diumenge, 16 de maig del 2010

Mor als 22 anys Besian Idrizaj

Una aturada cardíaca mentre dormia acaba amb la vida del jove futbolista.


Besian Idrizaj, jugador austríac de 22 anys d'edat, va morir la nit del passat divendres mentre dormia en el seu domicili familiar víctima d'una aturada cardíaca, encara que aquest punt no ha estat confirmat a l'espera de la realització de l'autòpsia definitiva.

El jove i prometedor futbolista, va arribar al Liverpool en l'any 2005 procedent del LASK Linz austríac. Sota la disciplina red va disputar tres temporades, encara que no va tenir oportunitat de debutar en el primer equip i les seves participacions es van centrar en l'equip de reserves. Per a no detenir la seva progressió, Idrizaj va ser cedit al Luton Town i al Crystal Palace, per a posteriorment regressar al seu país natal en cessió al Wacker Innsbruck. La temporada passada, el club de Anfield va decidir finalment prescindir dels seus serveis i el jugador austríac va ser traspassat al Swansea City de Roberto Martínez, club on actualment militava.

Segons sembla, va ser durant la seva estada en qualitat de cedit en el Wacker Innsbruck, on el jugador va sofrir un defalliment en ple terreny de joc durant la disputa d'un partit. Després de les posteriors visites a especialistes, es va descartar qualsevol anomalia de tipus cardiaca i es va determinar que el causant del desplom podria haver estat un virus.

Novament una mort sacseja al món del futbol. Les circumstàncies de la mort de Beisan Idrizaj, recorden i són fins i tot paral·leles a la defunció el passat estiu del capità del Espanyol de Barcelona, Dani Jarque. El món de la medicina, encara no troba explicació que determini les causes d'aquestes morts sobtades en joves saludables i que són examinats medicament amb assiduïtat.

Els supporters del Liverpool FC, desitgen mostrar tot el suport a la família i amics de Besian Idrizaj. Serveixi el vídeo del tercer gol en el seu hat-trick al Wrexham durant la pretemporada 2007-2008, com a millor homenatge cap al jugador.

YOU'LL NEVER WALK ALONE, BESIAN.
D.E.P.




diumenge, 9 de maig del 2010

Fi de la temporada, inici dels dubtes.


Hull City FC 0-0 LIVERPOOL FC



El campionat de la regularitat posa al final de temporada a cadascú en el lloc que mereix després de la disputa de 38 partits. AL Liverpool li ha tocat ocupar una setena plaça, que encara sabent les dificultats i contratemps amb els quals ha contat el quadre de Rafa Benítez en el seu via crucis pel campionat, deixa un cert sabor de frustració en tots els supporters. I el pitjor de tot, és que el futur que afronta el club de Anfield és encara més gris que la trista classificació final en la Premier i els pobres resultats obtinguts en les diverses competicions disputades en la present campanya. Aquesta setena plaça és la pitjor classificació dels reds des de la temporada 1998/1999. És el torn per als despatxos i la directiva.

Partit amb poca historia el disputat en el KC Stadium. Tigers i Reds tancaven una campanya que significava el comiat dels locals de la Premier League i qui sap si l'adéu al futbol continental en la pròxima campanya per als d'Anfield. La sortida dels de Benítez era fulgurant i Nabil El Zhar gaudia d'una clara ocasió desbaratada pel porter Duke, mentre que un tir de Dirk Kuyt, veia com Boateng treia en la mateixa línia de gol la pilota. Alberto Aquilani seria el següent a temptar al gol. El tir de l'italià sortiria desviat per poc. Inici esperançador, encara que poc efectiu.

Però la portentosa sortida dels reds, ben aviat es diluiria. Els locals començaven a prendre les regnes del matx i els primers avisos a la porteria de Reina arribarien encara que amb total desencert. Cullen va gaudir de dos clares oportunitats que va desperdiciar. El Liverpool despertaria de la seva letargia i Aquilani amb un tir al travesser amb posterior rematada de Daniel Agger que es perdria per sobre del portal de Duke. Nova repetició del succeït durant tota la campanya. Sense Torres, no hi ha gol. Els jugadors prenien el camí a vestuaris.

Després del descans, el Hull City sortia decidit a oferir l'última victòria en Premier League als seus. El seu interior Mendy portava pel camí de l'amargor a la defensa red, però el marcador continuava mostrant l'empat a zero inicial. Els locals es mostraven decidits a la recerca de la victòria, però la poca lucidesa i definició en els metres finals, eren una mostra inequívoca de la posició ocupada en la taula.

La trista segona meitat efectuada pels de Benítez, rebia una breu guspira d'il·lusió amb l'entrada del jove Jack Robinson al terreny de joc. Amb el 46 a l'esquena i substituint a Ryan Babel en el minut 87 de joc, Ronbinson es convertia amb 16 anys i 250 dias, en el jugador més jove de la història a defensar la samarra red. Prèviament, Benítez havia donat entrada a Pacheco i David N'Gog per Aquilani i El Zhar respectivament.

L'entrada del jove jugador de The Academy, coincidia amb la revifabda final dels de Anfield, posiblement sabedors de la derrota del Aston Vila enfront del Blackburn. La victòria en aquest moment, donava als reds la sisena plaça. Gerrard en sengles tirs un desviat per poc i altre que va anar a estavellar-se a l'arrel del pal, a punt va estar d'atorgar tres punts que haguessin donat la sisena plaça en la classificació. No va ser així.

AL final del partit va haver invasió de camp per part dels supporters locals, que van envoltar a un Steven Gerrard que en diverses ocasions va haver de treure's de damunt a empentes als afeccionats que tractaven de saludar-li.

FORMACIÓ:
Reina, Mascherano, Carragher, Kyrgiakos, Agger, El Zhar (N'Gog 62'), Gerrard (C), Lucas Leiva, Babel (Robinson 87'), Aquilani (Pacheco 73') y Kuyt.

dimecres, 5 de maig del 2010

Surrealisme.

LIVERPOOL FC 0-2 Chelsea FC


Afrontar un partit en el que una bona part de la teva pròpia afició desitja una derrota pels seus colors no es fa gens agradable. No direm pas, que l'equip es deixès guanyar en la visita d'un dels aspirants al títol per tal de posar una petita pedra en el camí per a que el màxim rival històric no superès el número de títols de lliga aconseguit, però si que, l'ambient que vivia Anfield el passat diumenge, després de les victòries del dissabte de Manchester City i Tottenham, no era el propi d'un partit de final de temporada.

El partit deixa ben a les clares des d'el principi quin serà el guió dels noranta minuts. Un Chelsea molt superior tant tècnicament, com anímicament i per sobre de tot físicament. La superioritat blue, també es deixava veure a les grades. Un bon número de supporters del Chelsea no parava d'esperonar amb càntics als seus jugadors durant tot el partit. Per contra, The Kop es mostrava gaire bé mud. La diferència entre uns i altres, és que uns estan a un pas de guanyar la lliga i els altres desitjan que acabi una temporada per oblidar i amb el pensament en la propera temporada, que a saber si no serà pitjor.

Malgrat tot, el Liverpool comptaría amb una bona oportunitat per obrir el marcador quan Aquilani des de fora de l'àrea xutava a porta fregant el travesser. L'italià repetiría al minut 90 al plantar-se sol davant de Cech però Ivanovic l'estorbaría amb total legalitat a l'hora de realitzar el xut a porta i "Aqua" perdia una oportunitat inmillorable per obrir el marcador.

Les esperances de guanyar per orgull al quadre de Carlo Ancelotti, s'esvaien en el minut 33 de joc, quan Steven Gerrard donava una passada enrere cap a Reina i Didier Droghba atent com sempre no desaprofitava l'ocasió per posar el 0-1 al marcador. Errada realment greu d'un Steven Gerrard molt gris durant tota la temporada. El Liverpool no eixecaria el cap des d'aquest moment. Abans de finalitzar el primer temps, el quadre visitant demana penal per una jugada de Kalou que cau dintre de l'àrea en lluita amb Lucas Leiva. Els supporters blues li canten a Willey que és una desgràcia.

El segon temps veia com el Chelsea anul·lava per complert al Liverpool que ja no comptava amb el concurs de Maxi Rodríguez substituït per lessió per Ryan Babel. Ben aviat, Frank Lampard donaria la rematada final per als de Benítez aconseguint el 0-2 i posant molt i molt a prop el títol de lliga per als del Bridge. En els reds, les males noticies no paren de produïr-se. En el minut 56 Jamie Carragher abandona el camp sent substituït per Daniel Ayala.

D'aqui al final del partit, Pepe Reina es converteix en el veritable salvador de l'honor i orgull red amb un parell d'aturades sensacionals. El porter madrileny, s'ha convertit aquest any en un autèntic home clau. Mala senyal aquesta per a un equip.

Final de la temporada a Anfield. A l'acabament, la tradicional sortida i desfilada dels jugadors amb els seus fills per agraïr a l'afició el recolçament durant tota la temporada. De llarg el millor d'un partit totalment surrealista.

FORMACIÓ:
Reina, Mascherano, Carragher (Ayala 56'), Kyrgiakos, Agger, Maxi Rodriguez (Babel 42'), Lucas Leiva, Gerrard (C), Benayoun, Aquilani (N'Ggog 72') i Kuyt.


NOTA: Perdó per el retard en l'actualització del blog. Els viatjes a Madrid i Anfield i el treball m'han impedit fer-ho quan tocava. En els propers dies, tindreu les cròniques dels viatjes a Madrid i a Anfield, així com la crònica de la tornada de l'Europa League.