dilluns, 10 octubre de 2011

diumenge, 16 maig de 2010

Mor als 22 anys Besian Idrizaj

Una aturada cardíaca mentre dormia acaba amb la vida del jove futbolista.


Besian Idrizaj, jugador austríac de 22 anys d'edat, va morir la nit del passat divendres mentre dormia en el seu domicili familiar víctima d'una aturada cardíaca, encara que aquest punt no ha estat confirmat a l'espera de la realització de l'autòpsia definitiva.

El jove i prometedor futbolista, va arribar al Liverpool en l'any 2005 procedent del LASK Linz austríac. Sota la disciplina red va disputar tres temporades, encara que no va tenir oportunitat de debutar en el primer equip i les seves participacions es van centrar en l'equip de reserves. Per a no detenir la seva progressió, Idrizaj va ser cedit al Luton Town i al Crystal Palace, per a posteriorment regressar al seu país natal en cessió al Wacker Innsbruck. La temporada passada, el club de Anfield va decidir finalment prescindir dels seus serveis i el jugador austríac va ser traspassat al Swansea City de Roberto Martínez, club on actualment militava.

Segons sembla, va ser durant la seva estada en qualitat de cedit en el Wacker Innsbruck, on el jugador va sofrir un defalliment en ple terreny de joc durant la disputa d'un partit. Després de les posteriors visites a especialistes, es va descartar qualsevol anomalia de tipus cardiaca i es va determinar que el causant del desplom podria haver estat un virus.

Novament una mort sacseja al món del futbol. Les circumstàncies de la mort de Beisan Idrizaj, recorden i són fins i tot paral·leles a la defunció el passat estiu del capità del Espanyol de Barcelona, Dani Jarque. El món de la medicina, encara no troba explicació que determini les causes d'aquestes morts sobtades en joves saludables i que són examinats medicament amb assiduïtat.

Els supporters del Liverpool FC, desitgen mostrar tot el suport a la família i amics de Besian Idrizaj. Serveixi el vídeo del tercer gol en el seu hat-trick al Wrexham durant la pretemporada 2007-2008, com a millor homenatge cap al jugador.

YOU'LL NEVER WALK ALONE, BESIAN.
D.E.P.




diumenge, 9 maig de 2010

Fi de la temporada, inici dels dubtes.


Hull City FC 0-0 LIVERPOOL FC



El campionat de la regularitat posa al final de temporada a cadascú en el lloc que mereix després de la disputa de 38 partits. AL Liverpool li ha tocat ocupar una setena plaça, que encara sabent les dificultats i contratemps amb els quals ha contat el quadre de Rafa Benítez en el seu via crucis pel campionat, deixa un cert sabor de frustració en tots els supporters. I el pitjor de tot, és que el futur que afronta el club de Anfield és encara més gris que la trista classificació final en la Premier i els pobres resultats obtinguts en les diverses competicions disputades en la present campanya. Aquesta setena plaça és la pitjor classificació dels reds des de la temporada 1998/1999. És el torn per als despatxos i la directiva.

Partit amb poca historia el disputat en el KC Stadium. Tigers i Reds tancaven una campanya que significava el comiat dels locals de la Premier League i qui sap si l'adéu al futbol continental en la pròxima campanya per als d'Anfield. La sortida dels de Benítez era fulgurant i Nabil El Zhar gaudia d'una clara ocasió desbaratada pel porter Duke, mentre que un tir de Dirk Kuyt, veia com Boateng treia en la mateixa línia de gol la pilota. Alberto Aquilani seria el següent a temptar al gol. El tir de l'italià sortiria desviat per poc. Inici esperançador, encara que poc efectiu.

Però la portentosa sortida dels reds, ben aviat es diluiria. Els locals començaven a prendre les regnes del matx i els primers avisos a la porteria de Reina arribarien encara que amb total desencert. Cullen va gaudir de dos clares oportunitats que va desperdiciar. El Liverpool despertaria de la seva letargia i Aquilani amb un tir al travesser amb posterior rematada de Daniel Agger que es perdria per sobre del portal de Duke. Nova repetició del succeït durant tota la campanya. Sense Torres, no hi ha gol. Els jugadors prenien el camí a vestuaris.

Després del descans, el Hull City sortia decidit a oferir l'última victòria en Premier League als seus. El seu interior Mendy portava pel camí de l'amargor a la defensa red, però el marcador continuava mostrant l'empat a zero inicial. Els locals es mostraven decidits a la recerca de la victòria, però la poca lucidesa i definició en els metres finals, eren una mostra inequívoca de la posició ocupada en la taula.

La trista segona meitat efectuada pels de Benítez, rebia una breu guspira d'il·lusió amb l'entrada del jove Jack Robinson al terreny de joc. Amb el 46 a l'esquena i substituint a Ryan Babel en el minut 87 de joc, Ronbinson es convertia amb 16 anys i 250 dias, en el jugador més jove de la història a defensar la samarra red. Prèviament, Benítez havia donat entrada a Pacheco i David N'Gog per Aquilani i El Zhar respectivament.

L'entrada del jove jugador de The Academy, coincidia amb la revifabda final dels de Anfield, posiblement sabedors de la derrota del Aston Vila enfront del Blackburn. La victòria en aquest moment, donava als reds la sisena plaça. Gerrard en sengles tirs un desviat per poc i altre que va anar a estavellar-se a l'arrel del pal, a punt va estar d'atorgar tres punts que haguessin donat la sisena plaça en la classificació. No va ser així.

AL final del partit va haver invasió de camp per part dels supporters locals, que van envoltar a un Steven Gerrard que en diverses ocasions va haver de treure's de damunt a empentes als afeccionats que tractaven de saludar-li.

FORMACIÓ:
Reina, Mascherano, Carragher, Kyrgiakos, Agger, El Zhar (N'Gog 62'), Gerrard (C), Lucas Leiva, Babel (Robinson 87'), Aquilani (Pacheco 73') y Kuyt.

dimecres, 5 maig de 2010

Surrealisme.

LIVERPOOL FC 0-2 Chelsea FC


Afrontar un partit en el que una bona part de la teva pròpia afició desitja una derrota pels seus colors no es fa gens agradable. No direm pas, que l'equip es deixès guanyar en la visita d'un dels aspirants al títol per tal de posar una petita pedra en el camí per a que el màxim rival històric no superès el número de títols de lliga aconseguit, però si que, l'ambient que vivia Anfield el passat diumenge, després de les victòries del dissabte de Manchester City i Tottenham, no era el propi d'un partit de final de temporada.

El partit deixa ben a les clares des d'el principi quin serà el guió dels noranta minuts. Un Chelsea molt superior tant tècnicament, com anímicament i per sobre de tot físicament. La superioritat blue, també es deixava veure a les grades. Un bon número de supporters del Chelsea no parava d'esperonar amb càntics als seus jugadors durant tot el partit. Per contra, The Kop es mostrava gaire bé mud. La diferència entre uns i altres, és que uns estan a un pas de guanyar la lliga i els altres desitjan que acabi una temporada per oblidar i amb el pensament en la propera temporada, que a saber si no serà pitjor.

Malgrat tot, el Liverpool comptaría amb una bona oportunitat per obrir el marcador quan Aquilani des de fora de l'àrea xutava a porta fregant el travesser. L'italià repetiría al minut 90 al plantar-se sol davant de Cech però Ivanovic l'estorbaría amb total legalitat a l'hora de realitzar el xut a porta i "Aqua" perdia una oportunitat inmillorable per obrir el marcador.

Les esperances de guanyar per orgull al quadre de Carlo Ancelotti, s'esvaien en el minut 33 de joc, quan Steven Gerrard donava una passada enrere cap a Reina i Didier Droghba atent com sempre no desaprofitava l'ocasió per posar el 0-1 al marcador. Errada realment greu d'un Steven Gerrard molt gris durant tota la temporada. El Liverpool no eixecaria el cap des d'aquest moment. Abans de finalitzar el primer temps, el quadre visitant demana penal per una jugada de Kalou que cau dintre de l'àrea en lluita amb Lucas Leiva. Els supporters blues li canten a Willey que és una desgràcia.

El segon temps veia com el Chelsea anul·lava per complert al Liverpool que ja no comptava amb el concurs de Maxi Rodríguez substituït per lessió per Ryan Babel. Ben aviat, Frank Lampard donaria la rematada final per als de Benítez aconseguint el 0-2 i posant molt i molt a prop el títol de lliga per als del Bridge. En els reds, les males noticies no paren de produïr-se. En el minut 56 Jamie Carragher abandona el camp sent substituït per Daniel Ayala.

D'aqui al final del partit, Pepe Reina es converteix en el veritable salvador de l'honor i orgull red amb un parell d'aturades sensacionals. El porter madrileny, s'ha convertit aquest any en un autèntic home clau. Mala senyal aquesta per a un equip.

Final de la temporada a Anfield. A l'acabament, la tradicional sortida i desfilada dels jugadors amb els seus fills per agraïr a l'afició el recolçament durant tota la temporada. De llarg el millor d'un partit totalment surrealista.

FORMACIÓ:
Reina, Mascherano, Carragher (Ayala 56'), Kyrgiakos, Agger, Maxi Rodriguez (Babel 42'), Lucas Leiva, Gerrard (C), Benayoun, Aquilani (N'Ggog 72') i Kuyt.


NOTA: Perdó per el retard en l'actualització del blog. Els viatjes a Madrid i Anfield i el treball m'han impedit fer-ho quan tocava. En els propers dies, tindreu les cròniques dels viatjes a Madrid i a Anfield, així com la crònica de la tornada de l'Europa League.

diumenge, 25 abril de 2010

Gerrard retroba la victòria fora d'Anfield.

Burnley FC 0-4 LIVERPOOL FC


Des d'el mes de Desembre quan un gol de Fernando Torres donava la victòria sobre el temps afegit al Villa Park de Birmingham enfront l'Aston Villa, el Liverpool no sabía el que era aconseguir un triomf fora d'Anfield. Quatre mesos després, els gols d'Steven Gerrard (en dues ocasions), Maxi Rodríguez i Ryan Bablel, donen esperances als reds d'aconseguir una quarta plaça que per llunyana i poc possible, encara no és matemàticament impossible.

Dani Ayala i Alberto Aquilani eren les dues grans novetats en el onze inicial composat per Rafa Benítez en la seva visita al Turf Moore de Burnley. El central sevillà ha suplit amb garantíes i solvència a Sotirios Kirgyakos, mentre que el jugador italià ha donat una nova mostra de gran classe i categoria futbolística sobre el terreny de joc.

El partit durant el seu primer temps, ha esta força trabat i sense un dominador clar. Fin l'últim tram dels primers quaranta-cinc minuts, no ha arribat el primer xut amb perill dels Reds. Ha estat Steven Gerrard que en rematada a la mitja volta, no ha posat en seriosos problemas al porter dels Clarets Jensen. Per la seva part, els jugadors de Brian Law, realitzaven dues rematades de cert perill al portal de Reina mitjançant Fletcher i Cork, que no alterarien pas el marcador.

El segon temps s'iniciava amb la mateixa dinàmica. Un Liverpool sense punch i un Burnley que buscava fructificar en gol les seves darreres opcions de permanència. Malaruadament per als Reds, Kuyt havia d'abandonar el terreny de joc lessionat als dos minuts de la repressa éssen substituït per Yossi Benayoun. Minuts després arribaría el primer gol de la tarda. Una jugada de combinació entre Steven Gerrard i Alberto Aquilani, acabava amb un xut del capità red a la frontal de la gran que topava en un defensor, per acabar al fons de la xarxa. Era el minut 51 de joc.

Els jugadors locals i la seva afició no defallíen i continuaven buscant el partit. Pocs minuts després del primer gol, però, arribaría la sentència novament obra d'Steven Gerrard. Maxi Rodríguez, conduint una jugada des de banda dreta, serveix en llarg cap a Aquilani que no pot controlar la pilota i la deixa morta a la frontal per que Gerrard venint de cara i amb xut potent i de rosca, fes el segon de la tarda i condemnés al Burnley al descens.

Amb el rival totalment fos anímicament, el Liverpool no tenia ja cap mena de problema per jugar a plaer. Aquilani amb una assistència al forat servia a Maxí Rodríguez el tercer gol de la tarda. Posteriorment, amb el partit pràcticament acabat, Ryan Babel aprofitaba una assistència de Lucas Leiva per fer el definitiu 0-4 tot sol davant Jensen.

Dijous toca remuntada davant l'Atlético de Madrid i diumenge un d'aquells partits amb morbo. Liverpool contra Chelsea. Els reds, són els veritables jutges de la Premier.

FORMACIÓ:
Reina, Johnson, Ayala, Carragher, Agger (Lucas 78'), Maxi Rodríguez, Mascherano, Gerrard (C) (Pacheco 82'), Babel, Aquilani i Kuyt (Benayoun 47')

GOLS:
0-1 Gerrard 51'
0-2 Gerrard 58'
0-3 Maxi Rodríguez 74'
0-4 Babel 90+4'

dissabte, 24 abril de 2010

A remuntar de nou.

Atlético de Madrid 1-0 LIVERPOOL FC


Tercera ronda per al Liverpool des d'el seu ingrès en l'Europa League i tercer resultat advers que deuràn de remuntar els de Rafa Benítez en el partit de tornada a Anfield. Dijous passat al Vicente Calderón de Madrid, els de Rafa Benítez van oferir una imatge més aviat pobre davant d'un conjunt "colchonero" que es va avançar ben ràpid en el marcador i va considerar suficient aquesta avantatge per al partit de tornada a disputar a Anfield dijous vinent. El llarg viatje de prop de 24 hores que l'equip va haver de suportar per desplaçar-se a la capital espanyola, va pesar i força en les cames dels jugadors Reds.

Ambient de gala al Vicente Calderón i ambient de perfecta comunió entre ambdúes aficiones que van conviure les hores prèvies al partit en una festa pels carrers de Madrid. Properament, us oferirem la crònica del viatje. L'Atlético, per la seva condició de local, van apropiar-se del partit durant els primers minuts, encomanats per l'increíble ambient que l'afició local va guarnir el partit, amb un estadi ple a bassar i una afició atlètica que no a parar de cantar i animar als seus.

Fruit d'aquest domini arribaría el primer i únic gol del partit obra de Diego Forlán que al segón intent va introduïr la pilota al fons de la porteria de Reina, que va saber aturar el primer intent del jugador uruguaià, però no el segon. L'ex-jugador del Manchester United, posava la eliminatòria en favor dels de Quique als vuit minuts de partit.

A partir d'aqui, als locals va semblar-lis una renda més que suficient per afrontar el partit de tornada i van cedir el control de la pilota als de Benítez. El Liverpool, no va saber trobar cap mena de forat en l'atapaïda defensa madrilenya i els va ser del tot impossible ni tant sols posar en cert perill la porteria defensada per el jove porter De Gea.

Anfield viurà una nova nit de remuntada europea. La final d'Hamburg espera.

FORMACIÓ:
Reina, Johnson, Carragher, Kirgyakos, Agger, Benayoun (El Zhar 83'), Mascherano, Lucas Leiva, Kuyt, Gerrard i N'Gog (Babel 64')
.

dimecres, 21 abril de 2010

Ticket to ride.

Amb menys dificultats que els jugadors i cos tècnic del Liverpool, una vegada més els BARCELONA REDS emprenem viatje i aventura per donar suport a l'equip. Aquesta vegada, igual que l'any passat, toca visitar el Vicente Calderón per enfrontar-nos a l'Atlético de Madrid. Un duel com sempre marcat pel retorn de Fernando Torres a casa seva i que tal i com va succeïr l'any passat (en duel de Champions League) no es podrà produïr donada la baixa per lessió del golejador Red de Fuenlabrada.

Aquest migdia partía l'expedició red de Liverpool en tren fins a París on faràn nit per demà traslladar-se amb ferrocarril cap a Bordeaux on s'espera agafar un avió que pugui esquivar el núvol de cendra que cobreix gran part d'Europa i presentar-se a l'aeroport de Barajas. Tota una odissea.

Amb l'esperança que el trànsit aeri estigui plenament restablert de les inclemències produïdes per l'erupció del volcà islandès de nom irreproduïble, ens presentarem a Madrid per passar una jornada de festa amb els nostres germans de Madrid Reds i la resta de supporters que es puguin traslladar des de les illes. De tot plegat, us tindrem degudament informats durant el proper cap de setmana.

dimarts, 20 abril de 2010

Que no falti determinació.

LIVERPOOL FC 3-0 West Ham United



Bona i clara victòria del Liverpool ahir a la nit a Anfield. Davant d'un West Ham jugant-se la permanència, els de Benítez van saber reposar-se a la obligada absència de Fernando Torres operat d'urgència a Barcelona del seu genoll i dient adéu a la temporada, amb un 3-0 prou evident de la superioritat sobre els londinencs. I no tant sols el Liverpool jugava amb el clar handicap de la no aportació del seu jugador més destacat i amb més olfacte golejador. També i pot ser més important, era veure amb quina determinació afrontava l'equip els darrers partits del campionat de lliga, amb unes opcions realment reduïdes d'assolir com a mínim la quarta plaça que dóna dret a jugar la Champions League. Els de Benítez van demostrar que com a mínim anímicament, es troben amb ganes de donar batalla fins que matemàticament l'objectiu sigui ja impossible.

Sortía el Liverpool amb Kuyt i N'Gog compartint punta d'atac davant l'absència del golejador de Fuenlabrada. El West Ham de Zola, gairebé no va portar cap mena de perill sobre la porteria de Pepe Reina i els de Benítez ben ràpid s'apropiaríen del partit. D'aquesta manera, una falta servida per Gerrard des de banda dreta de l'atac red, és rematada hàbilment amb el pit per Yossi Benayoun, fent pujar el primer gol de la nit.

Amb el marcador a favor per als reds, els de Zola es desunflen i el Liverpool comença a sovintejar amb perill la porteria de Green. Kirgyakos de rematada de cap, està a punt de fer el segon. Un segon gol que arribaría minuts després quan N'Gog de sensacional voleja a centrada de Maxi feia inutil qualsevol intent d'aturada per part del porter dels londinencs. La voleja va ser prodigiosa i una clara mostra de que el jugador francés no és ni de bon trós un tronc, com hi ha qui defensa. Amb aquest resultat s'arribaria al descans.

Els Hammers semblen venir-se cap a munt en els primers instants de la repressa, però ràpidament Kirgiakos amb la col·laboració del pal i el porter Green farían pujar el 3-0 al marcador amb prop de mitja hora per davant. El partit estava finiquitat i els tres punts, es quedaven a casa.

Jugadors, cos tècnic i supporters, encarrilen ara una dura travessia per Europa per arribar a Madrid a punt per disputar dijous la semifinal de la Europa League davant l'Atlético. Una competició on molts supporters tenen dipositades les úniques opcions d'eixecar un títol aquest any. No faltarà el suport dels BARCELONA REDS al Calderón. Hi serem.

FORMACIÓ:
Reina, Johnson, Carrgaher, Kirgiakos, Agger, Benayoun (Degen 77'), Lucas Leiva, Gerrard (C) (Mascherano 71'), Maxi Rodríguez, Kuyt i N'Gog (Babel 81').

GOLS:
1-0 Benayoun 19'
2-0 N'Gog 29'
3-0 Green (p.p.) 59'

divendres, 16 abril de 2010

Liverpool FC FOR SALE!!

Matí de vertigen, institucionalment parlant, en el sí del Liverpool FC. És un fet plenament confirmat. El Liverpool FC està en venda. Així ho han comunicat els seus actuals propietaris, els magnats texans George Gillett i Tom Hicks, aquest mateix matí i la primera mesura "a efectes immediats" ha estat el nomenament de Martin Broughton com a President del club. Broughton, reconegut empresari britànic que presideix entre altres la companyia aerea British Airways, treballarà conjuntament amb l'actual Gerent del club, Christian Purslow i el seu equip, en la recerca de possibles compradors. Tot això, sota la supervisió de l'entitat financera Barclays Cabdal que dóna suport a aquest procés i compta amb el beneplàcit dels creditors bancaris del club, principalment el Royal Bank Of Scotland.

Després de tres anys de convulses relacions amb subordinats del club i afeccionats, Gillett i Hicks han optat per desprendre's definitivament de la propietat compartida del club, vistes les enormes dificultats amb les quals comptaven per a trobar finançament per a reduir l'enorme deute adquirit i la impossibilitat d'iniciar amb garanties la construcció d'un nou estadi. Per als empresaris texans, la venda del club és la millor opció per a segons ells, "que el club pugui arribar a nous nivells de creixement i desenvolupament" Insistint, això si, que l'experiència els ha resultat "compensatòria i emocionant"... Del segon punt no ens cap el menor dubte.

Per la seva banda, Martin Broughton ha llançat missatges d'optimisme a l'afició després de la presa de possessió del seu càrrec, dient que "Lliuraré un futur brillant per al club" I per sobre de tot, "El més important és trobar el nou propietari idoni, no un nou propietari qualsevol" És a dir, bàsicament les mateixes paraules pronunciades fa tres anys per Rick Parry i David Moores. Concedim-li l'oportunitat de millorar-los.

El nou estadi fou altra de les matèries per les quals Broughton va ser consultat per la premsa. Referent a això va dir que "És lògic que qualsevol de les ofertes de compra del club, tingui com preferència la construcció del nou estadi i aportar el capital i el finançament necessàris per a dur-lo a terme i el compromís ferm de fer-ho".
Broughton a més va garantir que "Hi haurà diners per a fitxatges" però no es va atrevir a dir públicament de quantitat podria disposar Rafa Benítez per a la construcció del projecte 2010/11. Broughton va concloure la seva primera intervenció com nou President del club, amb un missatge clar i directe a l'afició. "El meu missatge a l'afició és aquest: Tingueu un poc de paciència en un poc de temps jo us lliuraré resultats".

La veritat, és que després de l'anunci de la posada en venda del club de manera oficial, diversos grups empresarials asiàtics, han començat a mostrar interès en l'adquisició del club d'Anfield. Si en el dia d'ahir un grup inversor xinès es va postular en favor de la compra del club, solament si Benítez romania al capdavant com entrenador de l'equip, segons paraules del seu representant Martínez Quilón, avui és un grup siri encapçalat per un multimillonari home de negocis qui dóna mostres de voler competir per la propietat del Liverpool FC. Que tot això acabi ràpid i de la millor manera possible per al futur del Liverpool FC. Els supporters tan sols volem veure un equip que opti i competeixi per guanyar-ho tot amb plenes garanties d'èxit, a més de que el patrimoni cultural del club romangui a salvo d'interessos mera i exclusivament comercials. El que anomenem el Liverpool Way.

dijous, 15 abril de 2010

Hillsborough, 21 anys.

Un any més, un altre 15 d'abril. Una data per sempre grabada en la memòria, cor i ànima de tot supporter del Liverpool FC. Tal dia com avui ara fa 21 anys, 96 companys no tornaríen mai a casa deixant la seva vida a la grada de Leppings Lane de l'estadi Hillsborough de Sheffield. Mai us oblidarem. Sempre estareu en les nostres ments i cors.


THERE'S A LIGHT THAT NEVER GOES OUT.

JUSTICE FOR THE 96.