PRÈVIA FC BARCELONA Vs LIVERPOOL FC (II): Els escenaris

Camp Nou i Anfield són dos estadis que per fets ben diferents ocupen un privilegiat lloc en la història del fútbol universal. Dos estadis que qualsevol aficionat del mon deuria visitar algún cop a la vida.

El Camp Nou construit l’any 1957, és un estadi modern, funcional i d’una capacitat que frega les 100.000 persones. Arquitectònicament és una veritable joia i és un dels estadis calificat amb 5 estrelles per part de la UEFA. En ell s’han disputat els més importants esdeveniments futbolístics a nivell mundial, com finals olímpiques, de Champions League i ser escenari d’un mundial. Però tots aquests aspectes es veuen mimbats per l’actitut pasiva del prop centenar de milers de aficionats que l’ocupen (si les coses van be, si no les grades són buides) L’afició culé necessita de l'estímul de l'equip per començar a vibrar. I no dubta en cap moment de començar a xiular als seus propis jugadors si el que veuen no els satisfà prou.

Anfield, la catedral. Construit l’any 1884, un autèntic temple. 45.400 espectadors que recolcen al seu equip amb autentic fervor pasi el que pasi. Asistir a un partit a Anfield és com anar a missa, una veritable liturgia.

L’aficionat arriba als voltants de l’estadi molt abans del xiulet inicial. Es a les hores quan comencen el ritual que engloba la visita als pubs propers a l’estadi, com ara The Albert o The Park per pendre unes pintes, xerrar de la marxa de l’equip i entonar els primers càntics de suport als reds. Avans d’entrar al camp, és obligada la emocionada visita al Hillsborough Memorial, on es recorda a les 96 víctimes a l’estadi Hillsborough de Sheffield. El memorial construit al costat de l’entrada de Shankly’s Gate és sempre inundat de rams de flors en record de la memòria de les victimes, i som molts els aficionats visitants que deixen respectuosisimament qualsevol record del seu equip, com ara bufandes o banderins com a acte de sentit homenatje.

Una vegada dintre el camp, el ritual continua amb l’entonació del “You’ll never walk alone” als minuts previs de l’inici del partit. Sense cap mena de dubte l’himne futbolístic més conegut arreu del món. Es impresionant veure retronar les grades i no és cap exageració asegurar que tot plegat posa els cabells de punta fins i tot a aquells que odien aquest esport. L’atmòsfera que es viu en un partit a Anfield és inimitable i única en el món.

Sempre s’ha parlat del jugador número 12, que la afició marca gols. És fals. Qui marca i erra gols són els 22 del terreny de joc. Anfield però és una excepció.

La pròpia afició culé diu que l’únic punt a favor del Liverpool en la eliminatòria és jugar el partit de tornada a Anfield. Prou elocuent.