LIVERPOOL F.C. Incorporated

6 de febrer de 2007. Aquesta data ha quedat enmarcada en la historia del Liverpool F.C. Sense cap mena de dubte es pot parlar d’una nova era. Un avans i un després. El club d’Anfield ha perdut la batalla contra la llei del mercat. David Moores, el màxim accionista fins fa pocs dies ha acceptat finalment la oferta de compra de la totalitat del club per part dels magnats nord-americans George Gillet i Tom Hicks, descartant a la vegada la oferta del grup Dubai I.C.

Els temps canvien. La globalització arriba també als clubs de futbol, com en el seu temps vàren arribar les sponsoritzacións de les samarrates. El Liverpool no és, ni serà l’ultim en ser venut a capital i a mans foranees. El diner ho pot tot i el romanticisme d’epoques preterites ha quedat en un segon pla.

Si aquesta ha estat una decisió encertada, o no, ho dirà el temps. Aquestes macro-operaciones econòmiques no sempre han resultat profitoses per a l’aficionat de peu. Exemples com el de l’Alavés a lliga espanyola i el seu impopular mandatari Dimitri Pitterman són prou rellevants.

Son diversos els factors a analitzar i molts els punts que preocupen al red supporter.

Empresaris del món de l’esport.

Un dels punts favorables dels nous mandataris és sense dubte la experiència en el món empresarial dintre de la gestió de clubs esportius. Guardant les distàncies entre la gestió d’un club esportiu europeu i les franquicies nord-americanes d’equips de baseball, basket, football o hockey, és un detall positiu que el club cau a mans d’uns gestors coneixedors de la gestió esportiva. De les primeres declaracions dels senyors Gillet i Hicks, es despren que tots dos són apasionats del món de l’esport i aquest fet sempre és positiu davant de l’oferta de Dubai I.C. Una oferta que feia tota la pinta de ser tant sols un acte de mecenatge com la d’altres clubs de la Premier que desplifarren millions de lliures en fitxatges de gran resó mediàtic però que no sempre són adequats a les necessitats reals d’un equip.

El projecte del nou estadi.

La que sembla inevitable demolició de casa nostra, Anfield, rebrà una injecció econòmica per a la construcció del nou estadi a Stanley Park. Aquest és també un factor determinant per a la acceptació de la oferta. Aquest és indubtablement un aspecte que jutjarà per a be o per a malament als nous mandataris. Liverpool F.C. i Anfield tenen un lligam que dura ja 115 anys. Prop d’un segle i quart de en la seva majoria tardes i nits de gloria i èxits. Es indubtable que Anfield s’ha fet petit i poc funcional. Els supporters de fora de les illes, ens hem de contentar amb asistir a partits intranscendents i fins i tot d’aquesta manera es pasen molt magres per aconseguir tickets.
Aconseguir l’esperit d’un nou Anfield és un repte força important. El primer pas serà el de no denominar al nou estadi amb un nom comercial, com exemples recents arreu del món. Fer-ho així sería intolerable i un autentic sacrilegi. Un mal començament. Esperem sensibilitat als senyors Gillet i Hicks.

L’equip i la secretària tècnica.

De ben segur els nous mandataris atesoren uns coneixements empresarials més que notables i sabràn dur a terme una brillant tasca a nivell d’ obtenció de rendiments econòmics. Però no oblidem que els resultats que manen en la gestió d’un club esportiu són aquells que es dictaminen en el terreny de joc. Són innumerables els casos de mandataris que després de la adquisició d’un club de futbol, o bé, després de l’arribada al poder per mitjà d’un procès electoral, es dediquen a fer d’entrenadors i directors tècnics i a malgastar infames sumes de diners en fitxatges que de vegades tant sols responen a produïr un impacte mediatic.
Es indispensable que els senyors Gillet i Hicks deleguin la responsabilitat esportiva a l’actual secretaría tècnica encapçalada per Rick Parry i Rafael Benitez. Els resultats dels dos ultims anys són més que aceptables amb la consecució de títols en cada una de les dues darreres temporades (Champions, Supercopa d’Europa, Community Shield, F.A. Cup) amb planters bastant justets. Amb la nova i a la vegada important injecció economica actual s’ha de reforçar el planter del primer equip, així com, adquirir joves promeses per a les categories inferiors. Aixó si, amb serietat, rigor i seny.
En les primeres declaracions dels senyors Gillet i Hicks, han deixat ben clar la total confiança amb l’actual cos tècnic i la llibertat total d’actuació.

Un altre punt favorable és el fet d’una trobada amb el tècnic Rafa Benitez i els Capitans Steven Gerrard i Jamie Carragher per anunciar les futures intencions i escoltar les necesitats e inquietuts del vestidor. Per declaracions a la web oficial, tots tres van sortir força satisfets de la trobada, donant suport als nous gestors i amb il.lusions renovades.

La tradició.

La cultura nord-americana en l’àmbit esportiu, no és ni de bon tros similar a la existent a Europa. La concepció i les maneres d’actuar són totalment antagòniques. Als EE.UU. no s’ho pensen dues vegades a l’hora de traslladar franquicies de ciutat. Un fet aquest totalment impensable a Europa. A cap red supporter li passa pel cap que el Liverpool es traslladés de localitat per caprici de ningú. Ens podem mudar d’estadi, però la nostra identitat es innegociable.

El veredicte final

Personalment penso que si tots aquests aspectes comentats, es duen a terme amb rigor i serietat, la venda del club als senyors Gillet i Hicks resultarà profitosa. Desde aquest modest blog vull donar inicialment la meva confiança als nous mandataris i dessitjar un futur gloriós com mereix un club de la entitat del Liverpool FC.

Sigui amb qui sigui, MAI CAMINAREM SOLS.