"CHORREO" TOTAL.

LIVERPOOL FC 4-0 Real Madrid CF

L’esser humà és a sovint victima de les seves pròpies paraules i ahir es va viure la confirmació d’aquesta regla no escrita de la condició humana. Vet aquí, que el ja tant popular “chorreo” vaticinat per Vicente Boluda, dies previs a la disputa del partit d’anada al Bernabéu, es va escenificar tal i com va preveure el president blanc a Anfield. El que no comptava, és que l’equip “chorreado” seria un Real Madrid superat totalment per l’equip de Benítez i per un Anfield, que una vegada més va crear l’atmosfera tant peculiar que es viu en els partits de Champions. Altre dita, diu que el temps posarà en el seu lloc a tothom. A Vicente Boluda, la història universal del futbol, l’ha colocat en el racó de l’absurd més vergonyós i ranci.

El Liverpool FC va superar els vuitens de final de la Champions League, endosant a un històric com el Real Madrid, la golejada més amplia mai rebuda a Europa, per el club guanyador en fins a nou ocasions de la màxima competició europea, després de la rebuda a San Siro per "La Quinta del Buitre" allà per l'any 1989. No va haver-hi lloc per a la especulació amb el gol de Benayoun aconseguit a l’anada. Des de el pimer minut, els de Benítez posaven seriós setge a la porteria d’un Casillas convertint novament en sant del madridisme, evitant una golejada d’escàndol, de la qual no és gens pressumptuós afirmar que ben bé haguès pogut ser un 8 o 9 a zero.

Iker Casillas va respondre amb aturades miracoloses durant els primers cinc minuts de partit a xuts de Fernando Torres i Mascherano, que ja haguessin pogut decantar el partit i la eliminatòria a favor dels reds ben aviat. Tampoc es va tindre que esperar molt. Fernando Torres perforava la porteria del Real Madrid al quart d’hora de partit. Gol molt especial per a “El Niño” tantes vegades negat de cara a porteria quan aquesta era defensada per Casillas. No haurà estat ni de bon trós el gol més maco del de Fuenlabrada, però de ben segur, a Torres li semblarà un dels més importants de la seva carrera.

Continuava el festival amb un Liverpool jugant a plaer i desintegrant per complert a un Madrid, que tant sols amb puntades de peu podia frenar a un imparable conjunt red. Abans de la mitja hora, Gerrard transformava un penal inexistent que el col·legiat va assenyalar per mà inexistent d’Heinze. No hi ha lloc per a la queixa madridista. El Madrid ni tant sols pot apelar a l’errada arbitral.

Amb un marcador totalment favorable als d’Anfield que actuant a mig gas, feien el que volien amb un inoperant Real Madrid que es va apropar en alguna ocasió a la porteria de Reina, sense majors consquencies per el porter madrileny dels Reds.

La segona part s’iniciava amb la “puntilla” dels de Benítez als de Juande. En una sensacional jugada per banda esquerra d’un Babel renascut en la nit d’ahir, Gerrard aconseguia rematant tot sol en l’interior de l’àrea el gol de la confirmació del pas als quarts de final. A partir d’aquí i ja amb tot de cara, era l’hora de reduir una marxa i començar a pensar en el partit de dissabte a Old Trafford. Canvis de Xabi Alonso, Gerrard i Torres, els jugadors clau de l'equip.

Tampoc a les hores els blancs van ser capaços de posar en perill el resultat, oferint una imatge molt vulgar i d’equip totalment desfet i sense un lider en el terreny de joc. Tant sols Iker Casillas es va salvar de la crema blanca, i pot ser Raul, que tot i estar tant desencertat com la resta dels seus companys de camp, oferia el dolor per la sangnant derrota en el seu rostre.

Encara va haver-hi temps per el quart gol aconseguit per Andrea Dossena, que deixava un marcador inesperat fins i tot per el més optimista dels supporters. Tant de bó veiem aquest dissabte un marcador igual a l’electrònic de l’Streetford End. No es pot fallar. Encara hi ha Premier.

FORMACIÓ:
Reina, Aurelio, Carragher, Skrtel, Arbeloa, Babel, Xabi Alonso (Lucas Levia 60’), Mascherano, Kuyt, Gerrard (Spearing 73’), Torres (Dossena 83’).

GOLS:
1-0 Fernando Torres 16’
2-0 Gerrard (p) 28’
3-0 Gerrard 46’
4-0 Dossena 88’