dimarts, 26 de febrer de 2008

Beti Xabi !!!

Es evident que la temporada 2007/08 que Xabi Alonso està duent a terme, està essent de llarg la pitjor des de que l'estiu del 2004 arribés a Anfield. El jugador basc, peça clau en el mig del camp en les tres darreres temporades, està veient com jornada a jornada està perdent el protagonisme del que abans disposava com a cervell del conjunt de Rafa Benítez.

Una inoportuna lesió en l'os metatarsià del seu peu dret, amb recaiguda inclosa per precipitar la seva reaparició en el partit de Premier enfront de l'Arsenal disputat a Anfield, va provocar la seva absència en gran part de la temporada disputada fins ara i amb la seva baixa, casualitat o no, l'equip va començar a grinyolar en la funció en la que hi destaca per sobre de tots Xabi Alonso. La creació i l'organització de joc.

El cas és que una vegada Xabi Alonso ha recuperat plenament la forma física i s'ha restablert per complert de la lesió, ha vist com el seu lloc en l'equip titular, indiscutible les temporades anteriors, era ocupat per un impressionant Javier Mascherano que compartint mig del camp amb Gerrard, són els encarregats de dur el pes del partit en matèria creativa. Però Alonso, s'ha trobat que quan Gerrard abandona el mig del camp per ser reubicat per Benítez a la banda dreta o en una posició més avançada per darrera del davanter centre, el tècnic madrileny prefereix que sigui el nou vingut Lucas Leiva qui comparteixi parella del mig del camp amb "El Jefecito", abans que el mig-campista basc.

Per acabar-ho d'adobar, Alonso ha vist com quan Benítez l'hi ha atorgat el comandament del mig del camp, l'equip ha sofert sendes eliminacions coperes (Chelsea en Carling i Barnsley en FA Cup)el que ha fet disminuir sensiblement l'aspecte anímic del jugador de Tolosa.

L'estadística parla ben a les clares de la crítica situació que travessa Alonso. Tant sols 14 partits disputats aquesta temporada, dels quals 10 pertanyen a Premier League, 3 a FA Cup i 1 a Carling Cup, per cap minut disputat en Champions League.

Sense conèixer personalment a la persona, no cal ser molt hàbil per detectar tant sols observant la seva expressió facial, que el jugador no es troba ni molt menys a gust amb aquesta desafortunada situació. I això ha fet que la rumorologia hagi començat a planar sobre la figura d'Alonso. La seva fins al moment injustificada absència de la convocatòria per el partit del passat dissabte contra el Boro, no ha fet més que fer créixer els més variats comentaris i supòsits sobre la relació entre jugador i tècnic i el futur del mig-campista, segons alguns bastant proper a tornar a la lliga espanyola.

L'únic cert fins el moment, és que Xabi Alonso continua sent una part vital de l'equip i així ho prova el fet de que Benítez confiés en ell oferint-li una renovació fins l'any 2012 que el jugador va acceptar i rubricar aquest passat mes de juliol amb la seva signatura. Així doncs, parlar de possible enyorança del jugador per abandonar l'entitat d'Anfield, no deixa de ser demagògic.

Qui escriu aquestes línies, va ser testimoni directe de com les llàgrimes queien per el rostre de Xabi Alonso quan al finalitzar la final de Champions de l'any passat a Atenes, alguns dels jugadors es van apropar cap als supporters per agrair-los la seva presencia en la final. Alonso va ser un dels jugadors que més va sentir aquella derrota, a l'alçada de jugadors com Gerrard i Carragher indiscutibles símbols i icones de l'actual planter.

Esperem que el seu evident malestar actual, sigui passatger i ben aviat desaparegui. Una lesió d'importància comporta que la tornada a l'equip sigui lenta, però no per això cal perdre la esperança. Encara queda temporada per davant i la aportació de Xabi Alonso serà indispensable en els moments crucials que a ben segur haurà d'afrontar l'equip de Benítez.

Tant sols ens queda donar tot el suport al jugador al qual els Kopites anomenen "El Maestro" i desitjar que ben aviat torni a sentar càtedra amb una nova classe.

NOTA: "Beti Xabi!!!" en Euskera significa "Sempre Xabi!!!"

dissabte, 23 de febrer de 2008

"Billy the Kid" Torres fulmina.

LIVERPOOL FC 3-2 Middlesbrough FC

La tarde futbolística a Anfield te indiscutiblement un nom i un cognom. Fernando Torres. A "El Niño" aquesta tarde li ha donat per jugar a pistolers i emular al seu homònim del "far west" Billy "The Kid", desenfundant la seva arma més ràpid que ningú i fulminant en menys de minut i mig a l'enemic. I sort que novament Torres ha acudit al rescat en els minuts 28 i 29 de partit per donar la volta al marcador en un vist i no vist. Per que tal i com han començat les coses, el partit d'avui a Anfield tornava a encaminar-se cap a un partit pla del conjunt del Merseyside.

Rafa Benítez repetia la mateixa alineació que el passat dimarts enfront de l'Inter de Milan, amb la salvetat de la inclusió d'Alvaro Arbeloa en funcions de central per l'absència obligada per sanció de Jamie Carragher. El jugador salmantí i la defensa red, serien els tristos protagonistes de l'inici del partit al cometre conjuntament l'enèsima errada defensiva de la temporada al tractar de deixar en fora de joc als atacants visitants en un lliure directe. L'errada de coordinació, permetia al davanter turc del Boro Tuncay, plantar-se sol davant de Reina posant en avantatge a l'equip de Gareth Southgate.

No es portaven ni deu minuts de partit i el pitjor dels escenaris es presentava per a la parròquia red. Un Liverpool ple d'imprecisions i amb molta ansietat, no encertava en cap dels seus intents de conduir la pilota cap a les posicions ofensives. Tant sols Dirk Kuyt escorat a la banda dreta, oferia certa predisposició per encarar i originar perill en l'àrea rival. D'aquesta manera, amb un Liverpool agònic s'ha arribat al minut 28 de partit, quan Pepe Reina enviava una pilota al mig del camp que Julio Arca pentinava cap a la seva defensa.

La pilota ha quedat morta entre dos defensors visitants i Fernando Torres, llest com cap altre ha aprofitat el regal del rival per plantar-se davant de Scharwczer, regatejar-lo i mig caient impulsar la pilota cap el fons de la porteria empatant d'aquesta manera el partit. Un gol de davanter letal, atent sempre a totes les circumstàncies que el joc presenta, de velocitat i de definició. Un gol de crack.

No acabaria aqui el festival del jugador madrileny. Anfield encara estava sospirant i assaborint el nou gol de l'ex-jugador de l'Atlético, quan rebent una pilota en la frontal de l'àrea gran, Torres no s'ho ha pensat dos cops i ha tret una veritable fuetada de la seva cama dreta que s'ha colat ajustadament en la porteria del Middlesbrough. En un minut i mig, Fernando Torres aconseguia el que a tothom se li imaginava improbable en els 80 minuts restants de partit. I és que fins a les hores el Liverpool era un continu despropòsit, com ve essent habitual aquesta temporada en els partits disputats com a local.

Amb els gols de Torres, el Liverpool s'ha tret l'ansietat inicial i ha jugat els millors minuts de la primera part. Tot i així, la defensa dels reds continuava patint greus errades al tractar de deixar en fora de joc als atacants rivals. Novament Tuncay introduïa la pilota en la porteria de Reina al aprofitar una errada defensiva. Aquesta vegada però l'atacant turc ho feia clarament amb la mà, motiu per el qual el gol era anul·lat i el jugador del Boro sancionat amb targeta groga.

Ja en la segona part, el partit continuava per la mateixa senda amb la que havia finalitzat el primer període. Un Lucas Leiva imprecís en la creació era incapaç de trenar una jugada digna. Gerrard actuant com a mitja punta, esperava solitari les passades del mig-campista brasiler i de Mascherano (Macserano segons el comentarista de TVE), novament colossal en el seu treball de secant del mig del camp. Babel un partit més es perdia en els seus propis retalls per banda esquerra i era Kuyt amb un treball encomiable qui portava el perill amb més constància. Precisament l'holandès seria el protagonista de l'inici de la jugada del tercer gol del Liverpool i de Torres.

El davanter en funcions defensives, refusava d'una potent puntada la pilota de la zona defensiva red. La pilota volava cap a la posició del porter Schwarzer i del defensa Weather, el seu malentès, era aprofitat per un murri Fernando Torres que tot duent-se la pilota feia des de fora de l'àrea i a porta buida el 3-1 que portava, en una jugada pròpia de davanters com Raúl Tamudo, la tranquil·litat als seguidors reds. Segon hat-trick de Torres com a jugador red i primer en Premier League. Els tres gols d'aquesta tarde, fan que el davanter de Fuenlabrada es situi momentàniament tercer classificat en la taula de golejadors del campionat amb 15 gols.

El partit però, seguint el guió de la temporada, no acabaria tranquil·lament. el mig-campista esquerrà del Middlesbrough, Stuart Downing, jugador d'una gran progressió i que faria be el Liverpool en seguir de ben a prop, faria el 3-2 definitiu al controlar majestuosament amb la seva cama esquerra una passada en diagonal i batent per baix a Reina, fent inútil la sortida als peus del jugador anglès.

Sintetitzant. Torres ha salvat novament a un més que discret Liverpool al que novament l'ha mancat el criteri i organització en el mig del camp que aporta un jugador com Xabi Alonso. El tolosarra en el dia d'avui, i sense cap molèstia física coneguda, no ha estat ni tant sols convocat.

FORMACIÓ:
Reina, Finnan, Arbeloa, Hyypia, Fabio Aurelio, Leiva, Mascherano, Gerrard, Babel (Benayoun '62), Torres (Crouch '90) i Kuyt (Riise '71).

GOLS:
1-1 Fernando Torres '28
2-1 Fernando Torres '29
3-1 Fernando Torres '61

dimecres, 20 de febrer de 2008

THAT'S THE WAY!!!

LIVERPOOL FC 2-0 Internazionale Milan


Ja hi tocava. En el moment més precís de la temporada, quan més es necessitava, va arribar una clara victòria sense pal·liatius, davant d'un rival de renom, per retornar a aquest equip el crèdit que mereix. La nit d'ahir a Anfield va ser un calc de les que estan escrites al llarg i ample de la història del club. Anfield totalment entregat com sempre que l'equip ho necessita. Ahir no va haver-hi lloc per escoltar els càntics de l'afició visitant. Ahir tant sols van ser els Kopites els qui es deixaven escoltar durant els 90 minuts de partit. Els supporters savis com sempre, coneixien la importància del partit i no van escatimar en suport ni recolzament cap els homes de Benítez. I al final tots, jugadors i supporters, vam tindre la recompensa a tots els esforços realitzats, no tant sols durant el partit d'ahir, on el Liverpool va ser amo i senyor del mateix per complert, sinó que també, en el gran número de partits en els que aquesta incomprensible temporada l'equip no sempre ha obtingut el premi de la victòria i si en algunes ocasions un sever castic en forma de derrota. Ahir es va donar la volta a aquesta indigesta truita.

Amb un escenari com el que Anfield presentava ahir, era ben fàcil de suposar que els jugadors de Benítez sortirien a per totes des de bon principi. I així va ser. Sense crear grans oportunitats de perill, el Liverpool s'apoderava per complert de l'esfèrica i sotmetia a l'Inter a córrer darrera de la pilota sense gairebé ensumar-la. Mascherano, novament notable en el partit d'ahir s'encarregava de tallar qualsevol iniciativa de creació de joc italiana amb la seva facilitat per la recuperació de pilota.

Però els veritables protagonistes del primer terç de partit varen ser Fernando Torres i Materazzi. "El Niño" que durant els primers 30 minuts de joc, gairebé ni va tocar pilota, va ser capaç de fer fora del partit al central italià, guanyant-li per dues vegades l'esquena, amb l'única possibilitat d'ésser frenat que cometre una falta. Si ben és cert que la primera acció punible de l'italià era una justa targeta groga, en la segona, la rigurositat arbitral va ser molt pronunciada.

Mitja hora de joc i al Liverpool se li posava tot de cara. El rival amb un jugador menys i completament sotmès al joc dels de Benítez. Però no tot seria tant fàcil. De fet no va ser fins a l'últim minut de la primera que el Liverpool evidenciaria aquesta superioritat amb una jugada de combinació perfectament trenada per part de Gerrard que al creuar la seva passada a l'interior de l'àrea petita, no va trobar cap rematador red.

El Liverpool iniciava la segona part amb el convenciment de que l'equip de Mancini, sabedor de la seva inferioritat numèrica, es tancaria per complert al darrera. Era clar que l'equip ho havia de donar tot en atac i aquesta vegada no perdonar davant de porteria. Torres per dues ocasions feia tornar el record del partit del passat dissabte quan en una primera acció feia lluir-se al porter brasiler Julio Cèsar que amb la punta dels dits evitava el que hauria estat el primer gol red de la nit. El de Fuenlabrada poc després, executaria un xut a la mitja-volta que sortia fregant el pal dret de la porteria interista. També Sami Hyypia disposaria d'una bona oportunitat per inaugurar el marcador, però el seu cop de cap, sortiria fora per ben poc.

Per si faltava poc, l'actuació arbitral també va jugar en contra de l'onze red al ignorar un claríssim penal comes per Patrick Vieira tot just a l'hora de partit, al tallar amb total voluntarietat amb la seva mà, un intent de centrada d'Steven Gerrard. Un 60 % de possessió, domini incontestable del Liverpool i el gol no arribava. Tot semblava transcórrer per el mateix camí que molts dels partits d'aquesta temporada.

Benítez movia fitxa i realitzava un canvi ofensiu al treure al terreny de joc a Peter Crouch per un combatiu Lucas Leiva. L'entrada de l'espigat davanter anglès va donar molta més presència en atac, però totalment estèril, malgrat de disposar de bones ocasions. També Pennant tindria entrada en el partit al substituir a un voluntariós però desafortunat Ryan Babel.

El final del partit s'apropava i el desenllaç del mateix semblava que seria el de un nou i decebedor empat a zero. Però no. Ahir el Liverpool rebria el premi negat durant tota la temporada. Corria el minut 85 quan Jermaine Pennant agafava el relleu ofensiu per la banda dreta atacant red a un immens Steve Finnan. L'extrem anglès feia una centrada a l'interior de l'àrea que ningú va saber aprofitar. Quan semblava que es tractava d'una nova ocasió desaprofitada, va aparèixer la figura de Dirk Kuyt, que controlant la pilota amb el pit, va enviar un xut picat contra el terra que va descol·locar al porter brasiler Julio César, convertint d'aquesta manera l'anhelat 1-0. Just premi per el Liverpool i just premi per a Dirk Kuyt que sembla definitivament haver retrobar el camí del gol, amb dos gols en tres dies. Anfield sospirava aliviat. Però allò tant sols era la línia i minuts després es cantaria Bingo.

A punt de finalitzar el partit quan tot Anfield era ja una festa, arribaria el segon gol que encamina el camí cap els quarts de final per al conjunt de Benítez. Novament seria Gerrard. Novament seria el Capità que apareixeria fidel a la seva cita amb la Champions i amb la història del club. Com el partit de l'Olympiakos al 2005. Com a la final de Cup de Cardiff del 2006 davant del West Ham. Ahir, novament una canonada de cama dreta d'Steven Gerrard tornava a posar al Liverpool FC camí de la glòria.

Resten 90 minuts d'eliminatòria a San Siro. L'avantatge de dos gols aconseguida ahir es prou important, però ni molt menys definitiva. De tots es ben sabut la competitivitat dels conjunts italians que fa que superin les més contraries adversitats. La història del futbol mundial es plena d'aquestes fites italianes. Caldrà estar molt atents i tenir molta cura de creure que ja està tot fet. No diguem blat, fins que no sigui al sac i ben lligat.

Els BARCELONA REDS seran presents a San Siro d'aquí a 3 setmanes per viure en directe el partit de tornada. Esperem oferir-vos una crònica amb la classificació definitiva a quarts de final.

FORMACIÓ:
Reina, Finnan, Carragher, Hyypia, Fabio Aurelio, Gerrard, Lucas Leiva (Crouch '64), Mascherano, Babel (Pennant '72), Kuyt i Torres.

GOLS:
1-0 Kuyt '85
2-0 Gerrard '89

dilluns, 18 de febrer de 2008

Aquell Liverpool - Inter del 65.

LIVERPOOL FC 3-1 Internazionale (Anfield, 4/5/1965)

A poc més de 24 hores d’un nou duel vital per les aspiracions del Liverpool FC aquest exercici, es bo fer una mica de memòria i realitzar un viatge en el temps per tal de recordar un dels partits que va marcar època i va quedar en el record d’infinitat de Kopites. De ben segur, els supporters més veterans recordaràn aquell partit de semifinals de la Copa d’Europa i segurament es referiran a ell com el millor partit disputat per el Liverpool a Anfield en competició europea en la seva historia. El contrincant del Liverpool entrenat a les hores per Bill Shankly, no era altre que el mateix protagonista que demà. L’Internazionale de Milano.

Aquella temporada, el Liverpool debutava en competició continental de la mà de Bill Shankly que tot just començava a forjar la seva llegenda al front del club. El Liverpool FC arribava a les semifinals de la màxima competició europea, després de deixar en el camí al FRAM de Reijkiavic islandès, a l'Anderlecht belga i al Colònia alemany, amb anècdotes per a la història en les dues ultimes eliminatòries. I és que l'enfrontament contra els belgues passarà a la historia red, per tractar-se de l'origen de la indumentària totalment vermella, mentre que la eliminatòria contra els alemanys, serà recordada per decidir qui passava de ronda amb el sorteig d'un llançament d'una moneda a l'aire (al segon intent!! el primer la moneda va quedar verticalment atrapada en el fang), després de que els dos partits de la eliminatòria i el de desempat a Rotterdam acabessin en empat.

Amb aquests precedents, el Liverpool de Bill Shankly arribava a semifinals de la Copa d'Europa per veure's les cares amb l'Inter de Milan d'un altre mite mundial de les banquetes. Helenio Herrera. Shankly i HH, dos personatges que han passat a la història del futbol mundial, per els seus mètodes revolucionaris d'entrenaments i d'entendre aquest esport. Hi que fins i tot assegura que més que entrenadors, es tractaven de dos grans psicòlegs que sabien treure dels seus jugadors el màxim de les seves prestacions.

En aquells dies, enfrontar-se a l'Inter de Milan, significava enfrontar-se amb l'actual campió d'Europa i a l'equip que dies abans havia aconseguit el títol oficiós de Campió del món al vèncer a l'Independiente d'Avellaneda argentí. Per si faltava poc, aquella temporada la final de la Copa d'Europa es disputaria a San Siro. Però tampoc el Liverpool es quedava al darrera en qüestió de títols. Precisament 3 dies abans de la disputa del partit d'Anfield, els homes de Bill Shankly havien conquerit la seva primera FA Cup al vèncer al Leeds Utd. al vell Wembley. Per tant el partit es presentava amb uns precedents que feien del mateix un dels partits més interessants de l'època.

El partit el van presenciar un total de 54.082 espectadors a les grades d'Anfield sota un ambient d'autèntica festa per els actes de celebració del primer títol de FA Cup de la historia per el club red. L'ambient i l'atmosfera de les grades, va impressionar als experimentats homes de Helenio Herrera. Jugadors de la classe de Fachetti, Mazzola o Luis Suarez es van fer petits per l'empenta dels jugadors red i d'un Anfield que recolzava com mai. D'aquesta manera, els homes de Shankly es posaven ben ràpid al davant en el marcador. Al minut 5 de partit, Ian Callaghan feia seva la banda dreta del camp i efectuava una precisa centrada que Roger Hunt s'encarregava de rematar implacablement per batre per primera vegada al porter italià Sarti. El deliri arribava a un Anfield que bramava de joia al veure com el millor equip del mon, demanava clemència.

El campió italià estava totalment perdut en el terreny de joc, però com acostuma a passar quan algun equip s'enfronta a un equip italià, aquests van saber aprofitar l'única errada del rival. Deu minuts abans d'arribar al descans, Ron Yeats perdia una pilota al mig del camp i l'Inter transformava en gol una contra perfecta de la mà de Mazzola. Amb res, l'Inter aconseguia empatar el partit. L'etern oportunisme italià feia acte de presència a la gespa d'Anfield.

Però els homes de Shankly ni molt menys es van vindre a baix. I és que esperonats per una grada totalment entregada, el conjunt red tornaria a posar-se en avantatge en el marcador i amb una jugada estratègica ben italiana. Al minut 55 Ian Callaghan guanyava l'esquena al catenaccio nero-azzurro al treure ràpidament una falta a la frontal de l'àrea, presentant-se tot sol davant del porter italià. Callaghan no fallaria i tornava a posar per davant al Liverpool FC.

Amb avantatge novament en el marcador, el conjunt d’Anfield no va deixar de buscar el gol en cap moment. L'atac i gol red, no va estar exempt d'ensurts per part dels italians, que ben be podien haver aconseguit el gol de l'empat fins en dues ocasions. Però va ser en el minut 75 quan Ian St. John aprofitava una serie de rebots dintre de l'àrea italiana per posar en el marcador el 3-1 definitiu que feia perillar els ciments d'un Anfield que vivia la seva primera nit de joia europea.

El Liverpool de Bill Shankly que feia dos anys es trobava jugant la segona divisió anglesa, feia trontollar a tota l'Europa futbolística amb una autèntica gesta que no trobaria el premi de la classificació per a la final al perdre per 3-0 al partit de tornada a San Siro en un partit i en unes jornades previes al mateix que ben poc tenen que veure amb l'esportivitat i el desenvolupament normal d’un partit. Però això és un altre historia.

LIVERPOOL FC:
Lawrence, Lawler, Moran, Strong, Yeats, Stevenson, Callaghan, Hunt, St. John, Smith i Thompson.

INTERNAZIONALE FC:
Sarti, Burnich, Fachetti, Tagnin, Guarneri, Picchi, Jair, Mazzola, Piero, Luis Suarez i Corso.

FONT:
lfchistory

dissabte, 16 de febrer de 2008

K.O. a la Cup

LIVERPOOL FC 1-2 Barnsley FC


Surrealisme o grandiositat. Un d'aquests dos termes o pot ser una bona barreja de tots dos s'hauria d'emprar per qualificar el partit que ha significat la eliminació de la FA Cup 2007/08 del Liverpool FC. Sorpresivament, contra tot pronostic i de la manera més frustrant possible, en el darrer sospir del partit, el Liverpool FC ha dit adéu a una de les dues possibilitats de salvar la temporada més extravagant de la seva història, per factors de tots coneguts. La grandiositat d'una competició única com la FA Cup, ha escrit aquesta tarde a Anfield una nova pàgina per a la historia de la competició i llastimosament, el Liverpool FC en serà el protagonista negatiu.

Novament la sort ha estat esquiva al conjunt de Rafa Benítez. Aquella sort que el Liverpool ha tingut en els bombos a l'hora dels sortejos, ha donat per complert l'esquena a l'equip en el terreny de joc. En un partit en el que tot semblava posar-se de cara quan Dirk Kuyt avançava al conjunt red a la mitja hora de joc, trencant d'aquesta manera la seva sequera golejadora i aclarint el camí cap a quarts de final per els reds, un gol de Foster abans d'arribar a l'hora de joc, tornava a posar l'igualada en el marcador d'Anfield.

Els jugadors del Barnsley FC són coneguts amb el sobrenom de tykers, paraula amb la qual són coneguts els habitants de la població definits com a durs treballadors, més o menys, el que seria conegut en les nostres contrades com a "currants". Doncs a partir de l'empat tyker, el Liverpool FC s'ho ha hagut de "currar" de valent per tal de recuperar el domini en el marcador.

I el cert és que els homes de Benítez no és pot dir que no hagin buscat la victòria. Ocasions ben clares de Crouch, Kuyt, Leiva o Benayoun, han trobat sempre la resposta de les intervencions impressionants del porter del Barnsely Luke Steele, que ha guanyat amb tot mereixement el premi de man of the match. Ni tant sols quan el jove porter tyker s'ha vist superat, ha estat possible perforar la seva porteria, com en la ocasió en la que Harry Kewell ha vist com el seu xut picava en la part superior del travesser.

Amb continus atacs reds, el temps anava passant i des de la grada visitant ja es celebrava l'empat que permetia el partit de replay aquesta vegada en el feu visitant. Però la competició de la FA Cup està plena de sorpreses en les seves 127 edicions. I aquesta tarde s'ha afegit un nou capítol d'aquesta història quan en el minut 93 de partit, Brian Howard d'un xut des de fora de l'àrea amb cama esquerra feia embogir als seus i feia dibuixar la incredulitat en el rostre de tots els seguidors reds.

Una gran decepció la que viu en aquests moments la familia red. La derrota i la conseqüent eliminació arriba en el pitjor moment de la temporada i a 72 hores vista d'el compromís més important de l'exercici com és l'enfrontament amb l'Inter de Milan a la Champions League. La derrota fa molt mal, sobre tot quan la victòria hauria estat el resultat més just i l'equip semblava haver retrobat el camí del joc seriós amb un gran partit a Stamford Bridge el passat diumenge. Rafa Benítez haurà de treballar de valent l'aspecte psicològic dels seus jugadors per tal de afrontar l'últim terç de la temporada amb uns objectius que passen per fer un paper el més digne possible a la Premier i tractar d'arribar el més lluny possible a la Champions League.

Els jugadors han de reaccionar a aquest durissim cop. S'ha de recuperar aquell esperit d'Istambul i treure l'orgull d'aquella nit de maig del 2005 i dir a tot el món que som el LIVERPOOL. El club de les 5 Copes d'Europa, l'equip de les 18 lligues angleses i l'equip del qual tot supporter es sent orgullós.

Pot ser estem davant d'aquesta reacció, pot ser l'Inter en serà la víctima de la revifada red. Personalment com a supporter ja estic desitjant que arribi dimarts. Tinc molta ràbia continguda després del partit d'aquesta tarde. Els jugadors de ben segur sentiràn el mateix i sortiran a les 20:45 de dimarts a crospir-se a l'equip de Mancini. Es ara o mai. Come on Mighty Reds!!!

FORMACIÓ:
Itandje, Finnan, Carragher, Hyypia, Riise, Benayoun, Lucas Leiva (Gerrard '75), Xabi Alonso, Babel (Kewell '70), Kuyt i Crouch.

GOL:
1-0 Kuyt '32

diumenge, 10 de febrer de 2008

Millora d'imatge sense premi.

Chelsea FC 0-0 LIVERPOOL FC

Partit molt tàctic el disputat aquesta tarde a l'oest de Londres on el Liverpool FC ha evidenciat una sensible millora d'imatge que no ha trobat la recompensa de la victòria i s'ha quedat amb el premi d'un punt que allunya una mica més als homes de Benítez de l'únic objectiu de la classificació entre els quatres primers classificats per a disputar la propera edició de la Champions League.

L'empat a zero gols que ha mostrat el marcador d'Stamford Bridge es pot qualificar de just resultat en un partit de molta lluita en la zona mitja del terreny de joc i ben poques llicencies per als jugadors més creatius d'ambdós conjunts.

L'equip red en la tarde d'avui ha estat molt ben posicionat en el camp i amb un joc molt seriós ha portat la iniciativa del joc durant gran part del partit, encara que el domini en la possessió de la pilota ha resultat estèril i ha estat impossible perforar la porta de l'equip londinenc, tot i que, Peter Crouch ha disposat de bones ocasions per fer-ho.

Els homes de Benítez, han tornat a mostrar la seva versió més seriosa i d'equip defensivament segur amb un Martin Skretl realment destacable en l'eix central de la defensa compartint línia defensiva amb Jamie Carragher. Amb la la línia de retaguardia en perfecta disposició i un mig del camp on Javier Mascherano en un partit dissenyat per al seu lluïment, novament ha demostrat les seves qualitats de jugador recuperador de pilotes i d'element clau per a l'equip amb la seva perfecta col·locació i distribuint sempre el joc amb facilitat i criteri.

Curiosament Steven Gerrard, jugador que normalment colobra amb l'argentí en les funcions organitzatives del joc, ha actuat avui amb gran llibertat de moviments, aspecte que l'equip ha agrait i ha sabut aprofitar la sortida ràpida de pilota realitzades per el seu capità amb continues obertures de joc a les bandes de Kuyt i Babel que malauradament, no s'han traduït en gol per les continues desencertades accions dels jugadors holandesos.

Empat a zero gols que no satisfà a cap dels dos equips, que han fet una passa enrere en la tarde d'avui per tal d'aconseguir els seus objectius. El millor del partit el canvi d'actitud de l'equip i el retrobament amb el joc que tants èxits a portat a Anfield en els darrers anys. Que no es perdi aquest comportament.

FORMACIÓ:
Reina, Finnan, Skretl, Carragher, Riise, Gerrard, Mascherano, Lucas Leiva, Babel (Pennant '71), Kuyt i Crouch.

divendres, 8 de febrer de 2008

Sense Torres a Stamford Bridge.

Finalment s'ha confirmat el que tothom es temia. Fernando Torres restarà de baixa durant un periode de 10 dies per una estrabada muscular en els isquiotibials de la seva cama dreta, lesió soferta el passat dimecres en el partit amistós que la sel·lecció espanyola disputava davant de França a l'estadi de la Rosaleda de Málaga.

Aquest contratemps farà que "El Niño" es perdi l'important partit d'aquest diumenge enfront del Chelsea i amb tota seguretat el partit de FA Cup davant del Barnsley del proper dissabte dia 16 de febrer. On si que sembla assegurada la presència de l'ex-davanter de l'Atlético de Madrid és en el vital duel d'anada de vuitens de final de Champions League que ha d'enfrontar el proper dimarts dia 19 de febrer al Liverpool FC i al campió italià l'Internazionale de Milan.

diumenge, 3 de febrer de 2008

Per fi una victòria.

LIVERPOOL FC 3-0 Sunderland AFC

Primera victòria del Liverpool FC a la Premier League en el que portem d'any. Els homes de Rafa Benítez van aconseguir doblegar per 3 gols a 0 a un Sunderland molt conservador que tot i això va disposar d'alguna ocasió per donar un ensurt.

El resultat final, amaga un partit molt travat disputat per els jugadors de Benítez que fidel a les seves rotacions, va tornar a dissenyar un onze inicial ple de sorpreses amb la inclusió de Jamie Carragher com a lateral dret i Lucas Leiva actuant com a interior esquerra, posició en la que el jove mig-campista brasiler, no es va trobar en cap moment còmode.

No es pot dir que aquesta modificació tàctica de Benítez resultes errònia. Els resultats van avalar aquesta vegada al tècnic madrileny. El Liverpool FC trobava el camí de la victòria quan en jugada per la banda dreta de Jamie Carragher, el ahir lateral dret, es desfeia brillantment del seu opositor per realitzar una impecable centrada, que era aprofitada per Peter Crouch per rematar de cap elevant-se per sobre de tota la defensa dels black cats i posar d'aquesta manera el 1 a 0 que redreçava als reds al camí perdut des de fa dies. El camí de la victòria.

El Liverpool FC havia aconseguit obrir el marcador, però el seu joc no era ni de bon tros el desitjable i continuava la línia oferta en els darrers partits. Es a dir, joc sense idees i cap jugador que per si mateix tractés de posar-se l'equip a les seves esquenes i guiar a la resta de companys.

Per sort, poc després del gol de Crouch, el Liverpool trobava el segon gol, el gol de la tranquil·litat últimament tant escassa per Anfield. Fernando Torres recollia una pilota pentinada de Peter Crouch i iniciava una cursa cap a la porteria rival i plantar-se tot sol davant del porter Gordon del Sunderland, després de deixar per velocitat al seu defensor. El Niño no perdonaria i aconseguia el segon gol de la nit al batre per baix al porter visitant.

La relaxació arribava a Anfield i l'equip va evidenciar-la tot creient que tot estava fet. El Sunderland ho va aprofitar per posar setge sobre la porteria de Reina. I ben apunt va estar de donar un ensurt als jugadors i supporters reds, en un parell d'ocasions, incloent un clar penal per mans dintre de l'àrea de Carragher. Aquesta vegada la sort va estar de cara dels jugadors del Liverpool i ja a les acaballes del partit, Gerrard feia pujar el 3-0 definitiu en el marcador al transformar un penal.

Victòria necessària aconseguida sense cap mena de lluïment i acompanyada novament per l'etern debat de les rotacions de Rafa Benítez, que ahir va sorprendre a propis i a estranys amb una alineació repleta de novetats. Els fets demostren que Benítez no es va equivocar, però l'actual situació que viu l'equip, no és ni de bon tros la idònia per desorientar als jugadors amb canvis de posicions i la absència dels jugadors més en forma de l'onze inicial.

FORMACIÓ:
Reina, Carragher, Skretl, Hyypia, Fabio Aurelio (Finnan '46), Pennant, Gerrard, Mascherano, Lucas Leiva (Benayoun '61), Crouch (Kuyt '83) i Torres.

GOLS:
1-0 Crouch '57
2-0 Torres '69
3-0 Gerrard '89 (pen)

divendres, 1 de febrer de 2008

Power to the people.

Una alternativa popular s'ha posat en marxa en el dia d'avui per tal de tractar de recuperar el domini del club als seus aficionats.

Share Liverpool FC , ha vist avui al matí la llum pública davant d'una enorme expectació per part de supporters d'arreu del món. La funció de la plataforma és la d'aconseguir els 500 milions de lliures (uns 700 milions d'Euros aprox.) necessàries per fer una oferta de recompra del club als actuals propietaris, els magnats nord-americans George Gillett i Tom Hicks. Aquest capital seria format per les aportacions de qualsevol supporter del Liverpool FC d'arreu disposat a desemborsar 5.000 lliures (7.000 Euros aprox.)que donaria dret a una participació en el club. La plataforma dona la possibilitat per a aquells supporters de menys poder adquisitiu de compartir una d'aquestes participacions entre altres supporters. L'objectiu de Share Liverpool FC és aconseguir 100.000 d'aquestes participacions amb el que s'aconseguiria la quantitat estimada per fer una oferta ferma de recompra i retornar el poder del club als seus aficionats.

El model d'organització que proposa Share Liverpool FC, és segons la pròpia plataforma, el d'un model similar al del FC Barcelona, on els veritables propietaris del club són els seus aficionats (o socis) que cada quatre anys i gràcies a una convocatòria d'eleccions, tenen la opció d'escollir al seu president o representant.

La plataforma, deixa ben clar que cadascuna de les participacions de 5.000 lliures són de caràcter individual, és a dir, ningú podrà disposar de més d'una d'aquestes participacions, o el que seria el mateix, una participació un vot. D'aquesta manera, es tracta d'evitar que grans grups corporativistes es facin amb el control de la majoria de les participacions, facilitant així l'accés al major número de supporters, per tal de retornar el club als seus veritables propietaris. Els seus supporters.

BARCELONA REDS, conjuntament amb supporters de Madrid, faran tot allò que estigui al seu abast per tal d'adquirir una de les participacions de 7.000 Euros que donaria dret a ser propietari del Liverpool FC.

Degut a la novetat de la iniciativa, encara no es disposa de la suficient informació al respecte de com actuar, però de moment per aquells que estiguin realment interessats en fer una aportació econòmica per modesta que sigui aquesta, poden dirigir-se a la nostra branch a través d'un e-mail a barcelonareds@gmail.com

Gracies per el vostre interès. Mai caminareu sols.