dimecres, 2 de setembre de 2009

Kenny Dalglish, el Rei d'Anfield (3ª Part)

Jugador a les banquetes, entrenador a la gespa.

Kenny Dalglish prenia amb 34 anys el relleu de Joe Fagan a la banqueta del Liverpool FC, després de perdre la final d'Heysel davant la Juventus de Turín. Amb una edat que ja començava a ser respectable, Dalglish faria les funcions de jugador entrenador. El pas del temps era evident i el seu estat de forma ja no era el de temporades anteriors, però el geni escocès, encara guardava la intel·ligència i la qualitat que el va portar a ser un dels jugadors més emblemàtics en les dècades dels 70 i dels 80.

Amb la seva sapiència acumulada durant tants anys sobre el terreny de joc aplicada a les banquetes i les seves innates habilitats aplicades en el mateix terreny de joc, Kenny Dalglish s'estrenaría la temporada 1985-86 amb un rotund èxit com a entrenador-jugador del Liverpool FC, aconseguint el primer doblet (lliga i FA Cup) en la història del club d'Anfield.

Fins un total de 31 partits (21 d'ells de lliga) disputaría aquella temporada, aconseguint un total de 7 gols. Entre ells, el gol a Stamford Bridge davant del Chelsea que donaría el títol de lliga amb dos punts d'avantatge sobre el màxim rival ciutadà, l'Everton d'Howard Kendall. El títol de la FA Cup, s'aconseguiría una setmana després al vell estadi de Wembley al véncer precissament a l'Everton per 3 gols a 1, amb dos gols de Ian Rush i un de Craig Johnston, en la que va ser la primera final de la història entre els dos arxi-rivals veïns del Merseyside.

La temporada següent però, no va ser l'exitosa que s'esperava i el Liverpool cedia aquesta vegada el campionat de lliga a l'Everton, mentre que perdia la final de la Copa de la Lliga davant de l'Arsenal. A la FA Cup, el Liverpool de Dalglish era eliminat en el partit de replay de la tercera ronda per un sorprenent 3 - 0 davant del Luton Town.

La següent temporada, el Liverpool es desprenia dels serveis d'Ian Rush que era fitxat per 3,2 milions de lliures per la Juventus de Turín. Per tal de suplir al golejador galés, Dalglish confiava amb el fitxatge d'un jove provinent de l'Oxford anomenat John Aldridge. A part del jugador irlandès, aquella temporada arribaríen al Liverpool 3 jugadors que marcaríen una nova època en el club red. John Barnes, fitxtat al Watford. Ray Houghton fitxat de l'Oxford i Peter Beardsley fitxat al Newcastle per 1,9 milions de lliures. Fitxatge record de l'època.

Va ser l'arribada de l'hàbil extrem anglès, el que va fer que Kenny Dalglish abandonés de manera ja definitiva els terrenys de joc, per centrar-se en la direcció des de les banquetes. Els fitxatges d'aquella temporada, ràpidament van donar els seus fruits. La temporada 1987-88 va veure com el Liverpool era inbatut durant 37 partits consecutius, fet que el va portar a aconseguir el títol de lliga quatre jornades abans d'arribar a la darrera jornada del campionat. Aquell Liverpool imbatible però, va ser derrotat a la final de la FA Cup amb una sorpresa majúscula per el Wimbledon per 1-0, havent fallat John Aldridge un penal que el porter Dave Beasant va saber aturar, en el que era el primer penal fallat en una final de FA Cup a Wembley.

La temporada 1988-89, vindria marcada per la tràgica tarda del 15 d'abril de 1989 on a l'estadi Hillsborough de Sheffield, 96 supporters del Liverpool perdíen la vida, abans de l'inici de la semifinal de la FA Cup entre l'equip de Dalglish i el Nottingham Forest. Aquell tràgic fet, marcaría les vides de molts supporters del Liverpool i Kenny Dalglish no sería una excepció. La llegenda escocesa va ser present en gran part dels actes funeraris en homenatge a les víctimes, arribant a acudir en fins a quatre funerals per dia.

Aquella temporada, es tancaría esportivament parlant, amb el títol de FA Cup aconseguit després de véncer a Wembley a l'Everton a la prórroga per 3 gols a 2 amb un darrer gol de Ian Rush que tornava a Anfield després de la infructuosa aventura italiana. Per la seva banda, el títol de lliga s'escaparía en el darrer segon, a consequència d'un gol de Michael Thomas en el darrer partit de lliga on al Liverpool l'era suficient amb ser derrotat per un sol gol davant de l'aspirant Arsenal.

A la temporada següent, el Liverpool aconseguia el tercer títol de lliga sota el mandat de Kenny Dalglish, amb nou punts de diferència sobre el sots-campió, Aston Villa. Aquesta mateixa temporada, seria la darrera vegada que Kenny Dalglish es vestia de curt i sortia a un terreny de joc. Va ser un 1 de maig de 1990 al darrer partit de lliga davant del Derby County. Dalglish substituiria al minut 71 a Jan Molby. Aquell any, rebria el seu tercer premi com a Manager de l'any. Es fins a data d'avui, el darrer títol de lliga conquerit per el Liverpool FC.

La temporada 1990/91, seria la darrera sota el comandament de Kenny Dalglish. De fet, Dalglish ni tant sols va acabar la temporada, víctima d'una crisis d'ansietat. El seu darrer partit a la banqueta va ser èpic. Liverpool i Everton s'enfrontaven el 20 de febrer del 1991 a Goodison Park en el replay de la 5ª ronda de la FA Cup. El resultat final va ser 4-4 després d'una emocionant prórroga. Dos dies després, Kenny Dalglish anunciava la seva renuncia irrevocable.

Tal i com va explicar en la seva auto-biogràfia, Dalglish era incapaç de continuar en el càrrec després de la tragedia d'Hillsborough. El Manager escocès va estar a punt d'abandonar la nau red, una vegada conclosa la temporada 1989/90. Sense forces per seguir endavant i segons les seves pròpies paraules, sense la força i la seguretat suficients per pendre decisions, Dalglish renunciava al seu càrrec i a gairebé una vida dedicada al Liverpool FC. 8 lligues, 3 FA Cups, 4 Copes de la lliga, 9 Charity Shield, 3 Copes d'Europa i 1 Supercopa d'Europa, és el brillant legat que Kenny Dalglish deixava a les vitrines d'Anfield.

No acabaría aquí l'aventura de Kenny Dalglish a les banquetes. A l'octubre del mateix any, vuit mesos després d'abandonar Anfield, Dalglish prenia el càrrec de manager al Blackburn Rovers, en aquells moments a la segona divisió anglesa. Sota el comandament de l'escocés, el club de Lancashire firmaría les fulles més brillants de la seva història amb l'ascens a Premier 35 anys després de no ser present i el títol de lliga la temporada 1994/95. Aquell Blackburn Rovers comptaria amb una fantàstica dupla atacant amb Alan Shearer i Chris Sutton, tots dos signats sota el comandament de Dalglish.

A mitjans de la tempora 1996/97, Kenny Dalglish signaria per el Newcastle United on prendria el relleu de Kevin Keegan. Curiosament, el mateix jugador al que Dalglish substituiría a la seva arribada a Anfield. Amb el conjunt Geordie, tant sols aconseguiría un sots-campionat de lliga i FA Cup.

A l'inici de la temporada 1998/99, Dalglish signaría contracte com a Director tècnic del seu club de formació, el Celtic de Glasgow. John Barnes faria les funcions d'entrenador, però va ser cesat del seu càrrec la temporada següent, agafant les regnes de la banqueta del club catòlic Kenny Dalglish. Amb el Celtic aconseguiría tant sols la Copa de la Lliga escocesa de la temporada 1999/2000, temporada en la que el Celtic acabaría segon en la lliga.

Set anys després de la seva darrera experiència com a Manager. Kenny Dalglish acceptava l'oferta del Liverpool FC, com a assistent en la direcció de l'Academia de Joves valors del Liverpool.

Aquesta ha estat en 3 capítols, la vida i obra d'una de les llegendes més grans que ha donat el Liverpool FC. L'etern número 7 d'Anfield. Kenny "King" Dalglish.

1ª Part: Els inicis al Celtic de Glasgow i la Selecció Escocesa.
2ª Part: La coronació a Anfield.

Fonts: Wikipedia, LFChistory.net

1 comentari:

Alba ha dit...

Bon post amb un jugardor mític del Liverpool.
Salutacions

PD: El domingo publicaré un post sobre la renovación de links. Borraré algunos en desuso y añadiré otros. Estate atento