dijous, 5 d’abril de 2007

La Sagrada Congregació del RAFATOLLAH DEL GRAN PODER.

Son dates de gran fervor religiós i poques localitats al llarg i alt de l'estat són les que no demostren la seva devoció a diferents sants i verges. Des de les multitudinàries processons de "La Madrugá" sevillana, al retronar dels tambors i bombos de "Rompida de la Hora" a l'Aragó, la dansa de la mort de Begues o La Passió D'Esparreguera a Catalunya i tantes d'altres. Però des de fa tres anys, un fenomen insòlit es produeix en la regió del Merseyside (Nord d'Anglaterra) tant poc donada a les manifestacions publiques de caràcter teològic.


Liverpool, la capital de la ja citada regió del Merseyside, te una població de prop de 500.000 habitants dels quals gaire bé ¾ parts d'aquesta població, professa la religió Red. La resta dels seus habitants, que acostumen a vestir de blau, no saben ni a qui ni a que rendir-le tribut.


Els Redmen, nom amb que es coneix popularment als seguidors d'aquesta singular creença, es caracteritzen per les seves vestimentes totalment rojos i la constant entonació de càntics que rememoren les seves gestes, i als seus herois, tot això degudament regat amb els més diversos licors, en un ambient de fraternitat i germanor.


La figura més important per als vermells feligresos és Shankly. Tal i com diu la llegenda, Shankly va vindre de la veïna Escòcia per fer ressorgir de les cendres a una comunitat roja que en aquells moments vivia les hores més crítiques de la seva existència. El Sant escocès va retornar als Redmen al lloc que sempre els havia pertangut, L'elit.


Però és des de fa tres anys, que el fervor dels Redmen ha variat cap a una altre figura a la qual se li atorga tractament d'autèntica Deïtat. El Rafatollah.


La Congregació del Rafatollah del Gran Poder, la conformen 4 beats que es passegen per tota la ciutat de Liverpool lluint les seves curioses i coloristes vestimentes, tot exhibint un voluminós retrat de l'home al qual se li atorguen poders sobrenaturals, davant de la bogeria de tots els feligresos que corren desbocats per tocar el sacre retrat, al qual se li atorguen poders curatius i sanatoris, sempre i quan aquests duguin una quantitat respectable d'alcohol a sobre.

Segons diu la llegenda, una nit de maig al llunyà Bosphoro, el Rafatollah al comandament d'onze guerrers rojos, van donar la volta a una batalla perduda davant l'exercit de la Llombardía en el que es va conèixer com la batalla d'Ataturk. En una èpica batalla, els redmen van portar-se la victòria a terres del Merseyside on van ser rebuts com autèntics herois.

Però són multitud, els que asseguren que el beatificat Rafatollah, va protagonitzar un altre miraculosa Victòria, aquest cop a les veïnes terres gal.leses. Els beats redmen encara s'emocionen quan recorden que quan tot semblava perdut en la batalla del Millenium davant de les poderoses forces de la capital de l'imperi, va sorgir la figura del capità de l'exercit del Gran Rafatollah per enfonsar a les forces enemigues de miraculosa i potent canonada. Minuts després la figura de Reina el gran guardià del Rafatollah va aturar tota nova ofensiva rival per portar novament la victòria cap a la ciutat del liverbird. Els fidels, comenten amb gran il·lusió l'arribada de una nova acció miraculosa del seu idolatrat icona. Son molts els que asseguren que d'aquí a poc serà la península hel·lènica qui sigui testimoni d'un nou miracle del Rafatollah. Les intuïcions van començar precisament a terres catalanes i van tindre la seva continuïtat a Holanda aquests darrers dies. Són ja moltes les veu que reclamen la canonització i beatificació immediata del nou Messies.

Les celebracions de la Congregació, es resumeixen en la passejada del retrat per els llocs més populars de la ciutat on els feligresos mostren la seva devoció cap a la figura del Rafatollah cantant-li tota mena de càntics en el seu honor.

Els membres de la Congregació, asseguren amb enorme goig que l'adoració cap al Rafatollah augmenta a diari i en un futur s'espera que siguin autèntiques multituds les que professin la creença Red.

9 comentaris:

Stubbins ha dit...

Bones vacances a tothom.

Ben possiblement no pugui actualitzar el blog durant aquests dies.

Una salutació a tots els redmen.

WALK ON!!!

Javi ha dit...

Curiosa y bonita noticia. Pero esto sucede de verdad en Liverpool? Si es así no me extrañaría, Rafa lo merece todo.

Otro que se va de vacaciones. Aqui el único que se queda actualizando el blog soy yo, eso si con mas vacaciones que nadie, ventajas de ser estudiante jjeje. Pasalo bien Stubbins y a recargar pilas.

Saludos!

Stubbins ha dit...

Jajaja!!

Pues si que tienen credibilidad mis crónicas y artículos!!!

Evidentemente todo esto ocurre en Liverpool. Pero las imágenes son tomadas en este caso del partido de vuelta del LFC - Barça. Yo tan solo las he adapatado a las circunstancias de Semana Santa.

El origen de la imagen del Rafatollah proviene de la final de Carling contra el Chelsea del año pasado o anterior, cuando los personajes en cuestión, se presentaron en Cardiff con el retrato a modo de Ayatollah ante la sorpresa general de los asistentes. De ahí el nombre de Rafatollah.

Todo es verídico pero si que le he puesto cierta dósis de fantasia e imaginación.

Saludos desde Aragón.

Aragón siempre rojo!!!

Javi ha dit...

Me la has colao mamón jajajajaja.
Bueno de esto no tenía ni idea, a si que algo mas que aprendemos.

No te sonrojes por haberte enlazado hombre, es solo una pequeña anecdota jajaja. Ya leí tu historia sobre el grupo de cordobeses en el blog de Juan. Me gustaría que fueran ellos, aunque eso si, me parece raro que estando en Liverpool no sepan que somos los reds.

Saludos!

Juan LFC ha dit...

Yo no estoy de vacaciones!!!!!!

JFT 96 ha dit...

Yo si estaba de vacaciones, que pasa, en mi puebluco pasando un frío de la leche y entre la nieve!!!.

Stubbins, glorioso post, ¿de dónde lo has sacado?, en los wallpapers de la pagina oficial sale el susodicho retrato.

Javi lo del nombre de la peña de Córdoba es una cantada en condiciones, cuando en programas de deportes nos llaman los red devils me pillo unos mosqueos del copón y medio, pero si encima son seguidores Liverpudlians lo entiendo menos....

Buenas noticias por mi parte, si pasa el Valencia seguramente vaya a Anfield con los seguidores del Valencia , porque un amiguete me va a intentar conseguir viaje, y dice que es mas facil conseguir entradas para Anfield que para Mestalla. Me da un poco de miedo viajar con la afición rival, pero supongo que yendo de colegeo no tendré problemas, así que: Amunt Valencia

Stubbins ha dit...

@ Justice.

jejeje. Lo cierto es que era una idea que me surgió en esas 2 interminables semanas sin futbol rojo. Conocia la historia de estos 4 tipos y el retrato y pensé que seria una buena idea adaptar la historia a la Semana Santa. Veo que la historia ha gustado bastante!! Nuestro amigo Javi se lo tragó y todo jejejeje!!!

Yo me estrené en Anfield en la semifinal LFC - Bar$a de Uefa del 2001 y tuve que viajar con la culerada. Es una situación extraña. Al marcar Macca el gol de penalty tuve que cantarlo hacia mis adentros, y es un poco extraño. Eso si. No me corté un pelo al cantar como un loco el YNWA.

Yo no tuve ningún problema, solo has de cuidarte de tener a distancia a los indeseables que existen en todas las aficiones y por lo demás, a disfrutar.

Si toca el Valencia, hariamos lo posible para bajarnos a ver el partido, pero creo que como bien dices, habrá una gran demanda de entradas. Dificil, aunque por probar, que no quede.

Salut!! y daros la bienvenida de nuevo a tod@s

dolors ha dit...

1) Jo vaig estar a Anfield al partit Liverpool-FC Barcelona i vaig veure a La Congregació del Rafatollah del Gran Poder al voltant d'Anfield.

2) Aquell dia a Liverpool va ser absolutament brutal, tant a la ciutat com a l'estadi. Mai oblidaré als aficionats reds cridant Barça, Barça i nosaltres Liverpool, Liverpool al final del partit. Va ser una gran festa a una ciutat amb l'excusa d'un partit de futbol amb un esperit de germanor 100% entre totes dues aficions. És a dir, el que sempre hauria de ser un partit de futbol.

3)No cal dir que desde aquell dia desitjo que el Liverpool guanyi la Champions ... aquella afició s'ho mereix tot.

4) Em permeto fer una rectificació: La Dansa de la Mort pertany a la processió de Verges i no de Begues.

Stubbins ha dit...

@ Dolors

Benvinguda Dolors. Tens l'honor de ser la primera dona que pren part d'aquest blog. Desitjo que repeteixis i que el teu sentiment red vagi creixent dia a dia.

M'alegra saber que durant tot aquell dia i al acabar el partit del LFC - Barça tot va ser esportivitat entre totes dues aficions. El mateix va pasar al 2001 quan jo i altres amics reds, vam estar presents.

De fet, per terceres persones, m'ha arribat que quan els seguidors culés van abandonar Anfield després d'una hora d'haver acabat el partit, els supporters reds els esperaven a la sortida per aplaudir-los. Els culés van quedar al.lucinats. CHAPEAU!!!

Respecte a lo del nom de la Congregació, tot m'ho he inventat. Lo del Gran Poder, més aviat s'estila poc per aquelles contrades, jejeje.

Tens molta raó. La dansa de la Mort és a Verges i no a Begues. Va ser un lapsus. Al veure el Telenoticies durant aquests dies, em vaig adonar de l'errada. Que em perdoni tothom de Verges i de Begues.

Salut! i et convido novament a participar del blog. Una abraçada.