dimecres, 30 de setembre de 2009

Les errades es paguen cares a Europa.

AC Fiorentina 2-0 LIVERPOOL FC


Una primera part desastrosa del conjunt d'Anfield, va lastrar amb un pes massa contundent els intents de remuntada del Liverpool en la segona part. Els jugadors del conjunt viola, van posar contra les cordes als de Benítez durant els primers quaranta-cinc minuts de partit i fruit d'aquest domini, van arribar els gols del jugador serbi Jovetic. El primer d'ells, després d'una greu errada d'un molt fosc en la nit d'ahir Emiliano Insua, que no va saber interpretar la jugada i no va acompanyar a la resta dels seus companys de línea defensiva, per tal de deixar als davanters italians en fora de joc. Tot sol davant de Reina, Jovetic, no tenia cap problema en fer pujar el primer gol en el marcador.

El segon gol dels de Florència, vindria acompanyat de la fortuna, degut a que Jovetic va saber interposar-se entre la pilota i el porter red Reina, després del xut del peruà Vargas. La desviació de la trajectòria de la pilota, evitava tot intent de Reina per aturar la pilota i el segon gol pujava al marcador de un ple Artemio Franchi.

La segona part, veuria com el Liverpool reaccionava i posava setge a la porteria de Frey. En cap cas però, el marcador patiria cap moviment i malgrat els intents de Kuyt, Gerrard i Benayoun, el Liverpool aconseguiria treure alguna cosa de profit a la seva visita a terres italianes. Lucas Leiva seria amb un cop de cap a la sortida d'un corner, el jugador red que més a prop va estar de marcar per als reds.

Italians i anglesos queden ara amb 3 punts cadascún, seguint a l'Olympique Lyonnais que comanda amb dues victòries el grup E. El proper compromís de Champions, serà precissament contra el conjunt francés a Anfield. Bona oportunitat per equilibrar les forces.

FORMACIÓ:
Reina, Johnson, Carragher, Skrtel, Insua (Babel 71'), Fabio Aurelio, Lucas Leiva, Kuyt (Voronin 80'), Benayoun, Gerrard (C) i Torres.

dissabte, 26 de setembre de 2009

Ambició.

LIVERPOOL FC 6-1 Hull City FC


Fantàstica tarda la viscuda a Anfield amb gols i joc a dojo. Fernando Torres ha monopolitzat per complert el protagonisme del partit amb un hat-trick sensacional que han obert una tarda plàcida i de goig per als supporters. Gerrard i Ryan Babel en dues ocasions, completaríen la fatigada jornada laboral del responsable del marcador de l'estadi del Liverpool FC. Tant sols una nota negativa. Novament els de Benítez reben un gol en una jugada amb pilota penjada a l'àrea. Tots els mals siguin aquests quan els gols cauen un darrera l'altre en favor nostre.

Era el minut dotze de joc quan Fernando Torres rebia dintre de l'àrea una pilota servida per un novament magnífic Emiliano Insua. El de Fuenlabrada, amb un control orientat es desfeia del seu marcador amb un explosiu canvi de ritme i tant sols havia de creuar la pilota al segon pal, davant la sortida d'un batut Myhill. Era la primera de les tres demostracions de Fernando Torres en la tarda d'avui. Malauradament, tres minuts després els Reds rebíen el gol de Geovanni en una jugada que es ve repetint massa sovint en tot el que portem de temporada i fins i tot, en la darrera. Pilota penjada a l'àrea, el gegant Venegoor of Hesselink supera per alt a Glen Johnson i situa la pilot a peus de Geovanni que tot sol després de que Carragher marxés erròniament en l'ajuda a Skrtel, batia a un Reina totalment superat.

El jerro d'aigua freda, era ràpidament aixugat per un Fernando Torres que donava de nou una demostració de la seva classe amb un gol antològic, desfent-se de tots els jugadors que li sortien al pas, incloent al porter Myhill, per introduïr amb suavitat la pilota novament dintre la porteria dels de Phil Brown fent pujar el 2-1 al marcador en el minut 28. A partir d'aquest moment, tant sols un equip sobre el terreny de joc. El Liverpool.

La segona part s'iniciaría amb el tercer gol de Fernando Torres que després de rebre una passada a l'espai del sempre intel·ligent Yossi Benayoun, trencava la cintura del defensor tiger amb la cama dreta per xutar a porteria amb cama esquerra, fent un túnel al rival i superant per tercer cop al quadre de Phil Brown. Hat-trick espectacular de Fernando Torres en menys de 50 minuts. Gols d'una qualitat extraordinària. Gols fabricats pel propi Torres en jugada personal. Gols de crack. Avui, Fernando Torres s'ha consagrat a Anfield com un dels davanters més letals de la història del club. I dir aixó, quan han passat jugadors de la talla de Billy Liddel, Roger Hunt, Kevin Keegan, Ian Rush o Robbie Fowler.. és molt dir.

Amb un Hull City totalment derrotat sobre la gespa, el Liverpool ha començat a agradar-se i realitzar un joc totalment volcat sobre la porteria rival. El quart gol ha arribat a l'hora de partit, quan Steven Gerrard efectuava una centrada-xut molt dura i seca al segon pal de la porteria de Myhill que es colava sense remisió, significant el quart gol per als d'Anfield. Va ser centrada? Va ser un xut amb tota la intenció del món? El cas és que la pilota va acabar dintre la porteria dels Tigers.

Ben es cert que el conjunt de Phil Brown és l'equip que més gols ha encaixat en els set jornades que es porten disputades de campionat. Però també és cert, que fa tot just quatre o cinc setmanes, el Liverpool de Benítez era un equip que no jugava pràcticament a res. I avui, amb 4-1 en el marcador i amb els canvis efectuats per donar descans a les peces bàsiques del conjunt de Benítez (Torres, Gerrard i Benayoun) l'equip ha continuat buscant el gol. Ho ha trobat.

Ryan Babel ha vist premiada amb dos gols la seva clara progressió durant la temporada. El primer gol ha estat aconseguit després d'un teva meva fantàstic amb el seu compatriota Dirk Kuyt, mentre que el segon de la compta particular de l'ex-jugador de l'Ajax arribava després d'un rebot afortunat a xut d'Albert Riera en el darrer minut de partit.

Molt positiva tendència l'adquirida pel conjunt de Benítez en el darrer mes. La propera setmana però, cal refrendar-ho amb els dificils compromissos de dimarts a Florència i del diumenge a Stamford Bridge davant del Chelsea. Partit aquest, que donarà clara mesura del que pot aconseguir aquest Liverpool, que sembla, que pot ser molt.

FORMACIÓ:
Reina, Johnson, Carragher, Skrtel, Insua, Benayoun (Voronin 77'), Gerrard (C) (Mascherano 74'), Lucas Leiva, Riera, Kuyt i Torres (Babel 68').

GOLS:
1-0 Fernando Torres 12'
2-1 Fernando Torres 28'
3-1 Fernando Torres 48'
4-1 Gerrard 61'
5-1 Babel 88'
6-1 Babel 90'

dimecres, 23 de setembre de 2009

Guanyar amb el nom.

Leeds United 0-1 LIVERPOOL FC

Més que soferta victòria del Liverpool FC a Ellan Road que tornava a viure un partit enfront d'un dels grans després del descens de l'històric Leeds United a les categòries inferiors del futbol anglés l'any 2004. Amb un estadi ple de gom a gom, els de Benítez han solventat el partit amb un gol de David Ngog en el minut 65, després d'haver passat moments d'auténtica angoixa, amb gol anulat als locals inclós en el minut 13 de joc, per una acció incomprensible del davanter argentí Becchio que impulsava en posició antireglamentària una pilota que entrava sense impediments en la porteria de Cavalieri.

El porter brasiler era una de les novetats de l'onze inicial de Rafa Benítez, que donava oportunitats als jugadors poc habituals. Tant sols el davanter gal i un activíssim i dinàmic Jay Spearing, han sabut aprofitar els minuts concedits per Rafa Benítez.

Novament els errors a pilota aturada s'han tornat a reproduïr, com en la jugada ja comentada del gol anulat als locals. Tampoc ha colaborat Cavalieri que s'ha mostrat molt indecís e insegur en totes les pilotes centrades a l'àrea des de la banda dreta, on el jugador Snodgrass ha portat de corcoll a un desorientat Dossena.

El gol de David Ngog, arribava després de que el francés recollís un xut defectuós de Javier Mascherano i maniobrés una mitja volta amb xut creuat, al que el porter Higgins res podia fer. A partir del gol, el Leeds ha buscat continuament al millor jugador del partit que no ha estat altre que el davanter dels Whites Jermaine Beckford, que ha gaudit de les millors oportunitats del partit.

FORMACIÓ:
Cavalieri, Degen (Johnson 71'), Carragher (C), Kirgyakos, Dossena, Fabio Aureliio, Mascherano, Spearing, Riera, Babel (Skrtel 90') i Ngog (Gerrard 77')

GOL:
0-1 Ngog 65'

dilluns, 21 de setembre de 2009

Així es viu el YNWA a The Kop.


El passat cap de setmana, una nodrida representació de les branches de Barcelona i Madrid van ser presents a Anfield per recolçar a l'equip d'Anfield en la victòria per 4 gols a 0 sobre el Burnley. Vuit dels quinze supporters que viatjaven des de Barcelona, van viure el partit des de The Kop, la grada més mítica del no menys mític estadi d'Anfield. Les emocions i l'ambient que es viuen en The Kop, són indescritibles, sobre tot quan s'ha d'entonar les notes i lletres del You'll Never Walk Alone.

Per a que us feu una idea de les sensacions que es viuen, aqui us adjuntem el vídeo d'un dels rituals més clàssics del futbol mundial. El You'll Never Walk Alone, des de The Kop. Que ho disfruteu.

Preguem disculpeu la nostre poca capacitat interpretativa per al bello canto.

diumenge, 20 de setembre de 2009

Torres fon als Hammers.

West Ham United 2-3 LIVERPOOL FC


Quarta victòria consecutiva dels homes de Benítez, que partit a partit recuperen la imatge d'equip seriós i solvent de la darrera temporada. Fernando Torres amb dos gols, va tornar a donar mostres de la seva qualitat, amb una magnífica actuació a Upton Park, obrint i tancant el marcador. L'únic punt negre a destacar, continua sent la feblessa defensiva, sobretot, a pilota aturada, on es continúen rebent gols cada vegada que la pilota sobrevola l'àrea red.

Retornava a l'equip Javier Mascherano que compartía galons al mig del camp amb Lucas Leiva, en la versió de més contenció a la mitja en els plantejaments de Rafa Benítez. Gerrard ocupava doncs la posició de mitja-punta per darrera de Torres, mentre que Benayoun i Kuyt es feien amb les ales ofensives del dibuix tàctic. El Liverpool estrenava l'equipació blanca.

La primera acció de perill del partit, la va protagonitzar el West Ham United, quan en el minut 6 de partit, Jamie Carragher es confiava a l'hora de conduïr la pilota i afavoria que el jove jugador Hines es plantés tot sol davant de Reina. La sort va jugar de cara als Reds, ja que el xut del jugador Hammer, va anar a parar al pal, per després ser blocat per Reina que mirava amb molt mala cara al seu company Carragher. Poc després sería el Liverpool qui en una magnífica combinació entre Gerrard i Torres que d'esquenes asistía a Benayoun, que xutava a porta amb poca força, permetent que Green aturés la pilota sense gaires dificultats.

El partit estava força obert i en totes dues arees es veia a vindre que el gol podia arribar en qualsevol moment. Sería el Liverpool qui s'avançaría en el marcador en el minut 20 de partit. Insua tallava providencialment una contra del conjunt de Zola a la mitja del camp, l'argentí deixava la pilota a Torres que fora de l'àrea retava al seu marcador Tommkins. El de Fuenlabrada amb un canvi de ritme espectacular superava per velocitat al central hammer i gairebé sense angle, impactava amb força la pilota amb la punta de la bota per fer-la introduïr entre el primer pal i el porter Green. Magnífic gol el del madrileny.

Poc duraría l'alegria i la serenor per avançar-se en el marcador. Nou minuts després, Jamie Carragher, molt deficient durant tot el partit, era clarament superat per un ràpid Hines. El de Bottle no veia altre manera de evitar l'avanç de l'habilidós davanter que fent-li una clara i antireglamentària carrega pel darrera. El penal era clar. Diamanti relliscant abans d'impactar amb la pilota, feia pujar l'empat en el marcador, amb més sort que habilitat.

Els dos equips novament igualats en el marcador, continuaven oferint un bon espectacle futbolístic. La igualtat la trencaría Dirk Kuyt en el minut 41 al ajudar amb la punta del peu a fer entrar a la porteria de Green, una pilota que havia estat impulsada per un sensacional cop de cap de Gerrard a la sortida d'un córner. Quan tot semblava que els de Benítez s'aniríen amb avantatge en el marcador al descans, novament en una jugada de córner en contra, el Liverpool rebia un nou gol. En aquesta ocasió Carlton Cole de cap al primer pal, sorprenia a Reina.

La segona meitat, tindria els mateixos parametres que el primer temps. Els de Zola i Benítez, continuaven buscant sense por la porteria contrària i l'espectacle era realment vistós per a tots els aficionats. Benayoun disposaría d'una magnífica ocasió per desnivellar el marcador, donant mostres de la seva habilitat, però la seva jugada acabaría en no res.

Sería l'entrada de Ryan Babel per Dirk Kuyt, el que donaría més vitalitat a l'atac red. En el minut 74 de partit, una internada del jugador holandés acabava amb una extraordinària centrada a l'interior de l'àrea que era aprofitada per Fernando Torres que amb un poderós cop de cap, establia el definitiu 2-3 en el marcador. Els de Benítez sabríen aguantar sense masses apurs el marcador a favor fins al xiulet final, aconseguint la segona victòria a domicili de la temporada i recuperant credibilitat per el joc exhibit.

FORMACIÓ:
Reina, Johnson, Carragher, Skrtel, Insua, Kuyt (Babel 60'), Mascherano, Lucas Leiva, Benayoun (Fabio Aurelio 85'), Gerrard (C) i Torres (Riera 90')

GOLS:
0-1 Torres 27'
1-2 Kuyt 41'
2-3 Torres 74'

dijous, 17 de setembre de 2009

El miracle de North John St.















El passat cap de setmana, les branches oficials del Liverpool FC de Barcelona i Madrid i gran part de la comunitat virtual red (bloggers de Liverpool - Madrid i The Kid Torres), es reuníen per primer cop al Merseyside per seguir un partit del Liverpool FC en directe a Anfield. La importància de l'esdeveniment i el tractar-se del primer cop que tots plegats es trobaven a Liverpool, feia que la celebració tingués un fi de festa sonat.

Tothom d'una manera o altre es va posar a treballar per tal de contactar primordialment amb els jugadors i membres de l'staff tècnic espanyols. Els magnífics contactes i ja podríem dir que gaire bé amistats que uneixen a alguns dels membres de branches i blogs, van fer possible que personalitats com Rafa Benítez, la seva elegant dona Montse, Pepe Reina, Paco de Miguel, Félix Fernández Ledesma, Eduardo Parra o Iván Parra, es personessin al Restaurant La Viña de Liverpool, on es celebraría el sopar de germanor entre tots el membres de l'expedició red.















El comportament de tots els convidats va ser meravellós. Rafa Benítez va acudir al restaurant directament des d'Anfield i va departir durant prop de quaranta minuts amb tots nosaltres, donant-nos entre altres la primicia (2 díes abans de fer-se pública i oficial) del nou sponsor per a la propera temporada. Fet que parla ben a les clares de la confiança i l'entorn tant agradable on es trobava. Paco de Miguel no va parar d'estrenyer mans i xerrar animadament amb tot aquell que se li apropava, fent-ho sempre amb un somriure a la cara. Paco és tot simpatía.

Capítol a part mereix l'assistència de Pepe Reina. El número 25 del Liverpool, no va tindre cap mena de problema per compartir taula amb nosaltres i sopar en la nostre companyia. Pepe va saludar un a un a tots els asistents i tal i com va ser el seu desig, va voler fer-se una fotogràfia amb tots els convidats. El porter al finalitzar el sopar, no poder estar-se de protagonitzar amb la complicitat de tots nosaltres, el seu clàssic "Camareroooooo!!!", que va eixecar les rialles de tothom. El següent vídeo recull alguns de tots aquests fets.

video

Vídeo gentilessa de The Kid Torres


No podem finalitzar aquest post, sense donar les gràcies a tots aquells que van col·laborar molt activament per a que aquest "miracle" tal i com van comentar alguns, es fes realitat. A Juan, a la familía Reina, a MADrid Reds, a Red de The Kid Torres i a Falín, MOLTES GRÀCIES.

dimecres, 16 de setembre de 2009

Suficient.

LIVERPOOL FC 1-0 Debreceni


Victòria per la mínima del Liverpool FC en la seva estrena en la Champions League 2009/10. Lluny de semblar un resultat ajustat, el cert és que els homes de Benítez han dominat per complert la totalitat del partit tret de cinc minuts del primer temps, on els hungars s'han apropat amb cert perill a la porteria d'un segur i solvent Pepe Reina.

Rafa Benítez confeccionava l'onze inicial de manera idèntica a la del darrer partit a Anfield davant del Burnley. Dirk Kuyt, una vegada més el jugador més treballador, incisiu i bregador, ha estat l'encarregat de fer pujar l'unic gol del partit que ha donat els tres punts al conjunt d'Anfield. Durant un primer temps, on el domini total del joc ha estat per els reds, ni Benayoun, ni Gerrard, ni Riera han pogut batre al porter hongarés. Sería el jugador holandés Dirk Kuyt, qui aprofitaría un rebuig del porter visitant a xut de Fernando Torres, per establir el resultat definitiu del partit, en el temps de descompte de la primera part. Durant aquest primer període, Steven Gerrard ha vist una targeta groga de la manera més absurda al posar en moviment una pilota, sense el permís per part de l'àrbitre del partit. Una d'aquelles targetes que a la llarga poden fer molt mal i que un jugador del a categòria mundial de Gerrard, s'ha d'estalviar.

En el segon temps, el Liverpool FC ha tractat de sentenciar el partit amb bones accions de Gerrard i Benayoun, però tots dos han estat desencertats de cara a gol. No es mouria el marcador i els d'Anfield obteníen els primers 3 punts en joc, que els hi permeten liderar el grup conjuntament amb l'Olimpyque Lyonnais.

FORMACIÓ:
Reina, Johnson, Carragher, Skrtel, Insua, Kuyt (Fabio Aurelio 90'), Gerrard, Lucas Leiva, Riera (Babel 80'), Benayoun (Mascherano 88') i Torres.

GOL:
1-0 Kuyt 45'

dissabte, 12 de setembre de 2009

El millor Liverpool del que portem de temporada.

LIVERPOOL FC 4-0 Burnley FC



Un Liverpool molt inspirat va regalar als seus supporters una còmode victòria sobre un diluit Burnley que en cap moment va donar gaire batalla en la seva primera visita a Anfield des de fa més de 30 anys. Yossi Benayoun amb un hat-trick va ser el gran protagonista del partit, conjuntament amb un enorme Steven Gerrard que va regalar a la parroquia red una exhibició del millor que té en les seves botes, conduint a l'equip a una victòria sobradament merescuda, que donarà la tranquilitat necessaria per afrontar l'imminent inici de la Champions League.

Amb l'absència de Javier Mascherano en l'onze inicial, Rafa Benítez retrassava la posició d'Steven Gerrard, otorgant-li les funcions d'organitzador del joc Red, secundat i protegit per un treballador i encertat Lucas Leiva, que va tallar qualsevol intent dels Clarets d'organitzar amb criteri qualsevol jugada. Albert Riera i Martin Skrtel, eren novetat en l'onze inicial respecte a l'última alineació conformada per el tècnic madrileny.

El partit va tindre ben poca història. Tot va acabar quan en el minut 27, Yossi Benayoun després d'efectuar un espectacular retall dintre de l'àrea, xutava creuat superant a Jensen per primer cop. A partir d'aquest moment, el Burnley va perdre tota la consistència exhibida fins a les hores i va baixar els braços. Tant és així, que Benayoun amb un bon cop de cap després d'una magnífica jugada de conjunt per part del conjunt de Benítez i Gerrard amb una espectacular rosca de xut amb cama dreta, van estar a punt d'ampliar l'avantatge en el marcador. Seria però Dirk Kuyt qui atent al refús del porter després d'un nou xut de Benayoun, batria per segon cop a Jensen abans d'arribar al descans.

En la segona meitat, es va poder veure al millor Gerrard, que va donar una autèntica exhibició de futbol. El gran capità aprofitaría una passada de Fernando Torres, molt discret durant tot el partit, per endinsar-se dintre de l'àrea i davant la sortida del porter visitant, entregar el gol fet a boca de gol a Yossi Benayoun. El jugador israelià, aconseguiría el seu hat-trick en el minut 82, després de plantar-se novament tot sol davant del porter en posició correcte per batre amb facilitat a Jensen. Anfield aclamava a l'heroi de la tarde, dedicant-li el seu càntic personalitzat.

FORMACIÓ:
Reina, Johnson (Degen 62'), Carragher, Skrtel, Insua, Kuyt (Voronin 69'), Gerrard (C), Lucas Leiva, Benayoun, Riera i Torres (79')

GOLS:
1-0 Benayoun 27'
2-0 Kuyt 40'
3-0 Benayoun 63'
4-0 Beanyoun 82'


ELS BARCELONA REDS PRESENTS A ANFIELD.

Una expedició de 15 membres dels Barcelona Reds, van viure el partit en directe a Anfield, en el que ha estat fins al moment el desplaçament més multitudinari efectuat per la penya oficial catalana. Amb nosaltres vàren viatjar els nostres germans de MADrid Reds, Juan de Liverpool - Madrid i la gran majoria de bloggers del blog de The Kid Torres.

Una visita a Anfield, és sempre especial. Però si l'aventura finalitza amb la presència amb tots nosaltres de Rafael Benítez, acompanyat de la seva amable i simpàtica dona Montse, Paco de Miguel, Félix Fernández Ledesma, Iván Ortega, Eduardo Parra i un com sempre espectacular i divertit Pepe Reina, l'aventura obté Qualificatius d'inolvidable. Durant els propers dies, us donarem tota mena de detalls i documents gràfics de tot el viscut al Merseyside.

A tots els que ens van deleitar amb la seva presència i companyia, a tots aquells que van treballar per a que aquest miracle es produïs, en especial a la familia Reina (en les persones de Paco i Cristina) i al sempre enigmàtic però confident Falín, senzillament MOLTES GRÀCIES per haver fet feliços a un grup d'enamorats del Liverpool FC.

divendres, 11 de setembre de 2009

Nosaltres hi serem!!

Els Barcelona Reds es posen novament en marxa. Aquest cop l'aventura torna a dirigir-se cap a Anfield per tal de presenciar en viu el partit de la 5ª jornada de Premier League entre el Liverpool FC i el recent ascendit Burnley FC.

Aquest cop, la branch barcelonina batrà tots els records de mobilització dels seus membres per tal de seguir un partit dels reds. Fins a 15 membres posen rumb cap al Merseyside, on s'uniràn a la delegació del MADrid Reds (branch madrilenya) que també ha mobilitzat un important número de seguidors, ademés d'un important delegació dels bloggers dels blogs amics Liverpool - Madrid i The Kid Torres.

En total prop de quaranta supporters provinents de l'estat seràn presents aquest dissabte a l'estadi d'Anfield donant suport als homes de Rafa Benítez.

Com no podia ser d'altre manera, les dues branches o penyes agermanades des de fa anys, realitzaràn diversos actes de germanor, que tindràn la seva cloenda i punt final amb la celebració d'un sopar a la finalització del partit.

De tots aquests esdeveniments en tindreu deguda informació a la nostra arribada de terres angleses. Esteu atents. Hi han preparades diverses sorpreses....

dimarts, 8 de setembre de 2009

Un "Pocholo" a Anfield.















Quan l'estiu del 2007 arribava a Liverpool el davanter ucrainés Andriy Voronin, molts van ser els qui de seguida li van treure un semblant força raonable amb un dels personatges mediàtics més populars d'aquell moment. Aquell personatge que s'assemblava al jugador de la rosa cueta no és altre que José María Martínez-Bordiu, el popularment conegut com a "Pocholo".

Fill de l'aristocràcia espanyola, "Pocholo" Martínez-Bordiu es va fer força popular per les seves istrióniques aparicions en reality-shows com ara Hotel Glam o Aventura en Africa, on feia públiques i notories unes condicions mentals, com a mínim, poc corrents. Casat durant dos anys amb Sónsoles Suárez, filla de l'ex-President del Govern espanyol Adolfo Suárez, va tindre un passat fosc on fins i tot va ser detingut i comdemnat a dos a pressó a l'Uruguay per possessió de drogues. Personatge clàssic de la nit eivissenca, "Pocholo" fins i tot va tindre breus aparicions en sèries televisives com la mítica Corrupción en Miami.

Com tots comprendeu, el semblant de Voronin amb el nebot del Marqués de Villaverde, gendre del dictador Francisco Franco, es merament físic. Voronin serà criticat de vegades injustament per les seves carències futbolístiques, però ni de bon trós, el seu comportamente es pot comparar amb el del vividor membre aristocràtic.

diumenge, 6 de setembre de 2009

Grup al Facebook per a supporters de Barcelona

Liverpool Fans in Barcelona aquest és el nom del grup creat a la red social Facebook que serveix com a punt de trobada per a tots els supporters del Liverpool FC de la provincia de Barcelona i rodalies.

El grup compta amb totes les funcions pròpies de la popular web, com ara són, el fòrum de debat, el mur per poder penjar tota mena de missatges i com és evident, el grup creat permetrà penjar i visualitzar totes les fotografíes que els seus membres penjin a la xarxa.

Podeu accedir al grup, fent click en l'enllaç que encapçala aquest article, o bé, fent click en la imatge exposada a la columna esquerra de les vostres pantalles.

Uniu-vos de seguida i fem entre tots més gran la familia Red a Barcelona.

dimecres, 2 de setembre de 2009

Kenny Dalglish, el Rei d'Anfield (3ª Part)

Jugador a les banquetes, entrenador a la gespa.

Kenny Dalglish prenia amb 34 anys el relleu de Joe Fagan a la banqueta del Liverpool FC, després de perdre la final d'Heysel davant la Juventus de Turín. Amb una edat que ja començava a ser respectable, Dalglish faria les funcions de jugador entrenador. El pas del temps era evident i el seu estat de forma ja no era el de temporades anteriors, però el geni escocès, encara guardava la intel·ligència i la qualitat que el va portar a ser un dels jugadors més emblemàtics en les dècades dels 70 i dels 80.

Amb la seva sapiència acumulada durant tants anys sobre el terreny de joc aplicada a les banquetes i les seves innates habilitats aplicades en el mateix terreny de joc, Kenny Dalglish s'estrenaría la temporada 1985-86 amb un rotund èxit com a entrenador-jugador del Liverpool FC, aconseguint el primer doblet (lliga i FA Cup) en la història del club d'Anfield.

Fins un total de 31 partits (21 d'ells de lliga) disputaría aquella temporada, aconseguint un total de 7 gols. Entre ells, el gol a Stamford Bridge davant del Chelsea que donaría el títol de lliga amb dos punts d'avantatge sobre el màxim rival ciutadà, l'Everton d'Howard Kendall. El títol de la FA Cup, s'aconseguiría una setmana després al vell estadi de Wembley al véncer precissament a l'Everton per 3 gols a 1, amb dos gols de Ian Rush i un de Craig Johnston, en la que va ser la primera final de la història entre els dos arxi-rivals veïns del Merseyside.

La temporada següent però, no va ser l'exitosa que s'esperava i el Liverpool cedia aquesta vegada el campionat de lliga a l'Everton, mentre que perdia la final de la Copa de la Lliga davant de l'Arsenal. A la FA Cup, el Liverpool de Dalglish era eliminat en el partit de replay de la tercera ronda per un sorprenent 3 - 0 davant del Luton Town.

La següent temporada, el Liverpool es desprenia dels serveis d'Ian Rush que era fitxat per 3,2 milions de lliures per la Juventus de Turín. Per tal de suplir al golejador galés, Dalglish confiava amb el fitxatge d'un jove provinent de l'Oxford anomenat John Aldridge. A part del jugador irlandès, aquella temporada arribaríen al Liverpool 3 jugadors que marcaríen una nova època en el club red. John Barnes, fitxtat al Watford. Ray Houghton fitxat de l'Oxford i Peter Beardsley fitxat al Newcastle per 1,9 milions de lliures. Fitxatge record de l'època.

Va ser l'arribada de l'hàbil extrem anglès, el que va fer que Kenny Dalglish abandonés de manera ja definitiva els terrenys de joc, per centrar-se en la direcció des de les banquetes. Els fitxatges d'aquella temporada, ràpidament van donar els seus fruits. La temporada 1987-88 va veure com el Liverpool era inbatut durant 37 partits consecutius, fet que el va portar a aconseguir el títol de lliga quatre jornades abans d'arribar a la darrera jornada del campionat. Aquell Liverpool imbatible però, va ser derrotat a la final de la FA Cup amb una sorpresa majúscula per el Wimbledon per 1-0, havent fallat John Aldridge un penal que el porter Dave Beasant va saber aturar, en el que era el primer penal fallat en una final de FA Cup a Wembley.

La temporada 1988-89, vindria marcada per la tràgica tarda del 15 d'abril de 1989 on a l'estadi Hillsborough de Sheffield, 96 supporters del Liverpool perdíen la vida, abans de l'inici de la semifinal de la FA Cup entre l'equip de Dalglish i el Nottingham Forest. Aquell tràgic fet, marcaría les vides de molts supporters del Liverpool i Kenny Dalglish no sería una excepció. La llegenda escocesa va ser present en gran part dels actes funeraris en homenatge a les víctimes, arribant a acudir en fins a quatre funerals per dia.

Aquella temporada, es tancaría esportivament parlant, amb el títol de FA Cup aconseguit després de véncer a Wembley a l'Everton a la prórroga per 3 gols a 2 amb un darrer gol de Ian Rush que tornava a Anfield després de la infructuosa aventura italiana. Per la seva banda, el títol de lliga s'escaparía en el darrer segon, a consequència d'un gol de Michael Thomas en el darrer partit de lliga on al Liverpool l'era suficient amb ser derrotat per un sol gol davant de l'aspirant Arsenal.

A la temporada següent, el Liverpool aconseguia el tercer títol de lliga sota el mandat de Kenny Dalglish, amb nou punts de diferència sobre el sots-campió, Aston Villa. Aquesta mateixa temporada, seria la darrera vegada que Kenny Dalglish es vestia de curt i sortia a un terreny de joc. Va ser un 1 de maig de 1990 al darrer partit de lliga davant del Derby County. Dalglish substituiria al minut 71 a Jan Molby. Aquell any, rebria el seu tercer premi com a Manager de l'any. Es fins a data d'avui, el darrer títol de lliga conquerit per el Liverpool FC.

La temporada 1990/91, seria la darrera sota el comandament de Kenny Dalglish. De fet, Dalglish ni tant sols va acabar la temporada, víctima d'una crisis d'ansietat. El seu darrer partit a la banqueta va ser èpic. Liverpool i Everton s'enfrontaven el 20 de febrer del 1991 a Goodison Park en el replay de la 5ª ronda de la FA Cup. El resultat final va ser 4-4 després d'una emocionant prórroga. Dos dies després, Kenny Dalglish anunciava la seva renuncia irrevocable.

Tal i com va explicar en la seva auto-biogràfia, Dalglish era incapaç de continuar en el càrrec després de la tragedia d'Hillsborough. El Manager escocès va estar a punt d'abandonar la nau red, una vegada conclosa la temporada 1989/90. Sense forces per seguir endavant i segons les seves pròpies paraules, sense la força i la seguretat suficients per pendre decisions, Dalglish renunciava al seu càrrec i a gairebé una vida dedicada al Liverpool FC. 8 lligues, 3 FA Cups, 4 Copes de la lliga, 9 Charity Shield, 3 Copes d'Europa i 1 Supercopa d'Europa, és el brillant legat que Kenny Dalglish deixava a les vitrines d'Anfield.

No acabaría aquí l'aventura de Kenny Dalglish a les banquetes. A l'octubre del mateix any, vuit mesos després d'abandonar Anfield, Dalglish prenia el càrrec de manager al Blackburn Rovers, en aquells moments a la segona divisió anglesa. Sota el comandament de l'escocés, el club de Lancashire firmaría les fulles més brillants de la seva història amb l'ascens a Premier 35 anys després de no ser present i el títol de lliga la temporada 1994/95. Aquell Blackburn Rovers comptaria amb una fantàstica dupla atacant amb Alan Shearer i Chris Sutton, tots dos signats sota el comandament de Dalglish.

A mitjans de la tempora 1996/97, Kenny Dalglish signaria per el Newcastle United on prendria el relleu de Kevin Keegan. Curiosament, el mateix jugador al que Dalglish substituiría a la seva arribada a Anfield. Amb el conjunt Geordie, tant sols aconseguiría un sots-campionat de lliga i FA Cup.

A l'inici de la temporada 1998/99, Dalglish signaría contracte com a Director tècnic del seu club de formació, el Celtic de Glasgow. John Barnes faria les funcions d'entrenador, però va ser cesat del seu càrrec la temporada següent, agafant les regnes de la banqueta del club catòlic Kenny Dalglish. Amb el Celtic aconseguiría tant sols la Copa de la Lliga escocesa de la temporada 1999/2000, temporada en la que el Celtic acabaría segon en la lliga.

Set anys després de la seva darrera experiència com a Manager. Kenny Dalglish acceptava l'oferta del Liverpool FC, com a assistent en la direcció de l'Academia de Joves valors del Liverpool.

Aquesta ha estat en 3 capítols, la vida i obra d'una de les llegendes més grans que ha donat el Liverpool FC. L'etern número 7 d'Anfield. Kenny "King" Dalglish.

1ª Part: Els inicis al Celtic de Glasgow i la Selecció Escocesa.
2ª Part: La coronació a Anfield.

Fonts: Wikipedia, LFChistory.net