La nit en que The Kop va marcar el gol.
Han transcorregut dos anys i la polèmica encara perdura i perdurarà. Va entrar totalment aquella pilota dintre de la porteria del Chelsea?? L'arbitre i el seu assistent no van dubtar. Lubos Michel assenyalava el centre del camp. Era gol. Xose Mourinho va comentar en acabar el partit que aquell gol l'havia marcat The Kop. I és que aquella nit, es recordarà no tant sols per la classificació a la final d'Istambul, sinó, per la increïble atmosfera que va envoltar el matx. Atmosfera que tant sols Anfield sap crear.
FORMACIONS:
Dudek, Finnan, Hyypia, Carragher, Traore, Gerrard, Biscan, Hamman (Kewell, 72), Riise, Luís García (Núñez, 84) i Baros (Cissé, 59).
Liverpool FC i Chelsea es jugaven a una carta la seva participació en la final de la Champions League 2004/05, després d'haver empatat a zero gols en el partit d'anada a Stamford Bridge. Benítez i Mourinho escriurien una nova pàgina a la seva recent i estrenada rivalitat. L'equip londinenc havia guanyat al mes de febrer la Carling Cup al conjunt del Mersey, en una final polèmica per les gesticulacions del tècnic lus cap als seguidors reds, donant inici a una rivalitat ferotge personificada en els dos tècnics.
Anfield es vestia de gala per rebre una nova semifinal en la màxima competició europea. Després de cantar un YNWA impressionant, els dos equips eren rebuts amb la coral d'Anfield entonant el The Fields of Anfield Road.
Els 42.529 supporters reds que abarrotaven Anfield, eren sabedors del seu paper protagonista en el partit, Tots ells van portar en volandes als jugadors reds i van pressionar com mai al jugador visitant.
El partit començava a decantar-se del costat del Liverpool FC ben aviat. Al minut quatre, Gerrard executava una passada cap a Milan Baros que es plantava sol davant del porter Cech. El jugador txec elevava la pilota en vaselina per sobre del seu compatriota, la pilota quedà morta en l'àrea petita i Luis Garcia apareixia per impulsar l'esfèric davant de l'oposició de John Terry. En el camí del cuir cap a la porta blue, William Gallas va tractar de impedir el gol, però la pilota ja havia traspassat la línia de gol. Lubos Michel, consultava el seu assistent i tots dos assenyalaven el cercle central. Gol.
La resta del partit va transcórrer amb un joc força travat. Continues interrupcions, molta tensió i al arribar al minut 90, el quart arbitre mostrava la seva pissarra afegint 6 minuts de joc al partit.
Anfield apretava. Els supporters animaven com mai, conscients que havien de sumar-se a la defensa del resultat com si d'un jugador de camp es tractés.
El partit arribava al seu final, però una xut creuat de Guddjonhsen es passejava per la línia de gol de la porteria de Dudek, sense que Drogba podes rematar el que hagués estat el gol de la classificació pel Chelsea. Era l'ultim ensurt.
Un minut després Anfield esclatava al sentir el xiulet final de l'arbitre eslovac. Les escenes que es van viure a les hores, són historia del Liverpool FC i com no, del centenari Anfield.
Des de megafonia es reproduïa el YNWA amb els jugadors reds celebrant la classificació en el terreny de joc. Aquell YNWA cantat per jugadors i supporters, ha estat considerat el millor YNWA de tota la historia.
Una hora després del partit, Jamie Carragher feia unes declaracions que han passat a formar part del gran anecdotari de la historia del Liverpool FC.
“Pots gastar milions en els millors jugadors i invertir en un dels millors entrenadors del món, però l'única cosa que mai podràs comprar son els fans”
10 comentaris:
jejeje nunca sabremos si el remate de Luis García sobrepasó aquella linea del gol pero ese gol es de The Kop. Nunca he visto marcar un gol por ninguna otra afición. Yo tambien considero aquel YNWA como el mejor de la historia. Ahi acabamos euforicos y rotos de alegria todos.
La historia se volvera a repetir mañana.
YNWA
A mi me dijo el hermano de Antonio Núñez que Luís García le dijo que fue gol.
1) Recordo molt bé aquell partit i va ser increïble ... puc imaginar-me el YNWA a Anfield.
2) En casos com aquests és quan s'han de fer servir els tòpics del món del futbol: "Si l'àrbitre va donar gol ... ¡doncs va ser gol!, no hi ha polèmica"
3)La frase de Carragher és digna de formar part no només de l'anecdotari de la història del Liverpool sinó del futbol en general.
5) Sento molt decebra't. Sóc una noia a qui sempre li ha agradat el futbol. Lamento no encaixar en el teu prototip d'aficionat futbolístic que, per cert, pensava ja formava part de la pre-història.¡Sorry!
@ Dolors
I ara!! no estic pas decebut. Tot el contrari, me'n alegro un munt de que hi hagi noies a qui els hi agradi el futbol i molt més el Liverpool FC!!!!
A veure si et penses que jo soc dels Kopites que no vam permetre l'entrada de dones a The Kop durant 100 anys!!?? jejeje.
Et presento excuses per si et va molestar el comentari, però com que en això d'internet ja hi ha tant de trasvestisme...
Aquesta nit viurem una nova llegenda.
WALK ON!!
Hola Dolors,
Primer de tot, encantat de que possis algun comentari en aquesta web.
En teoria jo soc el noi angles que vas comentar ahir, però com va dir el nostre amic Stubbins soc de Barcelona. Si algun dia vols venir pel Collins ja saps eh !!
Tots nosaltres anem avui amb la esperança de veure als Reds a Atenas 2007.
P.d.: Si el nostre petit Jan de anys es passa pel Collins amb el seu pare, tinc un regalet per ell.
Walk on Mighty Reds.
TODAY ANFIELD IS MAGIC AGAIN
Jordi.
Sorry, al Jan de 3 anys
No fue gol de Luis García, como dijo el rencoroso Mourinho lo metió The Kop xD
Buen blog, haré un esfuerzo e intentaré leerlo en catalán! Me ha gustado bastante, yo también te pongo entre mis links favoritos.
Salut crack!
Eso nunca entró, no cruzó la línea. Claramente, y cómo todos lo sabemos, el gol lo hizo Anfield.
Esta noche no debemos limitarnos a que los kopites den todo de si, porque es obvio que lo harán. Más bien oremos para que el planteamiento de Rafa sea letal y pasemos con claridad.
Ayyyy, empieza Cristo a padecer...
En aquests moments us imagino participant com a bojos d'una gran celebració. Fins i tot, no m'estranyaria que estiguéssiu penjats d'alguna de les torres de la Sagrada Familia.
Només volia fer-vos arribar la meva modestia felicitació a tot vosaltres i, tot i que mai ho llegiran, vull felicitar també a TOTS aquells REDS que van convertir el 6 de Març d'aquest any en una data que mai oblidaré. ¡THANKS FOR EVERYTHING!
fue la mejor noche de mi vida deportiva (incluso mejor que la de la final).
Por cierto, ahora que me acuerdo, ACABAMOS DE GANR AL CHELSKY, DOS FINALES EN TRES AÑOS, GRACIAS A TODOS LOS QUE ESTÄN HACIENDO POSIBLE ESTE SUEÑO.
Estoy seguro que los que hemos pasado las vacas flacas de los 90 valoramos más esto, aunque con el Liverpool nunca hay vacas flacas!!!.
Publica un comentari a l'entrada