dilluns, 30 d’abril del 2007

La nit en que The Kop va marcar el gol.

Liverpool FC 1-0 Chelsea FC. (Semifinals Champions League 04/05. Anfield 03/05/05)

Han transcorregut dos anys i la polèmica encara perdura i perdurarà. Va entrar totalment aquella pilota dintre de la porteria del Chelsea?? L'arbitre i el seu assistent no van dubtar. Lubos Michel assenyalava el centre del camp. Era gol. Xose Mourinho va comentar en acabar el partit que aquell gol l'havia marcat The Kop. I és que aquella nit, es recordarà no tant sols per la classificació a la final d'Istambul, sinó, per la increïble atmosfera que va envoltar el matx. Atmosfera que tant sols Anfield sap crear.

FORMACIONS:

Dudek, Finnan, Hyypia, Carragher, Traore, Gerrard, Biscan, Hamman (Kewell, 72), Riise, Luís García (Núñez, 84) i Baros (Cissé, 59).

Liverpool FC i Chelsea es jugaven a una carta la seva participació en la final de la Champions League 2004/05, després d'haver empatat a zero gols en el partit d'anada a Stamford Bridge. Benítez i Mourinho escriurien una nova pàgina a la seva recent i estrenada rivalitat. L'equip londinenc havia guanyat al mes de febrer la Carling Cup al conjunt del Mersey, en una final polèmica per les gesticulacions del tècnic lus cap als seguidors reds, donant inici a una rivalitat ferotge personificada en els dos tècnics.

Anfield es vestia de gala per rebre una nova semifinal en la màxima competició europea. Després de cantar un YNWA impressionant, els dos equips eren rebuts amb la coral d'Anfield entonant el The Fields of Anfield Road.

Els 42.529 supporters reds que abarrotaven Anfield, eren sabedors del seu paper protagonista en el partit, Tots ells van portar en volandes als jugadors reds i van pressionar com mai al jugador visitant.



El partit començava a decantar-se del costat del Liverpool FC ben aviat. Al minut quatre, Gerrard executava una passada cap a Milan Baros que es plantava sol davant del porter Cech. El jugador txec elevava la pilota en vaselina per sobre del seu compatriota, la pilota quedà morta en l'àrea petita i Luis Garcia apareixia per impulsar l'esfèric davant de l'oposició de John Terry. En el camí del cuir cap a la porta blue, William Gallas va tractar de impedir el gol, però la pilota ja havia traspassat la línia de gol. Lubos Michel, consultava el seu assistent i tots dos assenyalaven el cercle central. Gol.


La resta del partit va transcórrer amb un joc força travat. Continues interrupcions, molta tensió i al arribar al minut 90, el quart arbitre mostrava la seva pissarra afegint 6 minuts de joc al partit.

Anfield apretava. Els supporters animaven com mai, conscients que havien de sumar-se a la defensa del resultat com si d'un jugador de camp es tractés.

El partit arribava al seu final, però una xut creuat de Guddjonhsen es passejava per la línia de gol de la porteria de Dudek, sense que Drogba podes rematar el que hagués estat el gol de la classificació pel Chelsea. Era l'ultim ensurt.

Un minut després Anfield esclatava al sentir el xiulet final de l'arbitre eslovac. Les escenes que es van viure a les hores, són historia del Liverpool FC i com no, del centenari Anfield.

Des de megafonia es reproduïa el YNWA amb els jugadors reds celebrant la classificació en el terreny de joc. Aquell YNWA cantat per jugadors i supporters, ha estat considerat el millor YNWA de tota la historia.

Una hora després del partit, Jamie Carragher feia unes declaracions que han passat a formar part del gran anecdotari de la historia del Liverpool FC.

“Pots gastar milions en els millors jugadors i invertir en un dels millors entrenadors del món, però l'única cosa que mai podràs comprar son els fans”

dissabte, 28 d’abril del 2007

Portsmouth FC 2-1 Liverpool FC. Banc de Proves.

Derrota intrascendental la soferta aquesta tarde a Fratton Park per els homes de Benítez. El tècnic madrileny ha aprofitat el partit per posar en marxa el seu laboratori i ha realitzat experimentacions en l'equip, donant entrada a homes poc habituals aquesta temporada. Fins a set jugadors ha canviat Benítez respecte al partit del passat dimecres a Stamford Bridge. El partit ha suposat el debut en partit oficial amb la samarreta del Liverpool FC de joves com Emiliano Insua i el francès Nabil Elzhar. Homes clau com Reina, Carragher i Gerrard, ni tant sols s'han desplaçat a Portsmouth.

FORMACIONS:

Dudek, Arbeloa, Paletta, Hyypia, Insúa, Sissoko (Elzhar, 82), Zenden, Xabi Alonso, Mark González (Pennant, 66), Fowler, Bellamy.

NERVIS DEFENSIUS

La línia defensiva red ha presentat en la tarde d'avui fins a tres homes que no són habituals en les formacions titulars. L'argentí de 18 anys Emiliano Insúa, ha debutat oficialment amb el primer equip del Liverpool FC aquesta tarde. L'actuació de l'ex-jugador de Boca Juniors ha estat més que discreta, actuant en tot moment com a lateral esquerra.

Però on s'han notat les greus carencies defensives aquesta tarde, ha estat en la falta total de compenetració entre Arbeloa i Paletta. Especialment desencertada ha estat l'actuació del central argentí. L'ex-jugador d'el "Taladro" de Banfield, s'ha mostrat imprecís amb la pilota als peus, descolocat, ha arribat tard a tots els talls i desconcentrat en tot moment a l'hora de deixar als davanters d'el Pompey en fora de joc.

Gabriel Paletta ha actuat en contades ocasions en aquesta la seva primera temporada com a jugador red. En les ocasions que ha disputat minuts, no ha mostrat encara la categoria suficient que s'espera d'un jugador del Liverpool FC. La seva joventut i la més que posible falta d'adaptació a la vida britànica, son aspectes que no ajuden a una ràpida acoplació. Esperem que en els partits intranscendents que resten de Premier League, l'argentí disposi de minuts que el permetin millorar i asentar-se en el primer equip del Liverpool FC.

Fruit d'aquesta desastrosa actuació han arribat els dos gols de l'equip de Harry Redknapp. En el minut 27, una pilota llarga destinada cap a la porteria red, ha estat aprofitada per el davanter local Benjany per marcar el primer gol de la tarde davant de la passivitat per cobrir la pilota de Paletta i la sortida en fals de Dudek.

Tant sols 5 minuts després, una jugada similar ha acabat amb gol del jugador croat Kranjcar, després de rebre una passada en diagonal a la banda dreta de la defensa red, on Arbeloa i Paletta s'han quedat estàtics pensant que el jugador croat es trobava en posició de fora de joc. El jove jugador del Pompey no ha tingut problemes per creuar la pilota davant la sortida d'un batut Dudek.

PRESSIÓ SOBRE XABI I DE NOU LA BANDA DRETA DESERTA.

El mig del camp red ha presentat la variació de tres jugadors que han actuat com a mig-centres. Alonso, Sissoko i Zenden eren els encarregats de crear el joc red. Harry Redknapp, gat vell en aixó del futbol, ha tingut molt clar quina era la forma d'esterilitzar l'atac del conjunt de Benítez. El Pompey ha efectuat una asfixiant pressió sobre el jugador basc i ha deixat totalment lliures a Momo Sissoko i Zenden, jugadors de clares mancances creatives. Xabi Alonso ha estat empaitat continuament per Benjany i Kanu, fins al punt que ha arribat a perdre els nervis i ha rebut una tarjeta groga per protestar. Aquesta pressió feia que Alonso es treiés la pilota de sobre amb puntades llargues que han acabat sempre a favor de la defensa del Pompey.

En la primera part, el Liverpool FC no ha creat en absolut perill contra la porteria de David James. Tant sols les bones combinacions entre Zenden, Sissoko i Fowler, apropaven als atacants reds a l'àrea de l'ex-porter del Liverpool FC. En l'últim minut del primer temps, Zenden enviava una pilota al travesser, després d'engaltar un fort xut de cama esquerra des de fora de l'àrea. Voluntariós treball com sempre el del jugador holandès.

Novament en la tarde d'avui, el Liverpool ha jugat tant sols amb una banda. Tant sols Mark González, actuant per banda esquerra ha tractat de desiquilibar a la defensa del Portsmouth amb la seva velocitat. La banda dreta però, estava totalment deserta i el lateral local i ex-jugador red Djimi Traore, ha gaudit en bona part del partit, d'una plàcida tarde. Incomprensible aquesta variant tàctica que Benítez ha repetit en dues ocasions consecutives.

EL CANSANCI D'EL POMPEY.

En la segona part, el joc dels de Benítez ha millorat. El cansanci en homes veterans que han fet una gran tasca de desgast com Kanu, s'ha notat i Xabi Alonso ha començat a disposar de més temps per poder pensar que fer amb la pilota. Eren els primers compassos de la segona part i semblava que el Liverpool rotllava. Però ha estat el Pompey qui ha estat a punt de marcar novament. Una badada defensiva d'Arbeloa ha permès a Benjany plantar-se totalment sol davant de Dudek que ha fet una demostració impresionant de reflexes al refusar el fort xut del jugador local en una acció que ha recordat a la increible aturada a xut de Shevchenko en la final de Champions a Istanbul.

En la següent jugada, el Liverpool FC retallava distàncies al rematar Hyypia de forma excelent un córner servit per Xabi Alonso. El veterà defensa finès que avui actuava com a capità, ha entrat com una exhalació venint des de el darrera rematant amb enorme potència amb el cap. Era el minut 58 i el Liverpool FC es veia amb posibilitats de remuntar el marcador advers. Hyypia, al contrari que els seus companys de línia defensiva en la tarde d'avui, ha demostrat la seva eterna solvència i eficacia i s'ha erigit, sense cap mena de dubte, en el millor jugador red del partit.

JOC EN CURT

Restava mitja hora de partit i sense realitzar un atac ferotge, el Liverpool FC es plantava amb certa facilitat en l'àrea del Portsmouth. Fowler i Bellamy han gaudit de bones oportunitats per igualar el marcador, però no ha estat així. Fowler, actiu com sempre, ha gaudit d'una bona oportunitat però ha xutat molt fluix permetent a James realitzar una bona aturada. Bellamy, per la seva banda, ha estat a punt d'arribar a contactar la pilota, després d'una passada del debutant Elzhar que ha centrat al primer pal després de còrrer tota la banda dreta atacant.

La conclusió final, és que Benítez utilitzarà els dos partits de Premier que resten (Fulham i Charlton) per efectuar proves i donar minuts a jugadors joves i poc habituals. Seria bo i tambè de justicia que alguns dels joves jugadors de l'equip juvenil, campió de la Youth FA Cup aquesta setmana, gaudeixin de minuts en aquests dos intranscendentals partits. No hi ha millor homenatje.

PUNTUACIONS:

Hyypia: 5 Punts.
Fowler: 3 Punts.
Sissoko: 1 Punt.

divendres, 27 d’abril del 2007

Qui cony té les meves entrades??

El passat cap de setmana, sis integrants dels BARCELONA REDS, van desplaçar-se cap a Liverpool per presenciar el partit de Premier League entre els reds i el Wigan Athletic. El divendres 20 era el dia de la partida, però el viatge va començar tres messos abans. Calia decidir-se per el partit al que aniriem, mirar dates i rivals. Consultant el calendari, la cosa estava entre el Sheffield Utd i el Wigan. Finalment vam decidir-nos per el mini-derby. El fet de que haviem d'esperar per veure si el Liverpool jugava al final de Carling Cup en la mateixa data que el partit del Sheffield, va fer-nos decantar per anar a veure com Heskey tornava a Anfield defensant un altre samarreta.

Un cop decidit el partit, calia saber qui estava disposat a viatjar. Alguns de nosaltres havien de mirar la cartera i els permissos de les dones per poder viatjar. D'altres no s'ho pensaven dos cops. Al final viatjavem el Jordito, el Trompetero, el Cesc, el Papi-Papito, l'Stubbins i un que debutava a Anfield, el Nash.

Rapidament vam reservar el vol i les dues nits d'hotel, tant sols faltava tindre sort per quan sortisin les entrades a la venda. Però abans, vam decidir que ja era hora després d'haver viatjat a Anfield en quatre o cinc ocasions anteriorment, de fer-ho com cal. Haviem de fer un banner. El disseny era cosa ràpida, el fer-ho un problema. Primer amb els programes d'edició gràfica del qual soc un total neòfit. Després haviem de buscar pressupost i qui ens podia fer la banner. El vam trobar. I per poc el banner no viatja a Anfield, si no és per les presses que li vam donar al proveïdor.

La sort i la casualitat, aspectes que sempre han estat de la nostra part quan s'ha tractat de viatjar a Liverpool, es posava rapidament al nostre favor. El Jordito, sense esperar-se a la venda general de les entrades, va entrar en el sorteig de les 500 entrades per els usuaris del e-season ticket. PREMI! Dos entrades ja estaven en poder d'el Jordito i el Nash. Faltaven quatre.

Mai haviem patit tant per aconseguir entrades. Després de tot un matí trucant a les oficines i rebre un tu-tut-tu-tut com a resposta, la vegada que rebeim resposta humana era per anunciar-nos que les entrades s'havien esgotat. Els ànims estaven per terra. Quatre de nosaltres o es quedaven a Barcelona, 0 s'arriscaven a pagar un elevat preu a la reventa. Però vet aquí que al Papi-papito li dona per consultar el seu mail.... BINGO!! Teniem les quatre entrades confirmades.

Al cap de pocs dies, en Papi-Papito rebia al seu domicili les quatre entrades. Però un altre problema sorgia. El Jordito no rebia les entrades i el mosqueig començava a ser gran. Sospites de que la veïna de sota s'haguès quedat amb el sobre, també sospites sobre els veïns del davant que sospitosament sempre vesteixen de blau i com no, les rapidíssimes gestions de Correos, eren algunes de les posibles opcions a estudiar. Era el dia de marxar i ni senyal de les entrades.

El Jordito i el Nash vam marxar de matí cap a Terra Santa, la resta del grup ho faria a la nit. El motiu era una sorpresa que se li guardava al més jove del grup. El Nash prenia en aquest viatge la seva alternativa com a red supporter i el seu bateig a la catedral d'Anfield. El que no podia ni imaginar era el que l'esperava només arribar a Liverpool.

Amb dos hores de retard, l'avió aterraba a l'aeroport John Lennon. No es podia perdre temps. Rapidament cap a Anfield. El Nash, no entenia tanta presa. Però el motiu valia la pena. Hi havien dos entrades per realitzar el Tour per totes les instal.lacions d'Anfield. El Nash amb tant sols uns minuts a Liverpool, ja visitava el museu, el vestidor, els passadisos amb el THIS IS ANFIELD, les banquetes i THE KOP. Tot un somni per a ell. Tots ho sabiem menys el propi Nash. La sorpresa va ser de les grans.

Tot molt maco. Però i les entrades?? El Jordito va explicar a les guixetes el problema, no hi havia problema, es faria un duplicat de les entrades, però s'havien de recollir al dia seguent. A la nit la resta del grup aterrava puntualment a Liverpool, ens allotjavem a l'hotel i encara hi havia temps per fer una pinta abans de marxar cap a la piltra.

A l'endemà hi havia moltes coses a fer. El Jordito en companyia d'en Cesc es dirigien a primera hora a Anfield a recollir les entrades. La resta després d'un típic i contundent esmorçar britànic, anavem de compres a la botiga oficial de Williamson Square a treure fum a les vises. Cues impressionants per imprimir les samarretes, cues per passar per caixa. Tot el matí perdut i ja tant sols quedaven tres hores per començar el partit.

Aquest viatje va coincidir amb el 18è aniversari de la tràgedia d'Hillsborough. Vam decidir de fer una ofrena floral al Memorial. El Jordito i el Cesc, s'encarregaríen de comprar el ram. Els scousers sel's quedaven mirant amb sorpresa de veure dos paios amb un ram de flors. La pinta era realment còmica. No fare més comentaris al respecte, jijiji. Des de Barcelona, aprofitant que s'apropava la festivitat de Sant Jordi, vam comprar una cinta amb els colors de la senyera catalana per afegir-la al ram. Les poques habilitats en flors i manualitats del grup, van quedar paleses en el vergonyós llaç que li vam fer al ram de flors. Tant se val, el que importa és la intenció.

Arribavem a l'estadi. Una gentada esperava l'arribada de l'autocar de l'equip i la policia tenia una feinada important per a que la gent no trenqués el nús de seguretat. Haviem d'arribar al Memorial i haviem de travessar un mar de gent. Un poli fotent uns crits de por per a que la gent es situés cap a dreta i esquerra deixant un passadís al mig, ens va veure amb un ram de flors a la mà i de sobte va canviar radicalment d'actitut i ens va cedir el pas molt amablement. Tot un passadís lliure de gent per a tos sis i arribavem al Memorial.

Silenci sepulcral. Una impressionant filera de rams i corones de flors arribades des de tots els punts de les illes i d'Europa es situaven a peu del Hillsborough Memorial. Allà vam deixar el ram de flors. Un modest però molt significant tribut a les 96 víctimes de l'estadi Hillsborough a Sheffield.

Era l'hora de fer unes pintes i cantar una miqueta abans d'entrar al camp. Ens dirigiem al The Albert. Imposible com sempre. Ens vam dirigir al The Park i a la seva terrace, aprofitant la tarde primaveral i amb un sol inusualment escalfador per aquelles contrades. Escenari perfecte per uns quants càntics i unes pintes. Tot just a la porta de l'entrada, descobreixo a un seguidor d'esquenes amb una samarreta arlequinada, que extrany. Quan aquest seguidor, es dona la volta, veig l'escut del Centre d'Esports Sabadell. Un altre català a Anfield!!! Era el Rafel, o un dels seus amics, que aquests dies han entrat al blog deixant els seus comentaris i la sorprenent anècdota amb David Johnson, ex-jugador del Liverpool als anys 70. No vam poder xerrar gaire. Tenia molta pressa per anar al wc i tractar d'aconseguir entrades. Per sort, tots hem conegut la seva experiència a Anfield.




Ja pinta en mà, vam treure el banner i el vam penjar en la tanca de la terrace. Rapidament tothom va treure els seus mobils i càmeres i començava a fer fotos a la banner i van començar a dirigir-se cap a nosaltres per felicitar-nos per la banner i fer petar la xerrada. L'èxit va ser clamorós, ara calia penjar el banner a la grada d'Anfield.

Les entrades eren de l'Anfield Road Stand, però estavem dividits. A quatre de nosaltres ens va tocar a la fila 33 tot just al costat dels seguidors del Wigan. Per la seva part, el Jordito i el Nash tenien una visió privilegiada en fila 5 tot tocant al corner del Centenary Stand.

La posició per als primers impedia de penjar la bandera en un lloc visible. Vam decidir de demanar permís a un steward per penjar-la en la barana d'un dels vomitoris. L'steward es va mostrar molt poc simpàtic, nanai. Ens va demanar amb correcció però amb un tó inflexible que ens anessim cap a les nostres localitats. Li vam demanar permís per estar cinc minuts a primera fila mentre sonava el YNWA per desplegar la bandera. Nanai. Cap a dalt. No va poder ser.

Sonava el YNWA, impressionant com sempre. Per el Nash era el seu primer YNWA a Anfield i segons va comentar, mai ho oblidarà. I és que el primer YNWA a Anfield, és com el primer petò a una noia, o com la primera vegada que te'n vas amb una noia al.... Ei!! que hi han menors que llegeixen aixó!, bueno ja m'enteneu.

El partit en sí no va ser gaire lluït. L'ambient, com sempre, era espectacular. A prop de la nostra posició, un veterà scouser, no parava de cantar amb una vitalitat increïble i animava a la resta de la grada a cantar les cançons. Al final, el marcador va registrar un triomf de 2-0 per al Liverpool FC, amb dos gols de Kuyt. Per al Trompetero que era la seva tercera visita a Anfield, la victòria red, significava la primera vegada que veia guanyar als reds a casa. Després de dos empats amb el Charlton.

Sortiem de l'estadi i calia celebrar la victòria fent una pinta al The Albert. Aquesta vegada si. Es podia entrar, encara que amb alguna que altre dificultat. Unes quantes fotos, unes quantes pintes i cap a l'hotel. Ens acomiadavem d'Anfield fins la temporada que ve.

El diumenge es llevava plujós i amb resaca per a aquells que van sortir a fer una copa per la nit de Liverpool. Vam aprofitar el matí per fer unes quantes compres més i cap a l'aeroport que ens havia de portar a Barcelona. Després de passar tots els exhaustius controls de seguretat, decidiem fer un mos al restaurant de l'aeroport. Semblava que l'aventura havia arribat a la seva fi. Ni molt menys.

Els nostres viatges a Liverpool, sempre han estat envoltats de sorpreses. En propers articles de les visites anteriors les comentarem. En aquesta ocasió l'anécdota no la posaria algú relacionat amb el Liverpool FC, però si algú relacionat amb l'altre interés turístic de la ciutat del Mersey. El Rock and Roll.

El cas és que mentre algú es cruspia alguna cosa semblant a un quart de pollastre (hi havien sospites de que es tractava d'una gavina) apareix al restaurant... atenció... el mite, la llegenda viva del Rock and Roll nacional. Senyores i Senyors.... amb tots vostés..... MIKE RIVERS!!! o millor dit MIGUEL RIOS!!! Com Lorca, granadí universal.

El mite, es va quedar estranyat de veure a un tiu a Liverpool amb la samarreta de NUNCA MAIS (Stubbins) i no va poder evitar una cara de sorpresa. La veritat és que vam ser bastants discrets i en un principi no li vam fer cap mena de comentari. El mite va seure unes taules per darrera nostre i quan va acabar de fer un café es dirigia a agafar el seu vol que imaginem el conduia cap a Granada en vol directe des de Liverpool. Al tornar a passar per la nostra posició, l'Stubbins no es va poder estar de llençar-li una salutació "SALUDOS ROCKERO!!!" El mite va girar-se i ens va retornar la salutació amb un "HASTA LUEGO! QUE VAYA MUY BIEN CHAVALES!!"

Chavales!!?? Tots nosaltres, tret del Nash que es un yogurín, que estem més a prop dels 35, que dels 20, ens vam quedar de pedra. Chavales!!?? Que be que senta que una llegenda viva et digui xaval. Jo en aquells moments em sentia com un crio de 15 anys. QUE GRANDE QUE ERES MIKE!!! GRANDE!!! Malauradament no tenim cap fotografia que reculli la nostra trobada amb el mite granadí. Tampoc li vam demanar, vam ser molt discrets. Aixó si ara rabiem de no haver-ho fet.

Arribavem a Barcelona i el Jordito el primer que fa a l'arribar a casa es mirar la bústia. Ni una sola pista de les entrades. A saber qui cony tindrà les meves entrades??

Man. Utd. 0-1 (3-4) Liverpool FC. CAMPIONS!!!!

L'equip juvenil del Liverpool FC, va revalidar el títol de campió de la Youth FA Cup aconseguit l'any passat, després de vèncer per 0-1 a Old Trafford i igualar el resultat golbal de l'eliminatòria.

Els joves jugadors entrenats per el mític Steve Heighway van posar les taules al marcador després de perdre per 1-2 a Anfield amb un gol de Robbie Therlfall. Curiosament el defensor red, va ser el jove que va marcar-se el gol de l'empat per els red devils en pròpia porta, ara fa deu dies.

Segons la reglamentació de la competició, els gols aconseguits a domicili, no tenen valor doble, amb la qual cosa, el global quedaba igualat. Va ser necesaria una prórroga en la que no es va veure alterat el resultat. El campió es desvetllaría des de els onze metres.

Tots els jugadors reds van marcar en els seus intents, fins que l'United va fallar en el últim intent. Els joves jugadors reds, tornaven cap a casa retenint el trofeu aconseguit brillantment la passada campanya.

Un acomiadament brillant per a Steve Heighway que va anunciar la seva marxa com a entrenador de l'equip sots-18 en la mateixa nit d'ahir. El mític extrem dels anys 70, va declarar que aquest equip és el millor que mai ha entrenat en la seva etapa de formador dels equips inferiors del Liverpool FC des de l'any 1999. Declaracions que tenint en compte que Heighway ha estat el descobridor i responsable de la formació esportiva de jugadors com Owen, Carragher o Gerrard, són força alentadores de cara al futur del club d'Anfield.

A partir d'avui, s'haurà d'estar atent als noms de Craig Linfield, Stephen Darby, Robbie Therlfall, Ray Putterill, entre altres. Els fonaments del Liverpool d'el futur, comencen a fer-se un lloc entre els supporters.

FELICITATS CAMPIONS!!

dimecres, 25 d’abril del 2007

Chelsea FC 1-0 Liverpool FC. THIS IS ANFIELD

Gran ocasió perduda. Derrota per la mínima a Stamford Bridge i tornada cap a casa amb la sensació de que es podia haver aconseguit un resultat més positiu que un 1-0 que deixa la eliminatòria totalment oberta per al proper dimarts. El Liverpool FC ha fet un partit plé de voluntat, però també ple de desencert. La inclusió de Bolo Zenden en detriment de l'home en més en forma de l'equip en l'actualitat, Jermaine Pennant, ha estat totalment desencertada. Els homes de Rafa, han estat clars amos i senyors de la posessió de la pilota i han efectuat un inesgotable treball d'equip durant els 90 minuts del partit. Però el que ha decidit, ha estat una acció individual del davanter blue Didier Drogba, que en una brillant i excelent acció, ha asistit el gol en safata a Joe Cole. El proper dimarts 1 de maig es viurà la festa del treballador, la festa roja. Avui s'ha demostrat que els veritables "currants" llueixen samarreta roja. Anfield ha de reventar. I no tant sols Anfield, si no que també, tots els Mini-Anfields i Mini-Kops arreu del mon a milers de quilometres de distància d'Anfield Road. THIS IS ANFIELD.

FORMACIONS:

Reina, Arbeloa, Carragher, Agger, Riise, Gerrard, Mascherano, Xabi Alonso (Pennant, 82), Zenden, Bellamy (Crouch, 51), Kuyt

ZENDEN SORPRESA A L'ONZE INICIAL.

Totalment incomprensible la inclusió de l'extrem holandès a l'onze inicial que ha confeccionat Rafa Benítez aquest vespre. I més encara quan l'aparició de l'ex-jugador blaugrana ha comportat la suplencia del jugador més en forma del Liverpool FC en aquests moments com és Jermaine Pennant.

Zenden, lluitador i voluntariós com a pocs, però també desencertat i inofensiu com a molts, no ha donat mai la sensació de superar al seu marcador Paulo Ferreira i el que és encara pitjor, l'equip ha insistit una vegada darrera un altre, en l'opció Zenden per banda esquerra, amb resultats totalment ineficaços.

SALVADOR REINA.

L'equip de Mourinho tant sols s'ha mostrat perillós en els primers compasos del partit i en jugades aillades. El Liverpool FC, estava perfectament assentat en el terreny de joc però la immensament superior qualitat individual del Chelsea ha aparegut en el minut 10 de joc, quan en una combinació de Drogba i Ashley Cole ha acabat en una franca rematada de Frank Lampard a la qual Pepe Reina ha contrarestat amb una parada antològica, en el que habia pogut ser el primer gol del partit.

Ja en la segona part, el porter madrileny ha tornat a repetir una brillant aturada impedint que Lampard novament, fes pujar al marcador el segon gol. Dues accions les detallades anteriorment que tindràn el seu pes en or el proper dimarts si el Liverpool FC supera la eliminatòria.

LA QUALITAT DE DROGBA DECIDEIX EL PARTIT.

Les forces estaven anivellades i fins i tot el Liverpool FC es mostrava molt més lluitador i amb ganes de fer-se amb el partit. Però a la mitja hora de joc, ha aparegut la figura de l'home que ha decidit el partit. Didier Drogba.

Ricardo Carvalho recuperava una pilota en la seva pròpia àrea i en un sol toc de pilota en la millor versió del futbol vist per Mourinho, assistia a Didier Drogba que en pugna en velocitat amb Agger, es desfeia del defensor danès amb un toc subtil de taló que el deixava totalment lliure sense oposició per assistir a Joe Cole que guanyava en carrera a Arbeloa i rematava contra la porteria red sense que Reina pogues reaccionar a temps per evitar el gol.

EL CHELSEA A VEURE-LES VENIR.

Mourinho tenia el partit com l'havia somiat des d'un principi. Marcador al seu favor i encara un hora per endavant. El Chelsea ha cedit tota iniciativa al conjunt de Rafa Benítez i tant sols es mostrava perillós en contades contres.

El Liverpool FC disposava d'un ampli porcentatge de posesió de pilota però totalment estèril. Continuament la pilota arribava a la posició de Zenden en el que era una autentica trampa per al jugador holandès que devia de encarar al seu marcador amb unes posibilitats de aconseguir resultats positius totalment minses.

Tant sols Gerrard ha estat a punt d'igualar el partit quan en una inversemblant rematada de cama dreta ha fet que el porter Cech es tingues que aplicar a fons per evitar que la pilota entres irrevesiblament en el seu marc. Ha estat la millor i més clara ocasió red. Pobre balanç per a un equip que ha dominat totalment en el camp de la posessió de la pilota.

PUNTUACIONS:
Reina: 5 Punts.
Gerrard: 3 Punts.
Alonso: 1 Punt.

DIMARTS 01/05/2007, 20:45 HRS. ANFIELD

Anfield serà l'epicentre per a la remuntada red. Però arreu del món, seràn innumerables els locals que reuniràn als supporters reds per fer força i superar la eliminatòria que porti a la final d'Atenes. El Triskel a Madrid i el Michael Collins a Barcelona, seràn punts de reunió de la Red Army el proper 1 de maig.

Des d'aquest article es fa una crida a tot aquell supporter red de Barcelona i Catalunya, a recolçar des de la distància als lads a remontar el resultat advers.

La cita, el proper dimarts 1 de maig a les 20:45 hrs. al MICHAEL COLLINS IRISH PUB


THIS IS ANFIELD


Aquesta nit hem contat amb el suport incondicional d'un supporter molt especial. Es tractava d'en Jan, un jovenet d'aproximadament 3 anys que al finalitzar el partit s'ha apropat a nosaltres amb la seva samarreta del Liverpool i ens ha volgut acompanyar per entonar el You'll Never Walk Alone. La sorpresa ha estat nostre quan creient que es tractava d'un supporter britànic, irlandès o escocès, es tractava d'un català com molts de nosaltres. Ha estat increïble. No se si el seu pare coneixerà aquest blog, però si per casualitat llegeix aquest article, li volem agraïr el support d'en Jan i la seva afició cap al Liverpool FC. Ha estat realment emocionant. El resultat d'un partit tant se val amb moments com aquest.

Tranquil Jan, ens veurem a Atenes. YOU'LL NEVER WALK ALONE.

dimarts, 24 d’abril del 2007

Optimisme.

Resten 24 hores per a que es posi la pilota a rodar a la gespa d'Stamford Bridge. Una plaça per a la final d'Atenes del proper 23 de maig està en joc. Els homes de Rafa es tornen a creuar amb els homes de Xose, tal i com va passar l'any 2005. Aquella vegada, malgrat tindre un planter inferior, els reds es van imposar als blues. Han passat dos anys i la història es torna a repetir. Esperem que el desenllaç sigui el mateix. Alguna cosa intangible fa pensar que si.....

No sabem si es tractarà del núvol en el que encara estem instalats després de viure una nova experiència a Anfield aquest passat cap de setmana, però les sensacions que es respiren en el sí dels Barcelona Reds són d'un gran optimisme. El realment curiós, és que fent una ullada a la resta de blogs dels red supporters espanyols, comprovem que aquest optimisme també existeix. Es evident que aquest estat, deriva sense cap mena de dubte en la confiança a un equip que ha donat sempre la seva millor imatge en els moments més compromesos de la temporada.

Partits com els de la eliminatòria contra el Barcelona, el gran partit a Eindhoven, així com els d'Arsenal i el mateix Chelsea a Anfield, fan pensar que aquest dimecres al vespre, els homes de Benítez poden treure alguna cosa més que un empat de terres londinenques.

BENÍTEZ PARLA DE VICTÒRIA.

El tècnic madrileny es mostra també força optimista en declaracions a la web oficial del club, on destaca la "gana d'èxits" que tenen els seus jugadors, com va succeïr al 2005. Benítez fins i tot apunta la posibilitat de sortir a guanyar el partit, afirmant la necessitat de marcar un gol.

D'aquestes paraules es dedueix que Rafa Benítez, podria sortir amb dos puntes com Kuyt i Crouch per posar setge a la porteria de Cech. Creiem que així ha de ser. Cal afrontar el partit amb valentía, i més encara quan el rival compta amb baixes de renom per el partit de demà.

Ballack no s'ha recuperat de la seva lesió del passat diumenge davant el Newcastle, Essien és baixa per al partit d'anada per suspensió per acumulació de tarjetes i Ricardo Carvalho és seriós dubte per demà. La posible baixa del defensor lus, pot ser un factor determinant en el partit de demà. La solvència del duo Terry - Carvalho, és sobradament coneguda, però quan un d'aquests jugadors falta, els resultats per el conjunt de Mourinho, no sempre han estat positius.

EL PUBLIC CONTRA XABI.

Des de la web oficial del Chelsea, es fa una crida als aficionats blue a crear un gran ambient a les grades per fer "menjar-se les paraules" a Xabi Alonso. El de tolosa ha fet unes declaracions en les que apunta que no hi ha absolutament res que li faci por de l'ambient que es pugui trobar demà al vespre a Stamford Bridge. Aquestes paraules pel que sembla no han sentat gaire be a l'entitat londinenca que focalitzarà tota la seva ira contra el jugador basc.

dilluns, 23 d’abril del 2007

Liverpool FC 2-0 Wigan Athletic. A pensar en la Champions.

El Liverpool FC va solventar amb total suficiencia, el partit que l'enfrontava el dissabte al Wigan Athletic. La clara victòria comporta la classificació matemàtica entre els quatre primers classificats que donen dret a participar en la propera edició de la Champions League. Superat aquest objectiu, el grup de Benítez té la possibilitat de centrar-se unicament en l'actual competició de Champions, mentre que el seu rival, el Chelsea te oberts dos fronts més a part de la competició continental. Dimecres, primer assalt del combat programat a dos assalts davant de l'equip de Mourinho.

FORMACIONS.
Reina, Arbeloa, Hyypia, Carragher (Agger, 74), Riise, Pennant, Zenden (Gerrard, 71), Xabi Alonso, Mark González, Crouch (Bellamy, 63), Kuyt.

DESCONCERT AL MIG DEL CAMP.

Benítez va aliniar de sortida un mig del camp amb Zenden i Xabi Alonso que no va estar gens encertat a l'hora de crear jugades joc. Xabi Alonso va estar estranyament errat en passades aparentment senzilles, mentre que el seu company Zenden mai no ha destacat per ser un gran creador de joc.

Tant sols algunes passades d'Alonso en diagonal cap a les bandes ocupades per Pennant i González, van portar cert perill a la defensa dels homes de Paul Jewell. Curiosament en la primera part, Pennant i González van intercanviar-se de banda, en una sorprenent variant tàctica de Benítez. Tant sols Pennant va demostrar-se còmode en aquesta posició invertida, mentre que González es perdia en la banda dreta de l'atac red.

PREMI AL TREBALL DE DIRK KUYT.

La tarde de dissabte, Kuyt va rebre el premi al seu inesgotable treball i talent en forma de dos gols demostrant les enormes qualitats que atesora el fitxatge estrella d'aquesta temporada.

En el primer gol, l'ex-jugador del Feyenoord va demostrar una gran concentració en el joc i un gran olfacte golejador, quan en el minut 29 va rematar de cap una centrada desde la banda esquerra de Pennant, avançant-se al seu defensor i al porter del Wigan que sortia a recollir la pilota. El jugador holandès va dedicar el gol a la seva segona filla nascuda la setmana passada amb el ja clàssic moviment de braços emulant tindre una criatura entre els braços.

La primera part va finalitzar sense cap més jugada destacable en un partit que el Liverpool va tindre controlat en tot moment i on el Wigan no va fer mai una clara aproximació a l'àrea i la porteria de Reina.

BELLAMY REVOLUCIONA EL PARTIT.

Calia la sortida d'un jugador de les característiques del gal.lés per donar-li revolucions a un partit que començava a ratllar el sopor total. Fins a aquell moment tant sols un perillós xut de Kuyt va portar el perill a la porteria de Filan que va respondre amb una bona aturada al llunyà xut de l'holandès.

Kuyt no fallaria en la següent acció en la que va aparèixer. Una jugada d'habilitat i de insistència de Bellamy, acaba amb una asistència a Kuyt dintre de l'àrea, que amb una gran definició, allunyava el cuir a la xarxa de la porteria del Wigan lluny de l'abast del porter Filan.

EL WIGAN BAIXA ELS BRAÇOS I EL LIVERPOOL S'AGRADA.

Amb el segon gol red al marcador, l'equip de Jewell va veure clar que no hi tenia res a fer aquella tarda i va cedir tota la iniciativa al Liverpool FC que va jugar alguns minuts d'un futbol de gran qualitat i verticalitat. González novament ubicat a la seva banda esquerra va tindre accions de gran mèrit, demostrant la seva velocitat i capacitat de conducció de la pilota, mentre que Pennant continuava sent l'amo i senyor de la banda dreta al igual que l'ultim terc de la temporada. Tant sols un cop de cap de Folan al que va respondre Reina amb una gran aturada va perturbar la plàcida tarde per als homes de Benítez.

L'ex-jugador del Liverpool Emile Heskey fou substituit al minut 64 per Folan, rebent una sonora ovació per part de tot l'estadi d'Anfield que reconeixia així la seva estada en la entitat d'Anfield.

PUNTUACIONS:

Kuyt: 5 Punts.
Pennant: 3 Punts.
Bellamy: 1 Punt.

ELS BARCELONA REDS PRESENTS A ANFIELD.

6 Membres dels Barcelona Reds, van estar presents a l'estadi d'Anfield per presenciar el partit. Durant aquesta setmana, oferirem una crónica de tot el que va succeïr en aquesta nova presència dels aficionats barcelonins reds al temple red. De moment us fem un petit avançament gràfic de la banner que va lluir lamentablement tant sols a la terrace del pub The Park, per que no va haver-hi la possibilitat de penjar-la en lloc visible dins de l'estadi. Tot i així, l'estrena de la banner va impactar als supporters reds locals que van felicitar als membres dels Barcelona Reds pel disseny de la bandera i van voler-se fer fotografies amb ella. Properament doncs, la crònica del viatge. Novament màgic.

dimecres, 18 d’abril del 2007

Liverpool FC 2-0 Middlesborough FC. ... I Gerrard va aparèixer.

Partit còmode el disputat aquest vespre a Anfield en el que l'aparició del gran capità red ha portat a sumar 3 punts més a la classificació que fan que la presència a la fase prèvia de la propera Champions League estigui a un pas de ser matemàtica. En el cas d'assolir els 3 punts aquest dissabte enfront del Wigan, el Liverpool tindrà garantida la seva participació a la màxima competició continental facin el que facin Bolton i Everton.
Minuts abans de començar el partit, s'ha guardat un sentit i emotiu minut de silenci en record de les 96 víctimes de la tragèdia de Hillsborough.

FORMACIONS:

Reina, Arbeloa, Agger, Carragher, Riise, Pennant, Mascherano, Sissoko (Kuyt, 52), Zenden, Gerrard (Mark González, 87) i Crouch.

PRIMERS MINUTS DUBITATIUS.

L'equip de Benítez ha trigat molt a crear perill a la porteria del Boro. Durant els primers 25 minuts on l'única jugada destacable ha estat un esfereïdor xoc entre Sissoko i un jugador rival, en el qual el malí, més que el físic, ha posat en joc la seva descendència. Afortunada i miraculosament el brau jugador red ha pogut continuar en el terreny de joc.

PENNANT BRILLANT

En les darreres jornades, Pennant és un jugador que està sent destacat en cadascun dels partits en els que hi és present. Avui no ha estat una excepció. L'anglès ha destacat novament per el seu joc vertical per banda dreta on supera una vegada i una altre al seu opositor, sense cap mena de problema aparent.

Fruit d'aquesta superioritat, ha arribat la primera gran ocasió per inaugurar el marcador. Pennant ha desestabilitzat la banda dreta amb una gran acció individual, introduint-se dins de l'àrea i servint una passada en safata a Sissoko que ha rematat amb cama dreta desviat a l'esquerra del porter Schwarzer.

ERRADA SENSE CONSEQUENCIES.

El Liverpool dominava a plaer el partit, tot i que no creava gaire perill contra la porteria dels de Southgate. A conseqüència d'aquesta situació tant relaxada, un dels homes més solvents de l'esquadra red, ha provocat amb una incomprensible errada una jugada que ha pogut costar molt cara. Carragher, perdia una pilota quan la conduïa amb total facilitat davant de Rochemback, l'ex-jugador blaugrana, ha avançat uns metres fins que ha xutat amb força, encara que sense conseqüències, contra la porteria de Reina.

El brasiler ja va marcar un autèntic golas com a jugador del Barcelona davant de la porteria de The Kop. Aquesta nit ho ha intentat dos cops. El primer, el descrit anteriorment. El segon, en un xut contra la seva pròpia porteria que a punt ha estat de sorprendre a un incrèdul Schwarzer.

Abans de la conclusió de la primera part, Sissoko tornava a desaprofitar una brillant assistència de Pennant, d'una forma calamitosa quan tothom a Anfield cantava el primer gol de la nit.

Una mica abans, Mascherano posava a prova els punys de Schwarzer amb un potent xut, però massa centrat. Amb empat a zero gols s'arribava al final dels primers 45 minuts.

EL LIVERPOOL SURT A PER ELS 3 PUNTS.

la segona part s'ha iniciat amb un Liverpool totalment bolcat i decidit a aconseguir els tres punts en joc.

Mascherano a la sortida d'un corner executat per Zenden, ha estat a punt d'aconseguir el primer gol de la nit, al rematar de cap totalment sol un corner servit per Zenden. El remat de l'argentí s'ha estavellat contra el travesser.

Minuts després, un canvi de joc en diagonal de Gerrard, era controlat magistralment amb el pit per Riise. El noruec ha assistit cap a Kuyt que ha estat víctima d'un clar penal al ser agafat dintre de l'àrea per un defensor. L'holandès ha continuat la jugada fent una passada cap enrere a la posició de Zenden que ha xutat molt defectuosament fora.

GERRARD OBRE LA PORTA CAP A LA VICTORIA.

El Liverpool era el clar dominador del joc. En el minut 58, Zenden des de el mig del camp, fa una apertura a banda dreta on apareix Gerrard totalment lliure de marca. El gran capità avança uns metres abans d'etzibar un fort tret de cama dreta des de 30 metres que s'ha introduït dintre de la porteria del Boro, sense que Schwarzer pugues fer res per evitar-ho. Jugada que s'ha repetit força vegades durant l'última década a Anfield amb Gerrard i el seu potent i colocat xut de cama dreta com a protagonistes. Un clàssic.

Gerrard tornaría a marcar aquesta vegada al transfomar un penal en el minut 65, després de que Crouch fos obstruït molt clarament per un defensor quan aquest es disposava a rematar de cap.

D'aqui fins al final del partit, tant sols destacar una nova internada amb assistència de Pennant que Crouch ha desaprofitat xutant a l'aire en comptes del cuir.

D'aquesta manera, si el Liverpool aconsegueix la victòria aquesta dissabte a partir de les 16:00 a Anfield davant del Wigan Athletic, els de Benítez entraran de forma definitiva al bombo del sorteig de la fase prèvia el proper mes d'agost. Sis membres dels BARCELONA REDS ho viuran en directe al temple d'Anfield.

PUNTUACIONS:

Pennant: 5 Punts.
Gerrard: 3 Punts.
Mascherano: 1 Punt.

Rafa diu NO al R. Madrid.

Rafael Benítez va denegar una substanciosa oferta del Real Madrid, per fer-se càrrec de la banqueta del conjunt blanc, segons manifestacions del propi Benítez a la web oficial del club en el dia d'avui.

En aquestes declaracions, Benítez comenta que malgrat que economicament la oferta blanca era important, ha valorat molt més l'ambiciós projecte que li ofereix el Liverpool i subratlla les grans expectatives futures que li brinda el club d'Anfield.

Benítez ha insistit també en la dificultat de trobar un club com el Liverpool FC, on una amplia majoria dels seguidors l'hi recolcen i a més a més, disposa d'un gran staff tècnic i de un gran planter de jugadors.

Rapidament el club de la Castellana, ha desmentit qualsevol mena de contacte amb el tècnic madrileny i ha confirmat la seva total confiança en el seu actual tècnic, l'italià Fabio Capello.

Celebrem que un dels culebrons que cada any esquitxa indirectament al Liverpool FC hagi estat tallat radicalment en paraules i boca del principal protagonista. A part de felicitar-nos per la fidelitat i estima de Rafa Benítez cap al nostre club.

De ben segur aquesta bona noticia centrarà tota l'activitat red en temes exclusivament esportius, per afrontar l'important repte de la consecució del sissè títol continental. aparcant definitivament totes les suposicions que en la gran majoria d'ocasions s'han originat per la fantasia de la premsa espanyola.

EN RAFA CONFIAMOS.

diumenge, 15 d’abril del 2007

HILLSBOROUGH 1989 – 2007.

La tarda del dissabte 15 d’abril de 1989, és una data tristament gravada en la història del Liverpool FC i en el cor de tots els redmen d’arreu del món. Aquella tràgica tarde perdien la vida 96 supporters a les grades de l’estadi d’Hillsborough a Sheffield, quan es disposaven a presenciar la semi-final de la FA Cup entre el Liverpool FC i el Nottingham Forest FC.

Els 96 d’Hillsborough, estan i estaràn presents sempre en el record i en el cor de tots els supporters del Liverpool FC. El seu record és imperdurable i és materialitza en la flama present en el Hillsborough Memorial al costat de la Shankly’s Gate a Anfield, i en el escut que orgullosos llueixen jugadors i supporters en els seus pits.

Serveixi aquest post com a modest però sentit homenatge als 96 redmen que vagi on vagi el Liverpool FC, sempre estaràn presents. Nosaltres animem per ells. Ells estaràn per sempre entre nosaltres.


THERE’S A LIGHT THAT NEVER GOES OUT

YOU’LL NEVER WALK ALONE

dissabte, 14 d’abril del 2007

Manchester City 0-0 Liverpool FC. De més a menys.

Partit en el que hi havien moltes esperances de continuar amb la triomfant ratxa de resultats i que després d'uns primers minuts esperançadors, s'ha convertit en un partit absolutament tediós. L'únic positiu que es pot extreure del partit d'aquesta tarda al City of Manchester Stadium, és que la victòria de l'Arsenal sobre el Bolton, coloca la cinquena plaça dels de Pardew a 7 punts de diferència de l'equip Red i aquests compten amb un partit més. A falta de sis partits per finalitzar la temporada en competició domèstica, sembla ser que el Liverpool FC té mitja participació en la porpera edició de la Champions League garantida.

FORMACIONS:

Reina, Finnan, Agger, Carragher, Arbeloa, Pennant (Crouch, 75), Xabi Alonso, Mascherano (Zenden, 84), Riise (M.González, 65), Gerrard i Kuyt.

PRIMERS COMPASSOS DEL PARTIT ESPERANÇADORS.

El Liverpool es presentava al City of Manchester Stadium com a brillant semifinalista de la Champions League. I aquest honor semblava estar present en els jugadors que han sortit a disputar el partit en els primers 25 minuts del matx. Xabi Alonso exercia com a autèntic Mariscal de camp amb grans passades cambiant radicalment la orientació del joc. Les dues bandes amb Pennant i Riise continuaven fent mal a la defensa contraria com en els darrers partits.

Als cinc minuts de joc, una jugada de banda de Riise, ha estat a punt de ser rematada per Gerrard, però el defensa blue ha refusat abans de que el capità red pogués rematar a porteria. Poc després d'aquesta jugada, Pennant es plantava gairebe sol davant del porter Iraksson però l'anglès no ha sabut definir amb garanties i ha perdut una immillorable oportunitat. El Liverpool jugava un futbol convincent i ordenat, comandat per un Xabi Alonso que ha estat sensacional en els primers 25 minuts de matx.

XABI ALONSO DES D'EL MIG DE CAMP UN ALTRE COP.

Es portaven 20 minuts de joc quan el basc ha rebut una pilota al propi camp red, ha eixecat el cap i no s'ho pensat dos cops. El de Tolosa, ha xutat directament a porta emulant una de les accions de la qual és un autèntic especialista. Aquesta vegada, tot i que el porter Iraksson estava batut, la pilota ha marxat per poc per sobre de la porteria.

Al minut 31 de partit, s'ha produit la oportunitat més clara per el grup de Benitez. En un corner executat amb una centrada rasa i seca per part de Pennant, Kuyt ha estat a punt d'arribar a la pilota, que després de passejar-se per tota l'àrea petita, ha arribat a peus de Carragher, que ha aconseguit a contactar amb la pilota, però el seu xut ha anat a parar al lateral de la xarxa.

CANVIS INCOMPRENSIBLES DELS MILLORS HOMES DEL PARTIT.

La segona part s'ha caracteritzat per la complacència total en el resultat per part de tots dos equips. La millor prova d'aquesta conclussió, la trobem en els canvis que ha realitzat Rafa Benítez. Mark González i Peter Crouch, substituien a Riise i Pennant, els dos homes que més perill estaven portant contra la porteria del City. Realment incomprensible.

D'aquesta manera, l'única oportunitat que ha pogut variar el marcador acordat tàcitament de 0-0, ha estat un xut al travesser del jugador del City Basley que ha aprofitat una sortida deficient de punys de Reina.

Sense cap mena d'intenció de fer-se mal mutuament, els dos equips han rebut el xiulet final del referee, que havia allargat fins a 3 minuts un partit més aviat avorrit.

PUNTUACIONS:

Xabi Alonso: 5 punts.
Pennant: 3 punts.
Riise: 1 punt.

divendres, 13 d’abril del 2007

El primer cop a Anfield

Liverpool FC 1 – 0 FC Barcelona (19 – 04– 2001) Semifinals UEFA 00/01

La setmana que ve per aquestes hores, sis dels BARCELONA REDS estaran pels carrers, (be, millor dit pubs), de Liverpool abans d'assistir al partit Liverpool FC - Wigan. Per aquest motiu, iniciem un nou tema al nostre blog. Aquest tema anirà dedicat als viatges que els BARCELONA REDS han fet a Anfield i altres llocs per seguir el Liverpool FC. Com no podia ser d'una altre manera, el primer article explica les aventures i desventures del nostre primer viatge a Liverpool.

Era abril del 2001 i el sorteig de les semifinals de la Copa de la UEFA, va deparar un FC Barcelona - Liverpool FC. Era el Liverpool dels Owen, Mc Allister, Hamman, Heskey, GOD Fowler i un jove Gerrard. El partit d'anada al Camp Nou, va registrar un avorrit 0-0 i tot es decidiria a Anfield. Per l’Stubbins i pel Jordito era el primer partit del Liverpool que veiem en directe. Tota una vida esperant un moment així i... vaja avorriment de partit. Això si. El previ va ser genial cantant i cridant pels voltants del Camp Nou amb els supporters que es sorpreníen al veure que coneixiem la majoria de cançons i no es creien que fossim seguidors reds de Barcelona. Aren’t you Barça Supporters?? No, of course.

Vam decidir viatjar a Liverpool per veure el partit de tornada. Teníem un gran problema. L'única manera d'aconseguir una entrada era viatjant amb la gent del Barça. Tant se val, hi vam anar igualment.

Finalment va arribar aquell 19 d'abril tant esperat. El Jordito i l'Stubbins es van dirigir cap a l'aeroport d'El Prat acompanyats per el taxi d’el nostre bon amic de tota la vida Ramon.

A l'arribar a la terminal, tot eren seguidors culés ataviats amb bufandes, banderes i de més. Nosaltres dúiem una bufanda commemorativa del partit. Meitat Barça, meitat Liverpool. S'havia de passar desapercebut. Sota dels nostres abrics, la samarreta red. No es podia viatjar a Anfield i no dur-la posada. Hagués estat un pecat no fer-ho així.

Entre aquella multitud de 2.000 seguidors culés hi havia un nano que no duia cap mena de distintiu barcelonista. No recordo per que es va apropar cap a nosaltres i ens va preguntar si érem del Liverpool. Es tractava d’el Francesc un supporter red que viatjava a Liverpool amb les mateixes intencions que nosaltres, "animar" al Liverpool FC envoltats de seguidors culés. Acabaven de néixer els BARCELONA REDS.

El viatge en avió va ser prou divertit. Algú va assegurar haver vist des de l'aire el Club Riviera (conegut local de.....) pocs segons després d'enlairar-nos. El viatge va transcórrer entre càntics de l'afició blaugrana i de més conyes. Va arribar l'hora de l'aterratge.

Dono gracies a Deu de poder escriure aquestes línies per que aquell aterratge una mica més i acaba en tragèdia. Ignoro si el Comandant d'aquell maleit avió era Mohammed Atta fent pràctiques abans de cometre l'11-S, però gaire be ens trenquem la crisma en aquell aterratge del dimoni. Ningú havia viscut cosa igual. En comptes d'aterrar suau i gradualment, vam aterrar com un helicòpter, en vertical. Pa havernos matao!!

Posàvem peu a Liverpool. Terra Santa. Com si es tractés del Woytila, fèiem una genuflexió i besàvem el terra que va veure néixer i créixer als Beatles i a la màquina més gran de jugar a futbol.

Liverpool ens rebia amb un fred polar i un vent que tallava en sec. Quedaven 10 hores per l'inici del partit i hi havien moltes activitats a fer. Vam dedicar la primera part del matí a fer ruta per alguns dels llocs de la ciutat de referència Beatle.

La primera visita, The Cavern òbviament. A l'entrar ens va rebre un segureta negre d'unes mides descomunals. Algú, fent conya, assegurava que era en John Barnes jajaja. Un cop dintre del santuari beatle (tot i que no és l'original, és una copia exacta) Havíem de fer-nos la foto a l'escenari. Ningú s'atrevia a pujar a l'escenari fins que dos paios amb la samarreta red ho van fer (veure foto) L'afició blaugrana flipava al veure dos catalans amb la samarreta red.

Després d'unes quantes pintes a The Cavern, bueno, unes quantes dotzenes, ens vam dirigir cap a Anfield. Calia visitar el museu, el Hillsborough Memorial i com no la botiga.

Era tot màgic. No podíem creure estar allà. Tota la vida somniant en un moment així i quan t'hi trobes no t'ho creus. El museu és algo fantàstic. Hi ha tanta història resumida en tants pocs metres quadrats, que els ulls no saben on mirar.

La secció més espectacular és on a les hores hi havien les 4 Copes d'Europa, no podia faltar la foto. Ja queda una mica desfasada. Falta una Copa i qui sap si una altre. Tant de bo sigui així.

Quedaven ja tant sols un parell d'hores per el començament del partit. L'ambient als voltants de l'estadi era impressionant. Un ambient de festa increïble. Tant sols en una part de l'estadi es guardava un silenci gaire be sepulcral. Hillsborough Memorial. Es realment molt difícil de descriure tots els sentiments i sensacions que recorren els pensaments de tothom que s'apropa al memorial. I encara més quan ho visites per primera vegada.

Els supporters s'apropen resen unes oracions davant de la flama d'Hillsborough i donen un petó al marmol. Alguns d'ells no poden reprimir les llàgrimes i trenquen a plorar. Accidentalment vaig topar cara a cara amb un d'aquests supporters que portava els ulls entelats de llàgrimes, al veure'm la meva bufanda meitat culé, meitat red, es va abraçar a mi i em va desitjar que disfrutés del partit "Enjoy the game" amb un gran somriure. Destacar que la directiva del FC Barcelona encapçalada per el seu President a les hores, Joan Gaspart, va fer una ofrena floral al memorial, rebent una sonora ovació de l'afició red. Un gran gest.

Era hora d'entrar al Temple. A Anfield. Si alguna cosa te Anfield és que és dels pocs estadis que queden en peu que encara manté l'arquitectura tant característica dels estadis britànics. Per entrar s'ha de passar per un torno de fusta minúscul que grinyola que fa por.


A l'entrar l'estadi encara estava mig buit. Vam estar com cinc minuts contemplant-lo sense dir-nos ni mu. Es terrible que l'enderroquin d'aquí un parell d'anys. Aquell estadi guarda una mística que fins i tot buit es pot sentir.

Mica en mica les grades començaven a prendre caliu. Fins que de sobte per megafonia s'anuncia que sonarà el You'll Never Walk Alone. I M P R E S I O N A N T. Es indescriptible. Tots tres reds que hi havíem a la grada culé, vam desplegar les nostres bufandes (meitat blau-granes, meitat reds) i vam cantar per primera vegada el YNWA a Anfield. En propers capítols deixarem testimoni d'aquest màgic moment per tots tres. Les nostres visites a Liverpool, sempre han estat envoltades de sorpreses màgiques. I aquesta va ser la primera de moltes.

Començava el partit. L'ambient a les grades d'Anfield era increïble. Després d'aquell partit em visitat Anfield unes quantes vegades més, però l'ambient mai va ser igual al d'aquella nit. Era una d'aquelles nits europees d'Anfield i nosaltres erem testimonis directes d'una nit èpica.

La gent estava volcadíssima amb l'equip. En un moment del partit, Westerveld blocava una pilota penjada a l'àrea i servia ràpidament al lateral dret, crec recordar que era Carragher. Es va sentir un COME ON!!!! a la grada que feia por. Personalment recordo un soroll com si es tractessin de finestres que es tancaven de cop, que no sabia d'on venia, fins que ho vaig descobrir. Eren les cadires d'Anfield, que al ser plegables, al posar-se la gent dreta es plegaven i picaven amb el respatller. Aquell so, juntament amb els crits dels supporters fan realment molt respecte. Una atmosfera increïble.

Aquell partit es va guanyar amb un gol de Gary Mc Allister de penal (veure foto) Ha estat l’únic gol del Liverpool que no he cantat efusivament a la meva vida. Tots tres ens vam abraçar disimuladament. No era questió de cridar l’atenció. El Liverpool FC jugaria i guanyaria la final amb el Deportivo Alavès a Dortmund.

A la grada dels seguidors visitants, tant sols hi havien tres paios que tenien un somriure a la cara. De sobte, The Kop va començar a cantar increïblement Barça, Barça!! Els seguidors barcelonistes van respondre amb crits de Liverpool, Liverpool!! Des de la grada superior d’Anfield Stand es llençaven bufandes del Liverpool per intercanviar-les per les dels seguidors culés. Un final sensacional.

Tornàvem a Barcelona, amb la classificació a la butxaca i amb un grapat de sensacions irrepetibles i que desitjo que tothom que llegeixi aquest article pugui captar. Anfield és únic. A agafar l'avió de tornada, tots tres sabíem que era la primera vegada, que estavem a Anfield, però teníem la total seguretat que no seria l'ultima.

dimecres, 11 d’abril del 2007

Liverpool FC 1 - 0 PSV Eindhoven. LES SEMIFINALS SON UN FET.

Com era de preveure, el Liverpool FC ha superat el tramit del partit de tornada amb una renda favorable de 3 gols i serà present a Stamford Bridge el proper 24 d'abril per disputar el partit d'anada de les semifinals de la Champions League 2006/2007. El partit ha estat disputat per els de Rafa Benítez amb una intensitat suficient com per no veure's sorpresos per el PSV que ha donat de bon principi mostres de intentar donar la volta a la eliminatòria.



FORMACIONS:

Reina, Arbeloa, Agger (Paletta, 78), Hyypia, Riise, Pennant, Xabi Alonso (Mark González, 72), Sissoko, Zenden, Bellamy (Fowler, 17) i Crouch.

CARRAGHER ABSENT DE L'ONZE TITULAR.

El partit feia preveure l'entrada de jugadors poc habituals com a titulars, però el que realment ha sorprès ha estat l'absència com a titular d'un home com Carragher que no veia un partit a la banqueta des de feia una eternitat. Hyypia ha suplit amb força encert al vice-capità. Steven Gerrard també ha vist el partit des de la banqueta.

EL PSV HO HA INTENTAT.

Vist el resultat de l'anada, molts creurien que el conjunt holandès visitaría Anfield poc més que per fer turisme i per un entrenament oficial en un dels temples del futbol mundial. La realitat ha estat una altre. El peruà Farfán ha posat a prova la solidesa de la defensa red i els reflexes del porter Reina quan tant sols es portaven disputats 2 minuts de joc. El seu perillós remat de cap, l'ha avortat perfectament Reina refusant a una mà amb una bona demostració de reflexes a una pilota que venia a molta velocitat cap al marc red.

LESIÓ DE BELLAMY I FOWLER ENTRA AL CAMP.

Ahir reclamavem la presència de Fowler en l'equip de sortida, en el que es presumía una de les darreres oportunitats per GOD de disputar un partit de Champions League defensant el Liverbird. Finalment Fowler ha gaudit d'un bon grapat de minuts però ha estat com a conseqüència de la desafortunada lesió d'un company. Al minut 17 Bellamy havia de retirar-se en llitera amb evidents signes de dolor després de caure lesionat quan tractava de taponar una acció ofensiva holandesa. Es desconeix de moment l'abast de la lesió, però tot fa semblar que de ben segur serà baixa per disputar les semifinals.

BON TREBALL DE LES ALES.

En el dia d'avui han destacat per sobre de tots els protagonistes, els dos volants del conjunt red. Tant Pennant, com Zenden, han efectuat un partit notable amb continues incorporacions a l'atac, perilloses centrades i una actitut i predisposició excelents.

L'extrem holandès del Liverpool ha estat apunt de rebre el premi del gol quan en el minut 43 ha executat de manera magistral amb la seva cama esquerra un lliure directe que no s'ha introduït per centímetres en la porteria de Gomes. Realment destacable l'aportació en atac de Zenden en el dia d'avui. Un home que en els minuts que ha gaudit en el Liverpool FC, al llarg d'aquesta temporada, no ha defraudat mai en la entrega, jugant en la majoria d'ocasions en posicions molt compromeses per a ell, per necesitats de l'equip.


EL PSV ES QUEDA AMB 10 HOMES.

Al minut 60, el conjunt de Koeman rebia la sentència. El defensor Marcellis rebia una rigurosa tarjeta vermella directa a l'efectuar una entrada amb la cama un xic per sobre del turmell d'un omnipresent en la nit d'avui Bolo Zenden. El PSV que novament havia donat mostres de perill en la figura de Farfán, baixava els braços i veia com la quimera de la remuntada s'esvaia.

Minuts després, Gomes es lluia a un primer intent de rematada de Peter Crouch, el refús era aprofitat dins de l'àrea petita per el més intel.ligent de tots, Robbie Fowler, apareixent com sempre en el moment indicat i en el lloc oportú. GOD feia una passada cap enrera que era aprofitada, aquest cop si, per un Crouch que està en un estat de gràcia golejadora sense precedents des de que defensa la samarreta red. En 9 partits de Champions League, l'anglès ha marcat 6 gols. Xifres impecables.

ANFIELD VIU UNA NOVA FESTA.

Malgrat tractar-se d'una eliminatòria sentenciada, els supporters han acudit aquesta nit a Anfield a impregnar l'estadi de la màgia de les grans nits europees. Per sobre de tot s'ha entonat el càntic que promet ser l'abanderat d'aqui a final de temporada de la parròquia red, el "We'll win it 6 times in ancient Greece" ha sonat amb força durant molts minuts durant el partit d'avui. Un altre càntic s'ha endut força protagonisme. Aquell dedicat a Rafa Benítez. Rafa, Rafael, Rafa, Rafael, Rafa, Rafael, Rafael Benítez. Avui els Redmen hem calentat la gola per les semifinals. Un bon entrenament.


PUNTUACIONS:
Zenden: 5 Punts.
Pennant: 3 Punts.
Reina: 1 Punt.

EL CHELSEA SERA EL RIVAL.

Diuen que la historia sempre es repeteix. La història de l'actual edició de la Champions League, porta camí de repetir la de la per sempre eterna en el record edició d'ara fa dos anys.

Aquella vegada al igual que en la present, el Liverpool FC disputara una apasionant i igualadíssima eliminatoria semifinal amb el Chelsea de Xose Mourinho. L'equip de l'entrenador lus va superar ahir en 1/4 de final al València per un apurat 2-3 en el global de la eliminatòria.

Malgrat que els valencians es van avançar amb un gol de l'ex-jugador red Fernando Morientes, van patir una important deballada física en la segona part i no van poder evitar que el Chelsea amb gols de Shevchenko y Essien a falta de dos minuts per acabar el partit, estigués present en les semifinals.

L'altre semifinal la disputaràn el Manchester United i el Milan AC. Els anglesos golejaven ahir a Old Trafford a la Roma per 7-1, mentre que els italians guanyaven 0-2 en la seva dificil visita a l'Allianz Arena de Munic.

Si la historia es repeteix, podriem parlar d'una nova presència en una final europea dels Reds. I continuant parlant de la repetició de la història, el Milan AC podria ser novament el rival. Però les estadístiques poques vegades compten. Aquest cop encara menys. L'únic que de veritat compta és el treball de tot l'equip i dels tècnics. En el planter i Rafa confiamos.

dimarts, 10 d’abril del 2007

Tramit Europeu.

Demà a partir de les 20:45 h. (Canal + Futbol), Anfield serà escenari d'un partit de 1/4 de final de Champions League molt atípic. Atípic per la claredat del resultat del partit d'anada, victòria visitant per 0-3 en favor del Liverpool FC, que fa que la classificació de l'equip holandès sigui pràcticament una utopia. Tot i que si hi ha un esport utòpic i on hi primi l'inesperat, aquest és el futbol.

Demà és doncs, una bona oportunitat per donar la responsabilitat a jugadors que no han gaudit per diverses circumstàncies de minuts al llarg de la temporada.

Si hi ha un home que de ben segur, està desitjant el premi de la titularitat en el dia de demà, aquest és Robbie Fowler. Tothom es conscient, que demà ben possiblement els supporters red, poden assistir als últims minuts de Fowler com a jugador red defensant el liverbird en la màxima competició continental.

Fowler, que ahir complia 32 anys, mereix un acomiadament de les nits europees d'Anfield, donant-li la possibilitat de sentir-se protagonista plenament actiu i no amb la actuació de uns pocs minuts al final de partit fruit d’un canvi com a mesura per perdre temps i rebre la ovació de la grada.

Els Redmen, volem veure al jugador que, malgrat el pas dels anys encara amaga Fowler. Aquell que superava en talent a la resta de rivals. A aquell que no s'ho pensava a l'hora d'encarar porteria. A aquell que on posava l'ull, posava la pilota. I per això, cal almenys una horeta de joc. Aquest és el veritable homenatge de la gent del Liverpool FC cap a GOD. Esperem que Rafa Benítez, així ho entengui. En Rafa confiamos. Com sempre.

KOEMAN NO CONFIA EN LA REMUNTADA.

El tècnic holandès afronta el partit de demà amb la resignació que representa ser coneixedor de que tant sols un miracle pot fer que el PSV sigui present a les semifinals que començaràn a finals del present mes d'abril.

Es tal la desconfiança de Koeman, que ha convocat a 2 jugadors del filial, que no superen els 20 anys per al partit de demà. La gran quantitat de baixes (Kromkramp, Reiziguer, Alex, Méndez i Afellay) i la necesitat de centrar-se en el campionat de Lliga, on les coses es compliquen cada jornada que passa per a l'equip de la Phillips, fan que els holandesos presumiblement vinguin amb ganes de que passi el més ràpidament possible el tràmit del partit de demà.