BILL SHANKLY. He made the people happy (III)

Bill Shankly no ha estat ni de bon tros l'entrenador més guardonat de la història del Liverpool FC. Però indubtablement, si que va ser l'autentic responsable de fer variar una dinàmica que fins a la seva arribada es trobava en plena decadència, (malgrat haver conquistat 5 títols de lliga fins a les hores), a convertir-se en un autèntic referent futbolístic arreu del món.

Però Shankly, no tant sols va assolir un gran èxit professional. El principal èxit va ser impregnar a tot un club de futbol i a tota una afició la seva gran vitalitat i determinació. Pràcticament 33 anys després d'abandonar voluntàriament el club i 26 anys després de la seva mort, la gran personalitat de Shankly reviu partit darrera partit en totes les cantonades d'Anfield i en tots els cors i ànimes dels supporters.

Quan Bill Shankly arriba a Anfield, es troba un panorama desolador. Unes instal.lacions paupèrrimes i en un estat ruïnós i un grup de jugadors que si fa no fa, estaven en les mateixes condicions tractant de sobreviure en la Second Division. Per no parlar també d'una desencantada afició que feia 12 anys que no vivia la glòria d'un títol i si la pena de continues derrotes. Però Shankly de seguida es va adonar que el principal actiu d'aquell intent de club de futbol, radicava en el seu conjunt de tècnics interins. Les figures de Bob Paysley i Joe Fagan, van ser el seu principal recolzament desde bon principi.

L’EQUIP DELS 60.

Molt pacientment i mica en mica, Shankly i el seu equip de tècnics van començar a gestar el que seria un equip de futbol que faria història no tant sols per la consecució de títols, sinó també, per els seus innovadors mètodes de joc i de treball.

Shankly de bon inici va posar en pràctica en els entrenaments els clàssics partidets 5 contra 5 en el que tantes vegades va participar a la seva vila natal de Glenbuck, i el seu mètode del "Pass and Move" (passa-la i mou-te), el resultat va ser un futbol espectacular, vistós i ofensiu com mai s'havia vist abans a les illes. Anfield de seguida va recuperar entrades de 40.000 persones per partit i el segon any d'estada de Shankly com a responsable de la banqueta del Liverpool, l'equip aconseguia l'enyorat ascens a First Division.

Homes com Ron Yeats i Ian St. John, jugadors que Shankly va desitjar fitxar en la seva etapa al Huddersfield i que va recomanar personalment el fitxatge pels reds, units a l'olfacte golejador de Roger Hunt, que va aconseguir la galàctica xifra de 41 gols aquella temporada, van ser els protagonistes de la primera gesta de Shankly a l'entitat d'Anfield.

El primer esglaó s'havia pujat. La permanència en First División la temporada següent era el gran objectiu. Per aconseguir-lo el Liverpool es va reforçar amb el porter Tommy Lawrence i el central Tommy Smith, jugador aquest que es convertiria en l'autèntic Tòtem de l'equip i referent generacional. L'objectiu es va complir amb escreix. El Liverpool acabà aquella temporada en una còmoda 8ª posició. Tant sols i va haver un petit problema. L'Everton, el rival i veí de la ciutat conquerí el títol de lliga aquella temporada.

Amb Shankly de tècnic al Liverpool renaixia una rivalitat amb el club veí que ja de per si havia estat de sempre duríssima. Aquesta rivalitat, ha donat frases sortides de la boca de Bill Shankly, que han passat a la història del futbol universal.

"Si l'Everton entrenes en el jardí de casa meva, correria les cortines per no veure-l's"

"La ciutat de Liverpool compta amb dos grans equips, El Liverpool i el Liverpool reserves"

“Quan no tinc res a fer em dedico a mirar a la part baixa de la taula a veure on és l’Everton”

Llenguatge clar i directe. Llenguatge de carrer. El missatge va calar molt ràpid entre l'aficionat del Liverpool. Ràpidament Shankly es convertía en l'autèntic Capità de la Red Army. L'home per el qual una multitud es desvivia. I tot això ho va guanyar Shankly amb la seva sinceritat i honestedat. Res de grans "perfomances" mediàtiques. No. Shankly era un Kopite més. Shankly era un dels nostres.

La temporada següent, seria la de la confirmació. Shankly havia format un gran nucli de jugadors amb els Yeats, St.John, Hunt, etc. que havien arribat dos anys abans per fer pujar de categoria el Liverpool. Dos anys després en la temporada 1963/64, el Liverpool aconseguia brillantment el seu 6è títol de lliga.

El Liverpool aconseguía treure el trofeu de les mans al seu màxim rival que el va conquerir l'any anterior. I no tant sols el trofeu. El Liverpool aconseguia arravatar la supremacia popular a l'Everton. La rivalitat entre els reds i els blues arribava a les hores, a les seves màximes cotes. Rivalitat que traspasava fronteres i de la que tot el món futbolístic començava a tindre coneixement. Aquell any 64, quatre nois de Liverpool conqueríen el món amb les seves cançons. Liverpool havia posat el seu nom en el mapa-mundi.

Shankly, home obsessionat com pocs en el seu treball, no deixava escapar ni un sol detall. Uns vestidors de l'equip local de molta humilitat, deixant el vestidor més gran per a l’equip visitant. Vestidor visitant que disposava dels penja-robes a una alçada considerable per intimidar ja des d'els vestidors al rival que pensaven que els jugadors locals eren autentics gegants. Una sortida del túnel de vestidors cap al camp on es podia llegir en un cartell "This is Anfield" com a anunci del que esperava al baixar aquelles escales. Per al jugador visitant sortir d'aquell túnel de vestidors llegint aquell missatge, amb tota una multitud de persones cantant i animant al Liverpool, era intimidador. Tot això avui dia, encara perdura. Tot va ser idea de Shankly.

La temporada següent, el Liverpool cedia el títol de lliga al Manchester Utd. pero novament assaboria la mel del triomf. La temporada 1964/65 els homes de Shankly conquerien el primer títol de FA Cup per al Liverpool en final disputada a Wembley davant del Leeds United per 2-1.

Els reds, com a campions de lliga, participaven per primera vegada en una de les competicions de les quals, es convertiria en autentic clàssic. La Copa d’Europa. Aquella edició, els homes de Shankly arribaven a semifinals caient derrotats per el Milan A.C. en una polèmica eliminatòria.

D’aquella edició de la Copa d’Europa, quedaria per a la historia el naixement de la actual indumentària del Liverpool. Novament i com no podia ser d’una altre manera, Shankly va ser el responsable. El Liverpool fins a les hores vestia amb samarreta vermella i pantalons i mitges blanques. Un dia abans d’un partit de Copa d’Europa davant del campió belga Anderlecht, Shankly va entrar als vestidors amb uns pantalons vermells i mitges vermelles. Shankly va ordenar a Ron Yeats que es poses aquelles mitges i aquells pantalons acompanyant a la samarreta habitual. Shankly va embogir. Segons ell, Yeats semblava un gegant i el color vermell donava una imatge de poder que faria tremolar als rivals. Així naixia un nou icona del club d’Anfield, la seva indumentària.

En tant sols 3 anys, Shankly i el Liverpool havien aconseguit 1 títol de lliga, 1 FA Cup i arribar a unes semifinals de Copa d'Europa donant una excel·lent imatge en el continent.
La temporada següent continuarien els èxits. Novament es conqueria el títol de lliga i per primera vegada el club arribava a una final europea. Seria al Hampdem Park de Glasgow. El Liverpool lamentablement perdia la final de l’antiga Recopa d'Europa davant del Borussia Dortmund alemany.

Aquell cicle gloriós, però, arribava a la seva fi. Shankly probablement portat per la seva complerta confiança cap al seus homes, no va renovar l'equip com hages degut i l'equip envellia any darrera any. L’equip dels 60 havia arribat a la seva fi. El punt d'inflexió que va determinar el final d'aquell equip va ser la eliminació en 1/4 de final de la FA Cup de la temporada 1969/70 davant d'un modestísim Watford. L'equip de Vicarage Road, va superar de totes totes a l'equip de Shankly guanyant-lo per 1-0. Era el final de l'equip dels 60

L’EQUIP DELS 70.

Pràcticament no va haver-hi transició, no va haver un pas esglaonat entre un equip i un altre. Tant sols l'arribada d'un fitxatge que passaria a l'historia del conjunt red. Es tractava d'Emilyn Hughes. Aquest juntament amb Ian Callaghan, Chris Lawleer i Tommy Smith que capitanejava al grup, van ser els únics que van continuar en l'equip. Amb ells un jove Phil Thompson, que donava les seves primeres passes dins del professionalisme i els fitxatges de dos joves prometedors, Ray Clemence a la porteria i l’extrem irlandes Steve Heighway. Aquest equip arribava a la final de la FA Cup de la temporada 1970/71, perdent amb l'Arsenal a Wembley per 2-1.

A inicis de la temporada 1971/72, arribava un altre fitxatge per a la historia del Liverpool i que es convertiria en ídol del Kop. Kevin Keegan debutava amb el Liverpool davant del Nottingham Forest marcant el seu primer gol quan tant sols feia 8 minuts que era al camp. Keegan era el davanter habilidós que es compenetrava perfectament amb el seu company de línia que era radicalment diferent a ell. John Benjamin Toshack. Aquesta davantera va tindre un rendiment espectacular i es convertí en el tàndem més perillós d'Europa. Aquella temporada, el Liverpool va perdre la lliga en la darrera jornada en favor del Derby County. Els reds necessitaven la victòria a Highbury davant de l'Arsenal i el partit va acabar amb 0-0.

La següent temporada va ser exitosa. L'equip guanyava la tercera lliga de l'era Shankly i el primer trofeu continental arribava a Anfield. La Copa de la UEFA es guanyava en final disputada a doble partit al Borussia Moenchengladbach alemany per un resultat global de 3-2. Era l'inici d'una llarga llista d'èxits europeus. El joc que desplegava aquell equip meravellava a tota Europa amb un toc precís de pilota i una velocitat de moviments espectacular.

No seria el darrer èxit del grup de Shankly. La temporada 1973/74, es guanyava per segona vegada a l'historia del club la FA Cup davant del Newcastle United per un contundent 3-0 a Wembley.

En 14 temporades i mitja, Bill Shankly havia conquerit 3 títols de lliga, 2 FA Cup, 1 Copa de la UEFA, 3 Charity Shields, 1 Sots-campionat de lliga, 1 Sots-campionat de FA Cup, 1 Sots-campionat de la Recopa d'Europa i un ascens a First Division. Un rècord de 609 partits jugats per 319 victories, 152 empats per 138 derrotes.

Era el moment de la retirada.

LA RETIRADA I LA MORT DE SHANKLY.

Una tarde de Juliol de 1974, Shankly anunciava que deixava les banquetes per dedicar més temps a la seva família. Segons el propi Shankly va ser una de les decisions més dures de la seva vida. Shankly però, deixava el Liverpool en molt bones mans. Les mans del seu col.laborador principal en tots aquells anys de treball, les mans de Bob Paysley. Els èxits van continuar.

El 29 de setembre de 1981 moria a Liverpool a l'edat de 68 anys Bill Shankly, víctima d'un atac de cor. La noticia va caure com una gerra d'aigua freda a tota la ciutat i per extensió a tots els aficionats del futbol. Anfield va retre un sentit homenatge cap a l'home que guià els designis de la nau red durant 14 anys, estenent una grandiosa pancarta al Kop durant el primer partit que es jugava a Anfield després de la seva mort, on es podia llegir "Shankly lives Forever" Shankly viu per sempre.

Aquell any 1981 va ser fatídic per a tots els ciutadans de Liverpool. La matinada del 8 de desembre de 1981 moria assassinat a Nova York, John Lennon. Liverpool es quedava en poc menys de 3 mesos sense dues de les seves personalitats més rellevants al llarg de la seva historia.

L'esperit de Shankly perdura encara a dia d'avui en cada centímetre de l'estadi d'Anfield. La seva personalitat és inesborrable del record dels supporters existeixi o no en un futur Anfield. Una estàtua de bronze recorda la figura de Shankly tot just davant del Kop. En ella tant sols hi figura una inscripció.

BILL SHANKLY
HE MADE THE PEOPLE HAPPY.