Rumore, Rumore

Molts noms lligats a un futur en red han sorgit en els darrers dies per ocupar la plaça de davanter centre, posició aquesta que a ulls d'aficionats i tècnics urgeix blindar amb un home de clara vocació golejadora. Malouda, Darren Bent, Trezeguet i en el dia d'ahir amb molta força el nom de Fernando Torres, jugador de l'Atlético de Madrid.

"El Niño", és d'aquells jugadors que no deixa indiferent ningú. La seva classe i qualitat és innegable, però els seus detractors l'acusen de perdonar de cara a porteria en masses ocasions.

Es per això que molts supporters desconfien de l'èxit del fitxatge, en el cas de que aquest s'arribés a produir. Caldria però, fer un anàlisis

Aquest desencert anotador, per altre banda reial, del jugador "colchonero", és conseqüència d'un fet que pot ser mai ningú s'ha parat a analitzar. Torres va debutar amb 16 anys amb l'Atlético la temporada 2000/01, justament quan el club del Manzanares complia la seva primera temporada de les dues a l'infern de la segona divisió del futbol espanyol. Ben ràpid, Torres es convertí en la "gran esperanza rojiblanca" no tant sols per retornar a la divisió d'honor, sinó, per convertir-se en buc insígnia dels múltiples projectes que any darrera any es construeixen i esmicolen en el club madrileny.

Massa pressió per a un adolescent al qual se li atorga la responsabilitat de comandar la nau d'un club caòtic i peculiar com a pocs, rebent totes les mirades i judicis de vegades descarnats de l'afició i per sobre de tot la premsa. Aquesta mateixa situació, Torres l'ha viscuda quan ha defensat la samarreta de la selecció nacional. Equip que pateix, pot ser en major grau, tots els mals del club blanc i vermell.

Tot i això, Torres és un jugador que malgrat la seva precocitat, ha demostrat sempre un caràcter i una maduresa impròpies per a un futbolista que als seus 23 anys actuals ja porta disputats més de 170 partits en primera divisió i compte amb 42 internacionalitas.

A les hores, perquè Rafa Benítez avala el fitxatge de Fernando Torres? Ben senzill.

Torres al Liverpool FC es trobaria amb un equip plenament consolidat, tant en jugadors per posicions, com en sistema i patró de joc. Un sistema que parteix de la seguretat defensiva, la pressió al mig del camp i al qual tant sols li manca la definició d'un home gol, d'un killer en les posicions ofensives.

Torres encaixaria perfectament per les seves condicions en aquest equip. Equip en el qual estaria totalment lliure de la pressió a la que està sotmès en l'Atlético i que per el seu rendiment temporada darrera temporada, sembla que aquesta pressió intangible, l'ha superat totalment.

Fernando Torres s'ha estancat en l'Atlético i la seva progressió requereix una sortida del club madrileny. El Liverpool, per tot el comentat anteriorment, seria un dels destins més òptims per a un jugador en la seva situació.

LUIS GARCIA NO ÉS MONEDA DE CANVI.

S'està especulant molt que l'arribada de Torres al club d'Anfield, vindria facilitada per un canvi de cromos amb el jugador red Luis García, acompanyat d'una xifra de diners. De produir-se així, es tractaria d'una greu errada.

Torres i Luis Garcia serien dos jugadors que es complementarien a la perfecció en les posicions capdavanteres del conjunt red. La mobilitat, la velocitat, la polivalència, l'actitud sempre guanyadora, que tots dos aportarien a l'ofensiva red serien temibles per als equips rivals. I si a aquests dos noms, els hi afegim el de Dirk Kuyt.... l'Europa futbolística ja comença a tremolar.

No vestim un sant, per desvestir-ne a un altre. Luis Garcia és intocable. En Rafa confiamos.