dijous, 29 de maig de 2008

SOM OFFICIAL BRANCH!!!!


Una ullada a la bústia a l'arribar a casa, descobria un sobre amb un dibuix molt familiar. El sobre blanc presentava un remitent amb l'inconfusible escut del Liverpool FC. Varies havien estat les oportunitats que s'havia rebut un sobre amb les mateixes característiques i sempre les noticies que contenien havien estat desil·lusionats. Aquell sobre s'obria amb desencís. El funest historial de les cartes emeses per el club dirigides cap a nosaltres no feien presagiar res de positiu.

La lectura de les primeres línies eren alentidores. Tant sols feia falta llegir un parell de línies més per confirmar que el Liverpool FC concedia l'oficialitat com a branch del club als BARCELONA REDS.

Ràpidament els telèfons treien fum. Nervis, tremolors, joia i una alegria indescriptible, envaien a tot el grup. Hores més tard, amb la idea de ser official branch (penya oficial) del club més assentada i serena en la ment, la imaginació i la nostàlgia ens transportava a un viatge en el temps per a traslladar-nos a un llunyà any 2001, quan la casualitat i el destí va voler unir a uns quants supporters que vàren proposar-se seriosament la possibilitat de crear una branch del Liverpool FC a Barcelona i que el club li concedís l'oficialitat. Aquella idea de seguida va seduir a altres supporters que esglaonadament es van unir a la nostre causa i a lluitar per a la consecució d'un objectiu que inicialment era una quimera, però que amb el pas dels dies i amb la suma de més i més supporters, mica en mica anava prenent cos per convertir-se finalment en una realitat.

Però no tant sols aquest premi ha estat obra dels membres de Barcelona Reds. Des de Barcelona volem fer extensible la nostre gratitud a amics i companys que sense la seva col·laboració o suport, hagués estat impossible d'aconseguir.

Amics com la Dotty i en Chris del Shankly's Bar de Salou i primera official branch a Espanya, que ens van acollir magníficament des d'el primer dia que els vam visitar.

Els grans amics, grans companys i grans col·legues de MADrid Reds, amb els quals em compartit els mateixos desencisos i desil·lusions en els nostres intents d'aconseguir els mateixos objectius i que per sort o per casualitat, comparteixen des de fa una setmana, la mateixa alegria que nosaltres per la concessió de llicència d'officialitat al seu grup.

A amics bloggers com Red de The Kid Torres, Javi de El Futbol de Javi, Xavi i Psiko de Can Ràbia, l'Alba de Barça 100%, Fernando de Sentimiento Atlético, Pablo de El Futbol de Pablo i tants i tants d'altres.

A tots els visitants d'aquest blog que han ajudat sense saber-ho en els moments més dificils amb les seves visites i comentaris.

A tots us correspon una plaça en el nostre branch.

Heysel: Never again.

Un 29 de maig de 1985, el Liverpool FC patia un dels episodis que van marcar per sempre el destí del club. Tal dia com avui fa 23 anys, el mon s'esgarrifava amb uns lamentables successos que marcaven per sempre a un club, a un conjunt de jugadors cridats a fer història en el fútbol mundial i per sobre de tot, a una jove generació d'aficionats que tot just començaven a assavorir el que significa ser un Red supporter.

Les causes, les culpes, les sancions i tot plegat ja és història. Per el futur quedarà el missatge que The Kop i Anfield van mostrar al món un 14 d'abril del 2005 davant de l'afició bianconera de la Juventus de Torí, abans del partit de quarts de final de Champions League. AMICIZIA.

dimarts, 20 de maig de 2008

Degen, la primera alta.

Philipp Degen jugador suïs de 25 anys d'edat, s'ha convertit aquest mati, en el primer fitxatge del Liverpool 2008/09. El jugador provinent del Borussia Dortmund alemany amb al carta de llibertat, ocupa habitualment la posició de lateral dret, per la qual competirà a partir de la temporada vinent amb homes com Steve Finnan i Alvaro Arbeloa.

Degen, és un lateral de perfil eminentment ofensiu, mentalitat guanyadora i molt energètic, segons les pròpies paraules de Rafael Benítez. El tècnic madrileny, també ha destacat la experiència del jugador després d'haver militat en un club com el Borussia Dortmund i el seu coneixement d'una competició com la Champions League, en la que va prendre part defensant la samarreta del seu equip original el FC Basilea. Club amb el que es va enfrontar contra l'equip red, aleshores entrenat per Gerrard Houllier en la temporada 2002/03.

Jugador internacional absolut per Suissa en fins a 26 ocasions, prendrà part a partir del proper mes de juny, en la fase final de l'Eurocopa que es disputarà a Austria i el pais helvètic conjuntament. Serà un bon moment aquest, per a que el red supporter pugui calibrar i valorar la valua real del nou jugador red.

Welcome Philip.

diumenge, 18 de maig de 2008

La Rosa del Kop.

No era la primera vegada que visitava Anfield. Però si que aquest cop era la primera ocasió que ho feia com a supporter del Liverpool FC. Rosa i Xavi, son dos bons amics barcelonistes, que van viatjar a Liverpool l'any passat per seguir in situ el Liverpool FC - FC Barcelona de vuitens de final de la Champions League de la temporada passada. Aquell partit, tot i la victòria barcelonista, va significar la eliminació del combinat de Frank Rikjaard de la competició de la qual defensaven el títol aconseguit a París 2006. Lluny de provocar tristor i remordiments per la eliminació i els diners i temps gastats en el viatge, la nostre parella d'amics van sortir encantadíssims de la seva estada a Anfield i el cordial caràcter de les gents de Liverpool. Van assegurar-se que tornarien algun dia i Rosa ja ha complert.

Abans d'aquesta segona visita, Xavi i Rosa volien continuar gaudint de l'ambient tant especial que es viu en els estadis anglesos i més concretament a Anfield. Es per això que van decidir visitar en companyia dels seus fills Naiara i Jan (degudament uniformat amb la samarreta groga del LFC) el Michael Collins Pub, amb la intenció de tractar de reviure aquell ambient. Vaja si van tornar a sentir aquelles emocions. Ni s'hi imaginaven el que els hi esperava. Aquell dia, eren les semifinals de Champions entre el Liverpool i el Chelsea de l'any passat i per allà hi paraven els BARCELONA REDS, muntant els saraus habituals en ocasions com aquestes.

El cas és que Rosa va complir la seva particular promesa de tornar a Anfield algun dia. Malauradament en Xavi no va poder acompanyar-la. Ho va fer ara farà cosa d'un mes, en el Liverpool - Blackburn Rovers (3-0 pels reds) a dos dies de l'aniversari de la tragèdia d'Hillsborough. Curiosament i ben al contrari de les dificultats que passem tots els supporters per poder assistir a un partit a Anfield, a la Rosa no li va ser gens difícil aconseguir entrades per el partit. I el que encara te més merit... la entrada era a The Kop.

Tot te una explicació. En Xavi i la Rosa, en la seva primera estada a Liverpool, van fer una bona amistat amb Paul (a l'imatge amb la Rosa) i Woody, dos il·lustres e insignes Kopites de Wirral, que els van fer de guies per la ciutat del Mersey. Tant el Paul com el Woody i la resta dels Wirral Reds, han seguit a l'equip arreu del mon, acompanyats sempre per la seva guardonada banner WINE FOR MY MEN, WE RIDE AT DAWN (Vi per els meus homes, cavalcarem fins la matinada) Frase aquesta, que te diverses teories sobre el seu origen, que degudament expliquen en la seva web, on també hi trobareu fotografies dels seus viatges arreu d'Europa i del mon. Paul va comentar a en Xavi i la Rosa, de que qualsevol vegada que dessitgesin tornar a Anfield, ell els hi aconseguiria les entrades sense cap mena de problema. Ho va complir. Paraula de Kopite.

Així és como Rosa, va tornar a posar peu a Anfield i més concretament a The Kop. A la seva tornada, ens explicava emocionada les seves vivències i les emocions viscudes en la mítica grada. El sepulcral minut de silenci en record dels 96 d'Hillsborough, seguit amb un respecte tant enorme que feia posar la pell de gallina. Els càntics, els acudits, l'alegria per els gols. En definitiva, Anfield i The Kop en estat pur.

Rosa explicava com a curiositat, que durant el previ al partit, com no podia ser d'una altre manera, van fer una cerveses a The Albert, el mític pub al costat de The Kop. La sorpresa generalitzada entre els Kopites, va ser que la Rosa va demanar-se una pinta de Guinness, fet que no és gens habitual entre les noies supporters i que va deixar bocabadat a més d'un.

Així és com hem guanyat per a la causa Red a aquests nous amics, que un dia es van deixar caure per el Collins pensant seguir un partit de futbol tranquil·lament i es van trobar amb un Mini-Kop en plena ebullició.

Gràcies per tot Xavi i Rosa. Ens veiem aviat.

divendres, 16 de maig de 2008

Els "rookies" al detall.

La primera temporada en que un jugador arriba a un nou club, està plena de il·lusions i de dubtes, sobre el rendiment que pot arribar a oferir el nou integrant del planter. No és a les hores, en la gran majoria dels cassos, temps suficient per determinar la vàlua d'un jugador. L'adaptabilitat a uns nous mètodes de treball i en molts casos el trobar-se en una nova lliga, país i cultura, son aspectes determinants per a la integració o no del nou vingut. Aquest any el planter del Liverpool FC, ha comptat amb deus cares noves, que a continuació passem a analitzar i a valorar.

FERNANDO TORRES (46 partits - 33 gols.)
Ja s'ha escrit de tot sobre l'impressionant any de debut de Fernando Torres al Liverpool. Records històrics del club esmicolats. Record batut de gols aconseguits per un jugador estranger en el seu primer any competint a la Premier. Escollit per el blog i per la web oficial del club, Jugador de la temporada. Elegit com a segon millor jugador de la temporada per darrera de Cristiano Ronaldo, segons el sindicat de futbolistes professionals. En definitiva, feia molt de temps que l'arribada d'un jugador al club d'Anfield no provocava una convulsió futbolística, com la ocorreguda amb "El Niño". Torres ha superat amb escreix les previsions més optimistes i l'únic retret, si és possible trobar-ne algun, és si el de Fuenlabrada, no s'ha auto-imposat un llistó massa alt per a les properes temporades.



ANDREY VORONIN (28 partits - 6 gols)
El jugador ucraïnès arribava a Anfield amb la carta de llibertat, és per això, que si parlem de la relació qualitat preu, no és pot dir que hagi estat un fitxatge gens rentable. Voronin ha demostrat que és un jugador compromès i treballador, encara que això no s'ha traduït sempre amb gols. Voronin va iniciar la temporada amb molt bon rendiment, entrant amb regularitat en els onzes inicials i aprofitant moltes vegades les oportunitats brindades amb gols. Malauradament, una lesió el va tindre apartat de l'equip durant gaire bé tres mesos, apareixent novament en escena a finals de la temporada. La seva continuïtat en el projecte és dubtosa.




RYAN BABEL (49 partits - 10 gols)
Ryan Babel és possiblement el jugador que més ha hagut de variar les seves característiques, per tal d'adaptar-se al rol que Benítez li tenia reservat. Ha quedat demostrat que l'holandès no és un jugador de banda i que malgrat que el jugador compleix, no es troba ni de bon tros a gust en la posició encomanada. Jugador d'una verticalitat insultant quan actua en una posició més centrada, perd gran part del seu potencial, quan s'enganxa a la banda, on es perd en innumerables regats, en moltes ocasions innecessaris. Faria be Rafa Benítez, de situar al jove jugador holandès en posicions d'avantguarda on explotaria amb més eficiència les seves innegables aptituds, com són velocitat, acceleració, regat sec, potent tir amb totes dues cames, etc. Característiques aquestes que determinen a un gran ariet.



YOSSI BENAYOUN (47 partits - 10 gols)
Benayoun és possiblement el jugador que actua amb més intel·ligència sobre un terreny de joc de tot l'actual planter del Liverpool FC. L'israelià, ha aportat a l'equip de gran polivalència en la zona atacant, moviments sense pilota desestabilitzant per a les defenses contràries i un bon grapat de gols. L'únic retret que se li pot fer, és les seves desaparicions del partit, que han estat massa habituals. Ha de guanyar en concentració i l'equip ho agrairà de valent. Benayoun s'ha convertit en un bon revulsiu per trencar partits entrebancats, però quan se li ha donat la titularitat, en moltes ocasions no l'ha sabut aprofitar. Aptituds per ser un jugador de més reconeixment en té, cal que sapigui explotar-les.


SEBASTIAN LETO (4 partits)
El jove argentí provinent de Lanús, ha decebut a molts i per sobre de tots al seu principal valedor Rafa Benítez. Leto va tenir bastant presència en els primers compassos de la temporada apareixent en els equips titulars com a interior esquerra. El seu rendiment no va ser l'adequat i ràpidament es va demostrar la seva dificultat per adaptar-se al ritme de la Premier League. Jugador d'una gran classe tècnica però d'escassa capacitat de sacrifici, és una de les més clares opcions de traspàs o cessió per a la propera temporada.

LUCAS LEIVA (32 partits - 1 gol)
El nebot de Leivinha arribava a Liverpool amb un gran cartell com una de les perles del futbol brasiler. No és que Leiva hagi decebut, però si que s'esperava un rendiment superior a l'ofert que s'ha quedat en una nota de suficient. Lucas Leiva és un d'aquells jugadors brasilers que són l'anti-tesis de l'estàndard que li correspon a un jugador carioca. Leiva és un mig-campista defensiu que no defuig mai el contacte físic i que té molt bon sentit de la col·locació sobre el terreny de joc. Però on possiblement Leiva ha errat en masses ocasions, ha estat en la organització i en la conducció del joc, on ha provocat errors i pèrdues de pilota en el mig del camp que han provocat més d'un ensurt a la defensa red. El brasiler te un marge de millora tant gran com el crèdit que Rafa Benítez li ha atorgat. Estem convençuts que aconseguirà ser el gran jugador que tots esperem.

CHARLES ITANDJE (7 partits)
Amb el paper de segon porter del planter i sempre a l'ombra de l'indiscutible Reina, Itandje tant sols ha pogut demostrar les seves qualitats en partits de Carling i de FA Cup. El porter gal és d'aquells porters de la nova escola africana, dotats d'uns grans reflexes que els fa aturar les pilotes més impossibles, però a l'hora, demostra estar mancat d'altres aspectes tant o més importants com la col·locació sota els pals o el ferm blocatge de les pilotes. La seva marxa del club aquest estiu és més que possible, donant pas a un jove porter de la pedrera.

JACK HOBBS (5 partits)
"Jacko" va debutar de la mà de Benítez en el partit de Carling Cup contra el Cardiff City, tocant-li la difícil papereta de cobrir a tot un jugador com Robbie Fowler. El llarguerut central va notar la seva joventut i fruit d'això, des de la secretaria tècnica, es va optar per una cessió al Scunthorpe United. Hobbs de ben segur actuarà la propera temporada com a cedit en un altre club, per tal d'adquirir experiència, per incorporar-se novament a la disciplina red, sempre que ho consideri oportú Benítez, un cop Sami Hyypia abandoni el club d'aquí a una temporada.

MARTIN SKRTEL (20 partits)
El mes de gener passat s'incorporava al planter, el central eslovac Martin Skrtel provinent del Zenit de Sant Petersburg rus. La seva arribada pretenia suplir l'eterna baixa de Daniel Agger, víctima d'una lesió que l'ha apartat durant tota la temporada dels terrenys de joc. Jugador desconegut per a la gran majoria, ràpidament va superar els neguits i nervis inicials per apropiar-se amb gran autoritat de la zona defensiva de l'equip, convertint-se en jugador indiscutible a la rereguarda de l'equip en companyia de Jamie Carragher. Contundència, col·locació i una sorprenent velocitat per a un jugador del seu físic, caracteritzen a un jugador que ha ofert un rendiment extraordinari en la seva mitja temporada com a Red. Gran fitxatge. Li espera un futur més que brillant.



DAMIEN PLESSIS (2 partits)
El Liverpool s'enfrontava a l'Arsenal en partit de Premier a l'Emirates Stadium i en l'onze inicial, apareixia sorprenent ment la figura del jove Damien Plessis. El francès sorprenia molt gratament a propis i a estranys amb una actuació superba on es va apropiar des de el xiulet inicial del mig del camp. Portant de corcoll a tot un jugador com Cesc Fabregas que no el va superar en cap moment. Plessis és un jugador d'un perfil molt similar al de l'exjugador red Momo Sissoko. Jugador de molta presència física, supera en qualitat tècnica al jugador de Mali, fent-se molt difícil veure una mala entrega a un company. Jugador a tindre molt en compte en el futur, de ben segur gaudirà d'oportunitats la propera temporada. Les dos oportunitats que ha disposat, les ha aprofitat de valent.

dimecres, 14 de maig de 2008

Fernando Torres MVP 2007/2008

Fernando Torres amb un total de 99 punts, ha estat escollit com el Jugador de la temporada 2007/2008, segons els visitants i lectors del blog, que al llarg de la temporada han deixat les seves puntuacions partit darrera partit. "El Niño" ha superat en la classificació general final a Steven Gerrard (85 punts) i Javier Mascherano (59 punts), segon i tercer classificats respectivament. Torres succeeix d'aquesta manera a Robbie Fowler, que va ser escollit com a jugador més valuós de la passada temporada, tot i que el mètode utilitzat a les hores, va ser d’elecció directa al final de temporada.


Aquesta temporada s'ha optat per un sistema de puntuació en el que cadascun dels visitants, havia de donar 5, 3 i 1 punts als jugadors que segons el seu criteri havien destacat en el partit. Amb tots els vots computats, s'atorgaven 5, 3 i 1 punts als tres primers jugadors que més punts havien obtingut al final de la votació, que es sumaven al comput de la classificació general.

Fernando Torres va obtenir fins a 14 ocasions, els 5 punts que el designaven com a jugador del partit, per 11 vegades Steven Gerrard i en 6 ocasions Javier Mascherano i Jamie Carragher.

Com sempre, al marge esquerra de la vostre pantalla, disposeu de la classificació aquesta vegada ja definitiva dels onze primers classificats.

A tots els participants en les votacions, agrair-lis un cop més la seva desinteressada participació i emplaçar-los per a la temporada que ve. Gràcies a tots.

diumenge, 11 de maig de 2008

Victòria i record per tancar la temporada.

Tottenham Hotspurs 0-2 LIVERPOOL FC.

Tres punts com a premi col·lectiu i premi individual per a Fernando Torres, que amb el gol aconseguit avui a White Hart Lane, tanca la temporada amb vint-i-quatre gols, xifra que trenca el record anterior de gols aconseguits per un jugador forà en el seu primer any com a jugador de Premier League, honor que tenia fins fa ben pocs minuts, l'actual jugador del Real Madrid Ruud Van Nistelrooy.

Amb els dos apunts mencionats en l'anterior paràgraf, la victòria i el record de Torres, podríem concloure la crònica d'un partit que no ha tingut més història que l'esmentada.

Un any més, el Liverpool FC arribava a la darrera jornada del campionat sense cap mena d'aspiració al títol i amb els deures ja complerts des de feia un parell de jornades al obtenir la confirmació de la quarta plaça de la classificació. Amb uns Hotspurs, que es presentaven amb les mateixes condicions al matx, ni tant sols el primer duel a les banquetes entre tècnics espanyols ha aixecat l'interès que sens dubte hagués despertat, en unes condicions ben diferents.

Malgrat l'intranscendent del partit, l'afició red s'ha desplaçat a Londres en un important número i gaudit d'una solejada tarde primaveral londinenca, que els supporters han aprofitat per seguir el partit amb un gran ambient de festa a les grades entonant els càntics habituals durant gran part de l'enfrontament.

S'esperava la presència d'algun dels joves talents de la pedrera red, que aquesta setmana aconseguia de manera brillant el Campionat Nacional de la lliga de reserve teams. Finalment Benítez, tant sols ha comptat amb Emiliano Insua que ha demostrat una vegada més que el lateral esquerra està perfectament cobert amb la seva participació.

El partit en moltes de les seves fases, ha vingut a demostrar el que tothom ja sabia. Que ningú s'hi jugava res de res. Amb tant pocs al·licients, els dos equips s'han limitat a jugar un partit amb molt poc ritme i sense cap mena de tensió.

Tant sols en els últims vint minuts de l'enfrontament, s'ha premut l'accelerador i ha estat en aquest moment quan el Liverpool ha aconseguit moure el marcador. Voronin en primera instància, aprofitava una pilota pentinada per Torres per fer pujar el 0-1 a l'electrònic, quan transcorria el minut 68 de partit. Ben pocs minuts després, Torres aconseguia el gol del record, al ajustar el seu xut al pal, fora de l'abast del porter yiddo Cerny.

Res més a destacar. Si de cas un altre guardó a títol individual per a Pepe Reina que ha guanyat per tercer any consecutiu el Golden Glove com a porter amb més clean sheets, (partits amb la porteria a zero). Avui s'ha lluit quan entre els dos gols reds ha efectuat una gran aturada a remat del búlgar Berbatov, que li ha permès aconseguir la xifra de 18 partits amb la seva porta imbatuda.

Final de temporada doncs i temps a partir d'ara per a l'anàlisi del succeït i per a la planificació de la temporada 2008/2009.

FORMACIÓ:
Reina, Arbeloa, Carragher, Skrtel, Insua, Kuyt (Lucas Leiva), Gerrard, Mascherano, Babel (Benayoun), Voronin (Finnan) i Torres.

GOLS:
0-1: Voronin 68'
0-2: Fernando Torres 74'

dissabte, 10 de maig de 2008

Rafa i O'Neill a la grenya per Barry.

Amb una jornada de lliga encara per disputar, ja s'ha donat inici al mercat de fitxatges en la Premier League i amb l'obertura de les ofertes i les demandes, el rebombori i les primeres reaccions no han trigat a aparèixer.

Molts eren els rumors que apuntaven a l'interès de Rafa Benítez per el migcampista de l'Aston Villa Gareth Barry. Ahir aquests rumors es van convertir en fets reals, quan el general manager del Liverpool va fer publiques a la web oficial del club del Mersey les conversacions telefòniques mantingudes amb el màxim responsable esportiu de l'Aston Villa, el nord irlandès Martin O'Neill.

En aquestes conversacions, Benítez va fer conèixer directament a O'Neill el clar interès del tècnic madrileny per l'internacional anglès per al seu proper projecte esportiu. El club d'Anfield, podria haver fet una oferta ja en ferm per Barry, qüestió que Benítez ni va desmentir, ni va confirmar, que podria incloure a part d'una xifra econòmica, a algun jugador de l'actual planter del Liverpool FC. Per la seva part, O'Neill advertia a Benítez que el jugador no estava en venda i que el club de Birmingham estudiava molt seriosament oferir al jugador una millora al seu actual contracte amb el Villa que expira d'aquí a dues temporades.

Amb les postures ben clares i posades sobre la taula per part de totes dues parts, Benítez i O'Neill van citar-se per re-emprendre les negociacions a la finalització de l'actual temporada.

El cas és que en el moment en que Rafa Benítez ha fet públiques les converses amb O'Neill, el nord irlandès ha esclatat de valent i ha mostrat el seu enuig públicament tot manifestant que tot es tracta d'una bogeria. El cert és que O'Neill, en cap moment ha negat que les converses telefòniques han existit, amb la qual cosa no s'entén aquesta reacció tant airada per part del tècnic de l'Aston Villa.

Possiblement, tot es tracti de quedar lliure de qualsevol culpa davant de l'afició del Villa i de l'opinió pública, en l'hipotètic cas que Gareth Barry abandoni el club de Birmingham en direcció a Anfield Road.

dijous, 8 de maig de 2008

Es pot comptar amb la canalla.

Amb la temporada 2007/08 pràcticament finalitzada i amb la planificació del proper exercici ja en marxa, a Rafa Benítez i el seu staff tècnic, no els hi caldrà buscar gaire lluny de casa per trobar alguns dels reforços necessaris per a conformar el nou planter.

Deia Bill Shankly que Liverpool comptava amb els dos millors equips del Merseyside, el Liverpool FC i els seus reserves. Doncs sense fer absoluta aquesta dita històrica, aquesta temporada ha quedat clar que l'equip de reserves del Liverpool FC ha estat el clar dominador de les lliguetes territorials i nacionals dels equips reserves, el que a Espanya coneixem com a filials.

En el dia d'ahir, l'equip que entrena l'ex-jugador Red de finals dels 80 Gary Ablett, va conquerir amb total brillantor, el títol de campió nacional d'equips reserves, al batre en la final disputada a Anfield a l'Aston Villa per un contundent 3-0.

Els noms de Krisztian Nemeth (a l'imatge), Jordy Brouwer o del jugador de Bilbao Mikel San José, ben aviat haurien de començar a prendre seriosa presència en les convocatòries del primer equip i entrar en el ja clàssic sistema de rotacions de Rafa Benítez, per tal de donar descans puntual als jugadors titulars i de dotar de valuosos minuts a les joves promeses. Aquesta mateixa temporada, Emiliano Insua i Damien Plessis, integrants de l'equip reserva han començat a tindre la seva oportunitat en el primer equip i no l'han desaprofitada pas, oferint mostres de ser jugadors plenament capacitats per formar part de manera ja continuada del primer equip.

diumenge, 4 de maig de 2008

Anfield tanca la paradeta.

LIVERPOOL FC 1-0 Manchester City.


Tancament de la temporada 2007/08 a Anfield, que ha servit per veure com Fernando Torres igualava, a falta d'un partit, el record de gols anotats en la primera temporada a Premier (23) que tenia Ruud Van Nistelrooy. "El Niño" amb el gol d'aquesta tarde, incrementa el número de partits consecutius anotant a Anfield a vuit. El partit d'aquesta tarde, ha servit també per estrenar les noves equipacions com a local, que seran lluïdes en les properes dues temporades.

S'esperava la presència dels joves jugadors del reserve team, per al partit d'acomiadament de la temporada a Anfield. Finalment, Rafa Benítez ha decidit donar continuïtat als homes que habitualment han integrat l'equip titular, amb l'única salvetat d'Emiliano Insua, que ha ocupat amb brillantor durant els noranta minuts de partit el lateral esquerra dels Reds.

El partit s'ha iniciat amb un ritme de joc molt baix i sense accions destacades durant els primers quaranta-cinc minuts. Tant sols un bon xut de rosca d'Steven Gerrard i una no menys excel·lent resposta del jove porter dels citizens Josh Hart, ha destacat d'un primer temps que ha deixat força a les clares, que tots dos conjunts ja no s'hi jugaven res a aquestes alçades de la temporada.

La segona part però, ha arrancat amb un altre guió. Steven Gerrard i Fernando Torres han sortit decidits a trencar el partit definitivament, i les seves bones combinacions, han estat a punt de trencar la igualtat existent en el marcador. Els de Benítez tenien al City a la seva plena disposició i els de Manchester tant sols han creat perill real a pilota aturada, quan el brasiler Elano ha enviat un lliure directe al pal.

El gol es veia a vindre i així ha estat, quan a punt d'arribar a l'hora de joc, Fernando Torres aconseguia creuar la pilota lluny de l'abast del porter Hart, aconseguint d'aquesta manera el seu gol número 32 de la temporada.

A partir d'aquest moment, s'ha vist a un Liverpool que ha jugat a plaer enfront d'un City totalment resignat, que ha donat moltíssimes facilitats, sense que els davanters reds, aprofitessin l'avinentesa per acomiadar la temporada a Anfield amb un marcador ben ampli a favor dels interessos dels locals. Kuyt, amb una pilota al pal, Lucas Leiva de plàstica xilena, Mascherano i Babel han estat protagonistes de les oportunitats fallides.

L'ovació de la tarde però, se l'ha endut un jugador visitant. Aquest no ha estat altre que Dietmar Hamman, que es retrobava amb l'estadi i l'afició que el van veure triomfar durant varies temporades. Hamman, integrant de l'equip del triplet de la temporada 2000/01, ha vist com tot l'estadi d'Anfield ha saludat amb una enorme ovació, el seu ingrès en el terreny de joc.

Victòria per la mínima per els de Benítez, que posaran el punt i final a una convulsa temporada el proper diumenge a White Hart Lane, per enfrontar-se al Tottenham de Juande Ramos. Duel espanyol a les banquetes. Llàstima que sigui poc menys que un partit de costellada.

Al final del partit, s'ha viscut la ja tradicional volta d'honor amb tots els integrants del planter, acompanyats per els més petits de cada casa, agraint a tota l'afició el suport donat durant tota la temporada.



FORMACIÓ:
Reina, Finnan, Carragher, Hyypia, Insua, Gerrard (Voronin), Mascherano, Lucas Leiva (Xabi Alonso), Babel (Benayoun), Kuyt i Torres.

GOL:
1-0 Fernando Torres: 58'

divendres, 2 de maig de 2008

Quan el Collins es converteix en Anfield.

Diuen del Michael Collins Irish Pub, que és una petita part d'Irlanda a Barcelona. Realment així és. Els seus antics i vetustos mobles de fusta, la seva decoració amb múltiples objectes domèstics que envejaria el col·leccionista d'antiguitats més pulcre i l'entranyable tracte dels seus empleats, en gran part procedents de la llunyana Irlanda, transporten al seu visitant en la mateixa Temple Street de Dublín.

Però tot aquest idíl·lic ambient, es trenca el dia en què hi ha partit del Liverpool. Aquell dia, la petita part d'Irlanda, es transforma en un petit Anfield. En un Mini-Kop, com ens agrada dir-nos. Els visitants que per primera vegada acudeixen al Collins a assaborir una pinta i a xerrar amb les seves amistats, de sobte descobreixen que el pub es comença a omplir de tipus amb samarretes vermelles que nerviosos comencen a "prendre" les taules més properes a la pantalla de plasma que presideix la sala principal del pub, en espera que en aquesta (a la pantalla em refereixo) apareguin els xavals de Rafa per donar inici a un nou partit.

Aquest dimecres, es va repetir l'escena amb major accentuació si cap. Era partit de semifinals de la Champions i a la cita pocs van faltar. La importància del partit va fer que a la trobada s'afegissin amics seguidors d'altres equips. FC Barcelona i Espanyol van deixar per un dia de ser els clubs estimats per a molts perquè el receptor d'aquesta estima fos per unes hores el Liverpool FC.

A una hora perquè es donés inici a l'encontre, el pub ja havia estat engalanat amb les banners amb els colors del Liverpool FC. James en companyia dels seus fills David i Maika i de Spitfire, un bon amic periquito que s'estrenava en aquestes aventures, s'havien encarregat d'això. Presidint la sala, al lloc sempre reservat per a ella, la banner dels BARCELONA REDS era el focus d'atenció per a molts visitants que no dubtaven de fer-se una fotografia amb nostre afectuosament anomenat per nosaltres "el trapo". Quants quilòmetres i quantes ciutats amb nosaltres ha fet aquest estendard, autèntic orgull de la branch. I els que li queden....

A poc a poc, van anar acudint tots els BARCELONA REDS. Papi, Edu, Xavi M., Xavi R., Cesc, Longui, El Xuri, Jordi G., Jorge, Jordito, Marc i Carla, Jordi (Trompetero), Gareth, el que subscriu i altres que pels motius més variats, no van poder acudir. Aquesta vegada, es va comptar amb el suport incondicional d'amics que van voler conèixer en primera persona l'ambient al més pur estil Liverpool way, que es crea en el Collins. La nit no els va defraudar en absolut.

El partit encara no s'havia iniciat i ja eren molts els minuts en què els fonaments del pub tremolaven davant dels decibels dels nostres càntics. No va faltar la interpretació completa del You'll Never Walk Alone, abans que els 22 protagonistes de l'encontre saltessin a la gespa. La clientela del pub, va acabar rendint-se a l'atmosfera creada i ràpidament es van posar del costat del Liverpool. Era molt emocionant veure com els nostres càntics eren seguits amb les palmes compassades dels atònits clients que es divertien com a nens del que esdevenia en el pub.

El partit anava transcorrent i la primera gran ovació se la va emportar Jamie Carragher en tallar impecablement un atac de Drogba. L'acció del vicecapità, ràpidament va ser compensada amb el càntic dedicat al de Bootle. "We all dream of a team of Carraghers..... " que va ser cantada des del "Number one is Carragher... " fins al "Number twenty-three is Carragher" no sense algun lapsus a l'hora de cantar els números, que van fer riure a tots els assistents. Era evident que la cervesa començava a causar els seus efectes.

El gol inicial de Drogba, va gelar per breus segons els ànims. Va ser llavors quan tan sols s'escoltaven els crits d'alegria de John, cambrer del pub, bon amic i supporter del Chelsea, que aquell dia deslliurava i que en el nostre costat amb la seva samarra blava, seguia les evolucions del partit en clara minoria. Els Reds, ràpidament reaccionem i els càntics a favor del Liverpool van tornar.

La primera part va finalitzar amb l'1-0 per als blues. Era hora d'anar a la barra a per avituallament en forma de pintes. A les rotllanes de tertúlia, n'hi havia escèptics i n'hi havia optimistes que creien encara en la victòria. La segona part va començar i el Liverpool, posava tot de la seva part per remuntar el vol. Va ser llavors quan va arribar el gol de Fernando Torres.

Aquest va ser el moment en què es va desbordar per complet la bogeria. El gol va ser rebut amb un YYYYEEEEEESSSSS!!!! Com pocs s'han escoltat al pub. Les abraçades, els esgarips, les pintes pel terra, tots nosaltres pujats a les taules amb el rostre totalment exorcitzat i els primers acords de la cançó de Torres sortint de les nostres goles. FERNANDO TORRES, LIVERPOOL'S NUMBER NINE!!!! Era la bogeria.

El partit va seguir el seu desenvolupament fins a l'arribada de la pròrroga. En finalitzar el partit en els seus 90 minuts reglamentaris, es va tornar a entonar un ensordidor YNWA que va ser aplaudit per tot el pub, que cada vegada se sorprenia més. El verb adequat és flipar.

El primer temps de la pròrroga concloïa amb el 3-1 al marcador que posava les coses molt complicades per als nois de Rafa. John, el blue supporter, era llavors el tipus més feliç del pub. Però li va tocar patir... i de valent.

El partit s'apropava al seu final i va ser llavors, quan es va viure el moment més màgic de la nit. Quan qualsevol altra afició romandria callada i lliurada al seu destí, novament va sorgir l'entonació del YNWA en la seva versió completa per fer més amè l'amarg glop. Va ser en meitat de la tornada, com si d'una petició a Bill Shankly que és als cels es tractés, quan Babel va deixar anar la seva canonada que posava el 3-2 al marcador i el Collins novament embogia, en espera d'un miracle. No va ser possible. En sonar el xiulet, tornaven les bufandes al vent i una altra vegada tornava a sonar el YNWA, per acomiadar els jugadors. Era l'hora de felicitar a John per el triomf del seu equip.

Va ser llavors quan els visitants del pub, s'apropaven a nosaltres per mostrar les seves felicitacions i expressar la seva sorpresa per l'experiència viscuda. Fotos, més pintes i més càntics fins a ja entrada la matinada, acomiadarien una jornada, que lluny de ser amarga, es va convertir en una manifestació d'orgull de pertànyer a una família anomenada Liverpool FC.

Diumenge juguen els reds. Tornarem a repetir.

El YNWA que es va cantar al half time (gentilessa d'Spitfire)

dijous, 1 de maig de 2008

PRIDE.

Chelsea FC 3-2 LIVERPOOL FC

El marcador d'Stamford Bridge indicava un 3-2 final favorable al Chelsea FC després de 120 minuts de lluita. El resultat òbviament, classificava als blues d'Avram Grant a la final de Moscou del proper 21 de maig, esmicolant el somni de tots els red supporters de repetir final de Champions League per tercera vegada en quatre anys.

El Liverpool FC surt d'Stamford Bridge derrotat, però amb el cap ben alt, sabedor de que va donar fins a l'últim alè, per trobar el camí cap a la capital rusa. Es va estar ben a prop d'aconseguir, però aquesta vegada no va ser possible. La joia i l'alegria, avui porten el color blue del Chelsea. En aquesta ocasió ha tocat al Liverpool l'amarg sabor de la derrota. Però ser derrotat quan es absolutament dona tot sobre un terreny de joc, no deixa ni de bon tros un regust de frustració. Tot el contrari. Orgull és la paraula que defineix l'estat d'ànim de gran part dels supporters quan avui ens hem llevat.

Sens dubte, el gol en pròpia porta de Riise ara fa vuit dies a Anfield, va condicionar el partit. El conjunt de Benítez, havia de sortir imperiosament a la recerca del gol per equilibrar el pes del valor doble dels gols aconseguits fora de casa i calia imprimir a l'equip d'un plus d'ofensivitat. L'onze inicial de Benítez, presentava la novetat de Yossi Benayoun, que va ocupar el lloc de Ryan Babel en la banda esquerra atacant.

Tot i les necessitats dels de Benítez, va ser el Chelsea qui va dur el comandament al iniciar-se el partit. Els atacs dels de Grant eren constants i Reina va haver de lluir-se en varies ocasions. Però també el Liverpool va gaudir d'una bona oportunitat a peus de Fernando Torres que no va poder superar la sortida de Cech.

En la primera mitja hora de joc, el davanter blue Didier Drogba va ser un autèntic malson per a la defensa red. Skrtel va tindre que esforçar-se al màxim per aturar-lo. Tant és així, que el jugador eslovac va haver d'abandonar prematurament el terreny de joc al haver patit una més que probable lesió de lligaments del genoll. Hyypia el supliria i Carragher s'encarregaria de vigilar les accions del jugador de Costa d'Ivori, en una nova edició d'un duel espectacular.

Ja passada la mitja hora de joc, arribaria el primer gol dels londinencs. Drogba, omnipresent en la nit d'ahir sabia aprofitar el refús de Pepe Reina a xut de Kalou i batia al porter madrileny per el pal curt. Poc canviaven les coses per el conjunt de Benítez amb aquest gol. Als Reds, tant sols els hi calia el gol que cercaven des de l'inici per igualar la eliminatòria. No calia posar-se nerviosos, ni perdre la compostura. I així va ser. A partir d'aquest moment, va ser el Liverpool qui portava la iniciativa del joc, tot i que sense posar en seriós perill el marc de Cech.

Seria en la segona part quan arribarien les primeres oportunitats serioses de trencar la imbatibilitat dels blues. Kuyt, gaudiria d'una bona ocasió, però Cech novament brillant aconseguia refusar la pilota. Eren els millors minuts dels de Benítez. El premi a la constància no trigaria a arribar.

Transcorria el minut 64 de partit, quan Yossi Benayoun recollia una pilota en banda dreta de l'atac red. El jugador israelià, amb la pilota als peus i superant a tots els adversaris que li sortien al pas, es dirigia cap a l'àrea blue en una excel·lent jugada amb pilota controlada. Al arribar a la mitja lluna, assistia a Fernando Torres que infal·lible aconseguia batre a Petr Cech, equilibrant de totes totes la eliminatòria.

El Liverpool estava crescut. El Chelsea tocat. Però poc duraria l'atordiment als d'Avram Grant, que reaccionaven ben ràpid oferint novament batalla. El partit arribava a la seva fi, sense que cap dels equips, pogués desequilibrar l'empat existent. La eliminatòria tindria un suplement de 30 minuts. La pròrroga estava servida.

Els equips, lluny de oferir-se una treva en el suplementari, van continuar l'intercanvi de cops en noble i apassionant lluita. Hyypia va ser el primer en gaudir d'una bona oportunitat, però el seu cop de cap va sortir desviat del marc blue.

Poc després, Essien enganxava un fort tret a una pilota morta en la frontal de l'àrea. El xut del jugador ghanès, entrava a l'interior de la porteria de Reina sense remissió. La bandera de l'arbitre assistent però, estava alçada. El gol quedava anul·lat per clar fora de joc de fins a quatre jugadors locals. L'afició red sospirava alleugerida. Seria per poc temps.

Gairebé a la següent jugada, Hyypia feia un clar penal sobre Ballack que Frank Lampard aconseguia transformar. Emotiu gol del jugador anglès que aquesta setmana perdia a la seva mare com a conseqüència d'una pneumònia.

Malgrat el dur cop rebut, calia ser optimistes i pensar que un gol portava al Liverpool directament a Moscou. Malauradament, Drogba tornaria a marcar eixamplant les diferencies i fent-la aquesta vegada pràcticament definitiva.

Però aquest equip gaudeix d'un orgull a prova de bomba. Amb dos gols de desavantatge i tant sols amb quinze minuts per endavant, el Liverpool es llençava a l'atac a la recerca del miracle. Sami Hyypia en jugada a l'interior de l'àrea com si de Torres es tractés, era víctima d'un clar penal que l'arbitre va obviar. Tothom va creure que seria possible, quan Ryan Babel de xut llunyà feia doblegar les mans de Petr Cech que veia com la pilota es colava en la seva porteria. Tots vam somiar. Però no va haver-hi temps per a res més.

Final de trajecte per al Liverpool FC en la edició de la Champions League 2007/08. Amb la quarta posició de Premier totalment garantida a falta de dues jornades, és hora de començar a analitzar el present exercici i començar a treballar en el projecte de l'any que ve.

Passi el que passi, peti qui peti, ho direm alt i clar. PROUD TO BE REDMEN.

FORMACIÓ:
Reina, Arbeloa, Skrtel (Hyypia), Carragher, Riise, Benayoun (Pennant), Mascherano, Xabi Alonso, Gerrard, Kuyt i Torres (Babel)

GOLS:
1-1 Torres 64'
3-2 Babel 118'

PD: En els propers dies, es publicara una crònica amb material gràfic, on es tractarà de reflexar de la millor manera possible, amb quina intensitat es va viure el partit al Collins.

A tots els que vau ser-hi presents en la nit d'ahir, reds o no, amics o desconeguts, GRÀCIES.