Gràcies Sami.
Després de 10 anys defensant la samarreta red, Sami Hyypia dirà adéu a Anfield i als Red supporters una vegada acabi la present temporada per iniciar una nova aventura professional a la Bundesliga alemanya a les files del Bayer Leverkusen 04, l'equip de l'aspirina. L'edat i l'arribada de joves jugadors amb talent com Agger i Skrtel, obliguen com és llei de vida a buscar un nou destí si encara es vol seguir gaudint de minuts de joc.
Jugador finès que complirà 36 anys el proper mes d'octubre, Hyypia va arribar a les files del Liverpool la temporada 1999/2000 de la mà de Gerard Houllier, provinent del Willem II de Tilburg, equip de la primera divisió holandesa. Central de gran presència i col·locació, rapidament va afiançar-se en l'eix defensiu red, compartint parella de centrals inicialment amb el suïs Stephane Henchoz per posteriorment fer-ho amb Jamie Carragher. La seva personalitat va fer que ben aviat es convertís en un dels referents del planter, rebent fins i tot el braçalet de capità compartint honors amb Jamie Redknapp i fins i tot Robbie Fowler.
Testimoni i protagonista directe dels èxits moderns del club en aquests primers anys del segle XXI, Hyypia deixa un palmarès envejable al que tant sols li queda el títol de Premier League al que encara opta a dia d'avui. El central de Porvoo ha disputat fins a la data un total de 463 partits amb el Liverpool, aconseguint un total de 35 gols. El més recordat per tothom és el que va obrir la compta golejadora enfront de la Juventus de Torino en els quarts de final anada de la Champions League del 2005, trofeu que setmanes després Hyypia afegiria als seus triomfs com a jugador red.
Però per sobre de tot, Sami deixa un enorme i profund record entre tots els supporters que durant deu anys han gaudit de la seva categoria professional i humana. Hyypia ha sabut en els darrers anys aceptar el rol de quart central del planter sense cap mena de queixa pública i ens atreviriem a afirmar que tampoc privada.
Per tot això i més, cal que reconeguem a Sami Hyypia com a una veritable llegenda que ens deixarà el proper 24 de maig en el darrer partit de la temporada a Anfield contra el Tottenham.
Jugador finès que complirà 36 anys el proper mes d'octubre, Hyypia va arribar a les files del Liverpool la temporada 1999/2000 de la mà de Gerard Houllier, provinent del Willem II de Tilburg, equip de la primera divisió holandesa. Central de gran presència i col·locació, rapidament va afiançar-se en l'eix defensiu red, compartint parella de centrals inicialment amb el suïs Stephane Henchoz per posteriorment fer-ho amb Jamie Carragher. La seva personalitat va fer que ben aviat es convertís en un dels referents del planter, rebent fins i tot el braçalet de capità compartint honors amb Jamie Redknapp i fins i tot Robbie Fowler.
Testimoni i protagonista directe dels èxits moderns del club en aquests primers anys del segle XXI, Hyypia deixa un palmarès envejable al que tant sols li queda el títol de Premier League al que encara opta a dia d'avui. El central de Porvoo ha disputat fins a la data un total de 463 partits amb el Liverpool, aconseguint un total de 35 gols. El més recordat per tothom és el que va obrir la compta golejadora enfront de la Juventus de Torino en els quarts de final anada de la Champions League del 2005, trofeu que setmanes després Hyypia afegiria als seus triomfs com a jugador red.
Però per sobre de tot, Sami deixa un enorme i profund record entre tots els supporters que durant deu anys han gaudit de la seva categoria professional i humana. Hyypia ha sabut en els darrers anys aceptar el rol de quart central del planter sense cap mena de queixa pública i ens atreviriem a afirmar que tampoc privada.
Per tot això i més, cal que reconeguem a Sami Hyypia com a una veritable llegenda que ens deixarà el proper 24 de maig en el darrer partit de la temporada a Anfield contra el Tottenham.
GRACIES I BONA SORT SAMI!!!
4 comentaris:
Que le vaya Bonito en el Leverkusen
Se va un central que no hace ruido pero que es un pedazo profesional y un pedazo central
Yo en mi blog tambien le hice un mini homenaje,como una protesta contra Roberto Palomar,jejeje
Un abrazo
Amics catalans
Perdonar mi catalan tan malo
Suerte Sami!
Ese catalán está muy bien Jordi. jejeje.
Suerte para un gran jugador. Se la merece. Un abrazo.
Publica un comentari a l'entrada