diumenge, 16 de maig de 2010

Mor als 22 anys Besian Idrizaj

Una aturada cardíaca mentre dormia acaba amb la vida del jove futbolista.


Besian Idrizaj, jugador austríac de 22 anys d'edat, va morir la nit del passat divendres mentre dormia en el seu domicili familiar víctima d'una aturada cardíaca, encara que aquest punt no ha estat confirmat a l'espera de la realització de l'autòpsia definitiva.

El jove i prometedor futbolista, va arribar al Liverpool en l'any 2005 procedent del LASK Linz austríac. Sota la disciplina red va disputar tres temporades, encara que no va tenir oportunitat de debutar en el primer equip i les seves participacions es van centrar en l'equip de reserves. Per a no detenir la seva progressió, Idrizaj va ser cedit al Luton Town i al Crystal Palace, per a posteriorment regressar al seu país natal en cessió al Wacker Innsbruck. La temporada passada, el club de Anfield va decidir finalment prescindir dels seus serveis i el jugador austríac va ser traspassat al Swansea City de Roberto Martínez, club on actualment militava.

Segons sembla, va ser durant la seva estada en qualitat de cedit en el Wacker Innsbruck, on el jugador va sofrir un defalliment en ple terreny de joc durant la disputa d'un partit. Després de les posteriors visites a especialistes, es va descartar qualsevol anomalia de tipus cardiaca i es va determinar que el causant del desplom podria haver estat un virus.

Novament una mort sacseja al món del futbol. Les circumstàncies de la mort de Beisan Idrizaj, recorden i són fins i tot paral·leles a la defunció el passat estiu del capità del Espanyol de Barcelona, Dani Jarque. El món de la medicina, encara no troba explicació que determini les causes d'aquestes morts sobtades en joves saludables i que són examinats medicament amb assiduïtat.

Els supporters del Liverpool FC, desitgen mostrar tot el suport a la família i amics de Besian Idrizaj. Serveixi el vídeo del tercer gol en el seu hat-trick al Wrexham durant la pretemporada 2007-2008, com a millor homenatge cap al jugador.

YOU'LL NEVER WALK ALONE, BESIAN.
D.E.P.




diumenge, 9 de maig de 2010

Fi de la temporada, inici dels dubtes.


Hull City FC 0-0 LIVERPOOL FC



El campionat de la regularitat posa al final de temporada a cadascú en el lloc que mereix després de la disputa de 38 partits. AL Liverpool li ha tocat ocupar una setena plaça, que encara sabent les dificultats i contratemps amb els quals ha contat el quadre de Rafa Benítez en el seu via crucis pel campionat, deixa un cert sabor de frustració en tots els supporters. I el pitjor de tot, és que el futur que afronta el club de Anfield és encara més gris que la trista classificació final en la Premier i els pobres resultats obtinguts en les diverses competicions disputades en la present campanya. Aquesta setena plaça és la pitjor classificació dels reds des de la temporada 1998/1999. És el torn per als despatxos i la directiva.

Partit amb poca historia el disputat en el KC Stadium. Tigers i Reds tancaven una campanya que significava el comiat dels locals de la Premier League i qui sap si l'adéu al futbol continental en la pròxima campanya per als d'Anfield. La sortida dels de Benítez era fulgurant i Nabil El Zhar gaudia d'una clara ocasió desbaratada pel porter Duke, mentre que un tir de Dirk Kuyt, veia com Boateng treia en la mateixa línia de gol la pilota. Alberto Aquilani seria el següent a temptar al gol. El tir de l'italià sortiria desviat per poc. Inici esperançador, encara que poc efectiu.

Però la portentosa sortida dels reds, ben aviat es diluiria. Els locals començaven a prendre les regnes del matx i els primers avisos a la porteria de Reina arribarien encara que amb total desencert. Cullen va gaudir de dos clares oportunitats que va desperdiciar. El Liverpool despertaria de la seva letargia i Aquilani amb un tir al travesser amb posterior rematada de Daniel Agger que es perdria per sobre del portal de Duke. Nova repetició del succeït durant tota la campanya. Sense Torres, no hi ha gol. Els jugadors prenien el camí a vestuaris.

Després del descans, el Hull City sortia decidit a oferir l'última victòria en Premier League als seus. El seu interior Mendy portava pel camí de l'amargor a la defensa red, però el marcador continuava mostrant l'empat a zero inicial. Els locals es mostraven decidits a la recerca de la victòria, però la poca lucidesa i definició en els metres finals, eren una mostra inequívoca de la posició ocupada en la taula.

La trista segona meitat efectuada pels de Benítez, rebia una breu guspira d'il·lusió amb l'entrada del jove Jack Robinson al terreny de joc. Amb el 46 a l'esquena i substituint a Ryan Babel en el minut 87 de joc, Ronbinson es convertia amb 16 anys i 250 dias, en el jugador més jove de la història a defensar la samarra red. Prèviament, Benítez havia donat entrada a Pacheco i David N'Gog per Aquilani i El Zhar respectivament.

L'entrada del jove jugador de The Academy, coincidia amb la revifabda final dels de Anfield, posiblement sabedors de la derrota del Aston Vila enfront del Blackburn. La victòria en aquest moment, donava als reds la sisena plaça. Gerrard en sengles tirs un desviat per poc i altre que va anar a estavellar-se a l'arrel del pal, a punt va estar d'atorgar tres punts que haguessin donat la sisena plaça en la classificació. No va ser així.

AL final del partit va haver invasió de camp per part dels supporters locals, que van envoltar a un Steven Gerrard que en diverses ocasions va haver de treure's de damunt a empentes als afeccionats que tractaven de saludar-li.

FORMACIÓ:
Reina, Mascherano, Carragher, Kyrgiakos, Agger, El Zhar (N'Gog 62'), Gerrard (C), Lucas Leiva, Babel (Robinson 87'), Aquilani (Pacheco 73') y Kuyt.

dimecres, 5 de maig de 2010

Surrealisme.

LIVERPOOL FC 0-2 Chelsea FC


Afrontar un partit en el que una bona part de la teva pròpia afició desitja una derrota pels seus colors no es fa gens agradable. No direm pas, que l'equip es deixès guanyar en la visita d'un dels aspirants al títol per tal de posar una petita pedra en el camí per a que el màxim rival històric no superès el número de títols de lliga aconseguit, però si que, l'ambient que vivia Anfield el passat diumenge, després de les victòries del dissabte de Manchester City i Tottenham, no era el propi d'un partit de final de temporada.

El partit deixa ben a les clares des d'el principi quin serà el guió dels noranta minuts. Un Chelsea molt superior tant tècnicament, com anímicament i per sobre de tot físicament. La superioritat blue, també es deixava veure a les grades. Un bon número de supporters del Chelsea no parava d'esperonar amb càntics als seus jugadors durant tot el partit. Per contra, The Kop es mostrava gaire bé mud. La diferència entre uns i altres, és que uns estan a un pas de guanyar la lliga i els altres desitjan que acabi una temporada per oblidar i amb el pensament en la propera temporada, que a saber si no serà pitjor.

Malgrat tot, el Liverpool comptaría amb una bona oportunitat per obrir el marcador quan Aquilani des de fora de l'àrea xutava a porta fregant el travesser. L'italià repetiría al minut 90 al plantar-se sol davant de Cech però Ivanovic l'estorbaría amb total legalitat a l'hora de realitzar el xut a porta i "Aqua" perdia una oportunitat inmillorable per obrir el marcador.

Les esperances de guanyar per orgull al quadre de Carlo Ancelotti, s'esvaien en el minut 33 de joc, quan Steven Gerrard donava una passada enrere cap a Reina i Didier Droghba atent com sempre no desaprofitava l'ocasió per posar el 0-1 al marcador. Errada realment greu d'un Steven Gerrard molt gris durant tota la temporada. El Liverpool no eixecaria el cap des d'aquest moment. Abans de finalitzar el primer temps, el quadre visitant demana penal per una jugada de Kalou que cau dintre de l'àrea en lluita amb Lucas Leiva. Els supporters blues li canten a Willey que és una desgràcia.

El segon temps veia com el Chelsea anul·lava per complert al Liverpool que ja no comptava amb el concurs de Maxi Rodríguez substituït per lessió per Ryan Babel. Ben aviat, Frank Lampard donaria la rematada final per als de Benítez aconseguint el 0-2 i posant molt i molt a prop el títol de lliga per als del Bridge. En els reds, les males noticies no paren de produïr-se. En el minut 56 Jamie Carragher abandona el camp sent substituït per Daniel Ayala.

D'aqui al final del partit, Pepe Reina es converteix en el veritable salvador de l'honor i orgull red amb un parell d'aturades sensacionals. El porter madrileny, s'ha convertit aquest any en un autèntic home clau. Mala senyal aquesta per a un equip.

Final de la temporada a Anfield. A l'acabament, la tradicional sortida i desfilada dels jugadors amb els seus fills per agraïr a l'afició el recolçament durant tota la temporada. De llarg el millor d'un partit totalment surrealista.

FORMACIÓ:
Reina, Mascherano, Carragher (Ayala 56'), Kyrgiakos, Agger, Maxi Rodriguez (Babel 42'), Lucas Leiva, Gerrard (C), Benayoun, Aquilani (N'Ggog 72') i Kuyt.


NOTA: Perdó per el retard en l'actualització del blog. Els viatjes a Madrid i Anfield i el treball m'han impedit fer-ho quan tocava. En els propers dies, tindreu les cròniques dels viatjes a Madrid i a Anfield, així com la crònica de la tornada de l'Europa League.

diumenge, 25 d’abril de 2010

Gerrard retroba la victòria fora d'Anfield.

Burnley FC 0-4 LIVERPOOL FC


Des d'el mes de Desembre quan un gol de Fernando Torres donava la victòria sobre el temps afegit al Villa Park de Birmingham enfront l'Aston Villa, el Liverpool no sabía el que era aconseguir un triomf fora d'Anfield. Quatre mesos després, els gols d'Steven Gerrard (en dues ocasions), Maxi Rodríguez i Ryan Bablel, donen esperances als reds d'aconseguir una quarta plaça que per llunyana i poc possible, encara no és matemàticament impossible.

Dani Ayala i Alberto Aquilani eren les dues grans novetats en el onze inicial composat per Rafa Benítez en la seva visita al Turf Moore de Burnley. El central sevillà ha suplit amb garantíes i solvència a Sotirios Kirgyakos, mentre que el jugador italià ha donat una nova mostra de gran classe i categoria futbolística sobre el terreny de joc.

El partit durant el seu primer temps, ha esta força trabat i sense un dominador clar. Fin l'últim tram dels primers quaranta-cinc minuts, no ha arribat el primer xut amb perill dels Reds. Ha estat Steven Gerrard que en rematada a la mitja volta, no ha posat en seriosos problemas al porter dels Clarets Jensen. Per la seva part, els jugadors de Brian Law, realitzaven dues rematades de cert perill al portal de Reina mitjançant Fletcher i Cork, que no alterarien pas el marcador.

El segon temps s'iniciava amb la mateixa dinàmica. Un Liverpool sense punch i un Burnley que buscava fructificar en gol les seves darreres opcions de permanència. Malaruadament per als Reds, Kuyt havia d'abandonar el terreny de joc lessionat als dos minuts de la repressa éssen substituït per Yossi Benayoun. Minuts després arribaría el primer gol de la tarda. Una jugada de combinació entre Steven Gerrard i Alberto Aquilani, acabava amb un xut del capità red a la frontal de la gran que topava en un defensor, per acabar al fons de la xarxa. Era el minut 51 de joc.

Els jugadors locals i la seva afició no defallíen i continuaven buscant el partit. Pocs minuts després del primer gol, però, arribaría la sentència novament obra d'Steven Gerrard. Maxi Rodríguez, conduint una jugada des de banda dreta, serveix en llarg cap a Aquilani que no pot controlar la pilota i la deixa morta a la frontal per que Gerrard venint de cara i amb xut potent i de rosca, fes el segon de la tarda i condemnés al Burnley al descens.

Amb el rival totalment fos anímicament, el Liverpool no tenia ja cap mena de problema per jugar a plaer. Aquilani amb una assistència al forat servia a Maxí Rodríguez el tercer gol de la tarda. Posteriorment, amb el partit pràcticament acabat, Ryan Babel aprofitaba una assistència de Lucas Leiva per fer el definitiu 0-4 tot sol davant Jensen.

Dijous toca remuntada davant l'Atlético de Madrid i diumenge un d'aquells partits amb morbo. Liverpool contra Chelsea. Els reds, són els veritables jutges de la Premier.

FORMACIÓ:
Reina, Johnson, Ayala, Carragher, Agger (Lucas 78'), Maxi Rodríguez, Mascherano, Gerrard (C) (Pacheco 82'), Babel, Aquilani i Kuyt (Benayoun 47')

GOLS:
0-1 Gerrard 51'
0-2 Gerrard 58'
0-3 Maxi Rodríguez 74'
0-4 Babel 90+4'

dissabte, 24 d’abril de 2010

A remuntar de nou.

Atlético de Madrid 1-0 LIVERPOOL FC


Tercera ronda per al Liverpool des d'el seu ingrès en l'Europa League i tercer resultat advers que deuràn de remuntar els de Rafa Benítez en el partit de tornada a Anfield. Dijous passat al Vicente Calderón de Madrid, els de Rafa Benítez van oferir una imatge més aviat pobre davant d'un conjunt "colchonero" que es va avançar ben ràpid en el marcador i va considerar suficient aquesta avantatge per al partit de tornada a disputar a Anfield dijous vinent. El llarg viatje de prop de 24 hores que l'equip va haver de suportar per desplaçar-se a la capital espanyola, va pesar i força en les cames dels jugadors Reds.

Ambient de gala al Vicente Calderón i ambient de perfecta comunió entre ambdúes aficiones que van conviure les hores prèvies al partit en una festa pels carrers de Madrid. Properament, us oferirem la crònica del viatje. L'Atlético, per la seva condició de local, van apropiar-se del partit durant els primers minuts, encomanats per l'increíble ambient que l'afició local va guarnir el partit, amb un estadi ple a bassar i una afició atlètica que no a parar de cantar i animar als seus.

Fruit d'aquest domini arribaría el primer i únic gol del partit obra de Diego Forlán que al segón intent va introduïr la pilota al fons de la porteria de Reina, que va saber aturar el primer intent del jugador uruguaià, però no el segon. L'ex-jugador del Manchester United, posava la eliminatòria en favor dels de Quique als vuit minuts de partit.

A partir d'aqui, als locals va semblar-lis una renda més que suficient per afrontar el partit de tornada i van cedir el control de la pilota als de Benítez. El Liverpool, no va saber trobar cap mena de forat en l'atapaïda defensa madrilenya i els va ser del tot impossible ni tant sols posar en cert perill la porteria defensada per el jove porter De Gea.

Anfield viurà una nova nit de remuntada europea. La final d'Hamburg espera.

FORMACIÓ:
Reina, Johnson, Carragher, Kirgyakos, Agger, Benayoun (El Zhar 83'), Mascherano, Lucas Leiva, Kuyt, Gerrard i N'Gog (Babel 64')
.

dimecres, 21 d’abril de 2010

Ticket to ride.

Amb menys dificultats que els jugadors i cos tècnic del Liverpool, una vegada més els BARCELONA REDS emprenem viatje i aventura per donar suport a l'equip. Aquesta vegada, igual que l'any passat, toca visitar el Vicente Calderón per enfrontar-nos a l'Atlético de Madrid. Un duel com sempre marcat pel retorn de Fernando Torres a casa seva i que tal i com va succeïr l'any passat (en duel de Champions League) no es podrà produïr donada la baixa per lessió del golejador Red de Fuenlabrada.

Aquest migdia partía l'expedició red de Liverpool en tren fins a París on faràn nit per demà traslladar-se amb ferrocarril cap a Bordeaux on s'espera agafar un avió que pugui esquivar el núvol de cendra que cobreix gran part d'Europa i presentar-se a l'aeroport de Barajas. Tota una odissea.

Amb l'esperança que el trànsit aeri estigui plenament restablert de les inclemències produïdes per l'erupció del volcà islandès de nom irreproduïble, ens presentarem a Madrid per passar una jornada de festa amb els nostres germans de Madrid Reds i la resta de supporters que es puguin traslladar des de les illes. De tot plegat, us tindrem degudament informats durant el proper cap de setmana.

dimarts, 20 d’abril de 2010

Que no falti determinació.

LIVERPOOL FC 3-0 West Ham United



Bona i clara victòria del Liverpool ahir a la nit a Anfield. Davant d'un West Ham jugant-se la permanència, els de Benítez van saber reposar-se a la obligada absència de Fernando Torres operat d'urgència a Barcelona del seu genoll i dient adéu a la temporada, amb un 3-0 prou evident de la superioritat sobre els londinencs. I no tant sols el Liverpool jugava amb el clar handicap de la no aportació del seu jugador més destacat i amb més olfacte golejador. També i pot ser més important, era veure amb quina determinació afrontava l'equip els darrers partits del campionat de lliga, amb unes opcions realment reduïdes d'assolir com a mínim la quarta plaça que dóna dret a jugar la Champions League. Els de Benítez van demostrar que com a mínim anímicament, es troben amb ganes de donar batalla fins que matemàticament l'objectiu sigui ja impossible.

Sortía el Liverpool amb Kuyt i N'Gog compartint punta d'atac davant l'absència del golejador de Fuenlabrada. El West Ham de Zola, gairebé no va portar cap mena de perill sobre la porteria de Pepe Reina i els de Benítez ben ràpid s'apropiaríen del partit. D'aquesta manera, una falta servida per Gerrard des de banda dreta de l'atac red, és rematada hàbilment amb el pit per Yossi Benayoun, fent pujar el primer gol de la nit.

Amb el marcador a favor per als reds, els de Zola es desunflen i el Liverpool comença a sovintejar amb perill la porteria de Green. Kirgyakos de rematada de cap, està a punt de fer el segon. Un segon gol que arribaría minuts després quan N'Gog de sensacional voleja a centrada de Maxi feia inutil qualsevol intent d'aturada per part del porter dels londinencs. La voleja va ser prodigiosa i una clara mostra de que el jugador francés no és ni de bon trós un tronc, com hi ha qui defensa. Amb aquest resultat s'arribaria al descans.

Els Hammers semblen venir-se cap a munt en els primers instants de la repressa, però ràpidament Kirgiakos amb la col·laboració del pal i el porter Green farían pujar el 3-0 al marcador amb prop de mitja hora per davant. El partit estava finiquitat i els tres punts, es quedaven a casa.

Jugadors, cos tècnic i supporters, encarrilen ara una dura travessia per Europa per arribar a Madrid a punt per disputar dijous la semifinal de la Europa League davant l'Atlético. Una competició on molts supporters tenen dipositades les úniques opcions d'eixecar un títol aquest any. No faltarà el suport dels BARCELONA REDS al Calderón. Hi serem.

FORMACIÓ:
Reina, Johnson, Carrgaher, Kirgiakos, Agger, Benayoun (Degen 77'), Lucas Leiva, Gerrard (C) (Mascherano 71'), Maxi Rodríguez, Kuyt i N'Gog (Babel 81').

GOLS:
1-0 Benayoun 19'
2-0 N'Gog 29'
3-0 Green (p.p.) 59'

divendres, 16 d’abril de 2010

Liverpool FC FOR SALE!!

Matí de vertigen, institucionalment parlant, en el sí del Liverpool FC. És un fet plenament confirmat. El Liverpool FC està en venda. Així ho han comunicat els seus actuals propietaris, els magnats texans George Gillett i Tom Hicks, aquest mateix matí i la primera mesura "a efectes immediats" ha estat el nomenament de Martin Broughton com a President del club. Broughton, reconegut empresari britànic que presideix entre altres la companyia aerea British Airways, treballarà conjuntament amb l'actual Gerent del club, Christian Purslow i el seu equip, en la recerca de possibles compradors. Tot això, sota la supervisió de l'entitat financera Barclays Cabdal que dóna suport a aquest procés i compta amb el beneplàcit dels creditors bancaris del club, principalment el Royal Bank Of Scotland.

Després de tres anys de convulses relacions amb subordinats del club i afeccionats, Gillett i Hicks han optat per desprendre's definitivament de la propietat compartida del club, vistes les enormes dificultats amb les quals comptaven per a trobar finançament per a reduir l'enorme deute adquirit i la impossibilitat d'iniciar amb garanties la construcció d'un nou estadi. Per als empresaris texans, la venda del club és la millor opció per a segons ells, "que el club pugui arribar a nous nivells de creixement i desenvolupament" Insistint, això si, que l'experiència els ha resultat "compensatòria i emocionant"... Del segon punt no ens cap el menor dubte.

Per la seva banda, Martin Broughton ha llançat missatges d'optimisme a l'afició després de la presa de possessió del seu càrrec, dient que "Lliuraré un futur brillant per al club" I per sobre de tot, "El més important és trobar el nou propietari idoni, no un nou propietari qualsevol" És a dir, bàsicament les mateixes paraules pronunciades fa tres anys per Rick Parry i David Moores. Concedim-li l'oportunitat de millorar-los.

El nou estadi fou altra de les matèries per les quals Broughton va ser consultat per la premsa. Referent a això va dir que "És lògic que qualsevol de les ofertes de compra del club, tingui com preferència la construcció del nou estadi i aportar el capital i el finançament necessàris per a dur-lo a terme i el compromís ferm de fer-ho".
Broughton a més va garantir que "Hi haurà diners per a fitxatges" però no es va atrevir a dir públicament de quantitat podria disposar Rafa Benítez per a la construcció del projecte 2010/11. Broughton va concloure la seva primera intervenció com nou President del club, amb un missatge clar i directe a l'afició. "El meu missatge a l'afició és aquest: Tingueu un poc de paciència en un poc de temps jo us lliuraré resultats".

La veritat, és que després de l'anunci de la posada en venda del club de manera oficial, diversos grups empresarials asiàtics, han començat a mostrar interès en l'adquisició del club d'Anfield. Si en el dia d'ahir un grup inversor xinès es va postular en favor de la compra del club, solament si Benítez romania al capdavant com entrenador de l'equip, segons paraules del seu representant Martínez Quilón, avui és un grup siri encapçalat per un multimillonari home de negocis qui dóna mostres de voler competir per la propietat del Liverpool FC. Que tot això acabi ràpid i de la millor manera possible per al futur del Liverpool FC. Els supporters tan sols volem veure un equip que opti i competeixi per guanyar-ho tot amb plenes garanties d'èxit, a més de que el patrimoni cultural del club romangui a salvo d'interessos mera i exclusivament comercials. El que anomenem el Liverpool Way.

dijous, 15 d’abril de 2010

Hillsborough, 21 anys.

Un any més, un altre 15 d'abril. Una data per sempre grabada en la memòria, cor i ànima de tot supporter del Liverpool FC. Tal dia com avui ara fa 21 anys, 96 companys no tornaríen mai a casa deixant la seva vida a la grada de Leppings Lane de l'estadi Hillsborough de Sheffield. Mai us oblidarem. Sempre estareu en les nostres ments i cors.


THERE'S A LIGHT THAT NEVER GOES OUT.

JUSTICE FOR THE 96.



diumenge, 11 d’abril de 2010

Decepció.

LIVERPOOL FC 0-0 Fulham FC


L'afable i assolellada tarda de la qual gaudia avui Liverpool, es va tornar en decebedora una vegada que el col·legiat del partit va xiular el final de l'encontre i el marcador de Anfield reflectia un empat a zero gols, insuficient per als homes de Benítez en les seves aspiracions d'aconseguir una quarta plaça, que es perfila poc menys que improbable després d'aquest resultat. L'absència de Fernando Torres per molèsties en el seu genoll, era el primer revés amb el qual els supporters afrontaven la trobada.

Partia Rafa Benítez amb un onze titular amb la principal novetat de David Ngog, com substitut del davanter espanyol. Alberto Aquilani, seria l'encarregat de la creació i compartia mig del camp amb Javier Mascherano. Repetia en l'onze Kirgyakos en l'eix de la defensa i Agger novament com lateral esquerre i tornaven Ryan Babel i Maxi Rodríguez a ser les referències en les ales de l'atac Red.

Seria el jugador italià el més actiu durant els primers compassos del xoc. Aquilani s'agradava a si mateix amb diverses accions d'adorn com túnels i "rabones", que no provocarien cap efecte en el marcador, però si que va agrair el públic que una vegada més va abarrotar Anfield. L'italià oferia mobilitat al baló i el Liverpool era el clar dominador d'un partit en el qual va ser l'únic equip sobre el terreny de joc amb clara vocació ofensiva.

En el minut 11 de partit, Steven Gerrard llançava un baló en llarg cap a la posició de David NGog, tal com va ocórrer diumenge passat en Birmingham. En aquesta ocasió, el davanter francès va encertar a rematar l'esferica de primeres en carrera tal com li venia, en una bona mostra de qualitat tècnica. Lamentablement, al tir li va mancar potència i Schwarzer no va tenir cap problema per aturar la pilota.

Els de Benítez començaven a posar en seriosos apuros al conjunt londinenc amb rematades de xilena de Aquilani i una rematada de Maxi Rodríguez dintre del area. Ambdós intents van ser repel·lits pel porter Cottager que començava a veure com la seva porta corria greu perill. L'equip de Hodgson estava totalment tancat en el seu camp i no tenia cap oportunitat per a presentar perill al portal de Pepe Reina, inèdit durant tota la tarda.

Davant un equip plantat sobre la seva pròpia porteria, les opcions d'intentar obrir la defensa eren remotes. D'aquesta manera, el Liverpool havia de buscar qualsevol manera possible d'intentar obrir el marcador i qualsevol forma era bona. Javier Mascherando ho va intentar de llunyà tir al pal dret del portal de Schwarzer, havent d'emprar-se a ple rendiment el meta australià per a evitar que Anfield cantés el primer gol. També, encara que més desencertadament, Daniel Agger ho intentaria des de la llarga distància. Els primers quaranta-cinc minuts, arribaven a la seva fi.

El segon temps s'inciava amb més del mateix. El Liverpool amb una possessió de baló que va arribar a arribar a el 71% contra 29%, intentava obrir la llauna dissenyada per Roy Hodgson i els seus homes. El tècnic anglés aplicaba a la perfecció el "Catenaccio" aprés durant la seva estada a l'Inter de Milà. Alberto Aquilani després d'una bona jugada per banda dreta de Maxi Rodríguez ho va intentar amb un bon tir amb cama dreta, però l'italià es va tornar a topar amb un esplèndid Schwarzer.

Si Maxi ho intentava per banda dreta, per la banda esquerra era Ryan Babel qui buscava el gol. En el minut 62 de joc, l'extrem holandès encarava al seu defensor anant-se cap a dintre i amb tir de cama dreta (la seva cama menys bona) obligava a emprar-se novament a fons a Schwarzer al primer pal. No havia manera d'obrir el marcador. Minuts després Alberto Aquilani era substituït amb clars símptomes d'extenuació per Dirk Kuyt. El ex-jugador de la Roma, havia mogut amb criteri al conjunt Red, però la seva inactivitat va provocar que tan sols aguantés una hora al seu màxim nivell.

Lamentablement, les idees per al Liverpool van acabar aquí. Ni les següents entrades en el terreny de joc de Yossi Benayoun i Dani Pacheco a la recerca d'imaginació, van assolir obrir l'entramat defensiu dels de Craven Cottage que se sentien més forts a cada minut que se sumava al cronómetre. L'última clara ocasió de la tarda fou per a Damien Duff que ja en el descompte, va estar a punt de donar una inmerescut cop al conjunt Red. Per sort Pepe Reina va actuar amb col·locació i va blocar el tir. El públic va acabar abandonant Anfield abans d'hora mostrant així la desconfiança que el marcador es mogués en favor dels locals. La Champions via classificació com quart s'acomiada. Solament cap confiar a conquistar l'Europa League, per a així dur un títol (encara que menor) a les vitrines de Anfield.

FORMACIÓ:

Reina, Johnson, Carragher, Kirgyakos, Agger, Maxi Rodríguez, Mascherano, Aquilani (Kuyt 65'), Babel (Benayoun 71'), Gerrard (C) y NGog (Pacheco 78').



Abans d'iniciar el xoc, es va guardar un respectuós minut de silenci en memòria de les 96 víctimes de l'estadi de Hillsborough, desastre del qual el pròxim dia 15 d'abril es commemorarà el 21 aniversari.

dissabte, 10 d’abril de 2010

El "25" renova fins el 2016.

José Manuel Reina, el guardià d' Anfield des de la seva arribada en l'estiu del 2005 procedent del Villareal CF, perllongarà la seva estada en el Liverpool FC almenys fins a la finalització de la temporada 2015/16 al fer en el dia d'ahir efectiva la signatura que li unirà per sis temporades més al club de Anfield Road.

"Estic encantat de signar un nou contracte. Saber que estaré aquí durant els pròxims sis anys, és probablement una de les millors notícies que he rebut en la meva vida. Jo i la meva família estem realment feliços aquí." Així de contundent es mostrava a la pàgina oficial del club, el porter madrileny. "Jugar per al Liverpool és molt especial. He estat aquí durant cinc anys i ara vaig a estar durant sis anys més. Això és realment emocionant." Va afegir el meta.

Reina, va assegurar que per a ell igual d'important és l'estabilitat familar, com la seva carrera professional. I en aquest aspecte va destacar que "La meva dona em va dir des del principi que ella era més que feliç a Liverpool. Les meves filles gaudeixen aqui i de fet ja han adquirit accent scouse. Estic realment orgullós d'això." Pepe Reina. Sota i entre pals dels millors del món. Implicació i integració amb el club i la ciutat a dojo. I com a persona, un veritable fenòmen. El nostre Liverpool number 25, es farà etern a Anfield.

divendres, 9 d’abril de 2010

Remuntada i a semifinals.

LIVERPOOL FC 4-1 SL Benfica


En un partit més disputat que no pas el que reflexa el marcador. El Liverpool va aconseguir ahir el pas a les semifinals de la segona competició europea. El proper rival serà l'Atlético de Madrid amb el qual, es medirà forces el 22 d'abril al Vicente Calderón i la tornada a Anfield tot just una setmana després. Serà un nova oportunitat per a que Fernando Torres pugui retrobar-se amb els seus antics aficionats. Recordem que l'any passat, Torres es va perdre per lessió la visita al Calderón en partit de la lligueta de Champions.

Aliniació sorprenent la de Rafa Benítez amb 3 centrals i Mascherano i Lucas Leiva novament compartint mig del camp. Les baixes de Babel i Insua, obligaven a variar sustancialment l'onze habitual, però una aliniació de sortida amb aspecte tant conservador i amb marcador desfavorable que remuntar, sorprenia a la pràctica totalitat de supporters.

El partit s'iniciava amb domini del Benfica que durant el primer quart d'hora era l'amo i senyor del partit i no trobava el Liverpool gaire bé cap mena de resposta ofensiva amb la que fer perillar la porteria de Julio Cesar. El partit transcorria sense cap mena de perill real per cap de les altres porteríes fins a l'arribada del minut 27 quan Steven Gerrard servia un corner i a l'interior de l'àrea petita, Dirk Kuyt, viu com sempre, introduïa la pilota dintre de la porteria portuguessa davant de les inutils protestes del porter lus. Un gol molt semblant a l'aconseguit pel mateix jugador davant de l'Everton en partit de Premier i que significaria la victòria sobre el veï de la ciutat.

El gol asserenava els ànims de l'equip que ja veia l'eliminatòria al seu favor. Cinc mintus després una jugada de perfecta i vistosa combinació, acabava amb Lucas Leiva tot sol davant del porter. El jugador brasiler amb una definició perfecta es desfeia de Julio Cesar amb l'habilitat pròpia d'un davanter i feia pujar el 2-0 en el marcador. Amb aquest resultat s'arribava al descans.

A la reanudació, més del mateix. Un Benfica que jugava amb valentia i el Liverpool que imposava la seva pegada amb Torres com a màxima expressió. D'aquesta manera, en una jugada de contra en el minut 58 conduida per Yossi Benayoun amb una intel·ligència notable obria a la banda per Kuyt que centrant a porta trobava al madrileny per rematar a gol. L'eliminatòria semblava plenament de color Red.

Però no hi ha partit que es pugui viure amb total tranquilitat a Anfield. Onze minuts després del tercer gol Red, una falta servida per Cardozo feia pujar un angoixant 3-1 al marcador, després que la tanca defensiva s'obrís. Minuts després, i amb el Benfica totalment volcat sobre la porteria de Reina, novament Cardozo de lliure directe feia posar l'ai en el cor de la parroquia Red, però el seu xut sortia a corner per milimetres desviat pel cap de Torres que integrava la tanca.

La reacció de "as Aligas" curiosament era aturada pel seu porter Julio Cesar que demanava el canvi al sentir-se marejat. El desconcert dels portuguesos novament ho aprofitaria Fernando Torres per plantar-se sol del porter suplent Moreira i fer-li en vaselina el definitiu 4-1.

Ens espera l'Atlético en un duel apassionant i ple de nostalgia per al nostre davanter.

FORMACIÓ:
Reina, Johnson, Carragher, Kirgyakos, Agger, Kuyt, Mascherano, Lucas Leiva, Benayoun (El Zhar 90'), Gerrard (C) (Aquilani 88')i Torres (NGgog 86').

GOLS:
1-0 Kuyt 28'
2-0 Lucas Leiva 33'
3-0 Fernando Torres 58'
4-1 Fernando Torres 82'

dilluns, 5 d’abril de 2010

El canvi de la discordia.

Birmingham City 1-1 LIVERPOOL FC



Seriós pas enrere del Liverpool. El punt aconseguit ahir a Birmingham, sembla insuficient per les aspiracions d'arribar a la quarta plaça de la classificació. A falta de cinc partits i 15 punts en joc, el Liverpool es veu obligat a aconseguir 5 victòries (una d'elles contra el Chelsea en la penúltima jornada) i esperar a desfetes dels seus 3 rivals, Manchester City, Tottenham Hotspur i Aston Villa, tots ells amb un partit menys que els Reds i amb més punts tret dels de Birmingham. Sembla impossible, però que és impossible en el futbol?

S'havia advertit de la dificultat que suposa un partit a St. Andrews aquesta temporada i les previsions es van complir. Partit sense concesions, trabat, molts nervis i poc espectacle futbolístic. Sortia Benítez amb un onze sorprenent. Kirgyakos tornava a l'aliniació en detriment d'un brillant Agger les darreres setmanes. També Benayoun i Lucas Leiva que compartiría la zona mitja amb Steven Gerrard, quedant Dirk Kuyt com a enllaç entre la mitja i Fernando Torres.

La primera part va transcòrrer amb un Birmingham City fort durant els primers minuts, però que el Liverpool rapidament va saber aturar amb la possesió de la pilota. Mica en mica, el Liverpool aconseguiria les primeres ocasions i la millor fou per a Maxi Rodríguez que enviaría la pilota al travesser, després d'una bona jugada de contraatac que iniciava Pepe Reina i conduia Yossi Benayoun.

Poca cosa més durant els primers 45 minuts. Tant sols destacar el ferri marcatge patit per Torres, que una vegada i un altre, era caçat pel darrera pels seus marcadors, sense que aquests veiesin cap mena de càstic per part de l'arbitre.

El segon temps, s'iniciaría amb el gol del Liverpool. Steven Gerrard després de col·locar-se la pilota a la seva cama bona, la dreta, xutava a porteria des d'el vertex de l'àrea amb un xut de rosca al que Joe Hart res podía fer per evitar que la pilota entrés tot just a l'arrel del pal. Steven Gerrard va tornar a donar mostres de ser el jugador insignia de l'equip i refrendava amb el gol una bona actuació fins a les hores.

El Liverpool havia fet el més dificil. Posar-se per davant en el marcador a St. Andrews. Però no va saber protegir aquesta avantatge i 7 minuts després Ridgewell en un clamorós error defensiu, aconseguia posar l'empat en el marcador per als d'Alex McLeish, al presentar-se tot sol en el segon pal i aprofitar la centrada de McFadden. L'errada defensiva de Johnson que esperava al punt de penal, quan a les seves esquenes Ridgewell disposava d'una veritable autopista sense peatje per presentar-se tot sol davant Reina, va ser sustancial.

El partit entrava en una sessió d'avorriment i Rafa Benítez s'encarregava de despertar a tothom en el minut 65 substituïnt a Fernando Torres per David NGog. La polèmica estava servida. Es pot treure al teu davanter i jugador més en forma quan et jugues la Champions? Estava realment cansat Fernando Torres com va apuntar Benítez a l'acabar el partit? Era necessari reservar a "El Niño" per el partit de dijous contra el Benfica?

El cert, és que sense Torres en el terreny de joc i amb NGog sobre el camp, es va veure al millor Liverpool. El jugador francés rapidament va gaudir de les primeres ocasions que van estar a punt de ser gol al rematar amb el cap i xutant amb cama dreta venint des d'el darrera. Tampoc els Blues de McLeish van deixar de posar setge a la porta de Reina, aprofitant novament els espais cedits per els laterals drets. En una jugada calcada a la de la primera part, però aquesta vegada en la zona d'Insua, va estar a punt de significar el 2-1, però Bowyer no va saber rematar a tant sols 5 metres de la ratlla de gol.

Aquilani i Babel entraven al camp i Ngog novament gaudia de una gran oportunitat. Una excel·lent passada llarga al forat de Gerrard, era controlada en plena cursa amb el pit per Ngog que deixant baixar la pilota, rematava fluix a porteria en un remat de dificil execució que no representava cap problema per a Hart. Abans del final del partit, Maxi Rodriguez tornaría a intentar trencar l'igualada, però el seu xut es perdría en la grada.

Empat a un gol al final. Un punt insuficient i una pol·lèmica que no deixa a ningú invariable.

FORMACIÓ:
Reina, Johnson, Kirgyakos, Carragher, Insua, Maxi Rodríguez, Lucas Leiva, Gerrard (C), Benayoun (Babel 71'), Kuyt (Aquilani 81) i Torres (NGog 65')

GOL:
0-1 Gerrard 47'

dissabte, 3 d’abril de 2010

Guanyar o acomiadar-se de la Champions.

Dificil visita la que deu afrontar el Liverpool aquest cap de setmana. Jugar-se poc menys que la vida en Saint Andrews enfront del Birmingham City d'Alex McLeish, no és aquesta temporada una campanya de fàcil execució. Els de McLeish tan solament han cedit dues derrotes en el present exercici en el seu domicili. Això sumat a la negativa ratxa dels de Benítez lluny d'Anfield, on no aconsegueixen els tres punts des de fa 6 partits, converteix el partit de demà a les 17:00 hores, en un duel absolutament vital per als Reds.

Alex McLeish ha dotat d'una força i serietat tremenda al conjunt Blue de la ciutat de Birmingham. En la present temporada, el Birmingham City ha arribat a coquetejar amb les posicions nobles de la taula, gràcies a un joc sòlid i efectiu, a imatge i semblança del combinat nacional escocès que el propi McLeish va dirigir i a punt va estar d'aconseguir classificar per a la fase final de la Copa del Món posant contra les cordes i en molt serioses dificultats a la Itàlia de Marcelo Lippi.

Aquesta fortalesa i rigor futbolístic amb molt poques concessions a l'espectacle, és dut a la seva màxima expressió quan els Blues s'enfronten als equips més poderosos de la Premier. Per Saint Andrews han passat ja (mancant el Liverpool demà) tots els equips importants del campionat i tan sols l'Aston Villa ha estat capaç de dur-se els 3 punts en joc. En aquesta més que notable temporada del Birmingham City, destaquen noms com els de Cameron Jerome i l'equatorià Cristian "El Chucho" Benítez. Ambdós són la força golejadora dels de McLeish i el Liverpool bé ho va poder comprovar en el partit de la primera volta en Anfield on ambdós jugadors van aconseguir marcar un gol cadascun en l'empat a dos final. Altres noms que han col·laborat en la bona campanya dels de St. Andrews, són el veterà Lee Bowyer i el jove guardameta Joe Hart, que amb les seves intervencions s'està guanyant una plaça per a defensar la porta de la selecció anglesa en el pròxim Mundial.

Després de la derrota dels Reds a Lisboa en l'Europa League, el Liverpool regressa a la competició domèstica on ha realitzat unes últimes actuacions sensacionals culminades amb bon joc i gols. Totalment pressionat per la consecució dels tres punts en el dia de demà, els Reds visiten St. Andrews amb la confirmació de la baixa d'Alberto Aquilani. El migcampista italià, es va tornar a ressentir dimecres passat de la seva lesió de turmell, que ja des de l'inici de la temporada li havia impedit entrar amb regularitat en les convocatòries de Benítez. L'italià, se suma d'aquesta manera a les baixes ja conegudes de Fabio Aurelio i Martin Skrtel.

El Liverpool que ha recuperat al millor i més letal Fernando Torres, ha de sortir a per totes des del minut un, ja que es veu amb l'obligació de conquerir 3 punts absolutament necessaris per a abordar la caça de Tottenham i Manchester City, ambdós amb sortides (Sunderland i Burnley respectivament) on és més que factible que conquistin els tres punts en joc. Benítez haurà de posar en joc als seus millors homes i sobretot i vists els resultats de les últimes jornades, sembla òbvi la necessitat de dissenyar un centre del camp que inclogui un migcentre creatiu, en demèrit de dos migcentres de destrucció. La resposta demà a partir de les 16:00 hores.

divendres, 2 d’abril de 2010

Caldrà remuntar novament.

SL Benfica 2-1 LIVERPOOL FC


Jugar un hora amb un jugador menys per la incomprensible expulsió de Ryan Babel, va marcar negativament l'esdevenir d'un partit que va començar brillantment amb un gol sensacional de Daniel Agger. Amb un home menys i amb seixanta minuts per davant, els de Benítez van haver de tancar-se al darrera i esperar oportunitats per sortir a l'atac. El Benfica aprofitava la superioritat numèrica per tancar al Liverpool en el seu camp. Amb dos gols de Cardozo des d'el punt de penal, els portugessos aconseguíen viatjar a Anfield amb l'avantatge d'un gol.

Partit intens el disputat ahir a Lisboa en un estadi Da Luz ple de gom a gom, amb bona presència de supporters Reds. L'inici del partit és jugat pels nostres amb gran confiança i ja en el minut 9 de joc, una falta servida per Steven Gerrard a ras de gespa cap al punt de penal, és rematada per Daniel Agger amb un hàbil remat amb el taló que sorprén a tota la defensa i al porter lus. Un dels objectius del de Benítez, marcar un gol a fora, ja estava complert. Ben a punt estaria d'aconseguir el segon gol el Liverpool, però la rematada de Fernando Torres que acabava al fons de la xarxa, era anul·lada pel col·legiat per un inexistent fora de joc.

El partit era portat pels portuguesos al límit i Ryan Babel i Fernando Torres patíen les consequències del dur joc del Benfica. Babel rebia una puntada de peu al cap i Torres rebia per l'esquena una dura entrada de Luizao. En aquesta jugada, Babel s'encara amb el defensa brasiler i es forma una petita tangana en el camp. L'arbitre decideix mostrar tarjeta groga a Luizao i vermella a Babel. Era el minut 30 i el partit semblava trencar-se per als Reds.

Amb un home menys sobre el terreny de joc, el Benfica es sentia superior i començava a buscar el gol per donar la volta al marcador. El davanter Cardozo era el seu jugador més incisiu i trobaria finalment el gol en dos penals que no admeten cap mena de discusió. En el primer, Pablo Aimar era derribat dintre de l'àrea per el seu compatriota Insúa, en el minut 58 de joc. En el 78, l'àrbitre castigava amb penal unes clares mans de Jamie Carragher.

FORMACIÓ:
Reina, Johnson, Carragher, Agger, Insua, Kuyt, Mascherano, Lucas Leiva, Babel, Gerrard (C) (Benayoun 90') i Torres (Ngog 82').

GOL:
0-1 Agger 9'

dimarts, 30 de març de 2010

Les veritats de Paul Tomkins.

Crítiques als seus sistemes tàctics, als seus mètodes de treball, als seus costosos fitxatges o desconegudes adquisicions. Tot allò que faci Rafael Benítez en la seva labor al capdavant del Liverpool FC, rep setmana darrera setmana el retret dels tabloides de les Illes. La percepció erròniament generalitzada en aquestes latituds, és que la pràctica totalitat de la premsa britànica, especialment la londinenca, veu en Benítez a un tècnic incapaç de treure a flot la nau Red. Aquesta impressió que des de sempre ha estat l'excusa esgrimida per gran part de la premsa espanyola per a escudar els seus atacs al tècnic espanyol, presenta la honrosa excepció de Paul Tomkins. L'autor anglès de 36 anys, sempre sota exhaustius i objectives anàlisis i l'òptica d'un fidel supporter al club d'Anfield, ha replicat a tots aquells que des de les seves columnes o tribunes ràdio-televisives han criticat amb més demagògia que fets veraços el treball de l'entrenador Red des de fa ja cinc anys.

El prestigi de Paul Tomkins està fora de tot dubte entre els supporters del Liverpool FC. La seva escriptura versa sempre entorn del club del qual es confessa fidel seguidor, sense per això perdre l'objectivitat ni la clarividència en els seus articles i treballs. La seva pàgina web Tomkinstimes, és una de les més seguides, consultades i comentades pels aficionats Reds. Tomkins té un ampli i vast historial com escriptor i narrador del passat, present i futur del Liverpool FC (Golden Past, Red Future, Red Revival, The Red Review, An Anfield Anthology, Above Us Only Sky, Dynasty Fifty years of Shankly's Liverpool i Compendium). A més de tot això, la web oficial del club li ha facilitat des de fa ja diverses temporades, una columna d'opinió on Tomkins repassa tot allò que esdevé entorn del Liverpool.



Però és des de la seva pàgina web, on Tomkins exerceix amb major assiduïtat la seva labor de cronista i comunicador. Des d'aquest mitjà s'encarrega de posar en dubte moltes de les declaracions que tenen a bé realitzar els diferents personatges encarregats de narrar setmanalment els partits de la Premier, o de rebatre a contertulis i columnistas de diversos mitjans que expressant lliurement la seva opinió, sempre tenen a Rafa Benítez com a focus de les seves crítiques. Un dels seus últims articles "Lucky Rafa", serveix com perfecta mostra de com Tomkins tira per terra molts dels arguments utilitzats pels detractors de Benítez. En l'esmentat article, Tomkins ironitzava sobre la suposada bona fortuna de la qual gaudeix Rafa Benítez i que li atorguen l'ampli ventall de personalitats mediàtiques futbolístiques britàniques. El text serveix com perfecta síntesi (a pesar de la seva extensió) per a desacreditar totes les campanyes articulades contra l'entrenador. L'historial del tècnic espanyol, les seves relacions amb la premsa, l'herència suportada a la seva arribada al club de Anfield, les partides pressupostàries o la relació entre tècnic i propietaris del club, són alguns dels factors que Tomkins tracta i que perfectament pot servir com introducció a aquells que desconeguin a l'autor.

Currículum i tercer pressupost

Per a començar, Tomkins desacredita aquestes demagògiques afirmacions amb el contundent currículum de Benítez com tècnic, mentre recorda que tots aquests assoliments van ser aconseguits gestionant almenys el tercer pressupost més car durant aquestes competicions i temporades. La primera en el front. Són innombrables els "naysayers" que argumenten la bona sort de la qual gaudeix Rafa Benítez, al guanyar una Champions o una FA Cup de formes poc menys que miraculoses. Obliden aquestes veus que el "Gran" Alex Fergusson va conquistar, per exemple, les dues Copes d'Europa que ostenta el seu currículum gràcies a una remuntada èpica en qüestió de minuts (final Champions League en el Camp Nou) i una relliscada de John Terry en la tanda de penals (Final Champions League a Moscou). La sort, la mala i la bona, influïxen com veiem de manera ostensible en el futbol.

Comentaristes interessats

Continua analitzant a totes les eminències televisives que tenen en Benítez el seu particular pim, pam, pum setmanal. Andy Gray, el exjugador del Everton i actual comentarista de Sky Sports, es duu el major nombre de rèpliques. Comenta Gray la solidesa defensiva d'un equip com el Chelsea i ho cataloga com un veritable gegant. Ningú ho dubta, però Tomkins li recorda que el Liverpool de Benítez registra igual nombre de gols en contra concedits en jugades d'estratègia. Tan malament no ha de defensar el Liverpool quan els seus nombres en aquest apartat són equivalents a la solvència defensiva d'un equip com el Chelsea de Carlo Ancelotti.

També entre els exjugadores reds que avui dia comenten partits i participen en tertúlies, Benítez compta amb grans enemistats. Ronnie Whelan, Mark Lawrelson, Stan Collymore, Phil Thompson o Jamie Redknapp (el cas més flagrant de tots ja que pretén que el seu pare Harry ocupi la nostra banqueta) als quals Tomkins els recorda que els dies de glòria per al club de Anfield fa temps que van concloure, així com el llarg període que ha transcorregut des que el Liverpool va caure del cim i sempre abans de l'arribada de Benítez.

L'herència de Houllier

L'equip que va heretar Rafa Benítez és sempre altra de les guerres que ha de patir per part d'uns mitjans que consideren la plantilla confeccionada per Gérard Houllier, immensament millor que la construïda al llarg d'aquests cinc anys sota la tutela del tècnic espanyol. La marxa de Michael Owen, sant i senya del club per aquell temps, es vesteix en ocasions com una venda i un descart de Benítez, quan va ser el propi davanter el qual va triar abandonar Anfield amb una contraoferta del tècnic madrileny a última hora, quan les negociacions per renovar al jugador encapçalades per Rick Parry havien fracassat prèviament. A part d'Owen, l'article desglossa l'ampli nombre de jugadors que formaven aquella plantilla de la temporada 2003/04 i la compara amb l'actual. Els noms de Reina, Mascherano, Torres o Benayoun, tots ells adquisicions i apostes pròpies de Benítez, semblen superar amb escreix a aquell equip compost de bons jugadors, però que ben pocs, excepte les excepcions de Hyypia o Hamman, van assolir assentar-se en el primer equip Red com jugadors notables.

El pressupost

Les partides pressupostàries són sempre altre dels factors que tots els crítics de Rafa Benítez tiren en cara al tècnic. El curiós del cas, és que mai ho fan comparant-lo amb la resta de pressupostos amatents per la resta d'equips, entre els quals hi ha en l'actualitat sis que superen el cash del conjunt de Anfield. Tomkins ataca a tots els mitjans que incessantment ataquen el dispendi de Benítez a adquirir jugadors, mentre que la resta de fitxatges de major quantia realitzats per altres clubs, són sempre ignorats. Recorda d'aquesta manera els fitxatges realitzats per Alex Fergusson, el gran gurú per a tots els mitjans, i que a pesar de costar una important suma de diners, mai van arribar a brillar. Verón, Hargreaves, Nani, Anderson o uns tals Tosic i Ljajic (?) el traspàs dels quals va anar d'al voltant de 17 milions de lliures i tan sols el primer jugador va arribar a disputar la friolera de dos partits oficials amb els Red Devils. En l'actualitat, Tosic està cedit al Colònia, mentre que Ljaj va ser traspassat a la Fiorentina per 7 milions de Lliures. S'adjunta fotografia de la presentacón d'ambdós (que algun caldrà pensi que ens ho inventem. I perquè no hem volgut posar a Djemba Djemba...).

També el Chelsea de Mourinho rep. Tomkins personifica aquest dispendi econòmic en el fitxatge pels del Bridge de Wright-Phillips, el qual va costar 21 milions de lliures i va ser venut dues temporades després per tan sol 8. Tot un negoci. Rafa en canvi, ha de jugar amb unes partides pressupostàries inferiors i en moltes ocasions, ha de desprendre's dels jugadors millor valorats per a realitzar un fitxatge. Llegeixi's Xabi Alonso, el qual va ser venut pel doble del que va costar el seu fitxatge.

Serveixi doncs aquest article com introducció de Paul Tomkins davant els nostres lectors, un veritable desconegut per a l'amplia majoria d'afeccionats a la Premier League i al que des d'aquest blog tractarem sempre de donar deguda veu com seriós i vàlid contrast a tots aquells que obtenen informació d'unes fonts en moltes ocasions mal documentades, però que en unes altres, són absolutament malintencionades. La veritat i la raó estan en la xarxa i gran part d'ella l'ofereix Tomkins. A veure qui gosa contradir-li.

dilluns, 29 de març de 2010

45 minuts d'excel·lència futbolística.

LIVERPOOL FC 3-0 Sunderland AFC


Inconmesurable, imparable, virtuós. Podríem estar bona part de la crònica sense aturar-nos un sol moment qualificant el joc dels homes de Benítez durant els primers quaranta-cinc minuts del partit d'ahir contra el Sunderland. Possiblement i conjuntament amb els sis minuts pletòrics de futbol de la nit del Portsmouth a Anfield, els millors minuts de la temporada. Joc ràpid, vertical, al primer toc e imaginatiu i per suposat, gols. Gols que Fernando Torres aconsegueix marcar a parells i setmana darrera setmana. El noi de Fuenlabrada, porta camí de convertir-se, si no ho és ja, en una veritable Red legend. El "pass & move" que Bill Shankly va deixar com a doctrina futbolística, ahir tornava a reviure a Anfield, amb les conseqüents mostres d'aprovació d'una grada totalment entregada.

Ben ràpidament el Liverpool posava setge sobre la porteria del jover porter escocès Gordon. Agger rematava i el porter devia d'emprarse a fons per evitar el gol, tant sols era el primer minut de joc. I tant sols havien transcorregut 3 minuts de joc, quan Pepe Reina servia una pilota llarguíssima que Fernando Torres recollia enganxat a la banda i gairebé en el banderí de corner. The Kid, envoltat per tres defenses, condueix inicialment la pilota cap a l'exterior, amaga cap a l'interior i torna a buscar l'exterior per trobar l'angle suficient per etzibar una cacaco en parabola que es colava per tota l'escaire de la porteria visitant. Enorme.

A partir d'aquí, monòleg futbolístic total del Liverpool amb ocasions per a tots els gustos. Jugadas d'arribada des de el darrera de Torres o Gerrard que sortien fregant el pal. Rematades de cap de Maxi que Gordon treu miracolosament. Xuts llunyans de Babel o de Glen Johnson que aquesta vegada si que acabaría en gol en el minut 32 de joc. El lateral dret del Liverpool, novament oferia la millor de les seves imatges, recordant al lateral trencador de l'inici de la temporada. Impressionant prestació de Johnson que sembla plenament recuperat de la seva lessió.

No acabaría aquí el setge i el "blitz" del Liverpool sobre la porta dels d'Steve Bruce. En una mateixa jugada, primer Babel i després Fernando Torres en doble ocasió, xut al pal inclós, feien que Ian Rush i Alan Hansen s'aixequessin dels seus seients al Main Stand, a punt de celebrar un nou gol. El primer temps finalitzaba amb un Liverpool totalment volcat sobre la meta d'un indefens Sunderland.

El segon temps, s'iniciava amb un Liverpool igualment ofensiu i amb fam de gols. Fernando Torres novament, ben a punt estava de tornar a marcar, però el seu xut a porta, després d'una magnífica jugada de Johnson, anava a petar al cos d'un contrari. Els mateixos protagonistes repetirien acció a l'hora de partit i aqusta vegada el de Fuenlabrada no perdonaría i faria pujar el tercer gol al marcador.

A partir d'aqui, Benítez aprofitava per donar descans a homes com Kuyt, Torres i Gerrard. Destacable i impressionant l'ovació dispensada per Anfield a l'heroi de la tarda, Fernando Torres. Amb tot sentenciat, el Sunderland donava indicis de recuperació amb diverses aproximacions a la porteria d'un inèdit Reina, que tant sols va haver de esforçar-se per enviar a corner de sensacional estirada un xut de Bolo Zenden, ex-jugador Red.

Com cada final de temporada, els equips de Benítez comencen a donar la seva millor imatge. Esperem que no sigui massa tard i assolir els objectius plantejats per a final de temporada que no són altres que la quarta plaça i arribar a la final de l'Europa League. Amb jugadors com Torres, Gerrard o Johnson en plena forma, sembla més que factible.

FORMACIÓ:
Reina, Johnson, Carragher, Agger, Insua, Maxi Rodríguez, Mascherano, Gerrard (C) (El Zhar 81'), Babel, Kuyt (Aquilani 70') i Torres (NGog 78').

GOLS:
1-0 Torres 3'
2-0 Johnson 32'
3-0 Torres 60'

dissabte, 27 de març de 2010

No apte per a supersticiosos.

Gats negres i el record d'una pilota de platja visiten Anfield demà. Abstingui's tots aquells que creuen en el mal fari. És inevitable. En el futur qualsevol partit que enfronti al Liverpool FC amb el Sunderland, es veurà sempre precedit pel record d'aquella pilota de platja que es va interposar entre el xut de Darren Bent i la porteria de Reina i que va acabar en el fons de la xarxa de la meta Red, significant conseqüentment, la victòria per al quadre de Steve Bruce sobre el de Rafael Benítez.

La veritat és que, pròlegs més o menys maquillats i decorats del partit a part, l'enfrontament de demà entre Reds i Black Cats és d'una importància sublim per als interessos del Liverpool FC en el seu objectiu d'aconseguir la quarta plaça del campionat. La consecució dels tres punts per als de Benítez, és gairebé de caràcter obligat, donada l'àrdua competència que presenten la resta d'aspirants a l'última plaça que dóna dret a disputar la Champions League de la pròxima temporada.

L'arribada del Sunderland de Steve Bruce, ofereix un gran nombre de fets que donen al partit un atractiu especial. El caracter competitiu dels equips entrenats per Steve Bruce, es multiplica quan el rival que tenen davant són els Reds de Anfield. Es ben conegut per tots el passat Mancunian del tècnic del club del nordest de les illes. Però sens dubte, si en aquest partit es pot personificar en algú aquesta rivalitat, aquesta persona és Kenwyne Jones.

El davanter de Trinidat i Tobago, va ser orígen de disputa entre ambdós clubs i tècnics durant el període de fitxatges del passat mes de gener. Els rumors sobre una possible oferta del Liverpool FC pel davanter del Sunderland, van fer entrar en còlera a Steve Bruce, arribant a fer manifestacions totalment fora de to contra Rafael Benítez. Finalment, aquella possible oferta mai es va materialitzar i l'únic fitxatge que va realitzar el Liverpool en el mercat d'hivern va ser Maxi Rodríguez, que va arribar sense cap tipus de cost per a les arques de Anfield. Jones després de perdre's les últimes jornades per lesió muscular, podrà estar a la disposició de Steve Bruce per al partit de demà.

Els Black Cats arriben a Anfield amb una certa recuperació després del daltabaix sofert els últims mesos, on va arribar a coquetejar amb els llocs compromesos de la zona baixa de la classificació, sense arribar mai a ocupar cap de les places de descens. Els seus davanters Frazier Campbell i sobretot el gran golejador Darren Bent, arriben amb un encert de cara a porta excel·lent en les últimes jornades. Vint són els gols aconseguits per Bent durant aquesta campanya. Un altre dels jugadors importants per al sistema de Bruce, Andy Reid, acudirà a Anfield amb certes molèsties físiques, el que li converteix en dubte per a demà.

En els nostres les coses semblen adquirir certa calma i signes de reflexió interna per part de jugadors d'enorme pes específic en el sí del planter. Steven Gerrard, Capità i Sant i senya del Club, ha realitzat un sever exercici d'autocrítica que li ha dut a declarar que "Si mires el meu estat de forma durant la temporada, no estic en absolut content, atès que no he aconseguit el nivell que sé que puc oferir. Crec que puc ser millor" Va dir el de Huyton.

El 8 del Liverpool va seguir amb la seva anàlisi sobre si mateix. "Jo sóc el meu pitjor crític. Les meves aspiracions en els partits que restans, és conduir al Liverpool a la quarta plaça i intentar arribar a la final de l'Europa League, a més d'anar a disputar la Copa del Món". El capità Red va concloure dient. "He jugat bé aquesta temporada, però m'he sentit fora d'alguns partits i no m'he sentit totalment feliç".

Tots els jugadors estan a la disposició de Rafael Benítez per a enfrontar-se al Sunderland, excepte els lesionats Skrtel i Fabio Aurelio. Albert Riera sembla que no entrarà en la convocatòria i se li busca destinació lluny d'Anfield, després dels trists esdeveniments efectuats pel jugador manacorí.

dijous, 25 de març de 2010

Javier a punt de signar.

A la margarida li queden poques fulles per ser desfullada i Javier Mascherano sembla ser que està a punt de prendre una decisió respecte al seu futur en el Liverpool FC. Un dels jugadors de l'actual plantilla amb més número de pretendents està a punt de donar el seu "Sí" definitiu a l'ampliació del seu contracte amb el club d'Anfield.

Després d'un estiu de l'any passat i uns mesos de desembre i gener replets de rumors sobre la marxa del jugador argentí, en un altre d'aquests episodis que tant i tant agraden a la premsa esportiva, en aquest cas catalana, Mascherano declara pública i obertament en la web oficial del club que vol quedar-se. "El Liverpool coneix que vull quedar-me. No crec que hi hagi cap dificultat per a arribar a un acord. Veurem que ocurreix en les pròximes setmanes". Mascherano, que es manté aliè a les negociacions deixant-les en mans del seu representant, va afegir. "Mai vaig dir que no era feliç en Liverpool. Va ser la premsa. Sóc feliç aquí i ho demostro amb la meva progressió sobre el camp".

El fet que el jugador s'expressi positivament sobre la seva renovació en la web oficial del club, a més de que el propi Rafa Benítez hagi declarat recentment que les negociacions es troben molt prop de fructificar, ens animen a pensar que el "cas Mascherano" arribarà finalment a bon port. Esperem ansiosos la confirmació oficial de les prolongacions de contracte tant de Mascherano com de Pepe Reina. Baluards Reds.

diumenge, 21 de març de 2010

Digueu-li Webbchester United.

Manchester United 2-1 LIVERPOOL FC


Veritablement vergonyós. Mai es pot justificar una derrota per una actuació arbrital. Però el que està clar, és que en qualsevol partit dels Reds que es arbritrat per Howard Webb, la polèmica està servida. Ho va estar ara fa dues temporades a Old Traffor quan en menys de vint minuts de partit Mascherano era expulsat amb doble groga. Ho va ser aquesta mateixa temporada quan es va fer repetir el llençament de penal a White Hart Lane. I avui ha estat un arbritratge totalment parcial amb una gravíssima concesió de penal inexistent als Mancunians quan el Liverpool portava avantatge en el marcador. Absolutament indignant.

Començava el Liverpool amb força. Tant sols es portaven 5 minuts disputats i Fernando Torres recuperava una pilota al mig del camp. Gerrard obria a la banda per a Dirk Kuyt que centrava i trobava el cap de Fernando que en una rematada de cap força plàstica i marcant tots els temps del que ha de ser una escepcional rematada de cap, posava la pilota fora de l'abast de Edwin Van der Sar. Cinc minuts de partit i la golejada de ara fa un any, tornava a planar sobre Old Trafford.

Ben poc durarien els temors dels Mancunians i els somnis dels Scousers. Howar Webb no estava disposat a veure com el Teatre dels Somnis vivia un altre profanació i s'inventava un penal totalment inexistent de Javier Mascherano que cinc metres fora de l'àrea agafava a Valencia, caient el jugador equatorià dintre de l'àrea. Webb ni tant sols consultava amb el seu assistent i assenyalava sense dubtes el punt de penal, mostrant cartulina groga a Mascherano. La indignació feia que Fernando Torres etzibés una puntada de peu al punt de penal quan Rooney estava a punt de plantar la pilota per executar la pena màxima. La consternació en les files Reds era majúscula.

Wayne Rooney veia com el seu primer intent de batre a Reina era abortat per la brillant aturada del porter madrileny. Malauradament, el rebuig afavoria al jugador de l'United que a porta buida tant sols tenia que acompanyar suaument l'esfèrica per fer pujar l'empat a un al marcador. L'avantatge Red s'esvaia set minuts després i tot tornava com a l'inici del partit però amb dotze minuts de joc disputats. A partir d'aquí, ben poc futbol. Joc molt trabat amb continues aturades per faltes o no faltes, segons el particular criteri d'Howard Webb.

Tant sols el coreà Park desnivellaria la enorme igualtat existent en el terreny de joc amb una rematada de cap a centrada de Fletcher, tot venint del darrera. Era el minut 60 de joc i encara quedava mitja hora per endavant. Malaurdament, ni els canvis de Benítez que donava entrada a Aquilani ni Fernando Torres que a l´ultim minut de partit errava en el seu intent de rematada a porta des de l'interior de l'àrea petita podien fer variar l'avantatge Mancunian.

FORMACIÓ:
Reina, Johnson, Carragher, Agger, Insua, Kuyt (Aquilani 73'), Mascherano, Lucas Leiva (Benayoun 76'), Maxi Rodríguez (Babel 76'), Gerrard (C) i Torres.

GOL:
0-1 Torres 5'