diumenge, 26 d’abril de 2009

Guanyen per obligació.

Hull City AFC 1-3 LIVERPOOL FC


Victòria obligada la del Liverpool ahir en la seva primera visita al KC Stadium del Hull City. Partit amb poc ritme i amb un rival que en cap moment va voler prendre la iniciativa per tal d'apoderar-se del partit, els de Benítez van haver de suar de valent per trencar la teranyina defensiva ideada per els Tigers de Phil Brown.

De fet ben aviat va estar el Liverpool d'inaugurar el marcador en el minut 6 quan en una jugada personal de Yossi Benayoun, fantàstic una vegada més, Fernando Torres va estar a punt de batre al porter local, després de l'assistència del jugador israelí que va trencar per complert amb els seus regats a l'atapaïda defensa local.

Però tant sols les accions individuals de Benayoun permetíen als Reds crear cert perill. La forta pressió en el mig del camp sobre homes com Xabi Alonso era evident, i el mariscal del Liverpool secundat per Leiva i Mascherano, era incapaç de conectar amb la línia atacant.

Amb aquest parametres del partit era evident que tant sols una jugada a pilota aturada, seria capaç de portar perill sobre la porteria local. Així va ser, quan a punt d'arribar al descans, l'arbitre assenyalava una falta inexistent sobre Mascherano, que Xabi Alonso després d'estavellar contra la tanca en el seu primer intent de xut a porta, va aprofitar el refús per enviar un míssil a porteria al que Myhill res podia fer.

La segona part va viure una deplorable acció del davanter tiger Folan que en una imitació del central del Real Madrid Pepe, va tirar per terra a Skrtel donant-li un cop de peu sense la pilota en joc. L'arbitre molt correctament va expulsar al jugador.

Amb deu homes i amb un plantejament molt conservador, El Hull havia dit gairebé adeu al partit. La confirmació d'aquest fet es produïa quan en el minut 62 Kuyt aprofitava una centrada de Benayoun rematada defectusament per Skrtel per establir el 0-2.

Geovanni però s'encargaria de posar el neguit en l'afició Red, quan deu minuts després aprofitava una passada a l'interior de l'àrea per reduïr distàncies. Reina va badar en la seva sortida al primer pal i el seu ex-company a les files del FC Barcelona no perdonava a pocs metres de la porteria.

El gol animava al Hull que per primer cop durant el partit es feria clar dominador del joc. A punt per acabar el partit, Dirk Kuyt sumava el seu segon gol que donava ja de manera definitiva els tres punts als de Benítez.

La persecució continua. El campió no afluixa malgrat les dificultats. Encara queda lliga.

FORMACIÓ:

Reina, Arbeloa, Carragher, Skrtel, Insua, Mascherano, Xabi Alonso, Lucas Leiva, Benayoun, Kuyt i Torres.

GOLS:

0-1 Xabi Alonso 44'
0-2 Kuyt 62'
1-3 Kuyt 90'

dimecres, 22 d’abril de 2009

El millor atac, la pitjor defensa.

LIVERPOOL FC 4-4 Arsenal FC


El Liverpool més ofensiu, atacant i vertical es va veure condmenat per el Liverpool més errat i desconcentrat defensivament, perdent una oportunitat, que malgrat no sigui definitiva, allunya una mica més el somni de la consecució del títol de lliga. L’allau de futbol dels Reds no es va veure compensat amb els tres punts en joc en la nit d’ahir en un dels partits més trepidants que es recorden a Anfield, almenys en la era Benítez. Novament, els misteris d’aquest esport anomenat futbol, van deixar a un equip que va xutar una infinitat de vegades a porta i va aconseguir quatre gols, sense la victòria davant d’un equip que va aconseguir xutar amb clar perill en quatre ocasions a porteria, aconseguint una efectivitat màxima.

Des de bon principi del partit, es va veure un Liverpool totalment volcat en atac, molt conscient de que la victòria en al nit d’ahir era l’unic resultat vàlid. Fernando Torres en una forma i moment de joc espectaculars va ser el primer en posar en seriosos problemes al porter Gunner Fabianski, qui amb una aturada a mà canviada evitava un gol espectacular per tota l’escaire a xut potentísim del de Fuenlabrada. Torres es va veure acompanyat en l’afany Red a la recerca del gol per Yossi Benayoun, que novament va donar mostres de la seva gran qualitat com a futbolista.

Però vet aquí, que tot el treball desenvolupat se’n va anar en orris al minut 36 quan en una indecisió defensiva de Javier Mascherano al vertex de l’àrea, era aprofitada per Arshavin per inaugurar el marcador i la seva compta golejadora de la nit. La necessitat imperiosa de la victòria amb el marcador en contra posava un seriós repte al conjunt de Benítez. Repte que els jugadors i l’afició van saber afrontar amb una nova gran demostració d’ogull que va tindre el seu inici en els primers minuts de la segona part. En tant sols deu minuts, Torres rematant de cap magistralment una centrada d’un èpic i sempre incansable Kuyt i Benayoun posaven en avantatge als Reds que s’abraçaven en el segon gol davant de The Kop conscients del que s’havia aconseguit.

Els mintus següents lluny de veure un partit més conservador del Liverpool per el marcador a favor, van veure un Liverpool molt ofensiu i batallador. Torres i Riera van tindre l’oportunitat de fer moure novament el marcador, però capricis de l’sport de la pilota, qui faria moure el lluminós seria novament Arshavin que aprofitava una nova badada defensiva, en aquest cas d’Arbeloa, per igualar novament el marcador. Sense temps a reaccionar, al minut següent, Arshavin es trobava un refús de Fabio Aurelio als seus peus i no desaprofitava l’ocasió per establir una nova avantatge gunner en la nit.

El partit estava trencat i novament el marcador patia les cruels conseqüències del futbol més esbojarrat. Fernando Torres en una gran jugada individual dintre de l’àrea, tornava a establir l’igualada en el marcador. Els de Benítez i tot Anfield es volcava per aconseguir la victòria i en una jugada de corner a favor dels Reds, Arshavin a la contra corrent tot el camp a una velocitat endimoniada batia per quarta vegada a un incrèdul Reina, faltant un minut per al 90. Però novament el caràcter del Liverpool evitava la derrota i aconseguia el consol de l’empat quan Yossi Benayoun aconseguia l’empat a quatre definitiu.

Amb un sabor agredolç s’acomiadava el Red supporter d’Anfield o dels respectius pubs on es segueixen habitualment els partits. El sabor amarg de la no consecució dels tres punts es barrejava amb la satisfacció d’haver contemplart un partit èpic, vibrant i espectacular, però per sobre de tot, de comprobar el caràcter guanyador i combatiu del seu equip. Un caràcter que malgrat el complicat de la situació en la lliga, encara fa creure en les possibilitats de l’equip. Sense rendició fins l’últim sospir.

FORMACIÓ:

Reina, Arbeloa, Carragher, Agger, Fabio Aurelio, Kuyt, Mascherano, Xabi Alonso, Riera, Benayoun i Torres.

GOLS:

1-1 Fernando Torres 49’
2-1 Benayoun 55’
3-3 Fernando Torres 72’
4-4 Benayoun 92’

dijous, 16 d’abril de 2009

dimecres, 15 d’abril de 2009

HILLSBOROUGH, 20 anys.



15/05/1989 - 15/05/2009

THERE'S A LIGHT THAT NEVER GOES OUT.

HI HA UNA LLUM QUE MAI S'APAGARÀ.

HAY UNA LUZ QUE JAMÁS SE APAGARÁ.

dimarts, 14 d’abril de 2009

PRIDE! (In the name of the 96)

Chelsea FC 4-4 LIVERPOOL FC


Parlar del partit d'ahir sense fer-ho emotivament, seria un acte propi d'un pèsim cronista i el que encara és pitjor un fet impropi d'un veritable supporter del Liverpool FC. Molts eren els factors emoitus que envoltaven el partit d'ahir a Stamford Bridge. D'una banda, la nova prova de superació en èpiques remuntades per part del club d'Anfield i per altre cantó, la proximitat en menys de dues hores després de finalitzar el partit, dels actes de tribut i homenatge a les 96 víctimes de la tragèdia d'Hillsborough, de la qual avui es compleixen 20 anys.

En l'aspecte esportiu, els de Benítez no van fallar. Una nova demostració d'entrega, d'esperit combatiu i de lluita fins a l'extenuació que va posar en fins a dues ocasions la classificació molt a l'abast del conjunt d'Anfield. Malauradament però, l'entitat del rival també hi compta i el Chelsea va saber superar les grans adversitats a les que va ser sotmès per el Liverpool, aconseguint eixecar un partit que va tindre durant molts minuts molt costa a munt.

Tot començava al minut 12 quan Fernando Torres després duna magnífica combinació amb Benayoun, apunt estava d'inaugurar el marcador que si seria estrenat minuts després per Fabio Aurelio al sorprendre amb un xut de falta al primer pal de la porteria de Cech quan aquest esperava erroneament una centrada al pal llarg. 0-1 i el somni que començava a prendre cos.

I encra ho faria molt més quan abans d'arribar a la mitja hora de joc, Ivanovic agafava clarament a Xabi Alonso dintre de l'àrea El penal era clar i Medina Cantalejo no dubtava en assenyalar els onze metres. Xabi Alonso amb un xut ple de ràbia, enganyava per complert a Cech, estabint un 0-2 amb el que s'arribaria al descans, no sense posar novament en apurs al porter blue, de la mà de Kuyt que amb un gran remat de cap, va fer lluir al porter txec.

El partit estava allà on tot supporter del Liverpool volia. Uns reds dominant per complert el joc, a un sol gol de superar la eliminatòria i amb 45 minuts per endavant. El que és el futbol. En l'única devallada defensiva fins al moment dels de Benítez, Anelka feia una centrada a l'àrea red, desviant la trajectòria lleument Drogba, sorprenent a Reina que poc podia fer per evitar el gol.

Els de Benítez sentíen el dur cop i encara ho farien més quan minuts després una canonada d'Alex igualava el partit, posant la eliminatòria en clar avantatge novament als de Hiddink.

Li costaria reaccionar al Liverpool i ho feia al minut 70 amb xut de rosca de Torres que es perdia ben a prop de la porteria local. El partit es convertia en un estira i arronça constant, i en aquest intercanvi de cops, qui va donar primer va ser el Chelsea que s'avançava en el partit amb un gol de Lampard a porta buida.

Lluny de entregar el partit, els de Benítez van tornar a donar una demostració a tot el món futbolístic del caràcter d'aquest club. En tant sols tres minuts, el Liverpool es posava per davant en el marcador amb gols de Lucas Leiva i de Dirk Kuyt que posaven als Reds a tant sols un gol del somni de les semifinals.

Un somni del qual tots vam despertar al veure com Lampard amb la col·laboració dels dos pals, introduïa per quarta vegada la pilota dintre la porteria de Reina. El partit acabava aqui. La semifinal era per el Chelsea. La glòria i el reconeixement mundial és per al Liverpool.

Avui sobren les paraules tret de la següent:


ORGULL

ORGULLO

PRIDE

diumenge, 12 d’abril de 2009

Nova golejada.

LIVERPOOL FC 4-0 Blackburn Rovers


El Liverpool es va retrobar ahir amb les golejades i amb un futbol que aniquila per complert als rivals. Després de la dura e inesperada desfesta del passat dimecres enfront del Chelsea, els de Benítez van recuperar la imatge mostrada davant de Real Madrid, Manchester United o Aston Villa, amb un futbol de molta qualitat i una definició cara a porteria letal.

I en aquest apartat de definició cara a porta, cal destacar per sobre de tots a un home. Fernando Torres. El de Fuenlabrada va deixar per a la posteritat un dels gols més macos que es recorden dels seus fins al moment 47 gols oficials amb el Liverpool FC. Tant sols s'havien disputat 5 minuts de joc i Torres controlava amb el pit i d'esquenes a porteria una passada de Jamie Carragher des de la zona mitja del camp. Torres amb una execució perfecta i sense deixar botar la pilota a terra després del seu magnífic control orientat situat pràcticament a l'aresta dreta de l'àrea visitant, etzibava una gardela amb cama dreta que superava amb una parabola diabòlica la inutil estirada del porter Paul Robinson.

No seria l'únic gol de la tarde per al davanter red. Al minut 33 del matx, Torres aprofitava un lliure directe magníficament executat per Xabi Alonso per rematar de cap el segon gol del partit que donava ja cómoda avantatge als de Benítez en el marcador. Més còmode podria haver estat si els jugadors reds haguessin tingut encara més precissió de cara a porteria. El mateix Fernando Torres disposava d'una clara oportunitat abans de marcar el segon al aprofitar el rebuig de Robinson a xut de Mascherano. També Kuyt va estar a punt d'aconseguir el seu gol, però Robinson va treure una mà miracolosa evitant el gol de l'holandès.

El segon temps ja va transcòrrer amb la tranquilitat que donaven els dos gols d'avantatge i amb Blackburn Rovers que malgrat disposar d'alguna bona ocasió abortada per un segur Pepe Reina, baixava els braços conscient de la seva inferioritat.

Ja en el tram final del partit, arribarien els gols d'Agger amb una canonada marca de la casa des de més de 30 metres que perforava l'ascaire de la porteria dels Rovers i de David N'Gog que sabia aprofitar els minuts concedits amb el seu segon gol a la Premier al rematar una assistència de cap de Lucas Leiva.

Abans de l'inici del partit, es recordava amb un sentit, sepulcral i emotiu minut de silenci a les 96 víctimies d'Hillsborough de la qual el proper dimecres 15 d'abril es compliràn 20 anys, donant així inici als actes d'homenatge durant tota aquesta setmana. Stephen Warnock, capità del Blackburn Rovers i ex-jugador red, va depositar una corona de flors enfront del Kop com a respecte del club de Lancashire a les víctimes.

FORMACIÓ:
Reina, Arbeloa, Carragher, Agger, Insua, Kuyt, Mascherano, Xabi Alonso, Riera, Benayoun i Torres.

GOLS:
1-0 Fernando Torres 5'
2-0 Fernando Torres 33'
3-0 Agger 83'
4-0 N'Gog 90'



dijous, 9 d’abril de 2009

Creure en Istambul.

LIVERPOOL FC 1-3 Chelsea FC



Important decepció la d’ahir. Ni el més optimista dels seguidors del Chelsea podien esperar una victòria tant clara en el partit d’ahir a la nit. Victòria en el marcador i en el terreny de joc. Els de Hiddink es van mostrar molt superiors en tot moment, tret dels minuts inicials del partit on el Liverpool va treure la seva imatge més bregadora, aconseguint el premi del gol, obra de Fernando Torres, després d’una bona combinació amb Dirk Kuyt i Alvaro Arbeloa que centrava al punt de penal on el de Fuenlabrada rematava de manera imparable fent pujar el primer gol del partit. A partir d’aquí, domini total del Chelsea. Els londinencs van saber aprofitar el conscient o inconscient reculament dels de Benítez i van ofegar per complert a un Liverpool sense control en el mig del camp i amb una línia defensiva irreconeixible amb gravísims errors de marcatge, sobre tot per part d’un desconegut Jamie Carragher.

Tant sols Pepe Reina va estar a l’alçada i va evitar en diverses ocasions el gol dels Blues. Però va ser en jugades estratègiques on novament l’equip de Benítez va mostrar la seva feblessa. Branislav Ivanovic, jugador desconegut fins al dia d’ahir va trencar amb dos cops de cap les il·lusions de tota la parròquia red al aprofitar les greus errades de marcatge de la defensa red. Malgrat tot, els de Benítez encara van poder gaudir d’laguna bona ocasió per part de Kuyt i Torres. A punt va estar el davanter madrileny de repetir gol amb un xut de rosca que es va perdre per poquet buscant l’ascaire de la porteria de Peter Cech.

Va ser un miratge. Drogba va estar a punt de marcar superant a defensors i porter Red, però quan la pilota portava el camí del gol, va aparèixer Jamie Carragher a temps per treure la pilota de la porteria quan ja gairebé estava sobre la mateixa ratlla de gol. El davanter ivorià es pendria la seva particular revenja minuts després al rematar sol a boca de gol una centrada de Malouda. El tercer gol del Chelsea destroçava ja per complert al conjunt d’Anfield. Ni tant sols Yossi Benayoun, tantes vegades revulsiu, va ser capaç de fer tombar la truita a la recerca d’una reacció en forma de gol, que haguès reduït distàncies en el marcador.

La situació no és gens favorable. El marcador obliga al Liverpool a aconseguir una autèntica heroicitat per continuar el seu camí cap a la final de Roma. Però malgrat això, mai cal defallir. Mai ho hem fet. El Liverpool necessita exactament els mateixos gols que aquell 25 de maig del 2005 quan els jugadors saltaven al camp a disputar la segona part enfront del Milan a l’estadi Atatürk d’Istambul. Dimarts no fallarà cap supporter. Mai hem abandonat a l’equip i menys ara. Cal creure en Istambul.

dimarts, 7 d’abril de 2009

Collins és un Kopite.

Durant la retransmissió televisiva el passat disabte del Fulham - Liverpool, una imatge va soprendre ben gratament a molts dels integrants de la Red branch barcelonina. La imatge no va ser altre que veure a les grades de Craven Cottage a l'actor irlandès Liam Neeson en companyia dels seus dos fills donant suport als homes de Rafa Benítez, tal i com demostra la fotografía que acompanya l'article.

Les imatges no deixaríen de ser una simple curiositat d'un altre celebritat que no amaga la seva afició per el Liverpool FC. Però el cert, és que la curiositat dona pas a la casualitat quan fent un repàs a la extensa filmografia de Neeson, comprovem que en una de les seves més populars i recordades actuacions, va donar vida a ni més ni menys que al polític irlandès Michael Collins, personalitat que dona nom al pub punt de reunió en innumerables ocasions de la nostra branch.

La seva condició de Red supporter i la seva imatge ja per sempre lligada a la figura de Michael Collins, fan que William John "Liam" Neeson "Officer of the Order of British Empire" (OBE), es converteixi per dret propi en membre d'honor de la nostra branch, al igual que els seus dos fills Micheál i Daniel.

Alguna manera o altre trobarem de fer-li arribar aquest simbòlic nomenament com a Barcelona Red Honorífic. En set anys d'existència com a branch, anècdotes més increïbles ens han succeït i ens continuen succeïnt. És per això, que no es pot descartar que Mr. Neeson i familia s'assebentin algún dia de la seva nova condició de Reds barcelonins. Al temps.

Benvinguts Liam, Micheál i Daniel.

dissabte, 4 d’abril de 2009

HO MEREIXÍEM!!

Fulham FC 0-1 LIVERPOOL FC


Havien transcorregut ja més de noranta minuts a Craven Cottage, passant a disputar-se l'afegit de quatre minuts que el col·legiat Steve Bennet habia atorgat. A la grada habilitada per als Red Supporters del vetust però eternament encantador estadi de la ribera del Tàmesi londinenc, les imatges eren les d'uns seguidors clamant al cel per un gol que no havia fet acte de presència malgrat haver estat molt a prop sobretot durant el primer temps. Aquestes imatges de palmells de la mà junts a l'altura dels llavis implorant un gol amb la mirada perduda i dirigida al cel, dits índex i mitjà creuats, aquestes mateixes escenes, es repetian als pubs on es congreguen habitualment els supporters de qualsevol part del globus a què uneix cada cap de setmana una fé anomenada Liverpool FC.

Aquesta fé ha estat la que ha permès a Yossi Benayoun aconseguir un gol que s'habia resistit de forma cruel, després que la pilota s'estavellés al pal capritxosament, el mateix nombre de vegades que els de Benítez havien aconseguit perforar la meta de Casillas i Van der Sar fa amb prou feines tres setmanes.

Aquest gol de Yossi Benayoun, creuant la pilota al pal llarg del porter cottager Schwarzer ha desbordat l'alegria i ha alliberat la tensió continguda durant noranta minuts d'infortuni. Aquest gol s'ha celebrat com un gol que significa un campionat, que malgrat ser encara un pel lluny de ser aconseguit, mai habia estat tan a prop.

Seria erroni pensar que el Liverpool ha guanyat el partit pels pèls en el temps afegit i com a coseqüència d'una acció aïllada plena de fortuna. Res més lluny de la realitat. Des del primer minut, el conjunt dirigit per Rafa Benítez ha sortit a pel partit com un cicló imparable estavellant en dues ocasions consecutives la pilota en la fusta per obra d'un Andrea Dossena molt ofensiu i omnipresent a la banda esquerra de l'atac Red.

La persecució de la porteria de Schwarzer ha estat total, veient-se el conjunt de Roy Hodgson completament ofegat en el seu propi terreny durant gran part (per no dir la totalitat) del primer temps, aixafat totalment pel joc dominador dels de Benítez.

Fernando Torres ha gaudit d'una immillorable oportunitat per estrenar el marcador però seguint la tònica de la tarda londinenca, la pilota ha anat a estavellar-se en la soca del pal després d'un recorregut lent i estèril, que ha posat en vil els cors dels supporters.

En la segona meitat ha variat el signe de l'encontre i els primers compassos de la represa han estat de clar color local, encara que sense causar greus dificultats a la porta d'un segur Reina. El Liverpool semblava resignat a la seva mala fortuna, però un canvi ha decidit el partit en favor dels del Mersey quan faltava un quart d'hora per a la conclusió. Yossi Benayoun sustituia a un Dirk Kuyt batallador i bregador com sempre, però les habilitats i qualitats de l'holancès debian de ser reemplaçades per la sang freda, l'habilitat i la intel·ligència de Benayoun, per trencar un encontre amb resultat fins llavors negatiu.

El jugador israelià, ho va intentar minuts abans del seu gol amb un impressionant retall en sec dins de l'area petita, disparant posteriorment sobre la porta local amb la mateixa mala sort que els trets precedents. Era tan sol un avís. Un seriós avís. Benayoun aconseguiria minuts després un gol que comporten tres punts que valen molt més que el valor purament matemàtic dels mateixos. Aquest gol val la il·lusió de milions de Red Supporters. Un valor incalculable.

Aquesta nit dormim com a líders. Dolços somnis ens acompanyin.

FORMACIÓ:

Reina, Arbeloa, Skrtel, Carragher, Insua, Kuyt, Xabi Alonso, Lucas Leiva, Dossena, Gerrard i Torres

GOL:

0-1 Benayoun 91'

divendres, 3 d’abril de 2009

Kuyt també!

Sense descans. Hores després de fer-se pública la renovació d'Steven Gerrard, l'ha tocat el torn a Dirk Kuyt per renovar dues temporades més fins el final de la temporada 2011-2012.

El jugador holandès finalitzava el seu contracte el proper any i ha vist premiat el seu infatigable compromís amb el club amb dos anys més de contracte.

Si bé el jugador holandès no és d'aquells jugadors destacables per al gran públic, Kuyt és sense dubtar-ho un dels pilars bàsics en el planter de Benítez per la seva polivalènica en qualsevol de les posicions d'avantguarda de l'equip, però per sobre de tot, per una entrega i una lluita constant durant els noranta minuts.

La noticia de la renovació de Kuyt, posa de manifest les clares intencions de Rafa Benítez de donar continuitat a les peces bàsiques actuals de l'equip per al seu nou projecte.

Gerrard 2013.

Els supporters del Liverpool FC podràn gaudir d'Steven Gerrard al menys fins al final de la temporada 2012-2013, després de que el gran Capità Red hagi acceptat (sense haver signat) la proposta del club per ampliar en dues temporades més, l'actual situació contractual del jugador que expiraba a finals de la temporada 2010-2011.

Ràpidament Gerrard ha anunciat el seu acord amb el club, posant de manifest una vegada més el seu compromís total amb el club de tota la seva vida futbolística. Benítez no ha pogut amagar la seva satisfacció per la decissió del 8 del Liverpool i ha catalogat la noticia de "fantàstica".

La renovació de Gerrard és la primera d'un jugador, després de que Rafa Benítez confirmès la seva continuitat al front de la nau red i de que tot el seu equip tècnic prorrogués a la seva vegada, els seus contractes durant dues temporades més. Bona senyal la línea de continuitat que s'està duent a terme, confirmant a les peces claus de l'equip per sobre de grans revolucions amb l'únic retoc de les posicions on són evidents les carències.