dijous, 22 de febrer del 2007

FC Barcelona 1 - Liverpool FC 2. TWIST & SHOUT!!!!

Un seriós plantejament tàctic de Rafa Benítez i la predisposició total i absoluta dels jugadors, acaben (parcialment) amb un Barcelona molt espès, sense xispa i amb greus problemes de concentració defensiva.





L'equip del Merseyside va ser en la gran majoria del partit dominador de la situació amb un Xabi Alonso controlador absolut del mig del camp que va actuar amb la companyia de Momo Sissoko. El migcampista de Mali, va fer un treball gris però eficientísim en la destrucció total del joc de creació culé. Quan Momo era rarament superat, els barcelonistes es trovaben al darrera a l'altre protagonista del matx, Carragher. El vice-capità va fer un partit inconmesurable sortint al tall a tots els atacants barcelonistes i tallant de socarrel qualsevol opció ofensiva culé. En atac els Mighty Reds van ser letals. Kuyt i Bellamy van superar sense problemes una vegada darrera l'altre a la defensa barcelonista.



Queda el partit de tornada. Tant sols ens trobem en la mitja part d'un partit programat a 180 minuts. No és gens bo deixar-se portar per l'eufòria. Les dos darreres ensopegades importants a Anfield, han estat davant de l'Arsenal. Un conjunt amb una filosofia futbolística similar a la del Barcelona amb el seu joc de toc rapid de pilota. No serà el mateix, el Liverpool parteix amb la ventatja que donen 2 gols aconseguits fora de casa, però no val a badar. La cita el dimarts 6 de març al temple d'Anfield.




El Liverpool va presentar una aliniació tal i com va presumir BARCELONA REDS amb un 4-4-2 amb Reina a la porteria, una defensa de quatre amb Carragher i Agger com a centrals, Finnan al lateral dret i el sorprenent debut d'Alvaro Arbeloa al lateral esquerra. El mig del camp va formar amb Gerrard per la dreta, Momo com a company en el centre del camp de Xabi Alonso, mentre que la inclusió del lateral Arbeloa al once inicial va fer que John Arne Riise avancés la seva posició en el carril esquerra. La davantera va ser formada per Kuyt i Bellamy. Per la seva banda, Frank Rijkaard va formar d'entrada amb un once sorprenent per la inclusió en el mateix, del mig centre Tiago Motta.



Els de Benítez van començar el partit amb un fútbol molt seriós. Ben posicionats, controlant en tot moment la pilota i amb un primer avís en una triangulació al primer toc iniciada per Riise que va cedir a Bellamy que tot internant-se, va centrar al segón pal on Kuyt no va arribar a impactar la pilota contra la porteria de Valdés. Al quart d'hora de partit però, el lateral italià del Barcelona Zambrotta, es va internar per la banda esquerra de l'atac blaugrana fent una precisa centrada al punt de penal de l'area red on el brasiler-portugués Deco va rematar amb el cap la pilota al fons de la xarxa de la porteria de Reina. Van ser els pitjors minuts per el Liverpool. L'equip va notar el cop rebut i fins ben entrada la primera part no es va saber reposar al gol encaixat. Una vegada els reds van tornar a dominar la situació, una pilota centrada al segon pal per Xabi Alonso va ser rematada enrabietadament amb el cap per Bellamy cap al porteria culé. Inicialment el porter Victor Valdés va saber aturar la pilota, però la seva mala col.locació va fer que s'introduís porter i pilota dintre de la porteria molt clarament. En el intent de deixar anar el cuir fora de la zona de gol, Valdés va deixar morta la pilota als peus de Kuyt, que per si de cas va rematxar l'esferica al fons de la porteria, aquesta vegada, besant la xarxa. Els molts aficionats reds repartits per tota la grada del Camp Nou embogíem. Bellamy va celebrar el gol emulant un swing de golf, en clara alusió al polèmic incident del cap de setmana a la concentració portuguesa. Amb aquest resultat s'arribava al descans. El Liverpool havia aconseguit un merescut premi, marcar un gol fora de casa.




La segona part va ser semblant a la primera, un Liverpool posicionat i seriós i un Barça molt nerviós que tractava d'esmenar el resultat negatiu. Fruit d'aquests nervis una cesió d'un defensa barcelonista cap a Valdés va estar apunt d'acabar amb el segon gol per als de Benítez. La falta per la infracció culé va ser executada per Xabi Alonso amb un xut ras que Valdés va treure amb els peus, el rebuig va caure novament als peus del jugador basc que va fer una centrada de rosca al segón pal on el cap de Kuyt va impactar la pilota, però aquesta va sortir un pam per sobre de la porteria del de L'Hospitalet. El Barcelona va optar a avançar-se en el marcador en una jugada de Zambrotta que Reina va saber neutralitzar amb molt bona col.locació. Qui va aconseguir fer moure el marcador van ser els reds. Una centrada creuada a l'espai de Gerrard la va recollir Dirk Kuyt que va encarar al porter Valdés, però aquest va respondre amb una bona sortida als peus de l'holandés. La pilota va caure al central mexicà Márquez que en un error incomprensible la va cedir als peus de Bellamy que veient tot sol a Riise va donar-li una passada de gol que el norueg no va desaprofitar. Deliri red a les grades del Camp Nou. Quedava un quart d'hora per finalitzar el partit. Uns minuts acompanyats amb les melodies del càntics dels supporters que vam conviure durant tot el partit i tota la jornada d'ahir amb total armonia i cordialitat amb els aficionats barcelonistes.

PUNTUACIONS:

Sissoko: 5 Punts
Carragher: 3 Punts
Xabi Alonso: 1 Punt.

6 comentaris:

Stubbins ha dit...

Esta molt malament que jo sent l'autor, fagi el primer comentari a aquesta entrada. Però acabo de veure el títol de la crònica del partit del blog del Perarnau i ha titulat igual que jo "Twist and Shout". La resta de membres dels Barcelona Reds, poden donar fe que el títol el vaig decidir ahir amb ells al sortir de l'estadi. D'altra banda era evident titular així. Mítica cançó dels Beatles.... o era de Jan Lap.... és igual.

Anònim ha dit...

Gran partit el que vam fer ahir, memorable realment, feia temps que no cridaba tant un gol per la tele.
Estic d'acord amb tu en que no val a badar i a anfield hem de posar la resta perque aquests ens la poden fer. En quant a les valoracions jo a Bellamy li donava 3 punts mínim, totalment d'acord amb els 5 per Momo.

Stubbins ha dit...

Que tal Ripored??

Tens raó. Bells va estar lluitador, ràpid i letal com sempre. Però de veritat que lo de Carradona va ser brutal. Tenia el dubte de si donar-li el punt a Bells, però al final m'he decidit per Xabi que va ser un gran motor i cervell de l'equip, a part de decisiu en la jugada del primer gol, assistint al gal.lès.

Si has anat seguint el transcurs de la prèvia durant aquesta setmana, a Bellamy li donavem un paper supertrascendental en la eliminatoria. Així ha estat. Gran partit, enorme temporada. Llàstima dels incidents fora del camp. Quin tros de jugador! Quin caracter. Per lo bo, i per lo dolent.

Anònim ha dit...

COME ON COME ON COME ON COME ON COME ON BABE NOW

Increible partido, la verdad es que ha pasado un dia y siguo con el mismo subidón que ayer.

Ya te he felicitado por el blog en el post de la "juerga" del Algarve pero por si acaso también te felicito aquí.

Stubbins ha dit...

Bienvenido Justice For The 96.

Gracias por tus felicitaciones. Al igual que tu, yo también continuo con el subidón. No logro quitarme de la cabeza la melodia del "The Fields of Anfield Road" cantado hasta la afonía el miercoles en el Camp Nou.
Pero ojo con las celebraciones anticipadas. Hasta el 7 yo no celebro nada. No sea cosa que...

Javi Saiz ha dit...

Ya es sabado y no se me quita de la cabeza el partido. Otro triunfo para la leyenda, un gran partido por nuestar parte pero hay que rematar la eliminatoria en Anfield.
*He quedado bastante mal en el tema Sissoko jajaja, gran partido el suyo.