Ara som el referent del futbol mundial.

Han fet falta 90 minuts de futbol al Bernabéu, 90 minuts de "chorreo" a Anfield, marcar 5 gols i fer al bó d'Iker Casillas una Santitat, per a que la premsa madrilenya, en aquest cas, s'adonés de que l'equip que jugava a un tal estadi anomenat Anfield, al que comparaven amb poc menys que un estadi de regional, on un entrenador poruc i conservador dirigeix a jugadors de molt baix perfil, es convertissin de la nit al dia en el màxim referent mundial i pedrera del nou projecte madridista que encapçalarà l'ex-president blanc Florentino Pérez.

Resulta que 48 hores després del ja històric "chorreo" a Anfield, la mateixa premsa que va catapultar a l'olimp futbolístic a Robben. La que xalava amb golejades contra equips com Sporting de Gijón o Real Betis, o que vaticinava l'immediat "alirón" en la lliga espanyola quan feia setmanes el Real Madrid era tot just el quart classificat a 12 punts del líder FC Barcelona, s'adona de que tota la bombolla en la que havien sotmès a tot el madridisme, s'ha dessintegrat per complert i cal tornar a engrescar a l'afició blanca amb noms i nous projectes.

Si Rafa Benítez és ara el Messíes de les banquetes, també ho son els jugadors que amb un palmarès envejable per a la gran majoria de futbolistes, van ser menyspreats per editors i redactors fins que un gol de Benayoun els va fer despertar i una avalanxa futbolística quinze dies després els va acabar d'enterrar en el seu discurs totalment artificial.

La portada d'avui del diari madrileny As, encara te la decència de no vestir a Gerrard i Xabi Alonso de blanc. S'agraeix, s'agraeix. La mateixa portada ja diu sobre Gerrard, que el fitxatge del capità Red serà molt complicat. Pot ser que l'adjectiu més indicat sigui impossible. Sobre Xabi, diu que aquesta sería la tercera ocasió en que el donostiarra està ben a prop de jugar al Real Madrid. Com amb Cristiano Ronaldo, Kaká i tants altres.

Quan aprendra la premsa esportiva a reconèixer les seves errades? El Real Madrid de les deu victòries consecutives, no era ni de bon trós el Brasil del 82. Tant sols era un equip que guanyava els seus partits amb enormes dificultats i que per interessos merament mediàtics, va ser elevat a categòria de referent futbolístic mundial.

A Anfield no tant sols van ser 11 jugadors de blanc els "chorreados". També ho van ser unes quantes redaccions de mitjans de comunicació. Que assumeixen la seva part de culpa i que deixin als veritables aficionats gaudir del futbol.