diumenge, 29 de novembre del 2009

La foto del derbi.


No cal afegir cap paraula a la fotografía que il·lustra la present entrada. Rivalitat eterna, però també educació i respecte. Fantàstics novament els Red i Blue supporters. Tot un exemple.

Come on up for the rising!

Everton FC 0-2 LIVERPOOL FC

Aquest era el cant amb el que Bruce Springsteen tractava de fer revifar els ànims d'una societat nord-americana absolutament trasvalsada després dels atemptats a les Twin Towers el setembre de l'any 2001. Un cant que ben bé podria adoptar l'afició red per fer renaixer unes esperances un xic ensorrades després de tanta derrota i tant desencís en les darreres setmanes. Calia guanyar com fos en el dia d'avui. El rival i el lloc éren perfectes per aconseguir una victòria que sigui el primer pas d'una recuperació tant valsàmica com necessària. I s'ha guanyat. Sense lluiments, però s'ha guanyat.

Ha estat un partit fosc però treballat. En la línia habitual dels derbis, el partit ha estat disputadíssim per part de tots dos conjunts i molt igualat en gairebé tots els aspectes del joc, si be, caldria dir que el l'Everton de David Moyes, ha disposat d'ocasions ben clares per fer pujar algún que altre gol al marcador del cantó blue. Un inspiradíssim Pepe Reina, ha evitat que l'afició toffe cantés un o algún gol més.

Afortunadament, els primers en celebrar un gol han estat els red supporters desplaçats a Goodison Park. Ha estat ben aviat. En el minut dotze un xut llunyà però intencionat de Javier Mascherano, picava en la cama del defensa blue Joseph Yobo, desviant la pilota camí de la porteria de Tim Howard, que malgrat estirar-se d'alló més cap al seu pal esquerra, no podia evitar que la pilota finalment acabés al fons de la xarxa. Mascherano corria com un posés cap a la grada on estaven situats els supporters del Liverpool puny en alt, celebrant amb ràbia el gol. Premi per al jugador argentí, que partit darrera partit, intenta la sort del xut llunyà, sense trobar l'encert que avui ha trobat.

El gol a favor ha fet recular per complet als de Benítez que han vist com els de David Moyes gaudien de molt bones oportunitats que no han sabut materialitzar en gol. El rus Bilyaletdinov a punt ha estat de fer pujar l'empat al marcador però incomprensiblement, ha xutat fora. De totes maneres, el Liverpool sense fer res de l'altre món, quan s'apropava a l'àrea dels veïns de l'Stanley Park, feien autèntics estralls. D'aquesta manera, una centrada de Johnson ha estat rematada amb el cap per Emiliano Insua, fent lluir a Tim Howard, que ha hagut de exercitar els seus reflexes a les màximes prestacions.

La segona part no ha vist gaires variacions. Un Liverpool replegat i ben ordenat i un Everton buscant la porta de Reina. Precissament el porter espanyol ha estat la gran estrella del partit al fer dues sensacionals aturades consecutives al minut 70. Incialment, Reina treia una rematada de Tim Cahill i posteriorment treia un remat a boca de gol del belga Fellaini. Semblava clar, que avui la victòria no es podia escapar.

I així ha estat quan Dirk Kuyt ha certificat l'obtenció dels tres punts en el minut 80 de joc. L'holandès aprofitava un refús d'Howard a xut del recentment ingressat en el terreny de joc Albert Riera i donava la victòria als de Benítez en la edició 212 del derby del Merseyside.

FORMACIÓ:
Reina, Johnson, Agger, Carragher, Insua, Kuyt, Mascherano, Lucas Leiva, Fabio Aurelio (Riera 78'), Gerrard (C) i Ngog (Benayoun 75').

GOLS:
0-1 Mascherano 12'
0-2 Kuyt 80'

dimarts, 24 de novembre del 2009

Ja era massa tard.

Debreceni 0-1 LIVERPOOL FC


No ens enganyem. Tot el mal ja estava fet en els dos funestos enfrontaments davant de l'Olympique Lyonnais. Avui qui més qui menys, ja es podia esperar un desenllaç final com el que finalment s'ha decidit a Hongria i a Itàlia. El Liverpool FC ha quedat eliminat massa prematurament de la Champions League, fruit dels seus propis errors, amb una jornada de la fase de lligueta encara per disputar.

Aprovat amb suficient. Els de Benítez han aconseguit el mínim que es podia exigir a l'equip en la nit d'avui amb l'equip més fluix no tant sols del grup, sino ben possiblement, de tota la competició. Una victòria. El mínim exigit. Ben és cert, que la posició i la situació que ha tocat viure, feia que tothom, jugadors, tècnics i supporters, estiguessin més pendents de l'Artemio Franchi a Florència, que no pas el que succeía a la gespa del Ferenc Puskas de Budapest.

El que ha passat a Budapest ha estat que el Liverpool ha trobat ben ràpidament la porta hongaressa. Al minut cinc de joc, David Ngog amb una rematada inversemblant sorprenía al porter local, fent pujar el primer i únic gol del partit, amb l'ajut del pal que ha estat finalment l'últim en tenir contacte amb l'esferica, abans d'emprendre el camí del gol. A partir d'aquí, poc més. Tant sols un nou xut del mateix Ngog que el porter hongarés ha refusat a còner amb una brillant intervenció i els xuts llunyans de Mascherano i Gerrard.

Un minso resultat obtingut que ha fet que els darrers minuts fosin d'un patiment innecessari que per fortuna, no han alterat per res el marcador. Estèril victòria que acompanyada amb els tres punt aconseguits per la Fiorentina, obliuen al grup de Benítez ha disputar la següent fase de la Europa League, antiga UEFA, com a mal menor per a alguns i com a càstic per a altres.

FORMACIÓ:
Reina, Johnson, Carragher, Agger, Insua, Kuyt, Mascherano, Lucas Leiva, Fabio Aurelio (Dossena 88'), Gerrard (C) (Aquilani 90') i Ngog (Benayoun 77').

GOL:
0-1 Ngog 4'

diumenge, 22 de novembre del 2009

Sant Torne'm-hi.

LIVERPOOL FC 2-2 Manchester City FC


Continua la mala estrugança. En poc més d'un quart d'hora de partit, Rafael Benítez ja va haver de moure la banqueta en dues ocasions per suplir a dos jugadors lessionats del seu onze inicial, ja de per sí minvat per les baixes. Els d'Anfield continúen sense trobar el camí de la victòria per cinquè partit consecutiu, havent-ne aconseguit tant sols vèncer en un partit (Manchester United) dels darrers sis de Premier League. Amb aquest pobre vagatge, el Liverpool es troba a 13 punts del líder de la classificació actual (Chelsea) i depenen dels resultats de la jornada, podria quedar fins a cinc punts de la quarta posició, que dona dret a participar en la propera edició de la Champions League.

Tornava Steven Gerrard a l'onze inicial, on Ngog ocupava la posició de davanter centre i amb tres centrals, amb Carragher fent funcions de lateral dret per la baixa de Glen Johnson. Seríen precisament els centrals reds els protagonistes de les primeres accions de perill del partit.

Al minut sis de joc, Steven Gerrard servia una pilota al segon pal per a que Martin Skrtel fes una rematada de cap a porta, que Shay Given podia refusar inicialment, fent que la pilota donés en el pal abans que Pablo Zabaleta enviés la pilota fora de la zona de perill. En la mateixa jugada, Daniel Agger patia un cop en el cap amb Kolo Toure, produint-se un important trau. Agger amb clars símptomes de haver perdut per moments el coneixement, havia de ser substituït per Kirgyakos.

Deu minuts més tard es produia la segona lessió del partit. Ryan Babel en el seu intent de xut a porta, picava amb la cama d'un rival i queia estés a la gespa adolorit. Malgrat que el jugador holandés es reestablia, no va poder aguantar més minuts en el camp i havia de ser substituït per un Yossi Benayoun que sortia d'una lessió i no estava, ni molt menys, en plenes condicios per la disputa del partit.

No s'havien disputat ni vint minuts de joc, i tots els plans inicials, ja s'havien anat en orris. Amb un equip trasvalsat, el Liverpool no trobava el camí de la porta rival. Tampoc els de Manchester tenien les idees molt clares i els primers quaranta-cinc minuts finalitzaven amb un suplement de 6 minuts, consequência dels canvis i de les continues entrades dels serveis mèdics al terreny de joc.

El segon temps s'inciava amb el gol de Martin Skrtel. El jugador eslovac s'anticipava a la pèsima acció defensiva d'Emanuel Adebayor, tot posant la seva cama i fent entrar la pilota al fons de la porta de Given. Primer gol de Skrtel com a jugador del Liverpool. Semblava que podia ser el gol de la serenitat, però no va ser així.

Al minut 69 de joc, Adebayor feia pagar a Skrtel amb la mateixa moneda. En una errada de marcatge incomprensible de l'eslovac, Adebayor rematava de cap tot sol en una jugada a pilota aturada novament. El partit entrava en una fase esbojarrada. Al minut 76, Shawn Wright-Philips servia en safata el gol a Steven Ireland que en línea amb la pilota i fregant el fora de joc feia pujar la momentània avantatge dels sky-blues en el marcador. I diem momentània per que tant sols posar-se la pilota en moviment, Yossi Benayoun posava novament l'igualtat en el marcador davant del enuig de Mark Hughes i del respir de Benítez.

D'aqui al final del partit, les ocasions es van succeïr en una i altre àrea, sent la porteria dels citizens la més castigada per les ocasions, especialment en els darrers minuts, on una successió de còrners locals no van trobar el gol que donés la victòria als d'Anfield.

FORMACIÓ:
Reina, Carragher, Agger (Kirgyakos 6'), Skrtel, Insua, Kuyt, Mascherano, Lucas Leiva, Babel (Benayoun 17' [Fabio Aurelio 84']) Gerrard (C) i Ngog.

GOLS:
1-0 Skrtel 50'
2-2 Benayoun 77'

dilluns, 16 de novembre del 2009

Un llibre amb sorpresa.


Els viatjes a Liverpool o bé arreu d'Europa seguint a l'equip, sempre han significat un munt de sorpreses i d'anècdotes per a tots els membres de la branch. La nostra darrera visita a Anfield, va comptar amb les anècdotes (que no sorpreses) de les il·lustres visites de Rafa Benítez i de Pepe Reina, com ja va ser comentat en el seu dia. Però una de les sorpreses més grans que ens vàrem portar tots aquells que van estar a Liverpool el darrer 11 de setembre, es va produïr a la nova botiga oficial del club situada al grandiós centre Comercial Liverpool One.

Després de fer un cop d'ull a tots els productes de merchandising oficial del club que un es pugui imaginar, vam dirigir-nos a l'apartat de la botiga dedicat als llibres i audiovisuals. Entre els llibres, hi destacava un de recent llançament anomenat "Liverpool FC Banners" dedicat exclusivament a fer un recull fotogràfic de les millors i més ingenioses banners de temàtica red, que s'hagin vist durant les darreres dècades a Anfield i arreu del continent.

Al veure el llibre, em vaig remontar dos anys enrrera, concretament al maig de l'any 2007 i a la Plaça Syntagma d'Atenes. Aquelles jornades prèvies a la final de la Champions League van ser viscudes amb gran intensitat per tots els supporters reds que fins a la capital grega es van desplaçar. Entre aquests supporters, ens trobavem nosaltres, que com no podia ser d'altre manera, vàrem viatjar amb la nostra banner que va ser degudament penjada en els jardins de la popular plaça.

Vet aquí, que una d'aquelles nits, un aficionat càmera fotogràfica en mà, es va apropar al nostre banner demanant-nos permís per fer-li una fotografía al nostre "trapo" com col·loquialment l'anomenem. De fet, a Argentina a les banners o pancartes, les anomenen amb aquesta terminologia. Evidentment no li vam posar cap pega. Després de fer petar la xerrada amb aquell aficionat durant una estona, ens va dir que amb la col·laboració del club, estava preparant un llibre fotogràfic amb les millors banderes que havia vist durant els viatjes que havia realitzat i que la bandera del Barcelona Reds hi apareixeria amb tota seguretat per ser-ne una de les destacades. Alló ho vam prendre com un compliment i res més.


Recordant aquesta història, vaig agafar un llibre de la prestatgería i vaig començar a fullejar-lo. Quina va ser la nostra sorpresa que efectivament, tal i com recullen les imatges, la banner dels Barcelona Reds, apareix publicada en el llibre en l'apartat dedicat a les banners que fan referència a alguna població. Concretament en la seva plana número 170.

Com podreu imaginar, per a tots aquells que vam intervindre en la creació d'aquesta penya i en el disseny i realització de la banner, aquest és un fet que ens omple de gran orgull i satisfacció. No serà ni de bon trós la darrera anècdota ni la darrera sorpressa que tindrem el gust d'explicar-vos.


L'Stubbins i el Jordito als exteriors de l'estadi Olímpic d'Atenes, hores prèvies a la final de Champions del 2007.

dimarts, 10 de novembre del 2009

Smicer penja les botes.

Vladimir Smicer, un dels herois de la nit del 25 de maig a Istambul, ha anunciat la seva retirada del futbol als 36 anys. El fins ahir jugador de l'Slavia de Praga, feia public l'anunci ahir dilluns al·legant la seva incapacitat de donar el 100% en els terrenys de joc a causa d'uns problemes en el seu genoll. Smicer no abandona el futbol del tot i formarà part del cos directiu de la Federació Txeca de fútbol.

"Vladi" va iniciar la seva carrera futbolística a l'Slavia de Praga. El veritable salt internacional el va fer durant la Eurocopa de l'any 1996 on va formar part d'aquella sel·lecció txeca que va arribar a la final de Wembley perdent amb Alemanya. Smicer fitxaría a les hores per el Lens francés on durant els tres anys de la seva estada, va aconsegir el títol de lliga.

La temporada 1999/2000, Smicer signava per el Liverpool FC per substituir la baixa de Steve McMamanaman que deixava Anfield per signar per el Real Madrid CF. Amb els Reds, Smicer va ser present en la triomfant revifada en forma de títols impulsada inicialment per Gerard Houllier i posteriorment continuada per Rafa Benítez. 2 Carling Cups, 1 FA Cup, 1 Charity Shield, 1 Supercopa d'Europa, 1 Copa de la Uefa i per suposat, la Champions League del 2005, on va ser clau al aconseguir el segon gol de la històrica remuntada amb un xut de cama dreta que va superar tot un bosc de cames i al porter milanista Dida.

Al finalitzar la temporada 2004/05, Smicer abandonava Anfield amb 121 partits disputats i 10 gols aconseguits, per tornar a França per enrolar-se en les files del Girondins de Bordeaux, amb el qual aconseguiría una Copa de la lliga. Al 2007 tornaría al Slavia de Praga, el seu club original.

Com a jugador internacional, Smicer te la curiositat de que va disputar un partit internacional amb la desapareguda Txecoslovàquia. Amb la partició del país, Smicer disputaría un total de 86 partits internacionals amb la República Txeca aconseguint 27 gols.



GRÀCIES I BONA SORT VLADI!!!



dilluns, 9 de novembre del 2009

Per no creure's-ho.

LIVERPOOL FC 2-2 Birmingham City


S'ha provat tot. S'ha tornat a comptar amb el concurs de Gerrard. Aquilani, el fitxatge estelar de l'estiu ha debutat a Anfield. La possessió de pilota ha rondat el vuitanta per cent. Els xuts a porta han triplicat als del contrari i fins i tot s'ha comptat amb l'ajut arbitral que ha concedit un penalty inexistent. La situació del Liverpool empitjora jornada a jornada i el liderat ja queda a onze punts de distància dels d'un Rafa Benítez cada dia més qüestionat per la premsa que el culpabilitza directament de el pobre vagatge dels reds en els ultims compromissos.

El cert és que el Liverpool avui ha disputat un molt bon partit al que el resultat no l'ha acompanyat. David Ngog era de la sortida substituïnt a Fernando Torres que després dels diagnòstics mèdics, s'potava per donar-li descans. Els qui si tornaven als terrenys de joc al superar les seves lesions, eren Albert Riera i Glen Johnson. Manacorí i britànic, èren els protagonistes dels primers minuts del partit. Johnson desbordaba tal i com volia per banda dreta a la defensa del d'Alex McLeish. En una d'aquestes internades, Johnson amb una "croqueta" superava als seus defensors i posava la pilota en l'àrea petita. En primera instància era David Ngog qui rematava a porta trobant la responsta de Joe Hart que repetia en una brillant segona intervenció a xut de Kuyt. Albert Riera tornava a posar la pilota a l'interior de l'àrea per a que David Ngog rematés de volea el primer gol de la nit.

Tant sols es portaven tretze minuts de joc i els de Benítez oferien un bon joc i ja estaven per davant en el marcador. La nit prometia. Però novament a pilota aturada el Liverpool rebia un gol. McFadden penjava la pilota al segon pal. Glen Johnson es menjava la pilota i Christian "Chucho" Benítez aconseguia rematar a porta establin l'igualada.

El Liverpool malgrat el gol sofert, no li perdia la cara al partit i Ngog i Lucas Leiva gaudien en la mateixa jugada l'oportunitat de posar de nou el partit del cantó red. Però les males noticies no s'aturaven amb l'empat dels blues. Albert Riera es trencava i debia d'abandonar el terreny de joc. Steven Gerrard el reemplaçava rebent l'atronadora ovació de tot Anfield a punt de finalitzar el primer temps.

Però abans de la finalització dels primers quaranta-cinc minuts, el Liverpool rebria un autèntic jerro d'aigua freda. Cameron Jerome recollia un rebuig d'Skretl en el mig del camp, avançava uns metres i tot i la lluita amb Mascherano enviava un potent xut des de més de 35 metres que superava a un Reina avançat. Tota la despesa dels homes de Benítez durant tot el primer temps s'anava en orris.

El segon temps veia com el Liverpool es volcava sobre la porteria de Joe Hart. Ha estat un autèntic tsunami de joc ofensiu red. Gerrard ha gaudit de la millor oportunitat al estavellar un remat de cap al pal. Anfield es volcava amb els seus. La lluita era constant. Al minut 69 de joc Ngog en una brillant acció individual s'intenava en l'àrea. El jugador gal superava a Lee Carsley i es llençava clarament a la piscina, sense que l'ex-jugador de l'Everton toqués en cap moment al jugador Red. Clara errada del colegiat que Steven Gerrard no estava disposat a perdonar i transformava el penal.

A partir d'aquest moment, la pilota no ha parat de voltar l'àrea del conjunt de McLeish, però cap d'elles aconseguia arribar a la xarxa de Hart. La mala estrugança tornava a augmentar quan Yossi Benayoun havia d'abandonar el camp amb síntomes clars d'haver patit un trencament muscular. El concurs d'Aquilani i de Ryan Babel, tampoc aconseguíen que els tres punts es quedessin a Anfield. El xiulet final arribava i una nova decepció inundava Anfield.

FORMACIÓ:
Reina, Johnson, Skrtel, Agger, Insua, Kuyt (C), Mascherano, Lucas Leiva (Aquilani 82'), Riera (Gerrard 45'), Benayoun (Babel 77') i Ngog.

GOLS:
1-0 Ngog 13'
2-2 Gerrard (pen) 71'

dimecres, 4 de novembre del 2009

Un pal autèntic.

Olympique Lyonnais 1-1 LIVERPOOL FC


No hi ha cap base mínimament raonable per escriure una crònica sobre el succeït aquesta nit a l'Stade de Gerland de Lyon. Be, de fet ni aquesta nit, ni en una bona part dels darrers partits que ha disputat el Liverpool. Partit darrera partir, el Liverpool es supera en desgràcies alienes o no a la seva voluntat. Avui ha estat la crueltat elevada a un dels sesu graus màxims. Després de disputar un partit seriós i fins i tot brillant on s'aconsegueix un gol que donava un alé importantíssim a un equip amb l'aigua al coll a les acaballes del partit, els capricis del futbol retornen al Liverpool al lloc del patiment i de la impossibilitat d'aconseguir la classificació per a la següent ronda. Un pal dificil, molt dificil de païr, sobre tot, quan el treball de l'equip malgrat les negatives circumstàncies, que l'envolten no es veu recompensat amb un premi per minoritari que sigui.

Rafa Benítez finalment podia comptar amb el concurs com a titulars de Daniel Agger i Fernando Torres, seriosos dubtes durant tota la setmana. La participació del jugador danés s'ha deixat veure i de quina manera, en la elaboració de joc de l'equip, que ha evitat des de bon principi el joc de pilota llarga o bé joc en horitzontal entre els centrals. Agger ha pres en moltes ocassions la encertada decissió de pujar ell mateix la pilota, creant sempre el neguit en l'equip gal.

Tot i així, han estat els jugadors francessos els primers en portar el perill sobre la porteria de Reina que amb dues aturades plenes de seguretat ha desvaratat les priemeres ocasions de cert perill del partit. A partir d'aquest moment ha estat el Liverpool amb arribades per banda esquerra per part d'Insua i Benayoun qui ha portat el perill a la porta local amb centrades a l'interior de l'area que primer Torres i després Voronin no sabien materialitzar.

Seria precissament Voronin qui en el minut vint-i-vuit de partit es plantava tot sol davant de Lloris però la seva rematada no trobava la xarxa i si el cos del porter del Olympique. Ha estat la millor i més clara oportunitat per els de Benítez. El Liverpool havia perdonat masses oportunitats.

El segon temps s'iniciava i el joc era molt pitjor per part de tots dos equips. Fins al minut 69 de partit no es produiría una oportunitat de desnivellar el marcador. Seria Lucas Leiva en primera instància que feia lluir a Lloris amb una mà prodigiosa, per després ser Kuyt qui al rematar de xilena, no trobava el gol tant ansiadament buscat per el conjunt red, aquesta nit totalment blanc en la seva indumentària.

Poc després, Ryan Babel substituia a un novament desencertat i desafortunat Voronin. El canvi seria clau per al desenvolupament del partit. Al minut 83, Babel enganxava un tret de cama dreta que es colava a la porteria de Lloris, significant el gol que donava esperances de vida en la competició per al Liverpool.

La crueltat però, tornava a maltractar al Liverpool. Amb el temps complert una jugada emoblicada dintre de l'area red, era aprofitada per Lisandro Lopez, per posar l'empat en el marcador i donar la classificació al Lyó e indirectament a la Fiorentina. Tots dos conjunts s'enfronten en la propera jornada i un empat donaria la classificació a francesos i italians. S'acabat de totes, totes l'aventura de la Champions.

FORMACIÓ:
Reina, Carragher (C), Agger, Kyrgiakos, Insua, Kuyt, Mascherano, Lucas Leiva, Benayoun, Voronin (Babel 68') i Torres.

GOL:
0-1 Babel 83'

diumenge, 1 de novembre del 2009

Una tarda de por.

Fulham FC 3-1 LIVERPOOL FC


Derrota de les dures de païr la soferta ahir a la tarda a Craven Cottage. Un Liverpool amb infinitat de baixes, es presentava a l'estadi amb més encant de la Premier amb la intenció d'aconseguir tres punts que el permetessin continuar en el grup capdavanter del campionat. Els inicis eren prometedors amb un Liverpool amb arribada i desbordant per banda dreta amb la parella Kuyt i Degen.

Als vint minuts de partit, Yossi Benayoun enviava una pilota al travesser del porter Schwarzer en dificil rematada. El conjunt de Benítez era el clar dominador del joc i feia tancar a tots els jugadors de Roy Hogdson en el seu propi terreny. El gol red feia la impressió que havia d'arribar tard o d'hora.

Ves per on, que el gol va arribar a la rivera del Thames. I ho va fer del cantó local. Als vint-i-dos minuts de joc, un centre-xut de Damien Duff era aprofitat per un oportuníssim Bobby Zamora que batia sense remissió a Reina. Zamora treia sucós profit a una badada de marcatge i col·locació del central grec Kyrgiakos que es despreocupava per complert del que succeïa a les seves esquenes durant la jugada.

A partir d'aqui, el Liverpool es va fondre. El gol en contra es deixava sentir força en l'estat anímic de l'equip de Benítez. El que havien estat uns primers minuts d'un joc intens i encertat, s'esvaïa per complert. De sobte, no hi havien idees. Resultava força trist veure a Voronin correr pel camp sense sentit i comprobar com cada pilota que tocava, era pilota perduda.

Per sort, Fernando Torres acudia una vegada més al rescat de l'equip. Als quaranta minuts, una fuetada duríssima del madrileny es colava a la porteria de Schwarzer i el Liverpool igualava el partit. Era el gol de l'esperança de retrobar de nou el bon joc exhibit durant els primers minuts.

No va ser així. Qui iniciava amb millor predisposció el segon temps eren els jugadors d'Hodgson. Carragher tenia una dura lluita amb Zamora i els jugadors cottagers, cada cop s'apropaven més a la porteria de Reina. Al minut seixanta, Benítez decidía substituïr a un mermat fisicament Fernando Torres, amb la vista posada en el vital partit de dimecres que vé a Lyon. L'empat semblava bon resultat vistes les condicions en les que el conjunt red disputava el partit.

L'empat però seria anul·lat quan en el minut 72 de partit una centrada de Konchelsky que Reina aconseguia desviar inicialment era aprofitada per Nevland per fer un gol de tacó en l'interior de la petita. Era la "puntilla" per els de Benítez. El tècnic madrileny, donava el partit per perdut i aprofitava per fer canvis i protegir als jugadors més determinants de l'equip com ara Benayoun, que sortia del terreny de joc amb evidents signes de desaprovació. El jugador israelià, era substituït per el jove Nathan Eccleston que feia d'aquesta manera el seu debut a Premier.

Si les coses ja anaven prou malament, pitjor es posarien en el minut 79 quan Philipp Degen veia una injusta tarjeta vermella directa per una entrada que tant sols era mereixedora de tarjeta groga. Si volíes arrós dos tases, perque minuts després seria Jamie Carragher qui veuria una discutible tarjeta vermella directa en una lluita amb Bobby Zamora. Amb nou jugadors sobre el terreny de joc, el Liverpool era una caricatura d'equip. Daniel Ayala substituia a Dirk Kuyt. Per acabar de rematar-ho, Dempsey feia el 3 a 1 definitiu al plantar-se tot sol davant de Reina.

Preocupant la situació de l'equip que veu com les baixes dels seus jugadors més determinants s'acumulen i aquests no troben un recanvi de garantíes a la banqueta. Dimecres amb la disputa del partit contra el Olympique Lyonnais, es podria dir adéu a la Copa d'Europa prematurament. Tant sols val la victòria i ni físicament ni anímicament l'equip sembla preparat per afrontar el dur repte. Aixó si, que no ens donin per morts. Som el Liverpool.

FORMACIÓ:
Reina, Degen, Carragher (C), Kyrgiakos, Insua, Kuyt (Ayala 82'), Mascherano, Lucas Leiva, Benayoun (Eccleston 72'), Voronin i Torres (Babel 62')

GOL:
1-1 Fernando Torres 41'