diumenge, 30 de desembre de 2007

El bon joc no es tradueix en victòria

Manchester City FC 0-0 LIVERPOOL FC

El futbol és així. El tòpic al que molts al·ludeixen en infinitats d'ocasions, es pot aplicar perfectament per definir breument el succeït en la tarde d'avui al City of Manchester Stadium. El Liverpool més seriós, més posicionat, més consistent i amb més alternatives i opcions ofensives de la temporada, tant sols ha trobat el premi d'un punt de la seva visita al terreny del Manchester City.

L'empat contra l'equip d'Ericsson, no es pot qualificar de mal resultat i més encara tenint en compte que el City tant sols havia deixat escapar dos punts en deu partits actuant com a local. Però el cert, és que després de veure el bon partit efectuat per els homes de Benítez, queda un sabor agredolç de boca, donada la clara superioritat del quadre red sobre els Citizens, i per sobre de tot, la gran oportunitat perduda de retallar tres punts a un dels grans aspirants a obtindre el títol de lliga com és el Manchester United, que ahir sortia derrotat de la seva visita al West Ham United.

El partit es presentava amb la novetat de la possibilitat del retorn als terrenys de joc de Daniel Agger, després de prop de tres mesos de absència en una convocatòria. Finalment, Rafa Benítez ha optat per no precipitar la tornada del central danès i ha donat entrada en l'onze titular a Alvaro Arbeloa com a company de Jamie Carragher. El jugador salmantí ha patit de valent en la seva nova ubicació i s'ha vist sempre superat en col·locació i en el xoc per els davanters blues. per sort per a l'equip del Mersey, Jamie Carragher ha anul·lat per complert totes les accions ofensives del quadre local, en una de les actuacions més lluïdes del jugador scouser, que ha hagut de multiplicar-se per pal·liar el desencert del lateral (avui central) espanyol.

Ja avançat el partit, el Liverpool ha començat a trobar el seu lloc en el terreny de joc, tot dirigint llargues passades en diagonal cap a la banda esquerra on Harry Kewell en diverses accions desequilibrants ha portat les primeres ocasions de perill favorables al Liverpool. També des de la banda dreta de l'atac red, el Liverpool aconseguia portar perill cap a la porteria local. Benayoun s'ha mostrat força actiu i Fabio Aurelio ha provat fortuna amb dos duríssims xuts que el porter local Hart ha sabut anular. Defensivament, tot intent d'atac dels homes d'Ericsson, eren tallats impecablement per Mascherano i Carragher, molt segurs durant tota la tarde.

La segona part, ha estat de clar color red. Al reprendre's el partit, Fernando Torres ha gaudit de dues grans oportunitats en tant sols un minut, però el porter Hart ha sabut evitar l'ansiat gol dels homes de Benítez. Però no tant sols el jove porter del City ha sabut aturar amb encert les accions del davanter madrileny. El capità dels Citizens Richard Dunne, ha protagonitzat un espectacular duel amb el golejador de Fuenlabrada, evitant una vegada darrera d'un altre les escomeses d'un actiu i participatiu Torres. Precisament Dunne, ha estat el salvador del seu equip, quan ha refusat una pilota que portava camí de entrar a la porteria després d'un remat de cap de Dirk Kuyt. En la darrera oportunitat dels d'Anfield, el mateix Dunne ha sabut refusar un molt ben dirigit xut de Yossi Benayoun.

S'ha deixat passar una oportunitat perfecta per demostrar als equips que comanden la classificació, de que el Liverpool també opta al títol. Queda el consol d'haver ofert una imatge seriosa que esperem que sigui definitiva d'aquí a final de temporada. El proper dimarts, el Liverpool iniciarà l'any 2008 amb la visita del Wigan Athletic.

FORMACIÓ:
Reina, Finnan, Arbeloa, Carragher, Fabio Aurelio, Benayoun, Mascherano, Gerrard, Kewell (Babel '75), Torres i Kuyt.

dissabte, 29 de desembre de 2007

Torna Agger

El defensa central danès Daniel Agger, podria retornar als terrenys de joc demà diumenge en el City of Manchester Stadium, després de haver causat baixa mèdica durant tres mesos, a conseqüència de la fractura de l'os metratarsal del seu peu. La bona noticia, esperada amb ansietat per tots els aficionats, té però una cara negativa. Aquesta no és altre que la tornada a l'equip titular d'Agger ve precipitada per les series molèsties físiques del seu substitut natural en l'onze titular, Sami Hyypia. El central finès pateix una lesió en el seu turmell, produïda en el darrer partit enfront del Derby County en el Boxing Day.

Segons paraules del propi Rafael Benítez, el fet que Hyypia sigui seriós dubte fins a ultima hora per el partit de demà enfront del Manchester City, faria avançar la reaparició del jove central Daniel Agger, el qual porta entrenant a bon ritme des de fa ja algunes setmanes.

Daniel Agger va fer la seva darrera aparició de curt, el passat 15 de setembre al Fratton Park de Portsmouth (0-0), lesionant-se el seu peu en els entrenaments previs al partit de Champions League que enfrontava als reds amb el Porto FC a terres portugueses. Curiosament, la seva lesió va coincidir en el temps i en la forma amb la del mig-campista Xabi Alonso, que després d'una fugaç reaparició davant de l'Arsenal, va recaure novament, recuperant-se ara si de forma definitiva, setmanes enrere.

Durant la llarga baixa del central danès, l'equip ha vist mimbada notablement la seva capacitat per sortir des de les posicions més endarrerides amb criteri i un bon control de pilota, accions que el jove internacional per Dinamarca, domina a la perfecció.

dimecres, 26 de desembre de 2007

La relaxació es podia haver pagat molt cara.

Derby County 1-2 LIVERPOOL FC.

Onze minuts de joc en el Pride Park de Derby. Fernando Torres es deixava caure a posicions de mitja-punta per rebre la pilota. El jugador madrileny encarava al seu defensor amb un canvi de ritme trencador i una auto-passada en túnel per sota de les cames del seu oponent. El primer defensor estava superat, al sortir al seu encontre el segon contrincant, Torres el retallava amb un joc de maluc i ja tant sols havia de creuar la pilota lluny de l'abast del jove porter local Price.

Era el 0-1 d'un partit que els supporters reds presumien, per les posicions en la classificació de tots dos equips, que seria una autèntica passejada militar. Res més lluny de la realitat. La manifesta superioritat dels homes de Benítez no s'ha tornat a traduir en el marcador fins als minuts finals del partit, arriscant innecesariament tres punts que tothom donava per fets.

A partir del gol de Torres (novè en Premiership), el Liverpool ha jugat a plaer sobre la gespa del Pride Park. L'ordre i el sentit tàctic imposat per Xabi Alonso i els nervis i les imprecisions locals, feien en molts moments del primer temps, que la possessió de la pilota fos totalment dels homes de Benítez. Malgrat això, el Liverpool no ha posat a prova en gaires ocasions a un porter local visiblement nerviós. El neguit no era però propietat única i exclusiva del jove porter Price. La situació que viuen els jugadors de Paul Jewell, en el més profund de la classificació, feia que els Rams no trobessin en cap moment el seu lloc en el camp.

Amb l'inici del segon temps, els homes de Jewell han anat trobant la manera de plantar cara a un relaxadíssim i insultantment conformista Liverpool. Amb pilotes llargues i amb molt més cor que cap, el Derby County s'anava aproximant una vegada i un altre a la porteria de Reina i cada cop amb més perill. Els Reds, lluny d'asserenar la situació, han caigut en la mediocritat més insultant. El merescut gol de l'empat dels homes de Jewell, no ha trigat en arribar. Un lliure indirecte penjat sobre l'àrea red, ha estat aprofitat per McEveley per empatar el partit en el minut 67 després d'aprofitar uns sèrie de rebots.

Restaven vint minuts de partit per tal de tornar a posar el marcador en favor del Liverpool. Vint minuts per rentar una imatge que durant la totalitat de la segona part fins a aquell moment, ha estat quelcom més que desastrosa. Per sort, el conjunt de Benítez ha tret la casta necessària per capgirar la situació. L'equip ferit en el seu orgull, ha tornat a prendre el comandament del joc, amb un Xabi Alonso molt combatiu. El donostiarra ha estat protagonista de diversos xuts a porta que han fet que el porter Price s'exercitara al màxim de les seves prestacions. També i com no, el gran capità Seteven Gerrard ha capitanejat la reacció red. Els dos intents inicials de batre als rams per part del 8 red, amb pilota al travesser inclossa, han estat finalment efectius, quan en el minut 90 de joc, una cavalcada del mig-campista des de el seu propi camp ha acabat en un afortunat gol de rebot, després que el porter Price refuses el xut a boca de canó de Torres.

En una jornada en la que el Chelsea de Avram Grant empatava a 4 gols a Stamford Bridge davant de l'Aston Villa en un vibrant partit, el Liverpool ha estat ben a punt de llençar per la borda una important ocasió de retallar dos punts sobre els blues, jugant un calamitós partit davant del pitjor equip del campionat. Per sort, les coses han tornat al seu lloc amb el gol de Gerrard. Si alguna lliçó cal extreure del partit d'avui, és que en aquest campionat fins el més petit et pot plantejar seriosos problemes si sel subestima. NO VAL A BADAR.

FORMACIÓ:
Reina, Finnan, Carragher, Hyypia (Benayoun '53), Fabio Aurelio, Babel (Kuyt '71), Gerrard, Xabi Alonso, Riise, Voronin (Lucas Leiva '90) i Torres.

GOLS:
0-1 Fernando Torres '11
1-2 Gerrard '90

dissabte, 22 de desembre de 2007

La sentència arriba en un quart d'hora.

LIVERPOOL FC 4-1 Portsmouth FC

Un quart d'hora en el que la fortuna ha estat del costat dels reds, ha estat suficient per decidir un complicat compromís davant d'un dels equips més perillosos del campionat quan actua com a visitant. Benayoun i Distin en pròpia porta han planat el camí per el retrobament de la victòria per els de Benítez després de dues derrotes consecutives.

El marcador final de quatre gols a un, pot oferir una imatge de partit plàcid per els de Benítez. Aquesta impressió, s'allunya bastant de la realitat. A l'hora de la veritat, el partit ha resultat bastant ensopit, donada la suficiència amb la que han actuat els reds, que han viscut de rendes després d'obtindre dos gols quan tant sols es portaven disputats quinze minuts de joc. Benayoun al engaltar una perfecta boleia a centrada de Kewell, després d'una magnífica jugada individual de Torres i el defensa central Distin en pròpia porta, després d'un rebot en una pugna novament amb Fernando Torres, han decantat ben ràpid el matx del costat dels d'Anfield.

A partir d'aquí, ben poca cosa més a destacar fins al tram final del partit. El Liverpool ha jugat molt còmode a veure-les vindre i els atacs del Pompey eran tallats de soc arrel per un Mascherano incommensurable al mig del camp. En el dia d'avui, "El Jefecito" a part d'oferir la seves condicions innates de recuperador de pilotes, ha donat mostres d'una millora notable en la direcció del joc, sent l'iniciador de les jugades que han decidit l'enfrontament.

L'equip de Redknapp però, ha vist compensada la seva constant busqueda del gol que els hi donés esperances de donar la volta al marcador en el minut 57, amb un gol obra de Benjani. Els temors a l'empat no han arribat a les grades d'un novament apàtic Anfield, ja que deu minuts després, Fernando Torres ampliava l'avantatge local en el marcador, al aprofitar un refús de David James després de que Babel intentés superar la sortida de l'ex-proter red.

No acabaria aquí la tarde golejadora per el de Fuenlabrada. Fernando Torres, tornaria a marcar a cinc minuts de la finalització del partit al engaltar a l'interior de l'àrea una bona asistencia amb el cap del capità Steven Gerrard. Una vegada més, Torres amplia la seva targeta de presentació com a golejador, malgrat a uns detractors que setmana a setmana han d'amagar-se en la seva pròpia crítica infundada. Torres no es cáncer, es piscis.

Inici alentidor del Liverpool en el calendari nadalenc, que tindrà continuïtat el proper dia 26, festivitat de Sant Esteve, per enfrontar-se al Derby County. Bona ocasió per aconseguir una nova victòria.

FORMACIÓ:
Reina, Arbeloa, Carragher, Hyypia, Riise, Benayoun, Mascherano, Gerrard, Kewell, Torres i Kuyt.

GOLS:
1-0 Benayoun '13
2-0 Distin (PP) '16
3-1 Fernando Torres '66
4-1 Fernando Torres '85

divendres, 21 de desembre de 2007

L'Inter serà el rival.

Liverpool FC Vs. Internazionale de Milan. Aquest ha estat el duel de setzens de final de la present edició de la Champions League, que ha deparat el sorteig celebrat aquest migdia a Suïssa. Poques eren les opcions tenia el club d'Anfield d'obtindre un rival assequible per continuar endavant en la màxima competició continental, així que l'enfrontament contra els italians ha estat rebut amb certa resignació.

L'Inter de Milà, és per ara l'actual campió i lider de la Serie A italiana, competició que domina sense aparent oposició, doncs disposa de set punt d'avantatge sobre el seu immediat perseguidor, la Roma de Totti. El conjunt entrenat per el qüestionat Roberto Mancini, encara roman invicte en el Calcio amb un total de 12 partits guanyats i 4 d'empatats, amb uns guarismes de 35 gols a favor per 8 en contra.

Ha estat en la competició de la Champions, on l'Inter ha rebut l'única derrota del que portem de temporada. Va ser en el primer partit de la lligueta enfront del Fenerbhaçe turc a Istambul. L'equip de Mancini va caure derrotat per la mínima a mans del conjunt de Roberto Carlos.

Es precisament en la Champions League, on el campió italià te un deute amb els seus pacients aficionats. Any darrera any els projectes multimilionaris del seu president Massimo Moratti han fracassat en l'assalt a un títol que llueix per dues ocasions (1963/64 i 1964/65) a les vitrines del club.

El gegant italià, compta amb un planter d'una qualitat i una quantitat a l'alçada de les millors plantilles que es puguin configurar en l'actualitat. Per sobre de tot destaca el gran bloc i la fortalesa defensiva del conjunt. Homes com Cambiasso, Materazzi, Cordoba, Samuel o Vieira, doten al conjunt nero-azzurro d'una solidesa defensiva gairebé inexpugnable. Però mentre uns defensen i destrueixen, altres es dediquen a la creació i a la anotació. En aquest aspecte, l'Inter no està ni molt menys coix. Figo, Solari, Stankovic, Ibrahimovic, Suazo o Crespo, fan respecte a qualsevol.

La historia tant sols ha deparat dos enfrontaments entre aquests dos gegants del futbol continental. Tots dos enfrontaments van correspondre a la semifinal de la per a les hores denominada Copa d'Europa de la temporada 1964/65. El Liverpool dels Mooran, Yeats, Callaghan, Hunt, St. John i Tommy Smith, amb Bill Shankly a la banqueta, queia derrotat en el global de la eliminatòria, després de guanyar en un èpic partit a Anfield per 3-1 a l'anada i caure per 3-0 al vell San Siro.

Les dates dels enfrontaments ja han estat confirmades per tots dos clubs. El dimarts 19 de febrer tindrà lloc l'anada a l'estadi d'Anfield, mentre que la tornada es disputarà a San Siro el dimarts 11 de març.

dimecres, 19 de desembre de 2007

Un rebot i expulsats de la Carling

Chelsea FC 2-0 LIVERPOOL FC

Un desafortunat gol de rebot i una incomprensible e inexplicable expulsió, han sentenciat en tant sols dos minuts al Liverpool FC en les seves aspiracions de donar un pas més endavant en el camí cap a les semifinals de la tercera competició a nivell nacional.

Amb un onze inicial plagat de jugadors reserves i amb la reaparició de Xabi Alonso com a mariscal del mig del camp red, el Liverpool FC reeditava un nou duel amb el Chelsea, amb la novetat per part dels visitants de la absència en la banqueta del sempre polèmic Jose Mourinho. Com els duels anteriors entre tots dos conjunts, el partit ha resultat una batalla tàctica en el mig del camp i en contades ocasions els davanters o jugadors ofensius de tots dos equips han gaudit d'ocasions per estrenar el marcador. Especialment clares han estat les ocasions desaprofitades per cadascun dels equips en les botes de Lampard i Lucas Leiva que en un ma a ma contra els porters rivals, no han sabut definir de cara a gol, atorgant a tots dos porters una sensacional oportunitat per donar mostres dels seus reflexes, especialment en el cas del porter local.

Tot i que la batalla es dirimia en la zona central del terreny de joc, era el Liverpool qui mostrava més clarividència a moure la pilota una vegada es superava la zona central, amb ràpides combinacions al primer toc. En aquesta fase del partit, especialment brillant ha resultat l'actuació de Lucas Leiva, que actuant com a clar mitja-punta per darrera de Peter Crouch, ha portat sempre perill amb la seva visió de joc i ràpids moviments de pilota.

D'aquesta forma i amb empat a zero gols en el marcador, s'ha arribat al descans. A la represa, el guió del matx era exactament el mateix, fins que abans d'arribar a la hora de joc, el jove central red Jack Hobbs, refusava defectuosament una pilota dirigida cap a Shevchenko, el refús l'ha recuperat Frank Lampard, internant-se dintre de l'àrea red en direcció cap a la porteria d'Itandje, en el camí del capità blue, s'ha creuat Jamie Carragher, que avui actuava com a capità dels d'Anfield, amb tant mala fortuna que el xut de Lampard ha picat en la cama de l'irreductible jugador scouser, dibuixant una estranya paràbola que ha descol·locat per complert al porter gal del Liverpool.

No acabaria aquí l'infortuni del conjunt de Benítez. Al restablir-se el joc, Peter Crouch en pugna amb Obi Mikel, ha propinat una dura i incomprensible entrada en tisora cap al jugador nigerià del quadre londinenc. L'arbitre no ho ha dubtat ni un sol segon i ha expulsat al jugador internacional anglès amb gran criteri. Encara desconeixem que haurà passat pel cap del llarguerut jugador per haver comès una errada impròpia d'un jugador de la seva categoria.

Aquí s'acabava el que es donava. Restava encara mitja hora per endavant, però era clar que el Chelsea no deixaria escapar el resultat i encara menys disposant amb l'avantatge de jugar amb un jugador més. A partir d'aquest moment, l'equip d'Avram Grant, ha jugat a plaer els minuts restants del partit, disposant de més espais en el centre del camp per combinar amb facilitat. A les acaballes del partit, Andrei Shevchenko feia pujar el segon gol blue al marcador, que acabava per soterrar qualsevol esperança red d'aconseguir la pròrroga.

FORMACIÓ:
Itandje, Arbeloa, Hobbs, Carragher, Fabio Aurelio, Xabi Alonso (El Zhar '60), Sissoko, Voronin, Lucas Leiva, Babel (Benayoun '73) i Crouch.

diumenge, 16 de desembre de 2007

Una errada decideix el derby

LIVERPOOL FC 0-1 Manchester United.

Minut 43 de joc. El United es disposa a servir un corner a la esquerra de la porteria de Reina, en el gol de The Kop. En l'interior de l'àrea petita tant sols un jugador de l'United esperant la centrada, Carlos Tevez. Ryan Giggs executa el corner mol obert fora de l'àrea gran, on Wayne Rooney rep la pilota. Els defensors del Liverpool donen una passa endavant per descol·locar l'ofensiva dels mancs. L'ex-jugador de l'Everton, dispara a porta de manera no gaire lluïda i la pilota gairebé de rebot l'aprofita Carlos Tevez que continuava dins de l'àrea petita red. L'oportú toc de l'argentí fa inútil la estirada de Reina i la pilota acaba entrant dintre de la porteria red. Els jugadors del Liverpool reclamen fora de joc. Es inútil. Yossi Benayoun en una clara errada tàctica, continuava immòbil cobrint el segon pal des de que el corner havia estat executat. No hi ha lloc per a la queixa. El gol era perfectament legal.

Aquesta greu i infantil errada ha decidit el partit de la màxima en favor dels homes de Fergusson. En les darreres visites del United a Anfield en partit de Premier, els red devils han aconseguit quatre victòries per un sol empat i en les darreres dues visites, s'han dut els tres punts en joc, d'una forma immerescuda.

El cert, és que el partit d'avui ha estat carent de ritme i s'ha caracteritzat per un futbol molt travat i de molta lluita, que ha estat sinònim de desencert i de constants imprecisions. Benítez repetia avui l'onze titular que aconseguí dimarts passat la clara victòria envers de l'Olympique de Marsella, però en aquesta ocasió, cap dels jugadors no ha tingut la claredat d'idees ni la suficient inspiració per decantar el partit en favor dels colors red.

I no ha estat per falta de ganes ni de domini del joc. El Man.U. ha confeccionat un partit clarament a la contra i deixant el pes creatiu als homes de Benítez. Els jugadors red però, no han en cap moment el seu lloc en el terreny de joc. Tant sols Fernando Torres en els minuts inicials ha donat mostres de perill contra la porteria de Van der Sar. La banda dreta de la defensa visitant, era una de les zones per les quals els homes de Benítez podien dur més perill, sabedors de la superioritat de Kewell sobre el lateral Wes Brown. Però aquest duel en ben poques ocasions s'ha pogut resoldre.

La segona meitat s'iniciava amb el gol visitant encara molt fresc a la memòria dels jugadors red. El Liverpool ha dominat per complert els segons quaranta cinc minuts, tot i que sense dur un perill real a la porteria de Van der Sar. Tant sols la sortida de Ryan Babel, ha significat una amenaça seriosa cap a la porteria visitant. Al final, el Manchester United es tornava a portar tres punts d'Anfield sense haver fet res de l'altre mon. Un dur cop per l'afició red, que veu com en els dos darrers partits de lliga, el Liverpool ha pogut llençar les opcions de conquerir l'anhelat títol de Premier League, disset anys després. No es pot defallir. Encara queden molts punts en joc, però el cert és que en els enfrontaments directes amb els aspirants al títol, el Liverpool tant sols ha pogut sumar dos punts dels nou possibles. Números gens alentadors.

Aquest equip però, encara mereix crèdit. Tothom ens donava per morts després de les derrotes consecutives en Champions League enfront d'Olympique i Besiktas i finalment l'equip va treure el caràcter suficient per demostrar la seva vàlua. El mateix ha de succeir en el que queda de Premier, que encara és tot un mon.

dijous, 13 de desembre de 2007

A qual pitjor.

Els errors es paguen car a la Champions League, la derrota enfront de l'Olympique de Marsella en el partit d'Anfield, va suposar una complicació innecessària per a la classificació per a la propera ronda de la competició. Finalment la classificació es va aconseguir amb un rush final impecable en els darrers tres partits de la lligueta, on a part d'aconseguir els 9 punts en disputa, els homes de Benítez van trencar tots els registres golejadors amb 16 gols a favor, per tant sols un en contra. Però el preu pagat per la fatídica nit d'Anfield enfront dels gals, és realment car. Havent quedat en la segona posició del grup, per darrera del Porto, el Liverpool FC, es veu obligat a jugar-se el pas als quarts de final, davant dels veritables aspirants a guanyar la competició (tret dels clubs anglesos). Amb la fase de lligueta, ja definitivament complerta, el Liverpool espera rival entre cinc equips ben durs de pelar. FC Barcelona, Real Madrid CF, Sevilla CF, Internazionale FC i Milan AC. I per si el castic no era encara prou dur, els de Benítez es veuran obligats a disputar el partit de tornada, fora del fortí d'Anfield.

El FC Barcelona ja sap el que és caure eliminat per els de Benítez i ho tenen ben present encara. El Barça ha perdut gran part de la seva regularitat i futbol de fantasia practicat ara fa dues temporades. Però ningú no amaga que les seves múltiples individualitats, poden definir un partit en qualsevol moment. El sentiment de revenja, pot ser un factor determinant si el bombo torna a deparar un "derby" com el de l'any passat.

El Real Madrid, tot i que no practica un futbol convincent ni brillant, és el lider inqüestionable del campionat espanyol. El seu líder natural Raúl, ha renascut després d'unes temporades grises i ha retrobat el gol. El club més llegendari a nivell europeu, és un conjunt que sempre es reserva les seves millors actuacions per a les nits europees.

Sevilla CF és el nou vingut a la competició i ha aconseguit una brillant classificació a vuitens com a campió de grup per davant de l'Arsenal. Malgrat la seva inexperiència en la màxima competició europea, el Sevilla és l'actual doble campió de la Copa UEFA i per tant la seva experiència europea, és més que provada. El Sevilla practica un futbol ofensiu i aquesta temporada ha aconseguit els millors resultats a Europa, mentre que a la Liga ocupa una posició mitja.

Inter de Milan és un clàssic de la competició que porta un munt d'anys quedant-se a mig camí de les rondes finals de la competició. Amb un planter amplíssim, domina la Serie A del calcio, sense grans dificultats. Per el club nero-azzurro, assolir la Champions League, s'ha convertit en una obligació.

L'AC Milan, és un vell conegut del Liverpool. En els tres darrers anys, tots dos clubs s'han disputat el trofeu en dues finals, repartint-se honors entre tots dos. El seu gran handicap, és disposar d'un planter molt veterà, però que mai falla en les grans ocasions.

Us toca a vosaltres escollir rival.



dimecres, 12 de desembre de 2007

RED Zeppelin

Olympique de Marsella 0-4 LIVERPOOL FC

Sobre el cel de Londres, tornava a planar la passada nit una el·líptica figura que portava gaire be vint anys reposant en els melancòlics hangars del record. Impulsada pèls acords de la èpica, la mística i la llegenda del rock and roll, el só tronador d'un zepelí de plom, tornava a transportar a prop de vint mil afortunats a un viatge en el temps de dues insuficients hores a ritme de rythm & blues i rock & roll, fent reviure una vegada més el gènere musical que porta exorcitzant a varies generacions, per molt que alguns varen profetitzar en el seu dia la fi de la màxima essència musical. Els Capitans de la nau Plant, Page, Jones i Bonham (fill) van tornar a enlairar per dues hores el vell zepelí per el cel londinenc i qui sap si la llegenda emprendrà nous vols per visitar noves contrades en properes dates.

Amb els mateixos elements místics, èpics i llegendaris, però aquesta vegada a vorejes de la mar Mediterrània i a terres franceses, la llegenda futbolística vermella tornava a ressorgir de les cendres i de les flames de la foguera a la que molts l'havien condemnat precipitadament i a diferència de la vella i bella nau rockera, posava destinació cap a una nova etapa en la gira europea.

Huracanats vents bufaven a Marsella i a tota la Mediterrània des de fa dies. Tramuntana de la bona, d'aquella que diuen que afecta seriosament l'estat mental de les gents de les contrades, amb evidències de difícils caràcters, però també modelant a genialitats com la de Dalí. La més virulenta expressió del deu Eolo, va enfundar-se ahir la samarreta del Liverpool FC (tercer equipatge negre en la seva totalitat) i tant sols li va fer falta onze minuts per destruir per complert d'una violenta bufada, les il·lusions gales.

Inicialment la tramuntana va fer acte d'aparició en la seva versió de més rauxa, de més caràcter. Qui havia de ser si no que Steven Gerrard, màxim exponent del caràcter del conjunt red qui quan tant sols es portaven tres minuts de partit, era derribat en el interior de l'àrea i l'àrbitre xiulava un clar penal, que el mateix capità s'encarregava de transformar en el segon intent, després que el porter local Mandanda, endevinés les intencions del capità red i aconseguís refusar en primera instància la pena màxima.

Sense temps per a la reacció local, la forta tramuntana tornava a donar mostres de les seves conseqüències, aquesta vegada en la versió que fa aparèixer el talent i la genialitat a aquell qui rep la seva bufera. "El Niño", com si de Dalí es tractes, va deixar una nova pinzellada de la seva classe i talent per marcar un gol antològic replet de velocitat, canvi de ritme, habilitat i definició, que feia pujar el 0-2 al marcador, deixant en la més ignominisoa evidencia per enèsima vegada (no serà pas la darrera) als més aferrims crítics i detractors que setmana a setmana han d'amagar el cap avergonyits per el verb fàcil de la seva ploma i llengua en contra del de Fuenlabrada. El Velòdrome emmudia per complert dels càntics d'un bulliciós i entregat public, que fins a les hores havien ofert una posada en escena espectacular i vibrant com a pocs públics o fan arreu del mon. En menys d'un quart d'hora, el conjunt de Rafa Benítez havia finiquitat un partit a vida o mort, que havia fet aparèixer tots els temors en la majoria d'aficionats. En onze minuts, d'una bufada de tramuntana, el Red Zeppelin tornava a emprendre el vol cap els vuitens de final de la Champions.

El partit es posava de cara molt més aviat del que s'havia previst inicialment i el camí cap els vuitens de final es podia divisar amb prou claredat. Era clar, que amb el marcador tant desfavorable per els seus interessos, li tocava a l'OM dur el pes del partit, això si, amb el inesgotable ajut dels seus aficionats que una vegada recuperats del xoc inicial, no van defallir mai en els ànims cap els seus. Els jugadors red tant sols devien defensar amb ordre i rigor les pobres i nules escomeses franceses que amb més cor que cap, mai van pertorbar la plàcida nit sota els pals de Pepe Reina. En aquesta situació, Mascherano, Gerrard, Riise i Carragher han ofert una demostració de les seves virtuts defensives, sense deixar el més mínim forat a la estèril ofensiva marsellesa. Amb molta comoditat i amb l'avantatge de dos gols s'ha arribat al descans.

Al xiular el inici del segon temps, Kewell i Kuyt s'han encarregat ràpidament d'esborrar definitivament les poques esperances locals, quan l'holandès ha fet pujar el 0-3 al marcador al rebre una intel·ligent assistència del jugador australià que l'ha deixat tot sol davant del porter Mandanda que res ha pogut fer per evitar que el tercer gol visitant puges al marcador. Tant sols quedava deixar passar els minuts i esperar a la tarda de divendres per saber el rival dels vuitens de final. La golejada però, podria haver estat més amplia si no hagués estat per el desencert de Torres i Gerrard de cara a porteria. Amb tot el peix venut, Babel s'encarregaria d'ampliar i d'acabar de definir el marcador final, quan després d'una galopada per trobar-se novament en un mà a mà amb Mandanda, batia per quarta vegada al conjunt d'Eric Gerets.

Demostració de força a tota Europa del Liverpool FC. Es ben cert, que l'Olympique de Marsella, avui en dia no és absolutament ningú en el concert futbolístic continental, però no menys cert era, que gran part de la Europa futbolística, feia temps que havia enterrat als de Benítez. Doncs hem ressorgit. La maquinària funciona a ple rendiment i com digué Keith Moon, sona com un zepelí de plom.



FORMACIÓ:
Reina, Arbeloa, Carragher, Hyypia, Riise, Benayoun, Gerrard, Mascherano, Kewell (Fabio Aurelio ’67), Torres (Babel ’77) i Kuyt (Lucas Leiva ’86)

GOLS:
0-1 Gerrard (pen) ‘4
0-2 Fernando Torres ‘11
0-3 Kuyt ‘47
0-4 Babel ‘90

diumenge, 9 de desembre de 2007

Es perd l'imbatibilitat

Reading FC 3-1 LIVERPOOL FC

El Liverpool tornava a Reading amb el record del primer hat trick aconseguit per Fernando Torres amb la samarreta del Liverpool dos mesos enrere. El record d’aquella nit de setembre encara recent en la memòria de molts supporters, unit a la bona sèrie de victòries consecutives dels darrers compromisos, feia preveure inconscientment un partit relativament còmode, abans d’afrontar el proper dimarts un partit a vida o mort enfront de l’Olympique de Marsella, en la darrera jornada de la lligueta de Champions. Doncs vet aquí, que la tarda del dissabte que en un principi es preveia de transició abans del prova de foc europea, ha significat la primera derrota de la temporada en Premier League per el conjunt red.

I és que aquest ambient de inconscient suficiència ha planat entre seguidors, cos tècnic i jugadors. Si ja s’ha fet esment de les sensacions dels aficionats en les línies anteriors, Benítez també ha patit aquest excés de confiança disposant un equip amb Jack Hobbs com a titular al costat de Carragher en el eix defensiu i un mig del camp amb molt múscul amb la presència de Mascherano, Sissoko, Gerrard i Voronin. El primer quart d’hora de partit, ha transcorregut amb una clara desorientació dels jugadors reds, aspecte que ha provocat innumerables imprecisions en les passades, degudes també a una forta pressió inicial dels jugadors locals. Fruit d’aquesta pressió i d’un rebot desafortunat, Carragher s’ha vist obligat a derribar a un atacant royal, molt a prop de la línia de l’àrea visitant. Àrbitre i assistent no han dubtat en assenyalar el penal, que ofereix seriosos dubtes de si l’acció es produí dintre o fora de l’àrea. El cas és que en el minut 15 de partit, Steve Hunt avançava als homes de Coppell al enganyar a Reina en el llançament de la pena fatídica des de els onze metres.

En tant sols un quart d’hora de joc, s’havia posat de manifest que l’equip red no havia sortit amb la predisposició necessària per afrontar el partit. Voronin estava completament desaparegut i desorientat en la banda dreta, actuant com a interior. Sissoko una vegada i un altre errava en passades que no comportaven gran dificultat i l’equip ho pagava veient com el marcador del Madjeski refelexava una derrota parcial. El gol local, ha fet que els de Copell reculessin. Ha estat en aquests moments quan Mascherano ha començat a posar ordre i rigor al mig del camp i Voronin ha començat a retrobar-se, fent bones combinacions amb un combatiu Fernando Torres. Precisament el jugador madrileny, ha estat protagonista de la jugada que ha donat l’empat als de Benítez. “El Niño” ha baixat amb el pit en el mateix vèrtex esquerra de l’àrea local, una assistència de Reina des de la seva pròpia porteria, en una acció que s’ha tornat ja habitual en els darrers partits. Amb la pilota ja als peus de l’ex-jugador de l’Atlético, ha donat una bona assistència a Steve Gerrard, que endinsant-se en l’àrea ha batut per baix al porter Haneman.

El Liverpool ha vist com amb molt poquet, aconseguia superar al voluntariós conjunt local. Han estat els millors moments de l’equip de Benítez. Torres amb molta mobilitat durant el partit, ha estat víctima d’un més que possible penal que hauria pogut canviar el desenllaç del partit, l’àrbitre però, en aquesta ocasió no ha assenyalat els onze metres. Amb la polèmica, els jugadors prenien el camí dels vestidors. A la represa, novament Fernando Torres no ha sabut dirigir correctament un remat de cap a una centrada de Peter Crouch. Poc després, el jove defensa Hobbs es trobava amb una pilota dintre de l’àrea i sorprès per aquesta insòlita situació, ha enviat un xut molt defectuós que s’ha perdut en la grada. El Liverpool buscava insistentment i sense cap mena de lluïment el gol que els hi donés avantatge en el marcador. Riise ho ha estat apunt d’aconseguir quan un xut seu duríssim de cama esquerra al executar un lliure directe, que ha fet que el porter local Haneman s’esforcés de valent per evitar que la pilota entrés en la seva porteria. Però el que són les coses. En una jugada d’estratègia del Reading, Reina ha vist superada per segona vegada aquesta tarda la seva porteria, quan Doyle ha pentinat la centrada a perfil canviat del lliure directe amb el que havien estat amonestats els jugadors reds. Restava mig hora de joc i el Liverpool ha provat de restablir la igualada amb un xut enverinat de Gerrard que s’ha estavellat contra l’escaire de la porteria local. Minuts després, amb un Liverpool avocat a l’atac, el Reading sentenciava el partit amb un gol d’Harper que s’ha plantat tot sol davant de Reina superant-lo i marcant a porta buida.

Aquí ha acabat el partit. Benítez ha donat per entregada la victòria al conjunt de Copell efectuant canvis amb el clar objectiu de no arriscar a homes vitals com Gerrard i Carragher per el partit del proper dimarts. Minuts abans, Torres havia de ser substituït per Kewell amb unes molèsties al seu turmell esquerra en una nova jugada polèmica dintre de l’àrea visitant. Els minuts finals del partit, s’han desenvolupat amb un desencertat Liverpool que buscava amb més fe que encert remuntar el partit. Destacable en aquest aspecte, la llavor d’Harry Kewell i Peter Crouch, que tot i que Benítez ha donat prematurament per entregat el partit, han lluitat de valent, creant algunes situacions de perill que per ben poc no han alterat el marcador.

Amb la impressió de que amb una mentalitat més competitiva i una composició d’un onze titular amb més criteri i racionalitat, aquest partit s’hagués solventat amb una més que convincent i clara victòria, el Liverpool ha estrenat el caseller de les derrotes i veu com els seus principals rivals en la lluita per el títol eixamplen les diferències, després de guanyar els seus respectius compromisos. Mal moment per patir la primera derrota de la temporada en Premier, quan en els dos propers partits enfront de marsellesos i Manchester United, es dilucidarà gran part de les opcions d’aquesta temporada. Que tinguem sort.

FORMACIÓ:
Reina, Arbeloa, Carragher (Hyypia ’81), Hobbs, Riise, Gerrard (Babel ’70), Sissoko, Mascherano, Voronin, Torres (Kewell ’60) i Crouch.

GOL:1-1: Gerrard ‘28

diumenge, 2 de desembre de 2007

Plàcid, plàcid, plàcid.

LIVERPOOL FC 4-0 Bolton Wanderers FC

S'esperava amb cert recel la visita del Bolton a Anfield aquesta tarde, després que els Trotters haguessin fet recordar el sabor de la derrota al Manchester United en la jornada passada. A l'hora de la veritat, el Bolton ha resultat ser un equip sense esperit i sense orgull que ha deambulat per el camp, amb l'únic objectiu de no rebre una golejada per part de l'equip de Benítez.

Però no tot ha estat tant senzill com assenyala el resultat final del marcador. Una incomprensible falta d'enteniment entre Carragher i Pepe Reina, quan el partit s'apropava al descans, ha estat apunt de canviar radicalment el signe del partit. Però afortunadament per els interessos dels reds, si incomprensible havia estat l'errada entre porter i defensor locals, més incomprensible i fins i tot ridícula ha estat l'errada de Nicolas Anelka, que tot sol amb tota la porteria per ell, ha enviat la pilota fora, davant de la mofa de tot Anfield.

Abans de la comentada jugada, el Liverpool s'havia apoderat per complert de la pilota i amb un joc viu i de ràpides combinacions feien inútil la pobre oposició de la defensa visitant. El porter Jaaskelainen, ha hagut d'emprar-se a fons per evitar el primer gol red a dos xuts de Crouch, un d'ells a boca de canó, en una perfecta jugada combinativa entre Kewell i Benayoun, que han estat els veritables protagonistes dels primers vint minuts de partit, per la seva mobilitat i el trepidant ritme de joc que han imprès al partit.

El clar domini red no trigaria en traduir-se en gol. Una falta executada per Gerrard en el minut 17 de partit era pentinada suaument per Sami Hyypia sense que el porter fines pogués fer res en absolut per evitar el gol. Es portaven gairebé vint minuts de joc i el Liverpool ha comprovat com amb molt poc era capaç d'arribar amb molta facilitat a la porteria visitant. La relaxació ha comportat que el Bolton despertés de la seva letargia i sense perill però amb constància s'apropava a l'àrea i porteria de Reina.

Després de l'ensurt provocat per Anelka. El Liverpool ha pres novament el comandament del partit i ha estat Gerrard qui tornès a posar les coses en el seu lloc. El capità red ha estat protagonista en l'acció del segon gol red, al iniciar la jugada amb una extraordinària passada des de el propi camp red, cap a Fernando Torres. El Niño, sense tocar en cap moment la pilota ha arribat a l'interior de l'àrea visitant en carrera i en pugna amb el defensor trotter i quan el porter Jaaskelainen l'ha sortit als peus, ha fet passar la pilota per sobre del cos del porter amb un subtil toc en vaselina. Desmarc, velocitat, habilitat i definició. Per si algú encara no s'ha adonat, aquest és Fernando Torres. Onzè gol oficial com a jugador red i sisè en lliga. Era el minut quaranta-cinc de partit i el Bolton s'ha donat per vençut.

Amb un Bolton totalment superat, el Liverpool s'ha agradat en la represa del partit. Benítez vista la poca ferocitat dels visitants, ha optat per donar descans a Carragher, fent debutar en partit de lliga al jove Jack Hobbs, que ha mostrat bones maneres en les poques accions en les que ha degut d'intervenir. D'aquesta manera, un Liverpool jugant a mig gas, ha pogut ampliar en diverses ocasions el marcador, però tant sols Gerrard de penal i Ryan Babel ho han aconseguit.

Per els darrers partits es pot deduir, que el conjunt de Benítez ha arribat a aquell punt en el que sense fer gran cosa solventa amb escreix els seus compromisos. Com a mínim quan el rival que té al davant és suposadament inferior. No fa tant, a aquests equips o se'ls guanyava per la mínima amb un gran patiment, o fins i tot els oponents esgarrapaven algun punt. El proper partit davant del Reading dissabte que ve, ha de confirmar aquesta tendència.

FORMACIÓ:
Reina, Arbeloa, Carragher (Hobbs '51), Hyypia, Riise, Benayoun, Gerrard, Lucas Leiva, Kewell (Babel '67), Torres (Kuyt '77) i Crouch.

GOLS:
1-0 Hyyia '17
2-0 Fernando Torres '45
3-0 Gerrard '56 (pen)
4-0 Babel '84

dissabte, 1 de desembre de 2007

Texas Rangers fans contra Hicks.

Les multitudinàries mobilitzacions de la famila red des de fa una setmana cap aquí, en favor i en suport de Rafa Benítez, ja siguin presencials a la entrada o a l’interior d'Anfield o amb la recollida de signatures electròniques a través de Internet, no han demanat en cap moment (fins a dia d'avui) la sortida del club dels actuals co-propietaris, els Senyors Tom Hicks i George Gillett. Aquestes peticions han anat sempre dirigides a una rectificació i reconsideració per part dels directius texans, davant del possible cessament del tècnic madrileny.

Però vet aquí, que aquestes mostres de descontent dels red supporters, no són ni molt menys les úniques a les que, al menys un dels dirigents nord-americans ha de fer front. Diu una dita popular, que ningú és profeta en la seva terra. Doncs això és més o menys el que li succeeix a Mr. Thomas O. Hicks.

A Dallas (Texas), localitat natal del magnat, s'ha creat una corrent crítica per part dels aficionats de l'equip de baseball local, els Texas Rangers, franquícia membre de la MLB (Major League Baseball) i propietat de Tom Hicks, Des de el blog Rangers or Robbers (Policies o lladres) es denuncia constantment la mala situació per la que travessa l'equip texà culpant directament al propietari del club. El sofert i anònim creador del blog i aficionat del conjunt texà, vistos els esdeveniments per els que travessa el seu equip de l'anima des de que Tom Hicks va adquirir el club (7 temporades consecutives com a últim o penúltim classificat de divissió), culpa directament al directiu dels mals resultats i la pèssima gestió esportiva portada a terme per el club. Per tal de denunciar-ho, al voltant del mes de juliol passat, va tindre la iniciativa de crear una plataforma per a demanar la sortida de Mr. Hicks del club, fent sol·licitut a aquest, per a que posés a la venda la totalitat de les accions que actualment controla.

Tot i que fins al moment, la petició no ha tingut ni molt menys un massiu seguiment (53 peticions entre les quals, alguna de solidaria de supporters del Liverpool FC), de totes elles s'extreu un malestar creixent envers de la figura del propietari de l'equip. Els aficionats retreuen al mandatari, les seves promeses incomplertes, el seu únic desig de guanyar diners amb el club i que a aquest li importa ben poc el crear un equip guanyador que opti a títols. Al respecte de l'equip, es destaca el continu acomiadament d'entrenadors, staff tècnic i la no renovació de talentosos jugadors. Una situació, que salvant les distàncies, comença a semblar-se desgraciadament a la actualitat del conjunt d’Anfield.

L'autor del blog fins i tot, fa un irònic comentari a l'afició del Liverpool, tot anunciant que quan els red supporters es cansin de Hicks, el mateix aficionat dels Rangers, els ajudarà a fer-lo fora. I tot això a mitjans del mes de juliol passat. Profètic. Doncs pot ser que caldrà el seu ajut.... o no.

divendres, 30 de novembre de 2007

Liverpool FC for sale?

Segons una publicació apareguda en el dia d'avui en el rotatiu britànic Daily Mirror, Tom Hicks, co-propietari del club, estaria disposat a vendre la seva part accionarial de l'entitat del Mersey, després de que la setmana passada es fessin publiques serioses desavinences entre la cúpula directiva i el màxim responsable tècnic del club, Rafa Benítez.

La mateixa informació, esmenta que el grup inversor saudí, Dubai International Capitals, encapçalat per el Xeic Mohammed Bin Rashid Al Maktoum, estaria disposat a abonar la quantitat sol·licitada per el dirigent texà. Recordem que un any enrere, el Liverpool FC ja va desestimar la opció de venda del club cap a les mans saudís, per tractar-se d'una oferta gens clara i de foscos interessos, segons paraules del propi David Moores, antic responsable executiu del club.

El Cap Executiu, Rick Parry, ha sortit ben ràpidament al pas de la noticia, declarant en nota oficial a la pàgina web del club, de forma textual però breu, que la informació apareguda es tracta d'una autèntica porqueria.

El que no deixa de ser una veritable porqueria, és l'actual situació creada al voltant del club, per la pura indiscreció d'uns directius que han jugat a les notetes com si de dos escolars es tractessin, per mostrar unes diferències corrents i normals entre la direcció d'una empresa i un dels seus executius o caps, provocant d'aquesta manera, la creació de mil i una especulacions, que en moltes ocasions poc tenen a veure amb la realitat.

Els mateixos que han provocat aquest rebombori, deurien de donar-ho per conclòs amb una rectificació clara, contundent i com no, pública.

dimecres, 28 de novembre de 2007

Torres manté viva la fe

LIVERPOOL FC 4-1 FC Porto.

Guanyar al Velodrome. Remontant-nos un parell de mesos enrere, tots parlàvem i fèiem mil i una càbales per arribar al 11 de desembre amb possibilitats d'aconseguir la classificació a vuitens de final. Finalment el desenllaç final del grup, es resoldrà a l'última jornada i tal com tots els càlculs preveien, aquestes opcions passen per aconseguir la victòria a terres marselleses. No val cap altre resultat ni esperar resultats de tercers. Tant sols val la victòria. Així doncs, l'escenari que el Liverpool FC es trobarà a França, serà el que en el millor dels cassos imaginava. Guanyar o guanyar.

Per tal d'arribar vius a Marsella, el Liverpool FC necessitava imperiosament la victòria en la nit d'avui enfront del FC Porto. La victòria s'ha aconseguit, però no sense dificultats i després de suar de valent. El marcador final reflexant una clara victòria local, tant sols és un miratge del que ha estat el partit. Un Liverpool FC massa precipitat, cometia constants errades víctima, ben segurament, de la situació extra-esportiva originada durant els darrers dies.

Malgrat la falta d'encert en el joc i en les combinacions, el conjunt de Benítez s'ha avançat en el marcador als vint minuts, gràcies a un gol de Torres (el primer en Champions League) al rematar de cap un corner executat per Gerrard. El madrileny ha rematat sense oposició dintre de l'àrea petita en la que ha estat la primera de múltiples errades d'una defensa insegura com a poques que s'han vist en el que portem de temporada.

Amb el gol al cabàs i vista la inseguretat de la defensa visitant, el Liverpool s'ha relaxat un gra massa i ho ha pagat car quan Lisandro ha igualat el partit al anticipar-se a un confiat Arbeloa i rematant de cap aerobicament a un Reina, que hagués pogut fer alguna cosa més per evitar el gol. Quedava un quart d'hora per acabar la primera part i el Liverpool ha notat i força el cop rebut.

La primera part finalitzava i la segona s'iniciava amb un conjunt de Benítez, tant voluntariós com desencertat. Calia donar un altre aire al partit i Benítez es decidia per moure la banqueta. Kewell i Crouch eren els escollits per tal de fer capgirar l'enfrontament i ho han aconseguit. L'entrada del jugador aussie, ha dotat de més frescor al joc ofensiu dels Reds, mentre que l'espigat davanter anglès ha portat de corcoll a tota la defensa portuguessa descolocant-la totalment amb les continues baixades del davanter fora de l'àrea per rebre pilotes.

Però qui ha trencat el partit de forma definitiva, ha estat novament Fernando Torres. El jugador del qui molts posaven en dubte la seva capacitat per marcar les diferències, ha tornat a deixar en evidència als seus detractors en el moment més necessari. Era el minut 78 quan desempallegant-se de forma brillant de dos defensors estant d'esquenes a la porteria, "El Niño" batia a l'estrafolari porter Helton per segona vegada aquesta nit, fent perillar els ciments del vell Anfield que esclatava després de la enorme tensió acumulada.

A partir d'aquí, festival red que ha finalitzat amb la rúbrica dels gols de Gerrard de penal i de Crouch rematant amb el cap un córner sense oposició. D'aquesta manera, els tres punts es quedaven a Anfield, al igual que les opcions per estar presents al bombo en el sorteig de vuitens. Cal però guanyar a Marsella. Depenem de nosaltres, però tant sols val un resultat. Guanyar.

FORMACIÓ:
Reina, Finnan, Carragher, Hyypia, Arbeloa, Benayoun (Crouch '73), Gerrard, Mascherano, Babel (Kuyt '85), Voronin (Kewell '63) i Torres.

GOLS:
1-0 Fernando Torres '19
2-1 Fernando Torres '78
3-1 Gerrard (pen)'82
4-1 Crouch '87

ANFIELD ÉS UN CLAM EN FAVOR DE BENÍTEZ.


Per si quedava cap dubte sobre de quin costat estan els aficionats del Liverpool en tot el trist affaire d'acusacions i comunicats produïts en la darrera setmana, aquesta nit ha quedat ben clar que el supporter està del costat del tècnic Rafa Benítez. Convocatòries de suport al tècnic per Internet, marxes a l'exterior de l'estadi i com no podia ser d'altre manera, a l'interior del mateix, continus càntics i mostres de suport. Totes aquestes manifestacions honestes i sentides des d'el cor dels aficionats, han de fer recapacitar per força als propietaris del club. Per el be de tots, cal que tota aquesta situació es recondueixi a la plena normalitat. Cal un tercer i darrer comunicat per part dels senyors Hicks i Gillett. Un comunicat que digui, Hem pres nota, rectifiquem i seurem totes les parts per aclarir tots el malentesos ocasionats. El bé del club està per sobre de tot.

dimarts, 27 de novembre de 2007

Paraula de Shankly

"En un club de futbol, existeix una sagrada trinitat - els jugadors, l'entrenador i els aficionats. Els directius no deuen entrar-hi. Ells tant sols estan per signar els talons." - Bill Shankly -

"En un club de futbol, existe una sagrada trinidad - los jugadores, el entrenador y los aficionados. Los directivios no deben meterse. Ellos tan solo estan para firmar cheques." - Bill Shankly -

"At a football club, there's a holy trinity - the players, the manager and the supporters. Directors don't come into it. They are only there to sign the cheques. " - Bill Shankly -

dilluns, 26 de novembre de 2007

Anfield prendrà la paraula.

Moltes son les veus que des de les illes asseguren que els dies de Benítez com a entrenador del Liverpool FC, estan comptats. Molts són els que posen en entredit la continuïtat de Benítez l'any que ve a la banqueta d'Anfield i fins i tot molts són els que apunten que una desfeta aquest dimecres de l'equip red davant del Porto, precipitaria la sortida de Benítez del club. Sense valorar la veracitat de les informacions aparegudes des de el passat dimecres, el cert és que la situació que s'ha creat en el club s'allunya molt de la desitjada per el supporter de carrer.

Es realment trist que els propietaris del club estableixin contacte amb un dels seus empleats de més responsabilitat des de milers de quilometres de distància, desautoritzant-lo en públic amb o sense raó. I ben lluny de recapacitar i de rectificar, han tornat a emetre un nou comunicat retractant-se de les seves paraules, després que Rafa Benítez fes públiques en la roda de premsa posterior al partit del dissabte unes declaracions prou raonables on assenyalava el desconeixement dels propietaris del funcionament del mercat d'hivern, fent creixer encara més les especulacions sobre el futur del tècnic.

En el mes de febrer, quan George Gillett i Tom Hicks es feien amb el control del club, l'afició red, els donava la seva confiança per tractar-se de gestors de clubs esportius i per tant coneixedors de totes les particularitats que envolten a un món en el que moltes vegades 2 i 2 no són quatre. Doncs be, els "owners" han oblidat la primera regla que deuria de regir en el decàleg de qualsevol gestor empresarial. DISCRECIÓ.

No és qüestió de donar la raó a una de les parts per treure-li a l'altre. De ben segur, totes dues parts compten amb una part de raó. Es tracta de demanar seny i cordura a la gestió del club i sobre tot que no es tornin a repetir episodis de safareig com l'actual, on l'únic perjudicat és el club i la seva imatge. L'equip es troba davant d'un moment crucial de la temporada i el que menys necessita el club és un enfrontament fraticida com aquest.

La realitat és que tristament s'ha obert una confrontació dins dels club. Rafa contra els texans, els texans contra Rafa. Dissabte els milers de supporters desplaçats a St. James Park ja van deixar clar quin era el sentir de l'afició envers d'aquest lamentable episodi. Aquest dimecres hi haurà l'autèntic referèndum. Anfield parlarà clar i ben alt. Via satèl·lit, Hicks i Gillet rebran en les seves llars texanes el só atronador de una multitud cridant un sol nom. RAFA, RAFAEL, RAFA, RAFAEL, RAFA, RAFAEL, RAFAEL BENÍTEZ!!

Els BARCELONA REDS s'afegeixen a la campanya de suport a Rafa Benítez i posa a disposició dels lectors del blog el enllaç on poden deixar constància d'aquest recolçament, si així ho consideren oportú. Podeu fer-ho clicant aqui.

IN RAFA WE TRUST - EN RAFA CONFIEM - EN RAFA CONFIAMOS

dissabte, 24 de novembre de 2007

Sense fer llenya de l'arbre caigut.

Newcastle United 0-3 LIVERPOOL FC.

En condicions normals, una victòria per 0-3 a St. Jame's Park caldria qualificar-la d'autèntica gesta. Aquesta tarde, o millor dit aquesta temporada, aconseguir la victòria a l'estadi dels magpies no resulta res d'extraordinari. En la memòria de molts supporters del conjunt de Newcastle, encara crema la victòria d'ara fa dues jornades del Portsmouth per 1-4, amb un parcial de 0-3 en només 11 minuts, posant en seriós entredit la línia defensiva que prepara Sam Allardyce. Aquesta tarde, els dubtes han tornat a planar sobre els defensors blanc-i-negres i el Liverpool FC ha sabut aprofitar-ho.

Cal dir però, que el conjunt de Benítez s'ha exercitat a mig gas i fent-ho amb un ritme de joc molt lleuger i parsimoniós, ha estat a punt d'ocasionar una veritable sangria, que no ha estat tal, tant sols per pura mala sort en la definició de Fernando Torres, que per qüestió de centímetres i un pal, ha pogut signar en la tarde d'avui una de les seves millors actuacions com a jugador del Liverpool FC.

El partit començava amb la sorpresa de la alineació inicial de Lucas Leiva i de Momo Sissoko, com a acompanyants en la mitja de Gerrard i Kewell, qualsevol aficionat hagués assegurat que el 8 del Liverpool retornaria a la posició de mig-campista per la banda dreta, tornant a les hores a l'etern debat de si Steven Gerrard rendeix òptimament en aquesta posició. Sorprenentment, qui ha ocupat la posició dreta del mig del camp red, ha estat Momo Sissoko, deixant amb llibertat de moviments al capità del Liverpool, que ha fet el que ha volgut sense cap mena d'oposició rival. Això si, amb els constant xiulets de l'afició local, que l'assenyalava amb el dit com a un dels principals culpables de la desfeta anglesa del passat dimecres. Rapidament, Gerrard ha fet callar les protestes locals, amb una canonada que ha tret les teranyines de la porteria local.

Però si cal destacar algun aspecte novedós en el comportament tàctic del conjunt de Benítez, aquest és el de les permutacions. El partit d'aquesta tarde, s'ha caracteritzat per les constants variacions en les posicions del mig del camp. Com dèiem, Sissoko ha iniciat el partit com a interior dret (nefasta actuació del malí en aquesta posició) per després prendre el relleu d'un recuperat Harry Kewell.

El ball de posicions i la desorientació proòpia que comporta aquest fet, no ha perjudicat en absolut a l'atac red. Tant Dirk Kuyt, com Fernando Torres han trobat de forma continua, auténtics passadissos que els conduien a la mateixa boca de gol, amb la impossibilitat de la defensa local per aturar les escomeses reds. Tant sols el infortuni de Torres cara a porteria, no ha fet que el marcador assenyalès una autèntica golejada al final del partit.

Realment, poca cosa més a destacar de la plàcida victòria red d'aquesta tarde. Pot ser com a únic retret, denunciar que els reds podrien haver afegit una marxa més al tempo del partit per donar una millor imatge i aconseguir una victòria d'escàndol. No cal però, dessagnar a un equip bastant inferior i ferit de mort com el Newcastle i cal estalviar forces i gols per els propers partits que falta faran.

FORMACIÓ:
Reina, Finnan, Hyypia, Carrragher, Arbeloa, Gerrard (Crouch, 80), Lucas Leiva, Sissoko, Kewell (Babel, 58), Torres i Kuyt (Riise, 76).

GOLS:
0-1 Gerrard: '27
0-2 Kuyt: '47
0-3 Babel: '66

Un comunicat amb segones.

"Hem fet una important inversió en el planter durant el passat estiu i esperem que aquest equip tingui èxits"

"Venen alguns partits importants en les següents setmanes i ens hem de centrar unicament en guanyar aquests partits i treure el màxim dels jugadors que actualment tenim en l'equip"

"Deixarem de banda qualsevol intent de comprar o vendre jugadors fins que tornem en decembre a Liverpool i serà a les hores quan seurem amb el Manager per parlar del tema"

Amb aquest escuet i perturbador comunicat procedent de Texas, Tom Hikcs i George Gillett dirigien publicament contra el tècnic Rafa Benítez un toc d'atenció als moviments de despatx que el màxim responsable tècnic del club realitza. Una publicació d'aquesta mena en una web oficial, no creiem que sigui la manera més correcta de dirigir-se a un empleat del club per fer-li conèixer possibles desavinences en les seves formes d'actuació i com no, ha provocat les primeres especulacions sobre el futur del tècnic madrileny.

Pel que sembla, tot ve donat per la urgència que posa Benítez a la contractació definitiva de Javier Mascherano, en la actualitat jugador cedit i que abandonaría el club en el proper mes de juny. Benítez coneixedor com és dels moviments del mercat futbolístic, no ha amagat mai el desig de lligar de manera immediata i definitiva al mig-campista argentí, futbolista desitjat per un bon grapat de importants clubs europeus de primera línea.

Destigem que amb l'arribada dels "owners" a Liverpool en el proper mes de decembre, totes dues parts s'asseguin en una taula i solventin les possibles diferencies de manera privada i pensant sempre en el interès del club. Que cadascuna de les parts es dediqui a les tasques que el càrrec els hi encomana. El tècnic a entrenar, dirigir i estudiar el mercat per possibles incorporacions, tasques en les que fins ara ha donat uns resultats prou satisfactoris. Per la seva banda, els propietaris haurien d'actuar pròpiament com a tals. Es a dir, posant els diners i passant de la forma més desapercebuda possible. Algú recorda qui és David Moores?.

dimecres, 21 de novembre de 2007

Albert Stubbins: L'autèntic 5è Beatle.

Parlar d'Albert Stubbins, és fer-ho no tant sols d'una llegenda de la història del Liverpool FC, sinó que també, es fer-ho d'un personatge que va traspassar la barrera de l'àmbit esportiu i futbolístic, per passar a ser de manera involuntària e indirecta, tota una personalitat en la cultura popular, gràcies a una portada discogràfica. LA PORTADA.

Albert Stubbins va néixer el 13 de juliol del 1919 en la localitat anglesa de Wallsend. Com molts altres futbolistes de la seva època, la disputa bèl·lica de la Segona Guerra Mundial, va interrompre una carrera futbolística que podria haver estat llegendària i podria haver marcat una fita en els anals de la història del futbol. Com a mostra, queda per a les estadístiques que durant el periòde en el que va durar el conflicte bèl·lic va marcar 199 gols en 237 partits. Amb uns registres com els citats no és dificil creure que Stubbins es convertí en un dels personatges més populars de l'època de post-guerra. Com a futbolista professional va defensar els colors del Sunderland i del Newcastle United, equip del qual fou fitxat per el Liverpool FC el setembre del 1949, a l'edat de 27 anys, per a les hores una xifra rècord per al club de 12.500 GBP.

El seu fitxatge per el club d'Anfield, va estar envoltat d'una anècdota realment curiosa. El jugador en aquells moments del Newcastle Utd. era pretès per tots dos clubs de la ciutat del Mersey. Stubbins tenia seriosos dubtes sobre quina de les dues opcions escollir. Red or Blue. Finalment es decidí per el vermell, però d'una manera prou inversemblant. Tal i com el propi Stubbins explicava, una tarde en la que va acudir a un cinema, va aparèixer en la pantalla un missatge de que si algú el veia, que el fes dirigir cap a les oficines del club blanc-i-negre. Al arribar, els directius del Newcastle li van explicar que emissaris del Liverpool FC i de l'Everton s'havien presentat per tractar de fitxar-lo. Stubbins tenia el dubte de a qui rebre primer i va decidir-ho a sorts llençant una moneda a l'aire. Cara Liverpool, creu Everton. El destí va voler que fos cara, i així doncs, el davanter es reuniria primerament amb el club d'Anfield. Stubbins va quedar tant encantant de la trobada que va decidir fitxar per el Liverpool FC, sense escoltar a la representació toffe.

En la primera temporada com a davanter red va aconseguir el títol de lliga per el club d'Anfield després de vint-i-quatre anys sense aconseguir-ho, a més, de convertir-se en el màxim golejador del campionat compartint honors amb l'altre davanter red Jack Balmer, tots dos amb 24 gols. En la següent temporada defensant el liverbird al seu pit, Stubbins repetiria els mateixos registres golejadors, tot i que el Liverpool FC no va poder repetir títol. En aquella època Stubbins compartia vestidor amb un altre llegenda red, que a les hores servia al club com a jugador. Joe Fagan. En la temporada 1948/49, el davanter va entrar en un conflicte disciplinari amb els directius del club, pel fet que el jugador volia tornar al seu Nord-Est natal, o be, entrenar-se prop de la seva localitat natal, petició a la que els directius del club es van negar rotundament. Tot i així, el jugador es va sortir amb la seva a mitges, donat que a les continues lesions, el jugador passava llargues temporades prop de la seva llar. Aquella temporada, Stubbins tant sols jugaria 18 partits, aconseguint set gols.

Malgrat les seves continues disputes amb la directiva, Stubbins mai va perdre el seu compromís amb el club i els supporters. Així doncs la temporada 49/50, Stubbins tornaria a aconseguir uns bons registres golejadors amb 11 dianes en 35 partits, formant part de l'equip que va perdre la final de la FA Cup a Wembley enfront de l'Arsenal. Stubbins jugaria tres temporades més amb el Liverpool FC, però ja amb uns registres més discrets. La seva darrera aparició amb la samarreta vermella fou el 3 de gener de 1953 en un partit enfront de l'Stoke City. Victima de les constants lesions, Stubbins va optar per la retirada el mateix any. Fins aquell dia, Stubbins va disputar un total de 159 partits de lliga com a Red, marcant la demolidora xifra de 75 gols. Com a internacional anglès tant sols disputà un partit defensant la samarreta dels tres lleons. Després de la seva retirada, Albert Stubbins va erigir-se en un afamat periodista esportiu, tenint una breu etapa com a entrenador en l'equip dels New York Americans de la lliga americana.

Albert Stubbins morí el 28 de desembre del 2002 a l'edat de 82 anys.

MEMBRE D'HONOR DEL "SGT. PEPPER'S LONELY HEARTS CLUB BAND"

Com dèiem al principi del post, la vida i obra d'Stubbins no tant sols es limita a l'àmbit esportiu. El davanter del Liverpool dels anys 40 passaria a la història del pop sense voler-ho. Un jove anomenat John Lennon en tindria la culpa allà per 1967.

Photo Sharing and Video Hosting at Photobucket


Aquell any, The Beatles gestaven el que es convertiria segons molts en el millor disc de la història del Rock and Roll. Disc que era acompanyat, (aquesta vegada si que la opinió és unànime) per la portada més mítica i imitada de la història. El disc del "Sgt. Pepper's Lonely Hearts Club Band". La portada obra del director artístic Robert Fraser i del dissenyador gràfic Peter Blake, reunia a un total de 60 personatges, que van marcar la infància dels quatre Beatles. Entre ells, Albert Stubbins per petició i insistència del propi John Lennon. A continuació detallo el fragment del llibre "Anthology" (pàg. 248) on Neil Aspinall, assessor personal dels Beatles explicava com el davanter centre del Liverpool, va ser inclòs en la PORTADA.

Neil Aspinall: "Recordo que estava en l'estudi y tots preguntaven, A qui voleu en la banda?. Va haver-hi un munt de suggerencies curioses. John no parava d'anomenar i parlar d'Albert Stubbins, però ningú no tenia molt clar de qui era. Era el davanter centre del Liverpool FC".

diumenge, 18 de novembre de 2007

The Beatles i el Liverpool FC

La ciutat de Liverpool és mundialment coneguda per fets històrics com el de ser la ciutat d'on va partir la primera línia ferroviària de servei de passatgers de la historia en l'any 1830. Aquesta inicial via ferria unia les ciutats de Liverpool i Manchester. Un altre fet històric que uneix Liverpool a la història universal és la de ser la seu de la empresa naval White Star Line, constructora i propietària del transatlàntic Titànic, tot i que aquest va ser construït al moll de Belfast.

Però si per alguna raó Liverpool és popularment coneguda arreu del mon, és per el seu equip de futbol i per els seus quatre fills pròdigs. John Lennon, Paul McCartney, George Harrison i Richard Starkey. The Beatles.




La infància dels quatre fabulosos, va transcórrer en una Liverpool assolada per els bombardejos aeris nazis en la segona guerra mundial i per tant en unes condicions de vida gens gratificants. D'aquesta manera, Liverpool oferia als seus habitants ben poques alternatives d'oci. De les poques existents, una d'elles era el futbol. Els dos equips locals Everton FC i Liverpool FC es dividien les simpaties de la amplia majoria de la població que veia en el futbol una de les poques vies d'escap al tortuós dia a dia. Evidentment els "Fab four" no van ser aliens a aquesta situació. Però es sap amb certesa a quin equip donaven suport cadascun d'ells?

Doncs son ben poques les referències que es tenen al respecte i mai cap dels quatre integrants de la banda més mítica de la història del rock and roll ha fet públiques amb total claredat les seves filies a un o altre equip. El que és evident, és que el seu legat artístic està farcit de referències a tots dos clubs i al mon del futbol. A continuació tractarem d'exposar-les

LENNON: El beatle assassinat el desembre del 1980, ha estat el component de la banda que més dades ha deixat sobre les seves aficions futbolístiques. Durant la creació de la mítica portada del no menys mític disc "Sgt. Peppers lonely hearts Club Band", John Lennon insistia contínuament en fer aparèixer a Albert Stubbins, llegendari davanter centre del Liverpool FC dels 50, però aquest fet el detallarem en un posterior article dedicat a la figura de l'striker. Tant sols esmentarem això si, per deixar clar que Lennon tenia simpaties cap als Reds, que la portada era composada per els principals herois de la infància dels quatre Beatles. Malgrat tot, son molts els seguidors del Manchester United que defensen la infundada teoria de que John era supporter del club d'Old Trafford. Aquesta teoria ve donada pel fet de la inclusió del nom de Matt Busby (jugador i entrenador del Man U.) en la cançó Dig it del disc Let it be. La cançó, si es pot tractar com a tal, es una successió de noms de personatges com ara els Rolling Stones, BB King, Doris Day o el propi Busby, a part de l'FBI i la CIA.

McCARTNEY: Paul com ha fet sempre durant la seva vida artística, és el Beatle més ambigu en la qüestió que ens ocupa. McCartney ha fet clares referències de les seves simpaties cap al Everton FC, però després també ha deixat detalls que deixen un seriós dubte sobre la seva filiació futbolística. Només cal veure la fotografia superior. No es veu molt clar, però la roseta que llueix Paul en el seu pit s'hi pot llegir Liverpool FC. Com sempre, Paul jugant a despistar als seus fans. Tant sols cal conèixer la teoria de la seva possible mort l'any 1965, qüestió aquesta que te innumerables referències al llarg i ample de la discografia Beatle.
Si Paul era seguidor del Liverpool o del Everton queda demostrat en la creació de la portada del "Peppers". Com hem dit aquesta portada estava dedicada als herois infantils dels quatre fabulosos i si John insistia en l'aparició d'Albert Stubbins, McCartney va proposar a Dixie Dean (davanter toffe contemporani de l'època d'Stubbins) Segons explica el mateix Paul en el llibre Anthology, la bíblia beatle, ell mateix no coneixia realment a Dean, però en recorda que el seu pare era un veritable admirador del davanter (pàg.248). Finalment, la opció de Dixie Dean, va quedar descartada. La d'Stubbins no. Un altre dada que prova que McCartney te simpaties cap els blues, es el comentari que fa en el mateix Anthology sobre la seva assistència a Goodison Park amb la companyia del seus oncles (pag 20). Paul afirma en aquesta declaració, que la seva família era per complert aficionada a l'Everton FC, encara que afegeix que ell i cap dels Beatles eren gaire aficionats al futbol. Sembla provat doncs que el baixista esquerrà te moltes més simpaties per els blues que per els reds. Clar que, continuant en el joc de la seva continua ambigüitat, Paul McCartney oferirà durant els actes de la capitalitat europea de la cultura de Liverpool, un concert el proper dia 1 de juny per a 36.000 afortunats a l'estadi de......Anfield.

HARRISON i RINGO: El Beatle místic mort el novembre de l'any 2001, víctima d'un càncer de pulmó, es va decantar cap els esports de motor, concretament cap a la Formula 1 i mai va demostrar gaire simpaties cap a l'esport de la pilota. Coneguda era la seva gran amistat amb el gran patró del circ de la Formula 1, Bernie Ecclestone. De la mateixa manera, Richard Starkey conegut mundialment per a la posteritat como a Ringo Starr, no ha fet publica mai cap declaració sobre les seves possibles aficions futbolístiques.

dijous, 15 de novembre de 2007

Fernando Torres lider del MVP 2007/2008

Amb 27 punts un per sobre del segon classificat, Fernando Torres torna a liderar la classificació del jugador de la temporada 2007/2008, segons les estimacions dels lectors i participants d'aquest blog, que setmana darrera setmana deixen els seus vots després de cada partit oficial.

"El Niño" després de la seva absència per lessió, ha recuperat novament el liderat provisional de la classificació, després que fos Steven Gerrard qui romangués varies setmanes com a líder. Tant el madrileny com el 8 del Liverpool, es distancíen de manera clara sobre el tercer classificat. Posició que ocupa Dirk Kuyt amb 18 punts, a més d'un partit doncs, dels dos destacats líders.

Un fet curiós, és que Steven Gerrard ha estat el jugador que més punts ha acumulat si comptem les votacions individuals per partit. Gerrard ha obtingut fins a aquest moment (inclouen les puntuacions del darrer partit entre LFC i Fulham) un total de 146 punts parcials per 142 de l'ex-jugador de l'Atlético de Madrid. L'aspecte que ha fet decantar la balança en favor del de Fuenlabrada, ha estat que Torres ha estat el jugador que ha obtingut més puntuacions màximes (5 punts), amb un total de 4 partits a l'hora d'elaborar la computació general. Es a dir, els tres jugadors més votats en un partit que puntuen amb 5, 3 i 1 punt per a la classificació general.

Com a sorpreses destacables, trobem les posicions d'honor de Benayoun i Voronin que amb 13 punts cadascun, van a la caça de la tercera plaça. Tots dos jugadors han fet un important salt en la classificació degut a les seves bones actuacions en els dos darrers partits enfront del Besiktas i Fulham.

En el marge esquerra de les vostres pantalles, disposeu de la classificació general actualitzada a dia d'avui. Gràcies a tots per la vostra desinteresada participació.

diumenge, 11 de novembre de 2007

Torres obre la llauna

LIVERPOOL FC 2-0 Fulham FC

Vuitanta un minuts van ser necessaris ahir per obrir el marcador a Anfield i com no, va tindre que ser Fernando Torres qui en una brillant acció individual després d'una assistència de Pepe Reina, donés els tres punts al conjunt de Benítez.

El madrileny feia un extraordinari control orientat amb el pit que li permetia de desfer-se de la inicial oposició del defensor londinenc i encarava porta retallant al segon defensor i col·locant la pilota al pal curt del porter Niemi. Era el just premi per un Liverpool que aconseguia tres punts treballats abans de la nova aturada del campionat a conseqüència d'una nova jornada de futbol de seleccions.

Fins el moment del gol, els homes de Benítez havien estat els clars dominadors d'un partit en el que el conjunt visitant va veure's superat totalment per el bon joc del conjunt red.

Els de Lawrie Sánchez, tant sols van ocasionar perill en els minuts inicials de l'enfrontament, però Pepe Reina va anular amb solvència les escomeses dels cottagers. Mica en mica l'onze de Benítez es va anar apropiant del partit i varen ser nombroses les ocasions de perill creades. Fabio Aurelio a un llançament de falta, Benayoun, un lluitador Voronin en un parell d'ocasions i Ryan Babel van posar a prova al porter Niemi que va evitar amb les seves intervencions una golejada major que la reflexada per el marcador final.

Va haver de ser Fernando Torres qui encarrilés la victòria al fer acte d'entrada en el camp en el minut 71 substituint a un combatiu Voronin reapareixent d'aquesta manera en un terreny de joc després de la seva lesió. Amb el partit ja solucionat amb el gol de "El Niño", Gerrard transformava un inexistent penal comès sobre Peter Crouch fora de l'àrea en el minut 85, convertint d'aquesta manera el definitiu dos a zero.

Treballadíssima victòria dels de Rafa Benítez que els hi permet sumar tres punts per continuar en la lluita de les places capdavanteres del campionat. Campionat que ara es veurà aturat durant dues setmanes, com a conseqüència dels partits de classificació per a l'Eurocopa 2008. Com sempre una aturada inoportuna.

FORMACIÓ:
Reina, Arbeloa, Carragher, Hyypia, Fabio Aurelio, Benayoun, Mascherano (Lucas Levia, 81), Gerrard, Riise (Babel, 63), Voronin (Torres, 71), Crouch.

GOLS:
1-0 Fernando Torres '81
2-0 Gerrard (pen) '85

divendres, 9 de novembre de 2007

Xabi is a Kopite!

Sabut és per tots els supporters que Xabi Alonso serà baixa ben probablement fins l'arribada de les festes nadalenques, després de ressentir-se en el partit davant de l'Arsenal d'ara fa dues setmanes, de la seva fractura en l'os metatarsià del seu peu dret. No per això, el mig-campista basc deixa de posar el seu granet de sorra en ajudar als seus companys.

El passat dimarts, Xabi va ser convidat com a comentarista de la cadena televisiva britànica ITV i les càmeres van recollir de quina manera va viure el jugador de Tolosa algun dels moments més tensos del partit. Xabi Alonso va viure el desenvolupament del joc com a un Kopite més i com a mostra les imatges adjuntades en aquest vídeo. Xabi is a Kopite!


Gerrard integrant del millor onze mundial

El capità del Liverpool FC, Steven Gerrard, ha estat designat com a integrant del millor onze mundial de la temporada 2006/2007, segons l'organització FIFPro, (Federació Internacional de Futbolistes Professionals), en la votació en la qual hi participen prop de 55.000 futbolistes d'arreu del mon adscrits a l'esmentat sindicat.

Acompanyant al jugador red s'hi troba el jugador del Milan AC "Kaka" jugador que va rebre la majoria dels vots, convertint-se així en el millor jugador de la temporada, segons els seus companys. L'equip amb major representació en la alineació, és el FC Barcelona, representat per Carles Puyol, Lionel Messi i Ronaldinho, guanyador en les dues edicions precedents.

El onze complert l'integren, Buffon (Juventus), Nesta (Milan), Cannavaro (Real Madrid), Terry (Chelsea), Kaká (Milan), Gerrard (Liverpool FC), Cristiano Ronaldo (Manchester United), Ronaldinho (Barcelona), Messi (Barcelona) i Drogba (Chelsea)

dimarts, 6 de novembre de 2007

Auto-estima

LIVERPOOL FC 8-0 Besiktas JK

Si cal qualificar amb algun adjectiu la victòria d'aquesta nit del Liverpool FC davant del Besiktas JK, cal fer-ho amb els adjectius de victòria necessària i importantisima. Parlar de golejada, de victòria impressionant, de victòria record en la Champions League, seria un acte propi del pitjor sensacionalisme i allunyar-se de la crua realitat de la que parla a dia d'avui la classificació del grup A de la Champions League 2007-2008. Tant sols cal fer un cop d'ull a la taula i comprovar que les dues victòries en els dos partits que resten, son ara per ara, gairebé vitals.

Un altre qüestió, és el factor anímic que sense cap mena de dubte hagi pogut, o de fet, ha provocat la golejada d'aquesta nit. Avui a efectes matemàtics, tant feia guanyar per 2 a 0 com per el 8 a 0 final. Però el que està clar i ningú ho pot negar, es que aquest equip i la seva afició necessitava una victòria d'aquesta contundència per guanyar l'auto-estima que fins ara mancava. Aquesta nit pot ser no s' ha solucionat res en el tortuós camí que s'ha llaurat el Liverpool innecessàriament en la competició continental, però a llarg plaç, ben segurament aquesta victòria pot tindre una importància vital en el factor anímic de l'equip.

Analitzar els noranta minuts del partit, és ben ràpid i contundent. Aquesta nit el Liverpool ha jugat sol, sense rival, sense oposició. Als de Benítez, tant sols els ha fet falta moure amb suficient velocitat la pilota per fer miques al mateix equip que ara fa quinze dies aconseguia batre incomprensiblement a l'actual sots-campió d'Europa.


La pregunta que tot supporter es fa és, Per què es va perdre aquell partit a Istambul? I el que és encara pitjor. Per què es va donar aquella patètica imatge a Anfield davant de l'Olimpyque de Marsella? Tant de bó no ens haguem d'enrecordar d'aquestes dues preguntes el proper 11 de desembre.

Un Voronin espectacular i participatiu en gairebé totes les jugades que han acabat amb l'esfèrica dintre de la porteria turca. Un Benayoun reencarnat en el mateix Ian Rush, en el dia en que es complien 25 anys dels 4 gols del galés a Goodison Park en aquella mítica victòria enfront del màxim rival ciutadà per 0-5. Un Peter Crouch amb un instint golejador recuperat. Un Alvaro Arbeloa desbordant per banda dreta, etc, etc.

Avui tot l'equip s'ha agradat. Pot ser massa tard. O no. Pot ser encara aquest equip està a temps de retrobar-se a si mateix i redreçar un camí que ell solet s'ha complicat. Dissabte cal confirmar aquesta millora enfront del Fulham.

FORMACIÓ:
Reina, Arbeloa, Carragher, Hyypia, Fabio Aurelio (Babel, 63), Benayoun, Mascherano, Gerrard (Lucas, 72), Riise, Voronin (Kewell, 72) i Crouch.

GOLS:
1-0: Crouch '19
2-0: Benayoun '32
3-0: Benayoun '52
4-0: Benayoun '56
5-0: Gerrard '69
6-0: Babel '78
7-0: Babel '81
8-0: Crouch '88

dissabte, 3 de novembre de 2007

Ocasió desaprofitada

Blackburn Rovers FC 0-0 LIVERPOOL FC

La jornada es presentava que ni pintada per el Liverpool FC quan a les quatre de la tarde Arsenal i Manchester United acabaven per empatar a dos gols en el seu agònic duel a l'Emirates Stadium de Londres.

El millor resultat possible per els interessos dels d'Anfield es feia efectiu i Blackburn Rovers i Liverpool FC es disposaven a reduir diferencies quan dues hores després de que sonés el xiulet final a Londres, els homes de Hughes i Benítez saltaven a la gespa d'Ewood Park. A l'hora de la veritat, ni un altre s'han vist amb cor de realitzar l'assalt a les posicions capdavanteres de la taula, quan per a tots dos equips era una ocasió idònia per fer-ho.

Benítez disposava una alineació molt conservadora i fins aquesta temporada inaudita amb un 4-2-3-1, actuant amb un sol davanter centre com Kuyt i amb Steve Gerrard actuant per darrera de l'holandès en funcions de mitja-punta amb plena llibertat de moviments. Obviament Benítez havia dissenyat un partit a la contra sabedor de que era el Blackburn Rovers, per la seva condició de local, qui tenia i devia portar el pes del partit, donades les opcions per els d'Hughes (al igual que el Liverpool) de donar un important pas endavant i reduir diferencies amb les posicions capdaventeres del campionat en cas de conseguir aquesta tarde la victòria.

A l'hora de la veritat, els Rovers han estat, si cal, més conservadors que el conjunt de Benítez i han cedit en tot moment terreny de joc i la possessió de la pilota al conjunt del Mersey. De sobte doncs, el Liverpool s'ha trobat amb la necessitat de dur tot el pes organitzatiu del joc en les figures de Mascherano i Sissoko, jugadors amb unes qualitats prou allunyades de la creació eficient de joc. Resultat? Una soporifera primera part plena de desproposits i on el primer xut a porteria dels de Benítez ha arribat al minut 41 quan Ryan Babel posava a prova els reflexes de l'ex-porter Red Brad Friedel. I encara pot donar gràcies el Liverpool d'haver-se retirat als vestidors amb empat a zero quan fins en dues ocasions els pals de la porteria de Reina, repelien dos xuts de Bentley i Dunn.

Els inicis de la segona part han portat el mateix guió que els primers 45 minuts. Es a dir, apatia total per part de tots dos conjunts. No ha estat fins que es portava un quart d'hora de la repressa, quan Rafa Benítez movia fitxa i buscava la reacció dels seus homes donant entrada a Harry Kewell.

L'aussie ha estat l'autèntic revulsiu del partit i la seva entrada en el terreny de joc ha dotat a l'equip de major frescor de idees i desequilibri constant per la banda esquerra de l'atac del conjunt red. Minuts després, Benítez posava totes les naus en joc amb la entrada de Peter Crouch. L'espigat davanter ha protagonitzat la jugada de més perill dels de Rafa quan en el minut 86 una pilota pentinada amb el cap per el davanter anglès ha estat impactada per Gerrard des de el punt de penal, però Brad Friedle novament ha estat encertadíssim rebutjant la pilota a còrner.

No hi ha hagut temps per res més i el Liverpool que tant sols ha reaccionat a vint minuts per a la finalització del partit, ha desaprofitat una oportunitat immillorable per batre a un equip que el superava (i el supera) en la classificació i l'oportunitat de reduïr diferencies amb els dos grans aspirants al títol.

FORMACIÓ:
Reina, Finnan, Carraher, Hyypia, Riise, Mascherano, Sissoko, Benayoun (Crouch, 72), Babel (Kewell, 63), Gerrard i Kuyt

EL CHELSEA RIVAL A QUARTS DE LA CARLING CUP.

Per acabar d'arrodonir la tarde, el nou Chelsea de Ten Cate serà el rival que es trobarà el Liverpool FC als quarts de final de la Carling Cup i per si faltava major infortuni, l'eliminatòria a partit únic, es disputarà a Stamford Bridge. El partit tindrà lloc a mitjans del mes de desembre.