HO MEREIXÍEM!!

Fulham FC 0-1 LIVERPOOL FC

Havien transcorregut ja més de noranta minuts a Craven Cottage, passant a disputar-se l'afegit de quatre minuts que el col·legiat Steve Bennet habia atorgat. A la grada habilitada per als Red Supporters del vetust però eternament encantador estadi de la ribera del Tàmesi londinenc, les imatges eren les d'uns seguidors clamant al cel per un gol que no havia fet acte de presència malgrat haver estat molt a prop sobretot durant el primer temps. Aquestes imatges de palmells de la mà junts a l'altura dels llavis implorant un gol amb la mirada perduda i dirigida al cel, dits índex i mitjà creuats, aquestes mateixes escenes, es repetian als pubs on es congreguen habitualment els supporters de qualsevol part del globus a què uneix cada cap de setmana una fé anomenada Liverpool FC.

Aquesta fé ha estat la que ha permès a Yossi Benayoun aconseguir un gol que s'habia resistit de forma cruel, després que la pilota s'estavellés al pal capritxosament, el mateix nombre de vegades que els de Benítez havien aconseguit perforar la meta de Casillas i Van der Sar fa amb prou feines tres setmanes.

Aquest gol de Yossi Benayoun, creuant la pilota al pal llarg del porter cottager Schwarzer ha desbordat l'alegria i ha alliberat la tensió continguda durant noranta minuts d'infortuni. Aquest gol s'ha celebrat com un gol que significa un campionat, que malgrat ser encara un pel lluny de ser aconseguit, mai habia estat tan a prop.

Seria erroni pensar que el Liverpool ha guanyat el partit pels pèls en el temps afegit i com a coseqüència d'una acció aïllada plena de fortuna. Res més lluny de la realitat. Des del primer minut, el conjunt dirigit per Rafa Benítez ha sortit a pel partit com un cicló imparable estavellant en dues ocasions consecutives la pilota en la fusta per obra d'un Andrea Dossena molt ofensiu i omnipresent a la banda esquerra de l'atac Red.

La persecució de la porteria de Schwarzer ha estat total, veient-se el conjunt de Roy Hodgson completament ofegat en el seu propi terreny durant gran part (per no dir la totalitat) del primer temps, aixafat totalment pel joc dominador dels de Benítez.

Fernando Torres ha gaudit d'una immillorable oportunitat per estrenar el marcador però seguint la tònica de la tarda londinenca, la pilota ha anat a estavellar-se en la soca del pal després d'un recorregut lent i estèril, que ha posat en vil els cors dels supporters.

En la segona meitat ha variat el signe de l'encontre i els primers compassos de la represa han estat de clar color local, encara que sense causar greus dificultats a la porta d'un segur Reina. El Liverpool semblava resignat a la seva mala fortuna, però un canvi ha decidit el partit en favor dels del Mersey quan faltava un quart d'hora per a la conclusió. Yossi Benayoun sustituia a un Dirk Kuyt batallador i bregador com sempre, però les habilitats i qualitats de l'holancès debian de ser reemplaçades per la sang freda, l'habilitat i la intel·ligència de Benayoun, per trencar un encontre amb resultat fins llavors negatiu.

El jugador israelià, ho va intentar minuts abans del seu gol amb un impressionant retall en sec dins de l'area petita, disparant posteriorment sobre la porta local amb la mateixa mala sort que els trets precedents. Era tan sol un avís. Un seriós avís. Benayoun aconseguiria minuts després un gol que comporten tres punts que valen molt més que el valor purament matemàtic dels mateixos. Aquest gol val la il·lusió de milions de Red Supporters. Un valor incalculable.

Aquesta nit dormim com a líders. Dolços somnis ens acompanyin.

FORMACIÓ:

Reina, Arbeloa, Skrtel, Carragher, Insua, Kuyt, Xabi Alonso, Lucas Leiva, Dossena, Gerrard i Torres

GOL:

0-1 Benayoun 91'