diumenge, 25 de febrer de 2007

EN RAFA CONFIAMOS

La victòria al Camp Nou del passat dimecres, enfront de l'actual campió d'Europa, ha posat de manifest la excelent preparació per al partit per part de Rafa Benítez. Un minuciós treball de cinc dies a Portugal, que va estar a punt de truncar-se per la infantil i irresponsable conducta d'alguns jugadors.




La setmana anterior al partit de 1/8 de final de Champions entre Barcelona i Liverpool FC, va ser precedida per la polèmica en tots dos vestidors. La manera en que s'han tractat totes dues sortides de tó dels jugadors, van rebre tractaments ben diferents per els responsables de cadascun dels equips, i com no, els resultats obtinguts han estat ben diferents també.

Benítez ha demostrat el seu total control sobre el vestuari i com s'ha d'actuar davant d'una situació d'aquestes característiques. Sería lògic sacrificar el bon treball diari d'un equip, castigant al/s jugador/s que saps que pot ser clau en un partit??? Que es guanya amb aquesta acció??? El tècnic sortiria reforçat, sí, però i l'equip?? De que serviría deixar en la grada (a Bellamy en aquest cas) i deixar a l'equip orfre dels serveis del jugador que sabíes que anava a portar de corcoll a la defensa rival??? Si, pot ser molts hauríen dit "Benitez los tiene bien puestos" però i que??? De que li serveix aixó al supporter si l'equip acaba perdent?




Rafa Benítez ha primat els interessos comuns del grup humà del que ell forma part per sobre d'egos i caracters. Rafa va fer entendre als jugador que s'havia fet un gran treball en la concentració de l'Algarve fruit del seu propi compromís i predisposició. Els va fer entendre si valia la pena ignorar tot el treball d'una setmana per una actitut pròpia de futbolistes en edat juvenil . I tot aixó amb una discreció total i absoluta. Sense escenes a crits de "Que se besen, que se besen"


EN RAFA CONFIAMOS.

dissabte, 24 de febrer de 2007

Liverpool FC 4 - 0 Sheffield United. VICTÒRIA SENSE DESPENTINAR-SE.

Els de Benítez sumen tres punts necessaris per tal de continuar mantenint-se en la tercera posició que li donaría la classificació per a la fase prèvia de la propera edició de la Champions League

Benítez ha sorprés amb un once titular amb Dudek a la porteria, i Fowler acompanyant a la punta a Peter Crouch, en el que era el debut com a titular en Premier de la llegenda d'Anfield. Respecte al partit del dimecres han entrat en el equip inicial el finés Hyypia, Pennant i González a les ales i el debut del fitxatge d'hivern Javier Mascherano.

Formació:
Dudek, Finnan, Carragher (Agger, 77), Hyypia, Mascherano, Gerrard (Xabi Alonso, 75), Pennant, Mark González, Crouch (Kuyt, 20) i Fowler.

El partit s'ha iniciat sota una intensa pluja i amb un Liverpool molt poc fresc d'idees i fins els 13 minuts del partit no ha arribat la primera aproximació a la porteria dels blades. Ha estat una passada llarguísima de Sami Hyypia cap a Mark Gonzalez que controlant la pilota amb el pit ha enviat la pilota molt per sobre de la porteria dels de Sheffield. I és que davant de la descolocació inicial del mig-centre argentí, era el defensor finés qui recollia la responsabilitat de conduïr el joc red.

Poc després, a la sortida d'un corner l'arbitre xiulà una pena màxima per una agafada a Gerrard un tant confusa dintre de l'area dels blades. En la mateixa jugada el gegant Crouch havia d'abandonar el terreny de joc amb un important trau a la seva cella. Robbie Fowler plantava la pilota en el punt de penal i no dubtava en etzibar un fort tret que batia al porter . Kuyt entrava substituint a Crouch formant parella atacant amb Fowler.

Minuts després una combinació de Kuyt amb Gerrard acavaba amb aquest per terra dintre de l'area, després que el defensor Montgomery el derribés aquesta vegada molt clarament. Novament Fowler anotava enganyant al porter fent pujar el segon gol a favor dels d'Anfield. Vint minuts i tot de cara, sense haver merescut tant gran premi. Com a anécdota destacar que Fowler aquesta temporada ha marcat tres gols al conjunt de Warnock i tots tres de penal.

Fins el minut 38 en una jugada pràcticament calcada a la primera oportunitat del matx entre Hyypia i Mark González, ha acabat aquesta vegada amb un fort xut creuat del xilè al que ha respost amb una brillant intervenció del porter Kenny. D'aqui al final de la primera part, tant sols destacar que Mascherano s'ha anat acomodant al seus nous companys i ha realitzat algunes intervencions de mèrit en la recuperació de pilota.

La segona part s'ha iniciat amb gran sopor, només trencat per la bona compenetració entre Kuyt i Gerrard. Fruit d'aquest bon enteniment ha arribat un xut de Gerrard que ha sortit desviat de la porteria de Kenny, després d'una excelent deixada amb el pit del davanter holandés.

Novament l'holandés com a protagonista d'una meritòria jugada de combinació. Pennant s'interna fins a la línea de fons després d'un teva meva amb Kuyt, la centrada de Pennant cap al punt de penal és rematada molt suaument per Fowler quan per darrera seu venia com una exhalació disposat a engatellar el capità Gerrard.

El Liverpool començava a treure's la son dels ulls i Riise provaba fortuna amb un xut amb la seva potent esquerra desde molt lluny, que se'n va anar desviat de la porteria de l'equip de Neill Warnock.

Al minut 70 arriba el tercer gol red. Un córner és tret des de la banda dreta del Sheffield. La pilota penjada queda morta a l'interior de l'area petita que és aprofitada per Sami Hyypia que afusella sense miraments la porteria dels blades.

Els de Neill Warnock tot seguit van disposar de la seva primera oportunitat al rematar Hulse una pilota que Dudek va aturar sense problemes amb una acció per el seu lluiment després de les seves frustrants actuacions davant de l'Arsenal en els partits de Carling i FA Cup.

El festival red va continuar amb el quart gol. Gerrard després de fer una diagonal sense pilota molt intel.ligent rep una passada al primer toc de Fowler i marca creuant la pilota davant de la sortida de Kenny. Acte seguit el gran capità fou substituit per Xabi Alonso, rebent una gran ovació del Kop que el va acomiadar cantant el ja clàssic "Ste Gerrard, Gerrard".

Amb un Liverpool molt relaxat, novament el davanter Hulse va estar aquesta vegada molt a prop d'aconseguir el gol de l'honor per els de Warnock. Hulse va rematar a boca de canó estabellant la pilota violentament al travesser de la porteria d'un batut Dudek.

Victòria contundent sense cap mena de lluiment per part dels de Benítez davant d'un rival que va notar en excès l'inesperat càstic de dos gols consecutius en el primer quart d'hora.

PUNTUACIONS:

Kuyt: 5 Punts
Gerrard: 3 Punts
Hyypia: 1 Punt

divendres, 23 de febrer de 2007

Desestabilització culé

Segons una informació apareguda en el diari esportiu barceloní El Mundo Deportivo, el Barcelona estaría interessat en adquirir els serveis del migcampista red Xabi Alonso.

No han deixat passar gaire bé ni 24 hores. El lobby culé ja ha començat a moure fils per tal de tractar de desestabilitzar al club d'Anfield de cara al partit de tornada de 1/8 de final de la Champions League, el proper dia 6 de març.

El moment no és ni molt menys una casualitat. La informació apareix tot just un dia després de que l'actuació del jugador donostiarra, contribuís a la històrica victòria red al Camp Nou. Victòria red, que va deixar evidencies del mal moment pel que travessa l'equip de Frank Rijkaard. Moment de forma que no s'ha parat a analitzar el diari en questió (i si ho ha fet no m'interessa) Per no parlar també dels assumptes de safareig existents en el vestidor. La questió és amagar els mals i il.lusionar al soci i simpatitzant.

Molt curiosament també, aquesta informació apareix pocs dies després de que el president barcelonista fes unes declaracions en un acte públic contra "una minoria de la premsa" que actua de manera independent en el que fa referència a la informació del club barcelonista i s'allunya del que hauria de ser la línea oficial i correcte. Pel que sembla, els senyors de El Mundo Deportivo s'han donat per al.ludits, o bé, volen deixar ben clar que estan als serveis del màxim mandatari barcelonista. No sigui cosa els retirin alguna llicència per comercialitzar productes amb la firma FCB.

L'article no té desperdici. En ell s'asegura que Xabi Alonso és culé de tota la vida (com Overmars, Dehú i tants altres) i que signaría un contracte amb el Barcelona amb els ulls tancats. No dubtem que Xabi Alonso, tingui algún sentiment culé. Si més no, el seu pare (Periko Alonso) fou jugador blaugrana i va coincidir aquesta etapa amb la infantessa de Xabi. Però insinuar que el jugador fins i tot podria pressionar a la directiva del Liverpool, és fer una gra massa.
Quedi clar que no diem que el Barcelona no estigui realment interessat. Negar la qualitat de Xabi Alonso i que aquest interessi no tant sols a Barcelona, sino també, a altres equips de primera línea mundial, sería ilògic. La denúncia és pel moment inoportú o mol oportú, segons de l'optica que es miri.

Que deixin d'intoxicar. WE SHALL NOT BE MOVED!!

Portada 23/02/07 El Mundo Deportivo:

dijous, 22 de febrer de 2007

FC Barcelona 1 - Liverpool FC 2. TWIST & SHOUT!!!!

Un seriós plantejament tàctic de Rafa Benítez i la predisposició total i absoluta dels jugadors, acaben (parcialment) amb un Barcelona molt espès, sense xispa i amb greus problemes de concentració defensiva.





L'equip del Merseyside va ser en la gran majoria del partit dominador de la situació amb un Xabi Alonso controlador absolut del mig del camp que va actuar amb la companyia de Momo Sissoko. El migcampista de Mali, va fer un treball gris però eficientísim en la destrucció total del joc de creació culé. Quan Momo era rarament superat, els barcelonistes es trovaben al darrera a l'altre protagonista del matx, Carragher. El vice-capità va fer un partit inconmesurable sortint al tall a tots els atacants barcelonistes i tallant de socarrel qualsevol opció ofensiva culé. En atac els Mighty Reds van ser letals. Kuyt i Bellamy van superar sense problemes una vegada darrera l'altre a la defensa barcelonista.



Queda el partit de tornada. Tant sols ens trobem en la mitja part d'un partit programat a 180 minuts. No és gens bo deixar-se portar per l'eufòria. Les dos darreres ensopegades importants a Anfield, han estat davant de l'Arsenal. Un conjunt amb una filosofia futbolística similar a la del Barcelona amb el seu joc de toc rapid de pilota. No serà el mateix, el Liverpool parteix amb la ventatja que donen 2 gols aconseguits fora de casa, però no val a badar. La cita el dimarts 6 de març al temple d'Anfield.




El Liverpool va presentar una aliniació tal i com va presumir BARCELONA REDS amb un 4-4-2 amb Reina a la porteria, una defensa de quatre amb Carragher i Agger com a centrals, Finnan al lateral dret i el sorprenent debut d'Alvaro Arbeloa al lateral esquerra. El mig del camp va formar amb Gerrard per la dreta, Momo com a company en el centre del camp de Xabi Alonso, mentre que la inclusió del lateral Arbeloa al once inicial va fer que John Arne Riise avancés la seva posició en el carril esquerra. La davantera va ser formada per Kuyt i Bellamy. Per la seva banda, Frank Rijkaard va formar d'entrada amb un once sorprenent per la inclusió en el mateix, del mig centre Tiago Motta.



Els de Benítez van començar el partit amb un fútbol molt seriós. Ben posicionats, controlant en tot moment la pilota i amb un primer avís en una triangulació al primer toc iniciada per Riise que va cedir a Bellamy que tot internant-se, va centrar al segón pal on Kuyt no va arribar a impactar la pilota contra la porteria de Valdés. Al quart d'hora de partit però, el lateral italià del Barcelona Zambrotta, es va internar per la banda esquerra de l'atac blaugrana fent una precisa centrada al punt de penal de l'area red on el brasiler-portugués Deco va rematar amb el cap la pilota al fons de la xarxa de la porteria de Reina. Van ser els pitjors minuts per el Liverpool. L'equip va notar el cop rebut i fins ben entrada la primera part no es va saber reposar al gol encaixat. Una vegada els reds van tornar a dominar la situació, una pilota centrada al segon pal per Xabi Alonso va ser rematada enrabietadament amb el cap per Bellamy cap al porteria culé. Inicialment el porter Victor Valdés va saber aturar la pilota, però la seva mala col.locació va fer que s'introduís porter i pilota dintre de la porteria molt clarament. En el intent de deixar anar el cuir fora de la zona de gol, Valdés va deixar morta la pilota als peus de Kuyt, que per si de cas va rematxar l'esferica al fons de la porteria, aquesta vegada, besant la xarxa. Els molts aficionats reds repartits per tota la grada del Camp Nou embogíem. Bellamy va celebrar el gol emulant un swing de golf, en clara alusió al polèmic incident del cap de setmana a la concentració portuguesa. Amb aquest resultat s'arribava al descans. El Liverpool havia aconseguit un merescut premi, marcar un gol fora de casa.




La segona part va ser semblant a la primera, un Liverpool posicionat i seriós i un Barça molt nerviós que tractava d'esmenar el resultat negatiu. Fruit d'aquests nervis una cesió d'un defensa barcelonista cap a Valdés va estar apunt d'acabar amb el segon gol per als de Benítez. La falta per la infracció culé va ser executada per Xabi Alonso amb un xut ras que Valdés va treure amb els peus, el rebuig va caure novament als peus del jugador basc que va fer una centrada de rosca al segón pal on el cap de Kuyt va impactar la pilota, però aquesta va sortir un pam per sobre de la porteria del de L'Hospitalet. El Barcelona va optar a avançar-se en el marcador en una jugada de Zambrotta que Reina va saber neutralitzar amb molt bona col.locació. Qui va aconseguir fer moure el marcador van ser els reds. Una centrada creuada a l'espai de Gerrard la va recollir Dirk Kuyt que va encarar al porter Valdés, però aquest va respondre amb una bona sortida als peus de l'holandés. La pilota va caure al central mexicà Márquez que en un error incomprensible la va cedir als peus de Bellamy que veient tot sol a Riise va donar-li una passada de gol que el norueg no va desaprofitar. Deliri red a les grades del Camp Nou. Quedava un quart d'hora per finalitzar el partit. Uns minuts acompanyats amb les melodies del càntics dels supporters que vam conviure durant tot el partit i tota la jornada d'ahir amb total armonia i cordialitat amb els aficionats barcelonistes.

PUNTUACIONS:

Sissoko: 5 Punts
Carragher: 3 Punts
Xabi Alonso: 1 Punt.

dimarts, 20 de febrer de 2007

HERE WE GO!!!

Aquest migdia arribava a l'aeroport d'el Prat la expedició del Liverpool FC per enfrontar-se demà en partit d'anada de 1/8 de final de la Champions League al FC Barcelona.

Els jugadors i cos tècnic dels reds, s'allotjen a un conegut hotel situat a la Vil.la Olímpica de Barcelona on es concentraràn fins l'arribada del xoc de demà que donarà inici a les 20:45 hores.


L'equip te previst iniciar aquesta mateixa tarda un entrenament al mateix escenari del partit, tal i com indica la normativa de la UEFA, que donarà inici a les 19:30 hores.


Un important número d'aficionats, ja es troben a la capital catalana donant color als principals carrers de la ciutat. S'espera l'arribada de prop de 6.000 supporters, molts més dels que tenen dret a les poc més de 5.000 entrades de les que disposen. Per aquesta nit, són varis els locals barcelonins on hi han preparades festes per acollir als aficionats. Els BARCELONA REDS, com no, hi seràn presents.


DURES SANCIONS PEL "CAS ALGARVE"


Segons informacions aparegudes al diari The Daily Mirror, el tècnic Rafa Benitez ha decidit sancionar a 15 jugadors que es varen veure implicats en els lamentables incidents del passat cap de setmana en la mini-concentració a la regió portuguesa de l'Algarve. Segons el rotatiu anglès els jugadors que han rebut les sancions més dures han estat el gal.lès Craig Bellamy i el porter polonès Jerzy Dudek, la qual cosa, sembla confirmar com a mínim, que els lamentables fets en major o menor gravetat, van ocurrir realment. Les sancions económiques per aquests dos jugadors alcancen les dues setmanes de sou. Les més dures de la història de l'entitat d'Anfield. Esperem i desitjem que amb aquestes sancions es doni per tancat aquest penós episodi i que els jugadors es centrin en el important partit de demà.


L'ARGENTÍ MASCHERANO CONFIRMAT PER LA PREMIER LEAGUE


La Premier League ha aceptat avui la fitxa del migcampista internacional argentí Javier Mascherano de 22 anys com a nou jugador del Liverpool FC. D'aquesta manera, l'ex-jugador de River Plate, Corinthians i West Ham Utd, podrà pendre part en els futurs compromisos de lliga.

diumenge, 18 de febrer de 2007

Bronca a la portuguesa.

De manera accidentada ha concluit el petit stage de l'Algarve previ al partit d'anada de Champions League al Camp Nou.

En l'ultim dia d'aquesta concentració, Rafa Benítez va donar permís als jugador per al temps de lleure. Alguns jugadors van acudir a un karaoke on es van produir els primers incidents. Segons informacions del diari norueg VG, Craig Bellamy va pujar a l'escenari d'aquest karaoke convidant a cantar al norueg Riise. Davant la negativa d'aquest, el gal.lès es va enfrontar amb el norueg, sent separats per altres jugadors. Ja en el hotel, presuntament Craig Bellamy va anar a l'habitació de Riise per agredir-lo amb un pal de golf a les cames mentre dormia, provocant-li importants lesions.

Però tot no acaba aqui. Segons aquest mateix diari norueg, jugadors entre els quals es trovaben Fowler i Dudek van dedicar-se a originar desperfectes en varis vehicles de la localitat portuguesa i fins i tot es parla d'una presunta agresió del porter polonès a un policia amb un cop de cap emulant l'acció de Zidane amb Materazzi al passat mundial.

El cert és que el club, en la persona de Rafa Benítez ha fet un comunicat a la web oficial on es crida a la responsabilitat de representar al Liverpool FC tant dintre com fora del camp. El comunicat oficial no anomena en cap cas cap nom propi ni cap dels fets comentats, però si anuncia sancions.

En el cas de que siguin certs tots aquests fets, desitjem i demanem que tots els seus autors rebin una contundent sanció per part del club.

Link a la nota oficial del club: http://www.liverpoolfc.tv/news/drilldown/N155023070218-1547.htm

PRÈVIA FC BARCELONA Vs LIVERPOOL FC (VIII): Els davanters

La davantera red ha guanyat molts enters aquesta temporada amb l'arribada de dos golejadors de renom com són Kuyt i Bellamy. Per la seva banda, és una incognita de quina manera afectarà a l'equip culé i més directament a la seva línia atacant, la impresentable polèmica ocorreguda al llarg d'aquesta setmana, més pròpia de la premsa rosa, que de la premsa merament esportiva. Els primers diagnostics, aquesta tarda a València.



La temporada que està fent el brasiler Ronaldinho és realment extranya. Es el màxim golejador de l'equip blaugrana, però el seu joc és molt inferior al de darreres temporades i a la seva valua. Desaparegut en gran número de partits, és letal en les jugades a pilota aturada. Es l'encarregat per decret de executar totes les faltes a prop de l'area rival.

El camerunès Eto'o s'ha recuperat a temps de la seva lesió de genoll de principis de temporada. Tot just tant sols ha jugat deu minuts a Pamplona i ha escalfat la banda al Camp Nou la passada setmana. La seva participació en el partit d'anada és una incognita al estar mancat de minuts. De ben segur a Anfield hi serà present, amb tot el perill que aixó comporta.

Si hi ha un jugador que està cridat a ser el millor jugador del món en un futur, aquest és Lionel Messi. L'argentí però, té en les seves continues lessions un gran handicap per assolir aquest honorífic títol. Futbolísta d'una verticalitat innata, té una conducció de pilota tant sols superada per el Deu Maradona, que l'ha qualificat com el seu succesor. La seva sortida recent de la infermeria culé posa en entredit la seva participació com a titular.

El cas de Javier Saviola és força surrealista. D'estar gaire be fora de l'equip, ha passat a ser el salvavides al que s'ha agafat l'equip davant de les baixes per lesió dels seus principals artillers. Es dels jugadors més morris que hi ha en el panorama futbolístic mundial. Un autentic ratolí de l'area. Te opcions d'estar present aquest dimecres en el once titular davant la baixa forma dels titulars indiscutibles Eto'o i Messi.

Gudjonsen i Ezquerro són altres alternatives en l'atac barcelonista.



L'holandés Dirk Kuyt va arribar al Liverpool a darrera hora aquest estiu. El ros davanter procedent del Feyenoord de Rotterdam, aporta a la davantera red un treball encomiable en oferiment als migcampistes, moviments sense pilota sempre intel.ligents, asistències de gol als seus companys i una important suma de gols al final de temporada, tot i no tractar-se d'un davanter golejador nat. La seva entrega durant un partit és indiscutible. No dubta mai en pressionar a les defenses contraries per dificultar la sortida amb pilota jugada d'aquestes. El de l'holandés, era un fitxatge necessari per a un planter que no gaudia de jugadors amb instint "killer" davant de porteria. Per les seves característiques, tant físiques com futbolístiques, és un jugador que recorda molt a un altre jugador de la "factoria Benitez" l'ex-valencianista i ara a les files de l'Atletico de Madrid, Mista. Jugador aquest menyspreat per el seu club d'origen el Real Madrid i que a les ordres de Benitez va fer una temporada impressionant la temporada de la consecució de la segona lliga i la Copa de la Uefa per els valencians. Rafa Benitez sabrà treure tot el rendiment necessari al holandés per repetir aquests èxits.

Polèmic, visceral, incorregible, però també, golejador, bregador i amb caracter. Es Craig Bellamy, el jugador gal.lès és un futbolísta que al llarg de la seva carrera ha caminat per el fil d'una navalla. M'atreveixo a pronosticar que serà el gran protagonista de la eliminatòria i sobre tot del partit de dimecres. En el Camp Nou la seva participació ha d'estar fora de tot dubte, imaginem que Benítez així ho intueix. Futbolista d'una velocitat digna d'un corredor de 100 metres, està destinat a portar de corcoll a la defensa culé, amb els seus sprints tant en pilota com sense ella. Bellamy està en la actualitat en un estat de forma brutal i amb una capacitat golejadora impresionant. Davanter amb una gana de gol descomunal, impregna no ja de caracter, sino, de mala baba en el bon sentit de la paraula als seus companys. El gal.lès no ha de dubtar en encarar aquest dimecres als laterals barcelonistes Gio, Zambrota o Oleguer molt inferiors en velocitat. En la nostra opinió formarà part de la davantera anglesa acompanyant a l'holandés Kuyt. Bellamy es presumeix com la gran basa atacant del reds. Es una intuició. Amén.

Dos metres i un centímetre, un trós de davanter centre. Peter Crouch malgrat la seva aparença fràgil i feixuga, és un jugador que atesora una tècnica més que aceptable amb la pilota controlada als peus. No és dificil veure'l en acció durant un partit fent "canyos" als defenses rivals i trencant-lis la cintura amb els seus regats secs. La seva principal aportació, és clar amb la seva alçada, és en el joc aeri. Aquest any és el màxim golejador de l'equip en totes les competicions, gràcies sobre tot, a que l'equip de Benitez ha guanyat en profunditat per les bandes amb homes com ara Pennant, que el proveixen de centrades milimètriques al seu cap. Crouch és un jugador amb una visió de joc impròpia en un jugador de les seves característiques físiques. Creiem que serà dificil veure'l com a titular el proper dimecres al Camp Nou i el seu concurs es reduirà a donar refresc a Kuyt o Bellamy i al partit de tornada a Anfield. Molt curiós és, el sobrenom que rep a Sudamérica... "El escarbadientes"


Robert Bernard "Robbie" Fowler, també conegut com a GOD "Deu". 181 gols en 362 partits amb la samarreta red. Llegenda viva, als seus 31 anys està visquent la seva segona etapa al club del que és fill prodig i d'on va marxar injustament la temporada 2001. El seu paper aquesta temporada es redueix a donar refresc en els minuts finals als companys i a partits de Carling o FA Cup. tot i així aquesta temporada compta amb 5 gols en el seu haver. No ha perdut mai la seva calitat i com a mostra el gol amb el taló que va significar l'empat a 1 davant de l'Arsenal en la derrota a Anfield en partit de Carling Cup. Robbie Fowler mereix per si sol un article exclusiu en aquest blog. En ell aprofundirem en la seva trajectòria.

dissabte, 17 de febrer de 2007

PRÈVIA FC BARCELONA Vs LIVERPOOL FC (VII): El mig del camp.

La gran batalla de dimecres, es resoldrà a favor d'aquell que obtingui el control de la zona del mig del camp. En el duel del Camp Nou, el Barcelona sortirà clarament a conquerir la zona central del camp per proveir de bones pilotes als seus davanters. El Liverpool esperarà pacient i cedirà ben posiblement aquest control al rival, sabent que la seva principal basa, passa pel partit de tornada a Anfield.




Mig del camp de molta creativitat i fantasia és el que caracteritza a el Barcelona. Però no per això deixa de ser un mig del camp vulnerable defensivament, tot el contrari. Els seus jugadors més creatius, tenen una habilitat increïble per a la recuperació de pilotes. Habitualment les tres posicions del mig del camp les conformen un pivot defensiu i dos interiors creatius, tot i que, en ocasions Rijkaard opta per ignorar al pivot per afegir-hi un jugador més ofensiu. "Los pequeños".

Deco és el gran cervell de l'equip. Jugador d'una tècnica encomiable, dota al conjunt de Rijkaard d'un caracter guanyador. Va arribar al Barcelona com a campió d'Europa amb el Porto i amb la inicial funció de jugar de mitja-punta en un equip que ja disposava de molts efectius per a aquesta posició. Finalment Deco es va reciclar com a mig centre organizatiu i la seva primera magistral classe va arribar ben aviat en un partit de Champions al Celtic Park, on va sorprendre a propis i a extranys. Frenar al brasiler internacional amb Portugal, és vital per passar la eliminatòria.

Xavi Hernández és un dels jugadors més infravalorats del planter blaugrana. Es un mig-campista completíssim i tot i que gaudeix del reconeixement dels tècnics i companys, el públic i la premsa mai l'han reconegut el suficient la seva aportació a l'equip. Passades intel.ligentíssimes al forat, pilota pegada sempre als peus fent impossible la recuperació del cuir per part del rival, control del tempo, aproximacions a l'area rival molt perilloses amb el seu certer xut, són algunes de les seves principals característiques. El seu debut en el primer equip, de la mà de Louis Van Gaal, en una època molt combulsa del barcelonisme, el van fer madurar com a jugador molt rapidament.

Andrés Iniesta porta tres anys en el primer equip culé, on ha demostrat que és un jugador que marcarà el futur del futbol espanyol i europeu. Aquesta temporada amb la lessió de Xavi ha ocupat la seva posició aconseguint un rendiment notable. El de Fuentealbilla és un jugador d'una habilitat tècnica impressionant, és molt perillós amb la pilota als peus. Amb la pilota controlada es capaç de fer passades inversemblants o arrancar amb un canvi de ritme elèctric. La feblesa física és tant sols aparent i darrerament ha guanyat en recuperació de pilota. Es disputarà un lloc al mig del camp amb el de Terrassa.

El brasiler campió del món Edmilson actua com a pivot defensiu del Barcelona. Es el jugador que dona l'equilibri necessari amb jugadors tant creatius al mig del camp culé. La seves característiques futbolístiques fan que també pugui actuar com a central. Jugador dotat amb un bon desplaçament de pilota, te en les passades llargues en diagonal cap als atacants, un dels seus principals perills en atac. Tiago Motta és un jugador que també pot actuar en aquesta posició de pivot i el mateix Márquez ho ha fet amb solvència en moltes ocasions.










L'ànima indiscutible del Liverpool és el seu capità, Steve Gerrard. En la seva figura hi conflueixen tots el valors que històricament han fet gran al club del Merseyside. Bon tracte de pilota, entrega, però sobre tot, compromís total amb el club, tant al camp, com fora del terreny de joc. Gerrard és producte de The Academy, és un liverpudlian nat. La seva reflexió de continuar al club fa un any i mig quan va estar a punt de fitxar pel Chelsea, sacrificant un sou inmensament superior, dona a entendre el compromís i la estima pel club.
Va debutar amb el primer equip la temporada 97/98 comptant amb 18 anys i des d'aleshores no ha abandonat la titularitat. Es sense dubte el referent dels temps moderns del Liverpool. El seu nom va lligat al de autèntiques llegendes red com Dalglish, Rush o Shankly.
Per el partit de dimecres, és ben probable que Rafa Benitez situi al capità en la banda dreta del mig del camp red. Aquesta situació però, és tant sols hipotètica i creiem que Gerrard es situarà més centrat per col.laborar amb tasques de creació i de contenció amb Xabi Alonso i Sissoko. Gerrard ha de ser protagonista absolut de la eliminatòria. Si apareix, el Liverpool ho notarà. En les ocasions importants, Gerrard sempre ho ha fet. S'ha posat l'equip a les seves esquenes i ha comandat als reds als seus objectius. La final de la FA Cup de l'any passat, és un clar exemple. Amb un gol de Gerrard des de 30 metres al minut 93 que va forçar la prórroga i la posterior consecució del títol.




El donostiarra Xabi Alonso és l'autèntic mariscal de camp del Liverpool. Jugador amb un gran sentit del control del tempo del partit, sap conduïr sempre al seu equip amb gran intel.ligència. Els seus sempre precissos canvis de joc a ambdúes bandes, oxigenen el joc red. Migcampista que sempre s'ofereix als seus defensors per treure la pilota jugada, ha guanyat amb el pas dels partits a la Premiere League en recuperació de pilota i col.locació defensiva. Mostra una concentració màxima sobre el terreny de joc durant els 90 minuts, així ho testimonia la seva habilitat per marcar golaços des de posicions molt llunyanes, quan veu al porter avançat. Disposa d'un excelent xut tant llunyà com en col.locació. Jugador compromés com pocs, s'ha guanyat el respecte i el reconeixement, no tant sols, de l'afició d'Anfield, si no que, també de tot el públic britànic, que admira les seves intel.ligents passades. A Anfield és habitual escoltar a la grada el grit "Shoooooot" (xuta) quan Alonso te la pilota als peus encara que sigui a 40 metres de distància de la porteria rival. El basc, juga la seva tercera temporada com a red, procedent de la Real Sociedad i va ser una de les principals peticions de Rafa Benítez al arribar a Anfield. IMPRESCINDIBLE.

Mohammed "Momo" Sissoko, jugador nascut a França, però internacional amb Mali, és d'aquells jugadors que tot entrenador li agrada tindre. Es un dels protegits de Rafa Benitez, i és un altre dels jugadors que el propi tècnic madrileny va fitxar en la seva etapa al València i que tot seguit, amb la seva marxa cap a Anfield, va voler seguir comptant amb els seus serveis. Jugador d'una ferocitat defensiva impressionant, no dubta a deixar la cama i fins i tot la vista si fa falta. Poc dotat tècnicament, les seves principals virtuts són l'entrega, una forma física insuperable i les dificultats que li representa al contrari desempellegar-se del seu marcatge. El passat dissabte va tornar al once titular després d'una lessió, la seva inclussió en l'equip titular al partit del Camp Nou, és més que probable, per tractar d'aturar la creativitat barcelonista.

La banda esquerra red, serà ocupada per Fabio Aurelio o be per John Arne Riise, tot i que l'holandès ex-jugador del Barcelona Bolo Zenden podria aparíxer sorpresivament en el once titular per aportar treball defensiu.

El concurs en la eliminatòria d'homes com Pennant i Mark González, es reduirà al partit de tornada en el cas de que el resultat del Camp Nou sigui negatiu per els interessos reds. Les baixes definitives de Kewell i el badaloní Luís Garcia, en un partit molt especial per al de Llefià, disminueixen considerablement el poder ofensiu de la mitja anglesa.

PRÈVIA FC BARCELONA Vs LIVERPOOL FC (VI): La defensa

La línia defensiva és la línia més sòlida i consolidada de l’equip de Benitez. El tècnic madrileny és del pensament que els equips grans comencen a forjar-se amb una sòlida i solvent línia defensiva. El fet del gran nombre de partits en que el Liverpool acaba amb la porteria a 0, és un fidel reflexe d’aquesta consolidació.


El Barcelona disposa en defensa d’una linea de quatre homes amb dos centrals i dos laterals amb força recorregut. Com a centrals actúen habitualment el mexicà Rafael Marquez i el gran capità Carles Puyol, autèntic símbol del barcelonisme. El de la Pobla de Segur és un jugador que disputa totes les pilotes, un marcador implacable i jugador d’una velocitat més que acceptable, no exent de bon toc per treure la pilota jugada, si més no, en els equips inferiors del Barcelona acostumava a jugar d’interior dret. Per la seva banda el mexicà, després de fer una temporada passada excelent, aquest any per problemes extraesportius ha tingut una devallada molt important en el seu joc. Un dels principals perills del mexicà, ve a pilota aturada. Les seves pujades a pentinar pilotes al primer pal als llençaments de cantonada han de ser vigilades per la defensa red. Destacable i a tenir en compte de Márquez són les seves passades llargues en diagonal, buscant l’esquena de la defensa i la velocitat de les puntes blaugranes.
En el lateral dret hi actua l’italià campió del món Zambrotta, que s’ha consolidat en els darrers partits amb continues incorporacions i ajut defensiu en la recuperació. La banda esquerra l’ocuparà Gio. Altres alternatives són Oleguer i els brasilenys Silvinho i Belletti, mentre que el veterà Thuram, esperarà millors oportunitats.

Aquesta temporada Rafa Benitez ve actuant amb dos varietats defensives. La més habitual i per la que ens inclinem per al duel del Camp Nou, és la de quatre defensors amb Carragher i Agger com a centrals, mentre que les bandes seríen ocupades per Riise i Steve Finnan a la esquerra i dreta respectivament.

Jamie Carragher, és el segón capità de l’equip. Aquest títol no li ve donat per que si. Carradona, com l’anomenen els supporters, és un jugador que entrega sempre el 150% de les seves prestacions. Es per aixó que és un dels jugadors més venerats pels feligresos d’Anfield. The Kop entona un càntic prou elocuent que versa “We all dream a team of Carraghers” amb la tonada del Yellow Submarine dels fills pròdigs de Liverpool. Tots somiem amb onze Carraghers que lluitin i s’entreguin fins a l’extenuació. Defensa d’unes característiques similars a les del blaugrana Puyol, supleix la seva inferior qualitat tècnica amb una col.locació sempre precisa. Amb deu anys al primer equip, és el jugador en acitu que més vegades ha defensat l’escut amb el liverbird al pit. Carragher ha viscut en primera persona els èxits europeus més recents, Uefa i Champions League.

Daniel Agger, va arribar en el mercat d’hivern la passada temporada procedent del Brondby danès. Clara aposta de Rafa Benitez per rejuvenir la línea defensiva, el danès s’ha afiançat aquesta temporada com a partner de Carragher al eix central defensiu. Designat com el succesor natural del mític Morten Olsen, Agger ha sorprés a tots aquells que van dubtar del seu fitxatge. Defensa de gran presència, ràpid, amb sortida de pilota i amb un duríssim i sec xut de llarga distància que ha sorprés a més d’un porter aquesta temporada. La seva progressió és il.limitada. Anfield en serà testimoni.



El norueg John Arne Riise, va ser un dels fitxatges estrella del Liverpool ara fa cinc anys. El norueg que va vindre de la mà del tècnic gal Gerard Houllier, procedia del Monaco, on va ser el jugador revelació. Infatigable en les seves incorporacions a l’atac i esquerrà tancat, disposa d’un fort xut amb aquesta cama. La seva polivalència fa que pugui actuar en una posició més avançada com a volant esquerra.



Steve Finnan és un dels jugadors més en forma en aquest moment de tot el planter. Consolidat totalment en la banda dreta de la defensa, juga en la posició més compromesa de l’equip, donat que, no te un substitut natural. Les seves centrades han estat, aquest any, perfectes asistències per als davanters al llarg d’aquesta temporada. Defensivament te una compenetració total amb Carragher i no dubta en fer-li una eficaç cobertura quan aquest es veu superat per un contrari.


El gran Sami Hyypia, testimoni també com Carragher i Gerrard de les darreres conquestes europees, tindrà un paper protagonista en l’equip titular, tant sols en el cas de que Rafa Benitez opti per una defensa de tres homes amb dos centrals i un home lliure. Posició aquesta última que ocuparía el finès. Hyypia, un autèntic desconegut quan va fitxar pel Liverpool procedent del Willem II, ha defensat la samarreta red en prop de 400 ocasions. Als seus 33 anys, Hyypia està disputant pot ser les seves darreres actuacions en les competicions del més alt nivell. Defensa que en aparença pot semblar matuser i poc hàbil, sorpren per tot el contrari, te una sortida de pilota prou bona i el seu principal perill en atac és en els córners on la seva alçada fa que arribi a moltes de les pilotes aerees amb certeres rematades de cap.

Altres defensors que poden tindre les seves opcions són Fabio Aurelio, l’argentí Paletta i el darrer fitxatge, l’ex-deportivista Alvaro Arbeloa. Aquest últim pot ser una de les armes amagades del tècnic madrileny i no sería gens extrany que el fes debutar en Champions League al partit del Camp Nou en el lateral dret per frenar al brasiler Ronaldinho. Aquesta temporada ja va fer aquesta tasca en el partit de la lliga espanyola que va enfrontar a Deportivo i Barcelona, amb un resultat molt positiu.

El brasiler Fabio Aurelio podria ser una altre arma secreta de Benitez per al partit del proper dimecres. El brasiler no s’ha acoplat encara al sistema de Benitez, malgrat que aquest és el seu principal valedor. Continues lesions tampoc han col.laborat en aquesta acoplació. L’ex-jugador del València podria ser una alternativa a Riise en el lateral esquerra, sempre i quan Benitez busqui una major profunditat en aquesta banda.



divendres, 16 de febrer de 2007

PRÈVIA FC BARCELONA Vs LIVERPOOL FC (V): Els porters

Els voltants del Camp Nou són plens de terrenys de joc, la seva gran majoría de terra, on cada tarda milers de nens i adolescents acudeixen per efectuar els seus entrenaments amb les divisions inferiors del FC Barcelona. Tots ells acudeixen amb una pila de somnis i il.lusions que en una infíma part, així de cruel és el destí, es faràn realitat. Cada un d’aquests nens i joves, cada cop que fan un gol, aturen un penal o fan una jugada destacable, es miren de reüll la grandiosa figura del coliseu de ciment que presideix l’horitzó, figura que ha estat testimoni del creixement de un bon grapat de nanos que s’han convertit en figures i jugadors del primer equip del Barcelona. Pocs han estat els escollits pel destí per traspassar les portes a l’interior del gegant.
Fa pot ser deu o quinze anys enrere, dos nanos es trobaven en aquesta situació. El Víctor i el José Manuel compartíen vestidor, compartíen camp d’entrenament, però competíen per un lloc sota els tres pals d’una portería. Un d’ells sempre havia de contentar-se en veure les evolucions de l’altre des de la banqueta. Amb tota seguretat tots dos nanos eren conscients que tant sols un d’ells sería el propietari del dorsal número 1 de la porteria blaugrana. Capricis de la pilota, el dimecres, aquell nano anomenat Víctor sortirà a defensar la porteria catalana com a Víctor Valdés i davant seu, el seu company de tardes, viatges i concentracions, en José Manuel serà qui posi pany i forallat a la meta red convertit en Pepe Reina.

Víctor Valdés, és un porter que s’ha fet a sí mateix. Porter d’una força mental impresionant, ha fet front a les dures e injustes crítiques rebudes en els seus inicis. Pot ser d’haver-se tractat d’un nano nascut a Amsterdam o Buenos Aires, el sempre insatisfet aficionat culé no s’hagués cebat tant en la figura del de L’Hospitalet. El nano de la pedrera no te dret a equivocacions, mentre que el forani.... s’ha d’acoplar.
Porter d’uns grans reflexes i de moviments felins sota els pals, ha sapigut corregir els seus primers errors en les sortides als peus dels davanters i les sortides per alt, autèntics punts febles en els seus inicis. El de l’Hospitalet va ser un dels grans artífex dels títols de lliga i de la Champions amb accions de gran mèrit en partits de poc lluiment per part de la resta de l’equip. Ni la afició, ni la premsa, ni el sel.leccionador nacional de fútbol ha reconegut el seu treball ni la seva progressió.

José Manuel Reina, fill de porter, va arribar a Anfield de la mà de Rafa Benitez, gran valedor del seu fitxatge, la temporada passada després d’una gran campanya amb el Vila-Reial on va aconseguir una inimaginable classificació per a la Champions League. El Barcelona es va despendre d’ell de manera una mica incomprensible, doncs els seus predecesors, mai van aportar res que Reina pogués haver aportat ja.
Pepe Reina, és un porter de gran presència física i de moviments que recorden als porters de tres decades avans. Es molt poc habitual veure porters avui dia que surtin a refusar amb el puny, acció aquesta que Reina repeteix amb asiduitat durant un partit. Atesora grans reflexes i col.locació i una habilitat impresionant per aturar penalts. En el seu dèbit però, apareixen greus errors inexplicables en un porter de la seva valua, deguts a ben segur a la puntual falta de concentració en el joc. Un clar exemple de la cara i creu de la moneda és la final de la FA Cup de l’any passat a Cardiff davant el West Ham United, on Pepe Reina va passar de ser responsable en gran mesura dels gols dels londinencs a convertir-se en un dels herois de la final al aturar el penal decisiu de la tanda fatídica de penals.
Aquesta temporada després d’uns inicis força dubitatius amb errades incomprensibles en el camp del màxim rival ciutadà on un jugador que defensa la samarreta del Liverpool mai pot fallar, ha guanyat en seguretat i ha traspasat aquesta a la seva línea defensiva que te plena confiança en ell, malgrat la desafortunada errada del passat dissabte a Newcastle.
A Pepe aquest dimecres no l’ha de pesar la responsabilitat de tornar a la que va ser casa seva i tractar de demostrar la seva valua a ningú. Te la plena confiança de Benitez i mica en mica s’està guanyant la confiança de la parròquia red. A Anfield pot ser no es veia un porter tant seriós des de Ray Clemence. Els que van vindre després de seriós tenien ben poc, començant per el mític Grobelaar, continuant per “Calamity” James, l’holandés Westerweld i el polonès Dudek, tocat per la Providència una nit de maig del 2005 a terres otomanes. Pasió turca.

dijous, 15 de febrer de 2007

PRÈVIA FC BARCELONA Vs LIVERPOOL FC (IV): ELS TÉCNICS

Frank Rijkaard i Rafa Benitez són dos tècnics força diferents, tant per la seva concepció del futbol, com per el seu historial futbolístic. El que si els uneix és el seu comportament elegant i respectuós amb tothom. Mai han tingut una mala paraula ni un mal gest cap al rival. Oportunitats no els hi han faltat i curiosament amb el mateix protagonista. L’entrenador del Chelsea, Xose Mourinho.

Frank Rijkaard a diferència de Benitez va ser un jugador d’èlit. Com a jugador va militar a Ajax, Milan i va tenir un breu pas pel Real Zaragoza. Amb els dos primers va aconseguir 2 copes d’Europa, 2 copes Intercontinentals, 1 Recopa d’Europa i lligues holandeses i scudettos. Internacional holandés indiscutible, va aconseguir l’Eurocopa 1988.
Com a tècnic els seus primers passos van anar lligats a la sel.lecció holandesa com a segon de Guus Hiddink al mundial de França, per posteriorment convertir-se en màxim responsable de la sel.lecció al mundial de Korea – Japó on va arribar a ¼ de final, després va entrenar a l’Sparta Rotterdam de la lliga holandesa, equip que va perdre la categoria. Va signar pel Barcelona la temporada 03/04 després d’uns inicis on va ser apunt de ser cesat, l’equip va remuntar el vol i a adquirir la seva futura identitat. Els dos anys posteriors va aconseguir 2 lligues espanyoles i la Champions League. Es un entrenador que dona plena llibertat al jugador i a la seva inspiració en el terreny de joc. En el Barcelona ha utilitzat en les dues darreres i exitoses campanyes un sistema 4-3-3 força ofensiu.
El seu èxit al Barcelona ve donat per el gran planter del que disposa i és dubtosa la seva eficacia amb planters de menor qualitat, com així ho testifica el seu curriculum.

Rafa Benitez és un estudiós del futbol. No perd cap detall de cap partit. El seu pensament està dedicat les 24 hores del dia al seu treball. Com a jugador no va destacar mai i va militar a la pedrera del Real Madrid i en clubs de categories molt inferiors com ara el Parla.
Els seus inicis com a tècnic van ser a les categories juvenils del R. Madrid, per anar pujant esglaons fins arribar al primer equip, on va ocupar el càrrec de segon entrenador a les ordres de Vicente del Bosque. Amb el Valladolid va iniciar la seva carrera com a màxim responsable tècnic, però va ser amb l’Extremadura on va obtindre el seu primer èxit, assolint un increïble ascens a primera divisió impensable per a un club tant modest. Posteriorment va ocupar les banquetes d’Osasuna i Tenerife on va aconseguir un nou ascens a la màxima categoria espanyola.
La seva primera gran oportunitat va arribar amb el València CF. Amb el club valencià va aconseguir 2 lligues i una Copa de la Uefa. Aquests èxits el van portar a ocupar el càrrec de manager del Liverpool la temporada 04/05. Amb els reds ha aconseguit notables èxits com 1 Communitys Shield, 1 FA Cup, 1 Supercopa d’Europa i la històrica Champions League del 2005 amb una remontada èpica a Istambul.
Benitez és un tècnic que fonamenta els seus equips amb una sòlida defensa, una mitja que presioni al rival i davanters mòvils que no siguin una referència fixa a les defenses rivals. Els seus sistemes tàctics responen a un 4-4-2 clàssic, tot i que darrerament i sobre tot en els partits lluny d’Anfield utilitza un 3-4-3, que l’ha reportat importants i convincents victòries a domicili.
Per al partit del dimecres, apostaríem per la primera opció. Reina a la porteria, dos centrals Carragher i Agger, dos laterals Finnan per la dreta i Riise per la esquerra, un mig del camp amb Sissoko actuant de mig defensiu i Alonso en la creació, Gerrard ocuparía la banda dreta, la banda esquerra sería possiblement per Fabio Aurelio, mentre que la davantera sería per Kuyt i Bellamy.
Questionat per les innumerables rotacions de jugadors, és un tècnic que sempre pensa a llarg termini. Els títols li donen la raó. Rafa Benitez, LEGEND!

dimarts, 13 de febrer de 2007

PRÈVIA FC BARCELONA Vs LIVERPOOL FC (III): Els precedents

Liverpool i Fc Barcelona són dos clàssics del fútbol europeu però curiosament tant sols s'han enfrontat en 6 ocasions al llarg de la història.

El balanç és clarament favorable als reds. 2 Victòries, 3 empats i una sola derrota. Una altre dada curiosa és que el Barcelona en cap de les 3 ocasions en que s'han enfrontat al Camp Nou, no ha marcat un sol gol. Si més no, el Liverpool és l'únic conjunt britànic que ha aconseguit guanyar a l'estadi blaugrana al llarg de tota la història de les competicions europees.

SEMIFINALS COPA UEFA 75/76

Camp Nou: BARCELONA 0 - LIVERPOOL 1
Anfield: LIVERPOOL 1 - BARCELONA 1

El Liverpool entrenat per Bob Paysley, va aconseguir la victòria al Camp Nou gràcies a un gol de John Toshack davant del Barcelona de Cruyff. A la tornada a Anfield Thompson avançava als reds i Charly Rexach igualava el partit. El Liverpool jugaria la final davant del Club Brugge guanyant la seva segona Copa de la Uefa fins a les hores.



SEMIFINALS COPA UEFA 00/01

Camp Nou: BARCELONA 0 - LIVERPOOL 0
Anfield: LIVERPOOL 1 - BARCELONA 0


Moltes curiositats van envoltar aquesta eliminatòria. Phil Thompson i Charly Rexach es tornaven a creuar, però aquesta vegada com a segons entrenadors dels tècnics Gerard Houllier i Llorenç Serra Ferrer respectivament.

El partit d'anada va ser d'autèntic sopor i tant sols va haver-hi un xut a porta obra de Xavi. La tornada al temple red va ser una altre cosa. Amb un ambient indescriptible que alguns dels components dels BARCELONA REDS van viure per primera vegada en viu, a Anfield. El Liverpool aconseguia el pas a la final de Dortmund gràcies a un gol del veterà Gary MacAllister al transformar un penalt infantil comés per Patrick Kluivert a la sortida d'un corner. Curiosament el porter que defensava el marc barcelonista era... Pepe Reina. En futurs articles aprofundirem molt més en la que va ser la primera "romería a Terra Santa", a Anfield. A la posterior final disputada a Dortmund el Liverpool derrotava per 4-3, després d'una prórroga, en una final èpica al Deportivo Alavés de José Manuel Esnal "Mané"

2ª LLIGUETA CHAMPIONS LEAGUE 01/02

Anfield: LIVERPOOL 1 - BARCELONA 3
Camp Nou: BARCELONA 0 - LIVERPOOL 0

Liverpool i Barcelona es tornaven a trovar un any després de la eliminatòria de Semifinals de Copa de la Uefa. Aquesta vegada ho feien a la segona lligueta de la Champions League 01/02. Tots dos equips compartíen grup amb la Roma italiana i el Galatasaray turc.
Al partit disputat a Anfield, els de Gerard Houllier van sortir amb molta força i avans de la mitja hora Michael Owen batia al porter blaugrana Bonano. El Barcelona però, va saber reaccionar i va remontar el partit amb gols de Kluivert, Rochemback i un gol antològic de Marc Overmars després d'una jugada on l'equip entrenat a les hores per Carles Rexach va portar de corcoll al conjunt red durant dos minuts. Un gran gol que la grada d'Anfield va reconèixer amb una forta i sincera ovació.

Al partit del Camp Nou, un altre soporifer espectacle on tant sols va ser destacable una oportunitat de Gerrard que va sortir fregant el pal. El Barcelona aconseguia la classificació per a la seguent fase i el Liverpool s'ho jugava tot a Anfield davant la Roma. Les coses van anar be pels de Houllier, aconseguint una victoria per 2-0 davant de l'equip italià. A la següent ronda el Liverpool va caure eliminat per el Bayer Leverkusen en un partit de tornada agònic a terres alemanyes on una injusta derrota per 4-2 va fer inutil el 1-0 de l'anada.

dilluns, 12 de febrer de 2007

PRÈVIA FC BARCELONA Vs LIVERPOOL FC (II): Els escenaris

Camp Nou i Anfield són dos estadis que per fets ben diferents ocupen un privilegiat lloc en la història del fútbol universal. Dos estadis que qualsevol aficionat del mon deuria visitar algún cop a la vida.


El Camp Nou construit l’any 1957, és un estadi modern, funcional i d’una capacitat que frega les 100.000 persones. Arquitectònicament és una veritable joia i és un dels estadis calificat amb 5 estrelles per part de la UEFA. En ell s’han disputat els més importants esdeveniments futbolístics a nivell mundial, com finals olímpiques, de Champions League i ser escenari d’un mundial. Però tots aquests aspectes es veuen mimbats per l’actitut pasiva del prop centenar de milers de aficionats que l’ocupen (si les coses van be, si no les grades són buides) L’afició culé necessita de l'estímul de l'equip per començar a vibrar. I no dubta en cap moment de començar a xiular als seus propis jugadors si el que veuen no els satisfà prou.


Anfield, la catedral. Construit l’any 1884, un autèntic temple. 45.400 espectadors que recolcen al seu equip amb autentic fervor pasi el que pasi. Asistir a un partit a Anfield és com anar a missa, una veritable liturgia.
L’aficionat arriba als voltants de l’estadi molt abans del xiulet inicial. Es a les hores quan comencen el ritual que engloba la visita als pubs propers a l’estadi, com ara The Albert o The Park per pendre unes pintes, xerrar de la marxa de l’equip i entonar els primers càntics de suport als reds. Avans d’entrar al camp, és obligada la emocionada visita al Hillsborough Memorial, on es recorda a les 96 víctimes a l’estadi Hillsborough de Sheffield. El memorial construit al costat de l’entrada de Shankly’s Gate és sempre inundat de rams de flors en record de la memòria de les victimes, i som molts els aficionats visitants que deixen respectuosisimament qualsevol record del seu equip, com ara bufandes o banderins com a acte de sentit homenatje.
Una vegada dintre el camp, el ritual continua amb l’entonació del “You’ll never walk alone” als minuts previs de l’inici del partit. Sense cap mena de dubte l’himne futbolístic més conegut arreu del món. Es impresionant veure retronar les grades i no és cap exageració asegurar que tot plegat posa els cabells de punta fins i tot a aquells que odien aquest esport. L’atmòsfera que es viu en un partit a Anfield és inimitable i única en el món.
Sempre s’ha parlat del jugador número 12, que la afició marca gols. És fals. Qui marca i erra gols són els 22 del terreny de joc. Anfield però és una excepció.
La pròpia afició culé diu que l’únic punt a favor del Liverpool en la eliminatòria és jugar el partit de tornada a Anfield. Prou elocuent.

PRÈVIA F.C. BARCELONA Vs LIVERPOOL F.C.

Comença el compte enrera per al nostre particular “derby”. Una eliminatòria a doble partit que enfrontarà als dos darrers campions d’Europa.
Un doble enfrontament esperat amb ansietat des de el mes de decembre quan el sorteig de 1/16 final de la Champions va deparar una eliminatòria, que esportivament des de l’òptica red ningú volia, però sens dubte era dessitjada per tots els BARCELONA REDS per poder asistir in situ al matx. Per aquella època la eterna vanitat culé es fregava les mans per lo asequible del rival. En aquells moments el Barcelona havia arrasat a l’Amèrica de Mèxic al Mundial de clubs i el Liverpool anava perdut per la meitat de la taula. Molt han canviat les coses des de llavors. El Barcelona va ser derrotat a la final del Mundial de Clubs per el Internacional de Porto Alegre i viu una crisis de joc (no de resultats) que fins fa poques jornades havia posat el neguit entre la culerada. En canvi, el Liverpool ha viscut una revifada de resultats i de joc que fins i tot ha fet pensar en la consecució de fites insospitades tal i com anaven les coses en el primer terç de lliga. Lamentablement l’empat sense gols a Anfield en el derby enfront del etern rival i la derrota de dissabte a Newcastle ha fet disminuir notablement aquestes opcions.

Els dos equips afronten el partit d’anada de la setmana que ve de diferent manera.

El Liverpool ha començat avui dilluns un petit stage de cinc dies a la regió portuguesa de l’Algarve, aprofitant que aquest cap de setmana no disputarà cap competició per la seva prematura eliminació a la FA Cup per part de l’Arsenal. La expedició red s’ha vist sorpresa per un importat seisme que s’ha fet sentir a tot el sud de la península ibèrica. Comencen mogudes les coses a l’equip del Mersey.

Per la seva part, el Barcelona ha d’afrontar aquest cap de setmana un dificil e important compromís lliguer a Mestalla enfront del València. Un partit que per a be o per a mal per a les files blaugranes tindrà una important influència per al xoc del proper dimecres 21.
En els seguents dies farem un analisis detallat de tots els factors i els protagonistes de l’enfrontament. El camí cap a Atenes comença a Barcelona.

dissabte, 10 de febrer de 2007

DERROTA FRUSTRANT A ST. JAME'S PARK / Newcastle Utd.: 2 Liverpool FC: 1

Ocasió perduda. Aquesta tarda el Liverpool FC ha deixat passar l'ultim tren que el podia mantindre amb vida a la lliga.
La injusta derrota d'aquesta tarda a Newcastle ha estat acompanyada per les victories de Manchester Utd. i Chelsea. Aquests segons s'allunyen ja a 10 punts dels de Rafa Benitez. Al Liverpool li queda un llarg periple a la Premier League en el que l'unic premi és la classificació a la fase previa de la Champions League de l'any que ve. Tot i així el calendari és favorable i encara queda molta lliga per optar a un premi major.
El resultat del partit és realment frustrant. El Liverpool ha estat el clar dominador del partit. Durant la primera mitja hora els reds han estat constantment posant setge a la porteria magpie. Fruit d'aquest acosament, ha vingut ben aviat el primer gol del partit obra de Bellamy després d'una errada en el refús del porter del Newcastle Harper que davant de la presió del propi Bellamy ha entregat la pilota als peus de Pennant que després d'endinsar-se a l'area ha fet una passada enrere al gal.les que ha marcat molt habilment per sota les cames d'un defensor. A partir d'aqui s'han vist els millors minuts dels reds. El propi Bellamy ha gaudit d'una doble oportunitat amb rebuig del porter i pilota al travesser. Bolo Zenden ha xutat al cos d'Harper quan es trobava tot sol davant la porteria blanc-i-negra. El jugador holandés ha fet també un fort xut després d'una molt bona combinació del mig del camp red que Harper ha refusat a corner amb moltíssims problemes.
Però quan el Liverpool ho tenia tot al seu favor, ha arribat la desafortunada jugada de l'empat. Una pilota al forat perseguida per l'ex jugador de l'Inter de Milà el nigerià Martins i el defensor danés Agger ha estat rebutjada per Reina amb el peu amb la mala fortuna de que el rebuig ha anat a parar als peus del jugador nigerià fent sense oposició l'empat a un. Amb aquest resultat s'ha arribat al descans.
A la represa el Liverpool ha sortit bastant tocat per la desafortunada acció de l'empat i no ha gaudit de la frescura inicial. Al minut 70, en una jugada aïllada de l'equip magpie, Riise ha comés un infantil penalt sobre Steven Taylor. El penalt l'ha transformat el veterà peruà Norberto Solano amb gran maestria enganyant al porter Reina i colocant la pilota a la arrel del pal dret d'aquest.
D'aquí al final el Liverpool ha atacat insistentment amb més cor que cap i amb molt poc encert. Tant sols destacable un xut impressionant des de 30 metres del jove defensor danés Agger que Harper ha refusat de punys amb prou problemes. Al final una derrota que deixa als de Benitez amb una única opció clara per aconseguir un títol aquesta temporada. Repetir la heroicitat d'Istambul. El Camp Nou espera el 21 de febrer.
Com a notes positives destacar la tornada als terrenys de joc de Sissoko, lluitador e infatigable com sempre i els debuts a Premier del jove Guthrie i el nou fitxatge procedent del Deportivo de la Corunya, el jugador de Salamanca Alvaro Arbeloa.
PUNTUACIONS:
Bellamy: 5 pts.
Sissoko: 3 pts.
Finnan: 1 pts.

dimecres, 7 de febrer de 2007

LIVERPOOL F.C. Incorporated

6 de febrer de 2007. Aquesta data ha quedat enmarcada en la historia del Liverpool F.C. Sense cap mena de dubte es pot parlar d’una nova era. Un avans i un després. El club d’Anfield ha perdut la batalla contra la llei del mercat. David Moores, el màxim accionista fins fa pocs dies ha acceptat finalment la oferta de compra de la totalitat del club per part dels magnats nord-americans George Gillet i Tom Hicks, descartant a la vegada la oferta del grup Dubai I.C.

Els temps canvien. La globalització arriba també als clubs de futbol, com en el seu temps vàren arribar les sponsoritzacións de les samarrates. El Liverpool no és, ni serà l’ultim en ser venut a capital i a mans foranees. El diner ho pot tot i el romanticisme d’epoques preterites ha quedat en un segon pla.

Si aquesta ha estat una decisió encertada, o no, ho dirà el temps. Aquestes macro-operaciones econòmiques no sempre han resultat profitoses per a l’aficionat de peu. Exemples com el de l’Alavés a lliga espanyola i el seu impopular mandatari Dimitri Pitterman són prou rellevants.

Son diversos els factors a analitzar i molts els punts que preocupen al red supporter.

Empresaris del món de l’esport.

Un dels punts favorables dels nous mandataris és sense dubte la experiència en el món empresarial dintre de la gestió de clubs esportius. Guardant les distàncies entre la gestió d’un club esportiu europeu i les franquicies nord-americanes d’equips de baseball, basket, football o hockey, és un detall positiu que el club cau a mans d’uns gestors coneixedors de la gestió esportiva. De les primeres declaracions dels senyors Gillet i Hicks, es despren que tots dos són apasionats del món de l’esport i aquest fet sempre és positiu davant de l’oferta de Dubai I.C. Una oferta que feia tota la pinta de ser tant sols un acte de mecenatge com la d’altres clubs de la Premier que desplifarren millions de lliures en fitxatges de gran resó mediàtic però que no sempre són adequats a les necessitats reals d’un equip.

El projecte del nou estadi.

La que sembla inevitable demolició de casa nostra, Anfield, rebrà una injecció econòmica per a la construcció del nou estadi a Stanley Park. Aquest és també un factor determinant per a la acceptació de la oferta. Aquest és indubtablement un aspecte que jutjarà per a be o per a malament als nous mandataris. Liverpool F.C. i Anfield tenen un lligam que dura ja 115 anys. Prop d’un segle i quart de en la seva majoria tardes i nits de gloria i èxits. Es indubtable que Anfield s’ha fet petit i poc funcional. Els supporters de fora de les illes, ens hem de contentar amb asistir a partits intranscendents i fins i tot d’aquesta manera es pasen molt magres per aconseguir tickets.
Aconseguir l’esperit d’un nou Anfield és un repte força important. El primer pas serà el de no denominar al nou estadi amb un nom comercial, com exemples recents arreu del món. Fer-ho així sería intolerable i un autentic sacrilegi. Un mal començament. Esperem sensibilitat als senyors Gillet i Hicks.

L’equip i la secretària tècnica.

De ben segur els nous mandataris atesoren uns coneixements empresarials més que notables i sabràn dur a terme una brillant tasca a nivell d’ obtenció de rendiments econòmics. Però no oblidem que els resultats que manen en la gestió d’un club esportiu són aquells que es dictaminen en el terreny de joc. Són innumerables els casos de mandataris que després de la adquisició d’un club de futbol, o bé, després de l’arribada al poder per mitjà d’un procès electoral, es dediquen a fer d’entrenadors i directors tècnics i a malgastar infames sumes de diners en fitxatges que de vegades tant sols responen a produïr un impacte mediatic.
Es indispensable que els senyors Gillet i Hicks deleguin la responsabilitat esportiva a l’actual secretaría tècnica encapçalada per Rick Parry i Rafael Benitez. Els resultats dels dos ultims anys són més que aceptables amb la consecució de títols en cada una de les dues darreres temporades (Champions, Supercopa d’Europa, Community Shield, F.A. Cup) amb planters bastant justets. Amb la nova i a la vegada important injecció economica actual s’ha de reforçar el planter del primer equip, així com, adquirir joves promeses per a les categories inferiors. Aixó si, amb serietat, rigor i seny.
En les primeres declaracions dels senyors Gillet i Hicks, han deixat ben clar la total confiança amb l’actual cos tècnic i la llibertat total d’actuació.
Un altre punt favorable és el fet d’una trobada amb el tècnic Rafa Benitez i els Capitans Steven Gerrard i Jamie Carragher per anunciar les futures intencions i escoltar les necesitats e inquietuts del vestidor. Per declaracions a la web oficial, tots tres van sortir força satisfets de la trobada, donant suport als nous gestors i amb il.lusions renovades.

La tradició.

La cultura nord-americana en l’àmbit esportiu, no és ni de bon tros similar a la existent a Europa. La concepció i les maneres d’actuar són totalment antagòniques. Als EE.UU. no s’ho pensen dues vegades a l’hora de traslladar franquicies de ciutat. Un fet aquest totalment impensable a Europa. A cap red supporter li passa pel cap que el Liverpool es traslladés de localitat per caprici de ningú. Ens podem mudar d’estadi, però la nostra identitat es innegociable.

El veredicte final

Personalment penso que si tots aquests aspectes comentats, es duen a terme amb rigor i serietat, la venda del club als senyors Gillet i Hicks resultarà profitosa. Desde aquest modest blog vull donar inicialment la meva confiança als nous mandataris i dessitjar un futur gloriós com mereix un club de la entitat del Liverpool FC.

Sigui amb qui sigui, MAI CAMINAREM SOLS.