dissabte, 24 de març de 2007

BILL SHANKLY. He made the people happy (II)

En el segon capítol dedicat a la vida i obra de Bill Shankly, repassarem els seus inicis com a entrenador després de retirar-se d'una carrera com a jugador interrompuda per la 2ª Guerra Mundial, fins a la seva arribada al Liverpool FC el desembre de 1959. Durant aquest període, observarem com la vitalitat i la determinació de Shankly, va fer revifar a clubs que deambulaven per les divisions més modestes del futbol anglès i com va descobrir a joves talents que en futur es convertiríen en autentics mites.

Bill Shankly era del pensament que encara podia oferir moltes coses al futbol que per motius extra-esportius no havia pogut oferir com a jugador. Aquest raonament va fer que ràpidament Shankly es convertís en entrenador de futbol. La primera oportunitat en aquesta nova aventura se la va brindar un dels clubs on Shanks va militar com a jugador.El Carlisle United.

CARLISLE UNITED (Març 1949 – Juny 1951)

El club que va veure jugar a shankly durant una temporada a inicis dels anys 30 i on el seu oncle formava part de la directiva, va ser la primera experiència com a tècnic de Bill Shankly. El Carlisle Utd. en aquells moments estava immers en la 3rd Division i la seva situació geogràfica en el nord d'Anglaterra feia que molts jugadors es pensessin dues vegades a l'hora de fitxar per el club. Però el que semblava un greu inconvenient, Shankly ho va transformar en una gran aventatge. El tècnic no parava de motivar als seus jugadors mentalitzant-los de que per a la resta dels equips fer un llarg desplaçament a les terres del nord per carreteres en mal estat significava que arribaven al partit ja cansats del viatge i aixó era una gran avantatge per el conjunt local. Shankly amb aquesta mentalització va aconseguir que el camp del Carlisle es convertís en un autentic fortí.

Els mètodes de treball i de mentalització de Shankly aviat van impressionar als aficionats. Aquests aficionats també hi jugaven un paper molt important. Bill Shankly va fer entendre als aficionats que el futbol era una bona oportunitat per reclamar ajudes per a la regió i fer sentir les seves necessitats a la resta del país. Aviat les graderies de l'estadi es van omplir.

En la seva primera temporada complerta amb el Carlisle, el club va aconseguir una còmoda 9a plaça. Va ser la temporada 1950/51 quan el Carlisle Utd. va fregar l'ascens després d'aconseguir la 3a posició en el campionat de lliga. Però va ser a la FA Cup on el Carlisle va donar la gran sorpresa al forçar un partit de desempat amb l'Arsenal després d'un impressionant 0-0 a Highbury. Desavinences amb la directiva van fer que Shankly abandonés el Carlisle per fitxar per el Grimsby.

GRIMSBY TOWN (Juny 1951 – Desembre 1953)

El Grimsby Town va tindre una fallida molt important en un període molt curt de temps que el va fer caure de la 1a Divisió a la 3a en tant sols tres temporades. Shankly es va trobar un club amb un vestidor amb la moral per el terra i un club amb uns aficionats que donaven l’esquena al seu equip. Els directius del Grimsby van encertar al fitxar a Shankly per fer canviar aquesta situació.

Ràpidament Shankly va posar els seus pioners mètodes de treball en pràctica i després d'uns inicis irregulars, l'equip va aconseguir 36 punts sobre 40 possibles en les darreres 20 jornades, cosa que va fer que, el Grimsby fregués l'ascens a 2a divisió.

La següent temporada era esperada amb molt optimisme per jugadors i aficionats que van començar a omplir l'estadi amb grans entrades per a una 3ª divisió. Però aquest optimisme ràpidament es va esvair. Un planter massa veterà i la negativa de la directiva a rejovenir-lo amb nous fitxatges va fer que Shankly abandonés el Grimsby Town a meitat de la temporada 1952/53.

WORKINGTON (Gener 1954 – Desembre 1955)

Bill Shankly va donar un pas enrere en la seva trajectòria com a entrenador quan va deixar un equip històric i amb gran recolzament popular com el Grimsby Town, per el Workington. Però Shankly va afrontar la seva nova aventura amb el gran entusiasme que sempre el va caracteritzar en vida.

El principal problema que Shankly es va trobar a la seva arribada al Workington, va ser que, l'equip de rugby de la ciutat, compartia el terreny de joc amb l'equip de futbol. El terreny de joc era propietat del club de futbol, però l'arrendament al conjunt de rugby, reportava uns importants ingressos per al club de l'esfèrica.

El Workington venia d’estar a punt de perdre la categoria en les dues darreres temporades. Shankly agafa l'equip a meitat de temporada i a la finalització d'aquesta el Workington acaba 6 punts per sobre de les posicions de descens en una meritòria 8ª posició.

La temporada següent es va caracteritzar per la falta d'enteniment entre Shankly i la directiva. Al desembre de 1955 al rebre una oferta del seu antic company en el Preston North End, Andy Beattie, per entrenar els reserves del Huddersfield Town, no s'ho va pensar i va deixar el Workington.

HUDDERSFIELD TOWN (Desembre 1955 – Novembre 1959)

Shankly va entrar en el Huddersfield Town per fer-se càrrec de l'equip reserva, mentre el seu antic company Andy Beattie era el màxim responsable del primer equip. Curiosament, la trajectòria de l'equip de reserves era inversament proporcional a la del primer equip. Mentre Shankly triomfava amb les seves joves promeses, el primer equip s'enfonsava cada cop més en el fons de la classificació fins perdre la categòria i baixar a 2a divisió.

Aquesta situació va portar a la directiva a fer fora a Beattie i a ascendir al primer equip a Shankly. El novembre de 1956, el tècnic escocès va agafar el comandament del Huddersfield i no s'ho va pensar dos cops a l'hora de donar protagonisme a moltes de les joves promeses que entrenava a l'equip de reserves. Una data ha quedat per a la història del futbol britànic fou el 24 de desembre de 1956. Bill Shankly feia debutar en la 2a divisió a un nen de 16 anys anomenat Denis Law, que en el futur es convertiria en un dels mites més grans del futbol de les illes.

La constant venta per part de la directiva de tots els joves talents que destacaven i la falta de jugadors de qualitat per reemplaçar-los, va fer que Bill Shankly comencés a perdre la paciència.

El mes de novembre de 1959, T. Williams, President del Liverpool FC, es posava en contacte amb Bill Shankly. El primer de desembre, Shankly signava el seu contracte que el vinculava amb l'entitat d'Anfield.

La llegenda tant sols havia fet que començar.

4 comentaris:

JFT 96 ha dit...

Es curioso porque el paso al Liverpool viene de un paso por equipos menores, aunque conviene situarse en esa época, cuando el Liverpool era un equipo mediano de Inglaterra con 5 ligas y ninguna copa (creo), y en segunda división.

Realmente el Liverpool se lo debe todo a este señor.

Stubbins ha dit...

Por lo que he ido leyendo, no tan solo el Liverpool le debe mucho. También el resto de equipos donde intervino como jugador y/o entrenador.

Es más, en el estadio del Preston, existe una grada con su nombre y un mosaíco con su rostro formado por las butacas en diversos colores.

Aqui teneis un link con la imagen.

http://www.gazbond.pwp.blueyonder.co.uk/deepdale/kop.htm

Shankly fue un hombre que por encima de todo, ponía un gran entusiasmo en todo aquello que hacía. Los aficionados a los que se debió así lo reconocieron y lo reconocen.

JFT 96 ha dit...

Guau!!! en el Stanley Park deberían hacer algo parecido, por ejemplo dedicar un fondo a Shanks, otro a Paisley, otro a Fagan y otro a Rafa, sería genial.

Pues nada otro equipo británico al que seguir los fines de semana, el PNE (que en español no tiene un acronimo muy afortunado).

Stubbins ha dit...

jajaja.

La localidad de Preston es de infausto recuerdo para mí y otro miembro de los BCN Reds el JorditoRed que a veces ha escrito algun post.

Una vez estuvimos tirados por Preston debido a una huelga de trenes y fuimos a parar a Wigan donde nos perdimos.... en fin una aventura, que explicaremos en este blog en su dia. Este mes de abril vamos a Anfield a ver el partido contra el Wigan, espero darles su merecido. jajaja. Pobres que culpa tendran. Pero cada vez que escuchamos Preston o Wigan, nos echamos unas risas que no veas!!!

Por aquel entonces no sabiamos lo de la grada dedicada Shankly, que si no, hubieramos aprovechado la "desgracia", para visitarla y como honrarla como se merece.

Salut amic!