dimarts, 3 de juliol del 2007

LUIS GARCIA, "El octavo pasajero"

En baixar del taxi que em traslladà del centre de la ciutat a l'aeroport, em vaig adonar que definitivament les baixes temperatures sofertes durant els passats dies, havien desaparegut. Un radiant sol brillava en un cel tacat per algun que altre núvol. Fins i tot l'abric feia nosa. Res que veure amb les temperatures polars i les nevades caigudes en els darrers dies. Després de pagar-li la carrera al taxista, em dirigeixo cap al mostrador de la companyia aèria per fer el check-in. Tot correcte, el vol sortirà segons la seva hora prevista, tot just encara queda mitja hora per embarcar. Dono mitja volta al mostrador amb la meva maleta de rodes i de sobte em criden per el meu nom, però amb un inconfusible accent. "Luís!". Res semblant al típic "Louis" o "Lewis" tant comú entre la gent britànica.

Aixeco la vista per localitzar d'on provenia aquella crida i em trobo amb set paios amb unes cares que descrivien sorpresa, escepticisme i un somriure de complicitat. Em dirigeixo cap els set tius i els saludo un per un. Em diuen que són de Barcelona, que havien vingut a Liverpool a veure el partit d'ahir contra el Charlton Athletic. Que malgrat ser de Barcelona, tant sols donen suport al Liverpool i que no era, ni de bon tros, el primer cop que viatjaven a Anfield. Realment els crec. Les seves indumentàries no deixen lloc al dubte. Tots ells llueixen bufandes, samarretes o gorres del club. Se'ls veu bona gent, em comprometo a fer-nos unes fotografies per immortalitzar l'esdeveniment i a signar-lis les entrades del partit d'ahir. Continuem parlant de tot una mica. En el camí que ens dirigeix per la pista de l'aeroport cap a l'avió, els 7 supporters catalans em comenten que estan lluitant per crear una penya del Liverpool FC a Barcelona, però que de moment, encara no són la suficient gent. Els hi llenço un cable. Els comento que uns bons amics meus que disposen d'un bar a Badalona, podrien estar interessats en ser membres de la penya. Els tius acullen la noticia amb alegria.

Realment no m'havia trobat mai amb un col·lectiu d'aquestes característiques. Son realment peculiars. Però no menteixen quan diuen que son supporters del Liverpool des de fa anys i anys i no tant sols des de la meva arribada i dels demés jugadors i tècnics espanyols al club. Tenen uns coneixements de la historia i obra i miracles dels jugadors francament increïbles.

Els set nous amics, són molt respectuosos amb mi durant el vol i em deixen fer una becaina i escoltar el meu mp3 tranquil·lament. Quan l'avió aterra a Barcelona, novament tots ells s'apropen a mi per acomiadar-se i desitjar-me sort per els futurs partits. Sobre tot per al compromís més immediat que és el Benfica als vuitens de final de la Champions. D'entre els set companys de vol, hi destaca un que segons diu és escocès, però que viu a Barcelona des de fa molt de temps. Em comenta que fins i tot sap parlar català. Per demostar-ho, s'atreveix amb el difícil refrany de "Setze jutges d'un jutjat, mengen fetge d'un penjat" Increïble! La seva pronunciació és molt millor que la d'un casteller de Valls, però amb la gràcia d'escoltar-ho amb un lleu accent de les Midlands. Vaja colla!
-- + --

El text que heu llegit, tracta de reflexar el que va passar pel cap de Luis Garcia, el dia que es va trobar a l'aeroport de Liverpool amb el Trompetero, Stubbins, Cesc, Papi-Papito, Eddi "Puyol", XaviKop i Mr. Magners, en el vol de tornada cap a Barcelona, després de presenciar un Liverpool FC contra el Charlton Athletic que va concloure amb empat a 0-0 i després d'una forta nevada.

El nostre desig, hagués estat redactar-ho en unes altres circumstàncies i no pas fer-ho amb el sentiment de comiat i tristor que ens queda a tots. En la tarde d'avui, Luis Garcia ha estat presentat en l'estadi Vicente Calderón com a nou jugador de l'Atlético de Madrid, fent d'aquesta manera oficial, el que primer havia estat un rumor i que amb el pas dels dies, s'anava convertint en un fet que s'ha materialitzat aquest migdia.

A Luis Garcia, volem agrair-li la seva entrega i notable rendiment en aquests inesborrables tres anys que ha defensat la samarreta red, on no és gens agosarat afirmar que s'ha guanyat un lloc en la història del club.

Les seves espectaculars i decisives aportacions en aquella heroica conquesta de la Champions League de l'any 2005, quedaran per sempre en el record de tots els supporters. El recital al Bay-Arena de Leverkusen. El segon gol a la Juventus de Torí en un impressionant xut des de fora de l'àrea en la eliminatòria de quarts de final. El seu gol a Anfield, o el gol que mai va ser segons qui, al Chelsea en la semifinal de la Champions 2005.

O aquell gol decisiu a Old Trafford en la semifinal de FA Cup davant del Chelsea novament, que classificava a la final que posteriorment es guanyaria davant del West Ham Utd.

No és casualitat doncs, que The Kop li dediquès un càntic. No tots els jugadors poden gaudir d'aquest honor. The Kop mai s'equivoca i reconeix perfectament qui és mereixedor d'aquesta immortalitat. Per que ser protagonista d'un càntic interpretat per tot Anfield, és sinònim de convertir-se en immortal.

Però per sobre de tot als BARCELONA REDS, ens queda el record d'aquella tarda a l'aeroport John Lennon de Liverpool, on vam tindre la sort de conèixer a la persona i no al personatge. Un tiu amable i senzill, al que li agradava escoltar les nostres aventures seguint l'equip a arreu i reia les nostres pocasoltades. Per no parlar de l'última anècdota que va arribar-nos, quan un oferent de dues entrades per la final de la Champions a Atenes, es va posar en contacte amb nosaltres, per que el propi Luis li va comentar de la existència d'aquest blog i que possiblement estàvem interessats en aconseguir entrades. A dia d'avui encara ens freguem els ulls.



Gràcies a aquell que sempre beu sangria.

Gràcies a aquell que va vindre del Barça per dur-nos goig i gloria.

Gràcies a aquell que fa un metre i mig (Una miqueta més)

Gràcies a aquell que el seu futbol és celestial...

....I que malauradament se'ns han endut lluny.


BONA SORT AMIC!!!

7 comentaris:

juan ha dit...

Y a mi me queda las conversaciones que mantuvimos en el hotel de Lisboa, en la Ciudad del Fútbol y en el Nou Camp. Un tío estupendo y una verdadera pena que se vaya. Para mi es un día muy triste. Gracias por todo Luís. YNWA.

Anònim ha dit...

Evidentemente ya es una leyenda red. GRACIAS POR TODO Y SUERTE.
El día sería mas triste si le hubieran vendido contra su voluntad, pero si es lo que él quería hay que aceptarlo.

So please return our Luis home

P.D. Que alguien entre en RAWK y les escriba a los creadores de canciones que a Torres no se le llama Nando y que en españa se le cantaba
FERNAANDOOOO TORREESS lololololo
FERNAANDOOOO TORREESS lololololo
FERNAANDOOOO TORREESS lolo lo lololo

con la música del "I love you baby", seguro que inventan algo mejor, pero es un comienzo.

Ya sólo hacen falta dos extremos y un central o lateral derecho.

Anònim ha dit...

COMENTE EN UNA ENTRADA DE BLOG K LA MARCHA DE LUIS GARCIA,PARA MI SUPONE UNA GRAN PERDIDA,PUES SI.
PRIMERO SE VA UNA GRAN PERSONA,UN GRAN JUGADOR DE EQUIPO,Y COMO RELATA STUBBINS SE VA UN JUGADOR K,CUANDO SE ENCUENTRA CON SUS AFICINADOS,NO TE GIRA LA CARA COMO,COMO MUCHISIMOS JUGADORES DE LA ACTUALIDAD,K VAN DE ESTRELLITAS,A LA GENTE DEL ATLETI, LES QUIERO DECIR DECIR,K HABEIS PERDIDO VUESTRO JUGADOR K YO LLAMO BASTION DEL EQUIPO ,PERO TAMBIEN CON LUIS HABEIS GANADO OTRO,DISFRUTARLO,K YO TAMBIEN SEGUIRE EL ATLETI SIMPLEMENTE PORQUE ESTA LUIS GARCIA,EL MAYOR BEVEDOR DE SANGRIA,MUCHA SUERTE LUIS EN TU NUEVA ETAPA.

Alvaro ha dit...

Perdéis a un grandísimo futbolista como es Luís García. Os a dado muchas alegrías (me encantó su gol a la Juve en la Champions 04-05).
Saludos.

lover ha dit...

Como me dijo recientemente José Ángel de la Casa respecto a Luis Garcia: "es un chaval magnífico"... ¡A nosotros nos lo va a decir!!! Stu, qué feo eres con barba, cabronazo!!! Abrazos grandes!!!

Stubbins ha dit...

@ Lover

Ei! Pues en esa foto la tenia arreglada.

Semanas antes lucia una barba de dos meses sin retocar que parecía un talibán en Kandahar.

Me alegra saber que mi aspecto con barba no haya levantado ningún tipo de deseo erotico-festivo en tí. Francamente me importa más la opinión de ellas. jajaja.

Apa!

Javi Saiz ha dit...

Uno de los jugadores que mas admiro desde que pasó por el Atleti hace un lustro. Digo lo mismo que de Torres pero al revés. Me encanta su canción por cierto, me acordaré de él siempre que beba sangría en el parque jeje. Y la camiseta la guardaré como oro en paño.

Suerte Lucho, gracias por todo.