan solament han cedit dues derrotes en el present exercici en el seu domicili. Això sumat a la negativa ratxa dels de Benítez lluny d'Anfield, on no aconsegueixen els tres punts des de fa 6 partits, converteix el partit de demà a les 17:00 hores, en un duel absolutament vital per als Reds.

Alex McLeish ha dotat d'una força i serietat tremenda al conjunt Blue de la ciutat de Birmingham. En la present temporada, el Birmingham City ha arribat a coquetejar amb les posicions nobles de la taula, gràcies a un joc sòlid i efectiu, a imatge i semblança del combinat nacional escocès que el propi McLeish va dirigir i a punt va estar d'aconseguir classificar per a la fase final de la Copa del Món posant contra les cordes i en molt serioses dificultats a la Itàlia de Marcelo Lippi.

Aquesta fortalesa i rigor futbolístic amb molt poques concessions a l'espectacle, és dut a la seva màxima expressió quan els Blues s'enfronten als equips més poderosos de la Premier. Per Saint Andrews han passat ja (mancant el Liverpool demà) tots els equips importants del campionat i tan sols l'Aston Villa ha estat capaç de dur-se els 3 punts en joc. En aquesta més que notable temporada del Birmingham City, destaquen noms com els de Cameron Jerome i l'equatorià Cristian "El Chucho" Benítez. Ambdós són la força golejadora dels de McLeish i el Liverpool bé ho va poder comprovar en el partit de la primera volta en Anfield on ambdós jugadors van aconseguir marcar un gol cadascun en l'empat a dos final. Altres noms que han col·laborat en la bona campanya dels de St. Andrews, són el veterà Lee Bowyer i el jove guardameta Joe Hart, que amb les seves intervencions s'està guanyant una plaça per a defensar la porta de la selecció anglesa en el pròxim Mundial.

Després de la derrota dels Reds a Lisboa en l'Europa League, el Liverpool regressa a la competició domèstica on ha realitzat unes últimes actuacions sensacionals culminades amb bon joc i gols. Totalment pressionat per la consecució dels tres punts en el dia de demà, els Reds visiten St. Andrews amb la confirmació de la baixa d'Alberto Aquilani. El migcampista italià, es va tornar a ressentir dimecres passat de la seva lesió de turmell, que ja des de l'inici de la temporada li havia impedit entrar amb regularitat en les convocatòries de Benítez. L'italià, se suma d'aquesta manera a les baixes ja conegudes de Fabio Aurelio i Martin Skrtel.

El Liverpool que ha recuperat al millor i més letal Fernando Torres, ha de sortir a per totes des del minut un, ja que es veu amb l'obligació de conquerir 3 punts absolutament necessaris per a abordar la caça de Tottenham i Manchester City, ambdós amb sortides (Sunderland i Burnley respectivament) on és més que factible que conquistin els tres punts en joc. Benítez haurà de posar en joc als seus millors homes i sobretot i vists els resultats de les últimes jornades, sembla òbvi la necessitat de dissenyar un centre del camp que inclogui un migcentre creatiu, en demèrit de dos migcentres de destrucció. La resposta demà a partir de les 16:00 hores.

divendres, 2 d’abril del 2010

Caldrà remuntar novament.

SL Benfica 2-1 LIVERPOOL FC


Jugar un hora amb un jugador menys per la incomprensible expulsió de Ryan Babel, va marcar negativament l'esdevenir d'un partit que va començar brillantment amb un gol sensacional de Daniel Agger. Amb un home menys i amb seixanta minuts per davant, els de Benítez van haver de tancar-se al darrera i esperar oportunitats per sortir a l'atac. El Benfica aprofitava la superioritat numèrica per tancar al Liverpool en el seu camp. Amb dos gols de Cardozo des d'el punt de penal, els portugessos aconseguíen viatjar a Anfield amb l'avantatge d'un gol.

Partit intens el disputat ahir a Lisboa en un estadi Da Luz ple de gom a gom, amb bona presència de supporters Reds. L'inici del partit és jugat pels nostres amb gran confiança i ja en el minut 9 de joc, una falta servida per Steven Gerrard a ras de gespa cap al punt de penal, és rematada per Daniel Agger amb un hàbil remat amb el taló que sorprén a tota la defensa i al porter lus. Un dels objectius del de Benítez, marcar un gol a fora, ja estava complert. Ben a punt estaria d'aconseguir el segon gol el Liverpool, però la rematada de Fernando Torres que acabava al fons de la xarxa, era anul·lada pel col·legiat per un inexistent fora de joc.

El partit era portat pels portuguesos al límit i Ryan Babel i Fernando Torres patíen les consequències del dur joc del Benfica. Babel rebia una puntada de peu al cap i Torres rebia per l'esquena una dura entrada de Luizao. En aquesta jugada, Babel s'encara amb el defensa brasiler i es forma una petita tangana en el camp. L'arbitre decideix mostrar tarjeta groga a Luizao i vermella a Babel. Era el minut 30 i el partit semblava trencar-se per als Reds.

Amb un home menys sobre el terreny de joc, el Benfica es sentia superior i començava a buscar el gol per donar la volta al marcador. El davanter Cardozo era el seu jugador més incisiu i trobaria finalment el gol en dos penals que no admeten cap mena de discusió. En el primer, Pablo Aimar era derribat dintre de l'àrea per el seu compatriota Insúa, en el minut 58 de joc. En el 78, l'àrbitre castigava amb penal unes clares mans de Jamie Carragher.

FORMACIÓ:
Reina, Johnson, Carragher, Agger, Insua, Kuyt, Mascherano, Lucas Leiva, Babel, Gerrard (C) (Benayoun 90') i Torres (Ngog 82').

GOL:
0-1 Agger 9'