divendres, 30 de gener de 2009

Punt d'inflexió.

Diumenge arriba un partit que determinarà d'una manera o altre el futur del Liverpool en el present campionat de lliga. Un partit davant del Chelsea, és sempre un partit d'una importància immensa pel sol fet d'enfrontar-se davant d'un dels clars aspirants al títol. Però el partit de diumenge contra els d'Scolari, cobra una dimensió extraordinària si tenim en compte que tant sols la victòria permetria aferrar-se al tren de la lliga al conjunt de Benítez. I més que el valor real dels tres punts, el que realment cobra una importància extrema, en cas d'obtenir la victòria, seria el valor anímic que suposaria trencar la tendència negativa de resultats davant d'un dels planters més complerts del campionat.

Es evident que les aigües baixen un tant tèrboles entre equip i aficionats. Els darrers resultats han decebut a molts i moltes de les decisions tècniques han rebut duríssimes crítiques per un ampli sector de la premsa i sobre tot d'aficionats. Diumenge no estarà permesa l'errada per part de ningú.

Rafa Benítez deuria de realitzar un exercici d'autocrítica i configurar un onze titular on apareguessin els jugadors en millor forma del planter en l'actual moment i no permetre la concessió d'oportunitats en un partit d'aquesta transcendència a jugadors que a aquestes alçades de la temporada, ja han desaprofitat gran part de les oportunitats concedides.

Els jugadors per la seva part han de ser conscients del que està en joc. Si alguna cosa posa d'acord a tots els supporters, és que tots els jugadors entreguen tot el que tenen en cadascún dels partits. Diumenge l'entrega no serà suficient. Caldrà afegir-hi encert en totes dues porteries a l'hora d'evitar els gols i a l'hora de transformar les oportunitats que es presentin prop de la porteria rival.

Per últim, cal fer una crida als supporters. Tota amargor i decepció per la marxa de l'equip en les darreres jornades, ha de quedar aparcada el proper diumenge. L'equip necessita que Anfield els rebi com ho va fer aquella tarde de maig del 2005 en la semifinal de Champions enfront del mateix rival que passat demà. Igual que tantes i tantes jornades d'èpica viscudes al llarg de la historia. No és hora de divisions.

TOTS hem d'anar a una. Equip, tècnic i afició. TOTS ens hem de convèncer de que guanyar el títol és encara a l'abast. TOTS HEM DE CREURE. Som el Liverpool FC.

dimecres, 28 de gener de 2009

Decepció.

Wigan Athletic 1-1 LIVERPOOL FC


El text que complerta aquesta crònica duia un tó ben diferent del que finalment ha acabat per integrar-la. En el JJB Stadium de Wigan, el Liverpool estava aconseguint una victòria per la mínima però suficient com per continuar en la lluita per el títol frec a frec amb el Manchester United que ahir guanyava contundentment al West Bromwich. El gol de Benayoun, havia de ser suficient com per dur-se cap a Anfield tres punts tant necessaris com vitals.

Una inoportuna traveta dins de l'àrea de Lucas Leiva sobre el jugador del Wigan Koumas al minut vuitantaun i la posterior transformació de la pena màxima per part de l'ex-jugador del Celta de Vigo Mido, han acabat per ensorrar, qui sap si definitivament les opcions de conquesta del títol de lliga per als de Benítez.

De res servia el joc desplegat els vuitanta minuts anteriors. Joc que sense ser res de l'altre mon, havia anulat per complert a l'equip de Steve Bruce, que no havia efectuat cap xut a porteria, essent els seus davanters Mido i Zaki totalment inèdits. Benítez novament tornava a confiar en Babel i l'holandès tornava a desebre. La batuta al mig del camp, era entregada a Lucas Leiva i Javier Mascherano, que han efectuat un bon partit, ocupant i cobrint una zona molt amplia del terreny de joc i realitzant bones passades a l'esquena de la defensa latic. Torres i Gerrard, novament demostraven que quan tenen la pilota als peus, qualsevol cosa pot passar i Benayoun apareixia per sorpresa en qualsevol zona del camp amb el seu habitual joc ple d'intel·ligència. De res ha servit. I encara gràcies que el xut de Noriega al minut 90 de partit ha anat a petar al travesser.

Es tracta sens dubte d'un cop molt dur de païr. La setmana es farà dificil i diumenge podriem assistir al final de l'aventura lliguera del Liverpool. Una derrota a Anfield enfront del Chelsea, seria pràcticament definitiva.

Cal ser optimistes i pensar que una victòria podria fer girar la truita i fer oblidar l'amarg regust de les darreres setmanes. S'ha d'anar a per totes. Jo mateix, aquesta nit ni tant sols hagués escrit aquesta crònica, però aqui està penjada. De res serveix lamentar-se. A treballar!!

FORMACIÓ:
Reina, Arbeloa, Carragher, Skrtel, Fabio Aurelio, Benayoun (Kuyt 74'), Mascherano, Lucas Leiva, Babel, Gerrard (Keane 82') i Torres (Riera 71')

GOL:
0-1 Benayoun 41'

diumenge, 25 de gener de 2009

Repetim.

LIVERPOOL FC 1-1 Everton FC

Repetim errades. Repetim entrega i lluita. Repetim resultat i com a consequència, Reds i Blues repetirem duel a Goodison Park per decidir qui continua en el camí cap a Wembley que passarà per derrotar en la següent ronda al vencedor d'una altre eliminatoria que necessitarà de "replay" com la que enfronta a Doncaster Rovers i Aston Villa.

Com en el partit de dilluns passat, novament l'estratègia i la falta de concentració en les jugades a pilota aturada, han condemnat al Liverpool. Greu errada. No hi ha cap altre qualificació per a la jugada que ha suposat el gol del conjunt evertonian cap a la mitja hora de joc. Al igual que ara fa sis dies, el conjunt de David Moyes ha donat una nova lliçó de com aprofitar al màxim una jugada a pilota aturada. El més greu per al conjunt de Benítez, és que el protagonista de l'acció ha estat el mateix que dilluns passat. Tim Cahill. El jugador australià novament ha estat el més inteligent dels vint-i-dos jugadors sobre el camp i passant totalment desapercebut per l'àrea, ha estat capaç d'arribar a la pilota deixant-la de cap a plena disposició de Joleon Lescott que tot sol, davant de Reina, tant sols tenia que desviar la trajectòria del cuir per fer-lo introduir a la porteria. Lescott embogia i desafiava a The Kop plantant-se amb un gest lleig enfront de l'afició red.

No ha estat l'Everton el conjunt descarat de dilluns. La baixa d'Arteta ha fet decreixer molt notablement el seu joc creatiu i durant tot el partit s'ha limitat a tancar-se molt ordenadament. Els reds han tingut molts problemes per superar la forta oposició defensiva blue i en moltes ocasions, el joc dels de Benítez topava amb el mur defensiu blue una vegada i un altre i no hi havia manera d'obrir forats. Babel i Dossena en banda esquerra, no han sabut superar en cap moment els seus adversaris i quan ho han fet, les seves centrades no han representat cap perill per a la porteria de Tim Howard. Especialment desesperant ha estat l'actuació de Ryan Babel, que no ha sabut aprofitar una vegada més la titularitat. En quinze minuts, Riera ha creat el perill que Babel ha estat incapaç de crear en la hora i quart que ha esat sobre el terreny de joc.

El descans arribava amb el Liverpool per sota en el marcador. La segona part començava amb els de Benítez completament volcats a l'atac i fruit d'aquesta insistència ha arribat el gol de l'empat. Una vegada més la parella Torres - Gerrard, acudia al rescat dels reds. Fernando Torres controlava amb el pit una pilota i servia espectacularment d'esquenes i d'esperó a Gerrard que de xut de cama esquerra batia a Tim Howard, fent pujar l'empat al marcador.

D'aquí fins al final del partit, tant sols el Liverpool s'ha mostrat interessat en fer desnivellar l'empat del marcador amb una nova gran oportunitat de Gerrard que a boca de canó ha estat a punt de batre novament a Howard que amb prou feines s'ha pogut treure de sobre la pilota, evitant d'aquesta manera el gol que hagués pogut donar la victòria i el pas a la següent ronda per als d'Anfield.

Goodison Park viurà una nova edició del derby del Merseyside. Els dos duels d'aquesta setmana, han demostrat el gran equilibri de forces entre tots dos conjunts. A Goodison, es preveu un partit intens i molt disputat. Partits d'aquells que agraden veure i que evidentment agraden de guanyar. Les emocions fortes no s'aturen.

FORMACIÓ:
Reina, Arbeloa, Carragher, Skrtel, Dossena, Kuyt, Mascherano, Xabi Alonso, Babel (Riera 75'), Gerrard i Torres

GOL:
1-1 Gerrard 54'

dimarts, 20 de gener de 2009

Condemnats per l'estratègia.

LIVERPOOL FC 1-1 Everton FC


Gairebé amb el temps complert, l'Everton disposava de la darrera oportunitat d'equilibrar un partit amb gran igualtat de forces, però que dominava el Liverpool gracies a un nou gran gol amb la signatura de Steven Gerrard. Arteta es disposava a executar un lliure directe tot just davant del gruix de l'afició blue allotjada a l'Anfield Stand. Dintre de l'àrea red, l'habitual ball d'aparellaments entre defenses i davanters. Entre les parelles de ball, Hyypia s'ocupava de Joleon Lescott, a priori, el jugador més perillós al buscar la rematada de cap. Skrtel vigilava de prop a Tim Cahill, però l'australià molt viu i murri, va desfer-se del marcatge de l'eslovac en el moment precís, per rematar de cap en l'interior de la petita, fent pujar l'empat en el marcador i portant la bogeria al sector blue de la grada.

El gol de Cahill deixava en inútil el golaç de Gerrard de vint minuts abans. El d'Huyton va deixar per al record un nou gol de bellíssima factura, amb el segell propi del capità red. Pilota conduïda en cursa i fort i sec xut des de trenta metres ajustat al pal on el porter poca cosa pot fer. Gerrard celebrava el gol com ho fan els jugadors plenament compromesos amb la samarreta que llueixen. Corrent esbojarrat amb els dos punys en alt cap a la grada per celebrar el gol amb els seus. A la porteria contraria, Reina celebrava d'igual manera el gol. Tothom era conscient de la importància d'aquell gol i de la momentània victòria.

I és que el derby d'ahir a la nit a Anfield, no va ser ni de bon tros un partit fàcil. Les forces van estar terriblement igualades i el marcador parla a les clares d'aquesta igualtat. Per una vegada, l'electronic és fidel reflexe del succeït sobre el terreny de joc.

Un Everton molt seriós i sòlid es presentava a Anfield amb una tarjeta de presentació prou agressiva com per donar el primer seriós avís quan el temps de joc no cumplia ni el primer minut. Anichebe feia lluir a Pepe Reina que treia una mà miracolosa a una pilota que venia a gran velocitat i botant abans d'arribar a la posició del porter madrileny. No seria aquesta l'única ocasió en la que Reina s'hauria d'esforçar al màxim. Novament en la primera part, Reina treia una nova mà per evitar el gol blue a una rematada de capde Cahill que duia camí de gol.

Per part red, Fernando Torres va disposar de la millor oportunitat per obrir el marcador al encarar la porteria de Tim Howard, després de rebre una llarga passada de Sami Hyypia. "El Niño" després de superar en cursa al seu defensor, enviava malauradament la pilota al pal. Torres compartia davantera amb Robbie Keane i novament madrileny i irlandès no van oferir mostres de perillositat actuant conjuntament.

L'empat deixa al conjunt red sense el liderat que passa a mans del Manchester United, amb els mateixos punts que els d’Anfield, però amb la disputa d’un partit menys. S’ajusta molt la classificació en la lluita per el títol i un equip com l’Aston Villa que no semblava capaç d’entrar en la pugna, disposa ara de bones opcions per donar algun que altre ensurt als favorits.

Reds i Blues, tornaran a enfrontar-se diumenge novament a Anfield en partit a vida o mort per la continuitat en la FA Cup. No hi ha millor manera doncs, de venjar l’empat sofert ahir, que eliminar al màxim rival i veï de la competició més clàssica.

FORMACIÓ:
Reina, Carragher, Skrtel, Hyypia, Fabio Aurelio, Kuyt, Xabi Alonso, Gerrard, Riera (Babel 89'), Keane (Benayoun 67') i Torres (Lucas Leiva 85').

GOL:
1-0 Gerrard 68'

diumenge, 18 de gener de 2009

Derby amb pressió.

Si un Liverpool - Everton ja comporta pe si sol una expectació extraordinària, convidar a la festa a un tercer equip en discòrdia, li afegeix encara un plus especial. El convidat no és altre que el Manchester United, que amb la seva victòria d'ahir davant del Bolton Wanderers en el darrers instants, proporciona una pressió afegida al conjunt de Rafa Benítez en la lluita per el liderat. El resultat obtingut per els Red Devils, obliga als de Benítez a obtenir necessàriament la victòria demà a Anfield, si volen continuar en el més alt de la classificació.

Centrant-nos en els dos protagonistes directes de demà, el derbi arriba a Anfeld amb un Liverpool que recupera a Xabi Alonso i a Alvaro Arbeloa. La presencia del jugador donostiarra es presumeix bàsica per a la creació de joc dels Reds, en una batalla per el control del mig del camp que traurà espurnes amb un altre jugador donostiarra en el cantó Blue com Mikel Arteta. Parlant de recuperacions mèdiques, també Rafa Benítez s'ha recuperat de la tercera intervenció quirúrgica i amb tota seguretat seguirà en directe les evolucions del partit.

Fernando Torres, l'autor dels dos gols que van donar la victòria als d'Anfield en el partit de la primera volta, sortirà en l'onze inicial amb tota seguretat una vegada recuperada la forma després de la seva recaiguda. De ben segur actuarà en solitari en la punta d'atac, acompanyat al seu darrera per Steven Gerrard, el jugador que ha tornat a recuperar el seu rol bàsic i resolutiu en l'equip.

S'haurà d'anar en compte amb l'equip de David Moyes. Els Blues arribaran a Anfield amb una excel·lent forma i amb uns resultats molts satisfactoris en els seus darrers sis partits jugats fora del Goodison Park, on han obtingut 5 victòries (Bolton, West Ham, Tottenham, Man. City i Middlesbrough) per una sola derrota al camp del Wigan Athletic.

Jugadors com l'esmentat Arteta, que és qui posa la qualitat, Lee Osman o Fellaini posant la força i la contenció en el mig del camp, Tim Cahill, Saha i Yakubu, el gol i la seguretat defensiva amb aportació de gols de Joleon Lescott, fan de l'Everton un rival temible i molt dur de superar.

Tot això i molt més, fan del partit de demà quelcom més que un partit qualsevol de futbol. I el millor de tot, és que tant sols és el primer assalt. Diumenge la segona entrega. Aquesta vegada a vida o mort en la quarta ronda de la FA Cup. Senzillament apassionant.

divendres, 16 de gener de 2009

Temps era temps.


Es dona inici a una setmana realment especial per a tots els supporters. El doble enfrontament entre reds i blues, converteix la setmana en una gran festa futbolística. Per celebrar-ho, posem a l'abast de tots els lectors del blog, una petita joia que pot ser ben pocs coneixien de la seva existència.

Es tracta de la primer document cinematogràfic del que es disposa d'un enfrontament entre Everton FC i Liverpool FC. Concretament, les imatges corresponen al partit que va tindre lloc a Goodison Park el 27 de setembre del 1902 i que malauradament per els interessos dels d'Anfield, va caure del costat del conjunt toffee al imposar-se per 3 gols a 1. Aquella temporada, el Liverpool FC on hi destacaven jugadors com Alex Raisbeck, defensava el títol de campió de lliga conquerit la temporada anterior.

La formació red d'aquell partit d'inicis del segle XIX era conformada per: Bill Perkins, John Glover, Billy Dunlop, Maurice Parry, Alex Raisbeck, William Goldie, Arthur Goddard, George Livingstone, Sam Raybould, Richard Morris i Jack Cox.

L'autor del gol red fou Sam Raybould, al transformar una pena màxima. Tot i la derrota, és evident que el document es pot catalogar d'extraordinari malgrat les primàries condicions visuals.

La filmació pertany a the British Film Institute from the Mitchell & Kenyon Collection, que disposa també d'una filmació encara més antiga (1901) d'un enfrontament entre el Liverpool FC i el Newcastle.

No finalitzarem l'article, sense agraïr una vegada més als companys de www.lfchistory.net , donat que gràcies a la seva magnífica web, vam poder descobrir l'existència d'aquestes dues joies cinematogràfiques, testimoni directe de la nostre historia.

dimarts, 13 de gener de 2009

....."Y yo que me creia Steve McQueen."

Després d'un cap de setmana negatiu en el terreny de joc amb l'insuficient empat aconseguit a domicili del recentment ascendit Stoke City i de la llarga setmana d'encreuament d'acusacions entre Rafa Benítez i l'entrenador del Manchester United, Alex Ferguson, bo és afrontar el propers derbis amb el veí Everton de dilluns i diumenge que ve amb un somriure.

Amb una estrofa del tema de Joaquín Sabina "Medias negras" servint com a títol per al post, us oferim una nova edició de la secció "els dobles del futbol" que aquesta vegada té com a protagonistes a David Moyes i a l'actor Steve McQueen. No em negareu, que el semblant entre tots dos personatges, no és evident.

A l'hora de la veritat, Moyes i McQueen ben poques coses comparteixen. Pot ser l'únic tret comú entre tots dos sigui que l'actor era un gran amant de l'esport, tot i que de l'esport del motor, ja que en el seu dia, l'actor de pel·lícules com "La Gran Evasión" o "Bullit" va pensar en dedicar-se professionalment al món de les curses. Fins i tot va arribar a protagonitzar un paper d'un pilot de curses a la pel·lícula "Le Mans" on com en altres films, ell mateix protagonitzava a sovint les escenes de persecucions amb vehicles.

Esperem que l'entrenador escocès hagi de sortir a corre-cuita amb el seu vehicle d'Anfield tant dilluns com diumenge, després de rebre dues derrotes per part del Liverpool FC.

diumenge, 11 de gener de 2009

No els hi agrada la terrisseria.

Stoke City 0-0 LIVERPOOL FC.


Poca ambició la mostrada ahir per el Liverpool que es va deixar dos punts en el Britannia Stadium, d'on perfectament hagués pogut sortir victoriós, d'haver mostrat una cara més agresiva. No és bona senyal per un equip que lluita per el títol, haver sumat tant sols dos punts, en els dos enfrontaments contra un equip que és seriós candidat al descens.

Els de Benítez sortien a disputar el seu partit contra els potters amb Martin Skrtel novament com a titular, després de la seva seriosa lesió de genoll i amb Fabio Aurelio al lateral esquerra, suplint a Emialiano Insua que estarà absent durant un mes per la seva participació amb Argentina en el mundial juvenil de Veneçuela. La primera part va ser molt ensopida on tant sols Kuyt va gaudir d'una bona oportunitat per variar el 0-0 inicial del marcador.

En la segona meitat, ni tant sols la sortida de Fernando Torres, va fer possible superar la porteria local. La millor ocasió del partit, va estar en les botes de Gerrard, que va enviar una pilota al travesser, en el llançament d'un lliure directe.

Molt mala imatge la oferta per els reds, que esperaràn durant la tarde d'avui el resultat entre els dos seus perseguidors que s'enfronten entre ells en el partit més estelar de la jornada.

FORMACIÓ:
Reina, Carragher, Hyypia, Skrtel, Fabio Aurelio, Benayoun (Babel 76'), Mascherano, Lucas Leiva, Riera (Torres 60'), Gerrard i Kuyt
.

dilluns, 5 de gener de 2009

Doble sessió de Derby!!!

El futbol no descansa a les illes. Ni vint-i-quatre hores havien passat des de que els supporters assaborien encara la victòria sobre el Preston North End i el pas a la 4ª ronda classificatòria del trofeu del KO, que la sort va deparar un Liverpool FC - Everton FC en la següent eliminatòria, camí de la final del Nou Wembley.

Per si faltés poc al·licient, la sort ha volgut que es disputin dos derbis entre Reds i Blues la mateixa setmana, doncs dilluns 19 de Gener, els de Benítez i Moyes es veuran les cares a Anfield en partit corresponent a la 23ª jornada de Premier. El partit de FA Cup encara no té data confirmada, però es disputaria sempre el cap de setmana del 24 i 25 de Gener a l'estadi d'Anfield novament.

Per a molts aficionats al futbol, que un sorteig depari un partit de la transcendència d'un derbi amb el màxim rival ciutadà, significa la pitjor de les sorts. Per als supporters del Liverpool, i de ben segur per als de l'Everton també, aquesta és la millor de les noticies que es podien esperar. Emoció, nervis i tensió estan servides. Futbol en estat pur. Això és la FA Cup!!! Llarga vida a la Competició de competicions.

diumenge, 4 de gener de 2009

Més còmode de lo esperat.

Preston North End 0-2 LIVERPOOL FC.


El Liverpool va superar ahir la tercera ronda de la FA Cup, al doblegar sense problemes i amb certa comoditat a un Preston North End que tant sols va presentar batalla en determinades fases del partit. El partit va servir a demés per veure el retorn de Fernando Torres als terrenys de joc, tornada que va ser culminada amb un gol per part del jugador de Fuenlabrada. La nota negativa del partit, va ser la lesió de Xabi Alonso, que no li va permetre sortir a disputar els segons quaranta-cinc minuts del matx. L'abast real de la lesió es sabrà en vint-i-quatre hores.

Benítez no volia cap mena de sorpresa a Deepdale i va composar un onze inicial amb la presència de gran part dels jugadors titulars. Cavallieri en la porteria per Reina, era l'única novetat destacable. L'ex-porter de Palmeiras, va demostrar tindre unes molt bones qualitats i es va mostrar molt segur en el joc aeri, guanyant totes les pilotes centrades per els jugadors northenders. Els primers compassos de l'enfrontament, com era d'esperar, van ser de domini local, però ben ràpidament el mig del camp red amb Alonso i Mascherano es va posar a actuar i van fer seu el partit.

Gerrard i Robbie Keane, desafortunat novament de cara a gol en ocasions ben franques, van ser els primers en gaudir de bones oportunitats. El gran capità va fer un partit immens, i demostrant que l'incident del passat cap de setmana, no l'ha afectat en absolut. Però seria Albert Riera qui inauguraria el marcador després d'efectuar un retall a l'interior de l'àrea i executar una imparable fuetada de cama esquerra a la que res va poder fer el porter del Preston. Riera rebia el premi del gol a uns primers minuts de partit on el de Manacor va ser l'home més incisiu dels d'Anfield.

El gol enfonsava gairebé del tot als jugadors d'Alan Irvine, i el Liverpool passava a jugar a plaer, amb fases del partit on la possessió de pilota era total per als de Benítez. Tant sols ben entrada la segona meitat, que ja no disputaria Xabi Alonso, els locals van tornar a oferir resistència, posant en dificultats la porteria d'un seguríssim Cavallieri.

A falta de vint minuts per a l'acabament del partit, Fabio Aurelio i Fernando Torres sortien al terreny de joc, recuperats ja de les seves lessions. El madrileny de seguida va demostrar la seva recuperació en varies jugades en les que amb gran velocitat va buscar la porteria local. A les acaballes del partit, amb tot el Preston al camp red, Gerrard i Torres es plantaven tot sols davant del porter northender. El 8 del Liverpool cedia el gol fet a Torres, posant el resultat definitiu en el marcador de Deepdale.

FORMACIÓ:
Cavallieri, Carragher, Hyypia, Agger, Insua, Babel, Xabi Alonso (Lucas Leiva 45'), Mascherano (Fabio Aurelio 84'), Riera, Gerrard i Keane (Torres 73')

GOLS:
0-1 Riera 25'
0-2 Torres 90'

divendres, 2 de gener de 2009

Preston North End, un històric.

La Premier League pren un descans aquest cap de setmana, per donar pas a la competició futbolística de més tradició arreu del món. La FA Cup 08/09 es posa en marxa per al Liverpool FC i ho farà amb un duel contra un dels clubs amb l'honor d'haver deixat el seu nom amb lletres daurades en els inicis allà pels finals del segle XIX, d'aquest esport anomenat futbol. Honor i prestigi que malauradament com ha passat amb gran quantitat d'equips d'aquella època, amb el pas del temps han anat perdent, per passar a pertànyer a divisions infinitament inferiors a la història que envolta a aquests clubs. Aquest és el cas del Preston North End FC, rival que es trobarà el Liverpool en la 3ª Ronda de la FA Cup en la tarda de dissabte.

El club de la veïna localitat de Preston, fou fundat l'any 1881 i va ser un dels clubs fundadors del Campionat de lliga anglesa l'any 1888, essent el seu primer campió. En aquella primera temporada, el Preston North End aconseguiria una fita fins al moment mai igualada a Anglaterra. Aconseguir el Campionat de Lliga i la FA Cup del mateix any, sense ser derrotats en cap partit. A aquell conjunt de jugadors se'ls coneixeria com The Invincibles i van aconseguir repetir títol del Campionat de Lliga la temporada següent.

Eren els anys daurats i més pletòrics de la historia dels Lilywhites o Northenders, sobrenoms amb els quals es coneix a jugadors i supporters del Preston. Els títols tornarien a visitar l'estadi de Deepdale l'any 1938, quan el Preston aconseguiria el seu segon títol de FA Cup al derrotar a un altre històric de l'època, el Huddersfield Town. En aquell equip hi jugava Bill Shankly, que va jugar un total de 297 partits amb el Preston North End. Anys després, Shankly es convertiria en la figura més mitificada i respectada del Liverpool FC. El club de Preston rendeix tribut al jugador i entrenador de Gleenbuck amb el nomenament de The Bill Shankly Stand (veure foto inferior) a una de les quatre grades de l'estadi de Deepdale. Honor que comparteix amb altres jugadors històrics del club com Alan Kelly, Tom Finney i l'anomenada The Invincible Stand, dedicada a l'equip campió de lliga i Cup la temporada 1888/89.


L'esclat de la 2ª Guerra Mundial, va trencar definitivament la progressió del club i des d'ales hores tant sols ha estat present en una final de FA Cup l'any 1964, final que va perdre davant del West Ham United. El Preston North End no és present a la màxima divisió anglesa des de la temporada 1960/61, havent perdut varies categories més fins a l'actualitat on disputa la Championship Division (2ª Divisió) a les ordres del tècnic Alan Irvine. El club de Preston, compta actualment en les seves files, amb l'ex jugador red Neil Mellor, una de les promesses reds que per la mala fortuna de les lessions no va poder demostrar la seva indubtable valua com a jugador i golejador nat.

El darrer enfrontament oficial del Liverpool FC amb el Preston North End, data del 24/03/1962 on el Reds es van imposar a Anfield en partit de la 2nd Division. Aquella mateixa temporada, Reds i Northenders es van trobar en una eliminatòria de FA Cup que es va haver de decidir en el segon Replay! Es a dir, el Liverpool va ser incapaç de doblegar en tres partits als Northenders. En el partit decissiu disputat a Old Trafford, el Preston es va imposar per un gol a zero.

A tenir en compte doncs el caracter guanyador d'un club que tracta de recuperar els dies pretèrits de glòria. Tant sols una competició com la FA Cup, es capaç d'oferir partits com aquests. A disfrutar-ho.

dijous, 1 de gener de 2009

L'incident Gerrard.

L'any finalitzava de manera molt feliç amb una contundent victòria al St. James' Park de Newcastle i amb l'ampliació de l'avantatge en el liderat sobre el Chelsea, després que els d'Scolari rebessin un gol al darrers minuts que els feia perdre els tres punts en el derby londinenc davant del Fulham. Tristement, fora dels terrenys de joc el 2008 acaba amb un escàndol protagonitzat per el capità de l'equip Steven Gerrard.

El 8 del Liverpool, després de col·laborar magníficament amb dos gols a la victòria sobre els magpies, decidia celebrar els tres punts i el liderat en companyia d'uns amics en un pub de la localitat de Southport. Ja entrada la nit, i segons les informacions, Gerrard i els seus companys es vàren enfrontar amb el disk-jockey del local, en disconformitat per la música que el Dj oferia als clients del pub. La discussió va arribar a majors i pressuntament, Gerrard i els seus amics varen agredir al disk-jockey que va necessitar d'assistència mèdica. La policia que es va presentar al lloc dels fets, va decidir arrestar al capità red i els seus acompanyants durant dues nits, fins que després del pagament de la fiança, dimarts abandonava la comissaria. Gerrard però, deurà presentar-se davant dels tribunals a finals del mes de gener i podria fer front a una petició de cinc anys de pressó.

Creient sempre en la pressumpta inociència de Steven Gerrard, creiem que una persona pública de la seva categoria, icone mundial del club, deuria de vigilar molt les seves accions fora del camp. Tothom comet errades i tothom pot perdre els nervis en un moment donat. Però el que Gerrard hauria d'haver tingut present en tot moment és la seva condició de màxim representant a nivell mundial d'una entitat com el Liverpool F.C.

Un trist incident que desitjem s'esclareixi i deixi al gran capità lliure de tot càrrec d'agressió. En cas contrari, deuria de pagar la comdemna establerta per les lleis britàniques, com ho faria qualsevol ciutadà. Davant la llei tots som iguals... o ho deuríem de ser.