dissabte, 31 de març de 2007

Liverpool FC 4-1 Arsenal FC. CANONADA A L'ARSENAL.

Tots els fantasmes sobre la possible creació d'una bèstia negra s'han esvaït avui. Tal i com va passar el dia del Chelsea, el Liverpool ha sortit al camp connectadíssim i ben aviat ha decantat la balança del partit al seu favor. La golejada ha tingut un clar protagonista. Peter Crouch que retornava a l'onze titular després de la seva operació de tàbic nasal, ha aconseguit un hat-trick espectacular que afiança al Liverpool en les quatre posicions capdavanteres.

En el dia d'ahir s'obria un debat en el blog de Javi LFC, sobre les preferències entre Peter Crouch i Craig Bellamy. El debat no podia ser més oportú. La elecció a dia d'avui es decantaria clarament en favor de l'espigat davanter anglès, i tots aquells (entre els quals m'hi trobo) que preferíen l'opció del gal.lés, serien titllats de ganàpies. El cert és que tots els que van dir la seva, van ressaltar la gran varietat de rols de que disposa Rafa Benítez per alinear la seva línia atacant. Rols que perfectament es poden complementar i compatibilitzar entre si. La millor prova, avui.

FORMACIONS

Reina, Arbeloa, Carragher, Agger, F.Aurelio, Pennant, Mascherano (Riise, 83), Xabi Alonso, Gerrard (Kuyt, 56), Mark González (Zenden, 69) i Crouch.

CROUCH, ÚNIC DAVANTER.

La principal novetat en la alineació titular del dia d'avui ha estat que Benítez tant sols ha presentat un davanter centre nat. Peter Crouch era l'únic home de sortida clarament amb vocació golejadora i era acompanyat per Gerrard uns metres per darrera, posició aquesta, en la que molts seguidors reds desitgen veure al gran capità. Ben aviat s'ha demostrat que Gerrard en aquesta posició de mitja-punta per darrera de la davantera fa molt mal. Una espectacular recuperació de Mascherano al mig del camp, ha permès que Steven Gerrard encarés amb la seva gran gambada la porteria gunner i executés un fort xut que ha sortit molt desviat. Era el primer minut de joc, però era un petit avís del que estava per vindre.

ALS 4 MINUTS, EL PRIMER GOL.

Mascherano tant sols ha necessitat de quatre minuts per demostrar el perquè del seu fitxatge. En aquest curt període de temps ha realitzat tota una declaració de principis sobre qui era l'amo i senyor del mig del camp. L'argentí ha jugat els primers minuts amb una agressivitat impressionant i ha fet unes recuperacions de pilota realment espectaculars. Però el veritable paper estelar estava reservat per el més gran en la tarda d'avui.

La banda dreta de l'atac red, ha estat un autentic mal somni per a la defensa gunner en els primer compassos del partit. Les constants incorporacions d'Arbeloa (titular avui en detriment de Finnan) i l'explosivitat de Pennant han originat una combinació espectacular entre tots dos originant el primer gol del partit. Arbeloa combinava amb Pennant amb un teva-meva de tacó sensacional, el lateral salmantí entrava gairebé fins a l'interior de l'àrea. Ha estat a les hores quan Peter Crouch en un intel·ligent moviment cap al primer pal anticipant-se al seu marcador ha rebut la centrada dura i seca del lateral espanyol. Crouch tant sols ha tingut que rematar lliscant per la gespa fent entrar la pilota a la porteria de Lehman. El festival Crouch tant sols acabava de començar.

Quatre minuts de joc i el Liverpool ja estava per davant en el marcador. L'equip a les hores ha baixat pistonada i ha cedit terreny. Tot i així, Peter Crouch ha estat a punt de fer el seu segon gol quan en una acrobàtica rematada de mitja xilena, ha estat a punt de sorprendre a un incrèdul Lehman.

Minuts després, Crouch donava mostres de la seva gran qualitat quan marxant-se del seu marcador Gallas, ha entrat dintre de l'àrea i ha creuat un fort xut amb la seva cama dreta que havent superat al porter Lehman, ha sortit desviat per centímetres. El llargarut jugador ha tingut avui una d'aquelles tardes en les que tot l'hi ha sortit de cara.

El gegant anglès no tornaria a fallar als 35 minuts. Fabio Aurelio que ha fet avui el seu millor partit de llarg, des de que va arribar a Anfield, feia una precisa centrada amb cama esquerra a l'interior de l'àrea. Entre la munió de jugadors existent en la zona, ha destacat la figura del gegant Crouch que elevant-se quatre pams per sobre del seu marcador ha rematat amb un perfecte cop de cap, fent inútil l'estirada del porter alemany. Era el 2-0 just resultat amb el que s'ha arribat al descans.

La segona part s'ha iniciat sense grans sobresalts per els de Benítez que amb la renda de dos gols han jugat molt còmodament. Gairebé sense fer res, en una jugada a pilota aturada arribava el tercer. Novament Fabio Aurelio executava una falta centrant la pilota a l'interior de L'àrea. Daniel Agger s'ha avançat a tothom i ha creuat un remat de cap que ha entrat en la porteria de l'Arsenal sense cap mena d'oposició. Mitja hora per endavant i 3-0. Ha arribat la relaxació.

DOS ENSURTS PER REINA I GOL DE L’ARSENAL.

Amb 3-0 al marcador, l'equip de Wenger ha pres el comandament del partit més per cessió del Liverpool que per la seva pròpia iniciativa. Fàbregas ha començat a entrar en joc, quan ha passat inadvertit durant tota la primera hora de joc degut al bon treball del mig del camp red. Reina ha rebut dos bons ensurts quan un xut de Adebayor l'ha superat en la seva estirada però la pilota no ha trobat la xarxa i si el pal de la porteria.

El romanç de Reina amb els pals no acabaria pas en aquesta jugada. Novament Adebayor en una excel·lent rematada de cap ha fet lluir aquesta vegada a Reina que en una estirada plena de plasticitat ha aconseguit refusar la pilota el suficient per a que el cuir anés a estavellar-se al pal esquerra de la seva porteria.

L'Arsenal amenaçava i finalment ha arribat l'anunciat gol gunner. Una centrada que s'ha passejat per davant de la porteria del Liverpool ha trobat finalment a Gallas que aconseguia un gol que l'Arsenal estava anunciant des de feia temps. Quedava un quart d'hora i l'avantatja de 2 gols es presumia suficient per assegurar-se els tres punts.

CROUCH SUPER-STAR.

Per si de cas dos gols no eren suficients, Peter Crouch s'ha encarregat de sentenciar definitivament el partit. En una nova pugna amb Gallas, Crouch ha estat capaç de maniobrar amb una tècnica impressionant per un home de la seva alçada, desempallegant-se-se del defensor francès, fent-se passar la pilota per darrera amb un subtil cop de taló. Crouch s'ha plantat sol davant de Lehman i l'espigat davanter red ha batut de fort xut al porter alemany, rubricant d'aquesta manera un hat-trick en el millor escenari possible. Davant de la porteria de The Kop.

Amb tot decidit, a punt ha estat d'arribar el cinquè gol del Liverpool. El brasiler Fabio Aurelio d'un fort xut de cama esquerra creuava massa la pilota sobre l'acció d'un ja batut Lehman.

Bona actuació general de tot l'equip, on ha destacat la finalització de la sequera golejadora dels últims partits i sobre tot les actuacions individuals de Arbeloa, Mascherano, Fabio Aurelio i com no, Peter Crouch. Tant de bo que aquesta actuació tingui continuïtat d'aquí a final de temporada. Dimarts a Holanda és una bona oportunitat per confirmar i traduïr d'una manera ja definitiva amb gols, el bon joc dels últims partits.

PUNTUACIONS:
Crouch: 5 punts
Arbeloa: 3 punts.
F. Aurelio: 1 punt.

divendres, 30 de març de 2007

COMPTES PENDENTS

Després de dues setmanes sense competició on fosin en joc els interessos del Liverpool, per fi arriba la jornada número 31 de la Premier League. I ho fa amb un autèntic clàssic com és un Liverpool FC – Arsenal.


Molt més que 3 punts es posen en joc aquest dissabte a partir de les 13:45 h. (C+ Fútbol) a Anfield. Està en joc la 3a plaça del Campionat que òbviament sempre serà millor que la 4a. Està en joc obrir escletxa amb els perseguidors a la 4a plaça que dona dret a jugar la fase preliminar de Champions League del proper any. Però per sobre de tot, en el interior de l'aficionat red encara cou les dues amplíssimes derrotes consecutives en les dues competicions domèstiques del K.O. davant de l'Arsenal d'Arsene Wenger.

El passat 6 de gener, els supporters rebien una carretada de carbó en la festivitat de Reis. En un partit corresponent a la 3ª ronda de la FA Cup, que els homes de Rafa Benítez mai van merèixer perdre, l'Arsenal amb un pletòric Rosicky se'n duia una contundent victòria per 1-3 i consequentment la classificació a la seguent ronda.

Per dues vegades abans de finalitzar la primera part, el mitja-punta txec batia a un molt insegur Dudek que substituïa a Reina en la porteria. Tot i la dificultat dels dos gols en contra, els reds no van perdre mai la cara al partit i Dirk Kuyt reduïa distancies per als reds després de rematar de cap un corner dins de l'àrea petita. Quan el Liverpool desplegava el seu millor joc i un autentic bombardeig a la porteria rival, Thierry Henry aprofitava una desafortunada relliscada de Carragher per batre a Dudek que va tornar a errar calamitosament en la seva acció.

Tres dies després el Liverpool tornava a rebre el conjunt de Wenger a Anfield. Aquesta vegada en partit corresponent al 1/4 de final de la Carling Cup. Tots dos equips presentaven moltes novetats en els seus equips titulars. Les coses ben aviat començaven malament per als reds. Als 11 minuts Mark González havia de ser retirat per lesió sent substituït per Luis Garcia. Després d’un carrusel de gols en una i altre porteria amb els gunners jugant sempre per davant en el marcador, els reds es posaven a falta de 20 minuts amb un 3-4 que feia creure en la èpica remuntada.
Tot el contrari. Luís Garcia es lesionava de gravetat del seu genoll esquerra i el badaloní sería baixa fins al final de temporada. Per acabar-ho d'adobar, L'Arsenal sentenciava amb dos gols més. Aquell dia l’exjugador del Real Madrid, Baptista, aconseguía marcar 4 gols i fins i tot va errar un penal.

Aquest dissabte no es pot creure en un altre resultat que no sigui la victòria. Les dues derrotes amb les que el Liverpool va començar l'any 2007, van ser d'aquelles que fan mal i calen ben fons en l'esperit del supporter. Aquestes derrotes immerescudes totalment (com a mínim per el resultat final), han de ser purgades quan abans millor. Tornar a perdre amb l'Arsenal dissabte, crearia una figura de bèstia negre per a futurs partits davant dels gunners, que no seria senzill de treure's de sobre amb facilitat.

Un asepecte a corregir dels darrers partits dels de Benítez, es sense cap mena de dubte, millorar en l’aspecte golejador. En els 2 darrers partits de lliga, el Liverpool no ha aconseguit perforar la porteria rival ni una sola vegada. Empat a 0 gols amb l'Aston Villa, i derrota per la mínima 0-1 davant del Manchester United. Si afegim el partit de tornada de Champions contra el Barcelona, perdut per 0-1, els reds porten 3 partits sense anotar un sol gol. Una negativa tendència que s’ha de tallar de manera immediata i urgent.

Partit el de demà que repasats tots els seus precedents i el moment en que es produeix, és d'una importància elevadíssima. L'últim partit en que un dels grans de la Premier visita Anfield en aquesta temporada. Una victòria faria afrontar els propers compromissos amb un positivisme que sería molt beneficiós per la dinàmica de l'equip. El proper partit després dels gunners, no serà precisament per relaxar-se. Espera el PSV Eindhoven, dimarts a la Champions.

dimarts, 27 de març de 2007

BILL SHANKLY. He made the people happy (III)



Bill Shankly no ha estat ni de bon tros l'entrenador més guardonat de la història del Liverpool FC. Però indubtablement, si que va ser l'autentic responsable de fer variar una dinàmica que fins a la seva arribada es trobava en plena decadència, (malgrat haver conquistat 5 títols de lliga fins a les hores), a convertir-se en un autèntic referent futbolístic arreu del món.

Però Shankly, no tant sols va assolir un gran èxit professional. El principal èxit va ser impregnar a tot un club de futbol i a tota una afició la seva gran vitalitat i determinació. Pràcticament 33 anys després d'abandonar voluntàriament el club i 26 anys després de la seva mort, la gran personalitat de Shankly reviu partit darrera partit en totes les cantonades d'Anfield i en tots els cors i ànimes dels supporters.

Quan Bill Shankly arriba a Anfield, es troba un panorama desolador. Unes instal.lacions paupèrrimes i en un estat ruïnós i un grup de jugadors que si fa no fa, estaven en les mateixes condicions tractant de sobreviure en la Second Division. Per no parlar també d'una desencantada afició que feia 12 anys que no vivia la glòria d'un títol i si la pena de continues derrotes. Però Shankly de seguida es va adonar que el principal actiu d'aquell intent de club de futbol, radicava en el seu conjunt de tècnics interins. Les figures de Bob Paysley i Joe Fagan, van ser el seu principal recolzament desde bon principi.

L’EQUIP DELS 60.

Molt pacientment i mica en mica, Shankly i el seu equip de tècnics van començar a gestar el que seria un equip de futbol que faria història no tant sols per la consecució de títols, sinó també, per els seus innovadors mètodes de joc i de treball.

Shankly de bon inici va posar en pràctica en els entrenaments els clàssics partidets 5 contra 5 en el que tantes vegades va participar a la seva vila natal de Glenbuck, i el seu mètode del "Pass and Move" (passa-la i mou-te), el resultat va ser un futbol espectacular, vistós i ofensiu com mai s'havia vist abans a les illes. Anfield de seguida va recuperar entrades de 40.000 persones per partit i el segon any d'estada de Shankly com a responsable de la banqueta del Liverpool, l'equip aconseguia l'enyorat ascens a First Division.

Homes com Ron Yeats i Ian St. John, jugadors que Shankly va desitjar fitxar en la seva etapa al Huddersfield i que va recomanar personalment el fitxatge pels reds, units a l'olfacte golejador de Roger Hunt, que va aconseguir la galàctica xifra de 41 gols aquella temporada, van ser els protagonistes de la primera gesta de Shankly a l'entitat d'Anfield.

El primer esglaó s'havia pujat. La permanència en First División la temporada següent era el gran objectiu. Per aconseguir-lo el Liverpool es va reforçar amb el porter Tommy Lawrence i el central Tommy Smith, jugador aquest que es convertiria en l'autèntic Tòtem de l'equip i referent generacional. L'objectiu es va complir amb escreix. El Liverpool acabà aquella temporada en una còmoda 8ª posició. Tant sols i va haver un petit problema. L'Everton, el rival i veí de la ciutat conquerí el títol de lliga aquella temporada.

Amb Shankly de tècnic al Liverpool renaixia una rivalitat amb el club veí que ja de per si havia estat de sempre duríssima. Aquesta rivalitat, ha donat frases sortides de la boca de Bill Shankly, que han passat a la història del futbol universal.

"Si l'Everton entrenes en el jardí de casa meva, correria les cortines per no veure-l's"

"La ciutat de Liverpool compta amb dos grans equips, El Liverpool i el Liverpool reserves"

“Quan no tinc res a fer em dedico a mirar a la part baixa de la taula a veure on és l’Everton”

Llenguatge clar i directe. Llenguatge de carrer. El missatge va calar molt ràpid entre l'aficionat del Liverpool. Ràpidament Shankly es convertía en l'autèntic Capità de la Red Army. L'home per el qual una multitud es desvivia. I tot això ho va guanyar Shankly amb la seva sinceritat i honestedat. Res de grans "perfomances" mediàtiques. No. Shankly era un Kopite més. Shankly era un dels nostres.

La temporada següent, seria la de la confirmació. Shankly havia format un gran nucli de jugadors amb els Yeats, St.John, Hunt, etc. que havien arribat dos anys abans per fer pujar de categoria el Liverpool. Dos anys després en la temporada 1963/64, el Liverpool aconseguia brillantment el seu 6è títol de lliga.

El Liverpool aconseguía treure el trofeu de les mans al seu màxim rival que el va conquerir l'any anterior. I no tant sols el trofeu. El Liverpool aconseguia arravatar la supremacia popular a l'Everton. La rivalitat entre els reds i els blues arribava a les hores, a les seves màximes cotes. Rivalitat que traspasava fronteres i de la que tot el món futbolístic començava a tindre coneixement. Aquell any 64, quatre nois de Liverpool conqueríen el món amb les seves cançons. Liverpool havia posat el seu nom en el mapa-mundi.

Shankly, home obsessionat com pocs en el seu treball, no deixava escapar ni un sol detall. Uns vestidors de l'equip local de molta humilitat, deixant el vestidor més gran per a l’equip visitant. Vestidor visitant que disposava dels penja-robes a una alçada considerable per intimidar ja des d'els vestidors al rival que pensaven que els jugadors locals eren autentics gegants. Una sortida del túnel de vestidors cap al camp on es podia llegir en un cartell "This is Anfield" com a anunci del que esperava al baixar aquelles escales. Per al jugador visitant sortir d'aquell túnel de vestidors llegint aquell missatge, amb tota una multitud de persones cantant i animant al Liverpool, era intimidador. Tot això avui dia, encara perdura. Tot va ser idea de Shankly.

La temporada següent, el Liverpool cedia el títol de lliga al Manchester Utd. pero novament assaboria la mel del triomf. La temporada 1964/65 els homes de Shankly conquerien el primer títol de FA Cup per al Liverpool en final disputada a Wembley davant del Leeds United per 2-1.

Els reds, com a campions de lliga, participaven per primera vegada en una de les competicions de les quals, es convertiria en autentic clàssic. La Copa d’Europa. Aquella edició, els homes de Shankly arribaven a semifinals caient derrotats per el Milan A.C. en una polèmica eliminatòria.

D’aquella edició de la Copa d’Europa, quedaria per a la historia el naixement de la actual indumentària del Liverpool. Novament i com no podia ser d’una altre manera, Shankly va ser el responsable. El Liverpool fins a les hores vestia amb samarreta vermella i pantalons i mitges blanques. Un dia abans d’un partit de Copa d’Europa davant del campió belga Anderlecht, Shankly va entrar als vestidors amb uns pantalons vermells i mitges vermelles. Shankly va ordenar a Ron Yeats que es poses aquelles mitges i aquells pantalons acompanyant a la samarreta habitual. Shankly va embogir. Segons ell, Yeats semblava un gegant i el color vermell donava una imatge de poder que faria tremolar als rivals. Així naixia un nou icona del club d’Anfield, la seva indumentària.

En tant sols 3 anys, Shankly i el Liverpool havien aconseguit 1 títol de lliga, 1 FA Cup i arribar a unes semifinals de Copa d'Europa donant una excel·lent imatge en el continent.
La temporada següent continuarien els èxits. Novament es conqueria el títol de lliga i per primera vegada el club arribava a una final europea. Seria al Hampdem Park de Glasgow. El Liverpool lamentablement perdia la final de l’antiga Recopa d'Europa davant del Borussia Dortmund alemany.

Aquell cicle gloriós, però, arribava a la seva fi. Shankly probablement portat per la seva complerta confiança cap al seus homes, no va renovar l'equip com hages degut i l'equip envellia any darrera any. L’equip dels 60 havia arribat a la seva fi. El punt d'inflexió que va determinar el final d'aquell equip va ser la eliminació en 1/4 de final de la FA Cup de la temporada 1969/70 davant d'un modestísim Watford. L'equip de Vicarage Road, va superar de totes totes a l'equip de Shankly guanyant-lo per 1-0. Era el final de l'equip dels 60

L’EQUIP DELS 70.

Pràcticament no va haver-hi transició, no va haver un pas esglaonat entre un equip i un altre. Tant sols l'arribada d'un fitxatge que passaria a l'historia del conjunt red. Es tractava d'Emilyn Hughes. Aquest juntament amb Ian Callaghan, Chris Lawleer i Tommy Smith que capitanejava al grup, van ser els únics que van continuar en l'equip. Amb ells un jove Phil Thompson, que donava les seves primeres passes dins del professionalisme i els fitxatges de dos joves prometedors, Ray Clemence a la porteria i l’extrem irlandes Steve Heighway. Aquest equip arribava a la final de la FA Cup de la temporada 1970/71, perdent amb l'Arsenal a Wembley per 2-1.

A inicis de la temporada 1971/72, arribava un altre fitxatge per a la historia del Liverpool i que es convertiria en ídol del Kop. Kevin Keegan debutava amb el Liverpool davant del Nottingham Forest marcant el seu primer gol quan tant sols feia 8 minuts que era al camp. Keegan era el davanter habilidós que es compenetrava perfectament amb el seu company de línia que era radicalment diferent a ell. John Benjamin Toshack. Aquesta davantera va tindre un rendiment espectacular i es convertí en el tàndem més perillós d'Europa. Aquella temporada, el Liverpool va perdre la lliga en la darrera jornada en favor del Derby County. Els reds necessitaven la victòria a Highbury davant de l'Arsenal i el partit va acabar amb 0-0.

La següent temporada va ser exitosa. L'equip guanyava la tercera lliga de l'era Shankly i el primer trofeu continental arribava a Anfield. La Copa de la UEFA es guanyava en final disputada a doble partit al Borussia Moenchengladbach alemany per un resultat global de 3-2. Era l'inici d'una llarga llista d'èxits europeus. El joc que desplegava aquell equip meravellava a tota Europa amb un toc precís de pilota i una velocitat de moviments espectacular.

No seria el darrer èxit del grup de Shankly. La temporada 1973/74, es guanyava per segona vegada a l'historia del club la FA Cup davant del Newcastle United per un contundent 3-0 a Wembley.

En 14 temporades i mitja, Bill Shankly havia conquerit 3 títols de lliga, 2 FA Cup, 1 Copa de la UEFA, 3 Charity Shields, 1 Sots-campionat de lliga, 1 Sots-campionat de FA Cup, 1 Sots-campionat de la Recopa d'Europa i un ascens a First Division. Un rècord de 609 partits jugats per 319 victories, 152 empats per 138 derrotes.

Era el moment de la retirada.

LA RETIRADA I LA MORT DE SHANKLY.

Una tarde de Juliol de 1974, Shankly anunciava que deixava les banquetes per dedicar més temps a la seva família. Segons el propi Shankly va ser una de les decisions més dures de la seva vida. Shankly però, deixava el Liverpool en molt bones mans. Les mans del seu col.laborador principal en tots aquells anys de treball, les mans de Bob Paysley. Els èxits van continuar.

El 29 de setembre de 1981 moria a Liverpool a l'edat de 68 anys Bill Shankly, víctima d'un atac de cor. La noticia va caure com una gerra d'aigua freda a tota la ciutat i per extensió a tots els aficionats del futbol. Anfield va retre un sentit homenatge cap a l'home que guià els designis de la nau red durant 14 anys, estenent una grandiosa pancarta al Kop durant el primer partit que es jugava a Anfield després de la seva mort, on es podia llegir "Shankly lives Forever" Shankly viu per sempre.

Aquell any 1981 va ser fatídic per a tots els ciutadans de Liverpool. La matinada del 8 de desembre de 1981 moria assassinat a Nova York, John Lennon. Liverpool es quedava en poc menys de 3 mesos sense dues de les seves personalitats més rellevants al llarg de la seva historia.

L'esperit de Shankly perdura encara a dia d'avui en cada centímetre de l'estadi d'Anfield. La seva personalitat és inesborrable del record dels supporters existeixi o no en un futur Anfield. Una estàtua de bronze recorda la figura de Shankly tot just davant del Kop. En ella tant sols hi figura una inscripció.

BILL SHANKLY
HE MADE THE PEOPLE HAPPY.

dissabte, 24 de març de 2007

BILL SHANKLY. He made the people happy (II)

En el segon capítol dedicat a la vida i obra de Bill Shankly, repassarem els seus inicis com a entrenador després de retirar-se d'una carrera com a jugador interrompuda per la 2ª Guerra Mundial, fins a la seva arribada al Liverpool FC el desembre de 1959. Durant aquest període, observarem com la vitalitat i la determinació de Shankly, va fer revifar a clubs que deambulaven per les divisions més modestes del futbol anglès i com va descobrir a joves talents que en futur es convertiríen en autentics mites.

Bill Shankly era del pensament que encara podia oferir moltes coses al futbol que per motius extra-esportius no havia pogut oferir com a jugador. Aquest raonament va fer que ràpidament Shankly es convertís en entrenador de futbol. La primera oportunitat en aquesta nova aventura se la va brindar un dels clubs on Shanks va militar com a jugador.El Carlisle United.

CARLISLE UNITED (Març 1949 – Juny 1951)

El club que va veure jugar a shankly durant una temporada a inicis dels anys 30 i on el seu oncle formava part de la directiva, va ser la primera experiència com a tècnic de Bill Shankly. El Carlisle Utd. en aquells moments estava immers en la 3rd Division i la seva situació geogràfica en el nord d'Anglaterra feia que molts jugadors es pensessin dues vegades a l'hora de fitxar per el club. Però el que semblava un greu inconvenient, Shankly ho va transformar en una gran aventatge. El tècnic no parava de motivar als seus jugadors mentalitzant-los de que per a la resta dels equips fer un llarg desplaçament a les terres del nord per carreteres en mal estat significava que arribaven al partit ja cansats del viatge i aixó era una gran avantatge per el conjunt local. Shankly amb aquesta mentalització va aconseguir que el camp del Carlisle es convertís en un autentic fortí.

Els mètodes de treball i de mentalització de Shankly aviat van impressionar als aficionats. Aquests aficionats també hi jugaven un paper molt important. Bill Shankly va fer entendre als aficionats que el futbol era una bona oportunitat per reclamar ajudes per a la regió i fer sentir les seves necessitats a la resta del país. Aviat les graderies de l'estadi es van omplir.

En la seva primera temporada complerta amb el Carlisle, el club va aconseguir una còmoda 9a plaça. Va ser la temporada 1950/51 quan el Carlisle Utd. va fregar l'ascens després d'aconseguir la 3a posició en el campionat de lliga. Però va ser a la FA Cup on el Carlisle va donar la gran sorpresa al forçar un partit de desempat amb l'Arsenal després d'un impressionant 0-0 a Highbury. Desavinences amb la directiva van fer que Shankly abandonés el Carlisle per fitxar per el Grimsby.

GRIMSBY TOWN (Juny 1951 – Desembre 1953)

El Grimsby Town va tindre una fallida molt important en un període molt curt de temps que el va fer caure de la 1a Divisió a la 3a en tant sols tres temporades. Shankly es va trobar un club amb un vestidor amb la moral per el terra i un club amb uns aficionats que donaven l’esquena al seu equip. Els directius del Grimsby van encertar al fitxar a Shankly per fer canviar aquesta situació.

Ràpidament Shankly va posar els seus pioners mètodes de treball en pràctica i després d'uns inicis irregulars, l'equip va aconseguir 36 punts sobre 40 possibles en les darreres 20 jornades, cosa que va fer que, el Grimsby fregués l'ascens a 2a divisió.

La següent temporada era esperada amb molt optimisme per jugadors i aficionats que van començar a omplir l'estadi amb grans entrades per a una 3ª divisió. Però aquest optimisme ràpidament es va esvair. Un planter massa veterà i la negativa de la directiva a rejovenir-lo amb nous fitxatges va fer que Shankly abandonés el Grimsby Town a meitat de la temporada 1952/53.

WORKINGTON (Gener 1954 – Desembre 1955)

Bill Shankly va donar un pas enrere en la seva trajectòria com a entrenador quan va deixar un equip històric i amb gran recolzament popular com el Grimsby Town, per el Workington. Però Shankly va afrontar la seva nova aventura amb el gran entusiasme que sempre el va caracteritzar en vida.

El principal problema que Shankly es va trobar a la seva arribada al Workington, va ser que, l'equip de rugby de la ciutat, compartia el terreny de joc amb l'equip de futbol. El terreny de joc era propietat del club de futbol, però l'arrendament al conjunt de rugby, reportava uns importants ingressos per al club de l'esfèrica.

El Workington venia d’estar a punt de perdre la categoria en les dues darreres temporades. Shankly agafa l'equip a meitat de temporada i a la finalització d'aquesta el Workington acaba 6 punts per sobre de les posicions de descens en una meritòria 8ª posició.

La temporada següent es va caracteritzar per la falta d'enteniment entre Shankly i la directiva. Al desembre de 1955 al rebre una oferta del seu antic company en el Preston North End, Andy Beattie, per entrenar els reserves del Huddersfield Town, no s'ho va pensar i va deixar el Workington.

HUDDERSFIELD TOWN (Desembre 1955 – Novembre 1959)

Shankly va entrar en el Huddersfield Town per fer-se càrrec de l'equip reserva, mentre el seu antic company Andy Beattie era el màxim responsable del primer equip. Curiosament, la trajectòria de l'equip de reserves era inversament proporcional a la del primer equip. Mentre Shankly triomfava amb les seves joves promeses, el primer equip s'enfonsava cada cop més en el fons de la classificació fins perdre la categòria i baixar a 2a divisió.

Aquesta situació va portar a la directiva a fer fora a Beattie i a ascendir al primer equip a Shankly. El novembre de 1956, el tècnic escocès va agafar el comandament del Huddersfield i no s'ho va pensar dos cops a l'hora de donar protagonisme a moltes de les joves promeses que entrenava a l'equip de reserves. Una data ha quedat per a la història del futbol britànic fou el 24 de desembre de 1956. Bill Shankly feia debutar en la 2a divisió a un nen de 16 anys anomenat Denis Law, que en el futur es convertiria en un dels mites més grans del futbol de les illes.

La constant venta per part de la directiva de tots els joves talents que destacaven i la falta de jugadors de qualitat per reemplaçar-los, va fer que Bill Shankly comencés a perdre la paciència.

El mes de novembre de 1959, T. Williams, President del Liverpool FC, es posava en contacte amb Bill Shankly. El primer de desembre, Shankly signava el seu contracte que el vinculava amb l'entitat d'Anfield.

La llegenda tant sols havia fet que començar.

Miki Roque cedit a l'Oldham Athletic.

El passat dijous es va formalitzar la cessió del jugador Miki Roque de 18 anys d'edat pel que resta de temporada al conjunt de l'Oldham Athletic fins a la finalització de la present temporada.

L'Oldham Athletic milita en la actualitat a la Football League One, l'equivalent a la 2ªB espanyola, però amb un sol grup conformat per 24 equips. Quan s'han disputat 38 jornades de lliga, l'Oldham ocupa la 5ª posició a 8 punts dels llocs d'ascens a la divisió Championship.

Miquel Roque, conegut futbolísticament com a Miki Roque, va néixer a Tremp el 1988 i va arribar al Liverpool l'any 2005 provinent de la U.E. Lleida. El a les hores màxim responsable dels equips inferiors del Liverpool, Paco Herrera, va ser el principal valedor del seu fitxatge per la entitat red.

Aquest any va debutar amb el primer equip disputant 6 minuts en el darrer partit de lligueta de Champions League enfront del Galatasaray al ja mític Ataturk d'Istambul. Miki va entrar al terreny de joc substituint a Xabi Alonso.

Miki Roque és un defensa central que també pot actuar com a pivot defensiu i és una de les clares apostes de futur de Rafa Benítez i el seu equip de tècnics. L'any passat es va proclamar brillant campió amb l'equip juvenil de la Youth FA Cup.

Desitgem molta sort i èxits a Miki en aquesta breu, però a ben segur, intensa experiència en l'Oldham Athletic.

BONA SORT MIKI!!!

dijous, 22 de març de 2007

BILL SHANKLY, He made the people happy.

Amb Bill Shankly iniciem una sèrie de posts dedicats a les grans llegendes red. Com no podia ser d'una altre manera, l'honor d'inaugurar aquesta sèrie recau en l'home que va canviar el signe de la història per al club d'Anfield. En tres capítols analitzarem la immortal figura del tècnic escocès, la seva trajectòria com a jugador, la seva trajectòria com a manager i el seu inesborrable pas per el Liverpool FC, on va deixar un autentica empremta no tant sols per al club, sinó que també, per a la historia del futbol universal.




UNS ORIGENS MODESTOS.

Bill Shankly va néixer un 2 de setembre de 1913 a Glenbuck, localitat escocesa de la regió de Ayrshire, en el sí d'una família obrera. Shankly va ser el vuitè fill d'un total de deu germans 5 barons i 5 noies. Les condicions de vida a aquesta regió escocesa eren realment dures i la gran majoria de les famílies vivien del treball en les mines. Ben aviat el jove Bill va dedicar-se juntament amb el seu pare i la resta dels seus germans barons al dur treball de la mineria. Aquestes dures condicions van anar modelant el caràcter i la filosofia de Shankly, que sempre es va mostrar com una persona propera a la gent més modesta i molt simpatitzant de les idees socialistes.

John Shankly, pare de Bill i cap de família, va inculcar als seus fills la passió per l'esport. Mr. Shankly era un reconegut atleta de curses de mitja distància. Els seus fills, però, no van demostrar gran passió per l'atletisme i es van decantar per la pràctica del futbol. De fet, tots cinc germans van arribar a ser jugadors professionals tant a Anglaterra o be a Escòcia. Bob Shankly, va arribar a fer campió del Campionat escocès al Dundee en l'any 1962, actuant com a manager.

A Glenbuck, existí una autèntica passió per l'esport i en particular per el futbol. Fins a 50 jugadors natius de Glenbuck van arribar a professionals en menys de 50 anys per a un poblet que no arribava als 1.000 habitants. I és que per als habitants d'aquesta localitat en els inicis del segle XX, el futbol era la via d'escap per a tota una setmana de dur treball a la mina. Durant els messos d’estiu, era habitual veure nombrosos grups de joves practican futbol al carrer en uns partidets de 5 contra 5, modalitat que anys després Bill Shankly traslladaría amb èxit als entrenaments del Liverpool FC amb el clàssic mètode del “Pass and Move”

GLENBUCK CHERRYPICKERS I CRONBERRY EGLINTON, ELS SEUS PRIMERS CLUBS.

Inicialment el club era conegut com Glenbuck Athletic, i era un club amb força renom durant aquells anys de la primera meitat del segle XX. Els seus jugadors es caracteritzaven, per que van ser els precursors de realitzar un joc col.lectiu en una època on hi primaven les individualitats.

El Cronberry Eglinton era un altre dels grans clubs de la regió. Segons diu la llegenda, doncs no existeix cap dada que ho reculli, el Cronberry va estar un total de 10 anys (del 1904 al 1914), sense perdre un sol partit al seu camp. Bill va ingressar en el club l'any 1931 on va destacar per sobre de tots els seus companys. Els caça-talents de l'època, ben ràpid es van fixar amb el jove Bill i el van repescar per a jugar en clubs de major importància.

Lamentablement per el Glenbuck i el Cronberry, i per molts altres clubs de l'època, la recessió dels anys 30 i la posterior 2ª Guerra Mundial, van fer que un gran número d'aquests històrics clubs pioners del futbol mundial, desapareguessin.

CARLISLE UNITED (1932-33)

El Carlisle Utd. va ser la primera gran oportunitat per al jove Bill de convertir-se en jugador professional. Shankly va arribar al club, de la mà del seu oncle que formava part de la directiva. Shankly va desestimar una oferta més interessant del Preston North End, club que era a les hores un autèntic clàssic de les illes. El Preston North End, va ser el campió de les 2 primeres edicions de la lliga anglesa. Bill va preferir iniciar la seva carrera en un club més modest i d'una divisió inferior per assentar-se en el difícil mon del professionalisme.

PRESTON NORTH END (1933-1949)

La gran temporada amb el Carlisle Utd, no va passar desapercebuda per els tècnics del Preston North End i ràpidament van adquirir els serveis de Bill Shankly. El seu fitxatge va costar 500 Lliures i Bill se'n dugué 10 per la signatura.

Bill va començar jugant a l'equip de reserves, però ben aviat es va convertir en un dels jugadors predilectes de l'afició per la seva actitud encoratjadora i el seu compromís. D'aquesta manera, Bill Shankly va ajudar al Preston a aconseguir l'ascens a primera divisió anglesa aquella mateixa temporada.

Però el primer gran èxit per a Shankly i el Preston North End, no arribaria fins a 3 anys després quan van aconseguir la classificació per a disputar la final de FA Cup de la temporada 36/37 a Wembley davant del Sunderland. Lamentablement per als interessos del Preston i Shankly, el Sunderland va guanyar aquella final al imposar-se per un clar 3-1.

L'any següent va ser de gran record per Bill Shankly. Va ser la temporada on va aconseguir el seu primer gol com a professional. Curiositats del destí. El primer gol el va marcar contra el Liverpool i per més gran inri, va ser a Anfield!!. Aquella mateixa temporada el Preston North End aconseguia resarcir-se de la derrota de l'any anterior en la final de FA Cup, guanyant aquesta vegada al Huddersfield en la final a Wembley per 1-0.

LA 2ª GUERRA MUNDIAL

L'any 1939, Shankly compta amb 26 anys i una prometedora carrera futbolística per endavant en un dels clubs més poderosos d'aquells temps. Però l'esclat de la 2ª Guerra Mundial, va truncar totes aquestes esperances. Durant els 7 anys que va durar el conflicte, tota competició futbolística es va aturar. Les competicions es van reprendre a la finalització de la Guerra que va acabar amb la victoria dels aliats. L'any 1946 es reprenen les competicions. Shankly compta amb 33 anys i és considerat un veterà davant les noves generacions de futbolistes. Shankly ho veu clar i comença a dedicar-se a ajudar en els entrenaments dels juvenils del Preston. D'aquesta manera posava fi a la seva carrera com a jugador. Els seus millors dies estaven per arribar.

7 VEGADES INTERNACIONAL PER ESCÒCIA.

Shankly era un dels jugadors escocesos de més renom de l'època i els seus èxits amb el Preston North End, no van passar desapercebuts per al seleccionador escocès. Fins a 7 vegades Bill Shankly es va enfundar la samarreta blau marí per defensar Escòcia.

El seu debut va ser el mes d'Abril de 1938 a l'estadi de Wembley i davant del principal i històric rival dels escocesos, Anglaterra. Escòcia va guanyar en aquesta ocasió per un solitari gol al mític Wembley.

Al seu debut el van seguir 4 internacionalitats més abans de l'inici de la 2ª Guerra Mundial. Shankly va participar en els compromisos internacionals davant d'Irlanda, Gal.les, Hongria i novament Anglaterra.

Durant la Guerra, Bill Shankly va participar en un partit amistós davant dels anglesos. El partit es va disputar al Hampden Park de Glasgow davant de 78.000 espectadors. Una autèntica multitud per a l'època. Escòcia va caure derrotada per 3-1.

Al maig de 1942, Shankly disputava el que seria el seu darrer partit com a internacional escocès. Novament Anglaterra es creuava en el camí. Escòcia va guanyar per 4-5 i Shankly col.laborava a l'espectacular guarisme del marcador amb un gol antològic des de 40 metres.

En el proper capítol, tractarem els primers passos de Bill Shankly com a entrenador i la seva arribada a Anfield. Santuari on es va forjar la llegenda.

dimarts, 20 de març de 2007

The Young Ones

L'equip juvenil del Liverpool va aconseguir el passi a la final de la FA Cup en categoria juvenil, tenint la ocasió d'aquesta manera, de revalidar el títol aconseguit l'any passat.

L'equip que dirigeix el mític extrem dels anys 70 Steve Heighway va guanyar ahir per 3-1 al Newcastle en el partit de tornada de les semifinals, amb 2 gols de Craig Linfield i un de Jimmy Ryan.

Els joves jugadors reds, esperen ara rival que sorgirà de la eliminatòria que disputen Manchester Utd. i Arsenal i que després del partit d'anada, dominen els gunners per 1-0. La final programada a doble partit, es jugarà els dies 16 i 19 d'abril amb l'anada a Anfield.

Aquest nou èxit de l'equip juvenil, posa de relleu el bon treball que desde les divisions inferiors s'està realitzant i l'encert de la direcció tècnica, a l'hora d'adquirir joves promeses com és el cas del jugador suec-kosovar Astrit Ajdarevic, que esperem tinguin la seva oportunitat en el primer equip en un futur immediat.

Molta sort per la final. COME ON LADS!!!

diumenge, 18 de març de 2007

Aston Villa 0-0 Liverpool FC. EMPAT A RES.

El Liverpool treu un punt en el que ha estat el pitjor partit de la temporada i pot ser en anys dels reds. L'única lectura positiva és que, el punt aconseguit conjuntament amb la derrota del Bolton Wanderers d'ahir, fa que la distància entre el quart i cinquè classificat augmenti. Però aquest punt també fa retallar distàncies amb l'Arsenal que ha caigut derrotat al camp de l'Everton. Tant sols un punt separen els de Benítez dels de Wenger, aixó si, els gunners amb un partit menys.

FORMACIONS:
Reina, Finnan, Carragher, Agger, Riise, Gerrard (Fowler, 82), Mascherano, Sissoko (Alonso, 59), Fabio Aurelio, Kuyt i Bellamy (Pennant, 72)

Soporífer, els 22 jugadors que han pres part aquesta tarda d'un intent de jugar un partit de futbol en el Villa Park, han avorrit de valent al pacient públic assistent. El Liverpool s'ha mostrat molt poc ambiciós davant d'un rival que ha demostrat el perquè de la seva classificació en la zona baixa.

BENÍTEZ DONA ENTRADA UN MIG DEL CAMP POC CREATIU.

Ja d'entrada, el plantejament de Benítez cal considerar-ho erroni, quan ha disposat d'un onze inicial amb dos mig-campistes de tall defensiu com Mascherano i Sissoko, fet que ha tornat a desplaçar a Steven Gerrard a la banda dreta del mig del camp red. Però el problema real no ha vingut donat per la falta d'encert en les passades o una falta de compenetració entre l'argentí i el malí. El principal problema ha estat que els jugadors s'han trobat en la gespa del Villa Park sense adonar-se realment on eren en aquells moments.

La primera part, ha estat una sessió conjunta i continua de despropòsits. I no tant sols dels jugadors de Benítez, al dir conjunta, ens referim a que l'Aston Villa s'ha unit a la festa de la desgana. I encara es pot donar gràcies a la Providència, quan en el darrer minut de la primera part de l'intent de partit de futbol, el mig-campista dels Villans Petrov, era derribat dintre de l'àrea per Finnan, en una jugada força clara que l'arbitre no ha considerat punible. El referee doncs, s'unía a la festa del despropòsit celebrada aquesta tarda a Birmingham.

ELS CANVIS MILLOREN LA IMATGE.

Calia rectificar en el descans. Era necessari dotar a l'equip de més profunditat per les bandes i de posar seny i cordura al mig del camp red. Xabi Alonso era l'home indicat i Benítez el feia entrar en el terreny de joc iniciada la segona part substituint a Sissoko.

Més tard Pennant entraria també al terreny de joc, dotant a l'equip d'un caràcter més ofensiu. L'ex-jugador del Birmingham City, escridassat en totes les seves accions per l'afició local, s'ha erigit en l'home que ha canviat la fins a les hores soporífera i adormiscada actuació dels de Benítez. El Liverpool començava a arribar per les bandes. Una internada del brasiler Fabio Aurelio ha acabat amb una centrada al ben mig de l'àrea petita que Fowler ha estat a punt de recollir si no hagués estat per la brillant anticipació del porter Sorensen. No seria la darrera oportunitat per GOD.

Fowler que havia entrat en el minut 82 substituint a un Gerrard amb molèsties, disposaria en el darrer minut de partit de l'ocasió més clara de tot el matx. Pennant superava novament al seu marcador per habilitat i per velocitat i feia una centrada al primer pal que Robbie Fowler, anticipant-se al seu marcador, rematava de cap girant el coll, tot dirigint la pilota a l'arrel del pal, fent que el porter Sorensen s'hagués de lluir en una intervenció excel·lent. D'aquesta manera finalitzava el partit amb els sospirs del respectable que ja no podia aguantar ni un minut més la patètica representació del que se'ls havia anunciat com un partit de futbol.

LA DERROTA INESPERADA DE L'ARSENAL REVALORITZA EL PUNT ACONSEGUIT.

Al cap i a la fí un punt més que suma el Liverpool i que fa incrementar fins als 7 punts la distància amb el Bolton Wanderers. I punt que a més a més permet als de Benítez retallar distàncies amb l'Arsenal en la lluita per la tercera posició. Els de Wenger han caigut derrotats a Goodison Park per l'Everton amb un gol de Andy Johnson en el minut 91 de partit sota una important calamarsada.

Puntuacions:

Pennant: 5 punts.
GOD: 3 punts.
Mascherano: 1 punt.

dissabte, 17 de març de 2007

Prioritari acabar tercers o quarts

Intensa jornada la d'aquest cap de setmana per als interessos reds. El partit de demà diumenge contra l'Aston Villa (14:35 h. C+ Deportes) és de vital importància per mantindre les aspiracions d'aconseguir la consolació d'una plaça per a la propera edició de la Champions League.

El rival més amenaçador a la quarta plaça que ocupen els de Benítez en aquests moments, és el Bolton Wanderers de Sam Allardyce i Iván Campo. Precisament els Wanderers obren la jornada amb un difícil compromís a casa del líder el Manchester Utd. Oportunitat perfecta per al Liverpool per tractar d'obrir una important escletxa amb els de Bolton, que en la actualitat es troben a 6 punts de distancia.

Per la seva part, l'equip que es troba per sobre dels reds en la classificació, l'Arsenal de Wenger, tanca la jornada demà a Goodison Park enfront de l'Everton. L'equip de Fàbregas es troba 2 punts per sobre (amb un partit menys) del Liverpool després de guanyar per 0-1 precisament a l'Aston Villa el passat dimecres en partit ajornat.

DECEBEDOR ASTON VILLA

Un any més i ja en són un bon grapat, els de Birmingham deambulen per la zona mitja-baixa de la classificació amb més pena que glòria per a un equip del seu prestigi i qualitat.

L'arribada de Martin O'Neill, després d'una triomfant trajectòria al Celtic Glasgow, tampoc ha donat el gir esperat cap a l'èxit a l'entitat de Birmingham. En l'actualitat, els Villans ocupen la 13a posició amb 33 punts i a priori, no passaran cap mena de dificultat d'aquí a final de temporada, però és clar, tampoc opten a res.

El Villa compta amb un equip que conjunta veteranía i joventut on hi destaca el seu volant dret Gareth Barry, gran revelació aquesta temporada, on fins i tot a arribat a debutar amb la selecció absoluta anglesa. El bulgar Stilian Petrov, va ser una de les preferencies del tècnic nord-irlandès a la seva arribada a Villa Park, però el bulgar ha decebut totalment. A la davantera, el canvi de l'ex-jugador del Liverpool Milan Baros amb Carew de l’Olympique de Lió, ha dotat de més gol a l'equip. En canvi, la seva línea defensiva és la linia més feble de l'equip d'O'Neill. Jugadors veterans i lents com l'holandès Bouma i l'ex-jugador del Racing de Santander, el suec Mellberg integren la defensa. La velocitat d'homes com Bellamy i Pennant doncs, han de desequilibrar el partit en favor dels reds. A destacar la presencia en les files del Villa, de l'ex-jugador del Liverpool el txec Patrick Berger.

BENÍTEZ DONA PRIORITAT A LA LLIGA.

En declaracions a la web oficial del club, el tècnic madrileny ha manifestat que considera prioritària la classificació per a la propera edició de la Champions League.

Benítez ha parlat de la perillositat del partit de demà davant del grup de Martin O'Neill, per tractar-se d'un partit que ve després d'una brillant classificació europea i per que posteriorment, hi ha una aturada de la competició lliguera per partits de seleccions, i en acabar s'enllaça amb els 1/4 de final de Champions davant del PSV Eindhoven. La suma de tots aquests factors, poden repercutir en una falta de concentració molt perillosa per a l'actual situació en la lliga.

Així doncs, Benítez ha destacat que aconseguir els tres punts demà davant dels Villans, donaria una gran dosis de confiança al grup per afrontar el "break" d'una setmana sense lliga i afrontar el partit de Champions amb plenes garantíes anímiques.

Benítez també va manifestar que la frustrant derrota davant del Manchester Utd. en el últim minut ara fa dues setmanes, va canviar radicalment la planificació per a l'esprint final del campionat de lliga i a les aspiracions d'una millor classificació.

divendres, 16 de març de 2007

La demostració de Sinama.

Florent Sinama Pongolle ha demostrat amb escreix la seva valua per formar part la temporada que ve del primer equip del Liverpool. La seva participació en la lliga espanyola on actua com a jugador cedit al Recreativo de Huelva està sent més que satisfactòria.

El jugador internacional francès sots-21 va arribar a Anfield l'estiu del 2003 procedent de Le Havre, de la mà de Gérard Houllier amb el cartell de ser la gran promesa del futbol gal, conjuntament amb el seu company de viatge cap a Liverpool Anthony Le Tallec. La seva joventut i les contínues lessions vàren fer que no tingués continuitat en el primer equip durant la seva primera temporada com a jugador red.

Amb l'arribada de Rafa Benítez, Sinama va gaudir d'alguns minuts on el jove francès no va defraudar en absolut. Sinama fou un dels revulsius en el partit de la lligueta de Champions enfront de l'Olympiakos on tot sortint de la banqueta va revolucionar el partit marcant un gol que va ser l'inici de la remuntada, que va permetre la classificació de l'equip de Benítez a vuitens de final d'una competició on finalment els reds esdevindríen brillants campions en el maig del 2005.

La temporada passada, Flo va ser cedit mitja temporada al Blackburn Rovers. Avans de la seva incorporació a l'equip dirigit per Mark Hughes, Sinama va tindre ocasió novamente de fer una demostració de futbol desenfadat i ofensiu al camp del Luton Town en partit de FA Cup. L'equip local guanyava per 2-1 ben iniciada la segona part del matx quan l'entrada al terreny de joc del francès va revolucionar el partit. Flo va ser l'autor de dos gols i es convertí en el gran protagonista de la victoria red juntament amb Xabi Alonso i el seu primer gol desde camp propi a terres britàniques.

Aquest any les incorporacions d'homes com Bellamy, Pennant i Mark González han barrat el pas al jove davanter, motiu per el qual, Benítez va decidir l'opció d'una cessió a un equip on hi hagues la possibilitat de gaudir de minuts. El Recreativo de Huelva de Marcelino (bon amic de Rafa Benítez) va ser el destí.La aportació del gal a l'equip revelació de la lliga espanyola és espectacular. El Recreativo a hores d'ara, és el 7è classificat del campionat espanyol amb 41 punts, a 2 punts de la zona UEFA i a 4 punts de la zona Champions. Classificació excel·lent per un equip que tot just acaba de pujar de categoria en la competitiva lliga espanyola. Sinama completa al Recreativo una davantera realment solvent al costat del nigerià Uche, acompanyats d'altres jugadors interessants com Viqueira i Javi Guerrero. Flo ha jugat un total de 22 partits on ha aconseguit 9 gols, convertint-se d'aquesta manera en el màxim golejador de l'equip andalús, i donant 1 assistència.

Sinama que ha estat dues setmanes de baixa per una lesió al bíceps femoral de la seva cama esquerra, reapareixerà aquest dissabte enfront del Barcelona. Oportunitat perfecta per fer un altre demostració d'aptituds per tornar a Anfield el proper 30 de juny. Desitgem que el rendiment de Flo no passi desapercebut per a Rafa Benítez ni el seu cos tècnic. En Rafa confiamos.

dissabte, 10 de març de 2007

Crouch passa pel quiròfan

El davanter internacional anglès, ha decidit finalment intervindres quirúrgicament el nas després de que se'l fracturés en els minuts inicials del partit que enfrontava, ara fa quinze dies, amb el Sheffield United a Anfield.

Les estimacions dels doctors són que l'espigat davanter centre de 26 anys estigui unes 4 setmanes de baixa, a causa de la intervenció. Això farà que Peter Crouch es perdi els dos compromisos amb la selecció anglesa i molt possiblement els dos partits de 1/4 de final de la Champions League enfront del PSV Eindhoven.

La decisió ha estat presa personalment per el jugador, després de comprovar les series dificultats al respirar i no poder fer front així a l'esforç d'un partit de futbol.

divendres, 9 de març de 2007

A repetir amb el PSV EINDHOVEN

El caprici de l'atzar ha volgut que novament els camins d'holandesos i anglesos es tornin a creuar aquesta temporada. El partit d'anada es disputarà als Països Baixos el dimarts 3 d'abril, mentres que la tornada a Anfield es celebrarà el dia 11 del mateix mes d'abril.

Tal i com va succeir a finals del mes d'agost a Mónaco en el sorteig de la fase de grups, el destí ha deparat un nou enfrontament entre els equips de Benítez i Koeman. En aquella ocasió el balanç del doble enfrontament va ser força positiu per els reds que empataven sense gols al Philips Stadium i guanyaven per un còmode 2-0 a Anfield amb gols de Gerrard i Crouch.

Però en aquella ocasió es tractava d'una lligueta de 4 equips (que completaven Galatasaray i Girondins de Bordeaux) i perdre un partit tenia la possibilitat de recuperació en els seguents compromissos. Ara ja no hi ha marge al error.
L'actual campió de la lliga holandesa llidera en la actualitat el campionat del seu país d'una manera còmoda amb 8 punts de ventatja sobre el AZ Alkmaar. Ronald Koeman, el tècnic dels campions holandesos, és un entrenador de no gaire bon record per a l'afició red. L'any passat en la eliminatoria de 1/8 de final amb el conjunt lus del Benfica, Koeman va eliminar al grup de Benítez amb un contundent resultat global de 3-0. Es per aixó que les primeres declaracions del tècnic madrileny en coneixer el resultat del sorteig han estat referides al record d'aquest episodi i a fer una crida a la prudència.

Però els capricis de l'atzar han tornat a fer l'ullet al Liverpool en la matinal grega. I és que a banda del sorteig dels 1/4 de final, s'han sortejat els emparellaments de les semifinals i els equips que actuaríen com a locals en el partit de tornada. Els reds en el cas de superar la eliminatòria amb els holandesos, s'enfrontaríen al guanyador del duel entre València CF i Chelsea FC, i sempre amb el partit de tornada a Anfield. En cas de superar la semifinal, els liverpudlians podrien tornar-se a veure les cares a la final d'Atenes amb.... el Milan AC.

El passat dimarts s'ensumava alguna cosa d'aquells mesos d'abril i maig del 2005 a Anfield, el sorteig d'avui ha tornat a portar records inesborrables a la ment dels red supporters.

Així han quedat els emparellaments.

1/4 DE FINAL
(3 i 4 d'abril / 10 i 11 d'abril)
A- Milan AC - Bayern Munich
B- PSV Eindhoven - Liverpool FC
C- AS Roma - Manchester United
D- València CF - Chelsea FC

SEMIFINALS
(24 i 25 d'abril / 1 i 2 de maig)

E- Guanyador D - Guanyador B
F- Guanyador C - Guanyador A

FINAL
(Atenes, Estadi Olímpic 23/05/2007)

Guanyador F - Guanyador E

dijous, 8 de març de 2007

RIVALS DURS DE PELAR.

Si per alguna cosa es caracteritza el sorteig de demà, on el Liverpool coneixerà el seu rival en el llarg i tortuós camí cap a Atenes, és per que cap dels 8 protagonistes del sorteig és un membre del club del "jogo bonito".

La edició de la Champions League d'enguany, ha demostrat que el futbol del "tiqui taca" ha estat superat pel futbol amb una concepció més resultadista, fiable, conservadora o com en vulguin dir. Novament es torna a obrir l'etern debat entre els aficionats. Futbol de múscul i resultats o futbol de saló.

El sorteig tindrà lloc en el dia de demà a les 12:00 en Atenes, ciutat que albergarà la gran final el proper dia 23 de maig. Es tracta d'un sorteig pur i dur, sense existència de caps de serie i on dos equips d'un mateix país poden enfrontar-se entre ells.


La Premier League està representada per 3 clubs (Liverpool, Chelsea i Manchester Utd.), cosa que dona fe de la competitivitat de la lliga anglesa en aquests moments. Li segueixen la Serie A italiana amb 2 representants (Milan i Roma) i amb un sol representant queden la Eredivisie holandesa (PSV Eindhoven), la Liga espanyola (València) i la Bundesliga alemanya (Bayern Munic)



Ja no queda rival feble ni petit. Tots 7 possibles rivals són d'una categoria contrastada i tant sols tres d'ells (Chelsea, Roma i València) no coneixen el que és guanyar una Copa d'Europa. Tot i que en el cas de valencians i romans, són coneixedors de l'amarg sabor de la derrota en una final.



Però quin seria el rival més idoni per l'equip de Benítez? Un Milan veterà? un dels equips anglesos amb la tensió que comportaria un "derby"? La irregularitat del Bayern? El retorn de Benítez a València com un autèntic heroi? La immaculada estadística red davant de la Roma? O be, Trobar-se novament amb el PSV Eindhoven després de liderar tots dos equips la lligueta prèvia?

Demà la resposta a aquestes incògnites.

dimecres, 7 de març de 2007

Liverpool FC 0-1 FC Barcelona. L'ESPERIT DEL 2005.

El Liverpool segueix, el Barça s'acomiada i haurà de cedir al mes de Maig el seu regnat a un nou Campió d'Europa. El conjunt de Benítez va fer novament un partit ple d'entrega i de bon joc superant continuament al seu rival, però novament es va trobar amb un resultat negatiu. Aquesta vegada però, la puntual derrota tenia sabor a victoria. Els gols de Bellamy i Riise al Camp Nou, feien esteril l'aconseguit per el Barça a Anfield. La profanació del temple, no va ser tal.

Anfield presentava l'ambient de les grans nits. El cert és que, recordava i molt a ambients de les nits europees de l'any 2005 on van caure conjunts de la talla de Juventus i Chelsea. El You'll never walk alone retronava igual que aquelles nits. Els kopites coneixien que l'objectiu a aconseguir, no sería fàcil per la indubtable talla del rival i com les grans nits es va abocar amb el support als seus jugadors. L'exemple perfecte de la fusió de jugadors i afició tot en un sol. Únic i inimitable.


FORMACIONS

Reina, Arbeloa, Carragher, Agger, Finnan, Gerrad, Xabi Alonso, Sissoko, Riise (F. Aurelio), Kuyt (Crouch) i Bellamy (Pennant)

Començava el partit ben lluny del que es presagiava en un principi. Benítez va repetir com era d'esperar el mateix onze que fa 15 dies a Barcelona. Però sorprenentment també repetia la sortida a plantejar cara al partit des de un inici. Lluny d'adoptar una actitut especulativa del joc, tractant d'esperar al rival, l'equip de Benítez es va llançar ferotjament contra el seu rival. Va ser Riise que es va convertir en un autentic mal somni per la defensa blaugrana durant aquests instants qui va donar el primer avis a Víctor Valdés amb un fort tret de cama esquerra que fregava el pal esquerra de la porteria del de l'Hospitalet.

Acte seguit i després de tornar a superar amb facilitat a Oleguer, Riise etzibava un altre obús que aquesta vegada s'estabellava al traveser de la porteria blaugrana. Es portaven tant sols 10 minuts de joc i l'equip de Rijkaard feia aigues. El mig del camp culé no existia, la davantera titular barcelonista amb Ronaldinho, Eto'o i Messi eren autentics naufrags en un mar vermell i la defensa catalana suava de valent per tal de contenir la furia roja.

Als 25 minuts de joc, una cuadruple oportunitat tornava a posar de manifest la superioritat del quadre de Benítez sobre el grup de Rijkaard. Bellamy s'interna en l'area pugnant amb el capità blaugrana Puyol desfent-se d'aquest i xutant a porteria on Valdés no va poder blocar la pilota que cau morta a peus de Kuyt, omnipresent durant tot el partit, que torna a impulsar l'esferic, però trobant-se novament amb el porter català que refusa amb la cama cap al punt de penal on apareix novament John Arne Riise que en planxa remata de cap a porteria. Quan tot Anfield cantava el primer de la nit apareix qui si no, Carles Puyol, l'autentic cor del Barcelona per treure sobre la mateixa ratlla de gol el que es presumia com el primer gol de la nit.

Però l'infortuni no acabaría aquí. Al minut 31 un refús defectuós de Valdés arriba a la posició de Mohammed Sissoko que tal i com ve, efectua un xut colocadísim i ple d'intenció cap al marc culé. Durant el vol de la pilota pel cel de Liverpool, Anfield va enmudir. La sang dels kopites es glaçava i les mirades de tots es centraven en la parabola dibuixada pel cuir. Llastimosament un só metàlic feia despertar a les 45000 ànimes que omplien el temple del futbol. Ningú s'ho creia. En mitja hora el Liverpool havia fet 7 xuts a porteria i cap d'aquests s'havia materialitzat en gol. La mala sort novament tornava a atacar al conjunt de Benítez macabrament.

A partir d'aquest moment el Liverpool va reduïr un parell de marxes. L'esforç de la primera mitja hora del partit havia reportat als reds un premi nul. El zero continuava reflectint-se al marcador. I en l'anim i la ment dels kopites una frase es repetia una vegada darrera l'altre. Qui perdona tant.... ho acaba pagant. En aquells moments el Barcelona començava a donar senyals de vida molt timidament. Xavi Hernandez s'erigia en el líder dels catalans i conduia amb força encert la reacció culé. L'unic xut amb perill dels catalans va ser un xut als nuvols de Ronaldinho a la sortida d'un córner. Bagatge molt curt per a l'encara campió d'Europa. Mitja part i els jugadors als vestidors. 45 Minuts de bany al campió d'Europa. Novament Benítez alliçonava a un Frank Rijkaard massa confiat amb el talent i la superior individualitat dels seus jugadors. El campió havia estat totalment anul.lat.

La segona part començava novament amb un Liverpool avisant de que no especularía en absolut amb el resultat. Gerrard troba un forat per la banda dreta barcelonista i fa una precisa centrada a l'area petita del Barcelona. Kuyt salta tractant de rematar amb el cap, peró no arriba a conectar amb l'esferic que cau a peus de Bellamy que es troba amb la pilota enraderida quan no esperava l'error del seu company.

El Liverpool amb la eliminatòria al seu favor, comença a cedir el terreny i el joc al conjunt barcelonista. Però tots els atacs culés són neutralitzats per la defensa red on novament el vice-capità Jamie Carragher es convertia en un autentic colós insuperable. Steve Finnan va secundar al central internacional anglés en una brillant segona part en les tasques defensives. L'irlandés va abortar qualsevol intent dels atacants culés amb una actuació estel.lar que ve a confirmar la gran linia de regularitat que esta portant a terme aquesta temporada.

Malgrat aquesta seguretat defensiva, el talent dels jugadors del conjunt de Rijkaard sempre era amenaçador. I així ho va ser quan després d'una combinació rapidísima del mig del camp barcelonista, Deco fa una passada a Ronaldinho que desfent-se per velocitat de tres jugadors reds i trobant-se davant de Reina, efectua un xut colocat que supera al porter red, però no pot fer-ho amb el pal esquerra de la porteria del gol de la Carretera d'Anfield. Aquesta vegada la sort somreia als de Benítez.

Quedava un quart d'hora i Rijkaard se l'havia de jugar necessariament per tractar de remontar la eliminatoria. Guddjonhsen i Giuly sortien al terreny de joc. El jugador islandés xiulat pel seu passat "possie", s'encarregava després de rebre una passada de Xavi, d'encarar al porter Reina i fer-li l'únic gol del partit. El Barcelona estava a un sol gol de ser el guanyador de la eliminatoria i quedava un llarg quart d'hora.

El Barça, es va llençar irremediablement a l'atac. No l'hi quedava un altre. Es aleshores quan resurgeix la defensa red edificant un mur impenetrable. Els onze jugadors reds, demostrant una condició física inmillorable, van saber defensar tots els intents catalans que tret d'un xut suau de Ronaldinho que Reina va blocar sense problemes, no van tindre mai perill considerable. I és que en les grans nits la defensa red no defen mai sola. The Kop sabent del moment crucial per el qual transitava la eliminatoria, va començar a donar el recolçament necessari en forma de càntics. We Shall not be moved!!!

Amb un Barcelona molt obert i avocat a l'atac, el Liverpool gaudia de molts espais per tractar de batre la porteria de Valdés. Gerrard en una brillant acció dintre de l'area, va deixar assegut d'un cop de maluc a Iniesta, el capità red va poder fer l'empat si no és per la brillant aturada de Valdés. Ja en els ultims compassos del partit, Crouch va enviar una pilota al Kop incomprensiblement, quan es trovaba a boca de gol, després de rebre una centrada milimetrica de Pennant.

No va haver-hi temps per a res més. El Liverpool superava la eliminatoria en el marcador i en el terreny de joc sent molt superior en tots dos capítols. Benítez, un autèntic estratega d'aquest esport, va demostrar que s'havia estudiat perfectament al seu rival i la manera de esborrar del camp als seus jugadors més importants.

Un fet s'ha de destacar. El Liverpool està arribant a aquest ultim i decissiu tram de la temporada amb una condició física excel.lent. Mantenint un nivell de joc que molts pocs equips estan capacitats de superar-lo. Però realment preocupant és la falta de sort de cara a gol. El partit de dissabte contra el Manchester United i sobre tot el disputat ahir, així ho acrediten. Tard o d'hora, amb la linia de treball portada a terme, aquesta mala sort canviarà. Questió de temps.

Els quarts de final esperen. Les sensacions que va donar el partit d'ahir per l'atmosfera d'Anfield, fan pensar les viscudes l'any 2005. Grans nit europees esperen.


PUNTUACIONS:

Kuyt: 5 punts.
Carragher: 3 punts
Finnan: 1 punt.

diumenge, 4 de març de 2007

PRÈVIA LIVERPOOL FC Vs FC BARCELONA. Cal reaccionar

Liverpool i Barcelona arriben al duel de tornada de la Champions moralment tocats per els resultats obtinguts en els darrers compromisos domèstics. Per als d'Anfield la derrota en el temps de descompte davant del Manchester Utd. ha deixat la màxima competició continental com l'única opció de assolir un títol aquesta temporada. Per la seva banda, el Barcelona va deixar escapar una oportunitat d'or de deixar mitja lliga espanyola sentenciada davant d'un Sevilla que va jugar prop d'una hora amb un home menys.


Passar pàgina. La crueltat del futbol va tindre ahir al migdia una nova i estelar aparició i aquesta vegada va tocar patirla a l'equip de Rafa Benítez. Però no hi ha temps per a les lamentacions i cal començar a treballar en el compromís més proper. I aquest no és altre que l'actual campió d'Europa. Els del Mersey, però, parteixen amb la important renda d'haver marcat 2 gols fa 10 dies al Camp Nou. Malgrat aquest fet, cal ser prudent i tenir molt en compte que al davant es te a l'actual campió d'Europa. L'equip que practica el futbol més ofensiu del continent i que disposa en les seves files a jugadors letals de cara a porteria.

De ben segur les parets del minúscul i llegendari vestidor local de l'estadi d'Anfield van ser testimonis de la frustració i renecs dels protagonistes del partit d'ahir. El planter red té l'orgull ferit. L'esforç i el treball efectuats en el dia d'ahir no tant sols va quedar sense premi, sinó que, va rebre un castic molt sever. Els jugadors i cos tècnic han de ser conscients que rares vegades el bon treball rep els mateixos redits que en el dia d'ahir, per tant, cal continuar amb aquesta linea de treball que de ben segur reportarà aquest dimarts el merescut premi de la classificació a 1/4 de final.

Molt possiblement, Rafa Benítez repetirà la mateixa alineació presentada en el partit d'anada al Camp Nou, que tant bon resultat li va donar. El tècnic madrileny va descartar donar descans a aquests homes i va incloure'ls en la seva majoria en el onze titular del dia d'ahir. Tant sols el defensa Arveloa no va ser de la sortida davant del Manchester Utd.

Benítez ha de plantejar el partit sabent que el temps des de el minut 1 corre al seu favor. Per tant cal adormir el joc i novament Xabi Alonso serà el responsable d'aquesta tasca. Lluny de cedir la pilota al rival, cal mantenir la possessió encara que aquesta sigui al propi camp red i no ofereixi cap mena de perill al conjunt culé. Les urgències són per els blau-granes i donar-lis la possessió de la pilota per a que aquests creïn joc, seria un suïcidi donada la major qualitat tècnica i la inspiració del mig del camp culé.

A mida que el partit vagi avançant i el marcador continuí oferint un resultat favorable al Liverpool, el Barcelona obrirà espais i serà més vulnerable defensivament. Aquests espais han de ser aprofitats per un dels homes claus en el partit d'anada al Camp Nou. Craig Bellamy. El gal·lès ha de mostrar-se amb la seva agressivitat habitual i encarar als defensors barcelonistes en totes les ocasions que se li presentin.

Defensivament el protagonisme recaurà en les figures de Sissoko i Carragher. El jugador de Mali, s'haurà de multiplicar en el mig del camp actuant amb una pressió asfixiant sobre el mig del camp culé, que de ben segur presentarà com a titulars a "los pequeños" és a dir Xavi, Iniesta i Deco. Carragher per la seva banda, com a clar símbol i líder de l'equip, conjuntament amb Steven Gerrard, sabrà dotar a la resta dels seus companys de l'esperit red de les grans nits europees. Ben segurament, el vice-capità red s'haurà d'exercitar a fons en els minuts finals del matx, quan faci acte de presencia en la gespa Samuel Eto'o. El camerunès esta oferint molts dubtes de la seva total recuperació i difícilment Rijkaard el farà sortir en el onze inicial, reservant-lo per als moments finals.

Sens dubte, el factor psicològic jugarà un paper molt important en el partit de dimarts. Les dues desfetes del cap de setmana són molt recents en la memòria dels dos planters. Si més no, en el cas del Barcelona la oportunitat desaprofitada d'aniquil.lar al Sevilla el dissabte i la posterior remuntada dels andalusos amb un home de menys, obriran forces dubtes en l'equip blaugrana. Un bon cop del Liverpool podria desembocar en un knock-out, però cal ser prudent i jugar amb la tranquil·litat i la ventatja que dona el resultat de l'anada. De moment el combat el guanya als punts la cantonada red.

dissabte, 3 de març de 2007

Liverpool FC 0-1 Manchester Utd. CRUEL, INJUST, MACABRE....

No queden adjectius per definir el resultat amb el que ha finalitzat el super-clàssic d'avui a Anfield. Un Liverpool que ha estat únic i total dominador del partit anul·lant completament al Man Utd. en totes les vessants del matx, tant sols ha trobat el immerescut castic d'un gol en contra en el temps de descompte.


Es difícil oblidar i passar pàgina a escassos minuts d'haver encaixat aquest durisim cop. Però des d'aquest precís moment només compta el partit de dimarts contra el Barcelona. La resta ja és historia. The Kop així ho ha entès i poc després de rebre el gol d'O'Shea ha començat a entonar el You'll Never Walk Alone, en el que ha estat un preludi de la màgica nit que s'espera a Anfield. Jugadors, tècnics i supporters tenim l'orgull ferit. Algú ho ha de pagar. El primer candidat... el Barça.


FORMACIÓ:
Reina, Finnan, Carragher, Agger, Riise, Gerrard, Sissoko (Crouch), Alonso, Mark González (F.Aurelio) Kuyt i Bellamy (Pennant)

El partit no s'ha començat a definir fins ben iniciat el matx. Els minuts inicials han estat caracteritzats per la lluita en el mig del camp on Alonso, Gerrard i Sissoko han estat els primers protagonistes de la aferrissada lluita en aquesta zona amb la oposició de Scholes i Carrick. El primer en temptar a la sort ha estat el Liverpool amb un potent xut del central Agger que ha sortit desviat de la porteria de Van der Sar. Minuts després, un llançament de falta executat per un magistral xut amb l'esquerra de John Arne Riise ha sortit desviat per ben poc quan tot Anfield cantava el gol. El conjunt de Benítez començava a agafar el pols al partit i Craig Bellamy es convertía en el autèntic protagonista de la batalla amb les seves constants caigudes a la banda dreta on sempre li guanyava la partida al lateral del Man. U. Evra.

El Manchester Utd. estava completament anul.lat. Rooney pràcticament no ha tingut contacte amb l'esfèric en els primers 45 minuts, Larsson prou feia en oferir-se al seus mig-campistes i Cristiano Ronaldo tant sols ha aparegut per fer un xut que ha sortit molt per sobre de la porteria de Reina.

La segona part ha començat amb els reds posant constant setge a la porteria de Van der Sar i el Liverpool ha gaudit de nombroses oportunitats. Un Bellamy voluntariós, ràpid i lluitador com sempre, portava a la defensa dels de Fergusson a aplicar-se al cent per cent. En un córner servit per Gerrard en el que es una jugada habitual en els reds servint una centrada a la mitja lluna de l'àrea per a que Alonso connecti, ha arribat la primera polèmica del partit.

El jugador basc ha connectat un xut en semi-errada que ha quedat mort a l'àrea petita després de que Momo Sissoko tractés de controlar-lo amb el cap. Finalment el cuir ha caigut a peus de Bellamy que ha introduït la pilota al fons de la xarxa dels de Fergusson. Anfield esclatava, però l'arbitre assistent eixecava amb seguretat el seu banderí i donava per anul.lat el gol del gal·lès. Anul.lació totalment correcta com demostraven les imatges de la televisió. Bellamy no es trobava en offside en el moment en que Alonso impacta amb la pilota però si, quan Sissoko contacta amb el seu cap l'esferic.

El partit en aquells moments començava a travar-se. Benítez optava per seure a Mark González, Bellamy i Sissoko, i donar entrada a Pennant, Fabio Aurelio i Crouch. L'espigat davanter anglès ha gaudit la que ha estat la jugada més clara del partit. Una internada de l'holandès Kuyt fent una centrada amb la seva cama dreta al segon pal de la porteria, era controlada brillantment per Crouch amb el pit deixant baixar la pilota als peus i connectant un xut amb la cama dreta ben dirigit a la porteria dels red devils. Miraculosament per a aquests ha aparegut la mà salvadora de Edwin Van der Sar. El porter holandès ha fet una aturada sensacional amb la seva mà esquerra avortant el intent del gegant red.

El Liverpool veia com de mica en mica s'esgotava el temps i tots els intents de perforar la porteria de Van der Sar eren inútils. El Manchester Utd. per la seva banda començava a donar senyals de vida. Paul Scholes i Xabi Alonso esgrimíen una ferotge, batalla al mig del camp. L'anglès ha fet una duríssima entrada sobre el basc que l'arbitre tant sols ha castigat amb la senyalització de la falta. Minuts després en una lluita per una pilota entre tots dos protagonistes que han mantingut un intensiu duel durant els 90 minuts, ha acabat amb la justa expulsió del jugador del Manchester United. Scholes veient-se superat per el jugador basc ha tractat de treure's de sobre a Alonso executant un cop de puny al rostre del jugador donostiarra que per sort no ha arribat a impactar per el penediment del jugador anglès en l'última dècima de segon. L'arbitre no ha dubtat un sol moment i l'ha expulsat justament.

Però ha arribat el moment de la màxima crueltat. Quan tot just es complia el minut 90, l'arbitre xiulava una falta en el vèrtex dret de l'àrea red. La falta ha estat executada per Ryan Giggs amb un xut sec amb la cama esquerra que Reina no ha pogut blocar després de que li fes un bot tot just un metre davant seu. La pilota ha quedat morta als peus d'O'Shea que ha introduït la pilota al fons de la xarxa red. Anfield emmudia i es quedava gelat. Cal dir que en el moment en el que O'Shea xuta, hi han dos jugadors de l'United en fora de joc posicional. però en aquesta ocasió l'arbitre assistent, no ha dictaminat l'anul.lació del gol.
Una autèntica galleda d'aigua freda. Una derrota immerescuda davant del màxim rival. Després del brutal càstic, the Kop reaccionava i es començava a sentir cada cop amb més força una melodia...

When you walk through the storm,
hold your head up high
and don't be affraid of the dark......

PUNTUACIONS:

Bellamy: 5 punts
Carragher: 3 punts
Xabi Alonso: 1 punt

dijous, 1 de març de 2007

PRÈVIA LIVERPOOL FC Vs MANCHESTER UTD. Un super-clàssic molt inoportú

72 Hores avans del partit ara per ara més transcendental de la temporada, arriba de manera inoportuna el líder i rival històric a Anfield. El Manchester United sortirà dissabte a les 13:45 hores a la gespa d'Anfield amb la tranquilitat que dona el cuixí de 9 punts (amb un partit més sobre el Chelsea) a afrontar un dels clàssics que ha passat més inadvertit per els supporters en els darrers anys.




Gran dilema per a Rafa Benítez aquest dissabte. Ha de reservar als seus jugadors de més confiança pel matx de Champions? O bé ha de posar tots el pesos pessants de l'equip a l'once titular per seguir mantenint unes escases possibilitats al campionat de lliga i si més no, posar terra de per mig amb el quart i cinqué classificats? Tot professional i tot aficionat vol guanyar sempre i més encara quan es rep a casa a un dels rivals historics. Per tant, cal afrontar el futur més inmediat i posar tota la carn a les brases, aixó si, mirant de reull el proper i crucial partit de dimarts.


ULTIMS PRECEDENTS MOLT NEGATIUS.

En els darrers enfrontaments de lliga a Anfield amb el Man Utd., el balanç és força negatiu. En les 5 darreres visites de l'United a Anfield en partit de lliga el balanç és de 1 victoria, 1 empat i 3 derrotes. Amb 5 gols a favor dels reds i per contra, 6 gols encaixats. Especial mal record causa entre l'aficionat del Liverpool el duel de la temporada 2004/2005 en el que es va imposar el conjunt entrenat per Fergusson per 0 - 1 amb gol de l'ex-jugador de l'Everton Wayne Rooney. Al celebrar el gol, el jove davanter es va encarar amb el públic local, motiu pel qual fou sancionat dies després per la FA. La darrera victòria dels reds sobre els red devils data de la temporada 2001/2002 on els de Gerard Houllier superaven per 3-1 a l'equip de Ferguson amb dos gols de Michael Owen i un de John Arne Riise.

Temp. 2005/2006 0-0
Temp. 2004/2005 0-1 (Rooney)
Temp. 2003/2004 1-2 (Kewell / Giggs (2))
Temp. 2002/2003 1-2 (Hyypia / Forlan (2))
Temp. 2001/2002 3-1 (Owen (2), Riise / Beckham)

En el partit d'anada d'aquesta temporada celebrat a Old Trafford, un trist Liverpool era vençut per 2-0 amb gols de Paul Schools i Rio Ferdinand, en el que era una nova derrota en la sequera inicial de punts del conjunt de Benitez.
Les coses han cambiat i dissabte s'enfronten els dos conjunts més en forma ara per ara de la competició. Com a mínim si comptem amb els darrers 18 punts disputats, en els quals el Man Utd. ha aconseguit 15, mentre que el Liverpool 13 punts, deixant escapar 3 punts a Newcastle i l'empat sense gols davant de l'Everton.

CRISTIANO RONALDO: L'home a vigilar.

Si hi ha un jugador que aquest any està demostrant ser mereixedor del títol de jugador de l'any, aquest és el portugués del Manchester United, Cristiano Ronaldo. El jove extrem aquest any ha explotat finalment i s'ha erigit en un dels màxims golejadors del campionat amb 16 gols, tant sols superat per un gol pel davanter centre del Chelsea Didier Drogba. Ronaldo aquesta temporada, ha deixat de banda els malabarismes que en rares ocasions eren efectius per el joc del seu equip i ha aportat no tant sols unes excelents xifres golejadores, si no que també, una enorme aportació ofensiva amb la seva velocitat i habilitat amb la pilota als peus per assistir als seus companys.
ELS VETERANS CONTINUEN DONANT GUERRA.
Paul Scholes i Ryan Giggs porten més d'una década defensant la samarreta de l'United i avui en dia continuen sent peces bàsiques en el sistema d'Alex Ferguson. El migcampista anglés i l'extrem galés encara gaudeixen de les virtuts que els varen portar a l'èlit mundial i a aconseguir el títol de Champions League.
Henrik Larsson disputa els seus darrers minuts com a jugador del Manchester United avans de la seva reincorporació al Helsinborgs suec a mitjans del mes de març. La incorporació en el mercat d'hivern de l'ex-blaugrana ha dotat a l'equip de Manchester de gol, lluita i refresc per al davanter titular Wayne Rooney.

UN LIDER MOLT SOLID.

El Manchester United aquest any està demostrant una gran solvència en el seu joc, motiu que li està permetent de liderar amb comoditat el campionat. En les darreres jornades però, ha demostrat algun síntoma de feblesa. En el darrer partit de Premier a camp del Fulham, l'equip va ser superat per el conjunt local en gran part del matx i tant sols un parell d'accions individuals de Ryan Giggs i el omnipresent Cristiano Ronaldo van fer capgirar el marcador en favor dels de Ferguson. D'altra banda en partit de FA Cup disputat ahir enfront del Reading, els red devils van acabar demanant l'hora després de que el conjunt local va estar a punt de remontar un marcador advers de 0-3.

LA CLAU: Els primers 25 minuts.

Una sortida en tromba emulant els primers minuts del partit del Chelsea a Anfield sería clau en el desenvolupament del joc en el partit de dissabte. Un joc amb rapids i precissos moviments de pilota al mig del camp, obrint pilotes a totes dues bandes per efectuar bones centrades a l'area on es manifesti la superioritat en el joc aeri de Peter Crouch sobre la defensa dels red devils. Ademés de no fallar les oportunitats que es presentin per fer pujar al marcador algun gol en els primers minuts de joc. En el suposit de que així es cumplís, l'equip no patiria estress al veure que el gol no arriba i cediria la creació del joc i la pressió al rival. Tot perfecte per el partit de dimarts. Però tot aixó és especular, la realitat serà un altre.... o no.