Hora d'alternatives

Sense conèixer la victòria en els tres darrers partits disputats. Amb l'ensurt de la última victòria obtinguda davant del Derby County (cuer de la Premier) en el últim sospir i el que possiblement és el pitjor i més preocupant de tot, amb la pobre imatge oferta des de que l'equip certificava a Marsella el seu passi als setzens de final de la Champions League, el Liverpool FC afronta demà el replay de la seva eliminatòria de FA Cup davant del modest Luton Town FC que ara fa una setmana, va fer treure els colors al conjunt de Benítez.

Es evident que l'equip està travessant el pitjor moment de la temporada. L'equip que va superar brillantment una complexa classificació a la següent ronda de la Champions League, quan tot es donava per perdut, sembla com si víctima de l'estrès, s'hagués desplomat física i mentalment al aconseguir el difícil objectiu. Jugadors com Voronin, Benayoun, Kuyt, Riise, Finnan o Hyypia, no són ni la ombra del que eren.

En els darrers partits aquests jugadors, han evidenciat la seva falta de motivació, ambició i com a producte d'aquestes mancances, un total desencert en les seves funcions. Es hora doncs de que Benítez actuí amb seny i auto-critica. La seva funció és la de recuperar aquests jugadors en el treball diari i no sotmetre'ls a l'examen d'un partit per veure si la seva recuperació és òptima. El principal perjudicat seria l'equip i per contra, el propi Benítez que setmana darrera setmana es cansa de sentir rumors sobre el seu possible acomiadament.

Es hora doncs, de donar l'alternativa a jugadors joves o que no han comptat amb suficients minuts durant la temporada. Nabil El Zhar i Ryan Babel, són dos jugadors ofensius, desequilibrants i amb un atreviment considerable. Precisament aspectes dels que ha mancat l'equip en els darrers partits. Tant sols Babel va poder donar mostres de les seves virtuts en el segon temps del partit de dissabte a Middlesbrough i l'equip ho va notar amb ostensiblement.

La teòrica feblesa del rival de demà, és una bona oportunitat per que aquests dos jugadors i algun més com ara Insua, Leto o Putterill, gaudeixin d'uns minuts per donar aire fresc a un equip naufrag d'idees i també per posar pressió als afectats de la síndrome post-Marsella.... O pot ser ho podríem anomenar síndrome Post-Ayesterán?