Camí de Wembley
La 126ª edició de la FA Cup pren aquest cap de setmana el protagonisme de l'actualitat red amb l'inici demà d'una nova aventura del club d'Anfield en la competició. Amb la lluita per el títol de lliga posada en entredit després de l'empat del passat dimecres davant del Wigan, el Liverpool FC haurà de redoblar esforços en les dues competicions del K.O. en les que encara està viu, si no vol acabar la temporada en blanc.
La FA Cup, és el trofeu de clubs més antic del futbol mundial. La seva primera edició data de l'any 1872 i tant sols ha viscut dos parèntesis en la seva historia, com a conseqüència de les dos grans guerres mundials del segle passat. A l'aficionat del Liverpool FC, aquesta competició li porta inoblidables records. Les set ocasions en les que el club s'ha proclamat campió del trofeu, estan plagades de moments històrics carregats d'autèntic epicisme. No cal anar molt lluny per rememorar les mels de l'èxit en aquesta competició i assaborir el regust d'una victòria èpica. Qui no recorda el gol des de 30 metres de Gerrard en el minut 93 que forçava la pròrroga davant del West Ham United en la final de l'any 2006 a Cardiff? Qui no recorda les aturades de Pepe Reina en la pròrroga? Qui no recorda els dos penals aturats per el mateix Reina en la fatídica tanda de penals?
I per que no remuntar-nos als ja llunyans anys 80 en aquella final contra els veïns blaus de l'Everton de l'any 1986. Aquells gols d'Ian Rush que van capgirar el partit després del gol inicial de Gary Lineker. Aquell era el Liverpool invencible dels Dalglish, Houghton, Beardsley, Barnes, Rush i companyia.
Tot allò és història. La realitat i el present diuen que demà el Liverpool es posa mans a l'obra per tal de portar el vuitè títol de FA Cup cap a les vitrines d'Anfield i ho farà enfrontant-se a un vell conegut de les darreres edicions. El Luton Town FC.
Ara fa dues edicions que els homes de Benítez rendien visita al Kenilworth Road. El partit va acabar amb un 3-5 per els interessos red. el partit és recordat per tots els supporters per el impressionant gol marcat des d'el seu propi camp per el donostiarra Xabi Alonso i tambè, per que no recordar-ho, per els problemes que van donar els hatters (barreters) al conjunt red. Una reacció a temps dels de Benítez encapçalada per l'avui jugador del Recreativo de Huelva, Florent Sinama Pongolle, va fer possible una treballadíssima victòria.
Aquest any però, les coses no comencen be per l'equip. Demà el Liverpool comptarà amb les baixes per lesions musculars de tres dels titulars del passat dimecres. Aquests no són altres que Alvaro Arbeloa, Fabio Aurelio i Steven Gerrard, que com no podia ser d'altre manera, comença a notar l'alt ritme de les competicions. Esperem que aquestes baixes no siguin obstacle per superar la primera ronda de la competició.
La FA Cup, és el trofeu de clubs més antic del futbol mundial. La seva primera edició data de l'any 1872 i tant sols ha viscut dos parèntesis en la seva historia, com a conseqüència de les dos grans guerres mundials del segle passat. A l'aficionat del Liverpool FC, aquesta competició li porta inoblidables records. Les set ocasions en les que el club s'ha proclamat campió del trofeu, estan plagades de moments històrics carregats d'autèntic epicisme. No cal anar molt lluny per rememorar les mels de l'èxit en aquesta competició i assaborir el regust d'una victòria èpica. Qui no recorda el gol des de 30 metres de Gerrard en el minut 93 que forçava la pròrroga davant del West Ham United en la final de l'any 2006 a Cardiff? Qui no recorda les aturades de Pepe Reina en la pròrroga? Qui no recorda els dos penals aturats per el mateix Reina en la fatídica tanda de penals?
I per que no remuntar-nos als ja llunyans anys 80 en aquella final contra els veïns blaus de l'Everton de l'any 1986. Aquells gols d'Ian Rush que van capgirar el partit després del gol inicial de Gary Lineker. Aquell era el Liverpool invencible dels Dalglish, Houghton, Beardsley, Barnes, Rush i companyia.
Tot allò és història. La realitat i el present diuen que demà el Liverpool es posa mans a l'obra per tal de portar el vuitè títol de FA Cup cap a les vitrines d'Anfield i ho farà enfrontant-se a un vell conegut de les darreres edicions. El Luton Town FC.
Ara fa dues edicions que els homes de Benítez rendien visita al Kenilworth Road. El partit va acabar amb un 3-5 per els interessos red. el partit és recordat per tots els supporters per el impressionant gol marcat des d'el seu propi camp per el donostiarra Xabi Alonso i tambè, per que no recordar-ho, per els problemes que van donar els hatters (barreters) al conjunt red. Una reacció a temps dels de Benítez encapçalada per l'avui jugador del Recreativo de Huelva, Florent Sinama Pongolle, va fer possible una treballadíssima victòria.
Aquest any però, les coses no comencen be per l'equip. Demà el Liverpool comptarà amb les baixes per lesions musculars de tres dels titulars del passat dimecres. Aquests no són altres que Alvaro Arbeloa, Fabio Aurelio i Steven Gerrard, que com no podia ser d'altre manera, comença a notar l'alt ritme de les competicions. Esperem que aquestes baixes no siguin obstacle per superar la primera ronda de la competició.
5 comentaris:
Bona introducció a la competició. La veritat es que haurà de prèmer l'accelerador el Liverpool si vol anar fent en los competicions que está viu y que no són poques.
Salutacions
La F.A. Cup es una competición preciosa y el Liverpool está obligado a luchar por ella y repetir momentos tan inolvidables como los que has mencionado.
Un saludo Stubbins.
Pel meu gust la FA Cup és la millor competició del mon. La més emotiva.
Bon 2008 per tu i tots el reds.
NOo en digueu eixaguerat perô per mi fa cup té tanta importancia com guanyar la lliga o una champions,a part de la magia k porta aquesta competició,jo recordo molt especial els 2 gols de michael owen en 10 minuts contra el arsenal en la final del 2001 a cardiff k van guanyar.
La Cup es la competicion por excelencia, supera a la premier de largo.......pero con la imagen que hemos dado frente al Luton me parece a mi que veremos la final desde el sofa de casa, ya tengo ganas de pisar Wembley pero o cambiamos de actitud o no lo pisaremos este año.
Publica un comentari a l'entrada