dimarts, 29 de desembre del 2009

VIUEN!!!

Aston Villa FC 0-1 LIVERPOOL FC


Diu la dita castellana que "Año de nieves, año de bienes" Tant de bó aquest cap d'any ple d'inclemències meteorològiques, en molts casos en forma de grans nevades com la caiguda durant els 90 minuts sobre el Villa Park, porti a la soferta afició Red els bens (títols) que mereix. De moment, tanquem l'any amb una crucial i vital victòria sobre un dels rivals més directes en la lluita per una de les places que donen dret a la disputa de la propera edició de la Champions League. I tot gràcies a un gol en les darrers instants de Fernando Torres. Gol històric per tractar-se del gol número 50 del davanter madrileny amb la samarreta del Liverpool a Premier League i per haver-ho fet en 72 partits, superant d'aquesta manera al mític Roger Hunt que va fer-ho en 76.

Segon partit en que Aquilani, Gerrard i Torres inicien el xoc com a titulars i la millora ha estat enorme. Vint partits de lliga han fet falta per poder comprobar-ho. Maleïdes lessions. Des de bon començament s'ha vist a un Liverpool que s'ha apoderat del partit en la seva zona mitja amb el jugador italià i un excel·lent Lucas Leiva com a comandants de joc. Els de Benítez han donat molta velocitat a la pilota, jugant en moltes ocasions al primer toc i a l'espai, tornant boja a la defensa local on Richard Dunne ha tingut que sortir en moltes ocasions de la seva zona per recolçar a Petrov i a Reo-Cocker totalment superats per les accions combinatives del quadre Red, avui de blanc.

En una d'aquestes ràpides jugades al primer toc, ha arribat la primera ocasió clara dels del Merseyside. Gerrard en jugada de paret amb Torres ha xutat dur amb la cama dreta, trobant una bona resposta del veterà Friedl. Era el minut 17. Avui era un dia inspirat i fins i tot aquesta inspiració ha arribat a pilota aturada on novament Gerrard ha buscat amb el seu xut la porteria dels villans, trobant una cama d'un defensor que ha enviat la pilota lluny del marc de Friedl.

Els de Martin O'Neill estaven totalment perduts sota la densa nevada i sobre el terreny de joc. Tot i així, han gaudit de la millor oportunitat del partit, quan Stewart Downing ha rematat tal i com venia una pilota que Pepe Reina ha sabut refusar a córner en una acció d'un felins reflexes. El gol es cantava al Villa Park.

Abans d'arribar al descans, l'arbitre del xoc ha passat per alt un clar penal de Richard Dunne sobre Kuyt. El defensa irlandés impactava clarament sobre la cama del jugador holandés dintre de l'area quan Kuyt, s'havia endut la pilota.

El segon temps s'inicia amb un joc més lent. Semblava com si els jugadors, enyoressin l'escalfor del vestidor. Un canvi de botes de Pepe Reina, ajudava a congelar els ànims. Mica en mica però, el joc tornava a recuperar la vivacitat i electricitat del primer temps. També es cert, que les imprecissions continuaven sent les mateixes, però el partit gaudia de ritme. Aquilani a la hora de partit provaba sort a pilota aturada des d'una posició llunyana. La pilota tot i anar ben dirigida i amb força intenció, sortia un xic alta i sense força per sorprendre a Friedl. Bona demostració de l'italià per a l'execució de free-kicks.

Fins al minut 70 de joc, no ha hagut noticies de l'Aston Villa sobre la porta Red. Aghbonlahor en una escapada ha xutat a porteria trobant la intervenció de Pepe Reina que novament ha estat sensacional refusant el xut del davanter internacional anglés. En la jugada del córner, John Carew rematava de creuat amb el cap, sortint la pilota fregan el pal esquerra de Reina. El Villa es treia la son de les orelles i fins i tot reclamava penal en un refús defectuós de Insua on la pilota l'impactava en la mà de manera involuntària.

Ha estat un miratge i minuts després el Liverpool tornava a recuperar la possessió de la pilota fins a la finalització del matx. Una possessió que fins al minut 93 de partit no s'ha traduït en gol. Fernando Torres aprofitava una pilota morta dintre de l'àrea dels villans per creuar la pilota al pal llarg davant la sortida de Friedl. Un gol que dóna vida al Liverpool i que posa als de Benítez a quatre punts de la quarta posició (Tottenham) i a dos del seu rival aquesta nit.

La Premier descansa fins al 10 de gener on un altre partit vital donarà mostra de l'actual moment de forma del quadre Red. Visita Anfield el Tottenham de Harry Redknapp. La propera setmana, s'inicia la FA Cup enfront el Reading.

FORMACIÓ:
Reina, Johnson, Agger, Carragher, Insua, Kuyt, Aquilani (Babel 77'), Lucas Leiva, Benayoun (Fabio Aurelio 95'), Gerrard (C) i Torres.

GOL:
0-1 Fernando Torres 93'

diumenge, 27 de desembre del 2009

Guanyar segueix costant horrors.

LIVERPOOL FC 2-0 Wolverhampton


Dates proclius a les bones accions i a la fraternitat. Anfield s'omplia de barrets de Pare-Noel i en les seves graderies s'albiraven cartells de suport a Rafa Benítez, que a la seva sortida al terreny de joc des de vestuaris, tocava la placa del This is Anfield, com si d'un jugador es tractés. Molt poc temps va fer falta, per a deduir que el Wolverhampton de Mick McCarthy no visitava Liverpool amb el propòsit d'oferir un regal nadalenc als locals. Més aviat el contrari. Fernando Torres en menys d'un minut ja havia rebut un cop de colze al seu clatell i ja havia besat la gespa, víctima de les entrades dels defenses visitants.

Clara declaració d'intencions. A pesar de la duresa mostrada en els primers compassos del partit, el Liverpool aconseguia trobar amb facilitat la porta de Hannehman. Fabio Aurelio de lliure directe, Steven Gerrard de tir llunyà i sobretot Fernando Torres en una acció en la qual va tornar boig al seu defensor amb constants retallades i tir de cama dreta, que el porter nord-americà sabia desbaratar enviant el baló a córner. Tot això en menys de vuit minuts.

Un inici fulgurant que albirava un partit tranquil als patidors cors de la parròquia d'Anfield. Res de tot això. A poc a poc, minut a minut, els Wolves s'anaven assentant millor i més ordenadament sobre el terreny de joc. Per contra, l'onze de Benítez perdia fescura, electricitat i idees. La situació era aprofitada pel conjunt taronja que en el minut 23 de joc, oferia la seva primera arribada a la porta de Reina. Evan-Banks després de forcejar amb Jamie Carragher en l'interior de l'àrea aconseguia xutar a la mitja volta, trobant una excel·lent resposta del porter espanyol que blocaba el tir.

Seria la primer d'una sèrie de tres perilloses escomeses del Wolverhampton. Milijas de lliure directe, forçava a Pepe Reina a enviar el baló a córner no sense dificultats. En la jugada següent, Reina ordenava a la defensa Red la col·locació que havia d'ocupar per a defensar la jugada. Ni cas. Per poc, aquest desajustament defensiu no li costa un gol als d'Anfield. Doyle rematava absolutament sol a menys de quatre metres de la línia de gol, però per fortuna va realitzar la rematada amb el seva espatlla, en comptes d'amb la testa. La pilota es perdia per sobre del travesser i es perdia en la immensitat de The Kop.

S'acabaven les celebracions nadalenques i les primeres cares de preocupació es podian apreciar en les graderies. A la mitja hora de joc, Fernando Torres arrencava en una posició molt justa i batia d'hàbil vaselina al porter visitant. L'àrbitre anul·lava la jugada per fora de joc. El gol 50 del jugador de Fuenlabrada debia esperar.

Glen Johnson en una afortunada internada en l'àrea, va estar a punt de posar en avantatge als de Benítez un minut abans de finalitzar la primera meitat. Després de dur-se de rebot l'esfreric amb el pit, es va quedar tot sol davant Hannehman però el seu tir va ser detingut amb encert pel porter visitant de magnífica estirada.

La segona meitat s'iniciava amb els mateixos protagonistes i amb les mateixes connotacions. Un Wolverhampton lluitador i un Liverpool al que cada minut que passava, se li notava més engarrotat per les urgències. En el minut 52 es produïa la jugada que determinaria l'esdevenir de la trobada.

Steven Gerrard servia una pilota per a la carrera de Benayoun a un dels pocs espais que oferia la defensa dels de McCarthy. El jugador israelià s'anava amb clar avantatge del seu defensor i aquest havia de derrocar-lo abans que Benayoun fes acte d'entrada en l'àrea. Stephen Ward, que havia vist targeta groga minuts abans, era l'autor de l'obstrucció mereixedora de la segona cartolina groga. Però el col·legiat mostrava l'amonestació a un company de Ward davant les queixes del combinat Red, inclòs Pepe Reina que abandonava el seu marc per a advertir a l'àrbitre del seu error. El referee es dirigiria cap al seu assistent, que li confirmava la seva errònia decisió. Rectificació per part de l'àrbitre que posava a Ward camí dels vestuaris abans d'hora. L'acció de Pepe Reina, li va costar els esbroncs per part dels seguidors visitants cada vegada que aquest intervenia.

Era la fi de la resistència del Wolverhampton. Amb un jugador menys, les ofensives reds eren ja més clares i ben aviat la porteria dels Wolves es veuria perforada. Seria Steven Gerrard que d'un solemne cop de cap ple de ràbia, aconseguia batre per primera vegada, a un fins a llavors, inexpugnable Hannehman. Sensacional la jugada i el centre al cor de l'àrea des de banda esquerra de Insua. Era el minut 61 i la tranquil·litat arribava A Anfield.

No seria la darrera intervenció decisiva del jove lateral argentí. Vuit minuts després, un altre centre d'Insua, era recollit per Yossi Benayoun que després de retallar al seu oponent, disparava a porta, trobant una cama rival que desviava el baló de la trajectòria que perseguia la vista de Hannehman. Era el 2-0 i ara les imatges d'alleugeriment s'apoderaven de la totalitat del coliseu red.

Era temps de realitzar substitucions en el bàndol local per a donar refresc als titulars. Kuyt suplia a Fabio Aurelio i Dani Pacheco reemplaçava a Alberto Aquilani que s'acomiadava amb una sonora ovació per part del públic. Debut del jugador malagueny en Premier League. Pacheco es va mostrar participatiu i va deixar mostres de la seva qualitat en el breu temps que va disposar. Spearing també va tenir la seva oportunitat al substituir a Benyaoun.

Balsámica victòria del quadre de Anfield prèvia a la seva important visita al Villa Park del pròxim dimarts, que no amaga les mancances, sobretot anímiques de l'equip de Benítez.

FORMACIÓ:
Reina, Johnson, Agger Carragher, Insua, Benayoun (Spearing), Lucas Leiva, Aquilani (Dani Pacheco), Fabio Aurelio (Kuyt), Gerrard (C) y Fernando Torres.

GOLS:
1-0 Gerrard 62'
2-0 Benayoun 70'

dissabte, 19 de desembre del 2009

Patinada.

Portsmouth FC 2-0 LIVERPOOL FC


Amb mitja Europa glaçada, la ciutat britànica costanera de Portsmouth no podia ser menys. Cares de fred a les grades i un terreny de joc amb moltes zones en evident estat de congelació. El mateix estat en que s'han quedat jugadors i supporters Reds, al finalitzar els noranta minuts del seu partit enfront del cuer de la classificació amb una derrota per dos gols a zero.

Res a sortit bé en la tarda d'avui. Amb una gespa glaçada i dura, l'onze de Rafa Benítez mai s'ha trobat còmode i no ha pogut efectuar el joc que inicialment tenia la intenció de practicar. No era dia per a conduccions de pilota i si per fer-hi joc directe i de pilota llarga cap a l'àrea. Era un partit per aprofitar els rebots i els jugadors del Pompey ho han sabut interpretar a la perfecció, doncs de rebot han arribat els gols que finalment han donat la victòria als d'Avram Grant, que des de la seva arribada ha aconseguit revitalitzar a un equip totalment fos i desmotivat.

Com de rebot els ha arribat una expulsió de Javier Mascherano, força polèmica a una entrada a Ben-Haim a un minut de la finaltizació del primer temps. La entrada amb tota objectivitat tant sols era mereixedora de tarjeta groga, però l'arbitre ha enviat als vestidors abans d'hora al jugador argentí, amb el clar enuig de Rafa Benítez.

Anteriorment a la expulsió, el Portsmouth s'avançava en el marcador amb una jugada en la que Belhadj ha sabut els rebots i les imprecissions defensives dels de Benítez per engaltar un fort xut que pràcticament sense angle s'ha colat entre el pal i el cos de Reina, que en la acció anterior, ja havia fet una aturada de mèrit evitant el gol del Pompey.

Amb un home menys i amb el marcador en contra, el Liverpool afrontava una segona part amb el dificil objectiu de donar la volta al marcador i a les adversitats. Ha estat impossible. Oportunitats hi ha hagut però s'han produït massa tard i totes elles amb els rebots com a protagonistes. Fins al minut 68 de partit, Steven Gerrard no ha posat en apurs al porter local Begovic. Ha estat en un xut del capità que després de ser desviat per un defensor, Begovic ha tret una mà miracolosa per evitar que la pilota continués el seu camí cap al gol.

Amb els de Benítez ja totalment volcats sobre la porteria de Begovic, ha arribat el segon gol dels de Grant que ha sentenciat el partit. Piquione al minut vuitanta, novament sense angle, batia a Reina, donant els tres punts al Portsmouth. Novament Gerrard ho intentava amb un xut que marxava per ben poc fora, sense que el Liverpool aconseguís un gol que ja tant sols servia per a maquillar el resultat.

FORMACIÓ:
Reina, Johnson, Carragher, Agger, Insua (Fabio Aurelio 68'), Kuyt, Mascherano, Lucas Leiva (Spearing 88'), Dossena (Benayoun 53'), Gerrard (C) i Torres.

divendres, 18 de desembre del 2009

El "Chelsea" romanés

El sorteig dels setzens de final de la Europa League ha deparat un enfrontament entre Reds i el conjunt romanés de l'Unirea Urziceni, conjunt que procedeix, al igual que el Liverpool, de la lligueta de Champions League. A priori sembla un compromís força asequible per al quadre de Rafa Benítez, però no cal oblidar, que el quadre entrenat per l'ex-jugador del Chelsea i internacional romanés, Dan Petrescu, és en l'actualitat el campió de la lliga romanesa i va estar a un sol punt de continuar la seva aventura en la Champions League, on va quedar tercer en un grup on Sevilla i Stuttgart van ocupar les places que permetíen seguir en la màxima competició eruopea, mentre que Glasgow Rangers va haver de dir adéu als compromissos contintentals amb derrota inclosa amb els romanessos a Ibrox Park per un gol a quatre.

Club fundat l'any 1954 a la localitat de Urziceni a la regió de Ialomita, al sud-est de Romania. L'Unirea, sempre havia viscut en les divisions inferiors fins a l'arribada l'any 2005 a la presidència del club de Dumitru Buscaruw, un important empresari local, gran aficionat al futbol i que va desemborsar grans quantitats de diners per a la construcció d'un conjunt que optés als títols locals. Rapidament van arribar els èxits. L'any 2005 van disputar la final de la Copa i ja en l'actualitat, el club compta en el seu palmarés un únic títol de lliga, aconseguit la temporada passada.

Al conjunt de Petrescu, se'l coneix com el "Chelsea de Ialomita" per les semblances (salvant les distàncies) amb el club de Roman Abramovich. Gran capital darrera, contractacció dels millors futbolistes possibles, a part de vestir completament de blau i de ser entrenat per un ex-jugador del Chelsea com Dan Petrescu.

El partit d'anada es disputarà a Anfield el 18 de febrer, mentre que una setmana després, els Reds viatjaràn a Bucarest on el Unirea disputa els seus partits europeus donada la poca capacitat del seu estadi habitual. El guanyador de la eliminatòria, s'enfrontarà en vuitens de final amb el guanyador del Lille - Fenerbahçe.

dimecres, 16 de desembre del 2009

No hi ha partit sense ensurt.

LIVERPOOL FC 2-1 Wigan Athletic

En un dels partits millor disputats per el Liverpool de la temporada, on l'avantatge quan el quart arbitre assenyalava el temps afegit era suficient com per a marxar cap a casa ben tranquils, el contrari ha tornat a posar l'ai al cor de la parroquia Red una vegada més. Per fortuna, tot ha quedat en un ensurt, però la falta de concentració, o bé l'encert del jugador Latic, tot cal dir-ho, han deixat una innecesària taca en un partit força ben disputat per el quadre de Benítez. El que compta, que no és altre cosa que els tres punts, es queden a Anfield, però a darrera hora, ha tornat a quedar un regust amarg en el paladar del supporter.

Aliniació amb forces novetats la dissenyada aquesta nit per Rafa Benítez. D'entrada, Jamie Carragher ocupava el lateral dret de Glen Johnson, mentre que sorprenentment, David Ngog era el davanter titular, deixant a la banqueta a Fernando Torres. No ha sortit malament la jugada. El davanter francés ha estat de llarg el millor jugador del partit. Ben d'hora, cap al minut 9 de joc, pentinava al primer pal, avançant-se a la sortida de punys de Chris Kirkland, una centrada de Fabio Aurelio que significava el primer gol per als d'Anfield.

Ngog i Dirk Kuyt, han portat de corcoll a la defensa visitant durant els primers minuts de joc. El jugador holandés, actuant de mitja punta ha tingut una molt bona ocasió a passada de Ngog, però l'ex-porter Red, Kirkland, l'ha sabut desvaratar enviant a corner, el xut a boca de canó de Kuyt. El partit estava força obert i tot gràcies a un plantejament valent i gens conservador dels de Roberto Martínez. El tècnic de Balaguer, feia el seu debut com a tècnic a l'estadi d'Anfield amb una molt bona nota. Un altre català en les files del Wigan aquesta nit a Anfield, Jordi Gómez, ex-jugador de l'Espanyol de Barcelona.

David Ngog, continuava donant mostres de la seva classe i de les seves magnífiques lectures de les jugades. Aquesta visió, l'ha portat a estar a punt d'aconseguir el segon gol de la nit, quan ha guanyat la partida en una pilota perduda a un defensa rival i al xutar a porta, la pilota ha sortit ben a prop del pal de la porteria de Kirkland.

El segon temps, ha estat de clar color Red. Els de Benítez s'han posat seriosament a buscar el gol de la tranquilitat i han anul·lat per complert qualsevol intent del Wigan per dur l'iniciativa del joc. Novament Kuyt amb Ngog i amb la resposta de Kirkland, gairebé calcaben la jugada de perill red de la primera part, aquesta vegada a la porteria de The Kop.

Al minut 65, Benítez decidia donar entrada a Fernando Torres, en el que ha significat el partit número 100 del madrileny amb la samarreta red. El Niño no ha desaprofitat l'efemèride per aconseguir el segon gol del partit al minut 78, després de driblar la sortida del porter i de fer entrar la pilota dins la porteria al segon intent, després de la oposició de Bramble.

Però aquest any, no hi ha partit tranquil a Anfield i Nzogbia aconseguia un sensacional gol després de burlar les escomeses de la totalitat de la defensa red. Per sort, no hi havia temps per a més i els tres punts es quedaven a casa.

FORMACIÓ:
Reina, Carragher, Agger, Skrtel, Insua, Benayoun (Aquilani 81'), Mascherano, Gerrard (C), Fabio Aurelio (Lucas Leiva 60'), Kuyt i Ngog (Torres 65').

GOLS:
1-0 Ngog 9'
2-0 Fernando Torres 78'

dilluns, 14 de desembre del 2009

Bloquejats.

LIVERPOOL FC 1-2 Arsenal FC

Una temporada per oblidar. La mala sort, la falta de fortuna va tornar a reaparéixer en la tarda d'ahir a Anfield. En el minut cinquanta de partit un gol en pròpia porta de Glen Johnson, va sepultar al Liverpool que fins a les hores havia fet un partit realment digne, posant-se fins i tot per davant en el marcador i superant en tot moment a un Arsenal que no va donar mostres de perill a la porteria de Reina, fins al fatídic moment.

Els primers minuts de partit van ser esbojarrats amb un ritme de partit molt alt però sense un clar dominador del matx. Poc a poc els de Benítez van posar setge a la porteria defensada per Almunia. En el minut dotze de partit, Gerrard condueix una contra amb la companyia de Fernando Torres. El capità asistía una fantàstica pilota per al madrileny que tot sol davant d'Almunia impacta fluix de primeres a l'esferic acabant mansament a les mans del porter navarrés. Clara ocasió desaprofitada per Torres, que d'haver controlat la pilota i avançat amb ella hagués creat més perill a la porteria gunner.

Eren els millors minuts del Liverpool i tot seguit gairebé sense descans, Gerrard era derribat dintre de l'àrea per Gallas, sense que l'arbitre Howard Webb interpretés pena màxima. La polèmica acompanya una vegada més a l'àrbitre internacional anglés, quan dirigeix un partit dels d'Anfield.

El Liverpool dominava a plaer el partit i els seus jugadors superaven per totes les demarcacions als gunners. Johnson s'internava per banda dreta i la seva centrada no era aprofitada per cap dels davanters reds. Gerrard també gaudiría d'una bona oportunitat però no va saber aprofitar una bona asistència de Dirk Kuyt.

Finalment, els d'Anfield trobaven el premi a un bon primer temps. Al minut 41, Fabio Aurelio executava una lliure directe a l'interior de l'àrea que Almunia refusava de punys defectuosament, deixant la pilota a Kuyt que després de controlar amb el pit, xutava a porteria practicament buida. Semblava que la mala estrugança s'allunyava definitivament d'Anfield.

Doncs no. A l'inici de la segona part, una jugada de banda de Nasri acaba en gol en pròpia porteria de Johnson que al tractar de refusar la pilota, dubta i acaba batent a un Pepe Reina que de seguida va a donar suport moral al seu company. Johnson es lamenta. La resta de l'equip es resigna i desapareix subitament tot el bon treball dels anteriors cinquanta minuts.

Al minut 58, nova jugada per banda dreta atacant de l'Arsenal per part de Fabregas. El català fa una passada a Arshavin que Johnson no arriba a interceptar. El jugador rus retalla al lateral anglés i etziba un fort xut de cama esquerra al que Pepe Reina tant sols pot seguir amb la mirada, coneixedor de que la pilota és molt ajustada al pal. Tant que després de picar el pal, s'endinsa en la xarxa. Ben possiblement era la cinquena pilota que tocava l'ex-jugador del Zénit de Sant Petersburg tocava a Anfield des de la seva arribada al club londinenc, significant el cinquè gol en la compta particular d'Arshavin, en un record d'efectivitat digne de resaltar.

Rafa Benítez tractava de fer reaccionar a un equip totalment fos anímicament. L'entrada de Aquilani per Mascherano, no servia de gran cosa. Ni tant sols amb la presència del jugador italià en el camp, el Liverpool sabia trobar el nord. Xabi Alonso observaba les evolucions dels seus ex-companys des de la grada d'Anfield.

FORMACIÓ:
Reina, Johnson (Degen 82'), Carragher, Agger, Fabio Aurelio, Kuyt, Mascherano (Aquilani 65'), Lucas Leiva, Benayoun (Ngog 79'), Gerrard (C) i Torres.

GOL:
1-0 Kuyt 41'

dimecres, 9 de desembre del 2009

Bucle dramàtic.

LIVERPOOL FC 1-2 AC Fiorentina


Novament el descompte esgarrapa punts al Liverpool. Aquesta vegada no es tractava de punts vitals, doncs el partit poca història representava per als interessos reds, tret de l'honor de endur-se la victòria, en el comiat del conjunt d'Anfield a la competició europea per excelència. El que si és cert, és que són masses i molt cars els errors comessos en els darrers minuts en aquesta competició. Fins a 6 punts (4 Olympique Lyonnais i 2 Fiorentina aquesta nit) han volat del caseller dels de Benítez en els darrers instants dels partits. Sis punts que haurien donat una classificació holgada per a la ronda de eliminatòries. Ja és massa tard lamentar-se i tant sols queda l'advertiment per a treballar i solventar durant les properes setmanes aquestes situacions.

El partit d'avui es presentava com una bona oportunitat per poder veure el debut a Anfield i com a jugador titular d'Alberto Aqualani, així com algun jugador jove del planter. Així ha estat i Benítez ha disposat de sortida del jugador italià i del jove Stephen Darby en el lateral dret. L'ex-jugador de la Roma, ha efectuat un partit discret, tot i que de molt bona entessa amb Javier Mascherano i amb Steven Gerrard que actuava en una posició més avançada que el doble pivot italo-argentí. A "Il Principino" se li han vist ganes de lluir-se amb accions innecesàries com ara tocs de tacó, però també ha disposat sempre d'una molt bona col·locació i oferiment als seus companys.

El primer temps ha estat de clar color italià, malgrat la possesió de pilota molt alta dels locals. Els jugadors de Cesare Prandelli han gaudit d'una doble oportunitat a la sortida de dos corners per part de Di Natale i Montolivo, que Diego Cavalieri, substitut avui de Reina, ha sabut desvaratar amb bones intervencions. Curiosament però, qui ha trobat el gol ha estat el Liverpool en el minut 43. Yossi Benayoun s'avançava al primer pal per rematar de cap creuat un servei de falta d'Steven Gerrard.

El segon temps, ha vist un millor Liverpool. Gerrard s'ha posat l'equip a les seves esquenes i ha començat a tirar dels seus companys cap a la porteria de Frey. Lamentablement però, el Liverpool veia com Jorgensen igualava el matx en una bona i ràpida jugada atacant italiana. Poc després tornava als terrenys de joc Fernando Torres. Era la primera vegada que Gerrard, Aquilani i Torres coincidien sobre un terreny de joc, tot i que, la coincidència ha durat ben pocs minuts, donada la substitució del jugador italià pel jugador malagueny Daniel Pacheco, que feia així el seu debut oficial amb el primer equip del Liverpool. Pacheco, hagués pogut celebrar un debut excepcional, si en la seva primera intervenció hagués aconseguit marcar, però Frey ha sabut refusar a corner una pilota que anava directa a gol.

Amb Torres al camp, s'ha vist un altre Liverpool. Les ja clàssiques connexions entre Gerrard i el de Fuenlabrada, han començat a aparèixer i s'ha vist al millor Liverpool de fa dies. Però el que és el futbol. En el minut 92 una greu errada de Darby al controlar la pilota, ha permés a Vargas arribar a l'àrea per fer la passada de la mort a Gilardino que batia sense contemplacions a Cavalieri.

Amarg regust de boca per acomiadar la Champions, però queda el consol de la recuperació física tant d'Aquilani com de Fernando Torres. Estem convençuts que es veurà un altre Liverpool.

FORMACIÓ:
Cavalieri, Darby, Agger, Skrtel, Insua, Benyaoun, Mascherano (Fabio Aurelio 86'), Aquilani (Pacheco 76'), Dossena, Gerrard (C) i Kuyt (Torres 65').

GOL:
1-0 Benayoun 43'

diumenge, 6 de desembre del 2009

Sense Torres, no hi ha gol.

Blackburn Rovers 0-0 LIVERPOOL FC


Poca punteria van tindre ahir els jugadors del Liverpool a Ewood Park. En un partit bastant pobre en els seus primers quaranta-cinc minuts i amb una sensible millora en el segon temps, els de Rafa Benítez van treure un punt de la seva visita a Lancanshire, insuficient per tal de fer efectiu l'objectiu d'apropar-se a les places de priviligei del campionat.

Steven Gerrard complia el seu partit número 500 defensant la samarreta red i ho va fer sent un dels jugadors més destacats del partit. Com a mínim, el capità red va ser dels pocs que van mostrar ambició durant el partit. La baixa de Fernando Torres, deixava a l'equip d'Anfield mancat una vegada més de gol. Ni Kuyt ni posteriorment David Ngog, no van tenir cap mena d'encert de cara a porteria. Tots dos jugadors, van estar desafortunats en la mateixa jugada amb un remat al travesser per part del jugador gal, després d'una sensacional jugada per banda dreta d'un Glen Johnson, novament molt inspirat. El rebuig del travesser de la porteria de Robinson, va estar a punt d'aprofitar-lo Dirk Kuyt, però el seu xut va anar a petar contra el cos d'un defensa.

Eren els millors moments d'un Liverpool que durant gairebé una hora llarga de joc, no havia sabut trobar-se sobre el terreny de joc. Finalment, cap dels onze xuts a porteria dels Reds, van tindre l'èxit del gol i el marcador d'Ewood Park, no patiria cap mena de modificació.

FORMACIÓ:
Reina, Johnson, Agger, Carragher, Insua, Benayoun (El Zhar 72'), Mascherano, Lucas Leiva, Riera (Ngog 52') , Gerrard (C) i Kuyt.

dimecres, 2 de desembre del 2009

Al servei Blake, a la resta Mascherano.

Cap de setmana tennístic per excelència a Barcelona. Des d'el divendres es disputarà al Palau Sant Jordi de la muntanya Olímpica, la 98ª edició de la Final de la Copa Davis entre Espanya i la República Txeca. Els Nadal, Verdasco, Stepanek i Berdych, seràn els grans protagonistes poliesportius del cap de setmana, en la que pot significar la quarta Copa Davis per a Espanya.

Però quina relació guarda l'esport de la raqueta amb el Liverpool FC? Ben poca, però vet aquí que hem trobat un semblant realment raonable d'un dels tenistes de més renom i calat mediàtic de l'ATP amb un dels nostres. Es tracta de la semblança física entre el tenista nord-americà James Blake i Javier Mascherano.

James Blake ocupa en l'actualitat el número 44 del ranking mundial de l'ATP. Una posició gens acord amb la seva capacitat i qualitat tenística, però que les continues lesions i sobre tot els seus crònics dolors d'esquena, se li va diagnosticar desviament de la columna vertebral als 13 anys, han fet que qui en l'any 2006 ocupava la posició número 4 de l'ATP, hagi caigut en posicions tant baixes.

El tennista novayorqués compta amb diversos títols de tornejos ATP com ara New Haven, Stockholm o Sydney, havent disputat finals de tornejos tant importants com el Master Series de Cincinnati o el torneig de Queens de Londres sobre gespa, preludi any darrera any del prestigiós Wimbledon.

Pot ser la fotografía de James Blake no és la més idònea per comparar-lo amb Mascherano, però si teniu la oportunitat de seguir per televisió algún partit de Blake, observareu com la seva fisonomía i fins i tot les seves gesticulacions, recorden i molt al jugador Red nascut a San Lorenzo.