Com a pollastres decapitats.

LIVERPOOL FC 1-3 Aston Villa FC

Cop molt dur el patit ahir a la nit a Anfield. La derrota davant de l’Aston Villa no fa més que confirmar el que molts supporters ja vislumbraven durant tota la pretemporada. L’equip no està en el seu millor moment anímic i travessa per una preocupant fase de no trobar el rumb en el terreny de joc, després de la perdua de la bruixola que guiava fins ara la nau red. El conjunt de Benítez li posa entrega i lluita constant, però aixó no és suficient per optar a un títol. Les variacions en el planter d’un any per l’altre no han estat tant grans com per dubtar de la capacitat de l’equip que l’any passat va lluitar practicament fins l’última jornada per el campionat. El que si és evident, és que la peça que ha perdut l’equip era prou important i que de moment encara no ha estat suplida amb prou garantíes.

La sortida de l’onze de Benítez a la gespa va ser força alentadora amb bones oportunitats per obrir el marcador durant el primer quart d’hora de partit. Ben possiblement d’haver fructificat aquestes ocasions en el marcador, la història hagués estat un altre, però el que va succeïr és que tret d’aquests primers quinze primers minuts de partit, l’Aston Villa va gaudir d’una primera part molt còmoda.

Els d’O’Neill sabien on podien fer mal als de Benítez. Amb una lleu pressió de Reo Cocker i Sidwell sobre Mascherano i Lucas Leiva, molt nerviós e imprecís durant tota l’estona que va estar sobre el terreny de joc, tenien prou per a recuperar amb facilitat la pilota. Jamie Carragher era l’encarregat en moltes ocasions de fer pujar la pilota i tant sols quan Benayoun baixava a donar un cop de mà als migcampistes, es podia esperar que alguna jugada en combinació arribés amb garanties a un Fernando Torres que havia de caure a bandes repetitivament per entrar en acció. Tant sols les pujades per banda d’uns brillants Johnson i Insúa eren accions amb cert criteri i perill.

També l’infortuni va jugar una mala passada al quadre Red, quan en el minut 34 Ashley Young servia un lliure directe que rebotant sobre el cos de Lucas Leiva, s’introduía en la porta de Pepe Reina. Per si fos poc, una vegada el quart arbitre ja havia assenyalat un minut de prolongació per a la finalització del primer temps, el conjunt de Birmingham gaudia d’un córner amb el temps sobradament complert, fet que va fer que Reina fos amonestat per les seves ostensibles protestes. En aquesta jugada, Curtis Davies rematava al primer pal de cap, fent pujar el 0-2 al marcador.

A la represa, el Liverpool va iniciar una ofensiva important sobre el portal de Brad Friedl, però sempre sense ordre i més cor i ànima que per jugades ben trenades. El cert és que el porter nord-americà, es va convertir en la gran figura de l’equip aturant tot els intents reds de batre la seva porteria. Tant sols Fernando Torres va saber aprofitar una internada d’Insua per posar novament la il·lussió en els cors dels supporters reds en el minut 72 de partit.

Il·lussions que s’esfumaríen dos minuts després quan Gerrard en una acció impròpia d’un jugador de la seva valua, efectuava una entrada fora de lloc dintre de l’àrea sobre Reo Cocker que seria castigada amb tota lògica amb penal. El màxim càstic seria aprofitat per Ashley Young, enganyant totalment a Reina. Les cares i les gesticulacions d’homes com Gerrard, Torres o Carragher, eren les pròpies d’uns jugadors desquiciats i molt, molt nerviosos. I si els que estaven en el terreny de joc no es veien amb cor de capgirar el marcador, els jugadors sortits de la banqueta, tampoc éren garantía suficient per fer-ho. Alguna cosa no acaba de funcionar.

Hi ha temps suficient com per retrobar la senda de l’èxit. Encara no s’ha perdut ni s’ha deixat de guanyar res de res.

FORMACIÓ:
Reina, Johnson, Carragher, Skrtel, Insua, Kuyt, Mascherano, Lucas Leiva (Voronin 66’), Benayoun (Babel 75’), Gerrard (C) i Torres.

GOL:
1-2 Fernando Torres 72’