Ansietat.

LIVERPOOL FC 0-0 West Ham United.

Si dic que el resultat final amb el que ha acabat el partit d'aquesta nit a Anfield enfront dels Hammers era previsible, molts diràn ironicament que soc un profeta o altres diràn que no confiava per a res amb les possibilitats dels jugadors. Ni una cosa ni l'altre. Tant sols era aquella estranya sensació que experimentava particularment hores abans d'iniciar-se el partit. I és que tant sols calia fer una reullada als darrers partits dels Reds, per comprobar que ara per ara l'equip no passa per el seu moment més optim i la grada tampoc és veu disposada a tindre un xic de paciència amb els de Benítez. I a mida que els minuts anaven avançant i el marcador no es movia en favor dels d'Anfield, el negatiu pronòstic, s'anava confirmant fins a l'arribada al xiulet final de l'arbitre. Empat a zero. Un punt que serveix per obtindre el liderat, però tant sols amb un punt d'avantatge sobre el Chelsea que ahir queia derrotat a casa per l'Arsenal. Una nova ocassió perduda per obrir escletxa en la classificació.

No és un conjunt fàcil de batre el West Ham de Gianfranco Zola. Ordre al darrera i contres ràpides conduides per l'ex-jugador Red Craig Bellamy que ben a punt ha estat de donar un ensurt en forma de gol quan al minut 37 de partit ha estabellat una pilota al pal després d'una jugada personal amb perfecta conducció de pilota.

Malgrat la clara ocassió dels londinencs, el Liverpool tenia ben controlat el partit, tot i que sense posar en perill el marc de la porteria de Green. Tant sols Sami Hyypia en dues jugades a pilota aturada ha estat a punt de marcar en dues ocasions. El finlandès ha estat de llarg el millor jugador del partit amb una actuació solvent al darrera i de molt presencia en jugades d'estratègia.

Mal síntoma era el acabar els primers quarantacinc minuts sense la victòria parcial. Tots els temors s'anaven fent realitat de mica en mica. El gol no arribava i la impaciència a les grades començava a posar-se de manifest. El run run a Anfield, no ajudava gens als jugadors que començaven a cometre errades ìmpròpies per a jugadors de primera línea. Especialment Gerrard que s'ha vist especialment motivat i amb molta empenta i cor però també massa ansiós. Els nervis tambés es feien palessos entre alguns jugadors amb recriminacions a les males accions del company. La cosa no pintava gens be.

Els darrers minuts han estat d'autèntic infart amb el Liverpool completament volcat sobre la porteria del West Ham. Kuyt al no arribar al segon pal a una pentinada amb el cap de Hyypia. Novament el davanter holandés al controlar amb el pit dintre de l'àrea i xutant al cos de Green i Bable amb un potent xut des de fora de l'àrea que s'ha anat per poc fora, han gaudit de les millors oportunitats per posar en avantatge als Reds. No hi ha hagut manera.

El Liverpool no sap aprofitar les punxades dels seus rivals. La sort que va acompanyar en partits com el del Wigan o Manchester City amb els gols als darrers minuts per guanyar el tres punts en joc, dona ara l'esquena als d'Anfield.

Tot i així, LIDERS en solitari. Alguna cosa no es deu fer tant malament. Les matemàtiques no enganyen mai.

FORMACIÓ:
Reina, Arbeloa, Carragher, Hyypia, Dossena, Benayoun, Xabi Alonso, Gerrard, Riera (Babel 77'), Keane (Ngog 66') i Kuyt