dimecres, 30 de gener de 2008

Quan es tocarà fons?

West Ham Utd. 1-0 LIVERPOOL FC

Sense conèixer la victòria en Premier League en tot el que portem d'any. Sense donar mostres de ser un equip conjuntat i sense el recurs de guanyar els partits sense fer un partit brillant, el Liverpool FC ha tornat a caure en partit de lliga i aquesta vegada amb un toc de crueltat immerescut. El penal transformat per Noble quan el cronometre sobrepassava els tres minuts d'afegit estipulats, ha acabat per esmicolar anímicament a un equip mentalment desorientat i que camina a la deriva buscant el final de temporada com un naufrag busca un bot salvavides enmig de l'oceà.

Va ser John Benjamin Toshack, ex-jugador del Liverpool FC, qui en la seva etapa d'entrenador del Real Madrid, va fer celebre aquella frase que deia que els seus jugador corrien per el camp com a "Pollos sin cabeza". Doncs aquesta dita podria traslladar-se perfectament a l'actual situació que travessa l'equip red.

Ganes no en falten. L'equip lluita, és innegable la seva entrega i compromís partit darrera partit. Els jugadors ho intenten ocasió darrera ocasió, però el resultat al final de cada jugada ofensiva, és sempre el mateix. La pilota mai acaba dintre de la porteria rival. Per si faltava poc, el més mínim atac contrari sobre la porteria red, darrerament sempre acaba amb gol a favor dels contraris. Al desencert atacant, aquest any se li suma la feblesa defensiva, gran sustent en el Liverpool de les darreres temporades.

El partit d'aquesta nit a Upton Park, començava amb bones vibracions per al quadre de Benítez. Torres gaudia d'una bona ocasió i a l'equip deixava veure una imatge de haver sortit amb decisió a per els tres punts. Mica en mica, aquesta sensació s'ha anat esvaint, fins a arribar al punt de que els hammers han estat finalment els dominadors del joc fins al final de la primera part, amb pilota al pal inclosa després de que lliure directe rebotés en Finnan.

La segona part ha estat globalment d'un domini total però estèril per els de Benítez. Els millors minuts han vingut amb la sortida de Lucas Leiva, que ha protagonitzar les millors oportunitats reds, sense trobar l'anhelat premi del gol.

Així ha estat fins al minut 93 quan Freddie Ljunberg s'ha endinsat dintre de l'àrea red i al fer un retall a Jamie Carragher, ha sofert la entrada clara del vice-capità red. La pena màxima no l'ha desaprofitat Noble, malgrat que Pepe Reina ha endevinat la intenció del jugador hammer. No hi ha hagut temps per a res més. El gol pujava al marcador i el referee feia xiular el final del partit. Derrota i camí cap a casa.

Fent una freda reflexió, tot just quan no fa ni un hora que ha finalitzat el partit, el cert és que tant era aconseguir un punt com cap en la nit d'avui. Avui tant sols valia la victòria i l'empat sabia com una derrota. Els 17 punts d'avantatge del Manchester United sobre el quadre de Benítez son un pes molt dur de suportar. Però el que potser és més difícil de suportar, és la imatge de total desorientació de l'equip. Els fets que han envoltat a la plantilla en els darrers mesos, no ajuden ni de bon tros a esmenar aquest problema, tot el contrari. L'enemic és a casa. Tot gràcies a Tom Hicks. No marca gols ni els para, però tampoc para de tocar els collons.

FORMACIÓ:
Reina, Finnan, Carragher, Hyypia, Fabio Aurelio, Benayoun (Babel '72), Xabi Alonso, Gerrard, Kewell (Lucas '61), Torres i Kuyt

dimarts, 29 de gener de 2008

Momo traspassat a la Juventus.

Feia dies que la noticia s'aventurava i avui finalment s'ha fet oficial per part del club. Mohamed "Momo" Sissoko ha estat traspassat a la Juventus de Torí de la Serie A italiana. Tot i que des d'el club d'Anfield no s'ha fet pública la quantitat obtinguda per el traspàs del jugador de Mali, alguns mitjans apunten que la xifra estaria al voltant dels 11 milions d'Euros més incentius si l'equip italià forma part dels quatre primers classificats en la present temporada.

Sissoko va arribar al Liverpool FC procedent del València CF el juliol del 2005 de la mà de Rafa Benítez, principal valedor del seu fitxatge. Benítez que ja va fitxar al jugador de Mali quan era tècnic del club valencià, sempre va veure en Sissoko un futbolista amb les qualitats optimes per desenvolupar un treball de recuperació i contenció en el mig del camp, arribant a comparar al jugador de Mali amb el jugador francès Patrick Vieira.

Ràpidament, Sissoko va donar mostres de la seva entrega i força en el terreny de joc, convertint-se d'aquesta manera en un dels jugadors predilectes de The Kop. "Momo" mai va donar una pilota per perduda quan lluïa la samarreta red i com a mostra queda la seva lesió ocular al xocar fortuïtament amb un jugador del Benfica en partit de Champions League, que el va tindre apartat dels terrenys de joc durant un mes, arribant a perillar la visió del seu ull. Al tornar als terrenys de joc, va fer-ho amb unes ulleres protectores, imatge en la que ben segurament molts supporters el recordaran.

De la mateixa manera que la gran majoria de supporters recordaran el partit de la temporada passada en el Camp Nou de Barcelona, quan els hi esmentin el nom del jugador internacional per Mali. En aquell partit de setzens de final de la passada edició de la Champions, Sissoko fou l'amo i senyor del mig del camp, anul·lant per complert el creatiu joc del mig del camp blau-grana, en aquells moments, la màxima referència futbolística europea i mundial.

Abandona la disciplina del Liverpool FC un d'aquells jugadors que no deixa indiferent a ningú. Jugador a quit tothom reconeix i agraeix la seva entrega i compromís amb l'equip, però que també li retreu la seva facilitat per perdre pilotes amb enorme facilitat, comprometent en moltes ocasions a l'equip per les seves incomprensibles errades. Sissoko va disputar amb la samarreta del Liverpool FC un total de 86 partits, anotant un únic gol, precissament aquesta mateixa temporada enfront del Sunderland. Com a jugador red, Sissoko va aconseguir els campionats de la FA Cup'05, i la Community Shield'06.

Un dels càntics més aplaudits i de més recent creació, ha quedat orfe amb la marxa de Sissoko. Els scoussers deuran posar-se mans a l'obra per a la creació o adaptació del popular "We've got the best midfield of the world". De ben segur, abans d'acabar de redactar aquestes línies, algun Kopite ja haurà ideat la nova lletra.

BONA SORT MOMO!!!

dissabte, 26 de gener de 2008

Contra les cordes durant una hora.

LIVERPOOL FC 5-2 Havant & Waterlooville FC

Probably, Probablement. Amb aquesta consigna al pit saltava el modest Havant & Waterlooville a la gespa d'Anfield per disputar el partit de la seva vida, aquell partit somniat des de que els seus jugadors eren marrecs colpejant qualsevol objecte de forma esfèrica pels carrers del South East d'Anglaterra. Els jugadors de Shaun Gale, han sortit al terreny de joc d'Anfield, sense cap mena de complexe. El destí els hi brindava una oportunitat única de sentir-se futbolistes de renom per un dia i no podien desaprofitar-la. La consigna, que no era un altre cosa que una encertadíssima campanya publicitària de la companyia cervessera que sponsoritza per igual a Havant i a Liverpool, ha estat ben a punt de fer-se realitat. I més encara quan no en una, sinó en dues ocasions, el marcador d'Anfield assenyalava un registre favorable als Hawks i que per moments a fet treure els colors a jugadors i aficionats locals.

Un valent Havant ha deixat ben clar des d'un inici que no vindria a posar els seus onze jugadors sota els pals de la seva porteria i amb valentia i una il·lusió desbordants, ràpidament s'han plantat en la porteria defensada per Itandje. D'aquesta manera en el minut 9 de partit a la sortida d'un corner, Pacquett passava a la modesta història del club del South East a l'obrir el marcador d'un certer remat de cap sorprenent a una embadalida defensa red.

Anfield era l'epicentre d'un sisme futbolístic a nivell mundial. Un grup de taxistes, escombraires i les més diverses professions, posava contra les cordes a tot un Liverpool FC que ha trigat força en treure's de sobre l'impacte de la sorprenent avantatge dels visitants.

Al minut 27, Lucas Leiva semblava posar novament les coses al seu lloc al empatar el partit amb un excel·lent xut en rosca des de fora de l'àrea que ha entrat per tota la escaire de la porteria d'Scriven. Res més lluny de la realitat. Quatre minuts desprès una errada entre Finnan i Pennant en el refús d'una pilota, era aprofitada per Alfie Potter per tornar a posar per davant en el marcador als Hawks, desprès de que la pilota rebotés en un imprecís, nerviós i descol·locat Martin Skretl que no ha tingut ni de bon tros un lluit debut com a titular en el Liverpool FC.

Era clar però, que la diferència tècnica i física entre un equip i altre acabaria decidint el partit. I així ha estat quan Yossi Benayoun empatava novament el partit al minut 44 obrint d'aquesta manera la seva compta golejadora particular en la tarde d'avui.

El que passava pel cap dels jugadors del Havant & Waterlooville al descans del partit quan en els vestidors esperaven el moment de reprendre el partit i tornar novament a somniar, només ho sabran els propis protagonistes de la momentanis proesa. Les sensacions que haurà sentit el porter Kevin Scriven quan al encaminar-se cap a la porteria de The Kop que havia de defensar en la segona part, tots els Kopites que omplien The Kop, s'han posat dempeus per rebre al modest goalkeeper amb una sonora i merescuda ovació, de ben segur formarà part de les memòries com a jugador de futbol, com si d'un títol de Champions es tractès.

Al minut 56 del partit però, s'ha certificat la fi del somni del Havant. Benayoun tornava a perforar la porteria hawk fent ensorrar les opcions dels visitants que s'han vist definitivament esmicolades quan tres minuts després el jugador israelià aconseguia el seu tercer gol de la tarde, amb una demostració de fonaments tècnics d'autèntic davanter centre.

El partit havia acabat en un hora. Els trenta minuts restants han estat aprofitats per els aficionats visitants per celebrar la seva estada a Anfield amb càntics i lloances dedicades als seus. Peter Crouch en el minut 90 tancava definitivament el marcador al aprofitar en clar fora de joc una assistència de gol d'Steven Gerrard.

L'arbitre feia sonar el seu xiulet i una ovació de tot l'estadi d'Anfield saludava al miracle anomenat Havant & Waterlooville acomiadant-los amb el premi al reconeixement d'haver disputat una dura batalla de tu a tu amb un històric del futbol mundial. Aquesta vegada Golliath li guanyava a David, però per ben poc.

FORMACIÓ:
Itandje, Finnan, Hyypia (Carragher '84), Skertl, Riise, Pennant, Mascherano (Gerrard '87), Lucas Leiva, Babel, Benayoun (Kuyt '72) i Crouch

GOLS:
1-1 Lucas Leiva '27
2-2 Benayoun '44
3-2 Benayoun '56
4-2 Benayoun '59
5-2 Crouch '90


Com a homenatje als braus jugadors del Havant & Waterlooville, afegirem la aliniació de tots els jugadors hawks que han participat en el partit.

Scriven, Warner, Jordan, Wilkinson, Smith, Sharp, Collins (cap), Harkin, Potter, Baptiste, Pacquette. Subs: Taylor, Gregory, Slabber, Taggart, Oatway. Entrenador: Shaun Gale.

Canvis al Nou Anfield

Ahir es va fer acte de presentació del nou disseny per al New Anfield Stadium que ocuparà gran part de l'Stanley Park de la ciutat de Liverpool. Les novetats en el nou disseny presentat, no són més que un replantejament del projecte inicial, que ha estat qualificat de inviable per el seu excessiu cost.

Estructuralment, el nou estadi presenta una arquitectura amb angles més rectes i no tant ovalats com el projecte presentat el mes d'abril passat. Aquest canvi, fa que el nou disseny recordi una mica més al vell Anfield, que ben poques coses tenia en comú amb el projecte ahir descartat.

La quantitat d'espectadors que podrà convocar el nou estadi, també ha sofert importants modificacions. El nou Anfield comptarà amb una capacitat per a 71.000 espectadors, tots ells asseguts. L'actual Anfield te una capacitat per a 45.000 espectadors mentre que, el projecte desestimat en tenia per a 63.000. The Kop, la mítica grada que flanqueja una de les porteries, ha vist incrementada la seva capacitat en prop de 5.000 espectadors, passant dels 13.500 supporters actuals a 18.500 en el futur estadi.

El nou Anfield obrirà presumiblement les seves portes a l'agost de l'any 2011, tot just quan es doni inici al campionat de lliga 2011/12.




GILLETT I HICKS ACONSEGUEIXEN UN NOU REFINANÇAMENT DEL DEUTE.

Finalment els dos co-propietaris del club, els nord-americans George Gillett i Tom Hicks, han aconseguit un nou crèdit financer per un valor estimat de 350 milions de lliures (uns 480 milions d'Euros aproximadament) per part del Bank of Scotland. Aquest nou crèdit posa punt i a part a tots els rumors esdevinguts sobre la possible posada en venda del club, un any tant sols després de l'adquisició del club d'Anfield per part dels magnats texans. Segons la nota oficial del club, aquest nou finançament, permetrà iniciar les obres del nou estadi, així com eixugar part del deute actual del club i per a la propera adquisició de jugadors en el mercat.

HICKS "RATIFICA" A BENÍTEZ.

En un exercici de cinisme al més pur estil de dirigent de la lliga espanyola, George Gillet va donar ahir mostres de suport públiques al tècnic Rafa Benítez i es va mostrar molt confiat de que el tècnic madrileny pugui complir els dos anys de contracte que li queden al capdavant de l'estaf tècnic del club. Com a mostra d'aquest incondicional suport, Hicks va posar com a prova el nou fitxatge del central eslovac Martin Skretl, petició personal del propi Benítez.

divendres, 25 de gener de 2008

Un miracle anomenat Havant & Waterlooville

El mon del futbol professional modern es mou entre números de vegades desproporcionats. Fitxatges milionaris, Sous desbordants, seguiments mediàtics de vegades excessius per a una activitat que no deixa de ser un joc i un llarg etcètera. Tots aquests aspectes fan del futbol més modest, un autèntic oblidat per a aficionats i mitjans. Però de tant en tant, sorgeix una sorpresa i un d'aquests clubs desconeguts, treu la poteta entre tot aquest món de bogeria futbolística col·lectiva, per reclamar els seus 90 minuts de glòria i reclamar en nom dels oblidats el petit lloc en el planeta anomenat futbol que per dret els hi pertany.

Aquest dissabte a les quatre de la tarde, saltarà a la gespa d'Anfield un d'aquests miracles amb els que una vegada cada lustre o possiblement encara més, el capriciós i materialista món de la piloteta obsequia brindant un premi tant senzill, com és el de disputar un partit de futbol contra un equip llegendari en un estadi de referència mundial.

El Havant Waterlloville, sap que al sentir el xiulet que donarà inici al partit, ells hauran obtingut el seu propi premi, sense necessitat de tocar la pilota. El partit somiat per molts dels seus components, prendrà vida i qui sap si el destí els hi depara una nova aventura en l'actual edició de la FA Cup.

Havant és una localitat propera a Portsmouth, que pertany al Comptat de Hampshire en la regió Sout East del Regne Unit. El Havant Waterlooville, fou fundat l'any 1998 com a conseqüència de la fusió dels dos clubs locals. El Havant fundat l'any 1883 i el Waterlloville creat l'any 1905. Tots dos clubs disputaven lligues en els campionats locals de la seva regió fins aconseguir la seva més important fita històrica, que no és altre que disputar una 4ª ronda de la FA Cup, enfront del Liverpool FC a Anfield.

Els Hawks (falcons) sobrenom amb el que són reconeguts els seus jugadors i supporters, rebran en el dia de demà el suport de tot el futbol modest no tant sols de les illes, sinó que també de ben segur de tot l'univers futbolístic. Sabedors de que gran part dels ulls de tots els aficionats al futbol en el món faran una ullada a tot allò que pugui esdevenir a Anfield demà, de ben segur es sentiran herois per un dia.

dimarts, 22 de gener de 2008

Abonats a l'empat.

LIVERPOOL FC 2-2 Aston Villa FC

Un nou empat a casa. I encara sort del gol de Peter Crouch a falta de ben pocs minuts per a la conclusió del partit. La història comença a repetir.-se en masses ocasions aquesta temporada en els partits en els que el Liverpool actua com a local. Onze partits disputats a Anfield i tant sols quatre victòries aconseguides. La resta de partits s'han saldat amb sis empats i una derrota. Uns números que no conviden a l'optimisme i que posen en seriós perill l'únic objectiu real a obtenir hores d'ara en el campionat de lliga. La consolació de la classificació per a la propera Champions League. Curiosament els mateixos registres, però en sentit invertit (6 victòries, 4 empats i una derrota) són els números aconseguits per el Liverpool FC fora del seu feu. Aquests registres actuant com a visitant, són els que de moment sostenen al conjunt de Benítez entre els candidats a ocupar la quarta plaça final. Els red supporters ens llevem avui amb el desencís de mirar la classificació i observar com el Liverpool FC ocupa una cinquena posició que el deixa momentàniament fora de les places de Champions i el que és pitjor, ens veiem superats per el veí de la ciutat, l'Everton de David Moyes.

No es pot dir que en el partit d'ahir els homes de Benítez realitzessin un partit deplorable. Tot el contrari. El Liverpool FC va oferir ahir ben possiblement la millor imatge davant dels seus seguidors en el que portem de temporada. En moltes fases del partit (sobre tot en l'inici de la segona part) els reds desbordaven per complert als villans, sometent la porteria defensada per Taylor a un constant assetjament que mai va trobar la recompensa del gol que portés la tranquil·litat a les grades d'Anfield.

Va ser Benayoun qui obriria el marcador a favor dels reds en el minut 19, al culminar en una acció de pur davanter centre una jugada en el interior de l'àrea visitant, després de rebre una brillant passada de Kuyt. L'holandès que ahir tornava a l'onze inicial, va tornar a demostrar que és un jugador amb una intel·ligència sobre un terreny de joc molt per sobre de la mitja. Les seves accions van portar sempre gran perill a la porteria rival. Malauradament però, cap d’elles van ser premiades amb un gol que se li resisteix amb massa crueltat.

Resultat a favor, bon joc i les poques escomeses ofensives de l'Aston Villa eren tallades de soc-arrel per la defensa i mig del camp reds amb un Sami Hyypia inexpugnable i retrobat amb la seva millor forma i sentit de la col·locació i un Mascherano, que a la seva tasca de recuperació, li ha sumat una millora ostensible en la organització del joc. Amb tots aquests elements, Anfield tornava a viure una festa. The Kop alentava a tot Anfield amb càntics de denuncia contra els propietaris Gillett i Hicks i com no, de suport a l'equip.

Tot el festival es va trencar inexplicablement en tres minuts fatídics. Tres minuts de pèrdua de concentració defensiva que van condemnar a l'equip de Benítez amb dos gols en contra totalment immerescuts per els homes de Martyn O'Neill. Harewood d'acrobàtic remat d'esquenes a porteria, en el que Reina podria haver fet alguna cosa més per tal d'evitar el gol i un remat d'Olof Melberg, desviat per Fabio Aurelio, posaven un 1-2 en el marcador que ningú podia creure's.

Restaven vint minuts per a la conclusió i el Liverpool devia d'actuar a corre-cuita si volia esmenar un marcador que ni molt menys mereixia. Skretl feia el seu debut com a jugador red, apropiant-se de la zona central defensiva i desplaçant a Carragher al lateral dret. Babel, que novament i de manera incomprensible veia iniciar el partit des de la banqueta, feia acte d'entrada en el terreny de joc conjuntament amb Peter Crouch faltant un quart d'hora i deu minuts respectivament per a l'acabament del partit.

Sort del llarguerut jugador anglès que va saber introduir la pilota en la porteria de Taylor quan el minut 88 brillava en el marcador. El Liverpool va intentar amb més cor que cap aconseguir els tres punts. Novament l'Aston Villa es veia replegat en l'interior de la seva pròpia àrea, però mai va arribar cap remat de perill per part dels jugadors reds. Al final un 2-2 que torna a deixar un regust agre en els seguidors que desconsolats, veuen com l'equip tampoc sap donar-li una petita alegria esportiva per tal d'oblidar per un moment la convulsa situació institucional que travessa el club. Resignació.

FORMACIÓ:
Reina, Arbeloa (Skretl ’70) Carragher, Hyypia, Fabio Aurelio, Benayoun (Crouch ‘80), Mascherano, Gerrard, Kewell (Babel ’75), Kuyt i Torres.

GOLS:
1-0 Benayoun '19
2-2 Crouch '88

diumenge, 20 de gener de 2008

Quan el club deixa de ser dels seus aficionats.

Tristos aconteixements els que es produeixen des de fa ja setmanes en el si institucional del club. Fets inimaginables ara fa un any i sense precedents en els prop de 116 anys d'història del club d'Anfield. Els nous temps, la urgència de resultats esportius immediats i el més implacable capitalisme especulatiu made in USA han posat al Liverpool FC en les portades i titulars de tota la premsa britànica i fins i tot espanyola i no precissament per informar d'èxits esportius.

El mes de febrer de l'any passat, els multimilionaris nord-americans George Gillet i Tom Hicks, es feien amb el control total del club. Molts supporters (entre els quals m'incloc) vam rebre amb renovades il·lusions als dos magnats texans que amb promeses de dissenyar un equip fort per optar al títol de Premier i la construcció d'un nou i funcional estadi oferien la possibilitat d'entrar en una nova era per al club.

A dia d'avui, cada cop és més clar que tot allò era un engany. Res de lo promès s'ha complert. Ni diners per fitxatges importants (El balanç de ingressos - despeses en fitxatges és de -20 milions) Constants travetes al treball de Rafa Benítez en la construcció d'un equip competitiu. Missatges enverinats filtrats a la premsa per debilitar la posició de Benítez. I la construcció del nou estadi en entredit després de que els dos propietaris del club no puguin fer front al crèdit sol·licitat, degut a la devaluació constant del dolar nord-americà, han acabat per esmicolar la imatge pública dels actuals propietaris del club.

Amb tots aquests esdeveniments sobre la taula, ha quedat clar que l'entrada dels dos magnats texans en el club, ha estat per un interès econòmic purament especulatiu. Cap mena de projecte esportiu, l'únic objectiu dels yankees ha estat el de crear un pelotazo, amb recalificacions urbanístiques incloses, al més pur estil de la lliga espanyola.

Amb una massa social totalment en contra i amb una reestructuració d'un crèdit bancari al que fer front en les properes setmanes, la possibilitat de que George Gillet i Tom Hicks es desvinculin per complert del club, comencen a prendre cos.

Dubai International Capital, holding empresarial propietat del govern dels Emirats Àrabs, ha mostrat novament el seu interès en l'adquisició del club, després de que la seva inicial oferta en el mes de gener de l'any passat, fos denegada per David Moores anteriorment a l'arribada de la oferta nord-americana.

En el mes de desembre de l'any passat, DIC ja es va mostrar interessat en fer-se amb el control de la meitat de les accions del club, després dels insistents rumors de que Tom Hicks estaria disposat a escoltar qualsevol mena d'oferta per la seva part de participacions en el club. Finalment el rumor fou desmentit. Una nova oferta del grup saudí hi ha sobre la taula, segons la totalitat de la premsa britànica. Prop de 490 milions d'Euros amb l'adquisició del deute inclòs per Hicks i Gillet i pel que es diu en els rotatius, un ultimàtum als dos magnats texans de ben poques hores per decidir-se.

La història del Liverpool FC, sembla que obrirà un nou capítol en els propers dies. Tant sols el temps ens sabrà dir si l'encert i la glòria esportiva acompanyaran les noves pàgines del llibre. Seriosos dubtes planen sobre Anfield.

dijous, 17 de gener de 2008

Solidaritat amb Borja.

Avui s'ha fet pública la sentència que condemna a dos anys de sanció al jugador Borja Criado en l'actualitat jugador del Granada '74 de la 2ª Divisió espanyola. Borja ha estat acusat de consum de substàncies dopants durant la seva estada l'any passat en el Club Ciudad de Murcia. El positiu ve donat per el consum de l'extrem esquerrà d'un producte per frenar la caiguda del cabell, en un cas similar al de Romário da Souza Faria "Romário" que va ser suspès ara fa unes setmanes per les mateixes conseqüències.

Borja Criado, és un jugador format a la pedrera del C.E. Europa. En tant sols una temporada (2000/01) Borja va revolucionar la banda esquerra de la tercera divisió del grup català amb la seva habilitat per el regat i la seva velocitat. Conjuntament amb Criado, l'Europa comptava a les hores amb un altre perla del planter com era Albert Serrano (veure fotografia Borja esquerra, Albert dreta) Aquella temporada, l'Europa disputaria el seu darrer play-off per a l'ascens a 2ª Divisió B, però es va topar amb el poderosisim Alicante que va conquerir finalment l'ansiat ascens.

Les característiques de l'hàbil extrem escapulat, no van passar desapercebudes per a importants equips. Qui va fer l'aposta més ferma per fer-se amb els serveis del jugador europeista finalment va ser el Valencia CF, que a les hores entrenava Rafael Benítez. Inicialment el jove jugador formaria part de l'equip B del conjunt valencianista, però Benítez premiaria a Borja amb el debut en la màxima competició espanyola on disputaria un total de tres partits defensant al club che, incloent una titularitat davant del FC Barcelona i fins i tot la disputa d'un amistós de pretemporada a Anfield enfront del Liverpool FC de Gerard Houllier.

ÀNIMS BORJA!!

dimarts, 15 de gener de 2008

44 minuts de resistència.

LIVERPOOL FC 5-0 Luton Town FC.

El Luton Town obtenia un inesperat regal de reis el passat dia 6 de gener al guanyar-se merescudament el partit de replay a Anfield, després d'empatar a un gol en el seu estadi davant del conjunt de Benítez. Els jugadors hatters, acudien a Anfield amb la il·lusió de donar una sorpresa majúscula a la competició amb més tradició del futbol mundial. I no els hi han anat malament les coses en un principi. El Luton, acompanyat per un important número de supporters que han omplert l'Anfield Road Stand, ha aturat com ha pogut totes les escomeses dels jugadors del Liverpool que veien com una vegada el pal o d'altres la falta d'encert i el porter visitant, impedien que el marcador registrés cap mena de moviment.

La resistència hatter però, s'ha vist truncada a un minut de l'acabament de la primera part. En el moment més cruel en el que un equip pot rebre el primer gol d'un partit, ha arribat el gol de Ryan Babel. El davanter holandès, molt incisiu durant els primers 45 minuts, ha creuat perfectament la pilota de xut de cama dreta, obrint d'aquesta manera el camí de la classificació per a la següent ronda de la FA Cup. A partir d'aquí, tot ha estat molt més fàcil per a un Liverpool que durant 44 minuts ha vist com tots els seus intents per obrir la llauna del Luton eren infructuosos.

Amb el gol de Babel, el quadre visitant ha despertat del seu somni i lògicament s'ha vingut avall. En els vint-i-cinc minuts següents a l'inici del segon temps, els jugadors de Benítez, s'han agradat i no han tingut pietat a l'hora de perforar la porteria de Brill per quatre vegades més, tres d'elles obra d'Steven Gerrard que ha aconseguit un hatt trick. Feia 12 anys que un jugador del Liverpool no aconseguia tres gols en un mateix partit en competició de FA Cup. El darrer va ser Stan Collymore l'any 1996 davant del Rochdale. Sami Hyypia acompanyaria a Babel i a Gerrard en l'apartat golejador, al pentinar amb el cap en el primer pal un corner.

Les coses tornen al seu lloc i els jugadors Reds han sofocat en el segón intent el petit incendi que va provocar un empat més que trist davant d'un equip notablement inferior al quadre de Benítez. El Liverpool FC espera ara rival per a la següent ronda, que sortirà del partit que enfrontarà al Swansea de Roberto Martínez i al modestíssim Havant and Waterlooville.

Per a la historia quedarà que Jamie Carragher defensava per 500ª vegada la samarreta red en la nit d'avui. Per a l'ocasió, Steven Gerrard ha cedit les seves funcions de capità de l'equip al jugador de Bootle. Carra Legend.

FORMACIÓ:
Itandje, Arbeloa, Carragher (500) Hyypia, Riise, Pennant, Xabi Alonso, Gerrard (Lucas Leiva '72), Babel, Torres (Fabio Aurelio '73) i Crouch (Kuyt '65).

GOLS:
1-0 Babel '45
2-0 Gerrard '52
3-0 Hyypia '57
4-0 Gerrard '64
5-0 Gerrard '71

dilluns, 14 de gener de 2008

Hora d'alternatives

Sense conèixer la victòria en els tres darrers partits disputats. Amb l'ensurt de la última victòria obtinguda davant del Derby County (cuer de la Premier) en el últim sospir i el que possiblement és el pitjor i més preocupant de tot, amb la pobre imatge oferta des de que l'equip certificava a Marsella el seu passi als setzens de final de la Champions League, el Liverpool FC afronta demà el replay de la seva eliminatòria de FA Cup davant del modest Luton Town FC que ara fa una setmana, va fer treure els colors al conjunt de Benítez.

Es evident que l'equip està travessant el pitjor moment de la temporada. L'equip que va superar brillantment una complexa classificació a la següent ronda de la Champions League, quan tot es donava per perdut, sembla com si víctima de l'estrès, s'hagués desplomat física i mentalment al aconseguir el difícil objectiu. Jugadors com Voronin, Benayoun, Kuyt, Riise, Finnan o Hyypia, no són ni la ombra del que eren.

En els darrers partits aquests jugadors, han evidenciat la seva falta de motivació, ambició i com a producte d'aquestes mancances, un total desencert en les seves funcions. Es hora doncs de que Benítez actuí amb seny i auto-critica. La seva funció és la de recuperar aquests jugadors en el treball diari i no sotmetre'ls a l'examen d'un partit per veure si la seva recuperació és òptima. El principal perjudicat seria l'equip i per contra, el propi Benítez que setmana darrera setmana es cansa de sentir rumors sobre el seu possible acomiadament.

Es hora doncs, de donar l'alternativa a jugadors joves o que no han comptat amb suficients minuts durant la temporada. Nabil El Zhar i Ryan Babel, són dos jugadors ofensius, desequilibrants i amb un atreviment considerable. Precisament aspectes dels que ha mancat l'equip en els darrers partits. Tant sols Babel va poder donar mostres de les seves virtuts en el segon temps del partit de dissabte a Middlesbrough i l'equip ho va notar amb ostensiblement.

La teòrica feblesa del rival de demà, és una bona oportunitat per que aquests dos jugadors i algun més com ara Insua, Leto o Putterill, gaudeixin d'uns minuts per donar aire fresc a un equip naufrag d'idees i també per posar pressió als afectats de la síndrome post-Marsella.... O pot ser ho podríem anomenar síndrome Post-Ayesterán?

dissabte, 12 de gener de 2008

Torres al rescat

Middlesbrough FC 1-1 LIVERPOOL FC.

Malament. Les coses no funcionen correctament en aquest Liverpool. Aquesta tarde l'equip ha repetit la mateixa mala imatge oferta el passat diumenge a Luton. L'imatge d'un equip totalment desorientat i jugant a la deriva. Un equip sense patró. Un onze inicial composat novament per jugadors totalment fora de forma i ara per ara, amb la mentalitat i personalitat insuficients com per donar un cop a la taula i posar-se l'equip a les seves esquenes i tirar d'ell. Tant sols una excepció. Fernando Torres.

El davanter de Fuenlabrada ha demostrat durant els noranta minuts del partit, ser el jugador amb la casta suficient com per tractar d'esmenar el despropòsit general en el que s'ha convertit en poques setmanes un equip que fins a les hores, havia donat mostres de ser un seriós aspirant en la lluita per el títol. Pocs jugadors, dels que s'han vestit de curt en la tarde d'avui, han secundat a l'ex-jugador de l'Atlético de Madrid en el seu intent de salvar l'imatge i el nom del Liverpool FC.

El premi a la solitària lluita de Torres, ha rebut la seva recompensa en el minut 71, quan el davanter ha rebut una pilota fora de la seva posició natural i tot avançant uns pocs metres i havent estat a punt de caure, ha etzibat un potent xut des de fora de l'àrea al que res ha pogut fer el porter Schwarzer. Era el gol que feia pujar l'empat a un definitiu, en un partit en el que l'equip local s'havia avançat en el marcador en el primer temps per obra de Boateng i que amb prou feines el conjunt de Benítez ha sabut contrarestar.

Novament el tècnic madrileny ha repetit la inclusió en el onze inicial de jugadors que ni de bon tros són la ombra del que havien estat. El cas de Voronin, és un exemple. El jugador ucraïnès, ha estat la parella atacant de Torres, sense haver donat mostres de perill en cap dels 75 minuts en els que ha estat en el terreny de joc. Per la seva contra, Ryan Babel que una vegada més veia iniciar-se el partit des de la banqueta, ha estat un dels jugadors revulsius, quan Benítez l'ha donat entrada, al inici del segon temps. Cal fer autocrítica i disposar d'un onze inicial compost per els jugadors amb millor forma.

Aquesta tarde s'ha comprobat qui és ara per ara, el líder natural d'aquest equip. Aquest no és altre que Fernando Torres. En poc menys de sis mesos, el davanter internacional espanyol, no tant sols s'ha guanyat l'estima dels supporters, sino que, s'ha guanyat el títol honorífic de líder absolut de l'equip.

FORMACIÓ:
Reina, Finnan, Carragher, Hyypia, Arbeloa (Babel '45) Benayoun (Xabi Alonso '59), Mascherano, Gerrard, Riise, Voronin (Kuyt '75) i Torres.

GOL:
1-1 Fernando Torres '71.

COL·LABORACIONS AMB "THE KID TORRES.COM"

Amb l'article "Carragher, corazón y alma" s'inicia la col·laboració d'un servidor amb el blog The kid Torres, dedicat a la figura del davanter del Liverpool FC i tot allò que l'envolta. Espero que el visiteu i doneu la vostra opinió.

dimecres, 9 de gener de 2008

Martin Skrtel, nou central Red.

Martin Skrtel, defensa central de nacionalitat eslovaca, es convertirà en les properes hores en nou jugador del Liverpool FC, després d'haver passat en el dia d'avui les corresponents proves mèdiques en els instal·lacions de Melwood.

El jove jugador de vint-i-quatre anys, prové del club Zenit de Sant Petersburg, actual i flamant campió de la lliga rusa, club en el qual ha militat en les darreres quatre temporades, convertint-se en un fixe de la defensa del club rus. Defensa central d'una planta imponent (1,91 cms i 81 Kgs) ha representat al seu país en vint-i-dues ocasions, aconseguint anotar un total de quatre gols.

Algunes informacions apunten que el preu acordat entre el club rus i el Liverpool FC arriba als 8 milions de lliures (12 milions d'Euros aprox.), convertint-se d'aquesta manera en la quantitat més alta pagada per un defensa en l'entitat d'Anfield.

El fet de que el campionat rus, hagi finalitzat ara fa poques setmanes, provoca que el jugador arribi en plena forma per passar a formar part del planter i molts són els que apunten a que podria estar present en la propera convocatòria per el partit de dissabte al Riverside Stadium davant del Middlesborough, donada la falta d'efectius disponibles en la retaguardia del conjunt de Benítez.

diumenge, 6 de gener de 2008

Per plorar.

Luton Town FC 1-1 LIVERPOOL FC.

Un equip sense ambició, amb molts dels seus integrants en una alarmant baixa forma tant anímica com física i el que és pot ser el pitjor, sense capacitat de treure l'orgull necessari amb el que en ocasions s'ha d'apelar per treure endavant partits entrebancats com el d'avui, ha deambulat aquesta tarde per l'estadi d'un equip que lluita per eludir les places de descens de la League One (l'equivalent a la 2ª Divisió B espanyola), tot veient-se sotmès al domini del contrari infinitament inferior en qualitat.

L'actuació de l'equip aquesta tarde ha estat desastrosa. L'equip comptava amb importants baixes entre les quals la d'Steven Gerrard amb molèsties musculars. Tampoc Fernando Torres no ha estat de la partida i ni tant sols ha viatjat amb els seus companys a Kenilworth Road. Sense els dos grans pilars en els quals es sustenta l'actual Liverpool FC, el conjunt de Benítez, ha donat una imatge d'equip vulgar i patètic, davant d'un contrari que amb l'única arma de l'ambició ha fet treure els colors durant gran part del partit a la parròquia red.

De tots els aficionats al futbol, és sabut que una competició com La FA Cup, depara en moltes ocasions destacables sorpreses i l'equip petit venç al gran. Per sort aquesta circumstància no s'ha donat, però aquest fet no ha estat present en la ment de Benítez a l'hora de confeccionar un equip amb molts jugadors en un estat de forma molt llunyà al desitjable. Els cassos de Hyypia, Riise i per sobre de tots Dirk Kuyt, així ho testimonien.

Com no podia ser d'un altre manera en un partit de Cup, el partit ha començat amb un ritme frenètic i ja abans d'haver-se complert els primers cinc minuts de joc, els dos porters havien evitat dos gols. Fins aquí tot normal. Però mica en mica, l'ambició i la pressió local han pogut amb la passivitat visitants. El partit ha pres un caire molt perillós i les escomeses del Luton Town eren cada cop més evidents i es repetien una vegada i un altre sense que el Liverpool FC es podés treure de sobre el domini dels hatters.

Al minut 73, semblava que tot s'havia decidit en favor del conjunt de Benítez, quan en una errada de la defensa del Luton, Voronin es plantava tot sol del porter Brill. Per continuar amb els despropòsits, el jugador ucraïnès ha errat en el seu intent d'inaugurar el marcador. Per sort, el refús l'ha sabut aprofitar Peter Crouch que seguia l'acció des de el darrera, per a porteria buida, fer pujar el gol que semblava donaria un més que trist pas a la següent ronda de la FA Cup.

No ha estat així. Tant sols tres minuts després, John Arne Riise introduïa còmica o tràgicament, segons es vulgui veure, la pilota en la seva pròpia porteria al impactar en el refús en el seu propi braç, fent embogir als seguidors locals, que veien com el seu equip forçava un partit de desempat a Anfield, a disputar-se el proper 15 de Gener. Merescut premi per els braus i combatius jugadors del Luton Town i per contra, merescut castic per el Liverpool FC, per tot el Liverpool FC, jugadors i tècnic, que havent-se equivocat de ple en l'alineació inicial fent jugar a jugadors totalment fora de forma, tampoc ha sabut reaccionar, donant entrada a jugadors resolutius per tractar de canviar la negativa tendència que estava adquirint el partit. Per si calia afegir més llenya al foc, els canvis han estat totalment erronis, al canviar als jugadors (Alonso, Babel i Benayoun) que millor rendiment havien ofert durant el matx. Cal rectificar.

Com a curiositat, esmentar la presència en la grada de Kenilworth Road, del nou seleccionador anglès, Fabio Capello. La conclusió que haurà tret el tècnic italià de l'actuació dels jugadors seleccionables del Liverpool, és que haurà de treballar de valent si vol fer recapacitar a Jamie Carragher per a que aquest torni a l'equip dels tres lleons. De nou Carragher s'ha multiplicat en defensa per tal de solucionar les constants errades dels seus tres companys de línia.

FORMACIÓ:
Itandje, Finnan, Carragher, Hyypia, Riise, Benayoun (El Zhar '85), Xabi Alonso (Mascherano '73), Lucas Leiva, Babel (Voronin '70), Kuyt i Crouch.

GOL:
0-1 Crouch '73

dissabte, 5 de gener de 2008

Camí de Wembley

La 126ª edició de la FA Cup pren aquest cap de setmana el protagonisme de l'actualitat red amb l'inici demà d'una nova aventura del club d'Anfield en la competició. Amb la lluita per el títol de lliga posada en entredit després de l'empat del passat dimecres davant del Wigan, el Liverpool FC haurà de redoblar esforços en les dues competicions del K.O. en les que encara està viu, si no vol acabar la temporada en blanc.

La FA Cup, és el trofeu de clubs més antic del futbol mundial. La seva primera edició data de l'any 1872 i tant sols ha viscut dos parèntesis en la seva historia, com a conseqüència de les dos grans guerres mundials del segle passat. A l'aficionat del Liverpool FC, aquesta competició li porta inoblidables records. Les set ocasions en les que el club s'ha proclamat campió del trofeu, estan plagades de moments històrics carregats d'autèntic epicisme. No cal anar molt lluny per rememorar les mels de l'èxit en aquesta competició i assaborir el regust d'una victòria èpica. Qui no recorda el gol des de 30 metres de Gerrard en el minut 93 que forçava la pròrroga davant del West Ham United en la final de l'any 2006 a Cardiff? Qui no recorda les aturades de Pepe Reina en la pròrroga? Qui no recorda els dos penals aturats per el mateix Reina en la fatídica tanda de penals?

I per que no remuntar-nos als ja llunyans anys 80 en aquella final contra els veïns blaus de l'Everton de l'any 1986. Aquells gols d'Ian Rush que van capgirar el partit després del gol inicial de Gary Lineker. Aquell era el Liverpool invencible dels Dalglish, Houghton, Beardsley, Barnes, Rush i companyia.

Tot allò és història. La realitat i el present diuen que demà el Liverpool es posa mans a l'obra per tal de portar el vuitè títol de FA Cup cap a les vitrines d'Anfield i ho farà enfrontant-se a un vell conegut de les darreres edicions. El Luton Town FC.

Ara fa dues edicions que els homes de Benítez rendien visita al Kenilworth Road. El partit va acabar amb un 3-5 per els interessos red. el partit és recordat per tots els supporters per el impressionant gol marcat des d'el seu propi camp per el donostiarra Xabi Alonso i tambè, per que no recordar-ho, per els problemes que van donar els hatters (barreters) al conjunt red. Una reacció a temps dels de Benítez encapçalada per l'avui jugador del Recreativo de Huelva, Florent Sinama Pongolle, va fer possible una treballadíssima victòria.

Aquest any però, les coses no comencen be per l'equip. Demà el Liverpool comptarà amb les baixes per lesions musculars de tres dels titulars del passat dimecres. Aquests no són altres que Alvaro Arbeloa, Fabio Aurelio i Steven Gerrard, que com no podia ser d'altre manera, comença a notar l'alt ritme de les competicions. Esperem que aquestes baixes no siguin obstacle per superar la primera ronda de la competició.

dimecres, 2 de gener de 2008

Patinada inesperada

LIVERPOOL FC 1-1 Wigan Athletic.

Es comptava indubtablement amb els tres punts en joc en la nit d'avui a Anfield. El fet de que el rival fos un dels aspirants al descens i el bon joc exhibit el darrer partit a Manchester davant del City, feien presumir un partit plàcid en la freda nit del Merseyside. A l'hora de la veritat, a la ja freda temperatura ambiental, cal afegir-hi una tromba d'aigua freda que ha gelat per complert els ànims de tots els supporters. El gol de Bramble a deu minuts del final, en l'únic xut a porteria amb perill del Wigan Athletic en el partit, ha fet ensorrar pràcticament de forma definitiva, les poques opcions reals d'aconseguir un anhelat títol de lliga que es resisteix des de fa 18 anys. Deixar escapar 13 punts a casa dels 30 disputats, són un handicap excessiu si es vol aspirar a aconseguir el títol de campió en el trofeu de la regularitat.

El pitjor de tot, és que dels 13 punts que han volat d'Anfield, 6 d'ells han estat en empats que haurien d'haver estat clares victòries. Birmingham, Tottenham i Wigan avui. Amb una segona volta per davant, en la que s'han de visitar el feu dels principals aspirants al títol, fa pensar, tot fent un exercici d'honestedat, que el Liverpool ha dit adéu de forma pràcticament definitiva (no matemàtica) a les aspiracions al títol, o com a mínim, de poder disputar aquest fins l'últim sospir del campionat. Clar que contràriament a les tres temporades anteriors amb Rafa Benítez al càrrec del club, els millors resultats han vingut quan el Liverpool, ha disputat els seus partits lluny d'Anfield.

El partit era propici per experimentar i així ho ha entès Benitez quan en un fet insòlit aquesta temporada, ha alineat de sortida a tres mig-campistes de caràcter organitzatiu, com són, Mascherano, Alonso i Gerrard, ocupant aquest darrer una posició de mitja-punta per darrera de Fernando Torres. Així mateix, Pennant reapareixia en el onze titular després de varies setmanes d'absència.

La primera part s'ha disputat amb constants imprecisions dels jugadors locals i amb les idees un tant tèrboles. La feblesa del rival i la falta de perill que oferia però, feien dissimular la falta de encert en el combinat red. Tant sols un voluntariós Fernando Torres, ha donat mostres d'estar plenament concentrat en el joc, sent el davanter madrileny, un constant malson per a la defensa dels homes d'Steve Bruce per la seva mobilitat.

Els vint-i-dos protagonistes, prenien el camí dels vestidors sense haver inaugurat el marcador i amb certa intranquil·litat en la banda local, per la falt d'encert de cara a porteria. Per sort, als cinc minuts de la represa, Una excel·lent jugada de combinació entre Finnan, Torres i Gerrard, la culminava "El Niño" aconseguint a boca de canó el seu gol número 10 en Premier League, setzè des de que defensa la samarreta red del Liverpool FC. El més costós s'havia aconseguit finalment. La porteria de l'ex-porter Kirkland havia estat perforada. Era el moment d'eixamplar diferències en el marcador i oferir una nit de gols a la fidel parròquia d'Anfield. No és que els jugadors s'hagin relaxat. L'equip ha continuat buscant la porteria visitant sense descans, tot i que amb molt desencert.

Les dues bandes han estat avui bastant inoperants, amb un Kewell voluntariós però gris i ineficaç en els un contra un amb els seus oponents. Pennant, molt falt de ritme, no ha marxat en cap moment del seus rivals. Vista la inoperància dels dos extrems, el joc per banda, ha vingut a càrrec de Finnan i un Fabio Aurelio que torna a recuperar la forma que sempre s'ha vist truncada per inoportunes i constants lesions.

Però vet aquí que quan tot semblava dat i beneït i tothom es conformava amb un pírric 1-0, però amb els tres punts al sac, un desafortunat error en el refús de Gerrard, ha caigut a peus del central del Wigan Athletic Bramble, que ha sorprès amb un colocadísim xut a porta al que res ha pogut fer Pepe Reina. Restaven deu minuts per al final del partit, però el cop ha estat massa dur per els de Benítez. El marcador d'Anfield no es tornaria a moure.

FORMACIÓ:
Reina, Finnan, Arbeloa, Carragher, Fabio Aurelio, Pennant, Mascherano, Xabi Alonso, Kewell, Gerrard i Torres.

GOL:
1-0 Fernando Torres '50