El plus de sentir-se important.
Albert Riera retorna a una convocatòria de la selecció espanyola absoluta, després de la seva absència en la disputa de la passada fase final de la Eurocopa celebrada a Suïssa i Àustria. Actiu artífex de la reacció del combinat de Luís Aragonès en la fase clasificatoria, Riera va desaparèixer de les següents convocatòries, quan per a molts es tractava d'un fixe inqüestionable. Mesos després sense la presència del jugador, la Selecció es convertia en flamant Campiona d'Europa per segona vegada en la seva història.
Mentrestant, la pitjor versió d'Albert Riera es podia veure a l'Estadi Olímpic de Montjuïc, en el que semblava el suïcidi d'un futbolista incapaç de treure partit a les seves innates qualitats. Era evident que es necessitava un canvi d'aires.
Mentrestant, la pitjor versió d'Albert Riera es podia veure a l'Estadi Olímpic de Montjuïc, en el que semblava el suïcidi d'un futbolista incapaç de treure partit a les seves innates qualitats. Era evident que es necessitava un canvi d'aires.
L'arribada al Liverpool del migcampista de Manacor procedent del RCD Espanyol de Barcelona, no va estar exempta dels dubtes per part dels red supporters, sobre, la idoneïtat del fitxatge. El baix nivell de forma mostrat per Riera en el terç final del campionat lliguer espanyol, i els seus continus desplants encarant-se amb els seus propis afeccionats, van generar certes reticències entre la parròquia d'Anfield, per la inestabilitat emocional del jugador.
I és que Albert Riera, és d'aquella classe de jugadors, o fins i tot de persones traslladant el cas als nivells més generals de la vida, que necessita sentir-se important dintre del col·lectiu per a mostrar les seves millors capacitats i qualitats. Poder, però no voler. Molt diferent del vull però no puc.
Aquell jugador apatic que vestia la samarreta de l'Espanyol, es va convertir en qüestió d'hores, a l'enfundar-se la samarreta red del Liverpool FC, en el jugador desbordant i determinant que és ara. Motivació. Saber-se membre d'un equip que aspira a tot i sentir la pràctica obligació de guanyar dimecres si i diumenge també, ha fet renéixer en Albert Riera, l'instint per a recórrer la banda esquerra i encarar als seus rivals, deixant-los asseguts en la gespa una vegada i una altra, facilitant als seus companys balons determinants.
La mateixa motivació que sentirà aquesta setmana en la qual torna a la convivència amb els jugadors seleccionats. Riera torna a ser un dels “escollits”. Dels “escollits” per a representar a la Campiona d'Europa. Guardó que es va escapar del seu particular palmarès per la seva inconstancia.
Per a molts supporters (entre els quals em trobo) l'aturada per la disputa de partits de seleccions i el temor al Virus FIFA, tan sols representen un elevadísim risc que els clubs recuperin a les seves figures amb lesions de major o menor importància, o com a mal menor, amb un cansament innecessari. En el cas particular de Riera, aquesta nova crida a la Selecció, suposarà amb tota seguretat, un plus en motivació i auto-estima futbolística, de la qual el Liverpool FC de Rafa Benítez sortirà indirectament beneficiat.
Riera torna a sentir-se important. Torna a sentir-se futbolista.... i dels bons.
6 comentaris:
NO creía que iba a rendir tan bien. Pero ha demostrado que necesita confianza. Veo que es un jugador que depende mucho del aspecto anímico. un abrazo.
La veritat es que ha fet un canvi important de l'Espanyol al Liverpool, pero el fet de sentir-se útil i important ha fet que s'adaptés i, en aquests moments, destacant en l'equip. Esperem que segueixi amb la mateixa línia.
Salutacions
Está jugando muy bien Riera allí,creo que hizo bien marchandose ,le da aires neuvos al Liverpool y eso le gusta ba Rafa,buen fichaje sin duda.
www.mxk10.blogspot.com
Riera ha abandonat la concentració de la Selecció a Tallin camí de Barcelona, degut al naixement del seu primer fill.
Felicitats a la familia Riera.
y ahora ya sabes. No se conoce donde se jugará el At.Madrid-Liverpool....
Tuve oportunidad de ver el city-liverpool y riera fue el de las grandes ocasiones, sin duda su salida del espanyol era necesaria para ambas partes.
Un saludo.
http://sentimientoperico.blogspot.com
Publica un comentari a l'entrada