Creure en Istambul.
LIVERPOOL FC 1-3 Chelsea FC
Important decepció la d’ahir. Ni el més optimista dels seguidors del Chelsea podien esperar una victòria tant clara en el partit d’ahir a la nit. Victòria en el marcador i en el terreny de joc. Els de Hiddink es van mostrar molt superiors en tot moment, tret dels minuts inicials del partit on el Liverpool va treure la seva imatge més bregadora, aconseguint el premi del gol, obra de Fernando Torres, després d’una bona combinació amb Dirk Kuyt i Alvaro Arbeloa que centrava al punt de penal on el de Fuenlabrada rematava de manera imparable fent pujar el primer gol del partit. A partir d’aquí, domini total del Chelsea. Els londinencs van saber aprofitar el conscient o inconscient reculament dels de Benítez i van ofegar per complert a un Liverpool sense control en el mig del camp i amb una línia defensiva irreconeixible amb gravísims errors de marcatge, sobre tot per part d’un desconegut Jamie Carragher.
Tant sols Pepe Reina va estar a l’alçada i va evitar en diverses ocasions el gol dels Blues. Però va ser en jugades estratègiques on novament l’equip de Benítez va mostrar la seva feblessa. Branislav Ivanovic, jugador desconegut fins al dia d’ahir va trencar amb dos cops de cap les il·lusions de tota la parròquia red al aprofitar les greus errades de marcatge de la defensa red. Malgrat tot, els de Benítez encara van poder gaudir d’laguna bona ocasió per part de Kuyt i Torres. A punt va estar el davanter madrileny de repetir gol amb un xut de rosca que es va perdre per poquet buscant l’ascaire de la porteria de Peter Cech.
Va ser un miratge. Drogba va estar a punt de marcar superant a defensors i porter Red, però quan la pilota portava el camí del gol, va aparèixer Jamie Carragher a temps per treure la pilota de la porteria quan ja gairebé estava sobre la mateixa ratlla de gol. El davanter ivorià es pendria la seva particular revenja minuts després al rematar sol a boca de gol una centrada de Malouda. El tercer gol del Chelsea destroçava ja per complert al conjunt d’Anfield. Ni tant sols Yossi Benayoun, tantes vegades revulsiu, va ser capaç de fer tombar la truita a la recerca d’una reacció en forma de gol, que haguès reduït distàncies en el marcador.
La situació no és gens favorable. El marcador obliga al Liverpool a aconseguir una autèntica heroicitat per continuar el seu camí cap a la final de Roma. Però malgrat això, mai cal defallir. Mai ho hem fet. El Liverpool necessita exactament els mateixos gols que aquell 25 de maig del 2005 quan els jugadors saltaven al camp a disputar la segona part enfront del Milan a l’estadi Atatürk d’Istambul. Dimarts no fallarà cap supporter. Mai hem abandonat a l’equip i menys ara. Cal creure en Istambul.
7 comentaris:
S'ha de creure, només per la camisa que es porta.
t'espero a cultura-de-futbol.blogspot.com
Belive
Hasta que no piten el final un Red nunca baja los Brazos y nos quedna 90 minutos
Un abrazo
When you walk trough a storm....
Ánims reds!!
no faltan anims.ahir vaig acabar tocat per las façilitats que vem donar al sr.Hidding y el seu matador Ivanovic.Ja sabem que els reds poden remontar..pero ho tenim magre ISTAMBUL SPIRIT¡¡ y SI NO LA PREMIER PLEASE.
TORRES 5 (ENTREGA TOTAL)
KUIT 3 (LLUITA SANG)
ALONSO 1
Jo porto tot el dia explicant el mateix a la feina...Quina manca de memòria!!!
I si perdent ens ho passem així, guanyant ha de ser la llet!!!
(és conya, és conya)
No vull fer comentaris tècnics perque no en sé, però em va semblar que la defensa estava mal colocada als corners. I si he dit una bestiesa, m'ho aclariu dimarts.
Rosa.
Ei nois!
Amb les preses de les vacances no vaig fer la meva votació.
Un 10 per a la gent del Collins que al minut 90 cantava el YNWA!
Torres: 5 pts.
Kuyt: 3 pts.
Xabi Alonso: 1 pt.
Ens veiem dimarts!
Mala nit i horrorsa derrota; un 1 a 3 a casa sembla quasi definitiu en la lliga de campions. Només queda el miracle a Stamford Bridge perquè els nois de Benítez estiguin a semis.
Salutacions
Publica un comentari a l'entrada