dijous, 30 de juliol del 2009

Barcelona serà una festa.

Cap de setmana d'autèntica festa el que es viurà a Barcelona i a les veïnes localitats del Llobregat de Cornellà i El Prat.

Des de avui mateix amb l'arribada dels primers supporters d'arreu de l'estat i d'Europa, la festa pel partit programat per diumenge començarà de ben segur amb la trobada de tots els aficionats als punt habituals de la ciutat.

Ja dissabte, la celebració d'un partit amistós entre les Penyes del RCD Espanyol i les Red Branches de Barcelona i Madrid, a la Ciutat Esportiva de l'Espanyol a Sant Adrià de Besós, donarà inici a una jornada de festa i futbol amb l'afició Espanyolista, que tindrà el seu acte de major convivència amb el sopar de germanor en un conegut restaurant de la Barceloneta, on totes dues aficions compartiràn taula i vivències futbolístiques.

Per diumenge queda el partit oficial entre tots dos clubs que servirà com a inauguració del nou i flamant Estadi de Cornellà - El Prat.

En aquest blog viurem intensa i directamente tots aquests esdeveniments i durant la propera setmana us donarem deguda informació de tot alló que succeeixi, que de ben segur serà molt.

Arbeloa fitxa pel Real Madrid.

Alvaro Arbeloa és des d'el dia d'ahir, nou jugador del Real Madrid C.F. després que el Liverpool FC i el club de Chamartín arribessin a un acord econòmic pel traspàs del jugador salmantí tasat en aproximadament 4,5 milions d'Euros. D'aquesta manera, la colònia espanyola d'Anfield, es veu reduïda en un membre.

Arbeloa va arribar al Liverpool el gener del 2007 procedent del R.C. Deportivo de la Corunya, debutant amb la samarreta red a St. Jame's Park davant del Newcastle. Rapidament el jugador salmantí va haver de adapatar-se als durs requeriments d'un club com el Liverpool i ho va fer de manera excel·lent amb una doctoració al Camp Nou en la inovlidable victòria de vuitens de final de la Champions League contra el Barcelona, on Arbeloa va anul·lar per complert a Lionel Messi.

Jugador de gran polivalència, ha jugat en gairebé totes les posicions defensives, sent la seva posició més habitual la de lateral dret. Arbeloa s'acomiada d'Anfield amb una tarjeta de 98 partits disputats i 2 gols aconseguits.

El creixement com a futbolista d'Arbeloa al Liverpool ha estat notable i la sel·lecció espanyola amb seleccionadors com Luis Aragonés o l'actual Vicente del Bosque, han comptat amb el lateral constantment des de l'arribada del jugador a Anfield.

A partir d'ara formarà part del nou projecte galàctic de Florentino Pérez al Real Madrid, club del que va formar part en categòries inferiors.


¡BUENA SUERTE ALVARO!

diumenge, 26 de juliol del 2009

Kenny Dalglish, el Rei d'Anfield (2ª Part)

La coronació a Anfield.

El mes d'agost de 1977, Kenny Dalglish aterrava a Anfield per formar part d'un dels equips més llegendaris no tant sols de la pròpia història del club, sinó que també, en un dels equips que ja havia marcat època dintre del futbol britànic. Aquell Liverpool de Bob Paisley, era el vigent campió de Lliga i de la Copa d'Europa i en les seves files, hi figuraven noms tant mítics com Ray Clemence, Steve Heighway, Emilyn Hughes o en aquells moments la gran figura Kevin Keegan.

Precissament la marxa de Keegan a l'Hamburg SV alemany, va ser el principal motiu per a que Bob Paisley apostés per Kenny Dalglish per suplir la baixa de l'hàbil davanter anglés. Després de desemborsar 440.000 lliures al Celtic de Glasgow, record absolut de l'època per un traspàs, Dalglish es trobava a una afició Red contrariada i dubtosa de que el jugador escocés pogués suplir a l'amo i senyor del gol d'Anfield en les darreres set temporades.

Dalglish, ben rapidament faria esvaïr els dubtes. El debut amb la samarreta red es produía el 13 d'agost de 1977 a l'estadi de Wembley per a la disputa de la Charity Shield davant del Manchester United. Partit que finalitzaria amb empat a zero gols, compartint d'aquesta manera tots dos clubs el títol. Dalglish ja lluiria des d'aquell mateix dia el número 7 a l'esquena que el seu predecessor Kevin Keegan, va convertir en mític. El primer gol de Dalglish com a red, es produiría una setmana després quan va marcar el gol del Liverpool en l'empat a 1 gols davant del Middlesbrough. Tres dies després, Dalglish debutava a Anfield marcant un gol enfront del Newcastle United. Per si faltava poc per esvaïr dubtes, el Liverpool aconseguiría la Supercopa d'Europa davant del Hamburg SV de Keegan amb una golejada històrica per 6-0 a Anfield, amb hat-trick de Terry McDermott i gol inclós del jugador escocés.

La primera temporada de Kenny Dalglish al Liverpool, no es va poder saldar amb una repetició del títol de lliga, que va aconseguir el Nottingham Forest, però si que l'equip de Bob Paisley repetiria la glòria europea portant per segona vegada la Copa d'Europa a Anfield, gràcies a un gol de pura clase de Dalglish al Club Brugges belga en final disputada al vell Wembley ple fins la bandera amb 92.000 persones.




El primer any de Kenny Dalglish al Liverpool es saldaria amb 31 gols en 62 partits. Aquella mateixa temporada arribaria Graeme Souness compatriota de Dalglish i co-protagonista de la nova era del Liverpool FC. Una Copa d'Europa i Supercopa d'Europa, seríen els títols aconseguits pels Reds aquella temporada, però els d'Anfield es quedaven amb el mal regust de haver quedat segons a la lliga. Mal regust que Dalglish es treuría una temporada després al aconseguir el primer títol de lliga com a jugador red i que repetiría una temporada després.

La temporada 1980/81, va ser la confirmació de que aquell Liverpool gloriós amb jugadors llegendaris, havia tancat un cicle. Havent acabat cinqué a la taula, el Liverpool encara va coronar-se com a Campió d'Europa en la final del Parc dels Prínceps de París, davant del Real Madrid, amb el llegendari gol del no menys llegendari Allan Kennedy. Era evident, que l'equip calia rejuvenir-se i ho va fer mica en mica amb l'arribada de jugadors com Ronnie Whelan, Steve Nicol, Bruce Grobelaar i un jove jugador galés que es convertiría en el principal soci atacant de Kenny Dalglish. Ian Rush.

D'aquesta manera la temporada 1981/82, el Liverpool tornava a conquerir el títol de lliga amb un trident atacant composat per Dalglish - McDermott - Ian Rush que va aconseguir la esfereidora suma de 72 gols. A la temporada següent, el Liverpool repetia títol de lliga amb un triomf aclaparador al que va sumar la Copa de la Lliga. Kenny Dalglish seria anomenat Jugador de l'any. El fútbol britànic es rendia a la màgia de la cama esquerra de Dalglish i la seva visió única de conducció e interpretació del joc.

La temporada 1983/84, seria una de les més grans en la historia del Liverpool FC. Amb Joe Fagan com a màxim responsable tècnic i amb les arribades de Paul Walsh, Gary Gillespie o John Wark, el club d'Anfield renovava campionat de lliga i sumaria la seva quarta Copa d'Europa en la final de Roma, on els penals van portar novament el títol al Mersey amb els imborrables balls de Grobelaar sota els pals i el darrer gol en la tanda de penals d'Allan Kennedy.

Però si triomfant fou la temporada 83/84, tot el contrari va ser la temporada següent. El Liverpool veia com el seu veï Everton aconseguia el títol de lliga de forma clara i els reds tant sols podien aspirar al sots-campionat. Però sense cap mena de dubte, el pitjor tràngol que va haver de passar el club i Kenny Dalglish particularment va ser la nit del 29 de maig del 1985 on a l'estadi Heysel de Brusel·les es vivia una de les nits més tristes del futbol mundial. 39 aficionats morien a les grades de l'estadi de la capital belga les hores prèvies a la disputa del partit entre Liverpool FC i Juventus de Turín. Per tal de calmar els ànims entre totes dues aficions, els dos capitans Dalglish i Scirea es dirigíen al públic desconeixen totalment el que havia succeït a les grades.

En aquell partit que mai es va haver de disputar, la Juventus de Turín s'imposava per 1-0 al aprofitar un inexistent penal a tres metres de distància de l'àrea red comés sobre el davanter polonès Boniek. Michel Platini transformava la pena màxima.

Aquell mateix dia, Joe Fagan feia pública la seva renúncia a la banqueta del Liverpool, deixant pas a Kenny Dalglish que amb 34 anys es convertia en jugador-entrenador del club d'Anfield. Els títols i la glòria esperaven a la llegenda en els propers anys, tot combinant magistralment la banqueta i el terreny de joc.

Fonts: Wikipedia - Lfchistory.net

dijous, 23 de juliol del 2009

Kenny Dalglish, el Rei d'Anfield. (1ª Part)

Els inicis al Celtic de Glasgow i la selecció escocesa.

Kenneth Mathieson Dalglish, va nèixer el 4 de març de 1951 a Dalmarnock a l'est de Glasgow (Escòcia). Fill de pare enginyer, de ben jove la familia Dalglish es va mudar al districte de Milton, al nord de la capital escocesa, ben a prop de l'Ibrox Park, estadi del Glasgow Rangers FC, fet per el qual el jove Kenny va sentir inicialment simpatíes cap al club protestant.

Els primers pasos futbolístics de Kenny Dalglish van ser ben curiosament com a porter en equips escolars de Glasgow, encara que de seguida situaría la seva posició en el camp en les zones més ofensives, aconseguint èxits a nivell local i escolar. Aquests èxits el portaríen a realitzar diverses proves en el West Ham United londinenc i també en el Liverpool, proves que no van sortir cap efecte positiu.

Curiosament seria el Celtic de Glasgow, etern rival del Rangers, qui en la persona del seu legengari Manager Jock Stein, es fixaria en el jove Dalglish. Stein enviaría a casa de la família Dalglish el seu assistent més fidel Sean Fallon. Compta la llegenda que Kenny Dalglish al sentir que Fallon estava a la porta de casa seva, parlant amb el seu pare, va còrrer ràpidament cap a la seva habitació per arrencar tots els posters i material del Rangers que penjaven de la paret. Al maig de 1967, Kenny Dalglish signaria pels Hoops.

La temporada 1968/69 debutaría com a jugador del Celtic en un partit de la Copa de la lliga escocesa. Però no seria fins la temporada 1971/72, la temporada següent a la consecució del títol de Campió d'Europa del Celtic davant de l'Inter de Milan a Lisboa, que Kenny Dalglish formaria part plenament activa del primer equip del Celtic. Aquella mateixa temporada, Dalglish deixaria la seva emprempta entre l'afició catòlica al marca 6 gols en la victòria del Celtic per 2-7 enfront del Kilmarnock en un partit homenatge al jugador local Frank Beattie.

La temporada 1971/72 Dalglish aconseguiria el seu primer títol de lliga i Copa escocesa, aconseguint 23 gols en 49 partits. La temporada següent, encara tindria registres més positius amb 41 gols en 53 partits, repetint títol de lliga, encara que el Celtic va perdre la Copa i Copa de la lliga. La temporada 1973/74, el Celtic a les ordres de l'etern Jock Stein i amb Dalglish com a figura més rutilant, aconseguiria el triplet de títols escocesos.

La personalitat de Kenny Dalglish en el vestidor i el terreny de joc, el va portar a convertir-se en el Capità del Celtic la temporada 1975/76, tot i que el braçalet de capità en el seu braç no va comportar gaires èxits a Dalglish ni al club. Aquella temporada el Celtic no aconseguiria cap títol, després de 12 anys consecutius sumant almenys un trofeu a les seves vitrines. L'accident de cotxe de Jock Stein va fer que el manager dels Hoops es perdès gran part de la temporada, afectant de manera clara l'estat anímic del planter.

Els èxits amb el Celtic i sobre tot les seves actuacions en el terreny de joc i els seus registres golejadors, obriríen les portes de la selecció escocesa. El debut amb la Tartan Army es produiría un 10 de novembre del 1971 en un partit de qualificació per a l'Eurocopa del 1972 davant de Bèlgica. El primer gol com a internacional arribaria tot just un any després al batre la porteria de Dinamarca al mític Hampden Park en partit de qualificació per el Mundial 1974 d'Alemanya.

Fins un total de tres Mundials disputaría Kenny Dalglish. Alemanya'74, Argentina'78 i Espanya'82. En cap dels munidals disputats, Escòcia i Dalglish superaríen la primera ronda, encara que Dalglish i entre d'altres un altre llegenda Red com Graeme Souness, deixaríen partits per a l'història plens d'èpica com la victòria davant d'Holanda per 3-2 del Mundial d'Argentina, on Dalglish aconseguiría un dels gols. Amb la selecció, Dalglish disputaria un total de 102 partits, aconseguint 30 gols. En l'actualitat record absolut del futbol escocés.

Després de 269 partits amb el Celtic aconseguint un total de 167 gols, el 10 d'agost de 1977, Kenny Dalglish feia pública la seva marxa cap al Liverpool FC de Bob Paisley, en aquells moments actual Campió d'Europa. El fitxatge comportaría un record absolut de l'època al fer-se efectiu després del pagament de 440.000 lliures del club d'Anfield cap al club de Glasgow.

La marxa de Dalglish, no seria gens ben rebuda entre l'afició catòlica. Fins al punt que en el retorn de Dalglish al Celtic Park en l'agost de 1978 per disputar un partit de tribut al manager Jock Stein, va ser increpat i escridaçat per gran part de la parròquia local que el va considerar com a un traïdor.

Tampoc seríen fàcils els seus inicis a Anfield. Ho veurem en el proper capítol dedicat al llegendari número 7 del Liverpool FC.

Fonts: Wikipedia

dimecres, 22 de juliol del 2009

El retorn de "King Kenny"

Si hi ha una figura en el Liverpool FC que estigui a l'alçada de Bill Shankly, aquesta és sense cap mena de dubte la figura de Kenny Dalglish. El mític jugador i entrenador escocés, ha estat noticia les darreres setmanes per la seva incorporació a l'aparell tècnic i executiu del club d'Anfield d'on va sortir un 22 de febrer de l'any 1991.

Dalglish, formarà part del consell directiu i assessor de la Youth Academy del club, a la recerca de joves talents per al primer equip, així com realitzar funcions d'ambaixador del club arreu. Precissament ahir a Thailandia es va estrenar en aquesta nova faceta al efectuar un clínic amb joves jugadors locals.

El retorn de Kenny Dalglish al Liverpool FC, ben mereix una sèrie d'articles que permetin recordar qui va ser i que va aconseguir un dels mites més grans que ha donat la història del club. Durant els propers dies repassarem doncs els inicis de Kenny Dalglish al Celtic de Glasgow, l'arribada al Liverpool i la seva exitosa carrera com a manager.

No arriba la victòria.

Thailandia 1-1 LIVERPOOL FC

Continua sense arribar la primera victòria de la pre-temporada, una vegada disputats tres partits de preparació de cara a l'inici de la competició oficial el proper 15 d'agost a White Hart Lane davant del Tottenham.

En partit disputat aquesta tarda al Rajamangala National Stadium de la capital tailandesa, Ryan Babel aconseguia avançar als sis minuts de joc als de Benítez al aprofitar una llarga passada de Jamie Carragher, anotant d'aquesta manera el primer gol de la pre-temporada. El jove jugador holandès, s'ha mostrat molt actiu i participatiu durant tot el partit i ben a punt ha estat d'incrementar les diferències en el marcador, al igual que Kriztian Nemeth que compartia amb N'Gog les dues posicions més atacants. Cap dels jugadors internacionals espanyols, han estat de la partida inicial.

En el segon temps, jugadors com Torres, Arbeloa, Riera o Mascherano, han disputat minuts. Xabi Alonso, no ha disputat ni tant sols un minut, incrementant d'aquesta manera els rumors que l'apropen cada cop més fora del club d'Anfield. Avui fins i tot s'ha fet públic l'interès de Manchester City i Chelsea per el jugador basc.

Al minut 72, el jugador local Panupong Sutee aconseguia batre al jove porter Gulacsi, establint l'empat a un gol final.

dilluns, 20 de juliol del 2009

La pre-temporada del mal rotllo.

Ja s'ha posat en marxa la temporada 09/10 en les files del Liverpool FC. La maquinària red ja comença a donar els seus primers passos en un nou exercici futbolístic on el màxim objectiu, una vegada més, és la consecució del 19è títol de lliga. I de moment, no és pot dir que hagin començat gaire bé les coses, al menys pel que respecta a resultats esportius.

En els dos primers compromissos de caràcter amistós que han efectuat els de Rafa Benítez, s'han obtingut un empat sense gols i una derrota amb equips notablement inferiors com ara són el FC St. Gallen suïs i el Rapid de Viena austríac. Partits en els que l'única nota positiva han estat les bones actuacions dels joves valors del planter com Daniel Pacheco i Kriztian Nemeth.

Hores d'ara, l'equip es troba a Bangkok on en els propers dies efectuaràn dos partits amistosos més amb un conjunt tailandès i amb una sel·lecció de jugadors de Singapore. En aquests compromisos, Rafa Benítez ja podrà comptar amb la totalitat dels seus efectius, després de la incorporació a l'expedició de tots els internacionals espanyols, amb dies de permís després de la celebració de la Copa de les Confederacions de Sudàfrica.

I a Bangkok es troba el protagonista de l'estiu, que no és altre que Xabi Alonso. El donostiarra ha viatjat amb la resta dels seus actuals companys a Tailàndia, malgrat les suposades avançades converses amb el Real Madrid per tal de fer-se amb els serveis del mig-campista per una suma propera als 36 milions d'Euros. El seu company de la mitja red, Javier Mascherano, també és a terres orientals, tot i la posible existència d'una oferta similar del FC Barcelona per el jugador argentí.

Rumors i més rumors que afecten sense cap mena de dubte el normal desenvolupament d'una pretemporada, en la que únicament la visita el proper 2 d'agost del Liverpool FC a Barcelona, per enfrontar-se amb el RCD Espanyol fa animar a una fins al moment poc il·lusionada afició Red. Caldrà esperar millors aconteixements.