EIGHT DAYS A WEEK!

Eight days a week
I love you.
Eight days a week
Is not enough to show I care

Manchester United 1-4 LIVERPOOL FC

Quina setmana!!. Setmana gran. Si marcar-li quatre gols i esborrar al Real Madrid no era suficient, els nois de Rafa ens han "dedicat" allò que els hi demanaven en la crònica del partit del passat dimarts, tornant a fer pujar el quatre en el lluminós de l'Streetford End, oferint-nos una victòria HIS-TÒ-RI-CA en una setmana HIS-TÒ-RI-CA.

Seria molt fàcil fer una crònica amb descalificacions cap al Manchester United, Alex Ferguson o Wayne Rooney (tot i que la seva sinceritat és d'agraïr i no enganaya a ningú), que han donat mostres durant tota la temporada, i no tant sols durant aquesta setmana, d'una vanitat i menyspreu cap als Reds que avui han pagat on es deu de pagar. Sobre la gespa.

Haguès estat molt fàcil. Però seguint el dictat de la "Liverpool Way", no serem tant fatxendes com tots ells i titulem el post amb una referència a una cançó de The Beatles. Eight days a week. I és que en una setmana com aquesta, set dies a la setmana no són suficients. Ens estimem al Liverpool vuit dies a la setmana i tot i així, no és suficient per demostrar tot el que ens l'estimem!

Sortia el Liverpool de Benítez amb el record molt present del festival de dimarts passat a Anfield. Sempre es diu que el partit immediatament anterior al present, marca i molt el devenir del partit a disputar. I així ha estat. Els de Benítez han sortit plenament convencuts de les seves possibilitats i han buscat la porta de Van der Sar des d'el primer minut.

Leiva suplia la baixa per lessió de Xabi Alonso i sorprenentment, Sami Hyypia era de la partida després que la televisió britànica anunciés a Arbeloa com a lateral dret. Finalment, ha estat Carragher qui ocuparia la banda dreta defensiva de l'equip i Hyypia ocupès amb fermesa novament una de les places centrals de la defensa red.

Torres posava a Vidic dels nervis i ha gaudit de les primeres oportunitats. Però vet aqui, que sense fer absolutament res, com tota la temporada, el Manchester United s'ha trobat amb un penal a favor, molt clar comès per Reina, que Cristiano Ronaldo no desaprofitava per establir l'un a zero.

Lluny d'aminorar l'esperit dels reds, el gol dels mancs ha fet que el quadre de Benítez revifès de valent i cinc minuts més tard, Fernando Torres després d'una errada infantil de Vidic al que la mínima presència a la seva esquena d'un Torres GEGANT ha fet que les seves cames fessin figa, ha deixat al de Fuenlabrada tot sol davant de Van der Sar, al qual ha batut sense dificultat.

A partir d'aqui, tant sols un equip sobre el terreny de joc fins al final de la primera meitat a la que s'ha arribat amb avantatge red gràcies a la transformació d'un penal de Gerrard comès sobre ell mateix, en una jugada que ha deixat a la reraguarda local en evidència.

Qui menys qui menys veia que els Reds, els Reds de Rafa, no podien desaprofitar de guanyar en els dos enfrontaments de lliga als mancs des de la temporada 2000-2001. Malgrat la sortida en tromba dels locals, el marcador ha continuat amb avantatge per als d'Anfield. Mica en mica, les escomesses dels de Fergusson, han anat mimbant i han deixat als Reds (avui greys) com a únics propietaris del matx.

Tant és així que Vidic s'ha vist superat per una jugada de triangulació d'atac dels de Benítez i s'ha vist obligat a trabar a Gerrard, quan el d'Huyton marxava tot sol cap a la porteria de Van der Sar. La vermella era obligatòria. Evitar una jugada de gol quan s'és l'últim defensor, és de càstic obligat. Però el gol ha arribat, malgrat l'accio antireglamentària del defensor serbi, amb un magistral llançament de falta de Fabio Aurelio que ha tingut a Van der Sar com a un més dels 72.000 espectadors que han seguit el festival Red a Old Trafford.

Era el gol que confirmava una victòria històrica dels Reds a Old Trafford, però que encara no era definitiva, donat que, encara faltava el quart gol. Un quart gol que com el passat dimarts protagonitzaria Andrea Dossena amb una vasselina sobre Van der Sar que feia embogir a tots els Reds d'arreu del món (al Collins el gol de l'italià ha interromput el YNWA, sacrilegi!!!) Supporters que encara creuen amb la consecució del títol de Premier.

S'ha de ser prudent i realista, però ningú ens pot treure el dret a sommiar. Els Mancs encara tenen quatre punt d'avantatge sobre nosaltres (amb un partit menys) Però el cop donat avui a Old Trafford. La bufetada donada a casa de l'arrogant Alex Fergusson, ha de fer mal per necessitat a un equip que ja es veia guanyant tots els títols que havia d'afrontar des d'el principi de temporada, sense cap mena de patiment. BELIEVE! KEEP THE FAITH! Encara tenim la darrera paraula. NO SURRENDER!

FORMACIÓ:
Reina, Carragher, Skrtel, Hyypia, Fabio Aurelio (Dossena 67') Kuyt, Mascherano, Lucas Leiva, Riera, Gerrard (El Zhar 90'), Torres (Babel 81')

GOLS:
1-1 Fernando Torres 28'
1-2 Gerrard (p) 44'
1-3 Fabio Aurelio 77'
1-4 Dossena 90'