dissabte, 17 de febrer del 2007

PRÈVIA FC BARCELONA Vs LIVERPOOL FC (VI): La defensa

La línia defensiva és la línia més sòlida i consolidada de l’equip de Benitez. El tècnic madrileny és del pensament que els equips grans comencen a forjar-se amb una sòlida i solvent línia defensiva. El fet del gran nombre de partits en que el Liverpool acaba amb la porteria a 0, és un fidel reflexe d’aquesta consolidació.


El Barcelona disposa en defensa d’una linea de quatre homes amb dos centrals i dos laterals amb força recorregut. Com a centrals actúen habitualment el mexicà Rafael Marquez i el gran capità Carles Puyol, autèntic símbol del barcelonisme. El de la Pobla de Segur és un jugador que disputa totes les pilotes, un marcador implacable i jugador d’una velocitat més que acceptable, no exent de bon toc per treure la pilota jugada, si més no, en els equips inferiors del Barcelona acostumava a jugar d’interior dret. Per la seva banda el mexicà, després de fer una temporada passada excelent, aquest any per problemes extraesportius ha tingut una devallada molt important en el seu joc. Un dels principals perills del mexicà, ve a pilota aturada. Les seves pujades a pentinar pilotes al primer pal als llençaments de cantonada han de ser vigilades per la defensa red. Destacable i a tenir en compte de Márquez són les seves passades llargues en diagonal, buscant l’esquena de la defensa i la velocitat de les puntes blaugranes.
En el lateral dret hi actua l’italià campió del món Zambrotta, que s’ha consolidat en els darrers partits amb continues incorporacions i ajut defensiu en la recuperació. La banda esquerra l’ocuparà Gio. Altres alternatives són Oleguer i els brasilenys Silvinho i Belletti, mentre que el veterà Thuram, esperarà millors oportunitats.

Aquesta temporada Rafa Benitez ve actuant amb dos varietats defensives. La més habitual i per la que ens inclinem per al duel del Camp Nou, és la de quatre defensors amb Carragher i Agger com a centrals, mentre que les bandes seríen ocupades per Riise i Steve Finnan a la esquerra i dreta respectivament.

Jamie Carragher, és el segón capità de l’equip. Aquest títol no li ve donat per que si. Carradona, com l’anomenen els supporters, és un jugador que entrega sempre el 150% de les seves prestacions. Es per aixó que és un dels jugadors més venerats pels feligresos d’Anfield. The Kop entona un càntic prou elocuent que versa “We all dream a team of Carraghers” amb la tonada del Yellow Submarine dels fills pròdigs de Liverpool. Tots somiem amb onze Carraghers que lluitin i s’entreguin fins a l’extenuació. Defensa d’unes característiques similars a les del blaugrana Puyol, supleix la seva inferior qualitat tècnica amb una col.locació sempre precisa. Amb deu anys al primer equip, és el jugador en acitu que més vegades ha defensat l’escut amb el liverbird al pit. Carragher ha viscut en primera persona els èxits europeus més recents, Uefa i Champions League.

Daniel Agger, va arribar en el mercat d’hivern la passada temporada procedent del Brondby danès. Clara aposta de Rafa Benitez per rejuvenir la línea defensiva, el danès s’ha afiançat aquesta temporada com a partner de Carragher al eix central defensiu. Designat com el succesor natural del mític Morten Olsen, Agger ha sorprés a tots aquells que van dubtar del seu fitxatge. Defensa de gran presència, ràpid, amb sortida de pilota i amb un duríssim i sec xut de llarga distància que ha sorprés a més d’un porter aquesta temporada. La seva progressió és il.limitada. Anfield en serà testimoni.



El norueg John Arne Riise, va ser un dels fitxatges estrella del Liverpool ara fa cinc anys. El norueg que va vindre de la mà del tècnic gal Gerard Houllier, procedia del Monaco, on va ser el jugador revelació. Infatigable en les seves incorporacions a l’atac i esquerrà tancat, disposa d’un fort xut amb aquesta cama. La seva polivalència fa que pugui actuar en una posició més avançada com a volant esquerra.



Steve Finnan és un dels jugadors més en forma en aquest moment de tot el planter. Consolidat totalment en la banda dreta de la defensa, juga en la posició més compromesa de l’equip, donat que, no te un substitut natural. Les seves centrades han estat, aquest any, perfectes asistències per als davanters al llarg d’aquesta temporada. Defensivament te una compenetració total amb Carragher i no dubta en fer-li una eficaç cobertura quan aquest es veu superat per un contrari.


El gran Sami Hyypia, testimoni també com Carragher i Gerrard de les darreres conquestes europees, tindrà un paper protagonista en l’equip titular, tant sols en el cas de que Rafa Benitez opti per una defensa de tres homes amb dos centrals i un home lliure. Posició aquesta última que ocuparía el finès. Hyypia, un autèntic desconegut quan va fitxar pel Liverpool procedent del Willem II, ha defensat la samarreta red en prop de 400 ocasions. Als seus 33 anys, Hyypia està disputant pot ser les seves darreres actuacions en les competicions del més alt nivell. Defensa que en aparença pot semblar matuser i poc hàbil, sorpren per tot el contrari, te una sortida de pilota prou bona i el seu principal perill en atac és en els córners on la seva alçada fa que arribi a moltes de les pilotes aerees amb certeres rematades de cap.

Altres defensors que poden tindre les seves opcions són Fabio Aurelio, l’argentí Paletta i el darrer fitxatge, l’ex-deportivista Alvaro Arbeloa. Aquest últim pot ser una de les armes amagades del tècnic madrileny i no sería gens extrany que el fes debutar en Champions League al partit del Camp Nou en el lateral dret per frenar al brasiler Ronaldinho. Aquesta temporada ja va fer aquesta tasca en el partit de la lliga espanyola que va enfrontar a Deportivo i Barcelona, amb un resultat molt positiu.

El brasiler Fabio Aurelio podria ser una altre arma secreta de Benitez per al partit del proper dimecres. El brasiler no s’ha acoplat encara al sistema de Benitez, malgrat que aquest és el seu principal valedor. Continues lesions tampoc han col.laborat en aquesta acoplació. L’ex-jugador del València podria ser una alternativa a Riise en el lateral esquerra, sempre i quan Benitez busqui una major profunditat en aquesta banda.