diumenge, 28 de desembre del 2008

El líder s'afiança.

Newcastle United 1-5 LIVERPOOL FC


Golejant sense pal·liatius i sense pietat. El Liverpool ha fet miques el niu dels magpies per a conquerir tres punts d'una manera autoritària que el confirmen en el liderat de la Premier League una setmana més, faci el que faci el Chelsea en el seu partit contra el veí Fulham. La imatge oferta per l'equip de Benítez, ha estat la imatge d'un equip plenament convençut i decidit a assolir l'objectiu del títol de campió d'una lliga que ja fa massa anys que no visita Anfield. Els 7 punts conquerits en els tres partits del període nadalenc, semblen confirmar plenament als reds a la lluita final per el títol, en unes dates històricament nefastes per al conjunt d'Anfield.

Amb moltes sorpreses Benítez plantava al seu equip sobre la gespa de St. James' Park. Xabi Alonso i Robbie Keane, dos dels jugadors amb millor forma del moment, veien iniciar el partit des de la banqueta, essent Javier Mascherano i Lucas Leiva els dos pivots del mig del camp i Kuyt l'unic jugador en punta del líder de la Premier. El que s'intuia com una batalla en el cos a cos en el mig del camp amb la presència dels dos jugadors llatins, s'ha convertit en un bufar i fer ampolles per als reds que es plantaven quan i com volien davant de la porteria de un magistral Shay Given que ha salvat en un mínim de quatre ocasions de veure inaugurat el marcador en favor dels reds. Amb un Leiva multiplicat en el mig del camp, un Kuyt atraient fora de la zona defensiva als centrals i un Gerrard amb moltíssima arribada, el Liverpool feia el que volia amb un superat Newcastle de Joe Kinnear. Gerrard i Leiva en dues ocasions o Hyypia d'un cop de cap veien com Given treia mans miracoloses que salvaven al seu equip de rebre una golejada. Els reds quedaven estupefactes davant de les intervencions del porter irlandès dels Geordies.

Amb gran part de l'afició del Liverpool amb les mans al cap al veure la ineficàcia cara a porta dels seus, Gerrard trencava el malefici al xutar amb força una magnífica jugada de combinació entre Mascherano i Benayoun. Era el minut 31 de joc i cinc minuts més tard, seria Hyypia qui amb un precís remat de cap a la sortida d'un corner feia pujar el 0-2 al marcador posant justícia al que s'havia vist fins a les hores en el terreny de joc. Malauradament no seria aquest el resultat amb el que tots dos conjunts marxarien als vestidors. Edgar amb el temps complert retallava diferències donant esperances a la parròquia local.

A la sortida de vestidors, els Magpies semblaven sortir amb forces renovades després del gol psicològic d'Edgar, per sort per als interessos reds, Babel tornava a ampliar diferències al aprofitar un guirigai dintre de l'area de Given. Els geordies incaven definitivament el genoll al terra. Tant sols Geremi al executar un lliure directe a tota l'ascaire, posava en certs apurs el marc de Reina. El partit era de clar color red i tant sols calia veure si el Liverpool era capaç d'ampliar el seu compte golejador.

Així ha estat. Gerrard aconseguiria el seu segon gol de la tarde al plantar-se tot sol davant de Shay Given tot aprofitant una magnífica passada a l'espai lliure d'un magistral i treballador Lucas Leiva. Xabi Alonso transformant un penal comès sobre David N'Gog, faria pujar el 1 a 5 definitiu. La festa ha estat tant complerta, que fins i tot Martin Skrtel ha tingut l'ocassió de tornar a disputar uns minuts després de la seva greu lessió de genoll d'ara fa tres messos enrere. Benítez assistia complagut des de la llotja a una gran victòria dels seus nois, que ben bé podria haver estat molt més amplia de no ser per els nous encerts de Given.

La lliga descansarà fins el dia 10 de gener amb la visita al camp de l'Stoke City. El cap de setmana que ve, el Liverpool dona inici a la FA Cup rendint visita a la veina Preston, per enfrontar-se en un atractiu derby amb l'històric Preston North End. Torres podria ser alta per al xoc de Copa, el que dona una nova mostra del que pot creixer encara aquest equip. Aquest és el camí.

FORMACIÓ:
Reina, Carragher, Hyypia, Agger, Insua, Benyaoun (Xabi Alonso 60'), Mascherano, Lucas Leiva, Babel, Gerrard (N'Gog 70') i Kuyt (Skrtel 79').

GOLS:
0-1 Gerrard 31'
0-2 Hyypia 36'
1-3 Babel 49'
1-4 Gerrard 66'
1-5 Xabi Alonso (pen) 76'

divendres, 26 de desembre del 2008

Nadals sense patiments.

LIVERPOOL FC 3-0 Bolton Wanderers


La celebració del Boxing Day, ha fet que Anfield s'omplís pràcticament de gom a gom en la cita més familiar de l'any on grans i petits acudeixen als diferents estadis per seguir les evolucions dels seus respectius equips. A Anfield Fernando Torres i Martin Skrtel presenciaven el partit des de la llotja tot just al darrera de Kenny Dalglish. També Rafa Benítez seguia el partit des de la llotja deixant la responsabilitat de la banqueta a Sammy Lee per segona jornada consecutiva, per la recuperació de l'entrenador madrileny de la seva operació quirúrgica.

Benítez i Lee, presentaven un onze inicial on novament Insua era de la partida i on Jamie Carragher situat en el lateral dret, deixava la zona central defensiva a Hyypia i Agger, mentre que era Alvaro Arbeloa qui descansava. A la davantera, Kuyt i Keane compartien posicions atacants tot formant una formació clàssica de 4-4-2.

Des de el primer minut el Liverpool ha tancat en el seu camp als Trotters, amb bones accions de Riera i Benayoun per totes dues bandes. La pilota circulava a una gran velocitat i fins i tot Agger i Hyypia en varies ocasions s'han plantat en el front de l'àrea visitant.

El gol no trigaria en arribar i ho ha fet a pilota aturada quan Gerrard servia un corner i Albert Riera en el primer pal, punxava la pilota amb el seu peu dret, sorprenent per complert a Jaaskelainen, aconseguint el seu tercer gol com a jugador red. Era el minut vint-i-cinc i per primer cop durant força temps (partit del West Bromwich) el Liverpool es posaven per davant en el marcador, sense necessitat d'haver de remuntar un gol advers. Una dada aclaridora del desenvolupament del partit ha estat l'alt possessió de la pilota (75% a 25%) de la que han gaudit els jugadors de Benítez.

En la segona meitat no variarien les coses i ben aviat els d'Anfield han sentenciat el partit. Ha estat Robbie Keane qui en quatre minuts ha anulat per complert totes les aspiracions dels de Gary Megson de tractar de donar-li la volta al partit. Keane aconseguia el seu primer gol al batre la porteria visitant de fort xut al primer pal, després d'aprofitar una fantàstica assistència de Gerrard a l'espai. Quatre minuts després Keane novament marcava aquesta vegada assistit per Yossi Benayoun que li deixava el gol pràcticament fet, en una ràpida jugada iniciada per Pepe Reina.

D'aquí al final, poca cosa a destacar en un partit plàcid per als d'Anfield. Benítez ha aprofitat per donar minuts de descans a Riera, Gerrard i Kuyt, substituits per El Zhar, Lucas Leiva i N'Gog respectivament.

Amb aquesta victòria, el Liverpool manté el primer lloc de la classificació amb la mateixa distància d'un punt sobre Chelsea i de set sobre el Manchester United, aquests últims amb dos partits menys. La lliga està en un puny.

FORMACIÓ:
Reina, Carragher, Agger, Hyypia, Insua, Benayoun, Xabi Alonso, Gerrard (Lucas Leiva 73'), Riera (El Zhar 69'), Kuyt (N'Gog 77') i Keane

GOLS:
1-0 Riera 25'
2-0 Keane 53'
3-0 Keane 57'

dimarts, 23 de desembre del 2008

Xavi, hi ha una carta per a tu.

Teclejar el nom en la barra d'un cercador d'internet d'un antic amic del que fa temps s'ha perdut la pista, oferix en ocasions extraordinàries sorpreses. Eren ja molts els anys que Lorena no savia res sobre l'estat actual del seu amic Xavi de Castelló al que va conèixer durant l'estada d'aquest a Logronyo. Ambdós van coincidir en la universitat de la capital de La Rioja, on cursaven els seus estudis universitaris. Però Xavi no era un estudiant més. Per aquell temps, Xavi defensava la porteria del C.D. Logroñés, el que li convertia en un personatge popular entre les gents de la localitat, el que mai li va fer perdre el contacte directe amb els seus companys d'estudis.

Però el món del futbol funciona a una velocitat mil vegades superior a la vida quotidiana de qualsevol altra persona aliena a l'esport de la pilota de cuir. I això va fer que Xavi hagués d'abandonar la meta logronyesa i embarcar-se en altres aventures futbolístiques que li van posar rumb al seu Castelló natal, Murcia, Còrdova i fins i tot una curta experiència en País de Gal·les, on defensaria la porteria del Wrexham.

L'anar i venir de Xavi, va fer que la relació amb Lorena i els seus amics de La Rioja es perdés momentàniament durant un llarg període de temps. I dic momentàniament, perquè Lorena un dia va decidir buscar-li novament la pista a la seu vell amic Xavi i va teclejar el seu nom en un cercador d'Internet. Lorena va descobrir que el destí actual de Xavi era Liverpool, on exerceix funcions d'entrenador de porters del club anglès. Lorena va investigar encara més, fins que un enllaç li va dur a un article publicat per un tal "Stubbins" membre de la penya oficial del Liverpool FC de Barcelona, que precisament tractava sobre Xavi.

Lorena no ho va dubtar i va contactar amb "Stubbins" donant-li a conèixer la història i si cabia la possibilitat de contactar novament amb el seu antic amic Xavi, a través de la branch barcelonina del Liverpool. El mail a Stubbins va crear cert dubte inicial en Lorena. De quina manera s'ho prendria? Pensaria que es tractava d'una pertorbada? Els dubtes de Lorena es van dissipar dies després. Lorena rebia una resposta afirmativa per part dels Barcelona Reds, que van prometre ajudar-la en tant que sigui possible durant el seu futur viatge a Madrid per a presenciar l'Atlètico de Madrid - Liverpool FC. El missatge per al tècnic del Liverpool era molt simple. Tan sols es tractava de lliurar-li les dades de contacte de Lorena.

Però els horaris de trens són incompatibles amb els horaris d'un equip de futbol de primera línia. El lliurament de la carta de Lorena al seu destinatari corria seriós perill. Però heus aquí que va entrar en acció Juan, reconegudíssim supporter madrileny del Liverpool FC i que tenia coneixement ple de la història de Lorena a través de Stubbins. Juan es va oferir a fer arribar en mà la carta cap a Xavi o almenys fer lliurament de la mateixa a algú de plena confiança. Aquest algú, no era altre que Paco de Miguel, preparador físic de l'equip. Juan i Paco no van fallar.

D'aquesta manera, la tarda del 22 d'octubre, escasses hores abans del partit entre Atlètico i Liverpool, el telèfon de Lorena rebia una trucada d'un número desconegut. A l'acceptar la trucada, la veu que sorgiria a l'altre costat era la de Xavi, el seu vell amic.

Els detalls del retrobament entre Lorena i Xavi, queden evidentment per als protagonistes de la història. Però el que queda per al supporter del Liverpool, al llegir aquesta història no és altre cosa que l'evidència de l'enorme categoria humana que regna en el primer equip del nostre club. Persones que malgrat estar contínuament sota els focus de la popularitat i la fama, no perden mai la seva condició d'éssers humans i, pel que demostren els fets, mai obliden als seus vells amics de tota la vida. Gràcies Xavi. Gràcies Paco.

diumenge, 21 de desembre del 2008

Rafa a l'aparell.

Arsenal FC 1-1 LIVERPOOL FC


Un empat a l'Emirates mai es pot considerar un mal resultat, però si que és cert, que tal i com s'ha desenvolupat el partit d'avui, el Liverpool ben be podria haver aconseguit una victòria que hagués descartat a l'Arsenal d'una manera pràcticament definitiva en la lluita per el títol. I més encara, quan els locals s'han quedat amb un home menys sobre el terreny de joc, després de l'expulsió per doble targeta groga d'Emmanuel Adebayor. Curiosament però, ha estat a partir d'aquest moment quan l'Arsenal ha revifat i ha plantat cara a un Liverpool dominador en la gran majoria del partit fins a les hores.

Diverses novetats presentaven els Reds. La principal, l'absència de Rafa Benitez a la banqueta com a màxim director del conjunt d'Anfield. L'entrenador red ha seguit des de casa el desenvolupament del partit, tot recuperant-se de l'operació quirúrgica a la que es va veure sotmès durant la setmana com a conseqüència d'un calcul renal. Benítez ha estat en tot moment connectat amb l'Emirates Stadium a través del telefon mòbil en una curiosa comunicació via Xavi Valero (que serà novament protagonista d'un article durant la present setmana) que era l'encarregat de transmetre les ordres de Benítez a l'avui primer entrenador Sammy Lee. Altre novetat ha estat la inaudita indumentària lluida en el partit amb la samarreta grisa acompanyada de pantalons i mitjes vermelles.

Els primers compassos de partit, es disputaven sense gran intensitat i amb tots dos conjunts tractant-se amb gran respecte. El primer avís cara a porteria, ha estat obra de Gerrard però Almunia ha sabut anular-ho amb facilitat. Més sort tindria l'Arsenal al minut vint-i-tres, quan una pilota penjada des de les posicions defensives dels gunners era controlada magníficament per Robbie Van Persie amb el pit i efectuant un sensacional control orientat de mitja volta dirigia un fort xut que ni Carragher en primera instància, ni Reina podien evitar que s'introduïs en la porteria red.

El Liverpool empataria abans d'arribar al descans amb una jugada similar. Agger refusava la pilota des de la zona defensiva d'una forta puntada i Robbie Keane seguint la jugada es plantava tot sol davant d'Almunia. El jugador irlandès xutava amb gran potència amb l'ajuda del bot de la pilota i batia al porter navarrès. Era l'empat a un i l'Arsenal sentia el cop rebut d'una manera brutal. Tal és així que Gerrard ben a punt ha estat de posar en avantatge als d'Anfield però el remat a centrada de Kuyt, ha sortit alt per ben poc. Sense temps per reaccionar, Almunia havia d'esforçar-se al màxim per enviar a corner amb la punta dels dits un xut creuat de Dirk Kuyt. Més dur per els Gunners seria encara el cop de la lessió de Fabregas , que ja no seria de la sortida al segon temps, després de rebre un fort cop en una pilota disputada amb Xabi Alonso.

Al segon temps, el Liverpool sortia amb el convenciment d'aconseguir els tres punts. Riera gaudia d'una molt bona oportunitat que Almunia refusava a corner amb prous dificultats. El Liverpool era el clar dominador del partit i el gol es veia a vindre. L'expulsió d'Adebayor semblava confirmar encara més aquesta sensació. No ha estat així. A partir d'aquest moment, l'Arsenal ha enrabiat i ha passat a dominar la situació, sense posar en perill la porteria de Reina.

Havent passat la puntual revifada dels gunners, el Liverpool ha tornat a dominar fins a la finalització del partit, havent pogut aconseguir el gol en les botes d'Agger que ha tret espurnes de l'escaire de la porteria local de llunyà xut de cama esquerra. També El Zhar ha estat a punt de marcar al rematar de cap desviat.

El Liverpool solventa el seu primer compromís nadalenc amb un bon empat a casa d'un dels màxims candidats al títol. Bolton el dia de Sant Esteve i Newcastle diumenge 28, són els propers compromissos d'unes dates que històricament, mai han resultat satisfactòries per el Liverpool. Que tinguem bones festes.

FORMACIÓ:
Reina, Arbeloa, Carragher, Agger, Insua, Kuyt, Xabi Alonso, Lucas Leiva (N'Gog 89'), Riera (Babel 71'), Gerrard i Keane (El Zhar 83').

GOL:
1-1 Keane 43'

divendres, 19 de desembre del 2008

Grandiós Real Madrid - Liverpool a vuitens.

Ha tocat el Real Madrid. Tant sols cal esmentar una dada per fer-nos una idea de la enormitat de la eliminatòria que disputaran blancos i Reds. La dada no és altre que sobre les gespes del Santiago Bernabéu i Anfield, hi hauran presents un total de 14 Copes d'Europa, fita que tant sols podria superar un Real Madrid - Milan afegint dos títols més al monstruós i gegantesc historial europeu.

Així doncs, els vuitens de final de la Champions depara un enfrontament entre dos històrics del continent, que ben curiosament, tant sols s'han enfrontat directament en una única ocasió. Va ser el 27 de maig del 1981 al Parc dels Prínceps de París, a la final de la màxima competició continental a les hores anomenada Copa d'Europa. La final va ser guanyada per el Liverpool per 1-0, conquerint d'aquesta manera el que en aquells moment era la tercera Copa d'Europa del club, gràcies a un gol d'Alan Kennedy, gran amic de la nostra branch.

De poc o res serveix la historia i menys encara quan es parla d'un partit disputat 27 anys enrere. El present diu que a dia d'avui el Liverpool parteix amb certa avantatge sobre el conjunt de Chamartín, però la situació en la que es trobaran el proper 24 o 25 de febrer al Bernabéu pot ser ben diferent a l'actual. Tothom és conscient de que l'actual moment de forma del Real Madrid és estranyament negatiu en aquestes alçades de la temporada per un equip de l'entitat del conjunt madridista. Però ben és cert, que la nova contractació de Juan de Ramos com a màxim responsable tècnic dels blancs podria repercutir positivament en una reacció de l'actual campió de la lliga espanyola.

Noms com Casillas, Sergio Ramos, Cannavaro, Guti, Robben, el nou vingut Huntelaar i el sempre carismàtic Raúl González, són motiu suficient com per prendre's la eliminatòria amb la serietat i rigor propis d'un partit que enfronta a dos de les més grans institucions futbolístiques mundials. Tampoc la morbositat faltarà per la nova visita dels reds a Madrid. Benítez i Arbeloa tornaran al club dels seus inicis i Torres podria treure's la espina clavada per no haver disputat ni un sol minut contra el seu Atlético, eliminant a l'etern rival Real Madrid.

Del Real Madrid però, ja en parlarem a partir del mes de febrer. Diumenge un importantíssim partit contra l'Arsenal, obre les celebracions nadalenques que portaran a disputar dos partits més contra Bolton i Newcastle, durant el període festiu nadalenc

La resta d'enfrontaments de vuitens són:.

Chelsea v Juventus
Villarreal v Panathinaikos
Sporting Lisbon v Bayern Munich
Atletico Madrid v Porto
Lyon v Barcelona
Real Madrid v Liverpool
Arsenal v Roma
Inter Milan v Man Utd

dimecres, 17 de desembre del 2008

Un Gunner a la Generalitat.

Amb tres dies per a la disputa d'un dels partits més trascendentals de la temporada, com ho és sempre la visita a l'estadi de l'Arsenal, reprenem la sèrie de posts de "Els dobles del futbol" amb una nova entrega realment curiosa.

En aquesta ocasió els protagonistes són Pat Rice, segon entrenador de l'Arsenal i màxim ajudant de Arsene Wenger a la banqueta dels Gunners, qui guarda una semblança més que raonable amb el President de la Generalitat de Catalunya, el Molt Honorable José Montilla.

Es cert que en les dues fotografies que acompanyen el present article, la semblança no és del tot efectiva, però us convido a que el proper diumenge esteu ben atents a les vostres pantalles quan aquestes ofereixen planols de la banqueta de l'Arsenal on de ben segur apareixerà Pat Rice al costat de Wenger. Es a les hores, quan la semblança de Rice amb Montilla és més que evident, donat que l'assistant coach de Wenger du posades unes olleres. Amb el complement visual, el seu posat seriós i encara que Rice llueixi més cabell que Montilla, la semblança és realment notable. Ja direu que.

dimarts, 16 de desembre del 2008

Les males vibracions d'Stanley Park.

Tots els supporters del Liverpool encara li donem voltes al cap buscant alguna explicació raonable als quatre empats aconseguits a Anfield enfront d'equips a priori inferiors als de Benítez i que impedeixen que els Reds gaudeixin d'una distància molt més amplia al front de la classificació, de la minsa diferència actual d'un sol punt sobre el segon classificat Chelsea.

Stoke City, Fulham, West Ham United i el darrer dissabte Hull City han estat els equips que fins al moment han rascat un punt d'Anfield, evitant d'aquesta manera que els tres punts quedesin al feu red, com inicialment era de suposar. I aixó per no parlar de partits com el del Wigan, on els de Benítez van aconseguir la victòria remontant agònicament un resultat totalment advers, o bè, els partits resolts amb victòria per la mínima i de penal com ara contra el Portsmouth.

Es evident que alguna cosa pasa a Anfield. Si ho comparem amb el rendiment de l'equip fora de casa, la diferència en el joc i en la obtenció de resultats és clarament favorable quan es juga lluny d'Anfield. L'ansietat de l'equip és la raó més clara que tothom troba per explicar la devallada de rendiment de l'equip quan juga com a local.

Però i si existeix alguna cosa no tant tangible? I si existeix alguna cosa no tant explicable i sobrenatural? I si parlem de Karma o males vibracions, o mal d'ull? I és que aquesta situació, no és única ni aïllada per als Reds. Només cal fer una ullada uns metres més al nord d'Stanley Park i veure els registres de l'Everton aconseguits a Goodison Park.

Si la situació del Liverpool com a local és preocupant, la de l'Everton és dramatica. Una única victòria, 3 empats i 4 derrotes!!! Un total de 18 punts han volat de Goodison. Molts podràn dir que són resultats ben normals per a un equip amb el potencial de l'Everton. Estàn equivocats. Si es fa una ullada als resultats aconseguit per els de David Moyes fora de casa, ens trobem amb el següent. 6 victòries, 1 empat i dues derrotes. Números molt similars als aconseguits per el Liverpool actuant com a visitant.

Alguna força maligna actua sobre Stanley Park i voltants. No aniria malament una bona plantada d'alls en la verda gespa de la zona lúdica del Mersey. Aixó és cosa de bruixes.

dissabte, 13 de desembre del 2008

Tornen a volar punts d'Anfield.

LIVERPOOL FC 2-2 Hull City AFC

Ja són vuit els punts que han volat d'Anfield aquesta temporada, sis d'ells en els darrers tres partits disputats en el feu red. Números que no inviten a tindre una visió massa optimista de cara a la consecució del màxim objectiu del conjunt de Rafa Benítez d'aquest any, que no és altre que guanyar divuit anys després el tant desitjat campionat de lliga. No es pot negar però, que l'equip posi el cor i l'anima per tal de aconseguir la victòria, però el cert, és que els de Benítez juguen darrerament a Anfield amb una pressió afegida, que no mostren per res quan ho fan lluny de l'estadi red.

Avui el Hull City ha posat les coses ben difícils avançant-se per o gols a dos quan es portaven disputats tant sols vint-i-dos minuts de joc. El primer gol dels de Phil Brown l'ha aconseguit McShane que ha guanyat la partida a un adormit Dossena al rematar de cap dintre de l'àrea a la que Pepe Reina no ha arribat. El segon gols dels tigers, ha estat encara més dramàtic per a la defensa red. Jamie Carragher introduïa en la seva pròpia porteria una pilota centrada per un sensacional durant tota la tarde Bernard Mendy a la que no arribaven ni Hyypia ni Reina i sorprenia al vice-capità de l'equip que s'ha trobat amb la pilota a sobre.

Els tigres amb dues esgarrapades ferien de mort al líder. Però ha estat el gran capità Steven Gerrard qui acudiria al rescat del Liverpool FC i tornaria a igualar el partit en dues accions plenes d'oportunisme ben pròpies d'un davanter centre clàssic. Amb mitja hora de joc i tota una hora per endavant, començava un nou partit a Anfield amb tot novament igualat.

Amb la consecució de l'empat per part del Liverpool, els d'Anfield s'han avocat a l'atac en busca del tercer gol que els poses en avantatge abans d'encarar el camí dels vestidors. No ha estat així. Ni Xabi Alonso ni Kuyt han encertat de cara porteria en dues bones ocasions. A la represa, els de Benítez han tornat a oferir la imatge d'un equip amb molt caràcter i que busca la victòria, però que no troba el mètode per matar els partits a casa.

Hyypia gaudia de la millor oportunitat al estavellar una pilota al pal de la porteria de Myhill. També Riera disposava d'una bona oportunitat però el porter dels tigers responia amb una bona aturada al potent xut del jugador de Manacor. Els reds posaven setge a la meta visitant, bolcant el joc per la banda esquerra amb Dossena i Riera efectuen continues centrades a l'àrea que no han trobat mai rematador. Les sortides de El Zhar i Babel tampoc han aclarit el camí del gol de la victòria.

Quedava encara una carta per posar en joc per part de Benítez. Robbie Keane escalfava a la banda, però el tècnic madrileny s'ha decidit finalment per Lucas Leiva en una decisió que de ben segur portarà polèmica al llarg de la setmana. Demà el Liverpool podria perdre el liderat si el Chelsea aconsegueix la victòria en el seu compromís amb el West Ham de Gianfranco Zola.

FORMACIÓ:
Reina, Arbeloa, Carragher, Hyypia, Dossena, Benayoun (El Zhar 75'), Mascherano (Lucas Leiva 89'), Xabi Alonso, Riera (Babel 82'), Gerrard i Kuyt.

GOLS:
1-2 Gerrard 24'
2-2 Gerrard 32'

divendres, 12 de desembre del 2008

Uns tigres increïbles

Demà Anfield rep la visita de l'equip revelació de la temporada, títol oficiós que s'ha guanyat amb tot mereixement l'equip de Kingston upon Hull, després d'un inici de campanya on ocupa places nobles de la taula classificatòria, una vegada ja disputada gairebé la primera volta del campionat.

L'equip que dirigeix des de la banqueta Phil Brown, està sorprenent a tothom en la que és la seva primera temporada en la Premier League des de la fundació del club que data de l'any 1904. La progressió del club ha estat fulminant si es mira amb una perspectiva de deu anys cap enrere, on el Hull City ocupava les darreres posicions de la quarta divisió del futbol anglès. En una dècada, els tigres, sobrenom amb el qual són coneguts els seus jugadors i aficionats, han aconseguit escalar posicions i divisions, fins a arribar a l'ascens a Premier League de la passada temporada, després de la disputa del partit de play-off per l'ascens a Wembley davant del Bristol City.

L'increilbe Hull, com ha estat denominat per la premsa anglesa el conjunt de Brown, compta amb un planter amb jugadors de no gaire renom, però fermament compromesos amb els objectius marcats per el seu tècnic. Entre els seus actuals jugadors hi destaquen el brasiler Geovanni Deiberson, màxima figura de l'equip i ex-jugador del F.C. Barcelona. L'holandès George Boateng o un vell conegut de l'afició d'Anfield com Nicky Barmby, ex-jugador red per dues temporades. També un àntic jugador del Liverpool FC, te el seu passat relacionat amb el club dels Tigres. Es tracta de Jan Molby que el va entrenar, sense gaire èxit durant els inicis de l'actual segle.

No val a confiar-se doncs. El Hull malgrat tractar-se d'un equip recentment ascendit a Premier, està demostrant davant d'equips de molta més entitat, que és capaç de plantar cara a qualsevol rival. I més d'un s'ha endut alguna esgarrapada. Els de Benítez, hauran de sortir amb les màximes precaucions, per tal de dominar aquest tigre salvatge e indomable.

dimarts, 9 de desembre del 2008

Liderant també a Europa.

PSV Eindhoven 1-3 LIVERPOOL FC.


Classificat matemàticament per a la següent ronda, el Liverpool es presentava en el Philips Stadion d'Eindhoven amb l'únic al·licient d'aconseguir la primera plaça del grup, que li donés ple dret a disputar el partit de tornada en Anfield. Per a això debia superar el resultat que aconseguís l'Atlètico de Madrid en la seva accidentada visita al Velodrome de Marsella. Els de Benítez, presentaven un onze incial amb jugadors poc habituals i amb la samarreta grisa sense el patrocinador habitual en el pit, a causa de les restriccions publicitàries a les begudes alcoholiques vigents en els Païssos Baixos. Per la seva banda, el PSV es jugava l'ésser o no ser a Europa durant aquesta campanya i tractava d'aconseguir la tercera plaça en joc per a seguir amb la disputa de la Copa de la UEFA.

Una vegada iniciat el joc, el ritme d'ambdós contendents no semblava evidenciar el que veritablement havia en joc. El partit transcorria sense tensió i el primer avís a una de les dues porterias no ha arribat fins a la primer quart d'hora de joc, quan Simmons posava a prova les qualitats de Cavallieri, substitut en la nit d'avui de Pepe Reina. En la banqueta, Gerrard contemplava ben afablement el partit ben protegit del fred de la nit holandesa.

A poc a poc ambdós equips despertaven de la seva letargia inicial i es començaven a veure jugades de cert perill per part dels Reds. Ryan Babel protagonitzava la major part d'aquestes jugades en una nit en la qual l'holandès s'ha mostrar molt participatiu. Però el gol va caure en favor dels locals. Lazovic avançava al conjunt de la Philips a l'aprofitar un aldarull en el area de Cavallieri a la sortida d'un corner. Amb molt poc, el PSV s'avançava en el marcador. El gol semblava despertar els ànims dels uns i els altres fins al punt que Arbeloa va veure una targeta groga per embardissar-se amb un rival i Mascherano havia rebre assistència mèdica per un tall en la seva boca que tacava de vermell l'aquesta nit samarreta grisa.

Però els d'Huub Stevens no aconseguirien prendre el camí dels vestuaris amb l'avantatge del gol de Lazovic. Amb el temps reglamentari ja superat, Arbeloa executava una falta posant el baló en la cap de Ryan Babel que amb un precís gir de coll posava la pilota lluny de l'abast del porter suec Issaksson. La lluita s'igualava, resultat fins a llavors just pel mostrat per cadascun dels equips.

En el segon temps, els de Benítez van prendre definitivament el comandament de la partida i rapidamente van posar en escac a la defensa holandesa amb accions de Robbie Keane, bregador i participatiu, però desencertat de cara a porta. També Babel ho intentaria amb una jugada en la qual va deixar assegut al seu defensor d'un regat en sec però el seu tir de cama esquerra va trobar el lateral exterior de la xarxa.

En el banc red, fins i tot Benítez es contagiava de la placidesa del joc i bromejava amb Stephen Darby a l'ordenar al jugador de la pedrera que anava a fer acte de presència en el terreny de joc. Poc després, un potentíssim xut de cama esquerra des de trenta metres d'Albert Riera, posava en avantatge als d'Anfield i garantia de manera ferma el primer lloc del grup mancant vint minuts per al final del partit.

Amb un PSV bolcat ja a l'atac, N'gog aprofitaria en el minut 76 una pilota en llarg per a plantar-se tot sol davant l'ex-porter del Manchester City Issaksson per batre'l de precís tir creuat en una gran definició cara a porta i posar en el marcador electónic el resultat definitiu de la nit.

El "You'll Never Walk Alone" entonat pels red supporters desplaçats fins a Eindhoven, posava brillant colofó a la nit europea. Jay Spearing i Martin Kelly gaudirien d'uns minuts per a debutar amb el primer equip del Liverpool FC.

FORMACIÓ:

Cavalieri, Arbeloa (Darby 69), Carragher (Kelly 81), Agger, Dossena, Mascherano, Leiva Lucas, Babel, Ngog, Riera (Spearing 76), Keane.

GOLS:

1-1 Babel 45'
1-2 Riera 69'
1-3 Ngog 77'

dissabte, 6 de desembre del 2008

El lider sap guanyar.

Blackburn Rovers 1-3 LIVERPOOL FC


Calia guanyar a Ewood Park. Més que per el fet de mantindre el liderat, calia fer-ho per guanyar en confiança i en seguretat en sí mateix. Finalment, els tres punts ja van camí d'Anfield, conjuntament amb el liderat que es manté una jornada més. Però l'alegria per el resultat no pot deixar d'amagar i d'ignorar que l'equip no està travessant per el seu millor moment. L'equip ofereix dubtes, en moltes fases del joc, sembla perdut i cap jugador sembla capacitat per fer retrobar el comandament del conjunt en el camp. Per sort però, tot i els greus problemes d'identificació, l'equip marxa lider quan ja anem camí de complir la meitat del campionat. No és mala senyal.

Els d'Anfield han repetit durant gairebé una hora de joc tots el problemes que venia repetint en jornades anteriors. Joc pla, molt pobre i sense veure porteria. Ni els canvis introduïts per Benítez han fet recuperar la brúixola. Insua era la novetat més destacada en el lateral esquerra defensiu i Kuyt ocupava en solitari la posició atacant. Durant el primer temps, tant sols una jugada en combinació a primer toc entre Gerrard i Benayoun que el israelià no ha sabut aprofitar al plantar-se davant de Robinson, ha estat digne de ser destacada del joc ofensiu red.

Per contra, Pepe Reina havia de lluir-se en un xut llunya del noruec Pedersen, que el porter madrileny ha sabut refusar el suficient per a que la pilota piques en el travesser, quan anava directe a l'escaire de la porteria en el que podia haver estat el primer gol dels de Paul Ince.

Ja en el segon temps, el Liverpool ha millorat sensiblement i ben ràpid s'han produït les primeres jugades de perill sobre la porteria de Robinson. Xabi Alonso ha estat el primer a provar-ho després de que Kuyt erres en el seu remat i el basc xutes a porta massa centrat facilitant així l'aturada del porter local. Minuts després, Gerrard i Benayoun gaudien d'una doble oportunitat que el porter internacional anglès tornava a desbaratar. El Liverpool començava a carburar i cada cop més, les accions de perill reds, eren més evidents.

Finalment Xabi Alonso trobava porta amb un xut d'autèntica classe amb el interior del peu dret fent arribar la pilota al fons de la porteria dels de Paul Ince amb total serenitat i col·locació. Un gran gol que era celebrat amb evidents mostres d'alegria per tots els jugadors que han anat a felicitar al jugador de Tolosa. L'equip s'evadia d'un gran pes de les seves esquenes.

Arribaven a les hores els millors minuts de joc dels de Benítez i ben ràpid es confirmava la consecució dels tres punts quan Benayoun en una excel·lent acció individual, retallava al seu marcador en l'interior de l'area i sorprenia a Robinson de xut creuat de cama dreta que establia el 0-2 que asserenava encara més els ànims entre els jugadors reds.

Però mai la tranquil·litat és absoluta i al minut 85 de partit, el paraguaià Roque Santa Cruz retallava distàncies al rematar de cap al segon pal en un corner al favor dels Rovers. La reacció local no s'ha produït i fins i tot Gerrard quan passaven quatre minuts del temps reglamentari establia el definitiu 1 a 3 marcant gairebé a porta buida.

ES manté el liderat malgrat el pobre joc exhibit durant gran part del partit. L'equip està passant ben possiblement per el pitjor moment de la temporada, però ves per on, ho fan en lo més alt de la taula classificatòria. Les coses del futbol.

FORMACIÓ:
Reina, Arbeloa, Carragher, Hyypia, Insua, Benayoun (Riera 86'), Mascherano (Lucas Leiva 82'), Xabi Alonso, Gerrard, Babel (El Zhar 63') i Kuyt.

GOLS:
0-1 Xabi Alonso 68'
0-2 Benayoun 78'
1-3 Gerrard 94'

divendres, 5 de desembre del 2008

Cap de setmana de llegenda.

Assistir a la inauguració d'una nova official branch del Liverpool FC a Espanya, és ja de per si mateix un acte que omple d'orgull a qualsevol supporter que hagi viscut en les seves pròpies carns, les dificultats en la creació d'una penya oficial i comprovar d'aquesta manera, que allò que representa el Liverpool FC, s'estén i es consolida en el nostre país. Si a més de l'acte institucional en si, aquest ve acompanyat per un partit protagonitzat per velles llegendes del club i la possibilitat de compartir taula i estovalles en un posterior sopar, amb els quals antany van ser autèntiques estrelles del futbol europeu, i a dia d'avui veritables mites, la cita cobra el caràcter d'ineludible.

Així ho van entendre dos de les official branches del club de recent creació en el nostre país, Barcelona i Madrid Reds, que es van citar el passat cap de setmana en la localitat alacantina de Torrevella, per a acompanyar als Costa Blanca Reds en la posada en escena, de la nova branch del Liverpool FC. La branch va ser l'organitzadora conjuntament amb el FC Torrevella de l'esdeveniment socio-futbolístic del cap de setmana.

El partit de futbol es va disputar en l'estadi Vicente García de Torrevella, seu habitual del club organitzador i va enfrontar al Liverpool Legends FC i a un combinat d'antics jugadors del FC Torrevella. Entre els reds, destacaven noms com Jimmy Case, Jason McAteer, John Wark o Gary Gillespie. Lamentablement, per problemes meteorològics a Liverpool, la gran estrella del combinat de llegendes, Alan Kennedy, no va arribar a temps per a disputar el partit, encara que si va assistir al posterior sopar de germanor.

El partit va transcórrer entre l'habitual ambient de festa i cordialitat en els partits d'aquestes característiques. Des d'un dels fons, Barcelona i Madrid Reds, no van deixar d'entonar els càntics habituals, com si d'un partit oficial dels de Benítez es tractés, davant la sorpresa del públic local. El resultat final, va reflectir un empat a 2 i Bob Bolder, porter del Legends, va ser nomenat "Man of the Match" gràcies a les seves encertades intervencions.

Al partit li va seguir el sopar de gal·la, on els membres de les branches i jugadors van compartir taula, records i experiències entorn del club de Anfield. A la taula compartida pels membres de Barcelona i Madrid Reds desplaçats a Torrevella, li va ser assignada la companyia de Jason McAteer, lateral dret red d'inicis dels 90, que ens va delectar amb la seva presència i va accedir amb summa amabilitat a fer-se fotografies i a la signatura d'autògrafs amb tots els assistents.

A l'entreacte, les branches barcelonines i madrilenyes, van fer acte de lliurament d'un obsequi als Costa Blanca Reds com a record de la visita i del naixement de la branch, que va ser rebuda amb enormes mostres de gratitud per la branch amfitriona.



Posteriorment, Alan Kennedy i Jason McAteer van prendre la paraula per a delectar als presents amb les seves vivències com jugadors Reds. Especialment emocionant va ser escoltar a Alan Kennedy la seva versió personal del gol al Reial Madrid en la final de Copa d'Europa de l'any 1981 i el cinquè penal transformat en la final de l'any 1984 davant la Roma, que li han convertit per dret propi en mite i llegenda del Liverpool FC.

AL final de l'esdeveniment i ja de manera més informal, tots els assistents van poder xerrar animadament amb les llegendes. Destacant particularment a Alan Kennedy per la seva immensa elegància com persona, i a Michael Thomas i Bob Bolder per la seva simpatia i extroversió. Amb Michael Thomas vam acabar abraçats i saltant tots plegats cantant la cançó de Luis Garcia.

Una aventura per no oblidar mai, d'autèntica llegenda.

dilluns, 1 de desembre del 2008

Ansietat.


LIVERPOOL FC 0-0 West Ham United.


Si dic que el resultat final amb el que ha acabat el partit d'aquesta nit a Anfield enfront dels Hammers era previsible, molts diràn ironicament que soc un profeta o altres diràn que no confiava per a res amb les possibilitats dels jugadors. Ni una cosa ni l'altre. Tant sols era aquella estranya sensació que experimentava particularment hores abans d'iniciar-se el partit. I és que tant sols calia fer una reullada als darrers partits dels Reds, per comprobar que ara per ara l'equip no passa per el seu moment més optim i la grada tampoc és veu disposada a tindre un xic de paciència amb els de Benítez. I a mida que els minuts anaven avançant i el marcador no es movia en favor dels d'Anfield, el negatiu pronòstic, s'anava confirmant fins a l'arribada al xiulet final de l'arbitre. Empat a zero. Un punt que serveix per obtindre el liderat, però tant sols amb un punt d'avantatge sobre el Chelsea que ahir queia derrotat a casa per l'Arsenal. Una nova ocassió perduda per obrir escletxa en la classificació.

No és un conjunt fàcil de batre el West Ham de Gianfranco Zola. Ordre al darrera i contres ràpides conduides per l'ex-jugador Red Craig Bellamy que ben a punt ha estat de donar un ensurt en forma de gol quan al minut 37 de partit ha estabellat una pilota al pal després d'una jugada personal amb perfecta conducció de pilota.

Malgrat la clara ocassió dels londinencs, el Liverpool tenia ben controlat el partit, tot i que sense posar en perill el marc de la porteria de Green. Tant sols Sami Hyypia en dues jugades a pilota aturada ha estat a punt de marcar en dues ocasions. El finlandès ha estat de llarg el millor jugador del partit amb una actuació solvent al darrera i de molt presencia en jugades d'estratègia.

Mal síntoma era el acabar els primers quarantacinc minuts sense la victòria parcial. Tots els temors s'anaven fent realitat de mica en mica. El gol no arribava i la impaciència a les grades començava a posar-se de manifest. El run run a Anfield, no ajudava gens als jugadors que començaven a cometre errades ìmpròpies per a jugadors de primera línea. Especialment Gerrard que s'ha vist especialment motivat i amb molta empenta i cor però també massa ansiós. Els nervis tambés es feien palessos entre alguns jugadors amb recriminacions a les males accions del company. La cosa no pintava gens be.

Els darrers minuts han estat d'autèntic infart amb el Liverpool completament volcat sobre la porteria del West Ham. Kuyt al no arribar al segon pal a una pentinada amb el cap de Hyypia. Novament el davanter holandés al controlar amb el pit dintre de l'àrea i xutant al cos de Green i Bable amb un potent xut des de fora de l'àrea que s'ha anat per poc fora, han gaudit de les millors oportunitats per posar en avantatge als Reds. No hi ha hagut manera.

El Liverpool no sap aprofitar les punxades dels seus rivals. La sort que va acompanyar en partits com el del Wigan o Manchester City amb els gols als darrers minuts per guanyar el tres punts en joc, dona ara l'esquena als d'Anfield.

Tot i així, LIDERS en solitari. Alguna cosa no es deu fer tant malament. Les matemàtiques no enganyen mai.

FORMACIÓ:
Reina, Arbeloa, Carragher, Hyypia, Dossena, Benayoun, Xabi Alonso, Gerrard, Riera (Babel 77'), Keane (Ngog 66') i Kuyt