El millor atac, la pitjor defensa.

LIVERPOOL FC 4-4 Arsenal FC

El Liverpool més ofensiu, atacant i vertical es va veure condmenat per el Liverpool més errat i desconcentrat defensivament, perdent una oportunitat, que malgrat no sigui definitiva, allunya una mica més el somni de la consecució del títol de lliga. L’allau de futbol dels Reds no es va veure compensat amb els tres punts en joc en la nit d’ahir en un dels partits més trepidants que es recorden a Anfield, almenys en la era Benítez. Novament, els misteris d’aquest esport anomenat futbol, van deixar a un equip que va xutar una infinitat de vegades a porta i va aconseguir quatre gols, sense la victòria davant d’un equip que va aconseguir xutar amb clar perill en quatre ocasions a porteria, aconseguint una efectivitat màxima.

Des de bon principi del partit, es va veure un Liverpool totalment volcat en atac, molt conscient de que la victòria en al nit d’ahir era l’unic resultat vàlid. Fernando Torres en una forma i moment de joc espectaculars va ser el primer en posar en seriosos problemes al porter Gunner Fabianski, qui amb una aturada a mà canviada evitava un gol espectacular per tota l’escaire a xut potentísim del de Fuenlabrada. Torres es va veure acompanyat en l’afany Red a la recerca del gol per Yossi Benayoun, que novament va donar mostres de la seva gran qualitat com a futbolista.

Però vet aquí, que tot el treball desenvolupat se’n va anar en orris al minut 36 quan en una indecisió defensiva de Javier Mascherano al vertex de l’àrea, era aprofitada per Arshavin per inaugurar el marcador i la seva compta golejadora de la nit. La necessitat imperiosa de la victòria amb el marcador en contra posava un seriós repte al conjunt de Benítez. Repte que els jugadors i l’afició van saber afrontar amb una nova gran demostració d’ogull que va tindre el seu inici en els primers minuts de la segona part. En tant sols deu minuts, Torres rematant de cap magistralment una centrada d’un èpic i sempre incansable Kuyt i Benayoun posaven en avantatge als Reds que s’abraçaven en el segon gol davant de The Kop conscients del que s’havia aconseguit.

Els mintus següents lluny de veure un partit més conservador del Liverpool per el marcador a favor, van veure un Liverpool molt ofensiu i batallador. Torres i Riera van tindre l’oportunitat de fer moure novament el marcador, però capricis de l’sport de la pilota, qui faria moure el lluminós seria novament Arshavin que aprofitava una nova badada defensiva, en aquest cas d’Arbeloa, per igualar novament el marcador. Sense temps a reaccionar, al minut següent, Arshavin es trobava un refús de Fabio Aurelio als seus peus i no desaprofitava l’ocasió per establir una nova avantatge gunner en la nit.

El partit estava trencat i novament el marcador patia les cruels conseqüències del futbol més esbojarrat. Fernando Torres en una gran jugada individual dintre de l’àrea, tornava a establir l’igualada en el marcador. Els de Benítez i tot Anfield es volcava per aconseguir la victòria i en una jugada de corner a favor dels Reds, Arshavin a la contra corrent tot el camp a una velocitat endimoniada batia per quarta vegada a un incrèdul Reina, faltant un minut per al 90. Però novament el caràcter del Liverpool evitava la derrota i aconseguia el consol de l’empat quan Yossi Benayoun aconseguia l’empat a quatre definitiu.

Amb un sabor agredolç s’acomiadava el Red supporter d’Anfield o dels respectius pubs on es segueixen habitualment els partits. El sabor amarg de la no consecució dels tres punts es barrejava amb la satisfacció d’haver contemplart un partit èpic, vibrant i espectacular, però per sobre de tot, de comprobar el caràcter guanyador i combatiu del seu equip. Un caràcter que malgrat el complicat de la situació en la lliga, encara fa creure en les possibilitats de l’equip. Sense rendició fins l’últim sospir.

FORMACIÓ:

Reina, Arbeloa, Carragher, Agger, Fabio Aurelio, Kuyt, Mascherano, Xabi Alonso, Riera, Benayoun i Torres.

GOLS:

1-1 Fernando Torres 49’
2-1 Benayoun 55’
3-3 Fernando Torres 72’
4-4 Benayoun 92’