Sant Torne'm-hi.

LIVERPOOL FC 2-2 Manchester City FC

Continua la mala estrugança. En poc més d'un quart d'hora de partit, Rafael Benítez ja va haver de moure la banqueta en dues ocasions per suplir a dos jugadors lessionats del seu onze inicial, ja de per sí minvat per les baixes. Els d'Anfield continúen sense trobar el camí de la victòria per cinquè partit consecutiu, havent-ne aconseguit tant sols vèncer en un partit (Manchester United) dels darrers sis de Premier League. Amb aquest pobre vagatge, el Liverpool es troba a 13 punts del líder de la classificació actual (Chelsea) i depenen dels resultats de la jornada, podria quedar fins a cinc punts de la quarta posició, que dona dret a participar en la propera edició de la Champions League.

Tornava Steven Gerrard a l'onze inicial, on Ngog ocupava la posició de davanter centre i amb tres centrals, amb Carragher fent funcions de lateral dret per la baixa de Glen Johnson. Seríen precisament els centrals reds els protagonistes de les primeres accions de perill del partit.

Al minut sis de joc, Steven Gerrard servia una pilota al segon pal per a que Martin Skrtel fes una rematada de cap a porta, que Shay Given podia refusar inicialment, fent que la pilota donés en el pal abans que Pablo Zabaleta enviés la pilota fora de la zona de perill. En la mateixa jugada, Daniel Agger patia un cop en el cap amb Kolo Toure, produint-se un important trau. Agger amb clars símptomes de haver perdut per moments el coneixement, havia de ser substituït per Kirgyakos.

Deu minuts més tard es produia la segona lessió del partit. Ryan Babel en el seu intent de xut a porta, picava amb la cama d'un rival i queia estés a la gespa adolorit. Malgrat que el jugador holandés es reestablia, no va poder aguantar més minuts en el camp i havia de ser substituït per un Yossi Benayoun que sortia d'una lessió i no estava, ni molt menys, en plenes condicios per la disputa del partit.

No s'havien disputat ni vint minuts de joc, i tots els plans inicials, ja s'havien anat en orris. Amb un equip trasvalsat, el Liverpool no trobava el camí de la porta rival. Tampoc els de Manchester tenien les idees molt clares i els primers quaranta-cinc minuts finalitzaven amb un suplement de 6 minuts, consequência dels canvis i de les continues entrades dels serveis mèdics al terreny de joc.

El segon temps s'inciava amb el gol de Martin Skrtel. El jugador eslovac s'anticipava a la pèsima acció defensiva d'Emanuel Adebayor, tot posant la seva cama i fent entrar la pilota al fons de la porta de Given. Primer gol de Skrtel com a jugador del Liverpool. Semblava que podia ser el gol de la serenitat, però no va ser així.

Al minut 69 de joc, Adebayor feia pagar a Skrtel amb la mateixa moneda. En una errada de marcatge incomprensible de l'eslovac, Adebayor rematava de cap tot sol en una jugada a pilota aturada novament. El partit entrava en una fase esbojarrada. Al minut 76, Shawn Wright-Philips servia en safata el gol a Steven Ireland que en línea amb la pilota i fregant el fora de joc feia pujar la momentània avantatge dels sky-blues en el marcador. I diem momentània per que tant sols posar-se la pilota en moviment, Yossi Benayoun posava novament l'igualtat en el marcador davant del enuig de Mark Hughes i del respir de Benítez.

D'aqui al final del partit, les ocasions es van succeïr en una i altre àrea, sent la porteria dels citizens la més castigada per les ocasions, especialment en els darrers minuts, on una successió de còrners locals no van trobar el gol que donés la victòria als d'Anfield.

FORMACIÓ:
Reina, Carragher, Agger (Kirgyakos 6'), Skrtel, Insua, Kuyt, Mascherano, Lucas Leiva, Babel (Benayoun 17' [Fabio Aurelio 84']) Gerrard (C) i Ngog.

GOLS:
1-0 Skrtel 50'
2-2 Benayoun 77'

Un llibre amb sorpresa.

Els viatjes a Liverpool o bé arreu d'Europa seguint a l'equip, sempre han significat un munt de sorpreses i d'anècdotes per a tots els membres de la branch. La nostra darrera visita a Anfield, va comptar amb les anècdotes (que no sorpreses) de les il·lustres visites de Rafa Benítez i de Pepe Reina, com ja va ser comentat en el seu dia. Però una de les sorpreses més grans que ens vàrem portar tots aquells que van estar a Liverpool el darrer 11 de setembre, es va produïr a la nova botiga oficial del club situada al grandiós centre Comercial Liverpool One.

Després de fer un cop d'ull a tots els productes de merchandising oficial del club que un es pugui imaginar, vam dirigir-nos a l'apartat de la botiga dedicat als llibres i audiovisuals. Entre els llibres, hi destacava un de recent llançament anomenat "Liverpool FC Banners" dedicat exclusivament a fer un recull fotogràfic de les millors i més ingenioses banners de temàtica red, que s'hagin vist durant les darreres dècades a Anfield i arreu del continent.

Al veure el llibre, em vaig remontar dos anys enrrera, concretament al maig de l'any 2007 i a la Plaça Syntagma d'Atenes. Aquelles jornades prèvies a la final de la Champions League van ser viscudes amb gran intensitat per tots els supporters reds que fins a la capital grega es van desplaçar. Entre aquests supporters, ens trobavem nosaltres, que com no podia ser d'altre manera, vàrem viatjar amb la nostra banner que va ser degudament penjada en els jardins de la popular plaça.

Vet aquí, que una d'aquelles nits, un aficionat càmera fotogràfica en mà, es va apropar al nostre banner demanant-nos permís per fer-li una fotografía al nostre "trapo" com col·loquialment l'anomenem. De fet, a Argentina a les banners o pancartes, les anomenen amb aquesta terminologia. Evidentment no li vam posar cap pega. Després de fer petar la xerrada amb aquell aficionat durant una estona, ens va dir que amb la col·laboració del club, estava preparant un llibre fotogràfic amb les millors banderes que havia vist durant els viatjes que havia realitzat i que la bandera del Barcelona Reds hi apareixeria amb tota seguretat per ser-ne una de les destacades. Alló ho vam prendre com un compliment i res més.


Recordant aquesta història, vaig agafar un llibre de la prestatgería i vaig començar a fullejar-lo. Quina va ser la nostra sorpresa que efectivament, tal i com recullen les imatges, la banner dels Barcelona Reds, apareix publicada en el llibre en l'apartat dedicat a les banners que fan referència a alguna població. Concretament en la seva plana número 170.

Com podreu imaginar, per a tots aquells que vam intervindre en la creació d'aquesta penya i en el disseny i realització de la banner, aquest és un fet que ens omple de gran orgull i satisfacció. No serà ni de bon trós la darrera anècdota ni la darrera sorpressa que tindrem el gust d'explicar-vos.

L'Stubbins i el Jordito als exteriors de l'estadi Olímpic d'Atenes, hores prèvies a la final de Champions del 2007.

Smicer penja les botes.

Vladimir Smicer, un dels herois de la nit del 25 de maig a Istambul, ha anunciat la seva retirada del futbol als 36 anys. El fins ahir jugador de l'Slavia de Praga, feia public l'anunci ahir dilluns al·legant la seva incapacitat de donar el 100% en els terrenys de joc a causa d'uns problemes en el seu genoll. Smicer no abandona el futbol del tot i formarà part del cos directiu de la Federació Txeca de fútbol.

"Vladi" va iniciar la seva carrera futbolística a l'Slavia de Praga. El veritable salt internacional el va fer durant la Eurocopa de l'any 1996 on va formar part d'aquella sel·lecció txeca que va arribar a la final de Wembley perdent amb Alemanya. Smicer fitxaría a les hores per el Lens francés on durant els tres anys de la seva estada, va aconsegir el títol de lliga.

La temporada 1999/2000, Smicer signava per el Liverpool FC per substituir la baixa de Steve McMamanaman que deixava Anfield per signar per el Real Madrid CF. Amb els Reds, Smicer va ser present en la triomfant revifada en forma de títols impulsada inicialment per Gerard Houllier i posteriorment continuada per Rafa Benítez. 2 Carling Cups, 1 FA Cup, 1 Charity Shield, 1 Supercopa d'Europa, 1 Copa de la Uefa i per suposat, la Champions League del 2005, on va ser clau al aconseguir el segon gol de la històrica remuntada amb un xut de cama dreta que va superar tot un bosc de cames i al porter milanista Dida.

Al finalitzar la temporada 2004/05, Smicer abandonava Anfield amb 121 partits disputats i 10 gols aconseguits, per tornar a França per enrolar-se en les files del Girondins de Bordeaux, amb el qual aconseguiría una Copa de la lliga. Al 2007 tornaría al Slavia de Praga, el seu club original.

Com a jugador internacional, Smicer te la curiositat de que va disputar un partit internacional amb la desapareguda Txecoslovàquia. Amb la partició del país, Smicer disputaría un total de 86 partits internacionals amb la República Txeca aconseguint 27 gols.

GRÀCIES I BONA SORT VLADI!!!

Per no creure's-ho.

LIVERPOOL FC 2-2 Birmingham City

S'ha provat tot. S'ha tornat a comptar amb el concurs de Gerrard. Aquilani, el fitxatge estelar de l'estiu ha debutat a Anfield. La possessió de pilota ha rondat el vuitanta per cent. Els xuts a porta han triplicat als del contrari i fins i tot s'ha comptat amb l'ajut arbitral que ha concedit un penalty inexistent. La situació del Liverpool empitjora jornada a jornada i el liderat ja queda a onze punts de distància dels d'un Rafa Benítez cada dia més qüestionat per la premsa que el culpabilitza directament de el pobre vagatge dels reds en els ultims compromissos.

El cert és que el Liverpool avui ha disputat un molt bon partit al que el resultat no l'ha acompanyat. David Ngog era de la sortida substituïnt a Fernando Torres que després dels diagnòstics mèdics, s'potava per donar-li descans. Els qui si tornaven als terrenys de joc al superar les seves lesions, eren Albert Riera i Glen Johnson. Manacorí i britànic, èren els protagonistes dels primers minuts del partit. Johnson desbordaba tal i com volia per banda dreta a la defensa del d'Alex McLeish. En una d'aquestes internades, Johnson amb una "croqueta" superava als seus defensors i posava la pilota en l'àrea petita. En primera instància era David Ngog qui rematava a porta trobant la responsta de Joe Hart que repetia en una brillant segona intervenció a xut de Kuyt. Albert Riera tornava a posar la pilota a l'interior de l'àrea per a que David Ngog rematés de volea el primer gol de la nit.

Tant sols es portaven tretze minuts de joc i els de Benítez oferien un bon joc i ja estaven per davant en el marcador. La nit prometia. Però novament a pilota aturada el Liverpool rebia un gol. McFadden penjava la pilota al segon pal. Glen Johnson es menjava la pilota i Christian "Chucho" Benítez aconseguia rematar a porta establin l'igualada.

El Liverpool malgrat el gol sofert, no li perdia la cara al partit i Ngog i Lucas Leiva gaudien en la mateixa jugada l'oportunitat de posar de nou el partit del cantó red. Però les males noticies no s'aturaven amb l'empat dels blues. Albert Riera es trencava i debia d'abandonar el terreny de joc. Steven Gerrard el reemplaçava rebent l'atronadora ovació de tot Anfield a punt de finalitzar el primer temps.

Però abans de la finalització dels primers quaranta-cinc minuts, el Liverpool rebria un autèntic jerro d'aigua freda. Cameron Jerome recollia un rebuig d'Skretl en el mig del camp, avançava uns metres i tot i la lluita amb Mascherano enviava un potent xut des de més de 35 metres que superava a un Reina avançat. Tota la despesa dels homes de Benítez durant tot el primer temps s'anava en orris.

El segon temps veia com el Liverpool es volcava sobre la porteria de Joe Hart. Ha estat un autèntic tsunami de joc ofensiu red. Gerrard ha gaudit de la millor oportunitat al estavellar un remat de cap al pal. Anfield es volcava amb els seus. La lluita era constant. Al minut 69 de joc Ngog en una brillant acció individual s'intenava en l'àrea. El jugador gal superava a Lee Carsley i es llençava clarament a la piscina, sense que l'ex-jugador de l'Everton toqués en cap moment al jugador Red. Clara errada del colegiat que Steven Gerrard no estava disposat a perdonar i transformava el penal.

A partir d'aquest moment, la pilota no ha parat de voltar l'àrea del conjunt de McLeish, però cap d'elles aconseguia arribar a la xarxa de Hart. La mala estrugança tornava a augmentar quan Yossi Benayoun havia d'abandonar el camp amb síntomes clars d'haver patit un trencament muscular. El concurs d'Aquilani i de Ryan Babel, tampoc aconseguíen que els tres punts es quedessin a Anfield. El xiulet final arribava i una nova decepció inundava Anfield.

FORMACIÓ:
Reina, Johnson, Skrtel, Agger, Insua, Kuyt (C), Mascherano, Lucas Leiva (Aquilani 82'), Riera (Gerrard 45'), Benayoun (Babel 77') i Ngog.

GOLS:
1-0 Ngog 13'
2-2 Gerrard (pen) 71'

Un pal autèntic.

Olympique Lyonnais 1-1 LIVERPOOL FC

No hi ha cap base mínimament raonable per escriure una crònica sobre el succeït aquesta nit a l'Stade de Gerland de Lyon. Be, de fet ni aquesta nit, ni en una bona part dels darrers partits que ha disputat el Liverpool. Partit darrera partir, el Liverpool es supera en desgràcies alienes o no a la seva voluntat. Avui ha estat la crueltat elevada a un dels sesu graus màxims. Després de disputar un partit seriós i fins i tot brillant on s'aconsegueix un gol que donava un alé importantíssim a un equip amb l'aigua al coll a les acaballes del partit, els capricis del futbol retornen al Liverpool al lloc del patiment i de la impossibilitat d'aconseguir la classificació per a la següent ronda. Un pal dificil, molt dificil de païr, sobre tot, quan el treball de l'equip malgrat les negatives circumstàncies, que l'envolten no es veu recompensat amb un premi per minoritari que sigui.

Rafa Benítez finalment podia comptar amb el concurs com a titulars de Daniel Agger i Fernando Torres, seriosos dubtes durant tota la setmana. La participació del jugador danés s'ha deixat veure i de quina manera, en la elaboració de joc de l'equip, que ha evitat des de bon principi el joc de pilota llarga o bé joc en horitzontal entre els centrals. Agger ha pres en moltes ocassions la encertada decissió de pujar ell mateix la pilota, creant sempre el neguit en l'equip gal.

Tot i així, han estat els jugadors francessos els primers en portar el perill sobre la porteria de Reina que amb dues aturades plenes de seguretat ha desvaratat les priemeres ocasions de cert perill del partit. A partir d'aquest moment ha estat el Liverpool amb arribades per banda esquerra per part d'Insua i Benayoun qui ha portat el perill a la porta local amb centrades a l'interior de l'area que primer Torres i després Voronin no sabien materialitzar.

Seria precissament Voronin qui en el minut vint-i-vuit de partit es plantava tot sol davant de Lloris però la seva rematada no trobava la xarxa i si el cos del porter del Olympique. Ha estat la millor i més clara oportunitat per els de Benítez. El Liverpool havia perdonat masses oportunitats.

El segon temps s'iniciava i el joc era molt pitjor per part de tots dos equips. Fins al minut 69 de partit no es produiría una oportunitat de desnivellar el marcador. Seria Lucas Leiva en primera instància que feia lluir a Lloris amb una mà prodigiosa, per després ser Kuyt qui al rematar de xilena, no trobava el gol tant ansiadament buscat per el conjunt red, aquesta nit totalment blanc en la seva indumentària.

Poc després, Ryan Babel substituia a un novament desencertat i desafortunat Voronin. El canvi seria clau per al desenvolupament del partit. Al minut 83, Babel enganxava un tret de cama dreta que es colava a la porteria de Lloris, significant el gol que donava esperances de vida en la competició per al Liverpool.

La crueltat però, tornava a maltractar al Liverpool. Amb el temps complert una jugada emoblicada dintre de l'area red, era aprofitada per Lisandro Lopez, per posar l'empat en el marcador i donar la classificació al Lyó e indirectament a la Fiorentina. Tots dos conjunts s'enfronten en la propera jornada i un empat donaria la classificació a francesos i italians. S'acabat de totes, totes l'aventura de la Champions.

FORMACIÓ:
Reina, Carragher (C), Agger, Kyrgiakos, Insua, Kuyt, Mascherano, Lucas Leiva, Benayoun, Voronin (Babel 68') i Torres.

GOL:
0-1 Babel 83'

Una tarda de por.

Fulham FC 3-1 LIVERPOOL FC

Derrota de les dures de païr la soferta ahir a la tarda a Craven Cottage. Un Liverpool amb infinitat de baixes, es presentava a l'estadi amb més encant de la Premier amb la intenció d'aconseguir tres punts que el permetessin continuar en el grup capdavanter del campionat. Els inicis eren prometedors amb un Liverpool amb arribada i desbordant per banda dreta amb la parella Kuyt i Degen.

Als vint minuts de partit, Yossi Benayoun enviava una pilota al travesser del porter Schwarzer en dificil rematada. El conjunt de Benítez era el clar dominador del joc i feia tancar a tots els jugadors de Roy Hogdson en el seu propi terreny. El gol red feia la impressió que havia d'arribar tard o d'hora.

Ves per on, que el gol va arribar a la rivera del Thames. I ho va fer del cantó local. Als vint-i-dos minuts de joc, un centre-xut de Damien Duff era aprofitat per un oportuníssim Bobby Zamora que batia sense remissió a Reina. Zamora treia sucós profit a una badada de marcatge i col·locació del central grec Kyrgiakos que es despreocupava per complert del que succeïa a les seves esquenes durant la jugada.

A partir d'aqui, el Liverpool es va fondre. El gol en contra es deixava sentir força en l'estat anímic de l'equip de Benítez. El que havien estat uns primers minuts d'un joc intens i encertat, s'esvaïa per complert. De sobte, no hi havien idees. Resultava força trist veure a Voronin correr pel camp sense sentit i comprobar com cada pilota que tocava, era pilota perduda.

Per sort, Fernando Torres acudia una vegada més al rescat de l'equip. Als quaranta minuts, una fuetada duríssima del madrileny es colava a la porteria de Schwarzer i el Liverpool igualava el partit. Era el gol de l'esperança de retrobar de nou el bon joc exhibit durant els primers minuts.

No va ser així. Qui iniciava amb millor predisposció el segon temps eren els jugadors d'Hodgson. Carragher tenia una dura lluita amb Zamora i els jugadors cottagers, cada cop s'apropaven més a la porteria de Reina. Al minut seixanta, Benítez decidía substituïr a un mermat fisicament Fernando Torres, amb la vista posada en el vital partit de dimecres que vé a Lyon. L'empat semblava bon resultat vistes les condicions en les que el conjunt red disputava el partit.

L'empat però seria anul·lat quan en el minut 72 de partit una centrada de Konchelsky que Reina aconseguia desviar inicialment era aprofitada per Nevland per fer un gol de tacó en l'interior de la petita. Era la "puntilla" per els de Benítez. El tècnic madrileny, donava el partit per perdut i aprofitava per fer canvis i protegir als jugadors més determinants de l'equip com ara Benayoun, que sortia del terreny de joc amb evidents signes de desaprovació. El jugador israelià, era substituït per el jove Nathan Eccleston que feia d'aquesta manera el seu debut a Premier.

Si les coses ja anaven prou malament, pitjor es posarien en el minut 79 quan Philipp Degen veia una injusta tarjeta vermella directa per una entrada que tant sols era mereixedora de tarjeta groga. Si volíes arrós dos tases, perque minuts després seria Jamie Carragher qui veuria una discutible tarjeta vermella directa en una lluita amb Bobby Zamora. Amb nou jugadors sobre el terreny de joc, el Liverpool era una caricatura d'equip. Daniel Ayala substituia a Dirk Kuyt. Per acabar de rematar-ho, Dempsey feia el 3 a 1 definitiu al plantar-se tot sol davant de Reina.

Preocupant la situació de l'equip que veu com les baixes dels seus jugadors més determinants s'acumulen i aquests no troben un recanvi de garantíes a la banqueta. Dimecres amb la disputa del partit contra el Olympique Lyonnais, es podria dir adéu a la Copa d'Europa prematurament. Tant sols val la victòria i ni físicament ni anímicament l'equip sembla preparat per afrontar el dur repte. Aixó si, que no ens donin per morts. Som el Liverpool.

FORMACIÓ:
Reina, Degen, Carragher (C), Kyrgiakos, Insua, Kuyt (Ayala 82'), Mascherano, Lucas Leiva, Benayoun (Eccleston 72'), Voronin i Torres (Babel 62')

GOL:
1-1 Fernando Torres 41'

Bullying a Anfield.

Impressionant la portada d'avui de "El Mundo Deportivo". A tota pàgina es pot llegir "Se ve en el Barça" referint-se a un Javier Macherano que apareix en portada celebrant un gol amb la samarreta del Liverpool. Els subtitulars, són per llogar-hi cadires. En ells, s'arriba a assegurar que l'arribada al Camp Nou del migcampista argentí, es produiria el proper estiu, i que aixó faria immensament feliç a Leo Messi. Doncs si un dels jugadors més ben pagats del món encara no és feliç, la resta de mortals no sé com podem estar. L'altre perla en forma de subtitular és que a més de Mascherano, donen per fet que Cesc Fàbregas, el jugador de l'Arsenal també serà culé l'any que vé, formant un mig del camp de somni. Vaja, que només faltaría Garrincha. Al cel sigui.

Ja en les pàgines interiors del diari arriba la perla. Fernando Polo, que és qui signa l'article, assegura que Benítez està "castigant" al jugador argentí amb la banqueta i califica a Benítez com a "un tècnic dur que no perdona ni una". Doncs no sabem on veu el càstic de la banqueta el Sr. Polo, però Mascherano quan no ha estat sobre el terreny de joc, ha estat per questions purament físiques, com les suplències en partits després dels viatjes intercontinentals pels compromissos amb la sel·lecció argentina. El super-clàssic contra el Manchester United de la setmana, Mascherano va ser titular. No està malament per un "castigat".

Raons per a que Mascherano signi per el FC Barcelona, no en falten i poden ser moltes. La qualitat del jugador, motius familiars per la inadaptabilitat a la vida anglesa, el clima de Barcelona, fins i tot, una díficil relació del jugador amb Benítez. Es poden treure centenars de raons amb un mínim fonament. Però d'aqui a treure's de la màniga que Rafa Benítez "no perdona una", sembla bastant gratuit. De fet, en el dia d'ahir un jugador que coneix perfectament el que és Can Barça, doncs s'ha criat a la Masia des de ben petit, com és Pepe Reina, va signar una ampliació de contracte amb el Liverpool de Benítez.

El jovent i Aquilani responen, però no troben premi.

Arsenal FC 2-1 LIVERPOOL FC

Banc de proves aquesta nit a l'Emirates Stadium de Londres que ha servit per comprobar que el jovent de The Academy puja amb força i que el fitxatge d'Alberto Aquilani pot significar una d'aquelles adquisicions que com la de Fernando Torres, facin època. Es molt d'hora parlar, quan l'ex-jugador de la Roma, tant sols ha disputat un quart d'hora de joc en competició oficial, però les maneres apuntades per l'italià, han deixat ben a les clares que es tracta d'un jugador diferent a la resta. En la seva breu participació en la nit d'avui, Aquilani ha estat a tot arreu. Ha tallat pilotes en defensa. Ha distribuit el joc en curt, en llarg i sempre amb gran criteri. I fins i tot ha disposat d'una oportunitat al rematar de xilena dintre de l'àrea. Jugada que per cert, ha acabat amb la pilota contactant el braç de Philip Senderos dintre de l'àrea.

Liverpool i Arsenal com deien, presentaven força novetats en el seu onze inicial. Benítez deixava homes com Reina, Carragher, Johnson, Lucas, Benayoun, Gerrard o Torres a la banqueta o fora de la convocatòria, per donar entrada als Cavalieri, Kyrgiakos, Degen, Spearing, Plessis o Ngog. Els joves jugadors, han donat mostra de molt bones maneres des d'un principi i han jugat a un gran nivell.

Clar que per nivell el que disposa Arsene Wenger en l'Arsenal de les talentoses promeses. Fran Mérida, l'ex-jugador de la Masia del FC Barcelona, aconseguía el primer gol del partit al aprofitar una badada de Voronin per etzibar un fort i sec xut a la porta de Cavalieri, que després d'impactar en el pal, es colava en la porteria red.

L'Arsenal prenia avantatge, però el partit era disputat de tu a tu per tots dos equips. L'Arsenal és un equip amb una filosòfia ofensiva i aixó ho aprofitava el Liverpool per jugar amb comoditat al mig del camp amb un Spearing ordenant totes les accions amb força criteri. El bon joc red, es traduia amb bones arribades a la porteria d'un indecís Fabianski. Degen, brillant i ofensiu durant tot el partit, gaudia d'una bona oportunitat en una arribada des de la seva banda dreta.

Als vint-i-cinc minuts arribaría el gol de l'empat. Insua amb una magnífica "folha seca" sorprenía al porter gunner des de fora de l'àrea. Primer gol de l'ex-jugador de Boca Juniors com a jugador del Liverpool. Una veritable obra d'art. El partit entrava en una fase d'intercanvi de cops que no variaria el marcador.

Al inici de la segona meitat, l'Arsenal en la persona de Bendtner, aprofitava la suavitat defensiva de Kyrgiakos per posar el 2-1 en el marcador. Malgrat l'adversitat del resultat, els Reds continuaven la recerca de la porteria gunner i Voronin en una jugada de combinación amb Degen, creuava massa la pilota que sortia desviada per molt poc de la porteria de Fabianski. Poc després Babel en xut de lliure directe posava al porter a prova.

Calia posar un input sobre el terreny de joc i Rafa apostava per Aquilani que substituia a un complidor Plessis. Poc abans, Benayoun sortia al camp per un meritoria Ngog que havia actuat durant tot el partit amb els seus habituals moviments plens d'intel·ligència. El jove Nathan Eccleston, tenia l'oportunitat de debutar amb el primer equip, substituint a Philip Deggen.

No hi havia temps per a res més. L'Arsenal aconseguía la victòria que era celebrada a la grada per Cesc Fàbregas i Arshavin vestits de carrer.

FORMACIÓ:
Cavalieri, Degen (Eccleston 88'), Kyrgiakos, Skrtel, Insua, Kuyt (C), Spearing, Plessis (Aquilani 77'), Babel, Voronin i Ngog (Benayoun 75')

GOL:
1-1 Insua 25'

No éren 10, són 4.

LIVERPOOL FC 2-0 Manchester United.

Quin goig. Amb quin tarannà tant positiu s'inicia la setmana. Victòria indiscutible sobre el màxim rival, però no tant sols aixó. També queda el plaer de veure com els grans visionaris del futbol, com són gran part dels mitjans de comunicació, siguin espanyols o britànics, que des de que el passat dimarts el Liverpool queia a Anfield davant de l'Olympique, donaven per fet que tot estava acabat per els de Benítez quan ni tant sols havia acabat el mes d'0ctubre, ara han de modificar el seu discurs incendiari i oportunista. Deixem-los correr. Gaudim del triomf com cal, sense rencunía cap a ningú. Siguem molt més elegants que aquells que malgrat disposar d'un títol acadèmic, tant sols obeeixen a obscures envejes i fòbies, oblidant la objectivitat que ha primar sobre la tasca periodística.

Finalment tant sols Gerrard s'ha perdut el gran partit d'avui a la tarda a Anfield. El partit del llançament masiu de pilotes de platja al terreny de joc, ha estat guanyat per els Kopites que han llençat un número importantíssim de pilotes imflables a la porteria defensada per Reina, abans d'iniciar-se el partit, en una nova mostra de l'humor scousse.

Fernando Torres, dubte fins la tarda d'ahir, ràpidament s'ha erigit en el principal protagonista del match. Les seves caigudes a banda dreta, han provocat que Evra l'haguès de derribar en un parell d'ocasions per evitar el seu avanç. D'aquest manera, el lateral gal, ha vist la primer cartulina del partit. Els minuts inicials, eren minuts de futbol de gran intensitat però molt poca qualitat. Cada pilota era disputada com si es tractés de la darrera oportunitat del partit.

La primera oportunitat clara de perill arribaria al minut quinze de partit en un lliure directe, sensacionalment executat per Fabio Aurelio. El xut de cama esquerra del brasiler buscava l'ascaire de la porteria de Van der Sar que amb una molt bona aturada evitava el primer gol red. Dirk Kuyt, atent al rebuig posava a prova novament al porter holandés, que es lluia novament desbaratant novament l'oportunitat red.

A partir d'aquest moment, el Manchester United pasava a controlar el partit, tot i que sense posar en seriós perill la porteria de Reina, gràcies sobre tot al grant treball defensiu en el mig del camp de Lucas Leiva i un gran Mascherano i a un Jamie Carragher que ha tornat a ser el de les millors tardes, efectuant un partit plé d'entrega i de jugades defensives de mèrit, inclosa una que ha estat a punt de significar un penal en contra. El jugador de Botle que avui actuava com a capità tocava pilota abans que el davanter mancunian controlés la pilota dintre de l'àrea.

El domini del Manchester United tant sols veia com un cop de cap de Rooney posava en seriosos problemes a Pepe Reina. Un altre cop de cap, aquesta vegada a la porteria contrària per part de Fabio Aurelio, estava a punt de veure com el Liverpool s'avançava en el marcador. Novament el Liverpool prenia el comandament del partit, amb un Torres que guanyava totes les pilotes disputades amb qualsevol dels defenses contraris.

El segon temps s'iniciava amb el mateix ritme que el primer. En aquest cas però, semblava que eren els de Fergurson els millors disposats sobre el terreny, fins que en el minut 65 de partit, una jugada de contra brillantment conduida per Yossi Benayoun, que feia una passada a l'espai per Fernando Torres que guanyava a Vidic en cursa i xutava sec a l'escaire esquerra de la porteria de Van der Sar, portant el delirir a The Kop. Reaparició estelar de "El Niño" que sumava un nou gol d'aquells que obren el camí als tres punts.

Arribaven els millors minuts del Liverpool. El gol revifava els ànims reds i els Mancunians es veien superats continuament pels atacs locals. Lucas i Kuyt gaudien de molt bones oportunitas per ampliar diferències. Ferguson contaatacava donant sortida a Michael Owen que era rebut amb un sonora pita a la que en el seu dia va ser la casa que el va fer levitar cap a l'Olimp futbolístic.

Mica en mica, l'United anava posant setge a la porta de Reina, mentre que el Liverpool reculava amb un marcado que l'era favorable. Luis Valencia enviava una pilota al travesser en el que va ser la millor oportunitat per als visitants en tot el partit. Al minut 87, Jamie Carragher veia una targeta groga molt protestada per el quadre mancunian que demanava l'expulsió del 23 del Liverpool. Minuts després Vidic en una jugada calcada a la de Carragher, veia la segona tarjeta groga, que l'enviava com l'any passat als vestidors abans d'hora. Tant l'any passat, com aquest, el culpable de l'expulsió del serbi, ha estat Fernando Torres.

Amb 5 minuts de temps afegit (novament la mà de Ferguson es deixava notar entre el colegi arbitral), Benítez iniciava la seva roda de canvis. Ngog substituiría a un Fernando Torres que rebia la tancada ovació d'un Anfield novament entregat als seus peus. El canvi era totalment determinant. Al poc temps d'estar sobre el terreny de joc, Ngog aprofitava una contra Red conduida per Leiva per fer amb total tranquilitat el 2-0 definitiu.

Ves per on, s'ha aconseguit una victòria de sis punts. Hi ha qui encara demà estarà rabiant.

FORMACIÓ:
Reina, Johnson, Carragher (C), Agger, Insua, Kuyt, Mascherano, Lucas Leiva, Fabio Aurelio, Benayoun (Skrtel 91'), Torres (Ngog 81')

GOLS:
1-0 Fernando Torres, 65'
2-0 Ngog, 93'

Certament, són 7 punts.

Setmana dura la que ha hagut de patir el supporter del Liverpool FC, després de les dues derrotes a Sunderland i a Anfield enfront de l'Olympique Lyonnais i per sobre de tot, amb la vista posada en el Manchester United en l'horitzó. Al ja de per sí estat de preocupació que qualsevol bon aficionat pateix quan en el seu equip, les coses no rutllen, aquesta ha estat la setmana de les suposicions, de les previsions més caòtiques i de la paraula "crisi" com a denominador comú en tota la premsa.

Tothom sembla donar per fet que el Liverpool, a poc menys de vint-i-quatre hores de que es doni el xiulet inicial, es troba ja a deu punts del Manchester United. Entra dintre de les possibilitats. Clar que ningú compta en que en comptes de ser deu punts de diferència, en puguin ser quatre amb una victòria dels de Benítez sobre els de Ferguson.

I és que els resultats i la sort (en forma de gols en pròpia porta de les defenses contràries) acompanyen al Manchester United en aquest primer terç del campionat. Però ni molt menys, els Red Devils es troben en un moment de forma i de joc ideal. Set victòries (més aviat justetes), un empat i una derrota, és el periple de l'United en els nou primers partits de lliga. Tant sols han donat mostres del seu veritable potencial en el derby de la ciutat contra el seu veí Manchester City, on un genial i determinant Ryan Giggs, s'exhibía als 36 anyets.

El Liverpool afronta el super-clàssic amb un estat d'ànim realment baix i amb l'infermeria plena de gom a gom. Ni de bón trós, la millor de les maneres per afrontar un partit tant important (que no determinant) per al futur de l'equip en les seves intencions de conquerir la Premier. Però apostin per el Liverpool. Els hi donarà bons guanys.