diumenge, 28 de febrer de 2010

Un altre aire.

LIVERPOOL FC 2-1 Blackburn Rovers

Es evident i tant sols ha calgut comprobar-ho durant els primers quaranta-cinc minuts del partit d'avui enfront al Blackburn, que aquest equip té un altre aire quan en el seu onze titular, són disponibles jugadors com Fernando Torres i Yossi Benayoun. Amb el gol i la imaginació sobre el terreny de joc, els de Benítez han ofert una bona imatge durant el primer temps en l'ajustada victòria sobre el Blackburn de Sam Allardyce, tot i que, ha patit de valent en els minuts finals del partit, on fins i tot ha acabat demanant l'hora a l'arbitre. La lluita per la quarta plaça continua sent disputadíssima.

Torres tornava a la titularitat en un partit oficial, però la presència del madrileny, no era la noticia més destacada al finalitzar el xoc. Mascherano se'n duia el protagonisme de les mirades, al comprobar que l'argentí ocupava el lateral dret per la baixa de Martin Skrtel lesionat en el seu peu, que obligava a Carragher traslladar la seva posició en el lateral dret, cap al centre de la defensa i Benítez confiava amb l'argentí i no en Martin Kelly per ocupar la plaça de lateral dret.

Els primers minuts de partit, han comptat amb un bon Blackburn que ha disposat d'un parell de bones oportunitat per obrir el marcador, però que Pepe Reina, amb molt treball durant tota la tarde, ha sabut anul·lar amb bones intervencions a intents de Samba i de Pedersen. Mentrestant, els de Benítez no trobaven la manera d'arribar a la porta de Robinson amb cert perill, però mica en mica, s'han anat treient la son de les orelles.

Dirk Kuyt i un bon Maxi Rodríguez, es compenetraven força be i començaven a trenar bones jugades. Fruit d'aquesta millora, Steven Gerrard després d'un bon control dintre de l'àrea, batia a Paul Robinson en el minut 19 de joc, obrint d'aquesta manera el marcador. Benayou participava en l'acció amb una bona assistència.

El gol dels Reds, no feia defallir a un Blackburn que s'ha mostrat molt ambiciós durant els noranta minuts. Diouf, esbrocant per la grada en tot moment, se les tenia magres en la banda amb Javier Mascherano que ha fet un partit més que digne com a lateral dret. Pels Rovers i en la mateixa posició que l'argentí, hi actuava el galleg Michel Salgado, ja plenament assentat en el onze inicial dels de Lancashire.

L'ambició dels Rovers ha trobat el seu premi en el minut 39 de joc, quan Carragher cometia un clar penal al tocar la pilota amb la mà dintre de l'àrea. El penal era transformat per Andrews, que ben a punt ha estat de fer lluir a Reina que endevinava la direcció de la pilota, però aquesta se li colava per sota del seu cos.

Afortunadament per als Reds, Fernando Torres sabia aprofitar una bona assistència de Maxi Rodríguez per tornar a recuperar l'avantatge en el marcador i tornar a retrobar-se amb el gol un minut abans d'emprendre el camí cap als vestidors. Poc abans, Fabio Aurelio debia d'abandonar el terreny de joc amb clars i evidents síntomes d'haver patit una estrabada musucular. El brasiler, era substituit per Emiliano Insua.

El segon temps, ha vist com el Liverpool ha deixat tota l'iniciativa del joc als de Sam Allardyce i Pepe Reina es convertia en l'heroi del partit amb diverses actuacions de grandíssim mèrit, especialment a l'últim tram del partit. Al final, el marcador no es mouria i els tres punts es quedaven a Anfield. Tres punts molt necessaris per no perdre el ritme de Spurs, City i Aston Villa en la pugna per la quarta plaça. Una lluita que es preveu molt i molt dura.

FORMACIÓ:
Reina, Mascherano, Carragher, Agger, Fabio Aurelio (Insua 38') Maxi Rodríguez, Gerrard (C), Lucas Leiva, Benayoun (Babel 81'), Kuyt i Torres (NGog 89')

GOLS:
1-0 Gerrard 17'
2-1 Fernando Torres 44'

divendres, 26 de febrer de 2010

Unirea Urziceni 1-3 LIVERPOOL FC


No va ser rival per al Liverpool el campió romanés que en cap dels dos partits de la eliminatòria ha mostrat el més mínim semblant d'equip mínimament seriós, que se li pot pressuposar a un equip campió d'un campionat de una de les lligues minoritàries del continent, però que va fer una més que digna actuació en la primera fase de la lliga de Campions.

El partit disputat a Bucarest, els locals es van posar per davant en el marcador gràcies a una rematada franca de Fernandes que tot sol en el centre de l'àrea batia a Reina, igualant la eliminatòria a un gol. Tot feia presagiar que els romanessos es llençarien cap a la porta dels Reds cercant desnivellar el global dels dos enfrontaments. Res de tot aíxó. El campió romanés ha ofert una imatge molt conservadora i li ha sortit força malament.

A la mitja hora de joc, una pilota refusada per la defensa local, queia als peus de Javier Mascherano que d'un fort tret des de fora de l'àrea batia la porta romanesa, recuperant el domini en la eliminatòria. Minuts després i en una jugada a pilota aturada, Ryan Babel "pinxava" una pilota dintre de l'àrea i després del bon control, xutava a porta obtenint el segon gol del partit que sentenciava ja totalment l'enfrontament.

Ja amb tot resolt. Steven Gerrard aprofitava l'assistència de Yossi Benayoun per batre per tercer cop al porter Arlauskis que veia com la pilota li passava per sota de les cames. Victòria clara i a ra toca esperar al Lille francés en els vuitens de final.

FORMACIÓ:
Reina, Carragher, Agger, Skrtel, Insua, Mascherano, Lucas Leiva, Benayoun, Babel, Gerrard i Ngog.

GOLS:
1-1 Mascherano 30'
1-2 Babel 37'
1-3 Gerrard 55'

diumenge, 21 de febrer de 2010

Empat insípid.

Manchester City 0-0 LIVERPOOL FC


Caldrà esperar a final de temporada per valorar el punt aconseguit aquesta tarda al City of Manchester. Un partit plé d'especulació i conservadurisme per part de l'equip de Mancini que ha plantejat molt més defensivament el partit que el ja de per sí, defensiu i conservador sistema de Benítez amb Mascherano i Lucas a la mitja i amb Aquilani a la banqueta.

Precissament la mitja red ha estat l'encarregada de dur el pes del partit amb un resultat nefast. Constants pilotes perdudes i passades a cap dels destinataris, han fet de les intencions creatives dels de Benítez, una nulitat total.

Però si el joc dels del Mersey era ben poc brillant, el dels Citizens era encara pitjor. Amb tot l'equip practicament tancat al darrera, Tant sols Adebayor quedava en la punta d'atac per tractar de dur perill cap a la porteria de Reina. Els jugadors més creatius dels Sky Blue, Barry i Ireland, han estat pràcticament desapercebuts durant tot el partit. L'espectacle que presenciaven els prop de 50.000 espectadors del City of Manchester, deixava molt que desitjar.

Xuts a porteria n'hi ha hagut ben pocs per part de totes dues bandes. El xut més perillós ha estat obra de Adebayor que xutant dur i sec a l'arrel del pal. s'ha trobat amb una perfecta intervenció de Pepe Reina que ha refusat a còrner. El porter madrileny, ha estat el més destacat de l'encontre, conjuntament amb un segur i poderós Martin Skrtel, que ha tallat amb solvència, totes les pilotes que arribaven per la seva zona.

Amb aquesa tònica, a Rafa Benítez tant sols li quedaba que jugar-se la carta del comodí. I aquesta no era altre que Fernando Torres, que sorpresiva i miracolosament ha pogut avançar la seva reaparició un parell de setmanes de les programades. També Benayoun calentava la banda i a les acaballes del partit, tots dos trepitjaríen la gespa.

També Aquilani entraría de manera molt tardía en joc. Dels tres homes de refresc, tant sols Benayoun ha ofert sensació de perill. Amb el jugador israelià sobre la gespa, el Liverpool ha guanyat amb imaginació i amb penetració per bandes. Però cap de les jugades protagonitzades per l'hàbil mitja-punta, ha aconseguit modificar l'igualtat inicial en el marcador.

A les acaballes del partit, una jugada dintre de l'àrea entre Agger i Adebayor, ha acabat amb el jugador togolès pel terra i amb la demanda de pena màxima per part dels locals. El cert de tot, és que Adebayor ha posat més pa que formatge, tot i que, reglament en mà, perfectament s'hagués pogut xiular penal.

El resultat no pot deixar content a cap dels equips. Aston Villa i Tottenham, han aconseguit sendes victòries que deixa la quarta plaça del campionat molt i molt cara per a aquests quatre equips. El pitjor situat ara mateix, el Liverpool. Caldrà patir fins a l'última jornada.

FORMACIÓ:
Reina, Carragher, Skrtel, Agger, Insua, Maxi Rodríquez (Benayoun 62'), Lucas Leiva, Mascherano, Babel (Torres 74'), Gerrard (C) i Kuyt (Aquilani 85').

dissabte, 20 de febrer de 2010

Avantatge Red.

LIVERPOOL FC 1-0 Unirea Urziceni


Ben poca cosa a destacar del partit de dijous, on el Liverpool s'estrenava en la "segona divisó" europea amb una victòria per la mínima gràcies al gol a les acaballes del matx, de David N'Gog a assistència de Dani Pacheco. Els de Benítez iniciaven amb ganes el xoc i ja en els primers minuts, Steven Gerrard posava en perill el marc romanés. Era un miratge del que sería la nit. Una nit ensopida i on el futbol va brillar per la seva absència.

El campió romanés, que al igual que els Reds prové de la fase de lligueta de la Champions, va plantejar un partit totalment defensiu i conservador, pensant sobre tot, en els propers noranta minuts a disputar en terres romaneses. La victòria de l'antic equip de Petrescu a Ibrox Park per 1-4 en Champions, feia tenir cert respecte per l'anomenat "Chelsea de Ialomita", a l'hora de la vertitat però, res de res. Un equip massa conservador.

Sort de la sortida de Dani Pacheco a falta d'un quart d'hora per arribar al final del matx. el malagueny va saber aprofitar la centrada de Ryan Babel al segon pal, per deixar amb el cap la pilota a David N'Gog que rematava a porta obtenint un gol important per anar amb avantatge al partit de tornada. Steven Gerrard a punt estaria d'ampliar aquesta avantatge en l'últim xut a porta del partit, però el xut del capità sortiria desviat per ben poc.

FORMACIÓ:
Reina, Carragher, Skrtel, Agger, Fabio Aurelio, Kuyt, Mascherano, Aquilani (Dani Pacheco), Riera (Babel), Gerrard (C) i N'Gog (Lucas Leiva).

GOL:
1-0 N'Gog 81'

dissabte, 13 de febrer de 2010

Un dia en el Derby de derbies.

Liverpool vivia la passada setmana el seu derbi. Reds contra Blues. Liverpool contra Everton. El derbi més gran que es pot viure a Anglaterra. No ho diem nosaltres, que també ho afirmem. Era el comentari que es podia llegir al book que Easyjet proporciona a tots els seus passatgers, amb una breu referència a totes les ciutats que tenen com a destí algún dels avions de la companyia britànica de low-cost. Entre tots dos clubs, sumen un total de 27 títols de lliga, 12 FA Cups i més d'una decena de títols europeus. Es sense dubte, la ciutat anglesa que ostenta més honours entre els seus clubs residents.

La ciutat dels Beatles ens rebia amb una temperatura freda però soportable. De seguida ens adonaríem de quina manera el partit de l'endemà era la constant tertúlia entre els ciutadans liverpudlians. Per arribar al nostre hotel, vam decidir prescindir de l'autobús que en línia regular, uneix l'aeroport John Lennon amb el centre de la ciutat. Decidiem agafar un taxi, per fer més ràpid el nostre chek-in al hotel de la zona de l'Albert Dock.

El taxista, ràpidament fa la pregunta de rigor, després de donar-nos la benvinguda al seu taxi i preguntar-nos destinació. D'on sou? Al escoltar la nostra resposta i el nom de Barcelona, el taxista no deixa de llençar lloances amb el seu accent scouse, cap a la nostre ciutat. Es el denominador comú, cada cop que trepitjem Liverpool. Seguidament la pregunta que tots esperàvem. Sou aquí per el partit de demà? A la nostre resposta afirmativa, el taxista circulant a una velocitat més que raonable que denotaba que el trajecte el coneixia a la perfecció, fa la pregunta del milió. Sou de l'Everton o del Liverpool? Liverpool supporters, of course! és la nostre resposta. El taxista somriu i ens diu... I'm Evertonian.

Are you Bluenose? Ja és mala sort! Anar a topar amb un supporter de l'Everton en el primer contacte amb un autòcton. Ràpidament ens posem a xerrar a sobre del partit de l'endemà. Les baixes d'un i altre equips i els pronòstics per cadascuna de les parts, ben clars. Victòria. Arteta és un dels fils conductors de la conversa. El jugador basc sembla perfectament recuperat de les seves molesties, segons el taxista evertonian. El més curiós de tot, referent al jugador basc, va ser el temps que li va portar deduïr al taxista de qui li parlavem. No reconeixia la nostre dicció del cognom Arteta. Vam haver-li de dir que es tractava del jugador espanyol de l'Everton per a que s'adonés realment de qui li parlavem. Aaaaah!!! Areda!!! amb un scouse del més tancat. Magnífic poder escoltar novament aquesta variant dialectica, que amb tant orgull defensen les gents de Liverpool.

Arribàvem a la nostra destinació i ens acomiadavem del taxista, deixant-li la tornada com a pròpina. Sense dubte, la xerrada durant el trajecte bé ho mereixia. Bona gent el taxista. Era hora de reunir-nos amb la resta de la expedició que ja havia viatjat per el dematí i fer correr les primeres pintes abans d'anar a dormir un xic.


El dia del partit es llevaba amb un sol esplendorós i lluent. La sensació des de la nostre habitació, era que fins i tot feia calor. Només feia falta sortir al carrer per desmentir aquesta percepció. A les zones on el sol no hi tocava, el fred era força important. Després d'un copiós esmorçar britànic, possiblement aquella sería el nostre darrer àpat de la jornada, ens dirigiem de bon matí cap a Anfield, perfectament uniformats amb simbologia Red.

A l'arribada al mític estadi i abans de començar a fer rondes de pintes en els pubs colindants, era necessari com fem en totes les nostres visites, fer ofrena floral i rendir homenatje als 96 supporters morts a la tragèdia d'Hillsborough. Com sempre, el silenci en els exteriors de l'estadi al gol d'Anfield Road, és sepulcral i respectuós. José Manuel, gran aficionat al Joventut de Badalona, deixava una bufanda del club badaloní com a mostra de respecte de les gents del basquetbol.

Després dels deures i obligacions, tocava anar a impregnar-se de l'ambient de derbi als pubs. El cert és que potser la hora programada per al partit (les 12:45 hora local) feia que l'ambient no fos l'esperat. Les pintes corrien una darrera l'altre entre els supporters, però ni de bon tros es vivia l'ambient que tothom esperava de càntics i animació. Tampoc hi havia gaire presència de supporters Evertonians. Ni en la ciutat, ni en els voltants d'Anfield es podia veure un gran número d'aficionats de Goodison. Alguns d'ells, ben pocs, compartíen pintes i conversa en el pub amicablement amb altres supporters reds, sense cap mena de problema.

Dintre del Harry King vam coincidir amb els nostres germans de Madrid Reds, Simon, Carol, Neil i en especial Paul al qui sense coneixe'l abans, vam demanar-li que ens treiés una fotografia i es va presentar com a supporter madrileny, davant la nostre sorpresa.

Era hora d'anar cap al camp i començar a gaudir de debó del derbi de derbis. Les nostres localitats estaven dividides entre el Centenary Stand, el Main Stand i la part inferior d'aquesta grada, el Paddock Enclossure. Per els Reds barcelonins que van optar per el lateral més antic d'Anfield, els va tocar estar ben a prop dels supporters Blues, que en un número d'uns 2000, ja feia estona que animaven als seus. Entre els Evertonians hi circulava una pancarta on es podia llegir "Arribar al vostre estadi m'ha costat una passejada de 10 minuts. A vosaltres us ha costat agafar un avió i fer-vos 10.000 Kms" En clara al·lusió a la globalitat del club Red.

Saltaven els jugadors al terreny de joc. La cercania de les nostres posicions al mateix, permetía comprabar en el rostre dels protagonistes, que més que jugadors, aquell migdia éren gladiadors i tots tenien ben present el que el partit estava a punt de deparar. El You'll Never Walk Alone començava a sonar i era rebut amb xiulets per part de l'afició Toffee que ràpidament éren aplacats per una unió de 43.000 goles que feien d'Anfield la coral més preciossa que es pugui imaginar.


Des d'el primer minut de partit, es podia sentir la tensió. A la grada i al camp. Al terreny de joc, cops de colze, cops de peu i contínues picabaralles entre els jugadors. A la grada, càntics i crist d'ànim. Desde el sector Toffee, un grup de supporters bluenose, increpava molt desafortunadament a l'afició local amb crits de "Murderers!, Murderers!". Els red supporters no responíen a una provocació de molt mal gust. I tant sols uns quants, s'eixecaven dels seus seients per dirigint-se cap a l'Anfield Stand amb el seu dit index assenyalant el cap, fer indicació del poc sentit comú de la desafortunada acció.

El partit estaba calentet i els jugadors hi contribuíen de forma evident en el terreny de joc. Pur derby. Als 25 minuts de partit arribaría la jugada més polèmica de la tarda. L'expulsió de Kirgyakos per una entrada compartida amb Felaini per la lluita d'una pilota dividida. L'escàncol era majúscul. Les escridaçades des de les grades cap a la colegiat irreprodïbles. Des de la nostra posició, es podia veure l'enuig de Rafa Benítez i Sammy Lee amb el colegiat. Rafa també rebia la seva ració de càntics ofensius per part del sector visitant, que el comparava amb un gras cambrer espanyol. The Kop responia amb tot un clàssic dels darrers anys. Tell yer ma, yer ma, To wipe away all your tears, No trophies for 15 years...Tell yer ma yer ma




La inferioritat numérica no feia mimbar el ritme dels Reds i la segona meitat s'iniciava amb els de Benítez totalment volcats sobre la porteria de Tim Howard. Cada córner guanyat per els nostres era rebut a la grada amb uns crits d'ànim espectaculars. En un d'aquests corners arribaria la jugada del gol. Ningú a la nostra zona va poder veure qui havia estat l'autor del gol. Tant sols vam veure que la piloteta estava dintre de la porteria i la bogeria es desfermava. No us expliquem més d'aquest episodi. Tenim la sort d'haver-lo enregistrat, gràcies a la bona intuició de José Manuel.

Després de les abraçades amb tot el qui teníem al voltant, arribava l'hora de preguntar per l'autoría del gol. Who scored? La resposta que trobavem entre els companys supporters era sempre la mateixa. I don't know. I que importava? ja estàvem per davant en el marcador.

Amb el xiulet final tornaríen les abraçades amb els supporters del voltant. S'havia guanyat un derby d'una intensitat i polèmica com feia anys que no es recordava. I amb un jugador menys. Els herois Reds éren acomiadats per Anfield amb una gran ovació i l'entonació del You'll Never Walk Alone, amb les bufandes a l'aire i aquesta vegada dirigides cap al sector de supporters visitants que emprenía amb el cap cot el camí de tornada de deu minuts cap a casa seva.

A nosaltres la tornada cap a casa ens costaría molt més que els deu minuts que li costava als Evertonians. Però encara teníem una nit per endavant a la ciutat dels Beatles per celebrar la victòria. A la ciutat, que aquest any s'ha tenyit de Red per les dues victories en els dos derbis. THE CITIY IS OURS!!!

dijous, 11 de febrer de 2010

Plantant cara.

Arsenal FC 1-0 LIVERPOOL FC



Partit de les espectatives a l'Emirates ahir a la nit. Un Liverpool enfortit per l'exitosa trajectòria a la que es va sumar la victòria en el derbi del passat cap de setmana, s'enfrontava a un Arsenal tocat moralment per uns darrers resultats que el van fer perdre pistonada enfront de Chelsea i Manchester United.

La ferma possibilitat de apropar-se a 2 punts dels Gunners, en el cas d'aconseguir els tres punts en joc ahir, feia que el partit fos d'una importància enorme per els de Benítez, que repetíen aliniació amb la salvetat de la inclusió de Skrtel per Kirgyakos que es va quedar a Liverpool complint sanció per la expulsió durant el derbi.

Els Reds van fer una bona primera part, disputada a un ritme força viu i amb la pilota lliscant per la gespa a gran velocitat. L'equip d'Anfield acceptava el repte plantejat per l'excelent futbol que practiquen els de Wenger, capitanejats per Cesc Fabregas i en moltes fases del primer temps sobre tot, desplegaven un futbol força atractiu.

Defensivament, destacava un Martin Skrtel excecpcional en el tall de totes les pilotes enviades a l'esquena de al defensa red. Ofensivament, Maxi Rodríguez se'n duia les millors qualificacions, optant en diverses ocasions al gol, que desafortunadament, no va arribar.

La segona part s'iniciava amb el Liverpool donant el primer avís sobre la porta d'Almunia. David Ngog en cursa, era incapaç de batre al porter navarrés al ser capturat per William Gallas al tractar de xutar a porta. En la següent jugada, Rosicky es plantava tot sol davant de Reina i en l'últim moment, perdia el control de l'esferic i també l'ocasió més clara per al conjunt Gunner.

A falta d'un quart d'hora per a la conclussió, una centrada del propi jugador txec, acabaria amb la rematada de Diaby, que batia a Pepe Reina i inaugurava el marcador. Quedava temps per tractar de solventar la situació, però els intents de Gerrard per conduir al seu equip cap a un resultat positiu, no van trobar premi.

Ni tant sols Ryan Babel amb un espectacular xut que va petar al travesser, ni Gerrard ja en el descompte de falta que va impactar en la mà de Cesc Fàbregas amb tota claretat amb l'arbitre a poc més de cinc metres, van ser capaços d'anivellar el marcador.

Cap de setmana sense partit per als de Benítez que tindràn el seu proper compromís enfront de l'Unirea romanés, en l'estrena de la competició de la segona divisió europea.

FORMACIÓ:
Reina, Carragher (Degen), Skrtel, Agger, Insua, Maxi Rodríguez, Lucas Leiva, Mascherano, Kuyt, Gerrard (C) i Ngog.

dimarts, 9 de febrer de 2010

Batalla guanyada.

LIVERPOOL FC 1-0 Everton FC

Sabor pur a derbi. Tensió, polèmica, lessions, expulsions, arbitratge nefast. Derbi de totes, totes. Una autèntica batalla (esportiva) es va poder veure a Anfield el passat dissabte. Partit que es va portar el Liverpool, posant sobre la verda gespa d'Anfield orgull, casta, força emotivitat i el gol. Els de Benítez continúen amb la seva bona progressió que l'ha fet conquerir 17 dels darrers 21 punts en joc. La quarta plaça, és cada cop més propera.

L'Everton de David Moyes visitava Anfield en un estat de forma excepcional. No menys brillant era la trajectoria obtinguda en els darrers compromissos per els de Rafa Benítez. El derbi del Merseyside es presentava farcit de motius per fer d'ell, un autèntic espectacle, no tant sols esportiu, sinó que també, social.

Amb Maxi i Ngog en l'once inicial, Liverpool i Everton començaven el partit amb un ritme endiablat. Sense gaires clares oportunitats per cap dels dos bàndols, l'Everton dominava en el primer terç del partit. De seguida es produiríen les primeres accions violentes del partit. Pienaar deixaba anar la seva cama sobre la de Javier Mascherano, obtenint una tarjeta groga que era de clar color vermell.

Tot seguit, la jugada més polèmica del xoc. En una pilota dividida, Kyrgiakos y Fellaini entren amb gran violència. Tots dos jugadors queden estessos en el terreny de joc. A la reincorporació del jugador grec, Atkinson, el referee del partit, li mostra la targeta vermella directe, que obliga al jugador Red a abandonar el terreny de joc. Anfield s'exalta amb la incongruent decissió arbrital. La tensió continua. A qualsevol frega entre jugadors, les espurnes salten i els ànims s'enerben. La primera part, finalitza amb un xut al pal de Gerrard.

El segon temps, per estrany que pugui semblar al disposar el Liverpool d'un home menys, es totatlment de color Red. Amb un Gerrard tot cor i cap a l'hora dirigint el joc i un Kuyt bregador com sempre, els de Benítez es menjen per complert a l'Everton d'Arteta, que durant bona part del primer temps, havia dominat tot sol el partit.

Al minut cinquanta-quatre de joc, un corner servit per Gerrard era rematat a porta per Dirk Kuyt que es trobava tot just davant de Tim Howard. El gol feia embogir a les grades. Al sector red, és clar. El partit del jugador holandés, novament es per fer un monument. Kuyt va ajudar a Mascherano en el lateral dret, després de la expulsió de Kirgiakos, va pujar la banda dreta com un posés i va aconseguir el gol que decidia el partit.

Menció especial per a Pepe Reina que a les acaballes del partit i amb l'Everton totalment volcat a l'atac, va desbaratar dues accions de perill de l'equip toffee. Final del matx i als pubs colindants a Anfield, la cervessa i les celebracions tant sols feien que començar.

Durant el cap de setmana, dispossare-ho de tot el material recopilat per la expedició barcelonina al derbi, ademés de la crònica de tots els fets.

FORMACIÓ:
Reina, Carragher, Kirgyakos, Agger, Insua, Maxi Rodríguez, Mascherano, Lucas Leiva, Kuyt, Gerrard i NGog.

GOL:
1-0 Kuyt 54'

dijous, 4 de febrer de 2010

Serem al derby.

El derby del Merseyside ja és aquí. Una nova edició del duel entre Reds i Blues ja és servida i BARCELONA REDS hi serà present per primer cop vivint en directe les evolucions del xoc de màxima rivalitat ciutadana.

Un total de 8 membres de la branch, viatjaràn demà cap a la capital del Mersey per començar a viure des de divendres a la nit, l'ambient d'un dels partits més esperats per tot supporter durant l'any.

Partit que arriba en un moment de magnífica ratxa esportiva per a tots dos clubs. Especialment per als Toffees que han recuperat en els darrers partits el camí de la victòria amb un Tim Cahill fent gols amb facilitat i la recuperació i tornada als terrenys de joc del jugador basc Mikel Arteta, absent durant tota la campanya.

Pel conjunt Red, Benítez no podrà comptar amb el concurs de Fernando Torres, ni Yossi Benayoun, però espera seguir mantenint el bon olfacte golejador del sempre lluitador Dirk Kuyt. Pels d'Anfield es vital seguir sumant punts per continuar lluitant per la quarta plaça, a la qual, Tottenham, Manchester City i Aston Villa, estàn oposant una ferotge lluita.

Durant la propera setmana doncs, us anirem oferint tot el material audiovisual que anem recopilant durant tot el cap de setmana, per tal de fer-vos arribar de la manera més realista possible, tot alló que envolta a un dels partits de més trascendència a nivell futbolístic mundial. No us ho perdeu!