divendres, 30 d’octubre del 2009

Bullying a Anfield.

Impressionant la portada d'avui de "El Mundo Deportivo". A tota pàgina es pot llegir "Se ve en el Barça" referint-se a un Javier Macherano que apareix en portada celebrant un gol amb la samarreta del Liverpool. Els subtitulars, són per llogar-hi cadires. En ells, s'arriba a assegurar que l'arribada al Camp Nou del migcampista argentí, es produiria el proper estiu, i que aixó faria immensament feliç a Leo Messi. Doncs si un dels jugadors més ben pagats del món encara no és feliç, la resta de mortals no sé com podem estar. L'altre perla en forma de subtitular és que a més de Mascherano, donen per fet que Cesc Fàbregas, el jugador de l'Arsenal també serà culé l'any que vé, formant un mig del camp de somni. Vaja, que només faltaría Garrincha. Al cel sigui.

Ja en les pàgines interiors del diari arriba la perla. Fernando Polo, que és qui signa l'article, assegura que Benítez està "castigant" al jugador argentí amb la banqueta i califica a Benítez com a "un tècnic dur que no perdona ni una". Doncs no sabem on veu el càstic de la banqueta el Sr. Polo, però Mascherano quan no ha estat sobre el terreny de joc, ha estat per questions purament físiques, com les suplències en partits després dels viatjes intercontinentals pels compromissos amb la sel·lecció argentina. El super-clàssic contra el Manchester United de la setmana, Mascherano va ser titular. No està malament per un "castigat".

Raons per a que Mascherano signi per el FC Barcelona, no en falten i poden ser moltes. La qualitat del jugador, motius familiars per la inadaptabilitat a la vida anglesa, el clima de Barcelona, fins i tot, una díficil relació del jugador amb Benítez. Es poden treure centenars de raons amb un mínim fonament. Però d'aqui a treure's de la màniga que Rafa Benítez "no perdona una", sembla bastant gratuit. De fet, en el dia d'ahir un jugador que coneix perfectament el que és Can Barça, doncs s'ha criat a la Masia des de ben petit, com és Pepe Reina, va signar una ampliació de contracte amb el Liverpool de Benítez.

dimecres, 28 d’octubre del 2009

El jovent i Aquilani responen, però no troben premi.

Arsenal FC 2-1 LIVERPOOL FC


Banc de proves aquesta nit a l'Emirates Stadium de Londres que ha servit per comprobar que el jovent de The Academy puja amb força i que el fitxatge d'Alberto Aquilani pot significar una d'aquelles adquisicions que com la de Fernando Torres, facin època. Es molt d'hora parlar, quan l'ex-jugador de la Roma, tant sols ha disputat un quart d'hora de joc en competició oficial, però les maneres apuntades per l'italià, han deixat ben a les clares que es tracta d'un jugador diferent a la resta. En la seva breu participació en la nit d'avui, Aquilani ha estat a tot arreu. Ha tallat pilotes en defensa. Ha distribuit el joc en curt, en llarg i sempre amb gran criteri. I fins i tot ha disposat d'una oportunitat al rematar de xilena dintre de l'àrea. Jugada que per cert, ha acabat amb la pilota contactant el braç de Philip Senderos dintre de l'àrea.

Liverpool i Arsenal com deien, presentaven força novetats en el seu onze inicial. Benítez deixava homes com Reina, Carragher, Johnson, Lucas, Benayoun, Gerrard o Torres a la banqueta o fora de la convocatòria, per donar entrada als Cavalieri, Kyrgiakos, Degen, Spearing, Plessis o Ngog. Els joves jugadors, han donat mostra de molt bones maneres des d'un principi i han jugat a un gran nivell.

Clar que per nivell el que disposa Arsene Wenger en l'Arsenal de les talentoses promeses. Fran Mérida, l'ex-jugador de la Masia del FC Barcelona, aconseguía el primer gol del partit al aprofitar una badada de Voronin per etzibar un fort i sec xut a la porta de Cavalieri, que després d'impactar en el pal, es colava en la porteria red.

L'Arsenal prenia avantatge, però el partit era disputat de tu a tu per tots dos equips. L'Arsenal és un equip amb una filosòfia ofensiva i aixó ho aprofitava el Liverpool per jugar amb comoditat al mig del camp amb un Spearing ordenant totes les accions amb força criteri. El bon joc red, es traduia amb bones arribades a la porteria d'un indecís Fabianski. Degen, brillant i ofensiu durant tot el partit, gaudia d'una bona oportunitat en una arribada des de la seva banda dreta.

Als vint-i-cinc minuts arribaría el gol de l'empat. Insua amb una magnífica "folha seca" sorprenía al porter gunner des de fora de l'àrea. Primer gol de l'ex-jugador de Boca Juniors com a jugador del Liverpool. Una veritable obra d'art. El partit entrava en una fase d'intercanvi de cops que no variaria el marcador.

Al inici de la segona meitat, l'Arsenal en la persona de Bendtner, aprofitava la suavitat defensiva de Kyrgiakos per posar el 2-1 en el marcador. Malgrat l'adversitat del resultat, els Reds continuaven la recerca de la porteria gunner i Voronin en una jugada de combinación amb Degen, creuava massa la pilota que sortia desviada per molt poc de la porteria de Fabianski. Poc després Babel en xut de lliure directe posava al porter a prova.

Calia posar un input sobre el terreny de joc i Rafa apostava per Aquilani que substituia a un complidor Plessis. Poc abans, Benayoun sortia al camp per un meritoria Ngog que havia actuat durant tot el partit amb els seus habituals moviments plens d'intel·ligència. El jove Nathan Eccleston, tenia l'oportunitat de debutar amb el primer equip, substituint a Philip Deggen.

No hi havia temps per a res més. L'Arsenal aconseguía la victòria que era celebrada a la grada per Cesc Fàbregas i Arshavin vestits de carrer.

FORMACIÓ:
Cavalieri, Degen (Eccleston 88'), Kyrgiakos, Skrtel, Insua, Kuyt (C), Spearing, Plessis (Aquilani 77'), Babel, Voronin i Ngog (Benayoun 75')

GOL:
1-1 Insua 25'

diumenge, 25 d’octubre del 2009

No éren 10, són 4.

LIVERPOOL FC 2-0 Manchester United.


Quin goig. Amb quin tarannà tant positiu s'inicia la setmana. Victòria indiscutible sobre el màxim rival, però no tant sols aixó. També queda el plaer de veure com els grans visionaris del futbol, com són gran part dels mitjans de comunicació, siguin espanyols o britànics, que des de que el passat dimarts el Liverpool queia a Anfield davant de l'Olympique, donaven per fet que tot estava acabat per els de Benítez quan ni tant sols havia acabat el mes d'0ctubre, ara han de modificar el seu discurs incendiari i oportunista. Deixem-los correr. Gaudim del triomf com cal, sense rencunía cap a ningú. Siguem molt més elegants que aquells que malgrat disposar d'un títol acadèmic, tant sols obeeixen a obscures envejes i fòbies, oblidant la objectivitat que ha primar sobre la tasca periodística.

Finalment tant sols Gerrard s'ha perdut el gran partit d'avui a la tarda a Anfield. El partit del llançament masiu de pilotes de platja al terreny de joc, ha estat guanyat per els Kopites que han llençat un número importantíssim de pilotes imflables a la porteria defensada per Reina, abans d'iniciar-se el partit, en una nova mostra de l'humor scousse.

Fernando Torres, dubte fins la tarda d'ahir, ràpidament s'ha erigit en el principal protagonista del match. Les seves caigudes a banda dreta, han provocat que Evra l'haguès de derribar en un parell d'ocasions per evitar el seu avanç. D'aquest manera, el lateral gal, ha vist la primer cartulina del partit. Els minuts inicials, eren minuts de futbol de gran intensitat però molt poca qualitat. Cada pilota era disputada com si es tractés de la darrera oportunitat del partit.

La primera oportunitat clara de perill arribaria al minut quinze de partit en un lliure directe, sensacionalment executat per Fabio Aurelio. El xut de cama esquerra del brasiler buscava l'ascaire de la porteria de Van der Sar que amb una molt bona aturada evitava el primer gol red. Dirk Kuyt, atent al rebuig posava a prova novament al porter holandés, que es lluia novament desbaratant novament l'oportunitat red.

A partir d'aquest moment, el Manchester United pasava a controlar el partit, tot i que sense posar en seriós perill la porteria de Reina, gràcies sobre tot al grant treball defensiu en el mig del camp de Lucas Leiva i un gran Mascherano i a un Jamie Carragher que ha tornat a ser el de les millors tardes, efectuant un partit plé d'entrega i de jugades defensives de mèrit, inclosa una que ha estat a punt de significar un penal en contra. El jugador de Botle que avui actuava com a capità tocava pilota abans que el davanter mancunian controlés la pilota dintre de l'àrea.

El domini del Manchester United tant sols veia com un cop de cap de Rooney posava en seriosos problemes a Pepe Reina. Un altre cop de cap, aquesta vegada a la porteria contrària per part de Fabio Aurelio, estava a punt de veure com el Liverpool s'avançava en el marcador. Novament el Liverpool prenia el comandament del partit, amb un Torres que guanyava totes les pilotes disputades amb qualsevol dels defenses contraris.

El segon temps s'iniciava amb el mateix ritme que el primer. En aquest cas però, semblava que eren els de Fergurson els millors disposats sobre el terreny, fins que en el minut 65 de partit, una jugada de contra brillantment conduida per Yossi Benayoun, que feia una passada a l'espai per Fernando Torres que guanyava a Vidic en cursa i xutava sec a l'escaire esquerra de la porteria de Van der Sar, portant el delirir a The Kop. Reaparició estelar de "El Niño" que sumava un nou gol d'aquells que obren el camí als tres punts.

Arribaven els millors minuts del Liverpool. El gol revifava els ànims reds i els Mancunians es veien superats continuament pels atacs locals. Lucas i Kuyt gaudien de molt bones oportunitas per ampliar diferències. Ferguson contaatacava donant sortida a Michael Owen que era rebut amb un sonora pita a la que en el seu dia va ser la casa que el va fer levitar cap a l'Olimp futbolístic.

Mica en mica, l'United anava posant setge a la porta de Reina, mentre que el Liverpool reculava amb un marcado que l'era favorable. Luis Valencia enviava una pilota al travesser en el que va ser la millor oportunitat per als visitants en tot el partit. Al minut 87, Jamie Carragher veia una targeta groga molt protestada per el quadre mancunian que demanava l'expulsió del 23 del Liverpool. Minuts després Vidic en una jugada calcada a la de Carragher, veia la segona tarjeta groga, que l'enviava com l'any passat als vestidors abans d'hora. Tant l'any passat, com aquest, el culpable de l'expulsió del serbi, ha estat Fernando Torres.

Amb 5 minuts de temps afegit (novament la mà de Ferguson es deixava notar entre el colegi arbitral), Benítez iniciava la seva roda de canvis. Ngog substituiría a un Fernando Torres que rebia la tancada ovació d'un Anfield novament entregat als seus peus. El canvi era totalment determinant. Al poc temps d'estar sobre el terreny de joc, Ngog aprofitava una contra Red conduida per Leiva per fer amb total tranquilitat el 2-0 definitiu.

Ves per on, s'ha aconseguit una victòria de sis punts. Hi ha qui encara demà estarà rabiant.

FORMACIÓ:
Reina, Johnson, Carragher (C), Agger, Insua, Kuyt, Mascherano, Lucas Leiva, Fabio Aurelio, Benayoun (Skrtel 91'), Torres (Ngog 81')

GOLS:
1-0 Fernando Torres, 65'
2-0 Ngog, 93'

divendres, 23 d’octubre del 2009

Certament, són 7 punts.

Setmana dura la que ha hagut de patir el supporter del Liverpool FC, després de les dues derrotes a Sunderland i a Anfield enfront de l'Olympique Lyonnais i per sobre de tot, amb la vista posada en el Manchester United en l'horitzó. Al ja de per sí estat de preocupació que qualsevol bon aficionat pateix quan en el seu equip, les coses no rutllen, aquesta ha estat la setmana de les suposicions, de les previsions més caòtiques i de la paraula "crisi" com a denominador comú en tota la premsa.

Tothom sembla donar per fet que el Liverpool, a poc menys de vint-i-quatre hores de que es doni el xiulet inicial, es troba ja a deu punts del Manchester United. Entra dintre de les possibilitats. Clar que ningú compta en que en comptes de ser deu punts de diferència, en puguin ser quatre amb una victòria dels de Benítez sobre els de Ferguson.

I és que els resultats i la sort (en forma de gols en pròpia porta de les defenses contràries) acompanyen al Manchester United en aquest primer terç del campionat. Però ni molt menys, els Red Devils es troben en un moment de forma i de joc ideal. Set victòries (més aviat justetes), un empat i una derrota, és el periple de l'United en els nou primers partits de lliga. Tant sols han donat mostres del seu veritable potencial en el derby de la ciutat contra el seu veí Manchester City, on un genial i determinant Ryan Giggs, s'exhibía als 36 anyets.

El Liverpool afronta el super-clàssic amb un estat d'ànim realment baix i amb l'infermeria plena de gom a gom. Ni de bón trós, la millor de les maneres per afrontar un partit tant important (que no determinant) per al futur de l'equip en les seves intencions de conquerir la Premier. Però apostin per el Liverpool. Els hi donarà bons guanys.

dimarts, 20 d’octubre del 2009

Mal d'ull

LIVERPOOL FC 1-2 Olimpyque Lyonnais


Es incomprensible. Trobar una explicació minimament raonable a la mala sort i al surrealisme que està patint l'equip Red les darreres jornades (pilota de platja inclosa), es converteix en un exercici propi d'especialistes en fenòmens paranormals, que no pas, d'analistes futbolístics o simplement supporters que és el que en realitat som.

S'afrontava el partit d'avui amb les baixes segures de Fernando Torres i Glen Johnson, mentre que Steven Gerrard era de la partida, malgrat que el capità encara patia molesties en la zona inguinal. Doncs bé, minut 25 i Gerrard havia d'abandonar el terreny de joc. Per acabar-ho d'adobar, Martin Kelly, el jove jugador del planter que honrosament subsituia a Glen Johnson, havia d'empendre el mateix camí que Gerrard, molt abans de finalitzar el partit.

La suma de tots aquests inoportuns elements, feien de la nit d'avui, la pitjor per tal d'enfrontar-se a un equip com l'Olympique Lyonnais, que lluny de ser aquell equip tirà en la lliga francesa, era i és en les circumstàncies que avui s'han donat, prou superior al mermat Liverpool.

Tret de la mala estrugança, no s'ha de dir res en contra de la victòria visitant. Els gals han estat en tot moment superiors a l'equip d'Anfield i ben aviat s'haguessin pogut avançar en el marcador si no hagués estat per un felí Pepe Reina que al minut deu era capaç de rebutjar un remat de cap de Lisandro que portava gol escrit al cuir.

El Liverpool estava completament desaparegut del terreny de joc. Amb Gerrard i després de la substitució forçosa del capità. Ni Mascherano ni Lucas Leiva han aparegut durant tota la nit per portar el pes del partit. Novament era des de les bandes, d'on provenia el perill local. Kuyt i Ngog gaudien de bones oportunitats però totalment aïllades i el porter visitant Lloris, sabia neutralitzar brillantment.

Abans d'arribar al descans, el Liverpool ha mostrat la seva cara més ofensiva i Benayoun ha estat capaç d'obrir el marcador en el minut 42 al aprofitar un servei de banda esquerra de Fabio Aurelio que inicialment Kelly ha estat incapaç de rematar a porta. El jugador brasiler, gaudiria d'una inmillorable ocasió per ampliar les diferències poc abans de prendre el camí dels vestidors, quan en una magnífica centrada de Martin Kelly, rematava de cap a porteria, trobant una intervenció espectacular de Lloris que desfeia el gol isntantaneament.

Iniciat el segon temps, Kuyt en un magnífic cop de cap superant per alt al seu defensor a punt estava d'aconseguir el segon gol, però novament Lloris en una estirada a l'arrel del pal abortava el gol red. Ngog també gaudia d'una bona oportunitat al controlar dintre de l'àrea una pilota amb el pit, encara que malauradament, el seu remat a porta era molt defectuós.

Al minut 70 de partit, en un corner favorable al gals, Reina badava inicialment en la sortida, fet que era aprofitat per Toulalan per rematar a porteria, trobant una magníficia resposta del porter espanyol que repetia al segon intent de Govou. A la tercera, era la vençuda per els de Lyon i Gonalons aconseguia l'empat.

No seria el darrer ensurt de la nit a Anfield. Poc abans del minut 90, Delgado en el segon pal, aprofitava una centrada al cor de l'àrea petita que ningú encertava a refusar per posar el marcador definitiu de un gol a dos.

Panorama molt negre el que es viu a Anfield, no tant sols per el futur en la competició continental, si no per el partit més immediat que toca afrontar que no és altre que la visita del Manchester United diumenge que ve a les 15:00 hores. De pitjors n'hem sortit.

FORMACIÓ:
Reina, Kelly, Carragher, Agger, Insua, Kuyt (Skrtel 74'), Mascherano, Lucas Leiva, Benayoun (Voronin 85'), Gerrard (C) (Fabio Aurelio 25') i Ngog.

GOL:
1-0 Benayoun 42'

dissabte, 17 d’octubre del 2009

Tarda de platja a Sunderland.

Sunderland AFC 1-0 LIVERPOOL FC


Una pilota de platja llençada per un jove supporter dels Reds al terreny de joc, s'ha convertit en la gran protagonista d'un partit, que ja d'entrada es presumía molt dificil d'afrontar, per les conegudes baixes de Gerrard i Torres. Les dues absències, han obligat a Rafa Benítez a variar el seu sistema tàctic i a donar entrada a homes poc habituals en les darrers partits de lliga. Els Reds, no han pogut en cap moment superar el gol matiner de Darren Bent en circumstàncies anti-reglamentàries, com a consequència de l'esmentada pilota de platja, però que no pot amagar les mancances d'un planter insuficient per afrontar un títol de lliga.

Novetats en el sistema de joc i novetats en els noms que Benítez disposava aquesta tarda a l'Stadium of Light de Sunderland. Amb un sistema de 3-4-3 amb les novetats de Daniel Agger, Fabio Aurelio, Spearing i Ryan Babel. El més sorprenent pot ser sigui la disposició tàctica amb tres centrals naturals com Agger, Carragher i Skrtel en l'onze inicial. El dibuix tàctic utilitzat per Steve Bruce en el Sunderland, sempre compta amb la presència de dos davanters letals com són Bent i Jones. El primer ha donat mostres de les seves mortíferes armes ben aviat. No sense ajuda.

Al minut cinc de partit, una jugada de contra iniciada en el mig del camp per el propi Darren Bent, acaba en peus de Andy Reid que superava amb facilitat a un tou Fabio Aurelio, per endinsar-se dintre de l'àrea i servir la pilota enrere a la posició de Bent que xutava a porta i trobava la inestimable col·laboració d'una pilota de platja amb l'escut del Liverpool FC que previament havia llençat un jove supporter red. Reina, totalment confós, seguia la direcció de la pilota de platja, mentre que el cuir, prenia el camí del gol. Un gol que hauría d'haver estat anul·lat per la presència d'un element estrany al joc sobre el camp. Un zero per al referee en coneixement del reglament.

Tot el sistema dissenyat per Benítez, s'anava en orris per una jugada inaudita i matinera. En els minuts posteriors a la jugada del gol, el Liverpool buscava porteria amb accions de Babel i Fabio Aurelio, que no posaven en perill la porteria d'un tranquil Gordon. Era un miratge, per que ben ràpidament, el Sunderland amb uns Malbranque i Reid omnipresents, posaven en perill a tota la defensa red, amb les seves accions ofensives i també defensives amb una forta pressió sobre la sortida de pilota del conjunt red.

El dibuix tàctic de Benítez feia aigues amb un Leiva i Jay Spearing pràcticament inexistents i amb unes accions ofensives que tant sols arribaven en jugades per banda de Glen Johnson, que poc podia fer per tractar de fer arribar la pilota a una davantera que amb Babel i Kuyt, tampoc presentaven una garantía per portar perill sobre la porteria dels Black Cats.

El Sunderland per la seva part, a punt estava d'ampliar el marcador amb un Darren Bent en plena efervescència. Al minut 60, Bent enviava una pilota al pal després d'aprofitar una lamentable cessió de cap de Martin Skrtel cap a Reina. L'internacional anglés ha estat durant tota la tarda un malson per a la defensa Red.

Trigava molt Benítez a moure la banqueta i a variar el sistema tàctic inicial. Ho feia en el minut 72 quan Mascherano i Voronin sortien al camp en sustitució de Spearing i Skrtel respectivament. El Liverpool tornava al 4-4-2 habitual i ben ràpid es veien els primers resultats, amb moltes i més clares arribades a l'àrea rival. Malauradament, malgrat les ocasions de Kuyt i Voronin buscant l'empat, el marcador no patiria cap variació i els tres punts es quedaven a Sunderland, mentre que el Liverpool perdia la corda de Manchester United i Arsenal que si sabien aprofitar la patinada del Chelsea al Villa Park.

El que si queda clar, és que les queixes de Rafa Benítez cap a l'estament arbitral, per les quals va ser no sancionat però si amonestat per la Football Association, es continuen repetint en contra del Liverpool FC. I tot aixó quan a Old Trafford les rialles entre arbitres i Fergusson són ben habituals. No és plorar. Són fets totalment provats.

FORMACIÓ:
Reina, Johnson, Skrtel (Voronin 72'), Agger, Carragher (C), Fabio Aurelio, Lucas Leiva, Spearing (Mascherano 72'), Benayoun, Kuyt i Babel (Ngog 80').

divendres, 16 d’octubre del 2009

Es repren la Premier sense Gerrard ni Torres.

Males noticies envolten l'equip d'Anfield quince dies després de jugar el seu últim compromís de Premier a Stamford Bridge. A la derrota contra els d'Ancelotti, cal sumar ara les lessions dels dos grans pilars en els que es fonamenta el conjunt de Rafa Benítez com són Steven Gerrard i Fernando Torres. Cap dels dos jugadors seràn presents demà a Sunderland a l'Stadium Of Light.

El capità Red, pateix unes molestíes en la zona inguinal que es va produïr el passat dissabte durant el partit clasificatori per al Mundial de Sud-Africa entre Anglaterra i Ucraina, en el que va abandonar el terreny de joc molt abans que finalitzés el xoc, que va acabar amb victòria dels jugadors ucrainessos per un gol a zero. Gerrard va abandonar ja dimarts la concentració anglesa per ordre de Capello.

Pel que fa a Fernando Torres, la seva baixa es deu a les molesties musculars que pateix en els seus adductors produïdes en el partit que Espanya va disputar enfront Armenia el passsat dissabte, fet que va provocar que Torres no disputés ni un sol minut en el partit que el quadre de Vicente del Bosque disputava aquest dimecres a Bosnia.

Totes dues lesions no són d'importància i tots dos jugadors s'espera que estiguin a punt per al partit de la tercera jornada de la Champions League a disputar contra l'Olimpyque Lyonnais.

Com a contrapunt a les lesions de Gerrard i Torres, Rafa Benítez podria disposar de Daniel Agger per al partit de demà, després de que el central danés, disputés sense problemes els seus compromissos amb la selecció danesa, clasificant-se brillantment per al Mundial de Sud-Africa del proper any.

Conegudes les mancances en la banqueta red, Rafa Benítez tindrà demà grans problemes per confeccionar un onze de garantíes per enfrontar-se a un Sunderland que te a jugadors com Darren Bent o Kenwyne Jones com a grans amenaces ofensives. Com no, confiem en la capacitat de Benítez per portar als d'Anfield a una nova victòria.

diumenge, 11 d’octubre del 2009

El tackle de Gerrard.

Com es va comentar en el post anterior, tres integrants de BARCELONA REDS, van seguir les evolucions del partit Liverpool - Burnley del passat 12 de setembre, des de la primera fila de The Kop. Dels quatre gols que es van poder cantar aquella tarda, dos d'ells (tots dos obra de Yossi Benayoun) es van aconseguir tot just davant de la grada més popular del fútbol mundial.

Malauradament, no vàrem poder aconseguir imatges pròpies de cap dels gols. Però que el partit va oferir bones accions i entre elles us oferim un sensacional tackle d'Steven Gerrard sobre la línea de fons, en lluita amb un contrari per evitar que la pilota sortís.

La força amb la que arriba el 8 del Liverpool a la posició ocupada per els supporters barcelonins, poc després que The Kop cantés la nova cançó dedicada a Steven Gerrard (Robin Hood de Disney), queda ben palesa en les imatges. Edu no va poder evitar animar al d'Huyton amb un castís "Bien Gerrard!!"




dijous, 8 d’octubre del 2009

L'entrada a The Kop.

Us oferim avui un video grabat des de els budells del vell Anfield. Es tracta de la visió que van tindre el "Xuri", el "Lupo" i Edu de la seva entrada a la mítica grada de The Kop per situar-se a la primera fila, tenint al davant seu, tant sols la verda gespa i els vint-i-dos jugadors.

Unes imatges que donen una lleugera idea, de com es veuen els partits a Anfield des d'una posició realment privilegiada, reservada per a la quitxalla red. Vella tradició liverpudlian que es va perdre en el moment en que la grada va canviar de grada de peu a ser grada de seient, però que els BARCELONA REDS van voler seguir complint, cedint aquests seients als integrans més joves de la expedició que fa tot just un mes enrera, vivien en directe el Liverpool - Burnley. Tot i que les criatures ja són prou crescudetes.



diumenge, 4 d’octubre del 2009

Drogba trenca la igualtat.

Chelsea FC 2-0 LIVERPOOL FC


Bon partit el disputat per tots dos conjunts aquesta tarda a Stamford Bridge. Gran equilibri entre tots dos equips, que ha estat trencat per el jugador ivorià Didier Drogba, que una vegada més amb dues accions puntuals de gran classe i de gran jugador que sap estar present en el moment oportú, ha decidit amb dues asistències un duel que ben bé podia haver acabat amb taules en el marcador.

Durant tot moment els homes de Benítez han donat la cara i han estat inicialment els encarregats de dur el pes del partit amb un gran Lucas Leiva que mica en mica s'està asentant com una peça bàsica en l'esquema de Benítez. Mascherano secundava al jugador brasiler amb molt bones intercepcions en el mig del camp destruint tota acció ofensiva del quadre de Carlo Ancelotti. Malgrat el clar domini inicial, Fernando Torres i Gerrard actuant com a mitja punta apareixíen molt lluny de la portería de Hilario que suplia al sancionat Peter Cech.

Els blues, començaríen a fer funcionar els engranatges de la seva màquina cap a la mitja hora de partit. La oportunitat més clara per als londinencs, como no, arribaría a la sortida d'un corner, on Ballack, amb l'errada de marcatge de Carragher rematava tot sol de cap per sobre del travesser. Si el 23 del Liverpool es mostrava descolocat, tot el contrari oferia Martin Skrtel, sensacional durant tot el matx.

La primera part acabaría amb els jugadors camí dels vestidors sense moure el marcador, però no sense un parell d'ensurts en la porteria dels locals, quan a la sortida d'un còrner, Martin Skrtel era clarament obstucalitzat per Drogba, sense que l'arbitre veiés cap mena d'acció mereixedora de ser castigada amb penal. Posteriorment, Riera en el 45, executava un llunyà free-kick, que a punt estava de sorprendre al porter lus Hilario.

A la repressa del joc, la igualtat continuava sent la tònica habitual del partit, tot i que la intensitat en el joc es veia aminorada un xic. Amb aquesta treva no declarada, el Chelsea ha sabut aprofitar la badada en la conducció de Javier Mascherano en el mig del camp. Didier Drogba per banda esquerra, servia el gol en safata a Nicolas Anelka, tot just a l'hora de partit. Pepe Reina es reincorporava del terra plé de ràbia i amb visibles mostres de desacord amb l'acció en el mig del camp del jugador argentí.

El gol feia moure la banqueta a Rafa Benítez i Yossi Benayoun entrava en el terreny de joc substituint a un desconegut i esteril Albert Riera. Amb el jugador israelià sobre el terreny de joc, el Liverpool ha guanyat en imaginació i els seus atacs han passat ha tindre una gran mobilitat i desiquilibri aportat per un jugador que partit darrera partit demostra que mereix un lloc en l'onze titular. El segon moviment de banqueta dels reds, sería l'entrada de Babel per Lucas Leiva. L'holandés, tot i la percetible millora en el seu joc en les darreres jornades, no ha pogut ser el revulsiu del Reds.

A punt ha estat el Liverpool d'aconseguir l'empat a pocs minuts del final. Gerrard en una acció dintre de l'àrea, xutava contra el cos de John Terry, el rebuig arribava a Fernando Torres que no encertava a introduïr el seu remat dintre de la porteria de Hilario per ben poc. Més sort tindria el Chelsea minuts després. Ja amb el minut noranta reflectit en el cronometre, Didier Drogba li guanyava la partida a un lent i poc contundent Jamie Carragher i novament servia el gol en safata, en aquesta ocasió a Florent Malouda. Benayoun tindria una clara oportunitat de maquillar el resultat en la següent jugada però la pilota sortia fora per ben poquet.

Resultat negatiu per als de Benítez, però una bona imatge oferta que tant sols pot ser criticada per la falta de punteria cara a porta i les escases ocasions de perill provocades. La Premier pren ara un descans de quinze dies, per els compromissos internacionals de seleccions.

FORMACIÓ:
Reina, Johnson, Carragher, Skrtel, Insua (FAbio Aurelio 83'), Kuyt, Mascherano, Lucas Leiva (Babel 75'), Riera (Benayoun 66'), Gerrard (C) i Torres.

divendres, 2 d’octubre del 2009

El primer gran xoc de l'any.

En tots els partis de Premier, es posen en joc tres punts amb els que el guanyador del partit és premiat. Però a ningú se li escapa, que en determinats partits, tots dos contendents disputen alguna cosa més que el simple registre matemàtic, que els permeti seguir sumant en la recerca de l'objectiu del títol. Aquest és el cas del partit que es viurà diumenge a les 17:00 hores (hora espanyola) a Stamford Bridge, entre Chelsea i Liverpool, en un duel que s'ha convertit en un autèntic clàssic en els darrers anys.

Molt és el camí que quedarà encara per recòrrer una vegada que l'arbitre xiuli la finalització del partit. Però ben cert és que, el medir-se cara a cara contra un dels principals rivals en la lluita pel títol, pot definir tant l'estat d'ànim per afrontar el futur més immediat, com en el cas dels Reds, creure's d'una manera convincent, les seves possibilitats de conquerir el títol a principis de maig.

Moltes són les claus a tenir en compte per al partit. I moltes són les positives per al conjunt que dirigeix Rafa Benítez. L'actual estat de gràcia del seu golejador Fernando Torres, que es troba a tant sols 4 gols a marcar en els propers 15 partits de Premier de convertir-se en el jugador que més ràpid hagi arribat al mig centenar del gols en partits de lliga, superant a noms tant mítics com Albert Stubbins i Sam Raybould que ostenten el rècord en l'actualitat havent necessitat un total de 80 partits.

També cal tenir en compte el bon estat de forma i de joc de les darreres actuacions, tant sols tacada per una pobre primera part a la Toscana, dimarts passat. Cal dir en favor dels Reds, que en la segona meitat del partit de Champions, els de Benítez van buscar insistentment la porteria rival, aixó, si, sense aconseguir esmenar el marcador.

Tant sols els dubtes que es continúen generant defensivament quan la pilota es centrada a l'àrea de Pepe Reina en les jugades a pilota aturada, és l'assignatura pendent dels darrers messos en l'equip d'Anfield.

Per contra, Ancelotti tindrà les baixes més importants en la seva línia defensiva on Paulo Ferreira i el brasiler Alex, són baixa per lesió. També el porter Cech, que va ser expulsat en el darrer partit de lliga enfront el Wigan, podria ser baixa per suspensió, encara que pel que sembla i segons la web oficial de la Premier League, el porter txec, podrà estar sota el pals de la porteria londinenca.

Segon contra tercer. Duel d'aspirants al títol. La Premier en estat pur. La solució a totes aquestes incógnites i suposicions, diumenge a las 19:00 hores, un cop hagi finalitzat el partit.