divendres, 30 de novembre del 2007

Liverpool FC for sale?

Segons una publicació apareguda en el dia d'avui en el rotatiu britànic Daily Mirror, Tom Hicks, co-propietari del club, estaria disposat a vendre la seva part accionarial de l'entitat del Mersey, després de que la setmana passada es fessin publiques serioses desavinences entre la cúpula directiva i el màxim responsable tècnic del club, Rafa Benítez.

La mateixa informació, esmenta que el grup inversor saudí, Dubai International Capitals, encapçalat per el Xeic Mohammed Bin Rashid Al Maktoum, estaria disposat a abonar la quantitat sol·licitada per el dirigent texà. Recordem que un any enrere, el Liverpool FC ja va desestimar la opció de venda del club cap a les mans saudís, per tractar-se d'una oferta gens clara i de foscos interessos, segons paraules del propi David Moores, antic responsable executiu del club.

El Cap Executiu, Rick Parry, ha sortit ben ràpidament al pas de la noticia, declarant en nota oficial a la pàgina web del club, de forma textual però breu, que la informació apareguda es tracta d'una autèntica porqueria.

El que no deixa de ser una veritable porqueria, és l'actual situació creada al voltant del club, per la pura indiscreció d'uns directius que han jugat a les notetes com si de dos escolars es tractessin, per mostrar unes diferències corrents i normals entre la direcció d'una empresa i un dels seus executius o caps, provocant d'aquesta manera, la creació de mil i una especulacions, que en moltes ocasions poc tenen a veure amb la realitat.

Els mateixos que han provocat aquest rebombori, deurien de donar-ho per conclòs amb una rectificació clara, contundent i com no, pública.

dimecres, 28 de novembre del 2007

Torres manté viva la fe

LIVERPOOL FC 4-1 FC Porto.

Guanyar al Velodrome. Remontant-nos un parell de mesos enrere, tots parlàvem i fèiem mil i una càbales per arribar al 11 de desembre amb possibilitats d'aconseguir la classificació a vuitens de final. Finalment el desenllaç final del grup, es resoldrà a l'última jornada i tal com tots els càlculs preveien, aquestes opcions passen per aconseguir la victòria a terres marselleses. No val cap altre resultat ni esperar resultats de tercers. Tant sols val la victòria. Així doncs, l'escenari que el Liverpool FC es trobarà a França, serà el que en el millor dels cassos imaginava. Guanyar o guanyar.

Per tal d'arribar vius a Marsella, el Liverpool FC necessitava imperiosament la victòria en la nit d'avui enfront del FC Porto. La victòria s'ha aconseguit, però no sense dificultats i després de suar de valent. El marcador final reflexant una clara victòria local, tant sols és un miratge del que ha estat el partit. Un Liverpool FC massa precipitat, cometia constants errades víctima, ben segurament, de la situació extra-esportiva originada durant els darrers dies.

Malgrat la falta d'encert en el joc i en les combinacions, el conjunt de Benítez s'ha avançat en el marcador als vint minuts, gràcies a un gol de Torres (el primer en Champions League) al rematar de cap un corner executat per Gerrard. El madrileny ha rematat sense oposició dintre de l'àrea petita en la que ha estat la primera de múltiples errades d'una defensa insegura com a poques que s'han vist en el que portem de temporada.

Amb el gol al cabàs i vista la inseguretat de la defensa visitant, el Liverpool s'ha relaxat un gra massa i ho ha pagat car quan Lisandro ha igualat el partit al anticipar-se a un confiat Arbeloa i rematant de cap aerobicament a un Reina, que hagués pogut fer alguna cosa més per evitar el gol. Quedava un quart d'hora per acabar la primera part i el Liverpool ha notat i força el cop rebut.

La primera part finalitzava i la segona s'iniciava amb un conjunt de Benítez, tant voluntariós com desencertat. Calia donar un altre aire al partit i Benítez es decidia per moure la banqueta. Kewell i Crouch eren els escollits per tal de fer capgirar l'enfrontament i ho han aconseguit. L'entrada del jugador aussie, ha dotat de més frescor al joc ofensiu dels Reds, mentre que l'espigat davanter anglès ha portat de corcoll a tota la defensa portuguessa descolocant-la totalment amb les continues baixades del davanter fora de l'àrea per rebre pilotes.

Però qui ha trencat el partit de forma definitiva, ha estat novament Fernando Torres. El jugador del qui molts posaven en dubte la seva capacitat per marcar les diferències, ha tornat a deixar en evidència als seus detractors en el moment més necessari. Era el minut 78 quan desempallegant-se de forma brillant de dos defensors estant d'esquenes a la porteria, "El Niño" batia a l'estrafolari porter Helton per segona vegada aquesta nit, fent perillar els ciments del vell Anfield que esclatava després de la enorme tensió acumulada.

A partir d'aquí, festival red que ha finalitzat amb la rúbrica dels gols de Gerrard de penal i de Crouch rematant amb el cap un córner sense oposició. D'aquesta manera, els tres punts es quedaven a Anfield, al igual que les opcions per estar presents al bombo en el sorteig de vuitens. Cal però guanyar a Marsella. Depenem de nosaltres, però tant sols val un resultat. Guanyar.

FORMACIÓ:
Reina, Finnan, Carragher, Hyypia, Arbeloa, Benayoun (Crouch '73), Gerrard, Mascherano, Babel (Kuyt '85), Voronin (Kewell '63) i Torres.

GOLS:
1-0 Fernando Torres '19
2-1 Fernando Torres '78
3-1 Gerrard (pen)'82
4-1 Crouch '87

ANFIELD ÉS UN CLAM EN FAVOR DE BENÍTEZ.


Per si quedava cap dubte sobre de quin costat estan els aficionats del Liverpool en tot el trist affaire d'acusacions i comunicats produïts en la darrera setmana, aquesta nit ha quedat ben clar que el supporter està del costat del tècnic Rafa Benítez. Convocatòries de suport al tècnic per Internet, marxes a l'exterior de l'estadi i com no podia ser d'altre manera, a l'interior del mateix, continus càntics i mostres de suport. Totes aquestes manifestacions honestes i sentides des d'el cor dels aficionats, han de fer recapacitar per força als propietaris del club. Per el be de tots, cal que tota aquesta situació es recondueixi a la plena normalitat. Cal un tercer i darrer comunicat per part dels senyors Hicks i Gillett. Un comunicat que digui, Hem pres nota, rectifiquem i seurem totes les parts per aclarir tots el malentesos ocasionats. El bé del club està per sobre de tot.

dimarts, 27 de novembre del 2007

Paraula de Shankly

"En un club de futbol, existeix una sagrada trinitat - els jugadors, l'entrenador i els aficionats. Els directius no deuen entrar-hi. Ells tant sols estan per signar els talons." - Bill Shankly -

"En un club de futbol, existe una sagrada trinidad - los jugadores, el entrenador y los aficionados. Los directivios no deben meterse. Ellos tan solo estan para firmar cheques." - Bill Shankly -

"At a football club, there's a holy trinity - the players, the manager and the supporters. Directors don't come into it. They are only there to sign the cheques. " - Bill Shankly -

dilluns, 26 de novembre del 2007

Anfield prendrà la paraula.

Moltes son les veus que des de les illes asseguren que els dies de Benítez com a entrenador del Liverpool FC, estan comptats. Molts són els que posen en entredit la continuïtat de Benítez l'any que ve a la banqueta d'Anfield i fins i tot molts són els que apunten que una desfeta aquest dimecres de l'equip red davant del Porto, precipitaria la sortida de Benítez del club. Sense valorar la veracitat de les informacions aparegudes des de el passat dimecres, el cert és que la situació que s'ha creat en el club s'allunya molt de la desitjada per el supporter de carrer.

Es realment trist que els propietaris del club estableixin contacte amb un dels seus empleats de més responsabilitat des de milers de quilometres de distància, desautoritzant-lo en públic amb o sense raó. I ben lluny de recapacitar i de rectificar, han tornat a emetre un nou comunicat retractant-se de les seves paraules, després que Rafa Benítez fes públiques en la roda de premsa posterior al partit del dissabte unes declaracions prou raonables on assenyalava el desconeixement dels propietaris del funcionament del mercat d'hivern, fent creixer encara més les especulacions sobre el futur del tècnic.

En el mes de febrer, quan George Gillett i Tom Hicks es feien amb el control del club, l'afició red, els donava la seva confiança per tractar-se de gestors de clubs esportius i per tant coneixedors de totes les particularitats que envolten a un món en el que moltes vegades 2 i 2 no són quatre. Doncs be, els "owners" han oblidat la primera regla que deuria de regir en el decàleg de qualsevol gestor empresarial. DISCRECIÓ.

No és qüestió de donar la raó a una de les parts per treure-li a l'altre. De ben segur, totes dues parts compten amb una part de raó. Es tracta de demanar seny i cordura a la gestió del club i sobre tot que no es tornin a repetir episodis de safareig com l'actual, on l'únic perjudicat és el club i la seva imatge. L'equip es troba davant d'un moment crucial de la temporada i el que menys necessita el club és un enfrontament fraticida com aquest.

La realitat és que tristament s'ha obert una confrontació dins dels club. Rafa contra els texans, els texans contra Rafa. Dissabte els milers de supporters desplaçats a St. James Park ja van deixar clar quin era el sentir de l'afició envers d'aquest lamentable episodi. Aquest dimecres hi haurà l'autèntic referèndum. Anfield parlarà clar i ben alt. Via satèl·lit, Hicks i Gillet rebran en les seves llars texanes el só atronador de una multitud cridant un sol nom. RAFA, RAFAEL, RAFA, RAFAEL, RAFA, RAFAEL, RAFAEL BENÍTEZ!!

Els BARCELONA REDS s'afegeixen a la campanya de suport a Rafa Benítez i posa a disposició dels lectors del blog el enllaç on poden deixar constància d'aquest recolçament, si així ho consideren oportú. Podeu fer-ho clicant aqui.

IN RAFA WE TRUST - EN RAFA CONFIEM - EN RAFA CONFIAMOS

dissabte, 24 de novembre del 2007

Sense fer llenya de l'arbre caigut.

Newcastle United 0-3 LIVERPOOL FC.

En condicions normals, una victòria per 0-3 a St. Jame's Park caldria qualificar-la d'autèntica gesta. Aquesta tarde, o millor dit aquesta temporada, aconseguir la victòria a l'estadi dels magpies no resulta res d'extraordinari. En la memòria de molts supporters del conjunt de Newcastle, encara crema la victòria d'ara fa dues jornades del Portsmouth per 1-4, amb un parcial de 0-3 en només 11 minuts, posant en seriós entredit la línia defensiva que prepara Sam Allardyce. Aquesta tarde, els dubtes han tornat a planar sobre els defensors blanc-i-negres i el Liverpool FC ha sabut aprofitar-ho.

Cal dir però, que el conjunt de Benítez s'ha exercitat a mig gas i fent-ho amb un ritme de joc molt lleuger i parsimoniós, ha estat a punt d'ocasionar una veritable sangria, que no ha estat tal, tant sols per pura mala sort en la definició de Fernando Torres, que per qüestió de centímetres i un pal, ha pogut signar en la tarde d'avui una de les seves millors actuacions com a jugador del Liverpool FC.

El partit començava amb la sorpresa de la alineació inicial de Lucas Leiva i de Momo Sissoko, com a acompanyants en la mitja de Gerrard i Kewell, qualsevol aficionat hagués assegurat que el 8 del Liverpool retornaria a la posició de mig-campista per la banda dreta, tornant a les hores a l'etern debat de si Steven Gerrard rendeix òptimament en aquesta posició. Sorprenentment, qui ha ocupat la posició dreta del mig del camp red, ha estat Momo Sissoko, deixant amb llibertat de moviments al capità del Liverpool, que ha fet el que ha volgut sense cap mena d'oposició rival. Això si, amb els constant xiulets de l'afició local, que l'assenyalava amb el dit com a un dels principals culpables de la desfeta anglesa del passat dimecres. Rapidament, Gerrard ha fet callar les protestes locals, amb una canonada que ha tret les teranyines de la porteria local.

Però si cal destacar algun aspecte novedós en el comportament tàctic del conjunt de Benítez, aquest és el de les permutacions. El partit d'aquesta tarde, s'ha caracteritzat per les constants variacions en les posicions del mig del camp. Com dèiem, Sissoko ha iniciat el partit com a interior dret (nefasta actuació del malí en aquesta posició) per després prendre el relleu d'un recuperat Harry Kewell.

El ball de posicions i la desorientació proòpia que comporta aquest fet, no ha perjudicat en absolut a l'atac red. Tant Dirk Kuyt, com Fernando Torres han trobat de forma continua, auténtics passadissos que els conduien a la mateixa boca de gol, amb la impossibilitat de la defensa local per aturar les escomeses reds. Tant sols el infortuni de Torres cara a porteria, no ha fet que el marcador assenyalès una autèntica golejada al final del partit.

Realment, poca cosa més a destacar de la plàcida victòria red d'aquesta tarde. Pot ser com a únic retret, denunciar que els reds podrien haver afegit una marxa més al tempo del partit per donar una millor imatge i aconseguir una victòria d'escàndol. No cal però, dessagnar a un equip bastant inferior i ferit de mort com el Newcastle i cal estalviar forces i gols per els propers partits que falta faran.

FORMACIÓ:
Reina, Finnan, Hyypia, Carrragher, Arbeloa, Gerrard (Crouch, 80), Lucas Leiva, Sissoko, Kewell (Babel, 58), Torres i Kuyt (Riise, 76).

GOLS:
0-1 Gerrard: '27
0-2 Kuyt: '47
0-3 Babel: '66

Un comunicat amb segones.

"Hem fet una important inversió en el planter durant el passat estiu i esperem que aquest equip tingui èxits"

"Venen alguns partits importants en les següents setmanes i ens hem de centrar unicament en guanyar aquests partits i treure el màxim dels jugadors que actualment tenim en l'equip"

"Deixarem de banda qualsevol intent de comprar o vendre jugadors fins que tornem en decembre a Liverpool i serà a les hores quan seurem amb el Manager per parlar del tema"

Amb aquest escuet i perturbador comunicat procedent de Texas, Tom Hikcs i George Gillett dirigien publicament contra el tècnic Rafa Benítez un toc d'atenció als moviments de despatx que el màxim responsable tècnic del club realitza. Una publicació d'aquesta mena en una web oficial, no creiem que sigui la manera més correcta de dirigir-se a un empleat del club per fer-li conèixer possibles desavinences en les seves formes d'actuació i com no, ha provocat les primeres especulacions sobre el futur del tècnic madrileny.

Pel que sembla, tot ve donat per la urgència que posa Benítez a la contractació definitiva de Javier Mascherano, en la actualitat jugador cedit i que abandonaría el club en el proper mes de juny. Benítez coneixedor com és dels moviments del mercat futbolístic, no ha amagat mai el desig de lligar de manera immediata i definitiva al mig-campista argentí, futbolista desitjat per un bon grapat de importants clubs europeus de primera línea.

Destigem que amb l'arribada dels "owners" a Liverpool en el proper mes de decembre, totes dues parts s'asseguin en una taula i solventin les possibles diferencies de manera privada i pensant sempre en el interès del club. Que cadascuna de les parts es dediqui a les tasques que el càrrec els hi encomana. El tècnic a entrenar, dirigir i estudiar el mercat per possibles incorporacions, tasques en les que fins ara ha donat uns resultats prou satisfactoris. Per la seva banda, els propietaris haurien d'actuar pròpiament com a tals. Es a dir, posant els diners i passant de la forma més desapercebuda possible. Algú recorda qui és David Moores?.

dimecres, 21 de novembre del 2007

Albert Stubbins: L'autèntic 5è Beatle.

Parlar d'Albert Stubbins, és fer-ho no tant sols d'una llegenda de la història del Liverpool FC, sinó que també, es fer-ho d'un personatge que va traspassar la barrera de l'àmbit esportiu i futbolístic, per passar a ser de manera involuntària e indirecta, tota una personalitat en la cultura popular, gràcies a una portada discogràfica. LA PORTADA.

Albert Stubbins va néixer el 13 de juliol del 1919 en la localitat anglesa de Wallsend. Com molts altres futbolistes de la seva època, la disputa bèl·lica de la Segona Guerra Mundial, va interrompre una carrera futbolística que podria haver estat llegendària i podria haver marcat una fita en els anals de la història del futbol. Com a mostra, queda per a les estadístiques que durant el periòde en el que va durar el conflicte bèl·lic va marcar 199 gols en 237 partits. Amb uns registres com els citats no és dificil creure que Stubbins es convertí en un dels personatges més populars de l'època de post-guerra. Com a futbolista professional va defensar els colors del Sunderland i del Newcastle United, equip del qual fou fitxat per el Liverpool FC el setembre del 1949, a l'edat de 27 anys, per a les hores una xifra rècord per al club de 12.500 GBP.

El seu fitxatge per el club d'Anfield, va estar envoltat d'una anècdota realment curiosa. El jugador en aquells moments del Newcastle Utd. era pretès per tots dos clubs de la ciutat del Mersey. Stubbins tenia seriosos dubtes sobre quina de les dues opcions escollir. Red or Blue. Finalment es decidí per el vermell, però d'una manera prou inversemblant. Tal i com el propi Stubbins explicava, una tarde en la que va acudir a un cinema, va aparèixer en la pantalla un missatge de que si algú el veia, que el fes dirigir cap a les oficines del club blanc-i-negre. Al arribar, els directius del Newcastle li van explicar que emissaris del Liverpool FC i de l'Everton s'havien presentat per tractar de fitxar-lo. Stubbins tenia el dubte de a qui rebre primer i va decidir-ho a sorts llençant una moneda a l'aire. Cara Liverpool, creu Everton. El destí va voler que fos cara, i així doncs, el davanter es reuniria primerament amb el club d'Anfield. Stubbins va quedar tant encantant de la trobada que va decidir fitxar per el Liverpool FC, sense escoltar a la representació toffe.

En la primera temporada com a davanter red va aconseguir el títol de lliga per el club d'Anfield després de vint-i-quatre anys sense aconseguir-ho, a més, de convertir-se en el màxim golejador del campionat compartint honors amb l'altre davanter red Jack Balmer, tots dos amb 24 gols. En la següent temporada defensant el liverbird al seu pit, Stubbins repetiria els mateixos registres golejadors, tot i que el Liverpool FC no va poder repetir títol. En aquella època Stubbins compartia vestidor amb un altre llegenda red, que a les hores servia al club com a jugador. Joe Fagan. En la temporada 1948/49, el davanter va entrar en un conflicte disciplinari amb els directius del club, pel fet que el jugador volia tornar al seu Nord-Est natal, o be, entrenar-se prop de la seva localitat natal, petició a la que els directius del club es van negar rotundament. Tot i així, el jugador es va sortir amb la seva a mitges, donat que a les continues lesions, el jugador passava llargues temporades prop de la seva llar. Aquella temporada, Stubbins tant sols jugaria 18 partits, aconseguint set gols.

Malgrat les seves continues disputes amb la directiva, Stubbins mai va perdre el seu compromís amb el club i els supporters. Així doncs la temporada 49/50, Stubbins tornaria a aconseguir uns bons registres golejadors amb 11 dianes en 35 partits, formant part de l'equip que va perdre la final de la FA Cup a Wembley enfront de l'Arsenal. Stubbins jugaria tres temporades més amb el Liverpool FC, però ja amb uns registres més discrets. La seva darrera aparició amb la samarreta vermella fou el 3 de gener de 1953 en un partit enfront de l'Stoke City. Victima de les constants lesions, Stubbins va optar per la retirada el mateix any. Fins aquell dia, Stubbins va disputar un total de 159 partits de lliga com a Red, marcant la demolidora xifra de 75 gols. Com a internacional anglès tant sols disputà un partit defensant la samarreta dels tres lleons. Després de la seva retirada, Albert Stubbins va erigir-se en un afamat periodista esportiu, tenint una breu etapa com a entrenador en l'equip dels New York Americans de la lliga americana.

Albert Stubbins morí el 28 de desembre del 2002 a l'edat de 82 anys.

MEMBRE D'HONOR DEL "SGT. PEPPER'S LONELY HEARTS CLUB BAND"

Com dèiem al principi del post, la vida i obra d'Stubbins no tant sols es limita a l'àmbit esportiu. El davanter del Liverpool dels anys 40 passaria a la història del pop sense voler-ho. Un jove anomenat John Lennon en tindria la culpa allà per 1967.

Photo Sharing and Video Hosting at Photobucket


Aquell any, The Beatles gestaven el que es convertiria segons molts en el millor disc de la història del Rock and Roll. Disc que era acompanyat, (aquesta vegada si que la opinió és unànime) per la portada més mítica i imitada de la història. El disc del "Sgt. Pepper's Lonely Hearts Club Band". La portada obra del director artístic Robert Fraser i del dissenyador gràfic Peter Blake, reunia a un total de 60 personatges, que van marcar la infància dels quatre Beatles. Entre ells, Albert Stubbins per petició i insistència del propi John Lennon. A continuació detallo el fragment del llibre "Anthology" (pàg. 248) on Neil Aspinall, assessor personal dels Beatles explicava com el davanter centre del Liverpool, va ser inclòs en la PORTADA.

Neil Aspinall: "Recordo que estava en l'estudi y tots preguntaven, A qui voleu en la banda?. Va haver-hi un munt de suggerencies curioses. John no parava d'anomenar i parlar d'Albert Stubbins, però ningú no tenia molt clar de qui era. Era el davanter centre del Liverpool FC".

diumenge, 18 de novembre del 2007

The Beatles i el Liverpool FC

La ciutat de Liverpool és mundialment coneguda per fets històrics com el de ser la ciutat d'on va partir la primera línia ferroviària de servei de passatgers de la historia en l'any 1830. Aquesta inicial via ferria unia les ciutats de Liverpool i Manchester. Un altre fet històric que uneix Liverpool a la història universal és la de ser la seu de la empresa naval White Star Line, constructora i propietària del transatlàntic Titànic, tot i que aquest va ser construït al moll de Belfast.

Però si per alguna raó Liverpool és popularment coneguda arreu del mon, és per el seu equip de futbol i per els seus quatre fills pròdigs. John Lennon, Paul McCartney, George Harrison i Richard Starkey. The Beatles.




La infància dels quatre fabulosos, va transcórrer en una Liverpool assolada per els bombardejos aeris nazis en la segona guerra mundial i per tant en unes condicions de vida gens gratificants. D'aquesta manera, Liverpool oferia als seus habitants ben poques alternatives d'oci. De les poques existents, una d'elles era el futbol. Els dos equips locals Everton FC i Liverpool FC es dividien les simpaties de la amplia majoria de la població que veia en el futbol una de les poques vies d'escap al tortuós dia a dia. Evidentment els "Fab four" no van ser aliens a aquesta situació. Però es sap amb certesa a quin equip donaven suport cadascun d'ells?

Doncs son ben poques les referències que es tenen al respecte i mai cap dels quatre integrants de la banda més mítica de la història del rock and roll ha fet públiques amb total claredat les seves filies a un o altre equip. El que és evident, és que el seu legat artístic està farcit de referències a tots dos clubs i al mon del futbol. A continuació tractarem d'exposar-les

LENNON: El beatle assassinat el desembre del 1980, ha estat el component de la banda que més dades ha deixat sobre les seves aficions futbolístiques. Durant la creació de la mítica portada del no menys mític disc "Sgt. Peppers lonely hearts Club Band", John Lennon insistia contínuament en fer aparèixer a Albert Stubbins, llegendari davanter centre del Liverpool FC dels 50, però aquest fet el detallarem en un posterior article dedicat a la figura de l'striker. Tant sols esmentarem això si, per deixar clar que Lennon tenia simpaties cap als Reds, que la portada era composada per els principals herois de la infància dels quatre Beatles. Malgrat tot, son molts els seguidors del Manchester United que defensen la infundada teoria de que John era supporter del club d'Old Trafford. Aquesta teoria ve donada pel fet de la inclusió del nom de Matt Busby (jugador i entrenador del Man U.) en la cançó Dig it del disc Let it be. La cançó, si es pot tractar com a tal, es una successió de noms de personatges com ara els Rolling Stones, BB King, Doris Day o el propi Busby, a part de l'FBI i la CIA.

McCARTNEY: Paul com ha fet sempre durant la seva vida artística, és el Beatle més ambigu en la qüestió que ens ocupa. McCartney ha fet clares referències de les seves simpaties cap al Everton FC, però després també ha deixat detalls que deixen un seriós dubte sobre la seva filiació futbolística. Només cal veure la fotografia superior. No es veu molt clar, però la roseta que llueix Paul en el seu pit s'hi pot llegir Liverpool FC. Com sempre, Paul jugant a despistar als seus fans. Tant sols cal conèixer la teoria de la seva possible mort l'any 1965, qüestió aquesta que te innumerables referències al llarg i ample de la discografia Beatle.
Si Paul era seguidor del Liverpool o del Everton queda demostrat en la creació de la portada del "Peppers". Com hem dit aquesta portada estava dedicada als herois infantils dels quatre fabulosos i si John insistia en l'aparició d'Albert Stubbins, McCartney va proposar a Dixie Dean (davanter toffe contemporani de l'època d'Stubbins) Segons explica el mateix Paul en el llibre Anthology, la bíblia beatle, ell mateix no coneixia realment a Dean, però en recorda que el seu pare era un veritable admirador del davanter (pàg.248). Finalment, la opció de Dixie Dean, va quedar descartada. La d'Stubbins no. Un altre dada que prova que McCartney te simpaties cap els blues, es el comentari que fa en el mateix Anthology sobre la seva assistència a Goodison Park amb la companyia del seus oncles (pag 20). Paul afirma en aquesta declaració, que la seva família era per complert aficionada a l'Everton FC, encara que afegeix que ell i cap dels Beatles eren gaire aficionats al futbol. Sembla provat doncs que el baixista esquerrà te moltes més simpaties per els blues que per els reds. Clar que, continuant en el joc de la seva continua ambigüitat, Paul McCartney oferirà durant els actes de la capitalitat europea de la cultura de Liverpool, un concert el proper dia 1 de juny per a 36.000 afortunats a l'estadi de......Anfield.

HARRISON i RINGO: El Beatle místic mort el novembre de l'any 2001, víctima d'un càncer de pulmó, es va decantar cap els esports de motor, concretament cap a la Formula 1 i mai va demostrar gaire simpaties cap a l'esport de la pilota. Coneguda era la seva gran amistat amb el gran patró del circ de la Formula 1, Bernie Ecclestone. De la mateixa manera, Richard Starkey conegut mundialment per a la posteritat como a Ringo Starr, no ha fet publica mai cap declaració sobre les seves possibles aficions futbolístiques.

dijous, 15 de novembre del 2007

Fernando Torres lider del MVP 2007/2008

Amb 27 punts un per sobre del segon classificat, Fernando Torres torna a liderar la classificació del jugador de la temporada 2007/2008, segons les estimacions dels lectors i participants d'aquest blog, que setmana darrera setmana deixen els seus vots després de cada partit oficial.

"El Niño" després de la seva absència per lessió, ha recuperat novament el liderat provisional de la classificació, després que fos Steven Gerrard qui romangués varies setmanes com a líder. Tant el madrileny com el 8 del Liverpool, es distancíen de manera clara sobre el tercer classificat. Posició que ocupa Dirk Kuyt amb 18 punts, a més d'un partit doncs, dels dos destacats líders.

Un fet curiós, és que Steven Gerrard ha estat el jugador que més punts ha acumulat si comptem les votacions individuals per partit. Gerrard ha obtingut fins a aquest moment (inclouen les puntuacions del darrer partit entre LFC i Fulham) un total de 146 punts parcials per 142 de l'ex-jugador de l'Atlético de Madrid. L'aspecte que ha fet decantar la balança en favor del de Fuenlabrada, ha estat que Torres ha estat el jugador que ha obtingut més puntuacions màximes (5 punts), amb un total de 4 partits a l'hora d'elaborar la computació general. Es a dir, els tres jugadors més votats en un partit que puntuen amb 5, 3 i 1 punt per a la classificació general.

Com a sorpreses destacables, trobem les posicions d'honor de Benayoun i Voronin que amb 13 punts cadascun, van a la caça de la tercera plaça. Tots dos jugadors han fet un important salt en la classificació degut a les seves bones actuacions en els dos darrers partits enfront del Besiktas i Fulham.

En el marge esquerra de les vostres pantalles, disposeu de la classificació general actualitzada a dia d'avui. Gràcies a tots per la vostra desinteresada participació.

diumenge, 11 de novembre del 2007

Torres obre la llauna

LIVERPOOL FC 2-0 Fulham FC

Vuitanta un minuts van ser necessaris ahir per obrir el marcador a Anfield i com no, va tindre que ser Fernando Torres qui en una brillant acció individual després d'una assistència de Pepe Reina, donés els tres punts al conjunt de Benítez.

El madrileny feia un extraordinari control orientat amb el pit que li permetia de desfer-se de la inicial oposició del defensor londinenc i encarava porta retallant al segon defensor i col·locant la pilota al pal curt del porter Niemi. Era el just premi per un Liverpool que aconseguia tres punts treballats abans de la nova aturada del campionat a conseqüència d'una nova jornada de futbol de seleccions.

Fins el moment del gol, els homes de Benítez havien estat els clars dominadors d'un partit en el que el conjunt visitant va veure's superat totalment per el bon joc del conjunt red.

Els de Lawrie Sánchez, tant sols van ocasionar perill en els minuts inicials de l'enfrontament, però Pepe Reina va anular amb solvència les escomeses dels cottagers. Mica en mica l'onze de Benítez es va anar apropiant del partit i varen ser nombroses les ocasions de perill creades. Fabio Aurelio a un llançament de falta, Benayoun, un lluitador Voronin en un parell d'ocasions i Ryan Babel van posar a prova al porter Niemi que va evitar amb les seves intervencions una golejada major que la reflexada per el marcador final.

Va haver de ser Fernando Torres qui encarrilés la victòria al fer acte d'entrada en el camp en el minut 71 substituint a un combatiu Voronin reapareixent d'aquesta manera en un terreny de joc després de la seva lesió. Amb el partit ja solucionat amb el gol de "El Niño", Gerrard transformava un inexistent penal comès sobre Peter Crouch fora de l'àrea en el minut 85, convertint d'aquesta manera el definitiu dos a zero.

Treballadíssima victòria dels de Rafa Benítez que els hi permet sumar tres punts per continuar en la lluita de les places capdavanteres del campionat. Campionat que ara es veurà aturat durant dues setmanes, com a conseqüència dels partits de classificació per a l'Eurocopa 2008. Com sempre una aturada inoportuna.

FORMACIÓ:
Reina, Arbeloa, Carragher, Hyypia, Fabio Aurelio, Benayoun, Mascherano (Lucas Levia, 81), Gerrard, Riise (Babel, 63), Voronin (Torres, 71), Crouch.

GOLS:
1-0 Fernando Torres '81
2-0 Gerrard (pen) '85

divendres, 9 de novembre del 2007

Xabi is a Kopite!

Sabut és per tots els supporters que Xabi Alonso serà baixa ben probablement fins l'arribada de les festes nadalenques, després de ressentir-se en el partit davant de l'Arsenal d'ara fa dues setmanes, de la seva fractura en l'os metatarsià del seu peu dret. No per això, el mig-campista basc deixa de posar el seu granet de sorra en ajudar als seus companys.

El passat dimarts, Xabi va ser convidat com a comentarista de la cadena televisiva britànica ITV i les càmeres van recollir de quina manera va viure el jugador de Tolosa algun dels moments més tensos del partit. Xabi Alonso va viure el desenvolupament del joc com a un Kopite més i com a mostra les imatges adjuntades en aquest vídeo. Xabi is a Kopite!


Gerrard integrant del millor onze mundial

El capità del Liverpool FC, Steven Gerrard, ha estat designat com a integrant del millor onze mundial de la temporada 2006/2007, segons l'organització FIFPro, (Federació Internacional de Futbolistes Professionals), en la votació en la qual hi participen prop de 55.000 futbolistes d'arreu del mon adscrits a l'esmentat sindicat.

Acompanyant al jugador red s'hi troba el jugador del Milan AC "Kaka" jugador que va rebre la majoria dels vots, convertint-se així en el millor jugador de la temporada, segons els seus companys. L'equip amb major representació en la alineació, és el FC Barcelona, representat per Carles Puyol, Lionel Messi i Ronaldinho, guanyador en les dues edicions precedents.

El onze complert l'integren, Buffon (Juventus), Nesta (Milan), Cannavaro (Real Madrid), Terry (Chelsea), Kaká (Milan), Gerrard (Liverpool FC), Cristiano Ronaldo (Manchester United), Ronaldinho (Barcelona), Messi (Barcelona) i Drogba (Chelsea)

dimarts, 6 de novembre del 2007

Auto-estima

LIVERPOOL FC 8-0 Besiktas JK

Si cal qualificar amb algun adjectiu la victòria d'aquesta nit del Liverpool FC davant del Besiktas JK, cal fer-ho amb els adjectius de victòria necessària i importantisima. Parlar de golejada, de victòria impressionant, de victòria record en la Champions League, seria un acte propi del pitjor sensacionalisme i allunyar-se de la crua realitat de la que parla a dia d'avui la classificació del grup A de la Champions League 2007-2008. Tant sols cal fer un cop d'ull a la taula i comprovar que les dues victòries en els dos partits que resten, son ara per ara, gairebé vitals.

Un altre qüestió, és el factor anímic que sense cap mena de dubte hagi pogut, o de fet, ha provocat la golejada d'aquesta nit. Avui a efectes matemàtics, tant feia guanyar per 2 a 0 com per el 8 a 0 final. Però el que està clar i ningú ho pot negar, es que aquest equip i la seva afició necessitava una victòria d'aquesta contundència per guanyar l'auto-estima que fins ara mancava. Aquesta nit pot ser no s' ha solucionat res en el tortuós camí que s'ha llaurat el Liverpool innecessàriament en la competició continental, però a llarg plaç, ben segurament aquesta victòria pot tindre una importància vital en el factor anímic de l'equip.

Analitzar els noranta minuts del partit, és ben ràpid i contundent. Aquesta nit el Liverpool ha jugat sol, sense rival, sense oposició. Als de Benítez, tant sols els ha fet falta moure amb suficient velocitat la pilota per fer miques al mateix equip que ara fa quinze dies aconseguia batre incomprensiblement a l'actual sots-campió d'Europa.


La pregunta que tot supporter es fa és, Per què es va perdre aquell partit a Istambul? I el que és encara pitjor. Per què es va donar aquella patètica imatge a Anfield davant de l'Olimpyque de Marsella? Tant de bó no ens haguem d'enrecordar d'aquestes dues preguntes el proper 11 de desembre.

Un Voronin espectacular i participatiu en gairebé totes les jugades que han acabat amb l'esfèrica dintre de la porteria turca. Un Benayoun reencarnat en el mateix Ian Rush, en el dia en que es complien 25 anys dels 4 gols del galés a Goodison Park en aquella mítica victòria enfront del màxim rival ciutadà per 0-5. Un Peter Crouch amb un instint golejador recuperat. Un Alvaro Arbeloa desbordant per banda dreta, etc, etc.

Avui tot l'equip s'ha agradat. Pot ser massa tard. O no. Pot ser encara aquest equip està a temps de retrobar-se a si mateix i redreçar un camí que ell solet s'ha complicat. Dissabte cal confirmar aquesta millora enfront del Fulham.

FORMACIÓ:
Reina, Arbeloa, Carragher, Hyypia, Fabio Aurelio (Babel, 63), Benayoun, Mascherano, Gerrard (Lucas, 72), Riise, Voronin (Kewell, 72) i Crouch.

GOLS:
1-0: Crouch '19
2-0: Benayoun '32
3-0: Benayoun '52
4-0: Benayoun '56
5-0: Gerrard '69
6-0: Babel '78
7-0: Babel '81
8-0: Crouch '88

dissabte, 3 de novembre del 2007

Ocasió desaprofitada

Blackburn Rovers FC 0-0 LIVERPOOL FC

La jornada es presentava que ni pintada per el Liverpool FC quan a les quatre de la tarde Arsenal i Manchester United acabaven per empatar a dos gols en el seu agònic duel a l'Emirates Stadium de Londres.

El millor resultat possible per els interessos dels d'Anfield es feia efectiu i Blackburn Rovers i Liverpool FC es disposaven a reduir diferencies quan dues hores després de que sonés el xiulet final a Londres, els homes de Hughes i Benítez saltaven a la gespa d'Ewood Park. A l'hora de la veritat, ni un altre s'han vist amb cor de realitzar l'assalt a les posicions capdavanteres de la taula, quan per a tots dos equips era una ocasió idònia per fer-ho.

Benítez disposava una alineació molt conservadora i fins aquesta temporada inaudita amb un 4-2-3-1, actuant amb un sol davanter centre com Kuyt i amb Steve Gerrard actuant per darrera de l'holandès en funcions de mitja-punta amb plena llibertat de moviments. Obviament Benítez havia dissenyat un partit a la contra sabedor de que era el Blackburn Rovers, per la seva condició de local, qui tenia i devia portar el pes del partit, donades les opcions per els d'Hughes (al igual que el Liverpool) de donar un important pas endavant i reduir diferencies amb les posicions capdaventeres del campionat en cas de conseguir aquesta tarde la victòria.

A l'hora de la veritat, els Rovers han estat, si cal, més conservadors que el conjunt de Benítez i han cedit en tot moment terreny de joc i la possessió de la pilota al conjunt del Mersey. De sobte doncs, el Liverpool s'ha trobat amb la necessitat de dur tot el pes organitzatiu del joc en les figures de Mascherano i Sissoko, jugadors amb unes qualitats prou allunyades de la creació eficient de joc. Resultat? Una soporifera primera part plena de desproposits i on el primer xut a porteria dels de Benítez ha arribat al minut 41 quan Ryan Babel posava a prova els reflexes de l'ex-porter Red Brad Friedel. I encara pot donar gràcies el Liverpool d'haver-se retirat als vestidors amb empat a zero quan fins en dues ocasions els pals de la porteria de Reina, repelien dos xuts de Bentley i Dunn.

Els inicis de la segona part han portat el mateix guió que els primers 45 minuts. Es a dir, apatia total per part de tots dos conjunts. No ha estat fins que es portava un quart d'hora de la repressa, quan Rafa Benítez movia fitxa i buscava la reacció dels seus homes donant entrada a Harry Kewell.

L'aussie ha estat l'autèntic revulsiu del partit i la seva entrada en el terreny de joc ha dotat a l'equip de major frescor de idees i desequilibri constant per la banda esquerra de l'atac del conjunt red. Minuts després, Benítez posava totes les naus en joc amb la entrada de Peter Crouch. L'espigat davanter ha protagonitzat la jugada de més perill dels de Rafa quan en el minut 86 una pilota pentinada amb el cap per el davanter anglès ha estat impactada per Gerrard des de el punt de penal, però Brad Friedle novament ha estat encertadíssim rebutjant la pilota a còrner.

No hi ha hagut temps per res més i el Liverpool que tant sols ha reaccionat a vint minuts per a la finalització del partit, ha desaprofitat una oportunitat immillorable per batre a un equip que el superava (i el supera) en la classificació i l'oportunitat de reduïr diferencies amb els dos grans aspirants al títol.

FORMACIÓ:
Reina, Finnan, Carraher, Hyypia, Riise, Mascherano, Sissoko, Benayoun (Crouch, 72), Babel (Kewell, 63), Gerrard i Kuyt

EL CHELSEA RIVAL A QUARTS DE LA CARLING CUP.

Per acabar d'arrodonir la tarde, el nou Chelsea de Ten Cate serà el rival que es trobarà el Liverpool FC als quarts de final de la Carling Cup i per si faltava major infortuni, l'eliminatòria a partit únic, es disputarà a Stamford Bridge. El partit tindrà lloc a mitjans del mes de desembre.

divendres, 2 de novembre del 2007

"Alright Jacko"

Amb tant sols 19 anys d'edat, Jack Hobbs va debutar com a titular del primer equip del Liverpool FC el passat dimecres compartint parella defensiva amb Jamie Carragher i amb el difícil encàrrec de marcar a tota una llegenda com Robbie "God" Fowler i al no menys experimentat Jimmy Floyd Hasselbaink.

El jugador nascut a Portsmouth va complir sobradament durant els 90 minuts de l'encontre en els que va comptar en tot moment dels consells del seu company en tasques defensives. La jove promesa red, va bromejar tot dient que va acabar amb mal d'oïda d'escoltar tots el crits de Carragher que no va parar d'adoctrinar-lo durant tot el partit. Consells que Hobbs a agraït públicament.

Per a Hobbs, el mal d'oïda no va ser l'únic dolor amb el que va acabar el partit. En el dia de la seva estrena, va patir també una fractura de nas que no li va impedir de entrenar-se al dia següent amb tota normalitat.

Com a records inesborrables del dia del seu debut, Hobbs es queda amb la impressió causada per la grada The Kop repleta de Kopites i el haver-se enfrontat a Robbie Fowler, el qual al inici del partit es va dirigir cap al jove de The Academy amb un "Alright Jacko".

Malgrat que la jove promesa va sortir força satisfeta del seu debut, no va eludir l'autocrítica i es lamentava de no haver arribat a un parell de pilotes que aparentment no tenien cap mena de dificultat.

Hobbs va aprovar amb bona nota el seu primer examen i es postula com un bon recanvi generacional per a Sami Hyypia.

dijous, 1 de novembre del 2007

Una ronda més de Carling

LIVERPOOL FC 2-1 Cardiff City FC

Amb més facilitat que la indicada per el marcador final, un Liverpool FC amb la presència de jugadors poc habituals, va derrotar al Cardiff City gal·lès en partit de la quarta ronda de la Carling Cup. Amb els principals atractius de la tornada de Robbie "God" Fowler a casa i poder veure en acció als joves jugadors del planter, Anfield va presentar una més que notable entrada omplint abastament més de tres quarts del seu aforament.

Com dèiem, era un partit propici per a que Benítez alinees a jugadors del planter i aquells que surten de recents lesions i així ho va fer. D'aquesta manera Jack Hobbs i Nabil El Zhar entraven en l'onze inicial, essent aquesta la primera titularitat per al jove central anglès. Itandje a la porteria, Leto, Lucas Leiva, Fabio Aurelio i la davantera fins ara inèdita de Babel i Crouch, completaven les principals novetats en l'alineació titular.

La primera part va transcórrer amb el clar domini dels jugadors de Rafa Benítez, però amb molt poca inspiració de cara a porteria. Arbeloa, Fabio Aurelio i Lucas Leiva van estar a punt de batre la porteria galesa. Però vet a qui, que la primera gran ocasió del partit va sorgir de les botes de Fowler, de qui si no. Als quatre minuts de partit "God" executava un lliure directe que el porter Itandje blocava sense cap més perill. Amb empat a zero gols finalitzava el primer temps.

Nabil El Zhar no va donar més treva al donar inici el segon temps i amb tant sols 3 minuts de joc d'aquest, perforava la porteria dels Bluebirds amb una canonada espectacular des de el frontal de la mitja lluna. Un gran gol per estrenar-se com a golejador amb el primer equip.

Amb el gol del jugador marroquí, es podia pensar que el Cardiff City baixaria els braços i Anfield assistiria a una plàcida nit de futbol. No va ser així. Purse igualava el partit en el minut 65. Per sort la reacció dels reds arribava tant sols posar-se novament la pilota en joc i després d'una bona combinació entre Benayoun i Gerrard, es desfeien les esperances gal·leses. Bon gol del capità responen instantàniament a la reacció dels gal·lesos.

Pocs minuts després del gol definitiu, Anfield rebia la segona bona noticia de la nit amb la reaparició d'Harry Kewell. L'australià en els poc menys de vint minuts que va estar sobre la gespa, va mostrar les seves qualitats tècniques amb bones combinacions amb Gerrard i Benayoun.

FORMACIÓ:
Itandje, Arbeloa, Hobbs, Carragher, Fabio Aurelio, Leto (Benayoun, 63), Lucas Leiva (Mascherano, 87), Gerrard, El Zhar (Kewell, 71), Babel i Crouch.

GOLS:
1-0: N. El Zhar '48
2-1: Gerrard '66