Reina, el Guardià d'Anfield.

Pepe Reina baixava les escales de l'estret passadís que condueix dels vestuaris a la gespa d'Anfield i observava per primera vegada el cartell de This is Anfield del que tantes i tantes vegades havia escoltat i llegit referències en les setmanes prèvies al partit. Abans de baixar aquestes escales, Pepe havia escoltat, de segur nerviós i admirat a parts iguals, la bramor de tot l'estadi entonant el You'll Never Walk Alone, previ a la sortida dels jugadors. Tot el llegit, tot l'escoltat sobre la litúrgia habitual prèvia als partits a disputar en el mític estadi del Liverpool, tots aquests esments quedaven reduïts a miques. Tot allò li semblava majestuós. A qualsevol futbolista i a qualsevol bon afeccionat l'hi sembla. Després de l'obligat pas sota la encíclica que Bill Shankly va dictar, Pepe posava el primer peu en la gespa d'una de les catedrals del futbol mundial.

Aquell dia era el 19 d'abril de l'any 2001 i Pepe Reina defensava el marc del FC Barcelona en la volta de la semifinal de la Copa de la Uefa que el Liverpool va acabar aconseguint després de vèncer al club català. Poc imaginava aquell jove porter de 19 anys, que aquell estadi, que aquella afició i aquella porteria seríen seus. I la veritat és que una mica de tot això hagué de percebre Reina, quan al tornar a la gespa després del descans i dirigir-se cap a la porteria de The Kop, la graderia més cèlebre el futbol universal li rebia amb una tancada ovació. Pepe replet d'ingenuïtat, va girar la vista i va comprovar que darrera d'ell, no hi havia cap jugador del Liverpool. Aquella rebuda anava dirigida cap a ell. Acabava de viure en les seves pròpies carns una de les tradicions més ancestrals dels Kopites.

D'aquell jove adolescent, al Pepe Reina de l'actualitat, no tan sols hi varién nou anys. També canvis de club i samarreta. De la blau-i-grana a la groga del Vila-real i posteriorment emprendre l'aventura britànica i enfundar-se la samarreta i els guants reds per a defensar la porteria d'Anfield. En tot aquest periple de pràcticament dos lustres, el porter internacional espanyol ha evidenciat una notable maduresa sota els pals, que li ha dut a convertir-se en tota una garantia de seguretat per al portal del Liverpool FC. Una seguretat que els supporters del Liverpool no gaudien des de la marxa d'una autèntica llegenda. Ray Clemence.

Poques similituds guarden ambdós porters en quant a estilisme. Mentre Clemence era un porter britànic atípic amb un estil i aparença més aviat italiana, amb la seva espigolada i engegantida figura, moviments aparentment maldestres però segurs i col·locació sempre perfecta, Pepe és un guardameta atlètic, de moviments àgils i felins que li permeten arribar a les pilotes més inversemblants. Malgrat aquestes diferències, Pepe Reina duu camí de convertir-se (si no ho és ja) en el més digne successor del goalkeeper més laureat de la història del Liverpool i que major empremta va deixar entre els supporters.

I és que l'evolució de Reina sota els pals ha estat notable, arribant en aquest present exercici les seves majors cotes d'evidència i brillantor. El porter que arribés al juliol de l'any 2005 al Liverpool Campió d'Europa de la mà de Rafa Benítez, malgrat haver obtingut 3 guardons de "Golden Glove" al porter menys golejat del campionat en els seves primeres tres campanyes, sempre va deixar alguna ombra de dubte en el seu rendiment.

En la seva primera temporada, Reina alçava el títol de la FA Cup, en una final en la qual va ser protagonista principal al detenir 2 penals en la dramàtica tanda de la mort sobtada enfront de el West Ham United. Aquesta final bé va poder haver significat una ombra ben negre en la fulla de serveis del porter madrileny, després d'encaixar dos gols en els quals Reina no va estar per res encertat. En la pròrroga que va precedir als llançaments de penals, Reina es va refer i va protagonitzar una sèrie d'aturades tant espectaculars com determinants que van propiciar que el títol viatgés a Anfield quatre anys després.

Aquest partit, bé pogués ser una mostra del rendiment de Reina durant les passades temporades. A Reina se li intuïen maneres i ofici però l'alternança de brillants intervencions, amb altres accions de menys encert, provocava l'aparició entre alguns supporters d'un interrogant sobre si Pepe es tractava d'un meta de plenes garanties. Tot aquest dubte s'ha esvaït per complet durant aquesta campanya.

Està clar que amb 27 anys encara, Reina tant sols està començant a oferir-nos el millor de sí mateix com a porter. Aquell diamant en brut que trepitgés Anfield amb 19 anys per primera vegada, és avui un porter totalment assentat i realitzat. Reina al que mai se li va discutir les seves fenomenals condicions, li ha sumat aquesta temporada una seguretat, aplom i determinació a totes les seves accions, que li han convertit en un dels jugadors més destacats de la present campanya. I aquesta millora es fa evident en les sortides aèries per a recollir o rebutjar pilotes penjades a l'àrea Red. Els grans porters, són aquells que no limiten el seu camp d'acció a la ratlla de gol. El bon porter ha de saber emprar-se en l'àrea petita. Sense dubtar-ho, la seva àrea. I en aquest apartat, Pepe Reina avui dia ha donat un salt de qualitat enorme. Pepe bloca o rebutja de contundent cop de puny una immensa majoria d'aquestes pilotes amb una solvència incontestable. Aquesta seguretat, aflora de manera indiscutible en els seus companys defensor, que perceben en el porter madrileny un segur de vida de plena fiabilitat al darrera de les seves esquenes.

Però Reina no tan solament ha crescut en les seves prestacions com a porter. El seu rol dintre del vestuari i entre els seus companys és innegable i es pot comprovar perfectament en les "red bubbles" que en el seu moment va implantar Gérard Houllier i que en els últims partits, els jugadors han reprès per a donar-se l'últim ànim abans del xiulet inicial. Si alguna vegada una indiscreta càmera s'infiltra en aquestes formacions dels onze jugadors reds, es pot observar perfectament com qui arenga als seus companys, qui dóna l'última paraula, no és ni Gerrard ni Carragher. És Pepe Reina.

Garantia sota els pals. Veu autoritzada en el vestuari. I un tio al que mereix la pena conèixer en persona. Per molts anys de glòria red, Pepe.