diumenge, 30 de març del 2008

The city is ours.

LIVERPOOL FC 1-0 Everton FC.

Victòria per la mínima en el derby del Merseyside que serveix per consolidar la quarta plaça del campionat, amb un coixí de cinc punts sobre els veïns de l'Everton a falta ja tant sols de 6 compromisos per a finalitzar el campionat de la regularitat.

Ha estat un partit poc vistós de cara a l'espectacle, però si molt vistós per la emoció i la entrega total dels dos conjunts durant els noranta minuts del partit, com no podia ser menys en un gran derby.

Ben ràpidament el derby número 207 de la historia s'ha decidit cap al cantó red. Al minut 7 de partit, Xabi Alonso tallava un possible contraatac dels toffees, servint al pilota cap a Dirk Kuyt que en el vèrtex de l'àrea servia la pilota a Torres per a que "El Niño" aconseguís el seu gol número 21 en Premier, tot creuant el seu xut davant la sortida de Tim Howard. Era el gol número 100 de la temporada (en totes les competicions oficials) dels homes de Rafa Benítez i gaire bé un 30 per cent d'aquests (28), han dut la signatura de Torres. Aquest gol, significava també una nova fita per el davanter madrileny, al ser el cinquè jugador de la historia del club en anotar un gol en sis partits consecutius a Anfield, unint-se d'aquesta manera a noms tant mítics com Pagnam, Roger Hunt, Ian Rush o Michael Owen. Fernando Torres, continua fent historia.

A partir del gol de Torres, el partit s'ha disputat sota una gran batalla en el mig del camp, en la que els homes de Benítez han sortit vencedors, amb un Steven Gerrard que ha fet una gran despesa i ha merescut en varies ocasions el premi del gol. El gran capità ha viscut el derby amb una gran intensitat.

Tant sols en els minuts finals del partit, la victòria del Liverpool FC, s'ha vist amenaçada. Ha estat a les hores quan la defensa dels reds ha hagut de posar-se el mono de treball, amb un Matin Skrtel que s'ha mostrat plenament assentat en la rereguarda, tallant tota temptativa ofensiva dels de David Moyes, amb contundència i sobrietat.

Al final, els tres punts es queden a Anfield i es venen a sumar als 3 punts aconseguits a Goodison Park allà per el mes de setembre, en el que ha estat un ple total en els duels directes amb els eterns rivals de la ciutat.

Avui més que mai podem dir que la ciutat és nostre.


FORMACIÓ:
Reina, Carragher, Hyypia, Skrtel, Riise, Xabi Alonso, Lucas Leiva, Kuyt, Babel (Benayoun), Gerrard (Crouch) i Torres (Pennant).

GOL:
1-0 Fernando Torres '7.

dijous, 27 de març del 2008

Arbeloa reports

Alvaro Arbeloa, el defensa salmantí del Liverpool FC, és noticia en el dia d'avui per el seu debut com a internacional per Espanya, en partit que va enfrontar a l'estadi Martínez Valero d'Elx a la selecció espanyola amb Italia i que va acabar amb victòria per 1-0 favorable als homes de Luis Aragonés. Arbeloa va sortir en el minut 73 del partit substituint a Sergio Ramos i la seva sortida va coincidir amb el gol de David Villa que al final decidiria el partit de caracter amistós.

Després de felicitar a Alvaro per la seva internacionalitat, ens volem fer resó d'una vessant poc coneguda del defensa del Liverpool FC. Aquesta no és altre que les aportacions periodístiques d'Alvaro en una publicació futbolística que du per nom Mediapunta i que es repartida de forma gratuïta entre el public assistent als partits del FC Barcelona al Camp Nou.

Arbeloa, autor de diversos articles, relata en els mateixos aspectes ben curiosos i per a molts supporters desconeguts fins ara. Entre els seus articles, hi destaquen el titulat "Lo que Informe Robinson no contó" on el defensa destaca aspectes no explicats en el recent reportatge ofert per la cadena de pagament Canal +, dedicat a Fernando Torres, on el defensa espanyol mostra la seva admiració cap a Sammy Lee, Graeme Souness i Kenny Dalglish, companys de taula i de tertulia conjuntament amb Fernando Torres, Pepe Reina i Michael Robinson, quan aquests van explicar anècdotes sobre la final de la Copa d'Europa de 1984 a Roma, detall que va ser obviat per la producció del reportatge on si hi van tindre cabuda les crítiques cap a els sistemes de Rafa Benítez.

En un altre article titulat "Voces del rival por el conducto del aire" Arbeloa, descriu les seves experiències en el vestidor del Liverpool FC. Les seves reduïdes dimensions, la seva austeritat i com a dada curiosa, la possibilitat de poder escoltar el que es diu en el vestidor visitant.

Recomano la seva lectura. A part és clar, de restar ansiosos a l'espera de la publicació de nous articles amb la signatura d'Alvaro Arbeloa, que permetin descobrir aspectes desconeguts del Liverpool FC per part d'algú que el viu en primeríssima persona a diari.

PD: Gràcies a Dolors per la seva col·laboració amb el blog i per el seu "xivatassu" que ha permès descobrir aquests articles.

dimecres, 26 de març del 2008

La portada

Aquest matí molts red supporters s'hauran sorprès al anar al quiosc i comprovar com una imatge de Rafa Benítez ocupava la primera plana de El Mundo Deportivo, acompanyat per un gran titular en el que es podia llegir "Benitez el tapado", fent clara referència a l'interès del FC Barcelona, per el tècnic del Liverpool FC. Conjuntament a l'imatge de Benítez, hi apareixia un gràfic a modus de segell on es llegia "MD Top Secret". La exclusiva que du la rúbrica de Francesc Aguilar, prestigiós periodista esportiu i gran coneixedor del futbol internacional, és ampliada en les pàgines interiors del diari.

Segons Aguilar, el president del FC Barcelona Joan Laporta, hauria proposat el nom de Rafa Benítez com a possible substitut de l'actual tècnic barcelonista Frank Rikjaard, davant de la corrent majoritària en la directiva barcelonista de que el successor de l'holandès fóra Jose Mourinho, ex-entrenador del Chelsea i que no és gens ben vist per Laporta.

Segons la informació, un intermediari molt proper a l'entorn de Laporta, comunicà al president culé que Benítez era "fitxable", amb la qual cosa, Laporta va donar permís extraoficial per contactar amb el representant del tècnic madrileny, Manuel Garcia Quilón. El mateix article però, assenyala que aquesta trobada encara no s'ha realitzat a dia d'avui.

No dubtem de la credibilitat de la informació. Quan diem informació, ens referim al fet ben normal de que s'hagi pogut establir un contacte amb Rafa Benítez mitjançant un tercer per tal de fer-li conèixer una possible oferta del FC Barcelona. El que si es posa a judici del lector del blog, és si la portada és la més apropiada, donant a entendre que Benítez ocuparà la banqueta del Camp Nou l'any vinent.

De totes maneres, Francesc Aguilar no és la primera vegada que relaciona a algun membre de l'actual planter del Liverpool FC amb el club català. Si més no, veieu que publicava a inicis del present mes, sobre Steven Gerrard.

Schssst!!! Top Secret.

dilluns, 24 de març del 2008

Un clàssic adulterat.

Manchester United 3-0 LIVERPOOL FC.

Els grans partits són aquells que la seva durada no són ni molt menys els 90 minuts que marca el reglament. Són aquells enfrontaments que molts dies abans de que es doni el xiulet inicial, ja s'estan disputant fora del terreny de joc i que una vegada acabats, encara continuen derramant rius de tinta. Un Manchester United -- Liverpool FC, no podia ser menys. Així ho va entendre Alex Fergusson, manager dels Red Devils, quan en les jornades anteriors a la disputa del partit, va començar el seu partit particular amb declaracions de demanda de protecció per a les grans figures del seu equip, davant de les accions violentes de les defenses contraries. Fergie demanava e implorava castic contra aquells que segons el seu particular criteri, atemptaven contra la classe dels seus jugadors. Està molt be protegir a les grans figures i als artistes del futbol, però és clar, a totes elles. No tant sols a les que porten la samarreta del Man. Utd., aspecte aquest que Fergusson va obviar per complert en un exercici clar de condicionar un arbitratge cap als seus interessos. Creiem honestament que Fernando Torres també és una d'aquestes figures a les quals cal protegir. I a l'hora de la veritat, no va ser així.

Transcorria el minut 39 de partit i el marcador ja reflexava un 1-0 a favor dels locals, després de que Wes Brown avancés al Manchester al rematar amb el cap, gairebé sense oposició per part d'un sorprés Skrtel i un poc contundent Reina. Fernando Torres recollia una pilota gairebé en el mig del camp, després de baixar de la seva zona d'influència. El perseguia Rio Ferdinand que amb diverses puntadetes de peu va impedir l'avanç del davanter madrileny. Faltes gens violentes, però si reiteratives. L'arbitre assenyalava falta a favor del Liverpool FC i Fernando Torres demanava targeta groga per el defensor anglès. El col·legiat al més pur estil d'arbitratge espanyol, no permetia la protesta de l'exjugador matalasser i el sancionava amb targeta groga. Rapidament l'arbitre era envoltat de jugadors reds que demanaven explicacions a una targeta tant rigorosa, en una lliga caracteritzada per el diàleg entre jugadors i autoritat arbitral. Entre els més expressius, un excessivament revolucionat Javier Mascherano que ja havia vist la primera targeta del partit al efectuar una dura entrada. L'arbitre del partit, del qual obviarem el seu nom per no oferir-li ni un minut de protagonisme, no s'ho pensava i mostrava la segona targeta groga al mig-campista argentí que presa dels nervis entrava en colera i amb ell, tots els jugadors i banqueta red.

Marcador a favor, un home menys i mig partit ja disputat. Tot estava sentenciat. Alex Fergusson tenia el partit en el punt que el volia i l'havia condicionat durant la setmana prèvia a la disputa del mateix. Uns calificaràn els mètodes de l'entrenador escocès de poc esportius i covards. Altres, que qualsevol forma de condicionar i calentar un partit és valida, sempre i quan respecti el reglament i la educació. El que esta clar és que a Fergie la seva aposta li va sortir rodona. Una vegada més, es va posar de manifest una d'aquelles frases que tantes vegades i en tantes situacions a la vida tots hem utilitzat. Qui no plora no mama. Fergusson està ara mateix mamant a dojo. Poseu-li i apliqueu-li l'adjectiu que volgueu al verb mamar.

El cert de tot plegat, és que el Manchester United no tenia la necessitat d'utilitzar aquestes tàctiques fora del terreny de joc, perquè avui en dia no les necessita pas. Al menys quan al davant te un rival com el Liverpool FC. Tot supporter red, ha de reconèixer que en l'actualitat, el conjunt de Rafa Benítez, és molt inferior en qualitat al de Fergusson. I com a mostra, no cal més que veure el partit d'ahir. El Manchester United, tret d'uns minuts inicials on el Liverpool FC va marcar molt be el terreny i va proposar un combat frontal als mancs, va ser el clar dominador dels primers 45 minuts. Dels segons 45 minuts, no farem cap mena d'anàlisis, donada la situació d'inferioritat dels de Benítez. El cas és que amb el que disposa Benítez, l'única cosa en la que supera el Liverpool al Man. U. és en agressivitat i compromís. I així es va posar de manifest fins i tot jugant amb un home menys, on el conjunt de Rafa Benítez va intentar sense èxit, igualar un partit que estava molt coll a munt. La classe i la definició la posaven ahir els homes de Fergusson i finalment van ser aquests els elements que decantarien el gran clàssic, amb la inestimable col·laboració de un arbitratge gens equànime.

Moltes esperances de reenganxar-se a la lluita per el títol, eren les que els red supporters tenien dipositades en el partit d'Old Trafford en el hipotètic cas de que s'hages aconseguit una victòria. El resultat final les ha difuminat per complert i ara tant sols toca pensar en aconseguir una quarta plaça que no és més que el mínim exigible a l'equip i que deixa en la boca de tots els aficionats reds el sabor de la resignació una temporada més. Per aconseguir-la però, caldrà superar a l'Everton de David Moyes, proper rival que visitarà Anfield el proper diumenge. De ben segur que vèncer a l'etern veí i rival, eliminarà aquest sabor agre per dulcificar, encara que sigui una mica, les sensacions de la parròquia red.

FORMACIÓ:

Reina, Arbeloa, Carragher, Skrtel, Fabio Aurelio, Gerrard, Mascherano, Xabi Alonso, Babel (Benayoun) , Kuyt i Torres (Riise).

dimecres, 19 de març del 2008

Tour de force

Dues setmanes d'autèntic infart esperen als supporters del Liverpool FC. Però aquestes dues setmanes de passió futbolística en clau red, lluny d'arribar amb temors i pors, arriben amb esperança i il·lusions recobrades després dels darrers partits efectuats per el grup de Rafa Benítez, que com ja és habitual (i com era d'esperar) ha retrobat la seva millor forma i el seu millor joc, a final de l'exercici.

Manchester United, Everton i Arsenal, aquest darrer en un triple enfrontament de Premier i Champions League, seran els rivals a enfrontar-se en els propers dies. Jornades que decidiran per a be o per a malament el destí del Liverpool FC en aquesta tèrbola temporada.

Per començar, aquest diumenge es viurà una nova edició del clàssic anglès per excel·lència, Manchester United - Liverpool FC. Un clàssic que arriba amb la necessitat per part de tots dos conjunts d'aconseguir els tres punts per no allunyar-se dels seus objectius. En cas d'aconseguir la victòria a Old Trafford, el Liverpool es reenganxaria de nou a una lluita per el títol, que ara fa unes setmanes era inimaginable.

Sense lloc per assimilar el resultat d'aquest diumenge, arriba una setmana després un altre partit que tot supporter viu amb tanta o més intensitat que l'enfrontament entre els dos grans. El derby entre reds i blues, viurà una nova edició en la que una victòria local, confirmaria pràcticament la quarta plaça per els homes de Benítez.

Però per si no hi havia prou, tres dies després del duel del Merseyside, el Liverpool deu d'afrontar el primer assalt a l'únic títol en el que a data d'avui te unes aspiracions reals i factibles. Els dies 2 i 8 d'abril tindran lloc a l'Emirates Stadium i a Anfield respectivament, els dos capítols que decidiran quin dels dos clubs continuaran endavant en el camí cap a Moscou. Com a entreacte, el dia 5 d'abril en feu londinenc, es representarà el duel entre els mateixos protagonistes, en aquesta ocasió, en partit corresponent a la Premier League.

Pel que respecta exclusivament als partits de Premier, treure un bon registre de punts en aquests tres partits, encara que no signifiquin tres victòries, es podria catalogar com a un bon resultat, donat que d'aquí a final de temporada, els quatre primers classificats de la taula, deuran d'enfrontar-se en enfrontaments directes, amb la qual cosa, es ben previsible que algun dels conjunts es deixi punts per el camí, que el conjunt de Benítez podria aprofitar gracies a un calendari menys exigible d'aquí a final de temporada.

El Liverpool se la juga a tot o res en poc més de dues setmanes. A seguir somniant en un títol que no arriba a Anfield des de fa ja 18 llargs anys o per contra a conformar-se a assolir una quarta plaça com a premi menor. Les emocions estan garantides.

diumenge, 16 de març del 2008

La fossa dei Rosso (Crònica del viatge a Milan)

Cap a finals de l'any passat, el sorteig dels vuitens de final de la Champions deparava un Liverpool FC - Inter prou atractiu com per encetar una nova aventura seguint a l'equip arreu. La simple idea de visitar un estadi com San Siro, feia gairebé obligada la visita a la capital de la Llombardia per tal de seguir les evolucions del partit i com no, la festa prèvia pels carrers de Milano amb la resta de supporters desplaçats. Dit i fet. Tres dels membres dels BARCELONA REDS emprendrien el viatge cap a terres italianes.

Després de fer la reserva de vol i hotel sense cap mena de problema, vindria la búsqueda de les tres entrades per el partit. En un principi, comptaven amb les gestions de la red branch de Salou, a la qual, ens hem afiliat. Males noticies provenien des de terres tarragonines. La gran demanda d'entrades per part dels supporters, feia impossible aconseguir les entrades per la via del club. Calia buscar entrades a través del club italià.

Al posar-nos mans a l'obra, vam trobar-nos amb l'anunci en la web de l'Inter de que les entrades estaven totalment exhaurides. "Biglietti esaurita" un missatge desalentador, però que ni molt menys va frenar-nos en les nostres intencions de viatjar. Des de sempre havíem vist partits a San Siro del Milan o be de l'Inter, i ni molt menys l'estadi s'havia omplert mai. Però en aquesta ocasió, no hi comptàvem amb un petit detall. La celebració del centenari del club neri-azzurri.

Tant era. El dimarts de bon matí posàvem rumb cap a Milan. El primer objectiu era clar. Aconseguir entrades. Per fer-ho calia visitar la entitat bancaria gestora de la posada en venda de les entrades per els partits de l'Inter. Al mateix aeroport vàrem trobar una oficina. Al entrar i preguntar per les entrades, ens vam contestar que tot el paper estava exhaurit. Havíem d'anar a les guixetes del propi estadi per trobar alguna entrada i en cas negatiu, acudir a la revenda.

Després d'abandonar el metro i amb l'ajut d'un plànol i d'una llarga caminata d'uns vint minuts, arribàvem a l'estadi de San Siro. Les seves grades i torres es mostraven majestuoses davant nostre. Però no era moment per a la contemplació i si per a l'acció. Les nostres il·lusions de trobar una entrada s'exhaurien quan a les guixetes es podia llegir ben clarament, SOLD OUT.

Només quedava una opció. La revenda. Entrades hi havien i bastants en el black market. La oferta era gairebé continua per part dels revenedors locals. Finalment vam decidir-nos per negociar amb un d'ells. Es tractava d'un aficionat jove que no lluïa cap mena de distintiu futbolístic. La seva aparença però era la d'un ultra. Estava clar que si ens fèiem passar per supporters, el preu de la entrada seria molt més elevat i no cal dir, que pot ser la nostra integritat física perillaria. Així que ens vam fer passar per seguidors del Barcelona. El revenedor, coneixia perfectament l'actualitat culé i després de xerrar una bona estona arribava l'hora de la negociació.

Les nostres condicions eren clares. Exigíem una localitat lliure d'ultres. El revenedor ens va aconseguir una localitat de gol 2a graderia a la zona de la Fossa dei Leoni, els seguidors ultres del Milan, però que en els partits disputats per l'Inter és ocupada per seguidors més pacífics del club neri-azzurri. Després d'arribar a un acord en el preu (no el direm) Ens va facilitar les entrades. El fet de que el revenedor, ens mostrés l'entrada amb tota mena d'indicacions, ens va fer pensar que la entrada era perfectament legal. Tot i que, fins que no vam passar per el torn, no ens vam treure del cap la possibilitat de que fos falsa. No ho va ser. Un plaer fer negocis amb gent "seriosa".

La busqueda de les tres entrades, ens havia portat a gastar tot el matí. Així que després de deixar els nostres equipatges en l'hotel i fer un mos ben ràpid, arribava l'hora de trobar-nos amb la resta de supporters a la Plaça del Duomo.

Al arribar-hi l'ambient era bastant tranquil. Los chavales com anomenen nosaltres als nostres companys supporters, compartien la plaça sense cap mena de problema amb els tiffosi de l'Inter. La cervesa començava a córrer a dojo, així que els primers càntics no es van fer esperar. El càntic més corejat fou sense dubte, la cançó dedicada a Fernando Torres. Si algú tenia algun dubte sobre quin és en aquest moment el jugador més idolatrat per la afició del Liverpool FC, fent una passejada per el Duomo aquella tarde, se li treurien tots els dubtes.

Al poc temps d'arribar vam rebre la visita d'un supporter que ens recordava del nostre darrer viatge a Porto. Se'ns va apropar al crit de Barcelona!!!, va ser un moment molt il·lusionant. Era el moment de desplegar la nostre bandera El Trapo, com l'anomenem nosaltres. No sabem per que, però quan ho fem, ràpidament tothom s'apropa amb les seves càmeres i vol fer-se una fotografia amb la nostre banner. De seguida es va apropar un altre supporter que al veure la paraula Barcelona ens va dir que ell era de Bulgaria i el seu idol, com no, Stoichkov.

No seria l'únic supporter present a Milan d'una nacionalitat no britànica. Supporters de Suïssa, Canadà i la French Branch, entre d'altres eren presents a Itàlia per donar suport a Rafa i als jugadors.

La festa cada cop era més grossa. Els càntics de los chavales, cada cop retronaven amb més força sobre el cor de la ciutat milanesa. Especial dimensió cobraven els càntics del You'll Never Walk Alone i The fields of Anfield Road, que amb la grandiositat i acústica de la plaça feien posar els cabells de punta per la seva musicalitat. Ni a l'Scala de Milan, ben propera al Duomo, s'havien sentit millors cordes vocals.

L'hora del partit s'acostava, i calia abandonar la plaça per enfilar el camí cap a San Siro. La darrera imatge que ens queda de la plaça del Duomo, era la de una plaça totalment guanyada per la ombra de la tarde, però amb unes parets de la catedral milanesa encara banyades per els darrers rajos solars del dia.

Decidíem anar cap a l'estadi amb tramvia. Un bon grup de supporters ens acompanyava. Al arribar l'antiquat vehicle, tothom es va enfilar al seu interior (algú va pagar??) Allà dintre no hi cabia ni una agulla, així que el conductor emprenia el camí cap a l'estadi. Va ser el moment més divertit de l'aventura italiana. Durant tot el camí, los chavales no van parar de cantar les cançons típiques de suport a l'equip. En especial la cançó dedicada a "El Niño" que era acompanyada per salts i cops a les parets del tramvia. Era una bogeria, divertida i inofensiva però una bogeria.

El cas és que no sabem ben be perquè, ens van fer abandonar el tramvia (no seria d'estranyar que s'averiés com a conseqüència dels nostres salts) i ens vam fer baixar d'ell per entrar en un bus, al qual jo no recordo haver pagat el bitllet (algú ho va fer??) El cas és que pocs minuts després arribàvem a les portes de l'estadi de San Siro i el moment de la veritat de la nostre aventura arribava.

Tots tres trèiem de les nostres carteres els cartonet que ens donava dret a entrar en el recinte i l'apuntàvem cap el lector de barres dels tornos. Una llum verda s'encenia i el torno cedia al nostre pas. Les entrades eren perfectament legals.

Al arribar a les nostres localitats, l'espectacle de les grades de l'estadi era descomunal. San Siro te ben guanyat el seu títol de catedral futbolística mundial. La nostre ubicació era la que el revenedor ens havia anunciat. La Fossa dei Leoni. Sota nostre els 8.000 supporters desplaçats a Milan.

A mida que s'apropava l'hora del partit, l'ambient anava pujant en intensitat. Els crits de suport dels tiffosi sonaven d'una manera increïble i típicament italiana. L'himne del centenari de l'Inter era rebut amb un tifo no gaire espectacular per part dels seguidors locals. Els actes protocol·laris, donarien lloc a l'inici del partit, desenllaç del qual tots coneixeu. Victòria pels reds.

A mida que el partit s'apropava al seu final, tant sols els càntics dels supporters es deixaven escoltar a San Siro. I de quina manera! Si els càntics locals eren espectaculars, el YNWA sonava com una música celestial a San Siro.

Al final del partit, els tiffosi italians saludaven als supporters reds amb una tronadora ovació com a reconeixement a la superioritat en el terreny de joc i al bon i esportiu comportament que l'afició red va tindre durant tot el dia a la capital de la Llombardia. Los chavales responien a aquesta ovació amb crits d'Inter, Inter!! Magnífic final, que posa de relleu la descomunal diferencia entre les aficions de Milan o Inter sobre aficions com la Roma.

Al abandonar l'estadi decidíem fer una ultima cervesa i un mos abans d'anar a dormir. Com a mostra de gratitud a l'afició local, vam decidir de compar-nos una bufanda de l'Inter en una de les botigues de memorabilia del club que quedarà com a record material de la nostre visita a un veritable temple del futbol mundial.

Milàn ha estat la penúltima aventura. Quina serà la següent?

NOTA: Fent click a les fotografies, les podreu veure ampliades.

dissabte, 15 de març del 2008

I duren i duren....

LIVERPOOL FC 2-1 Reading FC

Setena victòria consecutiva (5 de Premier i 2 de Champions) dels de Benítez en una nova edició d'un rush final de temporada impecable que ha portat al Liverpool FC a recuperar una bona part dels punts perduts ara fa unes setmanes, per estar a tant sols 8 punts del liderat de la classificació, comandada per el Manchester United amb 67 punts, això si, amb un partit menys que els Reds.

Arribava el Liverpool FC amb la vitola d'equip brillantment classificat per els quarts de final de la Champions League, després de la victòria aconseguida entre setmana a San Siro enfront del campió italià l'Inter de Milan. El partit davant d'un dels equips de la zona baixa de la taula, presagiava que els de Rafa Benítez no tindrien cap mena de problemes en aconseguir els tres punts en joc a Anfield.

Ben aviat s'ha comprovat com aquests presagis eren massa optimistes. Transcorria el minut 5 de partit, quan en una jugada assajada, Matejovski feia pujar el 0-1 al marcador gràcies a un inapel·lable e imparable xut des de fora de l'àrea al que Pepe Reina res podia fer tret que seguir la trajectòria de la pilota camí de la xarxa de la seva porteria. Malament es posaven les coses per el conjunt d'Anfield. En un tres i no res, els de Benítez devien d'afrontar una remuntada si volien que els tres punts en joc, es quedessin a casa.

Però aquest Liverpool es ben diferent al de la resta de la temporada. Aquest Liverpool ha trobat el seu esquema i patró de joc. Aquest Liverpool sap que a base de molt esforç, pot aconseguir la victòria davant de qualsevol rival i davant de qualsevol circumstància. I així ha estat. Lluny de vindre's abaix moralment, els de Benítez han plantejat un partit de molta velocitat amb un Xabi Alonso comandant el mig del camp amb la companyia inestimable d'un novament colossal Javier Mascherano. Seria l'argentí qui d'un potent xut de cama dreta, faria pujar l'igualada al marcador en el minut 19 de partit. Era el primer gol del mig-campista argentí com a jugador red, merescut premi per una temporada immensa de l'ex-jugador de River Plate.

Pitjor sort ha tingut Ryan Babel per obtindre un merescut premi en forma de gol, al seu voluntariós treball. L'holandès, ha trencat una vegada i un altre la defensa del conjunt de Coppell, desequilibrant el joc per la banda esquerra de l'atac red, sense trobar el camí del gol. Quan ho ha aconseguit, el gol li ha estat anul·lat correctament per fora de joc.

El Reading, és un dels equips que malgrat la seva compromesa situació en la classificació, mai donen l'esquena a cap partit. I avui no ha estat una excepció. Els homes de Coppell han disputat el partit de tu a tu als homes de Benítez, amb un joc molt físic, on per sort per els interessos reds, la victòria ha caigut del costat local. I l'executor del triomf no podia ser altre que Fernando Torres. "El Niño", al ben poc d'iniciada la segona part, s'elevava entre els defensors royals per connectar un potent cop de cap com marquen els canons, a centrada de Gerrard, que entrava sense remissió en la porteria de Hahnemann.

Era el 2-1 que tornava a portar la normalitat i la tranquilitat a Anfield. Els de Benítez han intentat ampliar aquesta avantatge, però no ha estat possible, malgrat els continus intents d'un Xabi Alonso immens en la tarde d'avui que volia donar-se un homenatje després d'estrenar paternitat aquesta mateixa setmana.

Eminuts finals, han estat de cert neguit per el Liverpool, que ha notat l'esforç realitzat entre setmana a Itàlia, i ha vist com el Reading posava seriós setge al porteria de Reina. En aquest punt del partit, ha sobresortit la figura de Martin Skrtel, que ha lluitat com un veritable gladiador.

Al final, els tres punts queden a Anfield i el partit del proper diumenge a Old Trafford, marcarà el destí del Liverpool FC d'aqui a final de temporada. Guanyar, significaria tornar a enganxar-se a la lluita per a alguna cosa més que una quarta plaça. Pot passar de tot.

FORMACIÓ:
Reina, Arbeloa, Carragher, Skrtel, Fabio Aurelio, Xabi Alonso, Mascherano, Gerrard (Hyypia), Kuyt (Benayoun) , Babel (Riise) i Torres.

GOLS:
1-1 Mascherano 19'
2-1 Fernando Torres 48'

divendres, 14 de març del 2008

Moscou passa per Londres.

El camí cap a Moscou, passa inevitablement per al menys una escala a la capital anglesa. El sorteig celebrat aquest migdia a Nyon (Suïssa) ha deparat un enfrontament entre Gunners i Reds, que no ha satisfet a cap de les dues parts.

Es tracta d'un enfrontament sense precedents en competició europea i del qual haurà de sortir un semifinalista que, capricis del destí, haurà d'enfrontar-se ben presumiblement a un altre club londinenc. Sempre i quan, el Chelsea solventi el seu duel amb el Fenerbahçe d'Istanbul turc.

Les dates per el doble duel entre Arsenal i Liverpool FC, seran el dimecres 2 d'abril a l'Emirates Stadium de Londres, mentre que la tornada, es disputaria sis dies després, el 8 d'abril a l'estadi d'Anfield. Es dona la casualitat, que tots dos conjunts disputaran entre ells tres partits en aquest període de menys d'una setmana. La raó no és altre que, tot just entremig dels dos enfrontaments europeus, s'hauran de tornar a veure les cares en duel corresponent a la Premier League en l'estadi londinenc el dissabte 5 d'abril.

dimecres, 12 de març del 2008

"Centenariazo"

Internazionale 0-1 LIVERPOOL FC

A vuitens de final per la porta gran. Divendres que ve, una de les vuit pilotetes que seran sortejades, durà el nom del Liverpool FC. Els homes de Benítez van despatxar a l'Inter de Milan per un 3-0 global en la eliminatòria i guanyant tots dos partits a l'equip que es presentava amb el millor registre de tot Europa amb un sol partit perdut fins visitar Anfield en tota la temporada.

Ahir a San Siro, tant sols va ser suficient amb aguantar les escomeses inicials dels jugadors de Mancini, per passar gradualment a dominar per complert el partit fins l'aparició de Fernando Torres que novament va ser letal de cara a porteria amb un gol inapel·lable.

Ambient de celebració i festa a San Siro que va presentar un ple fins a la bandera amb més de 72.000 espectadors, 9.000 dels quals eren supporters reds. El club italià, en plena celebració del seu centenari, s'havia pres el partit com un acte més de l'assenyalada data i la premsa local apel·lava a l'esperit d'Helenio Herrera en aquella eliminatòria de 1965 per superar el desavantatge de dos gols del partit d'anada disputat a Anfield.

I el cert és que els jugadors de Mancini van saber impregnar-se d'aquest ambient durant el primer quart d'hora de partit, posant setge a la porteria de Reina i fent-se el senyor del partit. Per sort per els interessos reds, els davanters neri-azzurris van estar força desafortunats i no van aconseguir perforar la porteria de Pepe Reina, que va salvar en varies ocasions el gol local, sobre tot a una acció de Cruz a la qual va reaccionar amb una superba aturada.

Mica en mica, la pressió local s'anava esvaint, gràcies sobre tot, a l'actuació una vegada més de Javier Mascherano que va donar una nova exhibició de com aturar la creació de l'equip rival. "El Jefecito" va donar ahir una autèntica lliçó de joc destructiu del rival, en un dels països i lligues on més s'aprecia aquest tipus de jugadors. Malauradament per els equips italians, Mascherano va signar ara fa pocs dies un nou contracte amb el Liverpool FC que assegura la seva estada a Anfield fins d'aquí a quatre anys.

El Liverpool era el clar dominador del partit i tant sols feia falta la rubrica en forma de gol per sentenciar definitivament la eliminatòria. Com no podia ser d'altre manera, l'executor de la sentència no va ser altre que Fernando Torres. L'ex-jugador de l'Atlético de Madrid, va fer un gol sensacional al realitzar una mitja volta davant de la oposició de Chivu, i fent introduir la pilota al primer pal de la porteria de Julio César, que res va poder fer per evitar el gol a la fi decantaria el partit en favor dels de Benítez.

Els prop de 9.000 supporters desplaçats fins a la capital de la Lombardia per donar suport a Rafa i als lads, celebraven d'allò més el gol i ja no van parar de cantar fins a la finalització del partit. Entre aquests supporters, la presència de 3 dels BARCELONA REDS en les grades de San Siro, que van viure in situ el partit i com no, la festa prèvia a l'inici del matx a la popular plaça del Duomo. Però això formarà part d'un altre article. No us ho perdeu. Quin festival nanos.

FORMACIÓ:
Reina, Carragher, Hyypia, Skrtel, Fabio Aurelio, Kuyt (Riise), Lucas Leiva, Mascherano (Pennant), Babel (Benayoun), Gerrard i Torres.

GOL:
0-1 Fernando Torres: 68'

dilluns, 10 de març del 2008

A Milano senza biglietti

Demà de bon matí iniciem una nova aventura. El destí Milan. L'objectiu presenciar el partit de tornada de vuitens de final entre l'Inter de Milan i els Reds. Requisit imprescindible, aconseguir una entrada pel partit, be tres. I a hores d'ara la cosa pinta negra, negra i ben possiblement l'únic que veiem de l'estadi de San Siro (Giusseppe Meazza com agrada dir als seguidors de l'Inter) serà el mateix que podeu observar en la foto que acompanya a l'article. El seu exterior.

Tot i això, no defallim. Malgrat que a la web del club s'hagi recomanat a tot supporter que no disposi d'entrada, que no viatgi i malgrat que, a la web del club italià s'anuncii un ple històric per el partit de demà, no ens donem encara per vençuts. La possibilitat de que molts socis del club neri-azzurri "alliberin" el seu seient per facilitar l'assistència a l'estadi d'un altre tiffosi (ein?), obre alguna remota esperança de ser presents a l'estadi per donar suport als lads i a Rafa.

Per sort, la nostra arribada a la capital de la Lombardia a primera hora del matí, ens donarà el temps suficient com per acudir als diversos punts de venda de les entrades (entitat bancaria local, gran superfície i per últim les guixetes del propi estadi) abans del migdia. Serà a les hores, quan amb entrada o sense, acudirem il·lusionats o resignats a la gran festa Red prevista amb tota seguretat a la popular Plaça del Duomo.

Si la cervesa ho permet, a la nostre arribada us explicarem detalladament tot el que hagi succeït en aquesta nova experiència seguint al Liverpool FC. Molts diran que és una bogeria. No tant sols el fet de viatjar amb l'equip, sinó que encara més fer-ho sense entrada. Però be. El món és ple de bojos i la festa que comporta seguir a l'equip i "conquerir" una plaça en qualsevol capital europea, per desplegar les red banners i entonar els clàssics càntics fins perdre la veu i fins i tot la consciència, és inigualable.

Que tinguem sort.

dissabte, 8 de març del 2008

Gerrardo & Fernando.

LIVERPOOL FC 3-0 Newcastle Utd.

Fidel a les darreres quatre temporades amb Benítez al càrrec, el Liverpool FC torna a mostrar la seva millor imatge en el ultim terç de la mateixa. Amb un futbol solvent, pràctic però no exempt de jugades brillants, efectiu i sobre tot amb una associació letal per als conjunts rivals com és la formada per Steven Gerrard i Fernando Torres. Les xifres parlen per si soles al referir-nos al duet format per l'anglès i l'espanyol. En els darrers cinc partits disputats per els Reds (Inter, Boro, Bolton, West Ham i el d'aquesta tarde davant del Newcastle), Torres ha aconseguit 7 gols per 4 del capità Gerrard. I això és tant sols la fredor dels números i les estadístiques. Parlant de joc, l'associació Gerrard - Torres nodreix a l'equip de profunditat, imaginació i com no, de gol.

Es presentava el Newcastle de Keegan i McDermort a Anfield sabedors del bon estat de forma de l'equip que els va veure triomfar com a jugadors. Disputar un partit a Anfield davant del Liverpool, no és en aquests moments el millor remei per un equip en hores baixes. I el Newcastle ho està i força. Els dos ex-jugadors del Liverpool de finals dels setanta, no eren els únics que retornaven a Anfield. Michael Owen també ho feia tot i que la seva actuació ha estat més que discreta.

De bon principi s'ha pogut comprovar com la defensa visitant patia veritables atacs de nervis quan els reds s'apropaven a l'àrea blanc-i-negre. El lateral espanyol José Enrique ha estat una mostra evident d'aquests nervis quan una vegada i un altre era superat amb facilitat per Jermaine Pennant. Tot i així, el gol no arribava i ha estat en el minut 43 quan en una jugada ben còmica quan en un intent de refús del lateral valencià, la pilota ha picat en l'esquena de Pennant per dibuixar una paràbola que ha descol·locat per complert al porter Harper.

El gol arribava en un moment idoni. Tot just abans d'enfilar el camí de vestidors, quan més mal pot fer a un rival encaixar un gol. Però el Newcastle no marxaria a vestidors amb un gol en contra sinó amb dos. Tot just en el 45, Gerrard assistia a l'espai buit per a que Torres donés una nova mostra de la seva gambada i velocitat en carrera. Però la demostració no quedaria tant sols en això. "El Niño" afegiria una nova sort al seu ampli ventall d'aptituds com a davanter centre, marcant-se un joc de cintura per superar la sortida del porter, ben propi d'un "recortador" taurí. El regat li afegia un toc més de suspens a la jugada, però Torres no errava i feia pujar el segon gol al marcador i el seus 18è en el campionat de lliga.

El partit estava vist per a sentència quan ben aviat, després de la represa, Torres conduïa la pilota directe cap a porteria amb la companyia del capità red a la seva esquerra. Gerrard dubitatiu, optava per fer una diagonal, que el madrileny ha entès a la perfecció per enviar-li una magnífica passada a l'espai que el 8 del Liverpool no ha desaprofitat per marcar el tercer i definitiu gol del partit, que garantia que els tres punts es quedaven al Merseyside.

Amb tres gols a zero i amb la feblesa mostrada per el rival, Anfield es disposava a presenciar una segona part tranquil·la i plàcida amb l'únic al·licient de la possibilitat d'assistir a un fet històric com hagués estat un tercer hat-trick consecutiu d'un jugador a Anfield. Tot i que hat-trick es considera al fet de marcar tres gols de manera consecutiva i no a tres gols en un mateix partit. No ha estat així, tot i que el mateix Gerrard, Benayoun o Riise haurien pogut ampliar l'avantatge.

Benítez optava sàviament per donar descans als dos veritables protagonistes del partit, per reservar-los per el vital enfrontament d'aquest dimarts a Milan davant de l'Inter i també, per premiar a tots dos jugadors amb una merescuda ovació per part de tot Anfield.

FORMACIÓ:
Reina, Arbeloa, Carragher, Skrtel, Riise, Pennant (Hyypia 79'), Lucas Leiva, Xabi Alonso, Benayoun, Gerrard (Kuyt 63') i Torres (Crouch 72').

GOLS:
1-0 Pennant 43'
2-0 Fernando Torres 45'
3-0 Gerrard 51'

dijous, 6 de març del 2008

Les coses al seu lloc.

LIVERPOOL FC 4-0 West Ham United.

El Liverpool recupera la quarta plaça de la classificació igualat a punts amb el veí i rival Everton, després de disputar ahir el partit pendent davant del West Ham a Anfield, amb una molt bona actuació del conjunt de Benítez i una nova exhibició de facultats, aptituts i gols de tota mena de Fernando Torres que repetia hat trick a Anfield, fet que no es veia des de feia 62 anys quan Jackie Balmer feia lo propi allà pel Novembre de 1946. La nit d’ahir, consolida a “El Niño” com el davanter centre més letal del club des de els temps del llegendari Ian Rush.

Repetint el sistema de 4-3-3 que tants bons resultats ha donat en les darreres setmanes al conjunt Red, els homes de Benítez sortien des de el primer minut a per el partit. Amb una forta pressió sobre el rival, al qual la possessió no li durava més de cinc passades, el Liverpool es plantava amb relativa facilitat en el camp contrari, amb bon joc per les bandes amb continues incorporacions i bones centrades a l’àrea per part de tots dos laterals, Arbeloa i Riise. En una d’aquestes arribades per banda, aquesta vegada protagonitzada per Dirk Kuyt, Torres inauguraria la seva compta particular en el minut 9 de joc. L’holandès feia una bona centrada al punt de penal, on Fernando Torres amb la definició d’un veritable killer de l’àrea, rematava tal i com li venia de cama dreta, sense que el porter hammer pogues fer res per evitar el primer gol del partit.

El gol inicial, lluny de frenar l’empenta local, feia agafar més força al conjunt de Benítez que s’anava molt alegrement a la busqueda del segon gol. Massa risc el que prenia l’equip. Apunt va estar de pagar-ho, quan Alvaro Arbeloa va desbaratar un practicament cantat al refusar un xut de Boa Morta a porta buida, despres de superar la sortida de Pepe Reina. L’ensurt frenava en sec l’alegre joc Red i ràpidament, l’equip prenia més precaucions. Tot i així, l’onze de Benítez, continuava oferint una imatge i un joc notables, encara que al descans, es va arribar amb l’avantatge mínima en el marcador.

S’hauria d’esperar fins el minut 61 per tornar a gaudir d’un altre exhibició de Fernando Torres. Novament Kuyt executava una centrada i el davanter madrileny amb un gir de coll tant espectacular com letal dirigia la pilota fora de l’abast de Green. Un cop de cap ple d’intenció que donava mostres un cop més de la talla de jugador de Torres. Talla mundial, per si algú encara no se’n havia adonat.

Per si no hi havia suficient, Torres tornaria a donar una nova exhibició de les seves facultats. Aquesta vegada, el gol seria una combinació perfecta de intenció, dinamisme i definició espectacular. “The Kid” aconseguia controlar una pilota ploguda del cel i es desfeia del defensor hammer amb un control orientat. Amb aquesta acció Torres ja es trobava tot sol davant del porter Green, superant-lo amb un subtil toc de pilota que es dirigia mansament però sense remisió a l’interior de la porteria visitant. The Kop embogia. Minuts després, Fernando Torres era substituit per rebre el premi en forma d’ovació de tot Anfield. Un Torres visiblement emocionat es dirigia camí de la banqueta enmig d’una atronadora ovació.

La festa ja era complerta? No encara encara quedava la cirereta del pastís que colocaria Steven Gerrard, que amb una canonada de cama dreta que es colava per l’escaire de la porteria de Green. El Liverpool havia posat les coses en el seu lloc. Quart en la classificació, el mínim exigible per un equip que està demostrant que pot donar molt més de si. I com no, Fernando Torres particularment, ha posat en el seu lloc a aquells que li aventuraven un fracàs estrepitós a Anfield. Pobrets.

dimarts, 4 de març del 2008

A la caça i captura.

Bolton Wanderers 1-3 LIVERPOOL FC.

Continua la persecució sobre el quart classificat. El Liverpool FC no cedeix en el seu intent d'aconseguir la darrera plaça que dona accès a la pròxima edició de la Champions League. Es l'únic i trist objectiu que queda en l'actual campionat. L'equip de Benítez però, no defalleix i va aconseguir la victòria el passat diumenge en el Reebok Stadium de Bolton. Els Reds no aconseguien una victòria a domicili en Premier League des de el passat dia de Sant Esteve, quan va aconseguir treure els tres punts en l'últim sospir del terreny del Derby County.

Aquest cop, joc i resultat van ser prou convincents i la victòria va ser del tot justa per els homes de Benítez. Tot i així, el partit va començar amb un parell de bons ensurts contra la porteria de Pepe Reina, per part de l'ex-jugador red El Hadji Diouf que va enviar fins i tot una pilota al travesser. Rapidament però el Liverpool va reaccionar amb un dels gols més ridiculs i inversemblants del que portem de temporada. Jaaskelainen, porter dels Trotters encara no enten com el llançament de cama dreta de Steven Gerrard, va acabar entrant a la seva porteria després d'aturar la pilota i que aquesta fes un estrany efecte de retrocès per introduir-se dintre de la porteria. L'expressió del capità Red duent-se la mà a la boca, tapant el seu somriure, és prou ilustrativa.

Ja en el segon temps i amb el Liverpool controlant sense problemes el partit, arribaria el segon gol. Carragher, novament actuant com a lateral dret, efectuava una bona centrada a l'interior de l'àrea que Kuyt rematava, trobant l'obstacle del pal esquerra de la porteria local. El rebot era aprofitat per Ryan Babel per fer el 0-2, que era acompanyat d'una vistosa tombarella amb mortal enrere del davanter holandès.

Fabio Aurelio ampliava l'avantatge visitant amb un fort i colocat xut de cama esquerra al rebre un refús de la defensa local a la frontal de l'àrea. Cohen rubricaria amb el seu gol el resultat final del partit amb el gol de l'honor local.

Bona victòria del conjunt de Benítez, que demà disputarà el seu partit pendent amb el West Ham United, amb la qual cosa igualarà finalment en el número de partits disputats amb tots els seus rivals directes en la lluita per la quarta plaça del campionat. És necessari aconseguir la victòria.

FORMACIÓ:
Reina, Carragher, Hyypia, Skretl, Fabio Aurelio, Xabi Alonso, Mascherano, Gerrard, Babel, Kuyt (Arbeloa '87) i Torres (Riise '78)

GOLS:
0-1: Jaaskelainen (og) '10
0-2: Babel '60
0-3: Fabio Aurelio '75.

dissabte, 1 de març del 2008

Mascherano signa.

Definitivament el cas Mascherano ha arribat al seu final feliç. El mig-campista argentí posava en el dia d'ahir la seva signatura al nou contracte que el lligarà amb l'entitat Red per els propers quatre anys, després de molts mesos d'especulacions sobre el seu futur.

Javier Mascherano que va arribar a Anfield ara fa un any i mig en qualitat de cedit per la societat MSI propietària dels seus drets, s'ha convertit en aquest curt període en una peça vital en el dibuix tàctic de Rafa Benítez. El jugador internacional per Argentina, va donar-se a conèixer en el concert futbolístic internacional en les files del River Plate i en les divisions inferiors de la selecció argentina, on conquerí l'or olímpic als Jocs d'Atenes l'any 2004. Abans de recalar en el Liverpool FC, Mascherano va defensar les samarretes del Corinthians brasiler i del West Ham United londinenc.

"El Jefecito" que mai es va cansar de repetir el seu desig de quedar-se de manera definitiva en el club, va declarar instants després d'haver signat, que aquest era el moment més important i gran en la seva carrera futbolística. El jugador amb passaport italià va afegir, que finalment es podria concentrar en els assumptes merament esportius.

També Rafa Benítez es va mostrar feliç per l'acord que uneix al jugador de 23 anys fins l'any 2012 amb el club d'Anfield. Benítez va afirmar que Mascherano és un jugador vital en el seu sistema i que seguia al jugador des de que aquest militava al River Plate de Buenos Aires.

Aquesta és també una bona noticia per a tots els supporters que veuen com un dels jugadors que demostra partit a partit el seu compromís amb la samarreta red, es queda definitivament en el club, posant fi a totes les especulacions aparegudes.

Per ara no s'han fet públiques les xifres de la operació, però es creu que la despesa del Liverpool FC per el jugador argentí, podria estar al voltant dels 24 milions d'Euros.

AGUANTE MASCHE!!