PRIDE! (In the name of the 96)

Chelsea FC 4-4 LIVERPOOL FC

Parlar del partit d'ahir sense fer-ho emotivament, seria un acte propi d'un pèsim cronista i el que encara és pitjor un fet impropi d'un veritable supporter del Liverpool FC. Molts eren els factors emoitus que envoltaven el partit d'ahir a Stamford Bridge. D'una banda, la nova prova de superació en èpiques remuntades per part del club d'Anfield i per altre cantó, la proximitat en menys de dues hores després de finalitzar el partit, dels actes de tribut i homenatge a les 96 víctimes de la tragèdia d'Hillsborough, de la qual avui es compleixen 20 anys.

En l'aspecte esportiu, els de Benítez no van fallar. Una nova demostració d'entrega, d'esperit combatiu i de lluita fins a l'extenuació que va posar en fins a dues ocasions la classificació molt a l'abast del conjunt d'Anfield. Malauradament però, l'entitat del rival també hi compta i el Chelsea va saber superar les grans adversitats a les que va ser sotmès per el Liverpool, aconseguint eixecar un partit que va tindre durant molts minuts molt costa a munt.

Tot començava al minut 12 quan Fernando Torres després duna magnífica combinació amb Benayoun, apunt estava d'inaugurar el marcador que si seria estrenat minuts després per Fabio Aurelio al sorprendre amb un xut de falta al primer pal de la porteria de Cech quan aquest esperava erroneament una centrada al pal llarg. 0-1 i el somni que començava a prendre cos.

I encra ho faria molt més quan abans d'arribar a la mitja hora de joc, Ivanovic agafava clarament a Xabi Alonso dintre de l'àrea El penal era clar i Medina Cantalejo no dubtava en assenyalar els onze metres. Xabi Alonso amb un xut ple de ràbia, enganyava per complert a Cech, estabint un 0-2 amb el que s'arribaria al descans, no sense posar novament en apurs al porter blue, de la mà de Kuyt que amb un gran remat de cap, va fer lluir al porter txec.

El partit estava allà on tot supporter del Liverpool volia. Uns reds dominant per complert el joc, a un sol gol de superar la eliminatòria i amb 45 minuts per endavant. El que és el futbol. En l'única devallada defensiva fins al moment dels de Benítez, Anelka feia una centrada a l'àrea red, desviant la trajectòria lleument Drogba, sorprenent a Reina que poc podia fer per evitar el gol.

Els de Benítez sentíen el dur cop i encara ho farien més quan minuts després una canonada d'Alex igualava el partit, posant la eliminatòria en clar avantatge novament als de Hiddink.

Li costaria reaccionar al Liverpool i ho feia al minut 70 amb xut de rosca de Torres que es perdia ben a prop de la porteria local. El partit es convertia en un estira i arronça constant, i en aquest intercanvi de cops, qui va donar primer va ser el Chelsea que s'avançava en el partit amb un gol de Lampard a porta buida.

Lluny de entregar el partit, els de Benítez van tornar a donar una demostració a tot el món futbolístic del caràcter d'aquest club. En tant sols tres minuts, el Liverpool es posava per davant en el marcador amb gols de Lucas Leiva i de Dirk Kuyt que posaven als Reds a tant sols un gol del somni de les semifinals.

Un somni del qual tots vam despertar al veure com Lampard amb la col·laboració dels dos pals, introduïa per quarta vegada la pilota dintre la porteria de Reina. El partit acabava aqui. La semifinal era per el Chelsea. La glòria i el reconeixement mundial és per al Liverpool.

Avui sobren les paraules tret de la següent:

ORGULL

ORGULLO

PRIDE