dimecres, 7 de març de 2007

Liverpool FC 0-1 FC Barcelona. L'ESPERIT DEL 2005.

El Liverpool segueix, el Barça s'acomiada i haurà de cedir al mes de Maig el seu regnat a un nou Campió d'Europa. El conjunt de Benítez va fer novament un partit ple d'entrega i de bon joc superant continuament al seu rival, però novament es va trobar amb un resultat negatiu. Aquesta vegada però, la puntual derrota tenia sabor a victoria. Els gols de Bellamy i Riise al Camp Nou, feien esteril l'aconseguit per el Barça a Anfield. La profanació del temple, no va ser tal.

Anfield presentava l'ambient de les grans nits. El cert és que, recordava i molt a ambients de les nits europees de l'any 2005 on van caure conjunts de la talla de Juventus i Chelsea. El You'll never walk alone retronava igual que aquelles nits. Els kopites coneixien que l'objectiu a aconseguir, no sería fàcil per la indubtable talla del rival i com les grans nits es va abocar amb el support als seus jugadors. L'exemple perfecte de la fusió de jugadors i afició tot en un sol. Únic i inimitable.


FORMACIONS

Reina, Arbeloa, Carragher, Agger, Finnan, Gerrad, Xabi Alonso, Sissoko, Riise (F. Aurelio), Kuyt (Crouch) i Bellamy (Pennant)

Començava el partit ben lluny del que es presagiava en un principi. Benítez va repetir com era d'esperar el mateix onze que fa 15 dies a Barcelona. Però sorprenentment també repetia la sortida a plantejar cara al partit des de un inici. Lluny d'adoptar una actitut especulativa del joc, tractant d'esperar al rival, l'equip de Benítez es va llançar ferotjament contra el seu rival. Va ser Riise que es va convertir en un autentic mal somni per la defensa blaugrana durant aquests instants qui va donar el primer avis a Víctor Valdés amb un fort tret de cama esquerra que fregava el pal esquerra de la porteria del de l'Hospitalet.

Acte seguit i després de tornar a superar amb facilitat a Oleguer, Riise etzibava un altre obús que aquesta vegada s'estabellava al traveser de la porteria blaugrana. Es portaven tant sols 10 minuts de joc i l'equip de Rijkaard feia aigues. El mig del camp culé no existia, la davantera titular barcelonista amb Ronaldinho, Eto'o i Messi eren autentics naufrags en un mar vermell i la defensa catalana suava de valent per tal de contenir la furia roja.

Als 25 minuts de joc, una cuadruple oportunitat tornava a posar de manifest la superioritat del quadre de Benítez sobre el grup de Rijkaard. Bellamy s'interna en l'area pugnant amb el capità blaugrana Puyol desfent-se d'aquest i xutant a porteria on Valdés no va poder blocar la pilota que cau morta a peus de Kuyt, omnipresent durant tot el partit, que torna a impulsar l'esferic, però trobant-se novament amb el porter català que refusa amb la cama cap al punt de penal on apareix novament John Arne Riise que en planxa remata de cap a porteria. Quan tot Anfield cantava el primer de la nit apareix qui si no, Carles Puyol, l'autentic cor del Barcelona per treure sobre la mateixa ratlla de gol el que es presumia com el primer gol de la nit.

Però l'infortuni no acabaría aquí. Al minut 31 un refús defectuós de Valdés arriba a la posició de Mohammed Sissoko que tal i com ve, efectua un xut colocadísim i ple d'intenció cap al marc culé. Durant el vol de la pilota pel cel de Liverpool, Anfield va enmudir. La sang dels kopites es glaçava i les mirades de tots es centraven en la parabola dibuixada pel cuir. Llastimosament un só metàlic feia despertar a les 45000 ànimes que omplien el temple del futbol. Ningú s'ho creia. En mitja hora el Liverpool havia fet 7 xuts a porteria i cap d'aquests s'havia materialitzat en gol. La mala sort novament tornava a atacar al conjunt de Benítez macabrament.

A partir d'aquest moment el Liverpool va reduïr un parell de marxes. L'esforç de la primera mitja hora del partit havia reportat als reds un premi nul. El zero continuava reflectint-se al marcador. I en l'anim i la ment dels kopites una frase es repetia una vegada darrera l'altre. Qui perdona tant.... ho acaba pagant. En aquells moments el Barcelona començava a donar senyals de vida molt timidament. Xavi Hernandez s'erigia en el líder dels catalans i conduia amb força encert la reacció culé. L'unic xut amb perill dels catalans va ser un xut als nuvols de Ronaldinho a la sortida d'un córner. Bagatge molt curt per a l'encara campió d'Europa. Mitja part i els jugadors als vestidors. 45 Minuts de bany al campió d'Europa. Novament Benítez alliçonava a un Frank Rijkaard massa confiat amb el talent i la superior individualitat dels seus jugadors. El campió havia estat totalment anul.lat.

La segona part començava novament amb un Liverpool avisant de que no especularía en absolut amb el resultat. Gerrard troba un forat per la banda dreta barcelonista i fa una precisa centrada a l'area petita del Barcelona. Kuyt salta tractant de rematar amb el cap, peró no arriba a conectar amb l'esferic que cau a peus de Bellamy que es troba amb la pilota enraderida quan no esperava l'error del seu company.

El Liverpool amb la eliminatòria al seu favor, comença a cedir el terreny i el joc al conjunt barcelonista. Però tots els atacs culés són neutralitzats per la defensa red on novament el vice-capità Jamie Carragher es convertia en un autentic colós insuperable. Steve Finnan va secundar al central internacional anglés en una brillant segona part en les tasques defensives. L'irlandés va abortar qualsevol intent dels atacants culés amb una actuació estel.lar que ve a confirmar la gran linia de regularitat que esta portant a terme aquesta temporada.

Malgrat aquesta seguretat defensiva, el talent dels jugadors del conjunt de Rijkaard sempre era amenaçador. I així ho va ser quan després d'una combinació rapidísima del mig del camp barcelonista, Deco fa una passada a Ronaldinho que desfent-se per velocitat de tres jugadors reds i trobant-se davant de Reina, efectua un xut colocat que supera al porter red, però no pot fer-ho amb el pal esquerra de la porteria del gol de la Carretera d'Anfield. Aquesta vegada la sort somreia als de Benítez.

Quedava un quart d'hora i Rijkaard se l'havia de jugar necessariament per tractar de remontar la eliminatoria. Guddjonhsen i Giuly sortien al terreny de joc. El jugador islandés xiulat pel seu passat "possie", s'encarregava després de rebre una passada de Xavi, d'encarar al porter Reina i fer-li l'únic gol del partit. El Barcelona estava a un sol gol de ser el guanyador de la eliminatoria i quedava un llarg quart d'hora.

El Barça, es va llençar irremediablement a l'atac. No l'hi quedava un altre. Es aleshores quan resurgeix la defensa red edificant un mur impenetrable. Els onze jugadors reds, demostrant una condició física inmillorable, van saber defensar tots els intents catalans que tret d'un xut suau de Ronaldinho que Reina va blocar sense problemes, no van tindre mai perill considerable. I és que en les grans nits la defensa red no defen mai sola. The Kop sabent del moment crucial per el qual transitava la eliminatoria, va començar a donar el recolçament necessari en forma de càntics. We Shall not be moved!!!

Amb un Barcelona molt obert i avocat a l'atac, el Liverpool gaudia de molts espais per tractar de batre la porteria de Valdés. Gerrard en una brillant acció dintre de l'area, va deixar assegut d'un cop de maluc a Iniesta, el capità red va poder fer l'empat si no és per la brillant aturada de Valdés. Ja en els ultims compassos del partit, Crouch va enviar una pilota al Kop incomprensiblement, quan es trovaba a boca de gol, després de rebre una centrada milimetrica de Pennant.

No va haver-hi temps per a res més. El Liverpool superava la eliminatoria en el marcador i en el terreny de joc sent molt superior en tots dos capítols. Benítez, un autèntic estratega d'aquest esport, va demostrar que s'havia estudiat perfectament al seu rival i la manera de esborrar del camp als seus jugadors més importants.

Un fet s'ha de destacar. El Liverpool està arribant a aquest ultim i decissiu tram de la temporada amb una condició física excel.lent. Mantenint un nivell de joc que molts pocs equips estan capacitats de superar-lo. Però realment preocupant és la falta de sort de cara a gol. El partit de dissabte contra el Manchester United i sobre tot el disputat ahir, així ho acrediten. Tard o d'hora, amb la linia de treball portada a terme, aquesta mala sort canviarà. Questió de temps.

Els quarts de final esperen. Les sensacions que va donar el partit d'ahir per l'atmosfera d'Anfield, fan pensar les viscudes l'any 2005. Grans nit europees esperen.


PUNTUACIONS:

Kuyt: 5 punts.
Carragher: 3 punts
Finnan: 1 punt.

8 comentaris:

ripored ha dit...

Sembla que tinc l'honor d'obrir els comentaris.
Primer de tot felicitar a tots els scoussers(bueno als reds pq als tofees no els haurà fet gaire gràcia)i tb als adoptats de tot arreu com nosaltres.
Ens felicito per passar ronda pero sobretot per com hem passat. Encara que ahir vam perdre crec q en els 180 minuts l'equip ha donat sensació de superioritat treien 10 minuts a barcelona i els 10 últims d'ahir.
Estic molt orgullos de l'autoritat que hem demostrat, com tots suposo.

JorditoRed. ha dit...

ENORME LIVERPOOL!!!!!!!
IMPRESSIONANT AFICIO!!!

EL QUE VAIG PODER VEURE AHIR A ANFIELD NO TE NOM ( ENCARA TINC LA PELL DE GALLINA)

CADA DIA QUE PASSA ESTIMO MES AL LIVERPOOL I LA SEVA GENT.

DE MANERA MOLT ESPECIAL VULL DONAR LES GRACIES A TOTS EL BARCELONA REDS QUE VAN ANAR FINS EL MICHAEL COLLINS A VEURE EL PARTIT. (FRANCESC I XAVI, TAMBE VAU ESTAR AMB NOSALTRES)

COM JA SABEU ALGUNS, AQUEST DIVENDRES MARXO CAP A PARIS I COM VAIG COMENTAR,PENSO PENJAR LA BUFANDA RED A DALT DE TOT DE LA TOUR EIFFEL ( NIVELL 3 )

MOLTES GRACIES STUBBINS.

YOU´LL NEVER WALK ALONE BARCELONA REDS!!!!

CILLA BLACK TALISMAN.

Jordito.

Stubbins ha dit...

@ Tots els Reds.

Disculpeu les molesties però he tingut problemes amb aquesta entrada i he tingut que eliminar algunes fotos que "pesaven" molt. Llàstima eren força bones.

@ Ripored
Et puc ben asegurar que els del NEVERton, ahir eren més culés que Casaus. Así les va.

@ Jordito Red
No trigaré gaire a penjar la foto de la Cilla per a goig de tots els reds d'arreu de Catalunya i Espanya.

A veure si hi han collons de fer-ho aixó de la bandera sense ser arrestat per la Gendarmerie.

Ahir va ser brutal!! I com estava el nostre MINI-KOP!!!

Javi ha dit...

Buena cronica por lo que he entendido. El Liverpool recupera el espiritu de 2005, y de Anfield, que decir. Volvió a demostrar que somos la mejor afición del mundo, el gesto que tuvo Antena 3 con nsootros muy bonito tambien. Ponía la carne de gallina y fue una emocion tremenda escuchar el You'll Never Walk Alone. Espoeremos seguir igual de bien el camino hacia la sexta.

Saludos

JFT 96 ha dit...

Estamos en cuartos!!!. Ya veremos como se nos da el sorteo el viernes, pero dado el nivel táctico y físico que tenemos en este momento no temo a nadie, quizá al Valencia por ser una especie de anti-Liverpool, pero seguro que Rafa se sacaría algo de la manga. El acierto goleador llegará, de hecho ya llegó en el Camp Nou.

Quiero agradecer a todos los culés que me han felicitado de pasar de ronda, y creo que no hay mejor blog que este para hacerlo.

Los paralelismos con el 2005 son evidente y es que siempre tendremos este espíritu de lucha que nos hace crecernos ante equipos teóricamente superiores...y Anfield empujando.

rafadalton ha dit...

Buenas!

Com a culé, primer de tot, felicitar-vos. Sou els justos vencedors de l'eliminatòria. Si el Barça hagués fet el 2n, jo m'hauria alegrat, però hagués estat una injustícia.

No se si heu sentit o llegit les declaracions de Gudjohnsen d'avui, però crec que ha donat al clau. Si us plau, no us ofeneu si diu que som millor equip (tècnicament s'entèn). Jo també crec que si els nostres jugadors haguessin estat al 100% i hagués posat els collons que vau posar els reds, s'hauria vist una altra eliminatòria. Però la mala preparació i la sobèrbia han fet que el Barça estigui fent una campanya dolenta.

Felicitats de nou. Tant de bo guanyeu la sisena! però haureu de suar molt, jugar amb aquesta intensitat i tenir més encert de cara a gol.

@jorgitored

Amaga't la bandera o no te la deixaran pujar. Escorcollen totes les bosses i no deixen entrar banderes (almenys a la final de la Champions no deixaven, potser ara no ho controlen tant)

Stubbins ha dit...

@ RafaDalton

Gracies per la felicitació. Com be dius el Liverpool ha estat el clar guanyador de la eliminatoria i ha demostrat una millor preparació en tots el aspectes (tàctic, mentalització, etc.)de tots dos partits. Benitez ha guanyat clarament la partida a Rijkaard.

La veritat és que la imatge del Barça en aquests darrers partits esta sent bastant dolenta. Estant demostrant una falta d'ambició total. Crec que el veritable problema és aixó, l'ambició, la gana de guanyar que tenien ara fa dos anys.

El que és realment lamentable, és que després de guanyar a un equip com l'Athletic de Bilbao o com el Racing, es parli desde els mitjans esportius catalans de la reencarnació del Brasil de Mèxic 70. Fes una ullada i observa que aquest any els partits de debò (Sevilla (2), Internacional, València, Liverpool (2),etc)han estat derrotes. M'imagino que quan parles de la soberbia, vas per aqui. Els jugadors com a tal no crec que hagin estat prepotents. Però si el intangible ENTORNO. El que jo anomeno el lobby culé. jejeje.

Per acabar, desitjar-vos sort per la resta de temporada, començant per aquest dissabte amb el Madrid i dir-vos que el Barça amb un mínim de motivació se'n porta la lliga i copa de carrer. Querer es poder.

Salut!

rafadalton ha dit...

@stubbins
doncs estic molt d'acord amb tu amb tot (inclús la clara victòria de Rafa B. sobre Rijkaard), exepte a lo de l'entorn. A exepció dels TBO's (Mundo deportivo&Sport) l'entorn (Arús, Rondos, ràdios, blogs, etc) ha estat bastant crític amb l'equip. Jo la sobèrbia la veig en els propis jugadors. Perarnau, com sempre, fa un anàlisi perfecte.

Torno a desitjar-vos sort, de debó. A partir d'ara a la Champions vaig amb el Liverpool. No us guardo cap rencor, al contrari. Fins i tot he sentit que el públic de The Rock va aplaudir el Barça al final del partit.