divendres, 31 d’octubre del 2008

Els Spurs recuperen escalfor.

Amb uns nefastos dos punts producte de dos empats i sis derrotes en vuit partits, Juande Ramos signava el pitjor inici del Tottenham Hotspurs des de l'any 1912. A l'entrenador manxec, tampoc li va ajudar una més que discreta actuació a la Copa de l'UEFA on en el darrer partit, patia una severa derrota per 2-0 enfront de l'Udinese italià. I tot, amb un dels planters més potents i complerts, no tant sols de la Premier League, sino que, de tota Europa. El cessament de l'entrenador que va fer campió de la Copa de la UEFA en dues ocasions al Sevilla CF, era fulminant ara fa una setmana.

El substitut de Juande escollit per la directiva del club londinenc, va ser Harry Redknapp, que no va dubtar en abandonar el Portsmouth per fer-se càrrec de la banqueta dels Hotspurs. Redknapp, pare de l'ex-jugador red Jamie Redknapp i oncle del jugador del Chelsea Frank Lampard, va convertir en tant sols una temporada i mitja al Portsmouth FC en flamant Campió de la FA Cup de la temporada passada, quan mig any abans l'equip del sudoest ocupava una posició propera al descens.

La mà del veterà entrenador anglès, ja es deixa notar. En els dos partits següents a la destitució de Juande, els Spurs van aconseguir la primera victòria de la temporada davant del Bolton Wanderers i un agònic empat a quatre gols en l'esbojarrat derby del nord de Londres enfront de l'Arsenal, quan faltant ben pocs minuts per al final del partit, els de Redknapp perdien per 4-2.

Amb un entrenador com Harry Redknapp, experimentat i especialista en reflotar i fer fins i tot grans a equips en situacions compromeses, el Tottenham Hotspurs torna a recuperar el crèdit perdut en vuit jornades d'una lliga en la que per potencial, estava cridat a ser un dels equips a pugnar amb els quatre grans.

Per el potencial del planter, per les renovades il·lusions i per els dos esperançadors resultats obtinguts amb l'execució del canvi d'entrenador, el partit de demà dissabte és un d'una dificultat extrema per els homes de Benítez. Per si faltessin pocs al·licients per viure un dels partits més grans de la jornada, l'aspecte emotiu també estarà present a White Hart Lane, amb la tornada de Robbie Keane a la que va ser casa seva durant 6 temporades. Ens espera tot un partidaç.

dimecres, 29 d’octubre del 2008

Tant sols falta guanyar facilment.

LIVERPOOL FC 1-0 Portsmouth FC



Des d'el punt de penal ha aconseguit el Liverpool mantenir el liderat de la Premier League, mitjançant Steven Gerrard que ha executat magníficament la pena màxima a falta d'un quart d'hora de la finalització del matx.

Amb aquesta introducció, es podria pensar que el joc dels de Benítez aquesta nit enfront del nou Portsmouth de Tony Adams, ha deixat moltíssim que desitjar. Res més lluny de la realitat. Els d'Anfield han realitazat un partit completíssim, amb moltes fases de bon joc amb combinacions de jugades de fantasia, joc molt ràpid i no oferint al rival la més mínima oportunitat de possessió de pilota. L'únic que ha faltat, ha estat decidir el partit més d'hora i amb una diferència de gols suficient com per no passar angunies als minuts finals.

I és que aquest any el Liverpool suma punts a base de victòries (8 per tant sols 2 empats) però aquestes van acompanyades sempre de grans patiments i en ocasions amb remuntades heroiques. Ja és bo que així succeeixi. L'equip lluita i troba la justa recompensa al treball ben fet. Però veient la facilitat amb la que solventen els seus compromisos la resta d'equips grans del campionat, seria desitjable prendre exemple. Clar que quan el que toca és enfrontar-se contra aquests conjunts, el que surt guanyador, fins al moment, és el Liverpool FC.

Els tres punts en joc en la nit d'avui a Anfield eren summament importants i calia que no volessin del feu red. El partit presentava uns al·licients que no deixaven d'agradar als supporters. S'estrenava liderat, Peter Crouch tornava a Anfield, l'equip visitant estrenava tècnic i l'eufòria per la gran victòria del passat diumenge, continuava present en l'estat anímic de gran part dels aficionats. Era un clar partit trampa.

Benítez introduïa per sorpresa un bon número de canvis en l'onze inicial, amb la presència en l'eix defensiu de Sami Hyypia, Lucas Leiva de partenaire de Xabi Alonso, Pennant i Babel per les bandes amb Gerrard com a mitja punta per darrera de Kuyt. L'aposta de Benítez, ha estat bona. El joc dels seus nois ha estat brillant i fluït amb Alonso i Gerrard com a grans líders d'un equip que partit a partit està demostrant que té fam de Premier League.

Amb la victòria final, el Liverpool conserva el liderat obtingut el passat diumenge i comença a pensar en el difícil partit de dissabte a White Hart Lane. Espera un Tottenham amb renovades esperances després del nefast inici de campanya a les ordres de Juande Ramos. La bona i experimentada mà de Redknapp ja es comença a notar en els Spurs. Sigui per sort o no, el cas és que el derby londinenc entre gunners i spurs ha acabat amb empat a 4 gols després que els de Redknapp anesin per sota en el marcador per 4-2.

FORMACIÓ:

Reina, Arbeloa, Carragher, Hyypia, Fabio Aurelio, Pennant (Benayoun 65'), Lucas Leiva, Xabi Alonso, Babel (Riera), Gerrard (Keane) i Kuyt.

GOL:

1-0 Gerrard 75' (pen)

diumenge, 26 d’octubre del 2008

WE'LL BE COMING!!!!

Chelsea FC 0-1 LIVERPOOL FC

En les darreres jornades el càntic que dona títol a aquest post, ha cobrat gran força i rellevància entre els supporters que es desplacen amb l'equip, fent-se sentir i anunciant l'arribada dels nois de Shankly. Es com si algun incomprensible i misteriós fet s'hagi apoderat de la parròquia d'Anfield sense una explicació aparent, que fa que la canalla anuncii arreu que els jugadors del Liverpool estan arribant i que venen disposats a conquerir el títol.

Així ha passat aquesta tarde a Stamford Bridge. Els nois de Benítez han ofegat per complert als nois d'Scolari confirmant ara si, que són seriós aspirant al títol i no tant sols un simple candidat. L'equip creu, Rafa ho creu, els supporters ho creuen i, a partir d'aquesta mateixa tarde, tot el món futbolístic comença a adonar-se que aquest Liverpool FC te les condicions per arribar ben lluny.

Era el segon compromís que enfrontava als de Benitez amb un dels clars tres outsiders a la conquesta del títol. En el primer el Liverpool guanyava al Manchester United d'Alex Fegursson a Anfield amb clara superioritat i en el d'avui, el Chelsea d'Scolari s'ha vist superat amb claredat i autoritat per l'onze de Benítez.

Clar reflex de aquesta afirmació, han estat les continues queixes del entrenador brasiler a arbitre i assistent des de la banda, en cadascuna de les decisions arbitrals que no afavorien als de Stamford Bridge. Impotència.

El gol de Xabi Alonso amb col·laboració de Bosingwa que ha desviat el suficient la pilota per a descol·locar per complert a Cech, quan es portaven tant sols deu minuts de joc, ha posat massa coll amunt el partit per al Chelsea, que ja des de els primers compassos del partit, comprovava la bona disposició anímica i col·lectiva dels d'Anfield.

Amb el marcador a favor, els nois de Benítez tant sols han hagut de controlar les escomeses locals amb un Jamie Carragher colossal en l'eix defensiu i perfectament secundat per Daniel Agger. Al mig del camp Xabi Alonso exercia de amo i senyor de tota la parcel·la mitja, mentre que Gerrard ocupant la mitja-punta atacant, la posició que millor s'ajusta a les seves característiques, conduïa amb gran visió les contres reds. Riera i Kuyt efectuaven un gran treball de despesa, oferint una gran presencia en tota la parcel·la del mig del camp, sense limitar-se a cobrir les seves respectives zones de responsabilitat.

El gran rigor amb el que els nois de Benítez estaven actuant, conjuntament amb el pas del temps, a fet reduir les ofensives blues i a les hores el Liverpool s'ha trobat realment còmode sobre el terreny de joc. Xabi Alonso amb una pilota a la base del pal al executar una falta i Ryan Babel d'un sec xut de cama dreta, han estat a punt de deixar el partit sentenciat, abans del minut 80. Els de Rafa han hagut d'esperar fins els tres xiulets que anunciaven el final del partit per no veure perillar els tres punts que volaven definitivament cap el Merseyside.

Són nou jornades i és molt d'hora encara per afirmar que el Liverpool és ja un seriós aspirant al títol. Però el que és cert i irrefutable, és que en els dos partits ja disputats contra dos dels tres grans aspirants, els de Benítez han fet ple i han tret punts als rivals, quan en temporades passades, el rosco era l'únic que s'obtenia.

Cop sobre de la taula del Liverpool. Cop d'autoritat. Ja ho diu el càntic.


WE'LL BE COMING, WE'LL BE COMING
WE'LL BE COMING DOWN THE ROAD.
WHEN YOU HEAR THE NOISE OF THE BILL SHANKLY BOYS
WE'LL BE COMING DOWN THE ROAD.

FORMACIÓ:
Reina, Arbeloa, Carragher, Agger, Fabio Aurelio, Kuyt (Lucas Leiva 87'), Mascherano, Xabi Alonso, Riera (Hyypia 89'), Gerrard i Keane (Babel 60')

GOL:
0-1 Xabi Alonso 10'

dissabte, 25 d’octubre del 2008

On són els xavals?

Crònica d'una jornada mediatica i festiva a Madrid.



El dia anterior a la nostra partida cap a Madrid, a Barcelona la gent passejava amb màniga curta sota una temperatura agradable i fins i tot fregant la calor pròpia de l'estiu. Les previsions meteorològiques per al dia següent, anunciaven que el panorama canviaria radicalment en qüestió d'hores i que pluja i fred s'apropiarien de tota la península. Les previsions en aquest cas no van fallar. Els rètols informatius de l'AVE (mitjà de transport escollit per a l'ocasió) ja mostraven a mida que avançaven cap al nostre destí unes temperatures que ja baixaven dels 10 graus i la pluja començava a convertir-se en la inoportuna convidada a la festa madrilenya.


Al baixar a l'estació d'Atocha, el primer pas era deixar l'equipatge a la pensió i posteriorment anar a la trobada dels companys reds a la Plaza Mayor, punt de trobada de tota l'afició red desplaçada a la capital espanyola.

A mida que Francesc i jo, els dos expedicionaris barcelonins per a la ocasió ens anaven apropant al punt de trobada, ens sobtava cada cop més la poca animació red que hi havia als carrers. El temps no convidava ni molt menys, però era estrany no creuar-se a una hora com les 12 del migdia amb cap supporter.

A la nostra arribada a la Plaza Mayor, el nostre desencís va ser total. La plaça estava completament buida. La pregunta era: On són els xavals? Per sort, ben ràpidament ens varem trobar amb els primers companys de viatge, que no eren altres que Tgdor, Dulce9Locura, Luis "Jota" i Red. Era la primera vegada que coincidíem tots plegats en persona i les abraçades van ser de les que deixen senyal per tota la vida.

No va haver-hi gaire temps per a les salutacions, donat que ràpidament en veure la presencia dels primers supporters a la plaça, un equip de Telemadrid es va acostar cap a nosaltres per demanar-nos si no ens importava que ens fessin una sèrie de preguntes. Aquí començava el factor mediàtic de la jornada. No seria pas l'últim i les conseqüències de la gravació, seran comentades més endavant. Després de desplegar la nostre banner, Francesc, Luis, Tgdor i Nigel d'Spirit of Shankly que es va sumar a la festa, vàrem deixar el nostre testimoni que recull el vídeo que s'adjunta en l'article. No faré més comentaris. Jutgeu vosaltres mateixos, però si us plau, no sigueu molt cruels amb nosaltres.

Pocs minuts després, quan tot plegat encara comentàvem entre tots la jugada i els comentaris que havíem regalat a la televisió autonòmica madrilenya, apareixia pels porxos de la Plaza Mayor un equip de Liverpool FC TV, encapçalat per la seva bellísima presentadora Claire Rourke. Ràpidament i cavallerosament la vam saludar amb unes intencions ben allunyades de que ens gravés per la Tv del club. Intencions que finalment es van fer realitat i Francesc i un present, vam fer les nostres declaracions en anglès (en el meu cas macarrònic) a la guapa Claire. Després de fer-nos unes fotografies amb el rostre més maco de tota la televisió britànica i emplaçar-nos per a un altre ocasió (que serà ben aviat) Claire va acomiadar-se de nosaltres a la troballa de més supporters que en aquells moments estaven completament desapareguts.

S'apropava l'hora de fer un mos i el nostre gran amfitrió Red, ens va recomanar com no podia ser d'una altre manera tractant-se de la Plaza Mayor, menjar-nos uns "bocatas de calamares". Entre entrepans i "cañejas" vam passar uns dels millors moments del dia, tot escoltant les mil i una aventures i desventures del gran blogger de The Kid Torres. Hi havia moments en que es feia realment difícil poder empassar-se el mos de l'entrepà, degut a les rialles. Moments inoblidables. La pregunta però, continuava sent la mateixa. On són els xavals?

Malauradament, Red ens va haver d'abandonar per motius professionals i ens deixava a la nostre sort en una Plaza Mayor que presentava un aspecte ben diferent del que havíem imaginat. Totalment buida i sense senyals de festa red. Vam decidir donar un vol pels voltants i ben a prop de la plaça vam trobar el Moore's Irish Pub. Des d'aquell moment, epicentre de la festa.

I va ser a partir d'aquell moment, en que tot va començar i un s'adona del poder que té un mitjà com la televisió. Només posar el peu en el pub, els primers crits i salutacions van començar a aparèixer entre els supporters que omplien de gom a gom el local.

Hey tius! Aquí està el tiu de Barcelona que ha sortit per la tele!! Abraçades, salutacions, convits a pintes. Era increïble, per un moment semblava que hagués estat el propi Rafa Benítez qui entrava en el pub. Allà ens vam trobar amb Chris de la branch de Salou acompanyat per David de Bilbao que finalment podia conèixer en persona, després de haver-lo conegut mitjançant el blog de Juan.

Els càntics i les pintes es succeïen una darrera d'un altre. Entre les persones més felices en aquell pub, es trobaven els amics Tgdor, Luis "Jota" i Dulce9Locura, per els quals aquell era el seu primer desplaçament amb l'equip i xalaven de valent amb tot el que els envoltava.

A mida que s'apropava la tarde, els membres de la nostre branch germana de Madrid, s'anaven apropant al pub. Va ser un moment de trobada entre vells amics virtuals que no es coneixien en persona. Les imatges de Juan coneixent finalment a Luis "Jota", Tgdor, Dulce i David, van ser realment emotives.

Mica en mica, els grans representant del moviment Red a la capital, s'anaven apropant al pub i s'unien a la festa. Mode, al que ja vaig conèixer en persona hores abans en una visita professional a Barcelona, finalment va acudir amb el seu fill Alex, que lluïa a l'esquena "Madrid Reds". Posteriorment i esglaonadament van aparèixer Lover, al que no veia des de la final d'Atenes i al que em va emocionar especialment retrobar-me, Neil, Chus, Juanje, i Simon B. Les emocions per saludar-los a tots per primera vegada eren indescriptibles.

Però les emocions per les trobades amb amics que fins aquell moment eren virtuals, van tindre el seu moment culminant, quan en meitat de la bogeria que era el Pub Moore's en aquell moment vaig rebre una trucada del que personalment considero el millor redactor de tots els bloggers de la blogosfera. Aquest no és altre que Pablo. Pablo, acudia a la cita futbolística lluint la samarreta del seu equip de l'ànima, però sota d'ella mostrava orgullós la samarreta del Liverpool. Fidel mostra aquesta de la gran harmonia que regnar durant tota la jornada. Una altre cita que tenia pendent, malauradament i com a amarg contrapunt a l'alegria per trobar-me amb Pablo, va ser la impossibilitat de trobar-me cara a cara amb Fernando. Un sms va servir per comunicar-nos ni que fós per un moment i la nostre trobada, quedarà per un altre ocasió, que esperem sigui ben aviat.

L'hora del partit s'acostava i no sabem ben be perquè.... bé evidentment com a conseqüència de la ingesta desmesurada de pintes, però el cas, és que tots ens vam separar i de moltes de les persones esmentades, ni tant sols ens varem poder acomiadar. El cas és que ja ens trobàvem a l'estadi Vicente Calderón i l'ambient de germanor regnant va ser indescriptible. Les imatges del final del partit amb els aficionats del Atleti cridant Liverpool, Liverpool!! i intercanviant-se records amb els supporters, no s'esborraràn mai de la nostre memòria.













Per no parlar del passadís que formaven innumerables aficionats "colchoneros" a la sortida de l'estadi per aplaudir al contingent red quan abandonava l'estadi. Aplaudiments que evidentment van ser retornats amb admiració.

Abans d'abandonar l'estadi, un nou episodi o diversos episodis, que em van servir per comprovar el poder d'un trasto anomenat televisió. Una vegada ja finalitzat el partit, van ser diversos els aficionats de l'Atlético que es van dirigir cap a mi encuriosits, tot preguntant-me "¿Oye tu eres el catalán del Liverpool, verdad? Te hemos visto por la tele". Increïble.

No podíem deixar Madrid, sense visitar la seu de la nostre branch germana, així que un cop acabat el matx, tots ens vam dirigir cap al Pub Triskel per fer l'ultima pinta. Camí del metro, vaig poder retrobar-me amb el meu company de l'aventura grega Nick, amb el qual em vaig fondre en una forta abraçada. Lamentablement, Nick no ens va poder acompanyar al punt neuràlgic del moviment red a Madrid.

Al Triskel, es va posar el punt i seguit a la nostre darrera aventura red. L'aventura en la que hem disfrutat més i on ens hem pogut trobar com a casa, gràcies a l'insuperable hospitalitat i amabilitat dels nostres germans reds madrilenys. Les hores passades en la seva companyia, perduraran per sempre. Ben aviat, en tindrem una nova per a explicar.


¡¡GRACIAS DE TODO CORAZÓN A TOD@S!!

Els bons amics es reparteixen els punts.

Atlético de Madrid 1-1 LIVERPOOL FC.


El partit del bon rotllo, no podia finalitzar d'un altre manera que amb un repartiment de punts que satisfà a parts iguals a totes dues parts, que encaren d'aquesta manera la segona volta de la lligueta amb un clar avantatge de quatre punts sobre el seu immediat perseguidor.

El Calderón es vestia de gala per rebre un partit que va estar ben a punt de celebrar-se ben lluny de l'estadi del Manzanares, degut a la incompetència de la UEFA. L'enuig de l'afició local es va fer evident quan l'himne de la Champions va ser rebut amb força xiulets i l'afició donant l'esquena en gran part de l'estadi al terreny de joc.

Futbolísticament parlant, el duel va tindre dues cares ben diferenciades. Una hora de partit en la que el Liverpool sense fer gaires esforços va controlar el partit, i una mitja hora final en la que amb la sortida al terreny de joc de Sergio "Kun" Agüero, els locals van revifar i a punt van estar de dur-se la victòria.

Poca cosa destacable en els de Benítez. Un gran Steven Gerrard donava una genial assistència al forat a Robbie Keane, que el irlandès convertia amb el primer gol de la nit, donant avantatge en el marcador als de Benítez. Durant tot el periode de domini visitant, Reina ni tant sols va tindre que intervenir en una sola acció de perill. La situació del porter red, variaria amb la sortida d'Agüero.

A partit d'aquest moment, l'Atlético va demostrar un altre esperit, que sense la presència del jugador argentí, gendre de Maradona, no havia ni tant sols aparegut. Maniche va aconseguir batre a Reina, però l'arbitre del matx a instàncies del seu linier, va anul·lar el gol en una greu errada d'observació. Finalment i després de que Reina evitès amb un parell de bones aturades l'empat, Simao Sabrosa posava l'empat final en el marcador.

FORMACIÓ:
Reina, Dossena, Carragher, Agger, Arbeloa, Gerrard (Babel), Mascherano, Xabi Alonso (Lucas Leiva), Benayoun, Riera i Keane (Kuyt).

GOL:
1-0 Keane 14'

dimarts, 21 d’octubre del 2008

Donant l'esquena a la UEFA.

Novament en la carretera. O millor i més apropiat en aquesta ocasió seria dir un altre cop als rails. Una nova aventura donarà inici demà de bon matí per posar rumb a una nova cita amb el Liverpool FC. Aquesta vegada novament en territori espanyol, després de la darrera aventura per terres castellonenques aquest passat mes de juliol.

Madrid serà l'escenari d'un Atlético de Madrid - Liverpool FC, que lluny d'haver estat noticia per el retorn de Torres al Calderón (retorn que finalment no es produirà), ho ha estat per temes totalment extra-esportius. I és que la decisió de la UEFA, organisme presidit per Monsieur Platini, va estar a punt de trencar tota la nostre planificació per la capritxosa decisió del mandatari francès de celebrar el partit a 300 quilometres de distància de la ciutat madrilenya, al acusar al club "colchonero" d'actituts racistes entre els seus seguidors en el partit disputat contra l'Olympique de Marsella.

L'afició atlètica, com no podia ser d'una altre manera, va reaccionar amb indignació i rebuig total a la sanció, que finalment va ser aplaçada. Malgrat aquest aplaçament, l'afició atlètica no s'ha quedat conforme i ha organitzat actes de protestes civiques abans de l'inici del partit.

Amb el títol de "Da la espada a la UEFA", la web La vida en rojiblanco ha organitzat un acte de protesta que consistirà en girar-se d'esquenes al terreny de joc i emetre una sonora xiulada durant la reproducció de l'himne de la Champions, com a mostra de rebuig a les a totes llums falses acusacions de la UEFA.

Barcelona Reds, amb la col·laboració de MADrid Reds i Liverpool Madrid, s'han unit a la protesta, donant a conèixer entre els supporters que demà seràn al Vicente Calderón, la organització d'aquest civic acte i la possibilitat de unir-se al mateix.

El Liverpool FC i més directament els seus supporters coneixen de primerà mà el que és rebre del màxim organisme futbolístic europeu falses acusacions basades en la més burda mentida.

Demà hi serem donant l'esquena.

NOTA: La crònica del partit i del viatge, estaràn disponibles a partir del proper divendres

dissabte, 18 d’octubre del 2008

Any de remuntades.

LIVERPOOL FC 3-2 Wigan Athletic.


Deslluïment, descol·locació i precipitació han estat durant molts minuts els trets característics del joc del Liverpool FC en el seu duel local amb el veí Wigan Athletic.

En dues ocasions els Latics s'han posat per davant del marcador a Anfield en dues accions del màxim golejador de la Premier, l'egipci Amr Zaki, que ha efectuat una veritable demostració de les facultats que deu presentar un golejador. En el primer gol, ha sabut aprofitar una distracció d'Agger per batre a un Reina totalment venut. Mentre que el segon, ha estat una perfecta execució d'un remat en semi-xilena que desfeia l'empat aconseguit minuts abans per Kuyt, quan tots els jugadors estaven a punt d'encarar el camí de vestidors.

Durant el període de descans, de ben segur les petites tertúlies originades entre els supporters a Anfield, serien les mateixes que es feien als pubs d'arreu. El joc no era ni de bon tros bo ni semblava que amb l'inici de la segona part, millorés aquest aspecte. Però entre els supporters, circulava aquella estranya sensació de que el partit es resoldria d'alguna manera o altre, del cantó red.

El cert és que els primers vint minuts de la represa, no han estat gens alentidors per Anfield. El Liverpool continuava amb les mateixes carències creatives i amb el mateix desencert de cara a la porteria de Kirkland. Però a falta de un quart d'hora per a la conclusió del partit, s'ha produït la jugada que ha tirat per terra tot el bon treball dels jugadors d'Steve Bruce. Al minut 74 de partit, Antonio Valencia era expulsat per cometre una dura e innecessària entrada sobre Xabi Alonso i a partit d'aquest moment, el Wigan s'ha atemorit.

Aquesta fallida del Wigan, ha estat aprofitada per el Liverpool. Benítez ha actuat i ha mogut banqueta, treien als dos laterals per homes més ofensius com Benayoun i El Zhar. I precisament ha estat el jove jugador franco-marroquí qui ha estat protagonista de la jugada de l'empat al corre la banda esquerra de l'atac red amb bicicleta incloses i assistint a Gerrard que deixant passar la pilota per sota de les seves cames, ha facilitat que Riera d'una gran rematada de cama dreta, assolís l'empat a dos. Primer gol de Riera com a jugador red, en la setmana en la que estrenava paternitat.

Curiositat o no, els homes de Benítez han aconseguit remuntar tots els resultats adversos del que portem de temporada, amb Nabil El Zhar al terreny de joc. Una dada molt curiosa per als amants de la estadística o de les supersticions.

Però els de Benítez no s'han satisfet tant sols amb l'empat i minuts després, una molt bona centrada de Jermaine Pennant, actiu durant tot el partit, ha estat rematada des de el punt de penal de forma inversemblant per Dirk Kuyt que novament aconseguia traduir una acció pròpia en el gol de la victòria com ara fa dues setmanes a Manchester.

Tot surt de cara aquest any. Inclús en un dia com el d'avui en el que el joc no ha estat gens brillant i la sensació de naufragar sobre la gespa era en molts moments molt evident, l'equip ha sabut trobar el camí a porta i del gol.

Aquest any esperen sensacions molt fortes a Anfield. Com a mínim, que no perdem aquesta fortuna que disposem ara.

FORMACIÓ:
Reina, Arbeloa (Benayoun, 79'), Carragher, Agger, Dossena (El Zhar, 78'), Pennant, Xabi Alonso, Gerrard, Riera, Kuyt i Keane (Hyypia 94').

GOLS:
1-1 Kuyt 37'
2-2 Riera 80'
3-2 Kuyt 85'

divendres, 17 d’octubre del 2008

Es perdrà 4 partits.

Wigan Athletic, Atlético de Madrid, Chelsea i Portsmouth. Aquests quatre compromissos són els que Fernando Torres es perdrà durant la seva baixa estimada per a un periode d'entre deu i quince dies, després de que el jugador s'hagi vist sotmés a les exploracions mèdiques durant aquest matí a Melwood.

L'abast de la lesió no és altre que un trencament fibrilar en la seva cama dreta, lesió a la que el jugador madrileny es bastant propens i recau en repetides ocasions, produida per accions que requereixen una ràpida reacció muscular en accions explosives com arrancades brusques de carrera.

Per al jugador de Fuenlabrada, la baixa en el partit del proper dimecres al Vicente Calderón davant del seu antic club l'Atlético de Madrid, te unes consequències anímiques ben amargues, donat el declarat desig del jugador de tornar al que va ser des de sempre el seu estadi i els seus aficionats.

Especial repercusió esportiva tindrà per a Rafa Benítez la baixa de Torres, en el partit que l'enfrontarà al Chelsea, actual co-lider amb els reds de la Premier league, diumenge que vé a Stamford Bridge.

D'altre banda Ryan Babel, l'altre jugador red que va tornar lesionat dels compromissos de seleccions amb problemes al seu turmell esquerra, fins i tot podria ser convocat per al partit de demà enfront dels Latics.

dimecres, 15 d’octubre del 2008

Es jugarà al Calderón.

Marxa enrere. La UEFA ha degut de desdir-se de la seva sanció a l'Atlético de Madrid, com a mínim temporalment, i es veu obligada per els esdeveniments a que el partit de Champions League entre Atlético i Liverpool FC, es disputi com inicialment estava previst al Vicente Calderón.

Aixó és el que Clemente Villaverde, màxim responsable jurídic del club "colchonero" ha fet arribar als mitjans de comunicació espanyols, que ja es fan ressó en les seves edicions digitals de la anulació temporal de la sanció, tot i que, aquesta encara no s'ha donat a coneixer de manera oficial per part de la UEFA.

Ridicul majúscul de la UEFA i del seu màxim mandatari Michel Platini, que han estat incapaços de comprendre el que qualsevol aficionat al futbol del color que sigui, entenia a la perfecció. Era materialment impossible traslladar el partit a un altre ciutat a una setmana vista de la celebració del mateix, amb tot el taquillatge venut.

A la rectificació de l'organisme futbolístic, també ha comptat i força la intermediació del propi Liverpool FC, que ha fet veure la pràctica impossibilitat del trasllat del partit, quan 3.000 red supporters ja disposaven de viatje, allotjament i entrades adquirides.

La sanció inicial però, encara no ha estat retirada i es manté a la espera de que el club del Manzanares presenti les seves oportunes alegacions. L'Atlético comptarà amb el suport i recolçament de la Real Federación Española de Futbol i fins i tot del Govern espanyol, indignat també per una sanció en la que es culpava a la Policia Nacional espanyola d'abús d'autoritat contra els seguidors marsellesos, quan les imatges demostren tot el contrari.

El futbol no mereix un personatge com Platini.

DIMISSIÓ!!! PLATINI A LA RUE!!!

Ja hi tornem a ser amb Xabi.

No falla mai. En cadascún dels paréntesis lliguers amb que la UEFA i FIFA obsequia als aficionats al futbol, per a la disputa de partits de seleccions, tard o d'hora acaba surgint el fitxatge de rigor que amb més suposicions que fets reals, tracten de fer trempar a l'aficionat barcelonista en la gran majoria dels casos.

Aixó no suposaria cap problema per als red supporters, si no fos perque els noms d'alguns jugadors del Liverpool FC, i fins i tot, el seu tècnic Rafa Benitez, acostument a apareixer en les portades dels rotatius esportius catalans.

Aquesta vegada, novament és Xabi Alonso qui acapara la portada d'avui del diari Sport, així com les seves pàgines principals. Sembla donar-se per fet que el migcampista Red, vestirà la samarreta blaugrana aquest mateix mes de desembre. Aixó si, abans de que Xabi s'incorpori a la disciplina de Pep Guardiola, el club barcelonista hauria de desfer-se de Touré Yaya, que pel que sembla, esta a disgust amb la seva actual situació de jugador suplent. El diari, argumenta que la situació del jugador livorià, és semblant a la que travessa Alonso al Liverpool i novament destaca les males relacions entre Xabi i Rafa Benítez.

La realitat diu que Alonso ha disputat en el que portem de temporada un total de 10 partits dels 12 de caracter oficial que ha disputat el quadre d'Anfield. Si es fan números ràpids i es traslladen a la relació professional entre tècnic i jugador, no sembla que Benitez acabi descartant a Alonso. En fí.... Ho diu l'Sport.

dimarts, 14 d’octubre del 2008

Clausuren el Calderón

La UEFA sanciona al Club Atlético de Madrid amb 2 partits de clausura de l'estadi Vicente Calderón.

A una setmana vista del partit Atlético de Madrid - Liverpool FC de la tercera jornada de la lligueta de Champions League, encara es desconeix si el partit es disputarà amb total normalitat al feu "colchonero" del Vicente Calderón. La raó és la clausura de l'estadi madrileny per un total de dos partits (amb possibilitat d'un tercer) determinada per el màxim organisme futbolístic europeu, degut als incidents que van protagonitzar seguidors de l'Olympique de Marsella amb la Policia Nacional Espanyola, ara fa dues setmanes en els instants previs al partit entre gals i madrilenys, partit que va finalitzar amb victòria per 2 gols a 1 en favor dels d'Aguirre.

La sanció imposada per la UEFA, òrgan que presideix Monsieur Michel Platini, traspassa el ridícul i frega l'escàndol. Pel que es coneix, el castig s'imposa per els crits racistes emesos per l'afició local contra els jugadors de color visitants. Però també per presumptes denuncies del club gal a la UEFA, per el tractament rebut per els seus aficionats per part de la Policia Nacional. Es dona el fet, que l'arbitre no va recollir cap dels dos incidents en l'acta arbitral i tot ve donat per la protesta directa de l'OM, que segons sembla, va arribar amb el temps prescrit.

Sense fer cap mena de qualificació de la sanció imposada, el tancament de l'estadi i el possible canvi de ciutat on es disputi el partit, afecta molt directament a tots els supporters que es desplaçaran a Madrid, entre ells, nosaltres mateixos, que a hores d'ara ens mantenim a l'espera de veure com evolucionen els esdeveniments.

La imprudència que podria cometre la UEFA si no fa marxa enrere en la seva decisió, seria una autèntica bajanada, més encara, quan la totalitat de l'aforament de l'estadi (unes 56.000 localitats, 3.000 d'elles per a supporters reds) estan totalment distribuïdes.

Esperem que regni el sentit comú. El menys comú dels sentits.

divendres, 10 d’octubre del 2008

El plus de sentir-se important.

Albert Riera retorna a una convocatòria de la selecció espanyola absoluta, després de la seva absència en la disputa de la passada fase final de la Eurocopa celebrada a Suïssa i Àustria. Actiu artífex de la reacció del combinat de Luís Aragonès en la fase clasificatoria, Riera va desaparèixer de les següents convocatòries, quan per a molts es tractava d'un fixe inqüestionable. Mesos després sense la presència del jugador, la Selecció es convertia en flamant Campiona d'Europa per segona vegada en la seva història.

Mentrestant, la pitjor versió d'Albert Riera es podia veure a l'Estadi Olímpic de Montjuïc, en el que semblava el suïcidi d'un futbolista incapaç de treure partit a les seves innates qualitats. Era evident que es necessitava un canvi d'aires.

L'arribada al Liverpool del migcampista de Manacor procedent del RCD Espanyol de Barcelona, no va estar exempta dels dubtes per part dels red supporters, sobre, la idoneïtat del fitxatge. El baix nivell de forma mostrat per Riera en el terç final del campionat lliguer espanyol, i els seus continus desplants encarant-se amb els seus propis afeccionats, van generar certes reticències entre la parròquia d'Anfield, per la inestabilitat emocional del jugador.

I és que Albert Riera, és d'aquella classe de jugadors, o fins i tot de persones traslladant el cas als nivells més generals de la vida, que necessita sentir-se important dintre del col·lectiu per a mostrar les seves millors capacitats i qualitats. Poder, però no voler. Molt diferent del vull però no puc.

Aquell jugador apatic que vestia la samarreta de l'Espanyol, es va convertir en qüestió d'hores, a l'enfundar-se la samarreta red del Liverpool FC, en el jugador desbordant i determinant que és ara. Motivació. Saber-se membre d'un equip que aspira a tot i sentir la pràctica obligació de guanyar dimecres si i diumenge també, ha fet renéixer en Albert Riera, l'instint per a recórrer la banda esquerra i encarar als seus rivals, deixant-los asseguts en la gespa una vegada i una altra, facilitant als seus companys balons determinants.

La mateixa motivació que sentirà aquesta setmana en la qual torna a la convivència amb els jugadors seleccionats. Riera torna a ser un dels “escollits”. Dels “escollits” per a representar a la Campiona d'Europa. Guardó que es va escapar del seu particular palmarès per la seva inconstancia.

Per a molts supporters (entre els quals em trobo) l'aturada per la disputa de partits de seleccions i el temor al Virus FIFA, tan sols representen un elevadísim risc que els clubs recuperin a les seves figures amb lesions de major o menor importància, o com a mal menor, amb un cansament innecessari. En el cas particular de Riera, aquesta nova crida a la Selecció, suposarà amb tota seguretat, un plus en motivació i auto-estima futbolística, de la qual el Liverpool FC de Rafa Benítez sortirà indirectament beneficiat.

Riera torna a sentir-se important. Torna a sentir-se futbolista.... i dels bons.

dilluns, 6 d’octubre del 2008

Skrtel es trenca.

La joia i l'alegria per la remuntada i victòria del Liverpool davant del Manchester City del passat diumenge, va tindre la nota negativa de la greu lessió de Martin Skrtel quan el marcador assenyalava un empat a dos gols i restaven cinc minuts per a la finalització del matx. El defensa central va patir al pugnar per una pilota amb el davanter local Chedwyn Evans, una rotura del lligament creuat intern del seu genoll dret, que el deixarà un fins al moment indeterminat número de setmanes de baixa. Aqueta tarde, se li efectuarà una exploració mèdica que donarà a conèixer l'abast concret de la lessió.

Les impressions des d'el primer moment en que el jugador eslovac va quedar estés sobre el terreny de joc amb clars signes de dolor, fan presagiar una llarga recuperació. Cal recordar que fins i tot els serveis mèdics del club es van veure obligats a sumministrar oxígen al brau central en la mateixa gespa.

Skrtel havia assolit afiançar-se en l'eix central de la defensa red en companyia de Jamie Carragher, deixant molt car el preu de la seva plaça a els altres centrals de l'equip Daniel Agger i Sami Hyypia. Pressumiblement serà el jove central danès, qui ocupi la plaça del central eslovac, mentre aquest estigui de baixa. Agger disposarà d'aquesta manera dels minuts que havia reclamat al tècnic Rafa Benítez. No es dubta de les grans qualitats d'Agger, per a molts el veritable titular indiscutible en el centre de la defensa, però el llistó deixat per Skrtel està a una gran alçada.

Que es recuperi ben aviat.

diumenge, 5 d’octubre del 2008

REACCIÓ DE CAMPIÓ.

Manchester City 2-3 LIVERPOOL FC


Cop d'autoritat del Liverpool. El grup de Benítez ha conquerit els tres punts en joc en el City of Manchester, malgrat anar per darrere en el marcador a l'acabament dels primers quaranta-cinc minuts. Fernando Torres en dues ocasions i Dirk Kuyt amb el temps complert, han aconseguit amb els seus gols alguna cosa més que una simple victòria davant d'un dels "gallitos" del campionat. Aquest Liverpool demostra partit darrera partit una fiabilitat extraordinària. Però per sobre de tot, una conducta i una actitud propies dels campions. Després de les victòries davant de Manchester United, Everton i la reacció en el partit d'aquesta tarda, ja ningú, o molt pocs són els que descarten als d'Anfield com a clars aspirants al títol.

Duel amb molts al·licients el que es disputava aquesta tarda en el modern City of Manchester, entre dos dels conjunts que amb millor peu han iniciat el campionat. El consistent Liverpool de Rafa Benítez s'enfrontava al reforçat Manchester City de Mark Hughes, que a base de talonari, ha aconseguit confeccionar un equip amb serioses aspiracions a ocupar la part noble de la taula.

Rafa Benítez una vegada més i com ve sent habitual durant la temporada, tornava a confiar en els mateixos onze jugadors que fins ara han estat de la partida inicial, amb l'excepció de Javier Mascherano que reapareixía després de la seva lesió, deixant al banc a Robbie Keane i per tant, actuant amb Fernando Torres com a única punta atacant.

Els primers compassos de l'encontre han estat de clar color red, amb un Albert Riera insistent i desestabilitzador per la seva banda esquerra, superant una vegada i una altra al seu excompany del RCD Espanyol, Pablo Zabaleta. El manacorí ha protagonitzat el primer xut a porta de l'encontre, que Joe Hart, porter dels Citizens ha sabut blocar sense prolbemes. Eren els primers minuts del partit i ja es podia apreciar, que el Liverpool sortia absolutament conscienciat per portar el comandament del matx. Però els locals sota la batuta de l'exmadridista Robinho, no s'han deixat intimidar i han reaccionat immediatament amb un parell d'intents del brasiler sobre la porta de Reina, que no han aconseguit atemorir al porter madrileny. Lamentablement per als interessos reds, Reina ha hagut de recollir la pilota de l'interior de la seva porta en el minut 18 d'encontre, quan Steven Ireland ha sabut aprofitar una pilota morta en l'interior de l'area visitant, per establir el primer avantatge del quadre local. El gol ve precedit per un greu error de Fabio Aurelio a qui Wright-Philips va saber robar-li la cartera. El lateral esquerre brasiler, ha estat de llarg el jugador més desencertat del quadre de Benítez en la tarda d'avui.

Malgrat el gol en contra, el Liverpool no s'ha acovardit i ha continuat amb el seu joc seriós, encara que amb majors imprecisions a causa del embranzida dels citizens, fet que ha brindat als afeccionats, una excel·lent tarda de futbol plena de brega i lluita sobre el rectangle de joc. I qui millor parat ha sortit d'aquest combat han estat els de Mark Hughes que al fil del descans augmentaven el seu avantatge, al transformar el donostiarra Javier Garrido un lliure directe amb la seva cama esquerra que després de superar una molt mal col·locada tanca visitant, ho ha fet també al propi un Reina, que una mica més va poder fer per a evitar el segon gol citizen.

Massa càstig el que rebia el Liverpool al seu retorn als vestuaris. La represa de les hostilitats deixava veure a les clares immediatament que el Liverpool no anava a lliurar el partit així com així. Ja en el minut dos de la segona meitat, Dirk Kuyt es marxava tot sol cap a porteria amb clar avantatge, sent enganxat per Richard Dunne en l'interior del area. El penal i l'expulsió del capità local eren evidents per a tot el món tret de Peter Walton, àrbitre del partit, que no va apreciar cap acció punible i no va assenyalar absolutament res.
La injustícia arbrital, lluny d'acoquinar als de Benítez, els va esperonar amb major ràbia trobant la porta de Joe Hart minuts després. Xabi Alonso, enorme un partit més exercint labors de mariscal de camp, obria una pilota a la banda dreta on es trobava Steven Gerrard que veient com Alvaro Arbeloa li doblegava, enviava l'esfèrica amb túnel inclós sobre el salmantí que posava el cuir en l'interior de la petita on Fernando Torres, avançant-se a l'acció del seu marcador batia per primera vegada al jove porter Joe Hart. Era el minut 55 de partit i sobre el City of Manchester planejava la idea que el Liverpool es veia plenament capacitat per a remuntar el marcador.


Eren els millors minuts del Liverpool que posava setge a la porta rival, obligant al City a replegar-se sobre la seva porteria per a mantenir l'avantatge en el marcador i a oferir el millor de si mateix per a no encaixar el gol de l'empat. Pablo Zabaleta s'ha excedit en aquesta noble lluita a l'efectuar una lletja entrada a l'altura del turmell sobre Xabi Alonso, que per fortuna i per habilitat del jugador tolosarra al retirar el peu de suport a temps, no ha anat a majors i no ha sofert cap dany físic, significant això sí, l'expulsió per vermella directa del jugador argentí. El Manchester City es quedava amb deu i el Liverpool cada vegada es mostrava més disposat a anar a per els tres punts. L'expulsió de Zabaleta unida al desavantatge en el marcador, obligava a Rafa Benítez a efectuar canvis ofensius. El tècnic madrileny reaccionava ràpidament i posava en joc a Dossena i Keane que entraven per Fabio Aurelio i Mascherano respectivament.

Bé va poder quedar-se el Liverpool amb deu homes també, quan Martin Skrtel propinava una lletja puntada en l'aire a Joao Alves, en la pugna per una pilota aerea. Mr. Walton d'igual manera que en la jugada del penalty sobre Kuyt, no va apreciar absolutament res en l'acció. Ràpidament el Liverpool aconseguia igualar el matx. Steven Gerrard botava amb la seva cama dreta un córner al primer pal, on entrant com una exhalació, Fernando Torres rematava de cap i establia l'empat a dos que tornava les taules al marcador. Era el cinquè gol de la temporada per al de Fuenlabrada i a punt va estar d'arribar el tercer de la tarda en el compte de Torres, quan va enviar la pilota per sobre del travesser, al no saber aprofitar una immillorable assistència de Robbie Keane des de l'esquerra.


Tot estava sortint de cara per al Liverpool, però a punt d'arribar el minut noranta, Martin Skrtel debia abandonar el terreny de joc després de patir una lesió de pèssim aspecte al bloquejar-se el seu genoll en una pugna amb Chedwyn Evans. El jugador eslovac es va retirar en llitera amb el seu genoll immobilitzat i fins i tot amb el subministrament d'oxigen, el que parla per si sol de la més que probable gravetat de la lesió. Benítez habia realitzat ja els tres canvis reglamentaris, amb el que les forces s'equilibraven en quant a número d'efectius sobre el terreny de joc.

Però l'esforç i el bon joc dels reds rebria la justa recompensa a pesar que quedaven ben pocs minuts per a la finalització del partit. Amb el temps reglamentari sobrepassat, una hàbil penetració per banda esquerra de Yossi Benayoun que asistia la pilota a un intel·ligent Fernando Torres que lluny d'anar al primer pal a la recerca del centre de l'israelià, es va frenar en la frontal del area petita a l'espera de rebre la passada de Benayoun. La rematada de Torres va ser desviada per la defensa blue però el rebutgi va anar a parar a un sempre atent Dirk Kuyt que practicament a a porta buida, establia el 2 a 3 definitiu, corrent a celebrar el gol cap a la graderia on es trobava una àmplia representació de red supporters.

Xiulet final i alegria en jugadors, tècnics i afeccionats reds, que es combina amb el regust i la sensació que l'equip aquest any està plenament capacitat per a presentar una més que seria candidatura al títol que es resisteix des de fa ja dinou anys. De moment, la realitat diu que amb set jornades disputades, Liverpool i Chelsea comandan la classificació amb 17 punts. La Premier es pren un descans de dues setmanes per la disputa de partits de seleccions nacionals per a la classificació per al Mundial 2010. Que inoportú.


FORMACIÓ:

Reina, Arbeloa, Carragher, Skrtel, Fabio Aurelio (Dossena), Kuyt, Gerrard, Xabi Alonso, Mascherano (Keane), Riera (Benayoun) i Torres.

GOLS:

2-1 Torres, 55'
2-2 Torres, 73'
2-3 Kuyt, 91'

dimecres, 1 d’octubre del 2008

Amb solvència i comoditat.

LIVERPOOL FC 3-1 PSV Eindhoven


Solvent imatge la oferta per el Liverpool FC aquesta nit a Anfield, que ve a confirmar que el combinat de Benítez opta a la consecució d'algun títol important aquesta temporada. Amb un onze titular plenament assentat on tant sols la posició de lateral esquerra varia segons el tipus de compromís, Benítez ha trobat els homes i el dibuix tàctic idonis per convertir a aquest Liverpool en un conjunt d'una gran solidesa, tant mental com tàctica, que el converteixen en un rival a témer i a respectar per els seus rivals.

Es cert però, que el PSV Eindhoven que ha saltat avui a la gespa d'Anfield, ha donat una imatge molt pobre i llunyana de la que presumiblement ha de donar un equip campió de la lliga holandesa. Des de un bon principi, s'ha pogut apreciar, que eren els locals qui jugaven amb dues marxes per sobre dels holandesos i fruit d'això ha arribat ben ràpidament el primer gol del partit, producte d'un corner llançat per Steven Gerrard que Torres ha rematat lliure de marca, refusant en primera instància Isaksson, però que Dirk Kuyt definitivament ha fet introduir l'esfèrica a l'interior de la porteria de l'ex-porter del Manchester City.

L'estat de forma actual que viu Kuyt, es senzillament impressionant. Lluita totes les pilotes, té una presencia total en totes les zones del camp, siguin o no de la seva influència, i per si faltava alguna cosa, l'hi afegeix gol a l'equip. Exemple de l'estat de gràcia de l'holandès, ha estat la jugada del segon gol del partit. La jugada ha nascut després que Kuyt hagi bregat amb tres jugadors del PSV, facilitant la pilota a Torres que en funcions d'extrem dret, ha llençat una precisa centrada cap a Robbie Keane que no ha dubtat a rematar a porta tal i com li venia, aconseguint d'aquesta manera el seu primer gol com a jugador red. Justa recompensa per a Keane, a qui l'infortuni havia negat un gol guanyat a pols per la seva constant lluita. Anfield ha gaudit de la primera tombarella de l'irlandès.

Plàcida primera part per els de Benítez, que han iniciat la segona amb certa relaxació, deixant fer al campió holandes, que mai ha inquietat seriosament la porteria d'un espectador Reina. Quan els Reds s'han cansat de contemplacions, ha sorgit la figura de Fernando Torres, que es volia sumar a la festa golejadora. El madrileny no ha estat de sort avui, i tot i gaudir de dues bones oportunitats, no ha sabut trobar el camí del gol.

Camí que si que ha trobat Steven Gerrard, que ha afusellat materialment la porteria del PSV amb un lliure directe que ha entrat com una exhalació en la porteria defensada per un impotent Isaksson. Era el gol número 100 d'Steven Gerrard com a jugador red i el particular homenatge no podia haver estat més espectacular. El PSV Eindhoven, aconseguiria fer pujar un gol al marcador, al guanyar Koevermans l'esquena d'un impecable fins a les hores Skrtel i rematant amb encert al primer toc.

La situació del grup D queda molt franca per a Liverpool FC i Atlético de Madrid, que amb sendes victòries en els dos partits disputats, han posat terra de per mig amb els seus rivals. Els dos propers compromisos enfrontaran a reds i colchoneros amb el primer assalt el proper dia 22 d'octubre al Vicente Calderón.

FORMACIÓ:
Reina, Arbeloa, Carragher, Skrtel, Fabio Aurelio, Kuyt, Xabi Alonso, Gerrard (Babel 81'), Riera (Benayoun 68'), Keane (Lucas Leiva 75') i Torres

GOLS:
1-0 Kuyt 4'
2-0 Keane 34'
3-0 Gerrard 76'